CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
Unitat 1.
L’ORIGEN DE LA VIDA
Introducció Alguns dels grans personatges de la història de la humanitat han intentat donar respostes als dubtes sobre el nostre origen i el de totes les espècies, basant-se en experiments científics. Tanmateix, la biologia és una ciència limitada ja que som incapaços de saber amb exactitud l’origen de les espècies. Per aquest motiu, la teoria de l’origen de la vida és, en alguns aspectes, només això, una teoria. El primer en parlar de l’origen de la vida va ser Aristòtil fa aproximadament 2000 anys. En primer lloc, va fer una diferenciació segons el tipus d’ésser viu: va proposar el fet que els animals superiors tenien l’origen per aparellament, els animals inferiors tenien l’origen en la descomposició de la terra, i que algunes plantes es desenvolupaven a partir de llavors i d’altres ho feien per generació espontània. La
teoria
de
la
generació
espontània
feia
referència al fet que la vida neix a partir de matèria
Bust d’Aristòtil
inerta, és a dir, del no res. L’Església va donar i ha donat sempre molt suport a aquesta teoria ja que concorda amb les seves pròpies creences basades en l’existència de Déu.
A mitjans del segle XVII, Francesco Redi va fer una sèrie d’experiments sobre la generació espontània posant restes de carn en diferents pots, un de tancat i l’altre d’obert. Passats uns dies, en el pot obert es podia observar cucs i larves mentre que en el que havia estat tancat no s’hi apreciava la presència de cap organisme. A partir d’això, Redi va deduir que
1
Francesco Redi
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
no hi havia generació espontània i per tant va aportar el concepte de biogènesi. La biogènesi fa referència al fet que la vida només es pot originar a partir de vida ja existent.
L’any 1745, John Needham va donar suport a la generació
espontània
a
partir
d’una
sèrie
d’experiments amb líquids que contenien restes biològiques. Va arribar a la conclusió que la vida s’originava en els líquids els quals contenien un
John Needham
principi actiu que, després d’escalfar i deixar refredar, permetia la formació de nous organismes encara que aquests recipients estiguessin tancats.
Cap el 1770, Làzaro Spallanzani
va criticar els
experiments de Needham i els va voler millorar. El que va fer va ser escalfar a altes temperatures els líquids durant una hora. Dies després no hi havia signes visibles de vida. Segons Spallanzani, el que Needham va fer malament va ser el fet de no escalfar suficientment els líquids, de manera que
Làzaro Spallanzani
algunes formes de vida que ja hi existien seguien vives.
L’any
1862,
Louis
Pasteur
va
demostrar
experimentalment que existia un transport aeri de gèrmens i microorganismes. Ho va fer a partir d’un aparell el qual estava format per un tub atapeït de cotó pólvora per on hi feia passar aire. Observant el cotó que havia servit com a filtre, va poder demostrar que els organismes que hi havia eren semblants als que apareixien en un procés de descomposició. Un altre experiment que va fer va ser deixar reposar
2
Louis Pasteur
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
líquids en pots amb aire prèviament esterilitzats, en els
quals
no
hi
va
aparèixer
cap
tipus
de
microorganisme. Va concloure, per tant, que les infusions
de
descomposició
són
fetes
pels
mateixos microorganismes que hi apareixen, no creixen per generació espontània. Des de llavors la teoria de la generació espontània ha quedat descartada.
Posteriorment, un naturalista francès va formular una de les primeres teories de l’evolució biològica i va assignar el mot biologia per designar la ciència dels éssers
vius.
Aquest
era
Jean-Baptiste-Pierre-
Jean-Baptiste Lamarck
Antoine de Monet, Cavaller de Lamarck, que va néixer a Bazentin, Picardia, l’1 d’ agost del 1744 i va morir a Paris el 18 de desembre de 1829. Destaca també per ser el fundador de la paleontologia dels invertebrats.
Un dels personatges més importants que va proposar una teoria de l’origen de les espècies va ser Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882). Aquest naturalista anglès era el cinquè de sis fills d’una família adinerada. El seu pare era, el doctor i financer, Robert Darwin i la seva mare era Susannah Darwin. Va ser estudiant de les universitats d’Edimburg i Cambridge a Anglaterra. Va acabar els estudis de teologia a l’edat de 22 anys. Tanmateix, el que realment l’interessava era el món natural i d’aquí que el 1831 s’embarqués en un vaixell de la marina anglesa, el “HMS Beagle" que va realitzar una expedició al voltant del món durant 5 anys. Aquest viatge va ser important ja que, gràcies
3
Charles Darwin
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
al mateix, Charles Darwin va començar a especular sobre la teoria de l’evolució. Posteriorment, va explicar que totes les espècies havien evolucionat al llarg del temps a partir d'ancestres
comuns
mitjançant la selecció natural. Aquesta teoria va ser recollida en la seva gran obra anomenada “L’origen de les espècies” publicada l’any 1859. Aquest llibre va tenir un gran impacte en la societat de la segona meitat del segle XIX ja que invalidava la Teoria Creacionista que l’Església defensava. Charles Darwin va escriure dues altres obres anomenades
“Variacions
en
plantes
i animals
domesticats” (1868) i “La descendència del home i la selecció en relació al sexe” (1871). Les seves obres són la base de la biologia evolutiva moderna.
Original i reedició de L’origen de les especies de Charles Darwin
Uns anys després, un bioquímic soviètic es va fer notar pels seus estudis sobre l'origen de la vida, que va explicar mitjançant el pas de les proteïnes simples als agregats orgànics per afinitat funcional. Aquest científic era Alexandre Ivanovich Oparin. Oparin va subratllar el fet que en els primers moments de la història de la Terra, l'atmosfera era absent d’oxigen (que va ser generat després, gràcies a la fotosíntesi vegetal). Abans de l'aparició de
la
vida
podien
haver
existit
substàncies
orgàniques simples en una espècie de brou primitiu. Va afegir que els primers organismes van ser, probablement, heteròtrofs, els quals utilitzaven com aliment substàncies orgàniques i no posseïen la capacitat, com els autòtrofs actuals, de nudrir-se de substàncies inorgàniques. Per aquest científic, les característiques clau de la vida són l’organització i
4
Alexandre Ivanovich Oparin
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
integració, i els processos que condueixen a tal vida haurien de ser susceptibles d'especulació raonable i d'experimentació. Les seves teories es van enfrontar inicialment a una forta oposició, però amb el pas del temps han estat demostrades
experimentalment
i
han
estat
acceptades com hipòtesis legítimes per la comunitat científica.
Així, les teories d’Oparin van ser demostrades al laboratori gràcies a les experiències de Miller i Urey. Com havia dit anteriorment Oparin, durant els primers temps, després de l’aparició dels planetes, les condicions de temperatura i pressió a la Terra eren
Stanley Miller
incompatibles amb qualsevol forma de vida. Va existir, doncs, un primer període anomenat evolució atòmica durant el qual els àtoms es van anar organitzant per formar les primeres molècules. Aquest primer període va tenir probablement una durada aproximada de 500 milions d’anys. Ara fa uns 400 milions danys va començar
un
període d’evolució química, que es va prolongar fins fa uns 1500 milions d’anys durant el qual es va anar conformant les actuals característiques del planeta. Aquest procés inclou l’evolució de l’atmosfera fins a arribar a la composició que té en l’actualitat, factor d’importància vital per l’evolució dels éssers vius. Així doncs, l’aparició de la vida es pot situar fa aproximadament 3500 milions d’anys, moment a partir del qual s’inicia el període d’evolució biològica que discorre paral·lel al d’evolució química i que arriba fins a l’actualitat.
5
Harold C. Urey
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
L'experiment de Miller i Urey (1953) va significar una prova substancial de la hipòtesi sobre l'evolució química i l'origen de la vida formulada per Oparin i Haldane,
els
condicions
quals de
la
havien Terra
proposat primitiva
que
les
(atmosfera
reductora i energia dels llamps, dels volcans i de les radiacions) eren les desencadenants de la síntesi de compostos
orgànics, unitats bàsiques de les
macromolècules biològiques, a partir de precursors inorgànics. Stanley Miller i Harold Urey utilitzaren un aparell semblant al de la foto per simular les condicions existents en l'atmosfera primitiva de la Terra. Un
Experiment de simulació del mar i l’atmosfera primitius
recipient d'aigua calenta simularia el mar primitiu, mentre que l'atmosfera estaria constituïda per H2O, H2, CH4, i NH3. Un corrent elèctric representaria les abundants descàrregues elèctriques existents aleshores a causa de les fortes tempestes. Per últim, un condensador refredaria l'atmosfera i crearia pluges. Després d'uns dies de funcionament, l'aigua del recipient passava de ser transparent a adoptar un color marró on es podien
detectar
orgàniques
entre
una les
varietat quals
de es
molècules
trobaven
els
aminoàcids que formen les proteïnes. Aleshores, va quedar demostrat que les molècules orgàniques que formen part dels éssers vius poden ser sintetitzades
abiòticament
d'una
manera
prou
senzilla. L'experiment va demostrar que en les condicions abiòtiques previstes per Oparin i Haldane es podien sintetitzar les unitats constituents de les proteïnes i, alhora, va establir la metodologia per a que altres
6
R. S. B. Haldane
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
investigadors, variant les condicions, obtinguessin uns altres tipus de biomolècules essencials per a l'organització de les formes vives. Posteriorment hi va haver la teoria de la panspèrmia o cosmozoica que defensa que l’essència de la vida està disseminada per l’univers i que la vida va començar a la terra quan meteorits amb matèria orgànica van arribar al nostre planeta. El major inconvenient d’aquesta teoria és que no ens explica com va iniciar-se la vida i es limita a dir que té l’origen a l’exterior. Durant anys es va creure que l’evolució del planeta i l’evolució de la vida no tenien una relació directa. Però el químic anglès James Lovelock, recolzat per l’americana Lynn Margulis, va formular la hipòtesi
James Lovelock
Gaia, que defensava tot el contrari: l’atmosfera, la temperatura i la concentració de sals als oceans s’havien fet adequades per permetre la vida La idea principal d’aquesta hipòtesi es basa en que hi ha una interacció entre la Terra i els éssers vius que l’habiten. És a dir, van ser els primers éssers vius els que van modificar l’atmosfera (que anteriorment no
tenia
oxigen)
i
la
van
fer
òptima
pel
desenvolupament de la vida a la Terra. Per altra banda, la vida a la Terra és possible degut a les característiques de l’atmosfera actual.
En els últims anys del segle XX també es va iniciar el projecte SETI que és l’acrònim del anglès “Search for
ExtraTerrestrial
Intelligence”,
o
Búsqueda
d’Intel·ligència Extraterrestre. Els primers projectes SETI va sorgir sota el patrocini de la NASA durant els anys 70. Per tant, el que busca el projecte SETI
7
Lynn Margulis
CCMC
Unitat 1: L’origen de la vida
és alguna evidència que demostri l’existència de vida intel·ligent en altres planetes. Aquest projecte, té un modus operandi molt determinat, degut a les limitacions físiques que impossibiliten un viatge o qualsevol
mena
de
contacte
físic
amb
vida
intel·ligent fora del sistema solar, el contacte és a través d’ones radiofòniques. Considerant que les ones de radio viatgen a la velocitat de la llum, i que ja fa 40 anys que estem analitzant si alguna senyal radiofònica arriba al nostre planeta, no pot haver-hi vida intel·ligent a menys de 40 anys llum del planeta Terra.
Un dels principals defensors del projecte SETI va ser
Carl Sagan
Carl Edward Sagan que va néixer a Nova York el 9 de novembre de 1934, i va morir a Seattle, el 20 de desembre de 1996. Conegut pel públic a través de la sèrie Cosmos, en la qual presentava documentals, va ser un gran astrònom i científic.
Al llarg de tota la història s'han dut a terme moltes investigacions i han sorgit diferents teories sobre l'origen de la vida en el nostre planeta. Tot i això, encara queden moltes qüestions sense resposta les quals són la base dels treballs de molts científics de l'actualitat i encara que la recerca estigui molt avançada queda molt camí per endavant.
8