Biblioteques de Barcelona B. Jaume Fuster
Cinema de terror japones
Guia de lectura
CINEMA DE TERROR JAPONÈS: DEL ‘KAIDAN EIGA’ AL ‘J-HORROR’ El cinema japonès no solament pot presumir de ser una de les indústries més veteranes, prolífiques i premiades de la història del cinema sinó també de ser considerat un dels referents mundials en la producció del gènere de terror. Els orígens del cinema de terror japonès es remunten als anys cinquanta i seixanta, a l’anomenada edat d’or del cinema nipó, en què es van començar a adaptar per a la gran pantalla històries populars del teatre tradicional (kabuki i nô) que feien referència a llegendes i contes d’influència sintoista, budista i taoista protagonitzats per personatges sobrenaturals.
1
El kaidan eiga, tal com s’anomena aquest cinema de fantasmes i esperits, presentava una immensa legió d’éssers terrorífics que ja pertanyien a l’imaginari popular japonès. Hi apareixien ànimes en pena a la recerca de repòs (els yurei), éssers malèfics d’aparença monstruosa procedents de les muntanyes (els yo-kai), la dona de les neus (Yuki-onna), espectres capaços de provocar tota mena d’efectes paranormals (els obake) i fins i tot animals amb el do de transformar-se en persones (els henge), entre els quals els gats fantasma (kaibyo eiga). Alguns dels cineastes més representatius d’aquella època són Teinosuke Kinugasa, Kenji Mizoguchi, Bin Kado, Nobuo Nakagawa, Kaneto Shindô, Masaki Kobayashi i Tokuzô Tanaka. Malauradament, al nostre
2
>>
país se n’han difós poques obres, tot i que algunes de les seves pel·lícules van obtenir premis internacionals: Jigokumon (La Puerta del infierno), de Teinosuke Kinugasa, Palma d’Or al Festival de Canes el 1954; Kwaidan (El más allá), de Masaki Kobayashi, Premi del Jurat al Festival de Canes el 1965, i nominada als Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa, i Ugetsu monogatari (Los cuentos de la luna pálida de agosto), Lleó de Plata al Festival de Venècia el 1953. Aquesta tendència en el cinema de terror es va allargar fins ben bé mitjan anys vuitanta i, posteriorment, entre el final d’aquella dècada i el començament dels anys noranta, va sorgir el que es podria considerar el precedent de la nova fornada creativa del terror japonès. En trobem exemples en produccions com ara Tetsuo I
(1988) i Tetsuo II (1992), de Shinya Tsukamoto, o Sweet home (1989), de Kiyoshi Kurosawa, que van representar la transició fins al que ara anomenem j-horror (terror japonès).
3
4
Iniciada a principi dels anys noranta i encapçalada per Ringu (The Ring), de Hideo Nakata, l’era del j-horror s’estén fins al cinema contemporani. La seva aparició va representar en aquell temps una autèntica revolució en el cinema de terror, ja que va saber renovar i superar uns recursos que en el terror hollywoodià ja mostraven signes d’esgotament i reiteració. La innovació que va comportar el j-horror, doncs, va ser la suma de dos elements. D’una banda, va introduir el terror psicològic com a clau de l’experiència cinematogràfica i, de
l’altra, va saber integrar en un mateix producte l’estètica hereva del kaidan eiga, amb els personatges sobrenaturals característics de les llegendes populars, i uns entorns fortament tecnificats propis del món contemporani. Així, en el cinema j-horror, continuem trobant-hi fantasmes venjatius, ànimes de nens condemnades a vagar pel món dels vius i espectres femenins de cabells llargs i figura deformada, tot i que ara interactuen amb aparells domèstics, com ara telèfons, pantalles de televisió i ordinadors connectats a la xarxa. Tot això crea una atmosfera aterridora en què la separació entre el nostre món quotidià i el del més enllà sembla una petita escletxa massa fàcil de traspassar.
Kiyoshi Kurosawa, Takashi Miike, Hideo Nakata i Takashi Shimizu, ens han deixat un bon llegat de pel·lícules, algunes de les quals també han estat premiades en festivals internacionals i que en molts casos han tingut les respectives seqüeles i remakes (la majoria de producció nord-americana, però d’una qualitat que, en general, no assoleix els alts nivells del terror japonès). A continuació trobareu una relació de tot el que la Xarxa de Biblioteques de Barcelona us ofereix sobre aquest terrorífic univers. Estem segurs que us proporcionarà el plaer d’una experiència esfereïdora.
Els cineastes més representatius d’aquest corrent cinematogràfic,
5
6
>>
KAIDAN EIGA KOBAYASHI, Masaki El más allà = Kwaidan (1964) Barcelona: Filmax, 2001 Basada en el recull de contes tradicionals de Lafcadio Hearn MIZOGUCHI, Kenji Cuentos de la luna pálida = Ugetsu monogatari (1953) [S.l.]: DeAPlaneta, 2004 Basada en el clàssic d’Akinari Ueda SHINDO, Kaneto Onibaba (1964) Barcelona: Filmax, 2001 J-HORROR HARADA, Masato Inugami (2001) Barcelona: DeAPlaneta, 2003 Premi a la millor actriu al Festival de Sitges 2001 KUROSAWA, Kiyoshi Cure (1997) [S.l.]: Warner Bros., 1997 KUROSAWA, Kiyoshi Loft. No podrás escapar de su maldición (2005) Barcelona: Warner, 2010 KUROSAWA, Kiyoshi Pulse (2001) Hong Kong: Universe Laser & Video, [2002?] KUROSAWA, Kiyoshi Retribution (2006) Barcelona: Filmax, 2008 KUROSAWA, Kiyoshi Séance (1999) Barcelona: Warner, 2010 Premi FIPRESCI al Festival de Canes 2001 i premi de la crítica a Fant-Asia Film Festival
7
MIIKE, Takashi Audition (1999) Barcelona: DeAPlaneta, 2002
SHIMIZU, Takashi La maldición 2 = The grudge 2 (2003) [S.l.]: DeAPlaneta, 2013
SUZUKI, Koji Dark Water Gijón: Satori, 2015
MIIKE, Takashi Gozu. El camino a la locura (2003) Barcelona: Versus, 2006 Premi als millors efectes especials al Festival de Sitges 2003
SHIMIZU, Takashi Reincarnation (2005) Barcelona: Filmax, 2007
SUZUKI, Koji The Ring Barcelona: Mondadori, 2004
TSUKAMOTO, Rempei El pozo (2005) Barcelona: Filmax, 2006 Seqüela de Llamada perdida
UEDA, Akinari Cuentos de lluvia y de luna Madrid: Trotta, 2002
MIIKE, Takashi Llamada perdida (2003) Barcelona: Filmax, 2005 Basada en el best-seller de Koji Suzuki. Premi a la millor pel·lícula i efectes especials al Festival de Sitges 1999 NAKATA, Hideo Dark Water. No dejes que el agua te alcance (2002) Barcelona: Planeta, 2003 Basada en una col·lecció d’històries de Koji Suzuki NAKATA, Hideo Kaidan (2007) L’Hospitalet de Llobregat: Filmax [etc.], 2009
REMAKES SALLES, Walter Dark Water (2005) Madrid: Buena Vista, 2005 SHIMIZU, Takashi El grito (2004) Barcelona: DeAPlaneta, 2004 Remake de La maldición realitzada pel mateix director SONZERO, Jim Pulse (2006) Barcelona: DeAPlaneta, 2007
NAKATA, Hideo The Ring (1998) Barcelona: Filmax, 2001
TAVERNA, Michael Apartamento 1303. La maldición (2012) Madrid: Paramount, 2013
NAKATA, Hideo The Ring 2 (1999) [Barcelona]: Selectavisión, 2014
VALETTE, Eric Llamada perdida. ¿Cómo sonará tu propia muerte? (2007) Madrid: Warner Bros, 2008
OIKAWA, Ataru Apartamento 1303 (2007) Madrid: Paramount, 2007 OIKAWA, Ataru Tomie (1999) Hong Kong: Universe Laser & Video, [2000?] Basada en el manga Tomie SHIMIZU, Takashi La maldición = The grudge (2002) [S.l.]: DeAPlaneta, [2004?]
8
VERBINSKI, Gore The Ring (2002) Madrid: Paramount, 2009 LITERATURA I MANGA: FONT D’INSPIRACIÓ CINEMATOGRÀFICA HEARN, Lafcadio Kwaidan. Cuentos fantásticos de Japón Madrid: Alianza, 2007
I ENCARA MÉS A… AGUILAR, Carlos; AGUILAR, Daniel; SHIGETA, Toshiyuki Cine fantástico y de terror japonés: 1899-2001 Donostia: Donostia Kultura: Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián, [2001?] CASTAÑER RUIZ, Sergio. Kaidan Eiga. El tsunami cinematográfico que aterrorizó al mundo [en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016 < http://hdl.handle. net/10609/53531 > [Consulta 30 de setembre de 2016] LÓPEZ, Domingo… [et al.] Diez años de terror asiático: 1995-2005 Barcelona: Cineasia, 2005 MALPARTIDA TIRADO, Rafael Espectros de cine en Japón. Entre la literatura, la leyenda y las nuevas tecnologías Gijón: Satori, 2014 OLIVARES MERINO, Julio Ángel The Ring. Una mirada al abismo Madrid: Jaguar, 2005 SALA, Ángel; FEZ, Desirée de (coord.) Takashi Miike. La provocación que llegó de Oriente Madrid: Calamar, 2013
ITO, Junji Tomie Barcelona: La Cúpula, 2006 [còmic]
9
10
Biblioteca Jaume Fuster Plaça Lesseps, 20-22 08023 Barcelona Tel.: 933 684 564 b.barcelona.jf@diba.cat www.barcelona.cat/bibjaumefuster
V2 - 2016
Horari Dl. i ds. de 10 h a 14 h i de 16 h a 21 h De dt. a dv. de 10 h a 21 h Dg. dâ&#x20AC;&#x2122;11 h a 14 h