El clarinet i jo Vol.1

IMPORTANT! El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir que funciona tant en un lector de CD’s com a l’ordinador.

Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ell mateix s’obri. Hi trobaràs molta informació afegida.

Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.

El clarinet i jo Mètode d’iniciació Vol. 1

Música i text: JAVIER BOFARULL

Dibuixos: LLUÍS FONT

D

I

P

U

T

A

C

I

Ó

D

E

TA R R A G O N A

© Edita: Diputació de Tarragona.

Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjà de Reus Primera edició: octubre 2005 © Del text: Javier Bofarull © De les partitures: Javier Bofarull © Dels dibuixos: Lluís Font Disseny i composició: Silva Editorial

ISBN: 84-95835-47-9 Dipòsit Legal: T-1352-2005

Tots els drets reservats.

Presentació

A través dels diferents serveis culturals i formatius de la Diputació de Tarragona s’han editat, al llarg dels anys, diversos llibres i quaderns de caràcter musical, des de partitures a estudis d’autors o d’obres d’ensenyament.

Ara tinc el goig de presentar una nova obra pedagògica de gran interès per als alumnes de les escoles de música i conservatoris que vulguin aprendre a tocar el clarinet. Aquest llibre vol ser un manual d’iniciació a les tècniques i els recursos d’aquest instrument tan preuat i tradicional de les nostres terres.

A més, el goig és doble, perquè l’autor d’aquest llibre és professor de l’Escola de Música i Conservatori de Reus, el Xavier Bofarull, que, a més de professor de clarinet, sempre ha mostrat bones aptituds pedagògiques, i prova d’això és el fet que aquesta és la segona obra didàctica que edita amb la Diputació de Tarragona.

Amb aquesta iniciativa volem refermar el paper de la Diputació de suport a les empreses culturals i musicals de les nostres comarques i de la nostra gent, promovent i facilitant les eines d’estudi i de coneixement necessàries. El treball de Bofarull, en aquest llibre i en la seva tasca docent, és prou reconegut com per garantir-ne l’èxit.

JOAN AREGIO NAVARRO President de la Diputació de Tarragona

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

5

Pròleg

Després de dedicar-me més de la meitat de la meva vida a l’ensenyança del clarinet, he cregut oportú plasmar totes les meves experiències viscudes durant tant de temps, però d’una manera diferent de com ho he anat fent durant anys. M’explico: com molts companys de professió, he hagut d’agafar coses d’aquí i d’allà, d’altres he hagut d’inventar-les sobre la marxa, per intentar resoldre els problemes que crec que hi ha en l’ensenyança de l’instrument. No hi ha cap alumne igual, i això és una de les coses que fa que haguem de superar-nos dia a dia per tal que sapiguem transmetre els nostres coneixements. És per això, que he escrit aquest mètode d’iniciació, pensant en tots els problemes que he anat trobant durant molt de temps.

He intentat ser molt clar en les explicacions teòriques que, d’altra banda, crec que és el professor qui ha d’explicar-les a la seva manera, per tant, no pretenc ser «pedant», sinó que només intento explicar els conceptes bàsics que tantes vegades trobem a faltar a molts dels llibres actualment escrits, tenint en compte que la L.O.G.S.E fa que l’alumne comenci en moltes ocasions l’aprenentatge de l’instrument i del llenguatge musical al mateix temps.

D’altra banda, i gràcies al meu llarg bagatge en el món de la música lleugera, he descobert que a l’alumne li agrada sentir-se «acompanyat», ja que no oblidem que està aprenent un instrument monofònic, i de vegades resulta una mica avorrit el fet d’estudiar. Per tal d’omplir aquest buit, he escrit un seguit de petites peces, amb els seus corresponents acompanyaments «moderns» al CD que acompanya el mètode, pensant que l’alumne es diverteixi des del primer dia i des de la primera nota.

Si aconsegueixo que només un dels que utilitzin aquest llibre s’ho passi millor que estudiant tot sol, llavors haurà valgut la pena l’esforç i la il·lusió que hi he posat.

No cal dir que confio en què sigui el professor de cada alumne qui hagi de dir-li què i com treballar els exercicis proposats. Jo he utilitzat l’ordre que normalment faig personalment, no vol dir que sigui ni l’únic ni el més correcte.

I ara, estimat alumne: a passar-s’ho bé!!

JAVIER BOFARULL ANGUERA Professor de clarinet a l’Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjà de Reus

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

7

El clarinet i jo Mètode d’iniciació Vol. 1

Hola! Em dic Jordi, Jordi Clar i Net, i des d’aquest moment et faré companyia una estona cada dia. Aniràs aprenent coses noves i a fer música amb el teu instrument. Bé, de fet veuràs que aquest llibre també porta un CD amb moltes cançons.

Són els meus companys d’orquestra, però... hi faltes tu!

T seràs qui faràs la melodia perquè tothom pugui escoltar-te.

Ja deus saber que la música es composa de melodia, harmonia i ritme, doncs els meus companys posaran l’harmonia i el ritme, i tu seràs el solista, qui toca la melodia. Quin goig, oi?

Aprendràs a saber les notes musicals, les figures, el compàs, els silencis, els signes de repetició... veuràs què bé que ens ho passarem!

Ah! me n’oblidava! Saps perquè els meus cognoms són Clar i Net? Doncs ben fàcil: sempre que toquem l’instrument haurem de fer-ho CLAR i NET, sí, sí, tocar amb bon so, i ferho sense que els dits s’entrebanquin, que si ho fem malament els companys em diuen que toco molt «brut», ha, ha. I ara... som-hi!!

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

11

LA RESPIRACIÓ Per tocar el clarinet utilitzem la respiració diafragmàtica, que és la més natural de totes.

Quan els nadons neixen, ja utilitzen aquest tipus de respiració.

Per fer-la natural, haurem d’inspirar l’aire sense aixecar les clavícules ni inflar el pit. L’aire el posarem a la base dels pulmons i els anirem omplint progressivament (hem de notar que se’ns «enxampla» l’estòmac, a l’altura del melic: posa la teva mà damunt del melic per notar-ho). Per practicar-la fes-ho davant d’un mirall. És important que quan bufem dintre de l’instrument tinguem cura de no inflar les galtes, ja que ens perjudicaria la bona sonoritat.

Cal dir que, tant quan agafem l’aire com quan l’expulsem, ho fem per la boca, no pas pel nas.

!

12

Recorda que hem d’agafar l’aire pels costats de la boca, no pas pel nas

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

COL·LOCACIÓ DE LA BOQUILLA A LA BOCA És important fer notar que no has de baixar el cap per posar-te la boquilla a la boca, és la boquilla la que ha d’apropar-se a nosaltres, i no a l’inrevés.

Doblega lleugerament el llavi inferior i posa el clarinet (la canya) damunt d’aquest. Dintre de la boca quedarà aproximadament 1 cm. de boquilla. Ara subjecta el clarinet amb les dents superiors (les pales), de manera que entre les dents i el llavi inferior fem que el clarinet no es bellugui. Ara agafa aire pels costats dels llavis, tanca’ls bé de forma que tot l’aire vagi dintre del clarinet i no s’escapi pels costats. Amb la llengua darrera les dents, pressiona la canya de manera que l’espai que hi ha entre la canya i la punta de la boquilla quedi totalment tancat. El pas següent serà el de bufar, però, com que tenim la llengua tancant el pas de l’aire, no sonarà res, però sí que haurem aconseguit crear una columna d’aire des de la base dels pulmons fins a la punta de la boquilla. Quan volguem que soni, retirarem la llengua, deixant que la canya pugui vibrar, i així produir-se el so.

IMPORTANT! El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir que funciona tant en un lector de CD’s com a l’ordinador.

Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ell mateix s’obri. Hi trobaràs molta informació afegida.

Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.

!

RECORDA: Fer notes llargues cada dia.

Estudiar davant d’un mirall.

No aixecar les clavícules quan agafem aire.

No inflar les galtes per tocar.

No abaixar el cap, la posició ha de ser natural.

Utilitza llapis per fer els exercicis.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

13

EL METRÒNOM I EL SOL El metrònom és el nostre amic que ens ajudarà a portar la pulsació en cada moment.

Sempre que agafem el clarinet per tocar, haurem d’agafar també el metrònom perquè ens ajudi a què no correguem massa, ni massa poc! El metrònom ens marca amb el seu «tic» la pulsació que hem de fer a cada cançó que toquem.

Agafem el nostre amic «metrònom» i posem-lo a una velocitat de 90. Ja ho tens? Bé, ara intenta comptar fins a quatre cada cop que sentis el «tic» del metrònom: «tic» «tic» «tic», tic», «un», «dos», «tres», «quatre», «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «quatre», «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «CAT»,........ Eeeeeep! Què és això de «Cat»?

CAT? Cada vegada que haguem de dir «quatre» direm «CAT» perquè és molt més curt, i així podem dir-ho més ràpid, d’acord?

Ara posa el metrònom a una velocitat més gran, diguem.... a 120... i tornem a comptar fins a «quatre»... perdó!, fins a «CAT».... som-hi!.... «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «cat»,... Bé!

Ja ho tens!

Per a la primera nota que aprendrem a fer amb el clarinet només haurem de bufar, sense haver de col·locar cap dit. El seu nom és molt fàcil de recordar: ens recorda la llum del dia, ens recorda l’estiu, ens recorda la calor, ens recorda...

Ja ho has endevinat? Doncs, sí!! És el SOL!

14

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El «sol» està situat just al mig de la segona línia del pentagrama (el pentagrama són les cinc línies on hi escriurem les notes), així, cada vegada que veiem una nota a la segona línia del pentagrama l’anomenarem «sol».

Com que el sol és rodó, començarem fent música amb RODONES. Una rodona és la figura que necessitem per omplir el compàs anomenat 4 per 4. El compàs de 4 per 4 té quatre temps, així que haurem de fer durar les rodones quatre temps, (quatre «tics» del metrònom) fàcil, no?

Ara dibuixa més «sols» com el que veus dibuixat, ho farem sempre entre ratlla i ratlla, que en música anomenem línia divisòria. L’espai entre dues línees divisòries l’anomenarem compàs.

Omple els compasos buits amb la nota sol rodona. Fes-ho sempre amb llapis.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

15

El compàs de quatre per quatre també es pot indicar amb una C, llavors l’anomenem compàs de «compasillo». És indiferent si ho posem d’una forma o de l’altra.

= Les rodones que són blanques signifiquen que els forats estan destapats. Si són negres vol dir que els hem de tapar. La rodona «suelta» a l’esquerra vol dir que és el forat del darrere.

Cada vegada que toquem una «rodona» haurem d’escoltar el metrònom i fer-la durar quatre «tics» sense deixar de bufar.

Posició de «sol»

Escolta la pista número 1 del CD per sentir com hem de tocar les rodones. Fixa’t bé en els «tics» del metrònom, i compta fins a quatre per fer cadascuna d’elles, com en l’exemple anterior. Recorda que per tocar el sol no hem de tapar cap forat. (Per afinar utilitza aquesta pista).

Pista 1 EL SOL ESTÀ SOL J. Bofarull

Ara posa la pista número 1 del CD i toca les rodones amb la posició que has après avui.

Fixa’t bé que abans de començar a tocar sentiràs una «claqueta» («tics»), primer dos cops separats, i després quatre «tics» més junts, perquè puguem agafar bé el ritme: «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» Pista 1

16

Pots respirar cada vegada que trobis una coma.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Ara veurem un element musical nou: el silenci de compàs. Com el seu nom indica, quan trobem un silenci de compàs no haurem de tocar, només haurem de comptar fins al número de temps que ens indiqui el compàs. Com que fins ara hem treballat el compàs de quatre per quatre o de «compasillo», comptarem fins a quatre sense tocar. El silenci s’indica com un petit rectangle situat sota la quarta línia del pentagrama:

Pista 2 SOL TRENCAT J. Bofarull

LA BLANCA Ara veurem la figura anomenada blanca. És de color blanc i porta un palet. Quan trobem blanques haurem de fer-les durar dos temps. Mira com són:

Dibuixa totes les blanques que falten. Recorda que com que les blanques duren dos temps, hem de posar-ne dues en cada compàs per tal de completar els quatre temps.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

17

Pista 3 FORMA CLÀSSICA J. Bofarull

El silenci que correspon a la blanca és el silenci de blanca. Igual que aquesta, el farem durar dos temps sense tocar (Shhhh). El col·locarem sempre damunt de la tercera línia del pentagrama:

Pista 4 SOL NAIXENT J. Bofarull

Pista 5 ANEM CREIXENT J. Bofarull

18

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El MI Ara veurem una nota nova: el «mi». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. El polze de la mà esquerra ha d’estar molt a prop de la clau que hi ha prop del forat (és la clau de dotzena), ja que més endavant necessitarem tenir el forat tapat, i a més, obrir aquesta clau. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «mi» Pista 6 M’HO DIUS A MI? J. Bofarull

Pista 7 JOVENTUT J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

19

LA NEGRA Ara veurem la figura anomenada negra. És de color negre i porta un palet. Quan trobem negres haurem de fer-les durar un temps. Mira com són:

Dibuixa totes les negres que falten. Recorda que com que les negres duren un temps, hem de posar-ne quatre en cada compàs per completar els quatre temps.

Pista 8 EGOISME J. Bofarull

Pista 9 OKLAHOMA J. Bofarull

20

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 10 A L’ESCENARI J. Bofarull

Pista 11 HO RECORDES? J. Bofarull

EL FA Ara veurem una nota nova: el «fa». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «fa»

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

21

Dibuixa més notes «fa» per completar la peça. Pots utilitzar rodones, blanques o negres, però recorda que com que és un compàs de quatre per quatre, només podem posar quatre temps a cada compàs (una rodona, dues blanques, una blanca i dos negres, o bé quatre negres.) No utilitzis els silencis per a aquest exercici.

Pista 12 QUÈ FAS? J. Bofarull

Pista 13 INFANTESA J. Bofarull

Pista 14 EL PRIMER “ROCK” J. Bofarull

22

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 15 VIATGEM A GRÈCIA J. Bofarull

LA REPETICIÓ

Sempre que trobem el signe que veiem en el compàs de dalt haurem de tornar a tocar tot el que estigui dintre dels dos puntets, sigui la quantitat de compassos que sigui. Per això, perquè hem de repetir-ho, li direm signe de repetició.

De vegades, alguns dels compassos que estan dintre dels signes de repetició només els haurem de tocar el primer cop que passem per allí, indicant-nos amb una barra què és el que hem de tocar la primera vegada, i què és el que haurem de tocar la segona vegada.

Vegem l’exemple següent: els signes de repetició estan entre les notes sol i fa, però veiem que damunt del fa hi ha una ratlla que indica 1a, això vol dir que la primera vegada tocarem aquest compàs, però la 2a ens saltarem aquest compàs i tocarem el mi (que té una ratlla damunt que indica que hem de tocar-lo la segona vegada). Així doncs, haurem de tocar: sol-fa-sol-mi (sol-fa la primera vegada, i sol-mi la segona).

Realment sonarà això:

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

23

Pista 16 UN BON DIA J. Bofarull

EL COMPÀS DE TRES PER QUATRE Fins ara, totes les peces que has fet estaven escrites en el compàs de quatre per quatre, i com ara ja saps, la figura que ocupa tot el compàs de 4 x 4 és la rodona, o bé podíem omplir-lo amb dues blanques, quatre negres, etc.

El proper compàs que aprendràs a fer és l’anomenat de tres per quatre, que és un compàs que té tres temps. Per tant, en aquest compàs hi podem posar tres negres, o bé una negra i una blanca; fixa’t que no hi podem posar la rodona, ja que aquesta dura quatre temps (quatre tics), i ens passaríem de llarg. Ara bé: necessitem una figura que ens ocupi els tres temps sencers del compàs, i aquesta figura serà la blanca amb punt (és igual que una blanca, però amb un punt que l’acompanya). Vegem-ho:

24

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Completa amb una sola figura el següent compàs:

Completa amb un sol silenci el següent compàs:

EL SILENCI DE NEGRA Fins ara hem vist el silenci de compàs i el silenci de blanca, ara veurem el silenci de negra, que, a l’igual que la negra valdrà un temps (un tic). D’aquesta manera podrem fer moltes més combinacions entre figures i silencis per tal de completar els compassos. Vegem primer com el fem servir:

Ara fes tu un altre exemple de silenci de negra.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

25

Completa el següent fragment posant el silenci de blanca o de negra que correspongui a cada fletxa. (Recorda que has de completar quatre temps).

Omple els següents fragments amb les notes i silencis que has après fins ara, recorda que el primer és un compàs de quatre per quatre (quatre temps per compàs), i que el segon és un compàs de tres per quatre (tres temps per compàs).

Ara practicaràs el silenci de negra en la propera cançó:

Pista 17 TOQUEM JUNTS J. Bofarull

26

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 18 EL PRIMER VALS J. Bofarull

!

Primer estudia sense el CD

Pista 19 AHIR J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

27

EL RE Ara veurem una nota nova: el «re». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «re»

Pista 20 MELANCOLIA J. Bofarull

28

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 21 CLARINET “COUNTRY” J. Bofarull

!

Primer estudia sense el CD

Pista 22 FENT CAMÍ J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

29

Pista 23 LA CAMPANETA J. Bofarull

Pista 24 ÀLIGUES J. Bofarull

30

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 25 AMISTAT J. Bofarull

Pista 26 TARDOR J. Bofarull

Pista 27 ANEM A ALEMANYA J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

31

EL DO Ara veurem una nota nova: el «do». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar els dits, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «do»

Dibuixa més notes «do» per completar la peça. Pots utilitzar rodones, blanques o negres, però recorda que com que és un compàs de quatre per quatre, només podem posar quatre temps a cada compàs (una rodona, dues blanques, una blanca i dues negres, o bé quatre negres.) No utilitzis els silencis per a aquest exercici.

32

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 28 CAMINEM JUNTS J. Bofarull

Pista 29 SEMPRE PENSO EN TU J. Bofarull

!

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Fes els exercicis sempre amb llapis

33

Pista 30 VALS DEL JAZZ J. Bofarull

Pista 31 A REVEURE! J. Bofarull

Pista 32 HO SAPS? J. Bofarull

34

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 33 DESPERTANT J. Bofarull

A partir d’ara col·loca les respiracions allà on creguis que han d’anar. Fes-ho sempre en llapis, per si el teu mestre ho ha de corregir.

Pista 34 T’ESPERARÉ J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

35

EL SI Ara veurem una nota nova: el «si». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «si»

Copia el «si» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que la ratlla està just al damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt.

!

36

Recorda que ara has de posar tu les respiracions amb llapis

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 35 LA CARRERA J. Bofarull

Pista 36 PER LA PAU J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

37

Pista 37 PORTA’M AMB TU J. Bofarull

!

RECORDA: Fer notes llargues cada dia.

Estudiar davant d’un mirall.

No aixecar les clavícules quan agafem aire.

No inflar les galtes per tocar.

No abaixar el cap, la posició ha de ser natural.

38

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 38 M’AGRADA FER ESCALES J. Bofarull

Pista 39 SOMNI J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

39

Pista 40 BALLEM EL ROCK J. Bofarull

Pista 41 ROCK DOBLAT J. Bofarull

40

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

SILENCIS MULTICOMPÀS Els silencis multicompàs serveixen per abreviar l’escriptura de molts silencis de compàs repetits. Com ja hem vist anteriorment, un silenci de compàs és aquell silenci que trobem sota de la quarta línia del pentagrama. Doncs bé, quan tenim més d’un silenci de compàs seguit, podem estalviar-nos de dibuixar-los tots, i en el seu lloc col·locarem un número damunt d’una ratlla horitzontal que ens indicarà quants silencis de compàs hem de fer.

Podem veure-ho en el següent exemple:

En lloc d’utilitzar quatre silencis de compàs en els primers quatre compassos, i entre els compassos números vuit, nou, deu i onze, podem substituir-los per una barra horitzontal al mig del pentagrama, fent-hi constar el nombre de compassos que volem que siguin silencis de compàs. Com podràs comprovar, l’escriptura és molt més fàcil de llegir, i, a més, ens ocupa molt menys lloc a la partitura. Quan la partitura és més llarga, guanyem molt d’espai a l’hora d’escriure, i a més, ens resulta més fàcil de llegir. Mira com queda una vegada hem substituït els silencis de compàs per silencis multicompàs:

Substitueix els silencis de compàs en la següent partitura per silencis multicompàs (fesho a la pàgina seguent).

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

41

La pròxima peça està escrita amb una petita introducció després de la claqueta. Després dels dos compassos de claqueta haurem d’esperar quasi quatre compassos abans de començar a tocar. L’escriptura que he utilitzat ha estat la de silencis multicompàs, però, com hem après fa un moment, podríem substituir els silencis multicompàs per silencis de compàs.

Pista 42 VORA LA PLATJA J. Bofarull

42

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 43 DIES DE PLUJA J. Bofarull

Pista 44 UN DIA A NOVA YORK J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

43

EL LA Ara veurem una nota nova: el «la». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició de «la»

Copia el «la» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que té dues ratlles, una creuant la nota, com el «do», i l’altra està just damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt.

Completa els següents exercicis dibuixant les notes «la» amb la figura que correspongui a cada compàs inacabat. Fixa’t bé que el primer és un compàs de quatre per quatre, i el segon de tres per quatre.

44

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 45 EUROVISIÓ D’AQUEST SEGLE J. Bofarull

Pista 46 PASSEJANT J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

45

Pista 47 AQUELLS VUITANTA! J. Bofarull

Pista 48 JA TOCO AMB LA “BIG BAND” J. Bofarull

46

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 49 JA T’HO HE DIT CENT VEGADES J. Bofarull

!

Recorda que abans de tocar les lliçons has de solfejar-les bé.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

47

Pista 50 “JAZZ QUARTET” J. Bofarull

!

48

Recorda que per començar a tocar has de fer notes llargues per tal de millorar el so.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

EL SOL GREU Ara veurem una nota nova: el «sol». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

Posició del «sol greu»

Copia el «sol» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que té dues ratlles, una just damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt, i l’altra damunt d’aquesta.

Pista 51 TORNA A FER SOL J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

49

Pista 52 SINCOPANT J. Bofarull

!

50

Primer estudia les lliçons sense el CD ¡Poc a poc!

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 53 SOM NUVIS J. Bofarull

!

Recorda que abans de tocar qualsevol peça has de solfejar-la primer.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

51

!

52

Recorda que has de tocar una estona cada dia per tal de millorar.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 54 JA ARRIBA EL FRED J. Bofarull

!

Recorda que has de tocar davant d’un mirall.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

53

Pista 55 M’AGRADES TAL COM ETS J. Bofarull

!

54

Recorda que no has d’inflar les galtes al bufar.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 56 SÓC FELIÇ J. Bofarull

!

Utilitza sempre el metrònom per estudiar. T’ajudarà a portar la pulsació.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

55

LA LLIGADURA D’EXPRESSIÓ Fins ara hem vist que cada cop que toquem una nota hem de fer-ho amb un cop de llengua a la canya, que anomenem «picat» o «nota picada», però ara veurem una nova forma de tocar les notes que anomenarem «lligat» o «notes lligades». Per indicar que diverses notes estan lligades ho indicarem amb una línia corba que comença des de la primera nota, que haurem de picar, fins a l’última, i totes les notes que quedin dintre d’aquesta línia les farem només aixecant els dits, sense ajudar-nos de la llengua; és a dir, d’una sola bufada, com si volguéssim fer una sola nota llarga. Podem veure-ho a l’exemple següent:

Notes picades

Notes lligades

Toca el següent exercici. Fixa’t bé en l’últim «do» (amb *), aquest encara que estigui «lligat» haurem de picar-lo, ja que la nota anterior és la mateixa, i haurem de picar-la per fer sonar les dues. Si no ho féssim així, en lloc de dues notes només en sonaria una.

56

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Ara toca aquest:

Posa les lligadures que creguis que queden millor a la següent peça. Toca-la primer sense lligadures per provar on queden millor, i després toca-la amb les lligadures que hagis posat.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

57

Fes el mateix amb el següent:

Pista 57 JA ÉS DIVENDRES J. Bofarull

!

58

No tinguis pressa per aprendre.

Primer toca poc a poc i escoltant-te.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Pista 58 VOLS VENIR? J. Bofarull

Pista 59 FINS L’ANY VINENT! J. Bofarull

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

59

INTERVALS DE SEGONA

60

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

INTERVALS DE TERCERA

!

Utilitza sempre el metrònom per estudiar.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

61

62

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

INTERVALS DE QUARTA

!

Si toques cada dia, cada dia sonarà millor!

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

63

64

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

INTERVALS DE QUINTA

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

65

ESCALES

66

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

67

ARPEGIS

SALTS

!

68

Escolta’t bé!

El so és el més important.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

69

!

70

Vigila sempre la posició dels dits.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

LA CORXERA Aquesta figura anomenada corxera, dura la meitat que una negra, és a dir, necessitem dues corxeres per omplir un temps del compàs, que és el que ocuparia una negra. Per tant, en l’espai d’una negra hi posarem dues corxeres, en l’espai d’una blanca (o dues negres) hi posaríem quatre corxeres, etc. Cada «tic» del metrònom el dividirem en dos. Vegem-ho:

Fixa’t bé que les corxeres estan «enganxades» per una barra que les junta per la punta del «pal» (el «pal» s’anomena PLICA). Això ens ajuda a saber que les dues notes juntes ocupen un sol temps.

Escolta en el CD la pista 60, per veure com hem de tocar les corxeres. Fixa’t en el «tic» del metrònom, per veure com sonen dues corxeres en un sol «tic».

Pista 60

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

71

LECTURES RÍTMIQUES Posa el metrònom a 60 i llegeix aquests exercicis sense dir el nom de les notes, o dient la nota que vulguis, però fent durar les notes el seu valor real.

72

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

73

EXERCICIS Completa amb silencis els valors que falten en cada compàs:

!

74

No et «saltis» els silencis quan toquis.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Posa les línies divisòries que falten en cada compàs:

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

75

DUO Núm. 1

!

76

Recorda que has de «solfejar» abans de tocar.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

DUO Núm. 2

FINS AVIAT!!

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

77