Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció
Unitat 3.
BIOTECNOLOGIA I REPRODUCCIÓ
ALIMENTS TRANSGÈNICS Un organisme genèticament modificat (OGM) és aquell que ha sofert una transferència de gens, a través de l' enginyeria genètica amb la qual cosa s'obtenen propietats noves. Les
tècniques
genètica
d’enginyeria
consisteixen
en
aïllar
segments de l’ADN (el material genètic)
d’un
introduir-los
ésser en
viu
el
per
material
hereditari d’un altre. Aquesta transferència ha estat feta de tal manera que no podria haver estat producte de la naturalesa i per
tant
sense
la
intervenció
humana. No es considera un organisme modificat genèticament l'obtingut per una clonació si no ha estat Planta del tabac genèticament modificada per a que expressi gens de lluerna.
objecte de transferència genètica. Els
organismes
genèticament
modificats poden ser formes de vida microbiana (generalment bacteris o llevats) vegetals o animals. Les aplicacions d'aquest OGM abasten a molts camps de l'activitat humana i especialment a la indústria, la medicina, l'agricultura i la ramaderia.
Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció
CLONACIÓ La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom. En biologia, es refereix col·lectivament als processos
utilitzats
per
crear còpies de fragments d'ADN
(clonació
molecular),
cèl·lules
(clonació organismes.
cel·lular) El
o
Procés de clonació en cries de bestiar
terme
també cobreix els casos en què organismes com els bacteris, insectes o plantes es reprodueixen asexualment. El 27 de febrer de 1997 la
revista
científica
Nature va publicar un article sobre la primera clonaciò d'un mamífer a partir d'un nucli d'una cèl·lula adulta d'un altre individu. La presentació en societat de l'ovella Dolly
va
iniciar
cadena comentaris,crítiques reflexions.
una de i
Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció
CÈL·LULES MARE
Les cèl·lules mare son un tipus especial de cèl·lules que tenen la capacitat de dividir-se indefinidament i arribar a produir cèl·lules especialitzades. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu. Trobem tres tipus de cèl·lules
mare,
diferenciades segons la seva font. Poden ser cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical. Cèl lula mare
Les cèl·lules mare del cordó umbilical són
derivades de la sang de la placenta i el cordó umbilical després de néixer. Des del 1988 aquestes cèl·lules han estat emprades en el tractaments com la leucèmia limfàtica aguda i tot d'altres problemes que ocorren bàsicament en la mainada. La sang de cordó umbilical ha esdevingut tan comuna que hi ha bancs de cordons umbilicals que accepten donacions dels pares. Són recollides traient el cordó umbilical, netejant-lo i traiet la sang de la vena umbilical. Se'n treu les cèl·lules sanguínies del cordó umbilical abans de ser emmagatzemades en nitrogen líquid per a ús posterior, en el que seran descongelades i se'ls traurà el crioprotector. Els investigadors mèdics preveuen que l'ús de les tecnologies
derivades
de
les cèl·lules mare
serviran per tractar trencaments de la columna vertebral, danys musculars entre un nombre enorme de malalties que inclouen malalties congènites relacionades amb disfuncionalitats de proteïnes.
Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció
REACCIÓ EN CADENA DE LA POLIMERASA
La reacció en cadena de la polimerasa (PCR de les sigles en
anglès
de
Polymerase
Chain Reaction) és una tècnica de biologia molecular que té per objectiu obtenir un gran nombre
de
còpies
d'un
fragment de DNA particular, partint d'una quantitat mínima. Actualment els equips són prou bons com per fer-ne a partir d'una sola còpia. El procés fou Procés de completació del DNA per mitja de la PCR.
descrit el 1965 per Kary B. Mullis.
Aquesta tècnica serveix per amplificar DNA. Donat que les tècniques d’identificació i manipulació de DNA solen necessitar una gran quantitat de DNA , després de l’amplificació per PCR , resulta molt més senzill identificar amb una molt alta probabilitat virus i bacteris causant d’una malaltia, identificar persones (cadàvers, criminals...) o fer investigació científica sobre el DNA amplificat. Aquests usos derivats de l’amplificació han fet que es converteixi en una tècnica molt estesa, amb el conseqüent abaratiment de l’equip necessari per a portar-la a terme. Aquesta tècnica es fonamenta en la propietat natural de la DNA-polimerasa per replicar segments de DNA, i
usa
cicles
d’alta
i
baixa
temperatura
per
desnaturalitzar les cadenes bicatenàries de DNA recent formades entre si després de cada fase de replicació i, a continuació, deixar que tornin a unir-se a
les
polimerases
mitjançant
una
baixada
de Cadena de doble hèlix de DNA
Ciències pel món contemporani: Biotecnologia i reproducció
temperatura perquè tornin a duplicar-les. En un principi s’utilitzava la polimerasa de l’Escherichia coli per a la replicació. Però com després de l’escalfament quedava desnaturalitzada i s’havia d’afegir a cada cicle, es va canviar per la polimerasa de Thermus aquaticus (polimerasa taq) que suporta molts cicles sense desnaturalitzar-se.