Dossier ciutadania i civisme by Jordi Carmona

CIUTADANIA

ÍNDEX 5 6 7

Presentació. Alejandro Plasencia

CIUTADANIA?

9 17

CITES

Nota introductòria. Isabel Martínez “El web Ciutadania als centres educatius”. Eulàlia Bosch i Ramon Espelt

FÒRUM DE PARTICIPACIÓ Per mi ciutadania és...

TEXTOS Ciutadania democràtica. Federico Mayor Zaragoza Ciutadania: diversitat i civisme. Joaquín Arango

26 GLOSSARI 30 RECURSOS DIDÀCTICS 31

DIVERSITAT I CIVISME

32 CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT PERSONAL 33 ÀLBUMS DE FAMÍLIA ACTIVITATS HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

40 PERSONATGES DE FICCIÓ ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

47 PERSONATGES DE LA HISTÒRIA ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

53 CULTURES DEL COS 54 CONSERVAR LA SALUT ACTIVITATS HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

62 REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

68 COMUNITATS CULTURALS 69 CALENDARI MULTICULTURAL ACTIVITATS HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

75 COMUNITATS POLÍTIQUES ACTIVITATS HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

83 IDENTITAT GRUPAL ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

LA TRAMA URBANA

CIUTATS HISTÒRIQUES ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS VIURE A LES CIUTATS HISTÒRIQUES: DOSSIER DE DILEMES

103 ARQUITECTURA I URBANISME ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

110 ESPAIS PÚBLICS ÚLTIMA HORA!, FÒRUMS, XATS I CONCURSOS

115 POBLACIÓ I SOSTENIBILITAT 116 FLUXOS DE POBLACIÓ ACTIVITAT HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

123 ECOLOGIA URBANA ACTIVITATS HIPERTEXT RECURSOS DIDÀCTICS

131 SENSE FRONTERES 133 ITINERARIS 134 ITINERARIS EN EL PROGRAMA CIUTADANIA 135 PROPOSTES CONCRETES D’ITINERARIS TRANSVERSALS

PRESENTACIÓ

Educ@lia, el domini educatiu que des de fa anys la

El fenomen de les migracions, que canvia cada dia

Fundació ”la Caixa” està desenvolupant a Internet

amb més intensitat els sistemes de vida tradicionals,

per a les escoles de primària, ara amplia la seva

ocupa un lloc preferent en el programa. No només

oferta a l’educació secundària i al batxillerat.

per la seva actualitat i el seu pes específic sinó també perquè per a les noves generacions aquesta situació

El programa que aquí presentem, Ciutadania, respon

de diversitat cultural esdevé el seu punt de partida.

a la voluntat de reunir, de manera atractiva i ordenada, aquells conceptes fonamentals que els joves han

Certament l’educació cívica no és un tema nou. Avui

d’aprendre i utilitzar per ser uns bons ciutadans de

en dia està present en els plans educatius de la majoria

ple dret.

de països i respon a una necessitat manifestada molt clarament per diferents institucions: des dels consells

Temes relacionats amb la sostenibilitat i el respecte

europeus fins a les famílies concretes.

pel medi ambient, amb els imperatius de la vida col·lectiva i la seva intersecció amb les llibertats

Amb el programa Ciutadania, la Fundació ”la Caixa”

individuals, amb la vida urbana i els seus propis

vol fer la seva pròpia aportació al debat; esperem

mecanismes democràtics de funcionament, etc. es

que tingui en els centres educatius de secundària el

presenten en el programa de tal manera que resulta

seu millor aliat.

fàcil apreciar les connexions que existeixen entre uns i altres.

ALEJANDRO PLASENCIA GARCÍA Vicepresident de la Fundació ”la Caixa”

NOTA INTRODUCTÒRIA

CIUTADANIA neix com un instrument de suport a la

conjunt d’activitats i amb més de 200 enllaços, amb

comunitat educativa en la seva tasca de formació

la intenció d’afavorir la participació i proporcionar

dels joves com a futurs gestors d’una societat cada

una visió global de la nostra societat, a través d’una

vegada més plural.

finestra oberta a la complexitat del món en el que

CIUTADANIA s’obre al conjunt de la població

estem vivint.

plantejant els dilemes sorgits en les societats

CIUTADANIA s’incorpora a les iniciatives educatives

contemporànies —fluxos migratoris, convivència,

que la Fundació “la Caixa” està desenvolupant, amb

sostenibilitat, etc.—, els quals situen en primer terme

la finalitat de facilitar una millor comprensió i

la necessitat d’enfortir la consciència i la responsabilitat

coneixement dels temes emergents que planteja la

cíviques.

nostra societat.

CIUTADANIA s’ofereix en suport en línia, amb un

ISABEL MARTÍNEZ TORRALBA Directora del Departament de Projectes Educatius i Socials

EL WEB CIUTADANIA ALS CENTRES EDUCATIUS ignorar. D'aquí que des de qualsevol de les propostes creades especialment per aquest programa es pugui accedir a un conjunt d'enllaços que les complementen i les interconnexionen creant així constel·lacions significatives.

El ciberespai és una forma de realitat que ha nascut i ha anat desenvolupant-se paral·lelament a la generació de joves que avui cursen l'educació secundària. És a dir, allò que per als adults actuals ha suposat una novetat absoluta, per a ells és de fet una segona naturalesa.

El mapa-índex que es desplega sobre la ciutat virtual es presenta com un mapa conceptual que no estableix prioritats ni jerarquies. És l'usuari el que ha de crear el seu propi recorregut. Des d'aquest punt de vista, CIUTADANIA considera els ensenyants com a mediadors imprescindibles entre l'oferta del programa i la seva utilització per part dels estudiants.

Ara bé, la facilitat amb què els estudiants han interioritzat els mecanismes d'ús i la navegació propis d'Internet no implica de cap manera que tinguin ni la distància ni els instruments necessaris per servir-se d'aquest nou mitjà de comunicació de forma crítica a l'hora d'afrontar una recerca concreta o de construir amb el seu ajut un projecte educatiu d'ampli abast.

En el currículum actual, CIUTADANIA s’insereix, de fet, en les àrees de Ciències Socials i Filosofia, però el programa aporta, a qualsevol àrea de coneixement, no solament exemples amb els quals il·lustrar un tema ja estudiat sinó que també proporciona punts de partida per a altres temes nous. De tal manera que CIUTADANIA s’ofereix als ensenyants com un instrument pedagògic de caràcter transversal i universal.

Que "el mitjà és part del missatge", tal com vàrem aprendre de McLuhan, no hauríem d'oblidar-ho en el cas d'Internet. És tradicional la desconfiança que acompanya l'aparició de 'nous mitjans' –ja hem conegut els casos de la fotografia, el còmic, el cine o el vídeo–, que tendeixen a ser vistos des de l'escola com a versions inferiors de les formes clàssiques d'arxivar, presentar i transmetre el coneixement. Aquesta situació pot reproduir-se una vegada més en el cas d'Internet, si el seu ús es redueix al consum indiscriminat dels seus continguts.

I això és així perquè en el nostre món contemporani la CIUTADANIA s'exerceix en un entorn obert, canviant, plural i contradictori, comú a joves i adults.

El potencial educatiu d'Internet es innegable, però no és evident per si mateix. D'aquí que el disseny de nous programes hagi d'atendre per igual a allò que tradicionalment entenem per continguts i a les variades i singulars formes de presentació que Internet possibilita.

Els centres educatius s'inclouen en ell i reprodueixen a petita escala aquesta mateixa complexitat que no ha de ser obviada ni simplificada si es pretén que els estudiants visquin el seu pas per l'escola no com un fenomen aïllat de l'entorn sinó com una part fonamental en el seu procés de convertir-se en ciutadans autònoms, responsables i crítics.

CIUTADANIA neix amb la clara consciència de ser un programa d'Internet. D'una part, la forma d'estructurar els continguts i navegar per ells seria impossible en qualsevol altre format. Per altra part, introduir un nou element a Internet suposa situar-lo d'immediat en una xarxa les possibilitats extraordinàries de la qual seria absurd

EULÀLIA BOSCH RAMÓN ESPELT

CIUTADANIA?

CITES AGUSTÍ D’HIPONA, Sant 354 - 430 Aquesta ciutat celeste, en el temps del seu desterrament en aquest món, coneix a ciutadans de totes les races i llengües, reclutant amb ells una societat a l’exili, sense amoïnar-se per la seva diversitat de costums, de lleis o d’estructures que ells tinguin per conquerir o mantenir la pau terrenal. Més encara, conserva i afavoreix tot allò que, divers en els diferents països, s’ordena amb l’única i comuna finalitat de la pau a la terra. Només posa una condició: que no es posin obstacles a la religió per la qual -segons l’ensenyament rebut - ha de ser honorat l’únic i suprem Déu veritable.

ALAIN 1868 -1951 Resistència i obediència, heus aquí les dues virtuts del ciutadà. Per l’obediència, assegura l’ordre; per la resistència assegura la llibertat.

ARENDT, Hannah 1906 -1975 Són els homes i no l’home els que viuen sobre la terra i habiten el món. Si tots els aspectes de la condició humana tenen d’alguna manera relació amb la política, aquesta pluralitat és específicament la condició de tota vida política. Un ciutadà és per definició un ciutadà entre ciutadans d’un país entre entre països. Els seus drets i obligacions estan definits i limitats, no només pels seus conciutadans, sinó també pels límits del territori.

ARISTÒTIL 384 aC – 322 aC L’home que no té la capacitat de ser membre d’una comunitat o que no experimenta en absolut aquesta necessitat perquè ell sol en té prou amb si mateix, no forma part de la ciutat, i en conseqüència és una bèstia o un déu. La ciutat és un fet de la naturalesa i l’home és naturalment un animal polític.

BEAUVOIR, Simone de 1908 – 1986 No es neix dona, s’arriba a ser-ho. Voler ser lliure és voler que també els altres ho siguin.

BERGER, John 1926 – Mai abans d’ara hi havia hagut tanta gent desarrelada. L’emigració, forçada o escollida, a través de fronteres nacionals o del poble a la metròpoli, és l’experiència que millor defineix el nostre temps, la seva quinta essència?

CITES

BOND, Edward 1934 – Sóc també un ciutadà del món humà que encara està per construir.

CASTORIADIS, Cornelius 1922 – 1997 Existeix la meravellosa frase d’Aristòtil : “Qui és ciutadà? És ciutadà algú capaç de governar i d’ésser governat”. A França hi ha milions de ciutadans: per què no serien capaços de governar? Perquè tota la vida política tendeix a convèncer-los que existeixen experts als quals és necessari confiar els assumptes. Hi ha doncs una contraeducació política. Si bé la gent hauria d’habituar-se a exercir tota classe de responsabilitats i a prendre iniciatives, s’habituen a seguir o votar opcions que d’altres els presenten.

CICERÓ, Marc Tuli 106 aC – 43 aC És una ximpleria immensa considerar que és just tot allò que es troba regulat per les institucions i per les lleis dels pobles. Àdhuc les lleis - donat el cas que ho siguin – dels tirans?

CLARKE, Paul Barry Ésser un ciutadà ple significa pertànyer al món i viure aquesta pertinença des de la lliure elecció i amb el propòsit de procurar la millora del jo, dels altres i del món.

CONDORCET, M.J.A.V de 1743 – 1794 Ningú no neix ciutadà, sinó que se’n fa mitjançant la instrucció.

DANTE ALIGHERI 1265 – 1321 Els ciutadans no hi són per servir els cònsols ni la nació per servir el rei, ans el contrari, els cònsols han de servir els ciutadans i el rei, la nació.

DIDEROT, Denis 1713 – 1784 Mentre més s’apropin els ciutadans a la igualtat de pretensions i de fortuna, més tranquil serà l’estat.

EMERSON, Ralph Waldo 1803 – 1882 La ciutadania és el dret bàsic de l’home, perquè és ni més ni menys que el dret a tenir drets.

CITES

ENZENSBERGER, Hans Magnus 1929 – A diferència dels EUA a on cap persona que acaba d’arribar pot esperar que el rebi una xarxa d’assistència social, molts ciutadans europeus gaudeixen si més no d’unes garanties mínimes, consistents en subsidi d’atur, assistència sanitària i seguretat social. Uns drets que per principi i a la llarga no podran negar-se als immigrants.

EPICTET 50 – 125/130? El tot és superior a la part, i la ciutat al ciutadà.

GANDHI, Mahatma 1869 – 1948 El mateix dret a la vida només ens és donat si complim el nostre deure de ciutadans del món. El nacionalisme no és el concepte més alt. El concepte superior és la comunitat mundial.

GREEN, T.H 1836 – 1882 El principi general que el ciutadà no ha d’actuar mai d’altra forma que com a ciutadà, no comporta una obligació a conformar-se sota qualsevol condició a la llei estatal, ja que aquestes lleis poden ésser inconsistents amb la veritable finalitat de l’estat com a sustentador i harmonitzador de les relacions.

HAVEL, Vaclav 1936 – Sense ciutadans lliures, autorespectuosos i autònoms no poden existir nacions lliures i independents. Sense pau interna, és a dir, pau entre ciutadans i entre ciutadans i estat, no hi pot haver garantia de pau exterior.

HELLER, Agnes 1929 – Si estem d’acord que la “cosa comú”, la república, ha d’estar constituïda per institucions, lleis i acords socials que estan formats pels valors universals de la llibertat i de la vida, pel valor condicional de la igualtat i pel valor processal de la racionalitat comunicativa, llavors hem de practicar les virtuts cíviques relacionades amb aquests valors.

HOBBES, Thomas 1588 – 1679 Cada ciutadà es pot comprometre a sotmetre la seva voluntat a la voluntat de la majoria, a condició que la resta de ciutadans facin el mateix.

CITES

HOLBACH, Baró de 1723 – 1789 Els sobirans són Ciutadans als quals les Nacions han conferit el dret de governar-los per a la seva pròpia felicitat. Sigui quina sigui la forma de govern, els drets de la Sobirania, per ser legítims, han d’estar fundats únicament en el consentiment dels pobles.

HOLDERLIN, Friederich 1770 – 1843 Allò que és propi ha de ser après tan bé com allò que és estranger.

ISÒCRATES 436 aC – 338 aC L’ànima de la ciutat és la constitució, que té el mateix poder que en el cos té el pensament.

JABÈS, Edmund 1912 – 1991 L’estranger et permet ser tu mateix, en fer de tu un estranger.

JEFFERSON, Thomas 1743 – 1826 Una nació, com una societat, constitueix una persona moral i cada membre d’ella és responsable d’aquesta persona.

KANT, Immanuel 1724 – 1804 Només la capacitat de votar qualifica el ciutadà, però aquesta capacitat pressuposa la independència del que, en el poble, no vol ser únicament part de la comunitat, sinó també membre d’ella, és a dir, vol ésser una part de la comunitat que actua pel seu propi arbitri juntament amb altres. Però l’última qualitat fa necessària la distinció entre ciutadà actiu i ciutadà passiu.

KENNEDY, John Fitzerald 1917 – 1963 No preguntis el que el teu país pot fer per tu; pregunta què pots fer tu pel teu país. La nostra Constitució es funda en el principi que tots el homes són iguals com a ciutadans, posseeixen els mateixos drets, tant si els tenen per naixement o després de venir aquí com a immigrants.

KING, Martin Luther 1929 – 1968 Un dret postergat és un dret denegat.

CITES

KRISTEVA, Julia 1941 – Per regla general, o únicament, ens veiem inclinats a preguntar-nos “què és la humanitat” quan ens confrontem amb els “crims contra la humanitat”. La meva experiència personal em porta a pensar que la definició mínima de la humanitat és precisament la seva capacitat d’hospitalitat.

KYMLICKA, Will L’educació per a la ciutadania democràtica promourà inevitablement l’autonomia, encara que d’una forma indirecta. A través de l’educació ciutadana els nens prendran consciència de formes de vida alternatives i se’ls proporcionaran les habilitats necessàries per comprendreles i apreciar-les.

LEVINAS, Emmanuel 1906 – 1995 Les persones no estan una davant l’altra, simplement estan les unes amb les altres al voltant d’alguna cosa. El pròxim és el còmplice.

LINCOLN, Abraham 1809-1865 Fa vuitanta-set anys, els nostres pares van crear en aquest continent una nova nació, concebuda sota el signe de la llibertat i consagrada al principi que tots el homes neixen iguals.

MAALOUF, Amin 1949 – Les societats haurien d’assumir les múltiples pertinences que han forjat la seva identitat al llarg de la seva història i que encara segueixen configurant-la, i haurien de fer un esforç per mostrar, a través de símbols visibles, que assumeixen la seva diversitat, de manera que cada ciutadà pugui identificar-se amb el que veu al seu voltant, es pugui reconèixer en la imatge del país en què visqui i es senti mogut a implicar-se en ell en comptes de quedar-se, com tantes vegades succeeix, com un espectador inquiet i en ocasions hostil.

MARSHALL, T.H. 1893 – 1981 Si la ciutadania s’invoca en defensa dels drets –civils, polítics i socials-, els corresponents deures no poden ésser ignorats. Aquests no requereixen el sacrifici de la llibertat individual o sotmetre’s sense qüestionar-la a qualsevol demanda del govern. Però requereixen que els seus actes estiguin inspirats per un viu sentit de la responsabilitat respecte al benestar de la comunitat.

MEAD, Margaret 1901 – 1978 Mai dubteu que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos poden canviar el món; de fet sempre ha succeït així.

CITES

MONTESQUIEU, 1689 – 1755 Sóc home abans que francès; sóc home necessariament i només francès per atzar.

NEKRASSOV, Nikolai 1821 – 1887 Poeta, tu pots no ser-ho, però ciutadà, és necessari que ho siguis.

ORWELL, George 1903 – 1950 Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que d’altres.

PAINE, Thomas 1737 – 1809 Cada ciutadà és un membre de la sobirania i, com a tal, no pot conèixer sotmetiment personal: la seva obediència ha de ser només a les lleis.

ROSTAND, Jean 1894 – 1977 Ésser ciutadà del món és apostar per la supervivència de la humanitat.

ROUSSEAU, Jean Jacques 1712 – 1778 Tot patriota és dur respecte els estrangers; només són homes, no són res als seus ulls. Aquest inconvenient és inevitable, però feble. Allò essencial és ser bo amb les persones amb les que es viu. No comencem pròpiament a ser homes fins que no hem estat ciutadans.

RUBERT DE VENTÓS, Xavier 1939 – Tinc una identitat familiar, i religiosa, i sexual, i ètnica, i nacional, i confessional. Un conjunt de pertinences o “marcadors” que eventualment poden encreuar-se, però mai arriben a identificar-se.

SAID, Edward 1935 – Penso que la identitat és fruit d’una voluntat. No quelcom donat per la naturalesa o per la història. Quan era jove es viatjava sense fronteres per Egipte, Palestina, el Líban. A la meva escola hi havia italians, jueus espanyols o egipcis, armenis, era natural. M’oposa amb totes les meves forces a la idea de separació, d’homogeneïtat nacional. Per què no obrir els nostres esperits a d’altres? Heus aquí un veritable projecte.

CITES

SAVATER, Fernando 1947 – La identitat que es proclama ja definitivament realitzada, la utopia que exclou o prescriu el dubte i la mala consciència, la protesta i la crítica no és lloc per a l’home. Perquè la ciutat dels homes ha de ser una tasca i no un mausoleu; perquè ha de romandre sempre oberta i inacabada, com la tela de Penèlope o el mar d’Ulisses.

SENNET, Richard 1943 – Només una ciutat que sigui voluntàriament inestable pot oferir, fruit de la seva pròpia riquesa, un medi per al seu creixement més enllà de l’adolescència.

SHELLEY, Percy Bysshe 1792 – 1822 L’home, qualsevol que sigui el seu país, té els mateixos drets a un lloc o a un altre, els drets del ciutadà universal.

SÒCRATES 470 aC – 399 aC Sóc un ciutadà, no d’Atenes o de Grècia, sinó del món.

SOLÓ 640 aC – 559 aC La societat està ben governada quan els ciutadans obeeixen els magistrats i els magistrats, les lleis.

TAYLOR, Charles 1931 – Amb el pas de l’honor a la dignitat ha aparegut una política d’universalisme que valoritza la igual dignitat de tots els ciutadans i el contingut d’aquesta política ha estat la igualació dels drets i les atribucions. Cal evitar a qualsevol preu l’existència de ciutadans de “primera” i de “segona classe”.

THIEBAUT, Carlos Ésser ciutadà no és resultat d’allò que tenim (com tenim assignat un sistema de llibertats, com estem inserits en les estructures de riquesa i de poder, com coordinem les nostres accions) quant del que fem: de l’exercici que és la nostra participació en allò que fem, la ciutat.

TODOROV, Tzvetan 1939 – Vivim en la negociació permanent i el comerç humà exigeix la comunicació i la cooperació de les diferents instàncies del si mateix. Instàncies que són totes intersubjectives, és a dir, produïdes per la interacció amb l’altre; cap d’elles prové del nostre ésser individual. No només és social tal o tal faceta del nostre ésser, l’existència humana en la seva totalitat ho és.

CITES

TOCQUEVILLE, Alexis de 1805 – 1859 Jo no conec més que dos mitjans per fer regnar la igualtat en el món polític: donar drets iguals a tots els ciutadans o no donar-los a cap.

VOLTAIRE 1694 – 1778 És trist que per ser patriota es sigui enemic de la resta dels homes. Aquell que desitgés que la seva pàtria no fos mai ni més gran ni més petita, ni més rica ni més pobra, seria el ciutadà de l’univers.

WALZER, Michael 1937 – Les societats d’immigrants contemporànies també són Estats democràtics i la seva salut política depèn, si més no en certa manera, dels compromisos i la participació dels seus ciutadans.

FÒRUMS DE PARTICIPACIÓ

A 8 DE DESEMBRE DE 2003 Malauradament en el context actual se’m fa més fàcil pensar en el que NO ÉS CIUTADANIA i en el que NO ÉS DEMOCRÀCIA. M’agradaria compartir aquest debat amb més internautes.

Roberto López Miralles. 19 anys. Matalascañas El compromís és important. Però, quin tipus de compromís? Parlem d’un compromís individual o d’un compromís organitzat, amb tot el que això implica? Es tracta d’estar subscrit a un partit polític, actuar com a voluntari o, simplement, mantenir actituds personals reflexionades i compromeses?

Albert García Yanez. 16 anys Per a mi ciutadania significa compromís amb l’entorn i amb la resta dels ciutadans.

Anabel. 14 anys. Sta. Perpètua de Mogoda Per a mi la ciutadania és respectar la convivència dels drets de tots els habitants del teu poble o de la teva ciutat.

Lorena Márquez. 15 anys. Ponteareas Per a mi la ciutadania és respectar les normes que hi ha. M’agradaria que algun dia es respectés tot com s’ha de fer, seria una cosa estupenda. Gràcies.

Lorena Munt. 16 anys Jo crec que el més important per a viure en pau és aprendre a respectar els altres. La ciutadania és tolerància, és saber escoltar i saber discrepar.

Jessika i Rebeka. 13 anys. Sta. Perpètua de Mogoda La ciutadania és tota la gent que contribueix en alguna tasca del seu municipi.

Iria. 17 anys Ciutadania és compromís, diàleg entre cultures, gaudir la diversitat, poder reinventar la democràcia dia a dia. També lluitar contra els totalitarismes, l’homogeneïtzació del món, les noves formes de colonització.

TEXTOS CIUTADANIA DEMOCRÀTICA

Reinventar la democràcia, la cultura de pau, la formació cívica, el pluralisme. Federico Mayor Zaragoza President de la Fundación para una Cultura de Paz

Potser, la perspectiva d’un futur millor per al món rau en una comunitat internacional que, sense tenir en compte les fronteres nacionals, els sistemes polítics i els blocs, intenti fer de la consciència humana una força política real. (Vaclav Havel)

Educació per a la ciutadania

pensa o se sent. Un comportament que estigui d’acord amb aquestes respostes personals i que no depengui de manaments exteriors, que de vegades provenen d’instàncies llunyanes. Avui sobretot, embolcallats en un núvol, de vegades en vendavals de notícies que ens proporcionen permanentment aquestes grans fonts mediàtiques, la capacitat per trobar temps de reflexió i d’elaboració de les pròpies actituds i manifestacions és —tal com indicava més amunt— absolutament indispensable.

La vertadera ciutadania s’aprèn i s’experimenta al veïnat, amb la família, a la feina, a la vida associativa, al municipi i, per descomptat, a l’escola i als centres de formació i, sempre, per mitjà de l’exercici quotidià en qualsevol d’aquests àmbits dels nostres drets i llibertats. La ciutadania es viu i s’experimenta també a escala planetària, sobretot en la responsabilitat que totes i tots assumim respecte al medi i als drets de les generacions futures.

Recuperar la fe en la “comunitat educativa” seria un primer pas cap a una educació per a la ciutadania. Si no estem persuadits que l’educació pot canviar les coses, difícilment hi podrà haver les condicions ideals per adreçar les tendències hegemòniques actuals, tan preocupants.

Aprendre a coexistir amb el nostre medi, aprendre a conviure amb les altres cultures són desafiaments de gran envergadura que no podem eludir en aquest moment històric en el qual la democràcia a escala planetària —”Nosaltres, els pobles...”— corre el risc de sucumbir. Estic convençut que només una cultura democràtica veritable —en tant que cultura de la convivència global— ens permetrà afrontar aquests desafiaments amb èxit.

Com cal educar per a la ciutadania?

Correspon a les professores i als professors tenir un paper angular en la “personalització” de l’educació i, per això, han de treballar en interacció permanent amb les famílies. Les primeres etapes de l’educació són particularment rellevants en aquest llarg procés — que dura tota la vida—, ja que és quan es poden despertar millor les facultats intel·lectuals distintives de l’espècie humana i es pot facilitar l’adopció d’actituds i de conductes que poden formar part del perfil de cada ésser humà en l’esdevenidor. Per això, són responsabilitats irrenunciables les que concorren en la família i en el professorat. De la mateixa manera que és inacceptable que els governants transfereixin les seves responsabilitats al "mercat”, és igualment inadmissible que les mares i els pares cedeixin als centres educatius les responsabilitats que, com a progenitors, han adquirit, i que, al seu torn, les professores i els professors cedeixin les que els són pròpies als mètodes didàctics. El més important és la pedagogia de l’exemple. Existeix de vegades una gran contradicció entre el que intentem transmetre a les llars i a les escoles i el que, a continuació, es transmet a través dels mitjans de comunicació o al carrer. Tot influeix en l’educació, perquè tot, en aquest sentit, és “escola”.

La UNESCO va constituir, l’any 1993, la Comissió Internacional sobre l’Educació per al Segle XXI, les tasques de la qual es van acabar a finals de 1995. Aquest fòrum, presidit per Jacques Delors, va disposar de la col·laboració d’un grup d’eminents assessors, oriünds de totes les zones del planeta. La seva comesa era procedir a fer una reflexió innovadora sobre la manera com l’educació podrà fer front als reptes de l’esdevenidor. Al seu informe final (Delors, 1996), aquesta comissió independent ha destacat quatre pilars com a bases de l’educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts. Quant a la primera, aprendre a conèixer, els especialistes opinaven que, atesa la rapidesa dels canvis provocats pel progrés científic i per les noves modalitats d’activitat econòmica i social, és necessari conciliar una cultura general prou àmplia amb l’adquisició de destreses que permetin aprofundir un nombre reduït de matèries. Aquesta cultura general constitueix, en certa manera, el passaport per a una educació permanent, ja que suscita el desig d’aprendre al llarg de tota la vida i proporciona, al mateix temps, les bases per aconseguir-ho. En segon lloc, es va destacar la necessitat d’aprendre a fer. Més enllà de l’aprenentatge d’un ofici o d’una professió convé, en un sentit més ampli, adquirir competències que permetin fer front a noves situacions i que facilitin el treball en equip, dimensió que no acostuma a ser present en els sistemes pedagògics actuals. Aquestes competències i coneixements es poden adquirir més fàcilment si l’alumnat té la possibilitat de posarse a prova i d’enriquir la seva experiència participant en activitats

El més important en l’educació no és el qui o el què o el quan o el quant o el com o l’on, sinó el per a què. Educació per formar ciutadans i ciutadanes del món, capaços de reflexionar sobre les grans qüestions externes i les personals, que són essencials, i posseir arguments propis que se saben exposar i defensar amb un lèxic abundant, capaç de reflectir amb tota intensitat el que es

TEXTOS CIUTADANIA DEMOCRÀTICA

professionals i socials, al mateix temps que cursa els seus estudis.

i ideals i que garanteixin l’equilibri de cada persona.

En tercer lloc, aprendre a ser, que és fonamental per a la renovació democràtica. El segle XXI exigirà a tothom una capacitat d’autonomia i de judici més gran, que hauria d’anar acompanyada de l’enfortiment de la responsabilitat personal en la realització del destí col·lectiu.

Si bé s’ha perdut l’efecte mobilitzador i moralitzador de les ideologies, aquestes no poden ser substituïdes, pura i simplement, per pautes econòmiques. Aquest és el moment perquè els poderosos demostrin que la grandesa s’expressa en termes de generositat, d’ajut financer i tecnològic oportú; perquè es pensi a llarg termini i perquè ens guiïn valors i principis inspirats en el que constitueix un punt de referència comú: la Declaració Universal de Drets Humans. Els protagonistes de l’escenari internacional d’avui han d’assegurar-se que els nostres descendents no ens puguin retreure el fet d’haver deixat escapar una oportunitat única per consolidar la democràcia actuant amb imaginació, audàcia i rapidesa.

Per últim, aprendre a viure junts és la clau per a la ciutadania democràtica i, per tant, per a la pau. Per aconseguir-ho, hem de construir un sistema educatiu que desenvolupi el coneixement dels altres éssers humans, de la seva història, de les seves tradicions i de la seva espiritualitat. Mercès a la comprensió de la nostra interdependència creixent i a una anàlisi compartida dels riscos i dels desafiaments del futur, es pot obrir pas a una mentalitat renovadora, que empenyi a realitzar projectes comuns, com també a posar en pràctica una gestió intel·ligent i pacífica dels inevitables conflictes.

El lideratge no és (avui menys que mai) expressió de poder, sinó de saber, de clarividència, de solidaritat, de capacitat de desencadenar esperances. Per tant, haurem de repensar moltes modalitats d’acció, estructures i àmbits de competència existents, i ser capaços d’emprendre, sense trigar, les modificacions pertinents.

Una altra de les idees que la Comissió Delors va posar en relleu al seu informe és la necessitat de l’educació al llarg de tota la vida. És una qüestió essencial, perquè afecta directament l’educació per a la ciutadania, al marge de les adaptacions que exigeixen els canvis profunds de la vida professional. Cal assumir que l’educació és un enriquiment perenne de sabers i aptituds, però també de capacitat de discerniment i acció.

D’acord amb el que s’ha dit més amunt, és fonamental que totes les disciplines estiguin basades en els pilars bàsics dels grans valors humans, d’aquests principis que ens han de guiar sempre, particularment quan hi ha més foscor, quan les incerteses són més nombroses, quan les preguntes sobrepassen les respostes. I és en aquestes ocasions on, com deia Pessoa, més alts s’han d’emplaçar els grans punts de referència moral, perquè “com la Lluna, es reflectiran en el mar i en els llacs i en els tolls d’aigua tèrbola, perquè és a prou alçada”.

Hem d’imaginar una societat “educativa”, en la qual cada persona és, alternativament, educador i educand. Per aconseguir-ho, cal emprar tot el potencial didàctic dels mitjans de comunicació i, sobretot, dels sistemes formals d’ensenyament. Res no pot reemplaçar la relació de diàleg i autoritat que mares, pares i mestres estableixen amb els infants durant els primers anys d’escolarització.

L’any 1993, es va celebrar a Montreal una gran reunió mundial sobre “Educació per als drets humans i la democràcia”. Les conclusions a les quals es va arribar van ser presentades a la Cimera de Viena sobre Drets Humans, l’any 1995. Després, en molts projectes, es va estudiar i es va realçar el paper crucial de la democràcia. De tots, en vull destacar el projecte DEMOS, que al llarg d’uns quants anys va analitzar a l’Amèrica Llatina els distints valors que es relacionen amb la democràcia i que fan possible que aquesta sigui realment la veu de tota la ciutadania, que constitueixi aquest àmbit en el qual es compleixi l’article I de la Declaració Universal dels Drets Humans. Valors que permetran la governabilitat a escala global que totes i tots desitgem. Una governabilitat realment democràtica que reduiria les disparitats actuals i la tensió que en aquests moments produeix el predomini d’uns països per damunt d’uns altres i l’absència de suports jurídics i ètics a escala mundial.

També en aquest àmbit és necessari que els països més avançats realitzin un gran esforç per ajudar les nacions menys afavorides. Si en alguna cosa no hi caben compartiments ni exclusions és en l’educació: ha de ser un deure i un dret, per a tothom, al llarg de tota la vida. Els estats han d’adoptar les mesures pressupostàries corresponents, perquè l’educació és un requisit sine qua non de la pau i el desenvolupament, de la mateixa manera que l’exclusió és un factor primari de la pobresa, els conflictes i la violència. Per desgràcia, a l’exclusió geogràfica, cultural, lingüística, política i religiosa, s’hi hauria d’afegir avui l’exclusió “educativa”, que sovint té efectes irreparables en la vida del jovent. El pont que va de l’esclavatge —ja sigui l’esclavatge de la pobresa, la ignorància, la droga o el poder—a la llibertat s’anomena “educació”. L’educació permet establir la participació cívica, essència de la democràcia, propicia el desenvolupament econòmic i fomenta la pau.

D’acord amb l’article I de la Declaració i Pla d’Acció sobre una Cultura de Pau, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de setembre de 1999, la cultura de pau és:

Quan s’aconsegueix fàcilment el que era una aspiració o un somni, sense sacrificis ni esforç, es perden les il·lusions i tot esdevé irrellevant. La possessió, especialment quan no és el resultat d’un esforç propi, deixa indiferent. La joventut acomodada no valora el gaudi de facilitats adquirides per la voluntat aliena, i rebutja —amb raó— que se li ofereixin principis de conductes mercantils quan el que requereix són raons per viure. Una joventut que veu com els grans cabals financers s’utilitzen en el tràfic i en la venda d’armaments, en lloc de mitigar la pobresa, minvar el ritme de creixement demogràfic i proporcionar a tothom els recursos humans i materials necessaris per superar la ignorància, se sent decebuda. Els pobles necessiten horitzons socials que reflecteixin els seus propis somnis

“un conjunt de valors, actituds, tradicions, comportaments i estils de vida basats en el respecte a la vida, la fi de la violència i la promoció i la pràctica de la no-violència per mitjà de l’educació, el diàleg i la cooperació; el respecte ple i la promoció de tots els drets humans i les llibertats fonamentals; el compromís amb la solució pacífica dels conflictes; els esforços per satisfer les necessitats de desenvolupament i de protecció del medi de les generacions presents i futures; la promoció del dret al desenvolupament; el foment de la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones; el respecte i el foment del dret de totes les persones a la llibertat d’expressió, opinió i informació; l’adhesió als principis de llibertat, justícia, democràcia, tolerància, solidaritat, cooperació, pluralisme, diversitat

TEXTOS CIUTADANIA DEMOCRÀTICA

algunes qüestions o alguns successos que podrien ser explicats adequadament per les persones que coneixen a fons els distints aspectes de la realitat, de vegades tan complexa.

cultural, diàleg i entesa a tots els nivells de la societat i entre les nacions”. En la mateixa Declaració s’inclouen les pautes per a la posada en pràctica d’aquests grans objectius. Podrem iniciar aquestes profundes transformacions? Serem capaços de fer front a la inèrcia que ens condueix, sovint, a acceptar els esdeveniments com a irremeiables? Disposem del fantàstic tresor de l’experiència de tots els éssers humans. Hem d’estar a les escoltes. Hem de demanar a totes i tots que facin l’aportació de l’extracte de la seva pròpia trajectòria humana, el que consideren que és essencial que es modifiqui, les propostes perquè aquestes transformacions es puguin realitzar.

Es tracta, en resum, d’aconseguir que la paraula prevalgui sobre l’espasa, l’entesa sobre la força. Com fa tants segles ens va recomanar el profeta Isaïes, aconseguirem, per fi, convertir “les espases en arades”?

El pas de la llei de la força al diàleg és, certament, molt difícil, però disposem, com ja hem dit més amunt, de facilitats tècniques que ens permeten, a través de grans xarxes de xarxes, no únicament ser escoltats, sinó escoltats per les grans instàncies de presa de decisions. Hem d’estar en contacte permanent amb qui és la veu del poble: els parlaments, els consells municipals, els mitjans de comunicació. No podem continuar divorciats interpretant —sovint de bona fe— de manera errònia

TEXTOS

CIUTADANIA. DIVERSITAT I CIVISME Joaquín Arango Professor de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid. Director del Centro de Estudios sobre Ciutadania y Migraciones del Instituto Universitario Ortega y Gasset

1. L'actualitat i rellevància d'una vella noció

obligacions". La ciutadania és, doncs, el vincle jurídic que lliga un individu amb l'Estat del qual és membre i, per tant, la condició jurídica que l'habilita per participar plenament en les seves decisions, a través del dret a vot i de la possibilitat de ser escollit per a càrrecs públics. En aquesta definició, potser la més bàsica, ciutadania és pràcticament equivalent a nacionalitat. De fet, en alguns països ambdues condicions s'expressen amb un mateix terme: citizenship. Així, ciutadà és pràcticament sinònim de nacional. Des d'un punt de vista formal, només els nacionals d'un estat posseeixen la plenitud dels drets que aquest reconeix. Els estrangers poden tenir reconeguts els drets civils, i fins i tot socioeconòmics, però no posseeixen la totalitat dels drets polítics.

La idea de ciutadania té les seves arrels en la nit dels temps. Al llarg de la història ha experimentat una incessant evolució. El seu significat s'ha anat modulant amb el pas del temps, s'ha anat ampliant i ha anat incorporant nous contorns i matisos. Aquesta evolució va conèixer fites importants en l'era de la revolució francesa i americana, i d'altres, no menys importants, a les dècades centrals del segle XX. En anys recents, la idea de ciutadania ha esdevingut expressió d'aspiracions i ideals que van més enllà de la seva estricta significació. D'aquí la inusitada popularitat i rellevància que ha adquirit. L'explicació del prestigi i valor simbòlic amb els quals apareix revestit el terme als nostres dies han de buscar-se en la seva virtualitat per denotar la plenitud de drets que és pròpia dels ciutadans d'un Estat democràtic, i fins i tot la possessió de les condicions que en fan possible el gaudi. En l'accepció amb què freqüentment s'utilitza, el terme ciutadania connota la qualitat de membre ple de la societat. I és lícit sospitar que, a no poques ocasions, porta implícita l'aspiració d'estendre l'status de ciutadà ple a tots els membres de la societat. En el mateix corrent, però en sentit invers, de vegades s'utilitza per al·ludir a les carències i limitacions que pateixen alguns individus i grups.

No obstant, si el significat del concepte ciutadania es limités a aquesta definició, si és correcta, difícilment es comprendrien la seva actualitat i importància. Com ja s'ha apuntat, hi ha una segona accepció del terme, més moderna i cada cop més utilitzada. Com l'altra, també al·ludeix a la relació de l'individu amb l'Estat, però d'una manera més àmplia i substantiva, no estrictament jurídica, i que inclou, també, la societat de la qual l'Estat és expressió política. En aquesta accepció, la ciutadania suposa i representa, abans que res, la plena dotació de drets que caracteritza el ciutadà en les societats democràtiques contemporànies. Tal i com es concep des de les dècades centrals del segle XX, la ciutadania és resultat de l'acumulació dels drets civils, dels drets polítics i els drets socioeconòmics, que s'estenen i adquireixen carta de naturalesa amb la universalització dels serveis públics i l'Estat de benestar.

2. Un concepte polisèmic, una idea que s'expandeix

En realitat, en la seva accepció substantiva, la ciutadania no es limita a la possessió de drets: en són condició necessària però no suficient. La ciutadania implica també la possessió de les condicions necessàries per poder fer efectius els drets, per tal que no resultin desvirtuats o anul·lats per greus situacions de desavantatges o altres hàndicaps, per pràctiques informals com la discriminació o el racisme, o per alguna de les circumstàncies que condueixen a l'exclusió social.

No obstant, convé reconèixer el caràcter polisèmic, o més aviat ambigu, del concepte ciutadania. En efecte, el seu significat no sempre resulta inequívoc, ni està exempt d'una certa broma conceptual. I no tant perquè, en ocasions, s'apliqui a àmbits o espais diversos —des del municipal a l'europeu, passant pel nacional o l'estatal— com perquè es fa servir amb diferents accepcions, sobretot amb dues.

La primera accepció del terme ciutadania és de naturalesa predominantment formal i jurídica. En efecte, ciutadania al·ludeix, abans que res, als drets i deures que corresponen als membres d'un Estat. Per exemple, l'Enciclopèdia Britànica defineix ciutadania com "la relació entre un individu i l'Estat del qual és membre, definida per la llei d'aquest Estat, amb els corresponents drets i

Concebuda d'aquesta manera, la ciutadania constitueix la culminació, amb els contemporanis Estats de benestar, d'un llarg procés històric. Convé repassar les seves principals fites.

TEXTOS CIUTADANIA. DIVERSITAT I CIVISME

3. La ciutadania, en perspectiva històrica

universalització dels drets socioeconòmics, i el reconeixement de la seva importància decisiva, condueixen a la seva incorporació al mateix concepte de ciutadania. El pare intel·lectual d'aquesta decisiva ampliació és el sociòleg britànic T. S. Marshall, que l'any 1950 va definir la ciutadania com l'status que correspon a qui són membres d'una comunitat. Per Marshall, la ciutadania abraça tres famílies de drets: els civils, claus per a l'exercici de la llibertat individual; els polítics, necessaris per la plena participació en els assumptes públics; i els socioeconòmics, que permeten gaudir del nivell de vida i la protecció social. D'aquesta manera sembla ser que s'obre camí la idea que per tal de poder exercir plenament els altres drets és condició necessària posseir unes condicions materials que els facin possibles. La ciutadania corregeix o limita l'impacte de les desigualtats inevitablement generades pel sistema econòmic. Suposa o assegura un cert grau de redistribució dels béns materials i, per tant, d’igualtat. La idea de ciutadania es converteix així en un ideal democràtic i igualitari, en un desideràtum.

Històrica i després etimològicament, la ciutadania al·ludia a la relació d'un individu amb la seva ciutat. El ciutadà era primordialment habitant d'una ciutat, ja fos una ciutat-estat a la Grècia clàssica o una ciutat lliure a l'edat mitjana i a la moderna –lliure, això és, dels ordes intermedis i de les jurisdiccions senyorial i eclesiàstica i només sotmesa, amb importants limitacions, al monarca. En ambdós casos, els ciutadans constituïen col·lectivitats relativament lliures i els seus membres estaven exempts de llaços de dependència personal. A aquesta excepcional condició responia el dictum medieval que sostenia que "l'aire de ciutat fa lliure". Però, en realitat, no tots els habitants de la ciutat eren 'ciutadans'. La ciutadania estava, generalment, circumscrita als homes lliures, que tenien el dret de participar en el debat públic en tant que contribuïen directament en el sosteniment de la ciutat, ja fos pecuniària o militarment. La ciutadania no s'estenia, generalment, ni als estrangers o ‘metecos’, ni a les dones, ni als servents.

La història de l’expansió de la ciutadania, doncs, corre paral·lela a la de la democràcia. S'estén en dos sentits: a) abraçant cada cop més individus, superant barreres de sexe, propietat i origen, i rebaixant les de l'edat; b) ampliant la gamma o dotació de drets que confereix. D'aquí emana la moderna distinció entre 'ciutadania substantiva' i 'ciutadania formal'. En realitat, la història contemporània, i bona part de l'anterior, podria reescriure's des del punt de vista de la ciutadania, o si es prefereix, prenent com a fil conductor l'evolució del concepte de ciutadania, sempre lligada a la idea de llibertat i a la dignitat que comporta.

La noció de ciutadà, associada a la moderna idea de 'nació', va reviure i va cobrar noves dimensions a finals de l'edat moderna, especialment amb les revolucions francesa i americana. Des de llavors, ciutadà s'identifica amb persona i desapareix, entre d'altres, les condicions excloents associades amb l'edat, el sexe i la propietat. La nació, titular de la sobirania, es concep com el conjunt dels ciutadans; en conseqüència, el poder surt d'ells i s'exerceix en el seu nom. D'aquí deriva tota la sèrie de valors i obligacions, consubstancial a la noció de ciutadà: posseïdor de drets, protagonista del destí i per aquest motiu responsable del fet públic. Apareix també la idea del 'contracte social'. Es pot dir que la concepció moderna de la ciutadania suposa la integració dels tres principis rectors de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Però el progrés pràctic de la ciutadania no és lineal ni ininterromput. La seva recent evolució, i la mateixa actualitat de la noció, és fortament influïda pel procés de conversió d'un cert número de societats en multiculturals i pluriètniques.

Les revolucions francesa i americana, amb la seva insistència en els drets del ciutadà, van suposar per gran part de la població el pas de la condició de súbdit a ciutadà. No obstant això, la plena expressió de la ciutadania seguiria condicionada a la propietat fins a dates molt tardanes, tal i com ho provaven les limitacions del sufragi en la decimonònica 'democràcia censatària'. Les dones van haver d'esperar a la conquesta del dret de sufragi.

4. Ciutadania, diversitat i exclusió En efecte, la gran actualitat de la idea de ciutadania seria difícilment comprensible sense l'impacte de la 'nova immigració', que es produeix a mitjans dels anys setanta del segle XX, amb els seus nous caràcters i en un context diferent al de les migracions de l'era clàssica. Potser el tret més destacat de les migracions internacionals als nostres dies sigui l'extraordinària diversitat humana que comporten, com a resultat de la mundialització esdevinguda als fluxos migratoris. En contrast amb el passat, als nostres dies el gruix dels immigrants en les societats receptores del metafòric Nord procedeix d'Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l'Est. En la seva virtut, el paisatge social ha canviat

En el decurs del tercer quart del segle XX, la universalització en les societats democràtiques més desenvolupades dels serveis públics, l'elevació general dels nivells de vida i l'extensió dels drets socioeconòmics —inclosos els sindicals— no només atorga un nou sentit a la idea de ciutadania sinó que l'estén a la gran majoria de la població. Una fita decisiva en l'evolució del concepte és el desenvolupament dels Estats de benestar: la pràctica

TEXTOS CIUTADANIA. DIVERSITAT I CIVISME

dificultats d'integració social, en un context històric menys propici a aquesta integració que l'anterior, atorga nova vida al concepte ciutadania, sobre el teló de fons de la concepció marshaliana. Paradoxalment, quan en algunes d'aquestes societats la ciutadania substantiva s'ha estès a una part majoritària dels membres nacionals de la societat, la immigració, en unes condicions diferents de les clàssiques, incorpora nous membres que, generalment, no posseeixen la plenitud dels drets ni les condicions de vida que fan possible el gaudi i l'exercici. Alguns els aconseguiran per la via de la naturalització. D'altres, els immigrants que han atès la condició de residents permanents -anomenats en anglès denizens, en paral·lel als citizens–, posseeixen els drets civils i gran part dels socioeconòmics, però no els polítics. Més avall a l'escala de drets, i generalment de condicions de vida, se situen els immigrants temporals; i més avall encara, els 'irregulars' o 'sense papers'. Per tant, la immigració dóna lloc a marcades gradacions de la ciutadania i crea, també, les condicions perquè l'extensió de la ciutadania esdevingui una exigència.

dràsticament. L'espectre de nacionalitats i ètnies es peculiar a cada cas, però un considerable grau de diversitat humana és comú a totes elles. Fa només cinquanta anys, no obstant, el paisatge social era sensiblement diferent en tots els llocs.

En aquest curt lapse de temps, algunes societats, entre les quals es troba la Unió Europea, han experimentat una de les transformacions més profundes i influents succeïdes fins ara: la seva conversió en societats pluriètniques i multiculturals. Són pocs els canvis que poden competir-hi en importància i implicacions. Afecta profundament l'estructura social —a través de la creació de noves desigualtats o de la perpetuació de les velles—, el mercat laboral, la provisió de serveis públics bàsics i els establiments que proporcionen, les infraestructures socials i l'Estat de benestar; incrementa considerablement el pluralisme cultural, lingüístic i religiós; afecta l'etnicitat, els sentiments identitaris i la concepció de la nació —qui forma part del nosaltres i qui no—. En fer-ho posa a prova la solidesa d'alguns dels principis il·lustrats sobre els quals es van fundar les societats democràtiques, com ara la igualtat bàsica entre els ciutadans i la cohesió social. Comporta l'acomodament de l’heterogeneïtat.

A la ciutadania s'oposa l'exclusió social i política. A les files de la primera militen desproporcionadament els immigrants; la segona afecta sobretot als qui tenen la condició d'"estrangers perpetus".

Un cert nombre de societats es troben molt avançades en aquest procés de conversió. En altres societats, entre les quals es troben les de l 'Europa del sud, aquesta transformació és encara als seus primers estadis, encara que ja no en els seus albors. Però es pot diagnosticar amb seguretat que es completarà en un futur proper, en un temps relativament breu. Un cert nombre de ciutats europees —Frankfurt, Amsterdam, Berlín, Viena, Zürich, París, Londres i d'altres, amb les seves corresponents àrees metropolitanes— ja fan honor al qualificatiu

5. Ciutadania i civisme La diversitat humana conté grans promeses —en alguns llocs són ja realitats— però el seu acomodament no és fàcil. Com ja s'ha dit, pot resultar en l'aparició de noves fractures socials i en la reaparició de velles, al llarg de línies, en part diferents, a les del passat. D'aquí l'ideal de 'ciutadania per a tots'. Aquest ideal exigeix l'extensió dels drets de ciutadania i això depèn en gran mesura dels poders públics. Però no n'hi ha prou amb els drets per eliminar o reduir substancialment les desigualtats de condició. Freqüentment, els desavantatges d'origen, units a pràctiques informals com la discriminació i el racisme resulten més forts que els drets. Com a conseqüència, el principi de ciutadania exigeix la superació de desavantatges des del principi —i això implica tractar desigualment als que són desiguals, si es segueix la concepció de la justícia proposada per John Rawls— i combatre la discriminació. En ambdues empreses, els poders públics tenen especial responsabilitat i agència; al segon, l'establiment d'institucions especialitzades, ad hoc, s'ha revelat convenient.

de ciutats mundials, amb el mateix dret que Nova York, Los Angeles, Miami, Toronto, Vancouver o Sidney.

Una breu visita a qualsevol de les ciutats que més llegües ha recorregut en aquest camí permet pensar que l'experiència de la multiculturalitat no té perquè ser negativa, però això no vol dir que l'acomodament de la diversitat sigui fàcil. No ho ha estat en les tradicionals societats receptores d'immigració com ara Amèrica del Nord o Australàsia, on la immigració ha estat un mecanisme essencial en la construcció de la nació. No hauria de sorprendre que aquesta conversió sigui particularment difícil a Europa, on un llarg passat emigratori i una tradició de concepcions exclusivistes de la nacionalitat han deixat substrats sociopsicològics que militen en contra de la plena incorporació dels immigrants a la societat.

Però, de nou, l'actuació dels poders públics és necessària però no suficient. L'acomodament de la diversitat, amb la consegüent eliminació de la discriminació i la neutralització del racisme i la xenofòbia, depenen decisivament dels ciutadans, de les seves

Doncs bé, la combinació d'un considerable augment de la diversitat humana, en un cert nombre de societats receptores, amb creixents

TEXTOS CIUTADANIA. DIVERSITAT I CIVISME

bé col·lectiu repercuteix poderosament sobre l'individual o particular, i que és intel·ligent, fins i tot en termes egoistes, procurar el respecte i el bé dels altres; i a l'inrevés, que el benefici individual aconseguit mitjançant comportaments abusius o irrespectuosos deteriora la salut de la col·lectivitat i com a conseqüència acaben per derivar prejudicis per a tots. El civisme suposa tenir en compte els altres i posar-se al seu lloc. Comporta un conjunt de "restriccions voluntàries" en benefici de la col·lectivitat, de la qual se n'espera reciprocitat. Suposa estàndards morals col·lectius elevats, els quals proporcionen una convivència millor i, consegüentment, una vida millor per a tots. Antany, entre les obligacions del ciutadà, la lleialtat i el servei militar eren les primeres. Avui el servei militar ha estat substituït pels deures del civisme.

orientacions i comportaments: de la cultura cívica o ciutadana de la societat. La societat ha de trobar els seus fonaments més sòlids a l'escola, però ha de transcendir a la vida sencera de la societat. D'altra banda, els benèfics resultats d'una cultura cívica plenament democràtica no es limiten a l'acomodament de la diversitat, en ser un triomf la importància del qual és impossible sobreestimar. De la cultura cívica depenen, en bona mesura, la qualitat moral de la societat i la qualitat de la democràcia.

En efecte, per tal d'aconseguir una democràcia de qualitat no n'hi ha prou amb el funcionament regular de les institucions democràtiques encara que en garanteixi l'estabilitat del sistema democràtic. La qualitat de la convivència i la de la democràcia, però, exigeixen, a més, l'eliminació de tares com ara el maltractament de les dones o la violència de gènere i la reducció d'altres com ara el frau fiscal, el frau a l'assegurança de l'atur, l'explotació dels immigrants, les agressions al medi ambient o a la salut pública, les elevades dosis de pol·lució acústica, l'ocupació política d'espais socials i les males maneres, per mencionar-ne només algunes. Per superar aquests dèficits és precís, en primer lloc, que siguin col·lectivament vistos com a tals, que es converteixin en preocupacions públiques i que es comprengui que no només són malediccions bíbliques i tares inevitables de la condició humana, sinó conseqüències i manifestacions d'una cultura cívica insuficientment desenvolupada. Per a la superació d'aquests dèficits, les orientacions i comportaments dels ciutadans importen tant o més que l'acció dels poders públics, és difícilment pensable que pugui tenir èxit. Les institucions, per si mateixes, no poden tenir resultats òptims en absència d'un cabdal d'actituds i valors socials constituït per la cultura cívica.

6. La ciutadania, en perspectiva de futur Pot dir-se que el concepte de ciutadania mostra als nostres dies una considerable 'vis expansiva', i tendeix constantment a ampliar el seu sentit, contingut i abast. Ha passat de tenir una connotació 'excloent' a posseir una 'incloent'. La idea de ciutadania cada cop es fa més 'social' i per aquest motiu menys estrictament jurídica i política.

Als nostres dies comença a aparèixer la possibilitat que la llei estatal no sigui l'única font de ciutadania, i que no depengui de la nacionalitat. El progrés de la consciència col·lectiva, el propi desenvolupament de la democràcia, cada cop exigiran més que la dotació i possessió de drets no depengui de la nacionalitat, sinó que n'hi hagi prou amb pertànyer a l'espècie humana, desbordant la secular hegemonia de l'Estat-nació. Desenvolupament fonamental en aquesta direcció és la creixent dissociació entre ciutadania i nacionalitat: en el futur la primera pot deixar de ser la condició de la segona. L'extensió del dret a vot als nacionals d'altres estats-membres, de moment en l'àmbit local, va en aquesta direcció, com podria anar en un futur l'emergent noció de "ciutadania europea" quan ja no estigui condicionada a la possessió de la nacionalitat d'un dels estats que conformen la Unió Europea.

La cultura cívica pròpia d'una societat democràtica avançada té el seu pilar central en un elevat grau de civisme i la qualitat de la convivència en depèn. Curiosament, els diccionaris defineixen civisme en dos sentits diferents, encara que més relacionats del que podria semblar: com a respecte per les institucions i zel per la seva defensa, i com a cortesia i generositat al servei dels altres ciutadans. La qualitat de bon ciutadà és equivalent a la qualitat de cortès i educat, en els sentits més amplis del terme.

El civisme reposa sobre valors com ara la responsabilitat, el respecte mutu, la confiança, el sentit d'allò públic i el bé comú, un cert sentit d'obligació envers la col·lectivitat i un conjunt de preocupacions i metes que superen els límits de l'interès purament particular, a més de la justícia, l'equanimitat, la prudència i la solidaritat; o, més aviat, sobre la seva adopció activa o fins i tot militant. I reposa també sobre la comprensió i convicció que el

Pel que fa als immigrants, la naturalització o adquisició de la nacionalitat no pot ser l'avinguda preferent per aconseguir la ciutadania. Sens dubte és una via important, perquè és condició per a la participació —ingredient important, alhora, de la idea de ciutadania—, però no és condició suficient quan la seva virtualitat es pot veure soscavada per situacions de greu desavantatge. Hi

TEXTOS CIUTADANIA. DIVERSITAT I CIVISME

ha, a més, una creixent impossibilitat moral i política per exigir als immigrants que sol·licitin la nacionalitat per tal d'adquirir la plenitud dels drets, de condicionar la ciutadania a la nacionalitat; i d'altra banda, les dificultats per a l'accés a la nacionalitat en bastants països, especialment els europeus, condemna a la major part dels immigrants a la condició d' 'estrangers perpetus'.

La possessió de la nacionalitat cada cop és menys la condició necessària per a la ciutadania. De fet, comença a emergir la noció de "pertinença (o ciutadania) postnacional", que apunta a una font diferent de la sobirania nacional pel reconeixement dels drets. Si aquests albirs es consoliden, potser llavors sigui possible, tal i com ha proposat Marco Martiniello, construir "un universalisme no assimilacionista, una ciutadania multicultural i una ciutadania múltiple a la Unió Europea".

GLOSSARI CIUTADANIA

Aquesta apreciació se situa al nivell de la convicció però també en el de l’acció i del comportament en la vida quotidiana. És una “praxi”.

En general, ciutadania, s'utilitza en referència a la condició d'ésser ciutadà, i als drets i deures que això comporta. Bé sigui com a habitant d'una ciutat o poble, bé com a membre natiu o naturalitzat d'un país, la ciutadania es relaciona tradicionalment amb tenir drets i deures. Encara que té connotacions amb conceptes tals com llibertat, ordre polític, autoritat, justícia i democràcia, en la seva essència la ciutadania descriu la situació de l'individu en relació a l'Estat. Culturalment, la ciutadania ideal pot ésser tant un instrument sociopolític que reflecteix els valors d'una societat, com un model prospectiu d'una manera de viure d'acord amb les més altes aspiracions.

Traduït del francès de: http://perso.wanadoo.fr/credh.benar/educiviq.ht

DEMOCRÀCIA Terme original de l'antiga Grècia per designar un govern en el que el poble participa en la direcció de les activitats de l'estat, distingint-se dels governs sota el control d'una única classe, un grup selecte, o autocràtic. La definició de democràcia s'ha estès, però, fins a designar una filosofia que insisteix en el dret i la capacitat del poble, actuant directament o a través de representants, per controlar les seves institucions d'acord a les seves pròpies finalitats. Aquesta filosofia atorga un gran valor a la igualtat dels individus i desitja alliberar en la mesura del possible la gent de les obligacions que no siguin autoimposades. Insisteix en el fet que les obligacions necessàries siguin imposades només amb el consentiment de la majoria i respectin el principi d'igualtat.

Veient-ho tant des del punt de vista formal com substantiu, Faulks (1998) identifica tres definicions principals de ciutadania. Primer -definicions legalsles que defineixen els drets i deures de la gent respecte a l'Estat. Aquesta definició formal està lligada a la noció de nacionalitat. Segon -definicions filosòfiques- les que es preocupen per qüestions normatives tals com preguntar-se quin model de ciutadania pot restituir millor una societat justa. Tercer -definicions sociopolítiques, substantives- les que emfatitzen la ciutadania com una condició que denota la pertinença a una societat que implica un conjunt de pràctiques socials. Vista com un estatus que serveix de mediació en la relació entre un individu i una comunitat política, la ciutadania es caracteritza per un conjunt de drets recíprocs.

Traduït de l’ánglés de: http://www.encyclopedia.com/html/dl/democrac.asp

David Landrum Traduït de l’ánglés de: http://www.mmu.ac.uk/c-a/edu/research/citizen/pp30-54.doc.

Robert Dahl descriu la democràcia ideal. Estableix cinc criteris d’igualtat política necessaris per a la democràcia: la participació efectiva, la igualtat de vot, l’oportunitat d’instruir-se sobre polítiques alternatives, el control sobre l’agenda dels assumptes públics i els drets de ciutadania per a tots els adults. Amb això es pot mesurar com n’és de democràtica una asociació que es presumeix com a tal.

CIVISME

http://www.larevista.com.mx/ed522/5228.htm Què és la ciutat? Cases, carrers, places? Això seria urbs, potser, però no ciutat. Del mot urbs deriva urbanisme, urbanització, urbanitat... De ciutat, -és a dir, de civitas- prové civisme, civilitat, civilització. Nombre d’habitants? Una cosa és la demografia i una altra la democràcia. La urbanitat correspon a la urbs: és el comportament urbà convencional, respectuós, que no obliga a intercanviar confidències, que no requereix dir com et dius, qui ets, d’on véns i on vas, impersonal, anònim. El civisme, en canvi, es fonamenta en drets i deures, implica, compromet; correspon a la ciutat, a la polis.

DRETS HUMANS “Els drets humans són prerrogatives que, d’acord amb el dret internacional, té la persona davant l’Estat per impedir que interfereixi en l’exercici de certs drets fonamentals, o per obtenir de l’Estat la satisfacció de certes necessitats bàsiques i que són inherents a tot ésser humà.” “Els drets humans són un conjunt de principis, d’acceptació universal, reconeguts constitucionalment i garantits jurídicament, orientats a assegurar a l’ésser humà la seva dignitat com a persona, en la seva dimensió individual i social, material i espiritual.”

Joan Soler Amigó http://www.lafactoriaweb.com/articulos/soler7.htm El civisme és, etimològicament, la presa en consideració de la ciutat (civitas) i per consegüent de l’interès general en detriment de l’interès particular, egoista i personal. És el terme simètric de la consideració de la ciutat en el sentit grec, la polis (polis) i en conseqüència de la política en el sentit noble del terme.

“Humà pel simple fet de ser humà."

http://www.derechos.org.ve/que_son/index.html

GLOSSARI

DRETS CIVILS I POLÍTICS

Entre altres drets anomenats en aquests documents hi ha: • Dret a seguretat social; • Dret a feina;

Al segle XVIII es generen lluites encapçalades pels burgesos i executades pel poble pla, tant a França com a Amèrica del Nord, per tal de reflectir el descontentament davant els governs tirànics.

• Dret a igual salari per igual feina; • Dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri una existència conforme a la dignitat humana;

La Revolució francesa té com a fruit la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, a Nord Amèrica la Declaració del bon poble de Virgínia. En aquests primers documents hi ha continguts els drets individuals que protegeixen les persones dels abusos dels governs i ambdós han inspirat la creació de documents signats pe mols països per tal de garantir el respecte als drets bàsics de les persones, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU 1978). Se’ls coneix com a drets Civils i Polítics, compresos com la primera generació dels drets humans, que inclouen entre d’altres:

• Dret a fundar un sindicat i a sindicalitzar-se; • Dret al descans i al temps lliure; • Dret a un nivell de vida adequat per a la salut i el benestar (alimentació, vestit, habitatge i assistència mèdica); • Dret a assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, vellesa i altres casos independents a la pròpia voluntat; • Dret a la protecció de la maternitat i de la infantesa;

• Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat;

• Dret a l’educació;

• Protecció contra la tortura, les penes i tractes cruels, inhumans o degradants;

• Dret a la participació en la vida cultural de la comunitat i • Drets d’autor.

• Reconeixement jurídic i igual protecció davant la llei; • Contra la detenció, la presó o el desterrament arbitraris;

http://derechoshumanos.laneta.org/queson1.htm#Civiles

• La presumpció d’innocència fins que es demostri el contrari i a un judici just i públic per un tribunal independent i imparcial; • La llibertat contra ingerències arbitràries a la vida privada, la família, el domicili i la correspondència;

DRETS DELS POBLES

• La llibertat de circulació i asil; • El dret de tenir una nacionalitat;

Arran de les guerres per a l’emancipació dels pobles colonitzats per Europa i Amèrica, els qui estaven en lluita comprenen que no és només el dret de la llibertat el que exerceixen, sinó que s’involucra el de la vida pacífica i el dret al desenvolupament.

• El dret a la propietat i • La llibertat de pensament, de consciència i de religió.

http://derechoshumanos.laneta.org/queson1.htm#Civiles.

L’anomenada Tercera Generació de drets humans, coneguda també com a drets de la Solidaritat o dels Pobles, tracten d’establir qüestions que no s’havien considerat específicament en els documents de les dues anteriors generacions de drets humans, ja que contemplen qüestions de caràcter supranacional com el dret a la pau i a un medi ambient sa.

DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS

Alguns documents que ja tracten sobre aquests temes són la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament adoptada per la ONU i la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles, ambdós de 1986, inclouen, entre d’altres, el dret a:

Temps després les lluites socials van incloure necessitats que abraçaven no només l’individu sinó a la comunitat sencera i a les condicions, garantides pels governs, necessàries per a un desenvolupament adequat a les persones. Això va succeir el segle XIX, quan els obrers i camperols van començar la lluita per aconseguir millores en les condicions laborals i més oportunitats de desenvolupament.

• Desenvolupament integral de l’ésser humà; • Progrés i desenvolupament econòmic i social de tots els pobles; • Descolonització, prevenció de discriminacions; • Manteniment de la pau i la seguretat internacionals; • Lliure determinació dels pobles (condició política, desenvolupament econòmic, social i cultural) i

Les qüestions socials són la característica d’aquesta segona generació dels drets humans coneguts com a Econòmics, Socials i Culturals que apareixen contemplats en alguns documents com ara les constitucions Weimar (Alemanya, 1919), Mèxic (1910) i la Unió Soviètica. Temps després, el 1966, va ser proclamat el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Social i Cultural, en els quals els estats es comprometen a crear les condicions materials adequades perquè les persones puguin viure dignament.

• Drets dels pobles a exercir sobirania plena sobre els seus recursos naturals.

http://derechoshumanos.laneta.org/queson1.htm#Civiles

GLOSSARI

GLOBALITZACIÓ

La globalització és un procés eminentment econòmic, si bé comporta importants implicacions socials i culturals. Una d’elles és la tendència pràcticament ubiqua –particularment entre la gent jove—de preferir productes de consum massiu i publicitats a escala mundial, que inclouen la música pop, films i programes de televisió, vestits i menjar ràpid.

Creixent interdependència entre els diferents pobles, regions i països del món. [Anthony Giddens, Sociology. London: Polity Press, 1997:582]

Del document de la UNESCO

Procés pel qual les relacions polítiques, socials, econòmiques i culturals adquireixen cada cop més una escala global, amb profundes conseqüències per a les experiències locals dels individus i les seves vides quotidianes.

“El patrimoni mundial a mans joves” http://whc.unesco.org/education/kit/kites/ARCHIVAD.PDF

[Tony Bilton et al., Introductory Sociology, 3rd edition. London Macmillan, 1996:660]

IMMIGRACIÓ

Traduït de l'anglès de: http://www.soci.canterbury.ac.nz/glossary/globaliz.htm

Entrada d’una persona (un estranger) en un nou país amb el propòsit d’establir en ell residència permanent. Els motius per a la immigració, com per a les migracions en general, són sovint econòmics, encara que factors religiosos o polítics poden ser molt importants. Els alts percentatges d’immigració es veuen acompanyats amb freqüència per crides militants i algun cop violentes a la restricció de la immigració o la deportació dels immigrants, realitzades per grups nacionalistes.

IDENTITAT 1. Condició o qualitat d’idèntic; similitud absoluta o essencial; unitat; 2. Individualitat, personalitat ... existència individual; 3. La condició de sentir-se identificat en sentiments, interessos, etc.

Traduït de l'anglès de:

Shorter Oxford Dictionary.

http://www.encyclopedia.com/html/d1/democrac.asp

Des del nostre naixement, cadascú de nosaltres es distingeix dels altres gràcies al nostre perfil personal, val a dir, les característiques genètiques i físiques que heretem dels nostres pares i avantpassats. Les nostres empremtes digitals, per exemple, representen una part inesborrable de la nostra identitat personal.

MULTICULTURALISME El terme multiculturalitat designa una situació, de fet, connota diversitat o pluralisme cultural. No és imprescindible visitar Toronto, Sydney, Nova York, Londres, París o Amsterdam per saber que la multiculturalitat no té perquè suposar cap minva de la democràcia ni vulnerar el principi de la igualtat davant la llei (...) multiculturalisme no designa una condició sinó una ideologia o una orientació. A diferència de l’anterior, dista de ser un concepte unívoc. De fet, acostuma a ser utilitzat de forma molt diferent de com s’està utilitzant en el present debat. En una primera accepció, el multiculturalisme és una ideologia o moviment, gairebé exclusivament nordamericà, que promou el desenvolupament i enaltiment cultural de grups ètnics que han patit una llarga història d’opressió racial.

No obstant la identitat no és privativa de l’individu. La pregunta “Qui sóc?” està estretament vinculada amb la pregunta “Qui som nosaltres?” –on “nosaltres” pot representar un grup ètnic, la nació a la qual pertanyem o la fe que professem. Com a membres d’un grup, estem vinculats a altres membres principalment a través de l’idioma, les creences, els rituals, el codi moral, els costums, el menjar, la manera de vestir, etc. La identitat nacional sol expressar-se a través de símbols com el(s) idioma(s), vestits típics, banderes, escuts d’armes o himnes nacionals. De la mateixa manera que els individus, les comunitats (grups ètnics, nacions) a les quals pertanyem també canvien amb el pas del temps, com a resultat de la seva interacció amb l’entorn natural i amb altres comunitats i cultures. Si bé aquest ha estat sempre el cas, el ritme i la intensitat dels canvis ha augmentat considerablement al segle XX, impulsat per la revolució científica i tecnològica, en particular pel que fa referència a modalitats de transport, telecomunicacions i informació massiva (ciències computacionals, telèfons, fax, televisors, comunicacions via satèl·lit, etc.) i pel procés conegut com a globalització.

Molts hi veuen una amenaça a la cultura dominant; d’altres l’acusen de distreure l’atenció sobre fonts i mecanismes de discriminació més rellevants. Moltes de les seves manifestacions constitueixen una veritable apoteosi de la correcció política, encara que tenen poc a veure amb les atrocitats que se li atribueixen. Però, en tot cas, no és aquesta l’accepció més usual i usada del terme, si no la que—generalment en forma d’adjectius—s’utilitza per designar

GLOSSARI

l’orientació de les polítiques d’immigració que practiquen països tan respectables com ara Canadà, Austràlia, Regne Unit, Holanda o Suècia. Les polítiques d’orientació multiculturalista constitueixen una estratègia per a la integració social dels immigrants i les minories ètniques en la societat comuna que posa l’accent en la seva participació i considera que les comunitats d’origen poden exercir una útil funció d’institucions intermèdies entre l’individu i l’Estat. Per tant, si s’han de contraposar a alguna cosa no és a la integració, com s’ha fet aquí, sinó a les orientacions, d’índole assimilacionista o segregacionista que inspiren altres països.”

Joaquín Arango http://www.filosofos.org/articulos/2002/arango.htm

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

- Són ciutadans només aquelles persones que viuen a grans ciutats?

Algunes suggerències per a obrir un debat sobre el concepte de ciutadania i el sentit contemporani de l'expressió ser ciutadà

3. L'administració del territori per part dels ciutadans Els pronoms personals mostren com el concepte de ciutadania tenyeix la vida quotidiana de les persones. Les fronteres de tot tipus (geogràfiques, lingüístiques, econòmiques, religioses...) defineixen els àmbits socials en els quals es desenvolupa la vida dels ciutadans.

Ser ciutadà: A la vista d'algunes de les diferents versions del concepte de ciutadania, que s'han donat al llarg de la història:

- Quins són els llaços que uneixen els individus amb la societat a la qual pertanyen? - Què té a veure el concepte de ciutadania amb aquesta relació? - D'on neix la necessitat d'una política que reguli la ciutadania? - Quan entren en joc els conceptes de representativitat i delegació de poder?

- Quina seria avui per a tu la definició més significativa del concepte de ciutadania? - Si les definicions històriques del concepte de ciutadania fossin les diferents peces d'un puzle, com construiries tu aquest concepte avui? - Quines repercussions pràctiques es deriven del concepte al qual has arribat?

Propostes didàctiques a Internet

Tres possibles direccions a seguir:

L'éducation à la citoyenneté dans les enseignements http://www.ac-nancy-metz.fr/citoyen/Enseignement/Initiation/initiation.htm Citizenship education: the global dimension http://www.citizenship-global.org.uk/secondary.html Education civique, juridique et social http://www.ac-versailles.fr/pedagogi/ecjs/documents.htm Eduquer le citoyen http://goelano.chez.tiscali.fr/3-Instruado/Eduquercitoyen.htm Citizenship Foundation http://www.citizenshipfoundation.org.uk/ Cool Planet for teachers. Global citizenship http://oxfam.org.uk/coolplanet/teachers/globciti/index.htm Projecto "Kit Cidadania" http://www.citidep.pt/act/citikit.html#anchor45 La ciutadania europea http://www.iespana.es/jocana59/europa/ciudadeuropea.htm Cool Planet for teachers. Global citizenship http://oxfam.org.uk/coolplanet/teachers/globciti/index.htm Educación para la ciutadania : Aprendizajes escolares y sociales http://www.ibe.unesco.org/international/ICE/bridge/Espagnol/Ciuda dania/Ciudadania.htm Amnesty International Human Rights Education http://www.amnesty-volunteer.org/usa/education/educate.html

1. Quins són els ciutadans Segons pot veure's en les diferents cites recollides a l'antologia, la ciutadania és també un criteri per classificar les persones. Al seu torn, els pronoms personals són aquelles formes gramaticals que designen les persones i les relacions que s'estableixen antre elles. - Com pot veure's reflectida la noció de ciutadania en l'ús dels pronoms personals? - Què signifiquen els pronoms nosaltres i ells des del punt de vista de la pertinença al grup dels ciutadans? - Els pronoms jo i tu, com poden ser analitzats des de la perspectiva de la immigració? - Ser ell o ella, què implica des del punt de vista dels drets i deures individuals i socials? 2. Els espais de la ciutadania Dibuixar els mapes ha estat una tasca feixuga que ha requerit molt de temps i molt d'esforç. Sobre aquests dibuixos s'han anat superposant línies divisòries que no tenen res a veure amb la geografia. És més, fins i tot moltes vegades la ignoren. Però, amb extraordinària freqüència, aquestes línies imaginàries tenen una importància molt més gran per a la vida de les persones que les línies que descriuen l'orografia del territori o el curs dels rius. De fet l'antologia de cites sobre ciutadania ens remet constantment als termes de nació i estat. - Quina relació tenen les línies divisòries dels mapes amb els drets de les persones? - Quan es tracta del mapa d'una ciutat, també hi ha un joc de línies que la divideixen per a mostrar els diferents barris. Quina importància té assenyalar aquestes diferències? - Les línies pertanyen al mapa, mentre que les muntanyes i els rius i els llacs són parts de la realitat, per quina raó les línies influeixen més en les condicions de vida de les persones que les seves fonts de vida reals?

DIVERSITAT I CIVISME

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT PERSONAL

ÀLBUMS DE FAMÍLIA

Qui sóc jo? Quins són els membres de la meva família? Què és una família?

El lloc d'origen i la composició de la família es reflecteixen als arbres genealògics i als familigrames. Les migracions i les noves famílies constitueixen un repte per a la igualtat de drets de la ciutadania.

ÀLBUMS DE FAMÌLIA

ACTIVITATS ON LINE Dibuixar familigrames

ÀLBUMS DE FAMÌLIA

ACTIVITATS ON LINE Construir arbres genealògics

ÀLBUMS DE FAMÌLIA

El coneixement de les arrels personals aporta un

La fotografia s'ha convertit en la forma habitual de

component molt important en la construcció de la

mostrar els vincles familiars i conservar memòria d'ells

pròpia identitat. Els arbres genealògics familigrames

i els

són instruments per a mostrar els

. Amb el pas del temps, aquestes fotografies passen

a ser documents històrics

vincles familiars.

. A alguns casos amb

una rellevància artística que la situa en línia de continuïtat amb la tradició del retrat familiar en les

A un grup determinat, el contrast entre els diferents

arts

arbres genealògics i familigrames dels seus components permet veure com les migracions noves estructures familiars

i les

Tanmateix, els nostres orígens poden ser rastrejats

van dibuixant la

més enllà

complexitat que està adquirint avui el concepte de

ens permet. La idea de família,

simbolitzada en la figura de l'arbre

diversitat lingüística

finalitats diferents i ser llegits des de múltiples 5

i els llocs

, s'utilitza en

diferents camps d'estudi: l'evolució humana 14 , la

Els diagrames familiars poden ser construïts amb de

naixement i mort de les persones implicades amb els aconteixements històrics corresponents, podrem establir connexions entre la història familiar i el context social en el qual s'inserta. D'altra banda, els noms i cognoms 7

del que el nostre vocabulari habitual

sobre la família

ciutadania.

perspectives. Si creuem les dates

que figuren als diagrames són una primera evidència

de la interrelació entre generacions.

o l'antropologia

ÀLBUMS DE FAMÌLIA

Genealogia, arbres genealògics

Història per països

Links genealogía http://www.genealogia.org.ar/links.html Print my family http://www.printmyfamily.com/ Ancestry archive http://63.169.143.2/cgi-bin/genealogy/new/getnped?1+0+000000+English+0-0+Z+2+0

Kiosc.Journal of geopolitics http://www.bay.k12.fl.us/pdk/kiosk/ World History Information http://www.countryreports.org/history/ Ethnic Toolkits http://www.familytreemagazine.com/ethnic_intro.asp Cronologías: enlaces http://www.uned.es/biblioteca/referencia/cronologias.html

Familigrames

Genograms http://faculty-web.at.nwu.edu/commstud/galvin/genograms/ Familigramas http://24.232.114.45/CBMF2002%20Clase%204_2.PDF

Origen dels noms Ciudad Futura: Genealogía http://tiempolibre.ciudadfutura.com/genealogia/nombres.cfm?ch=a&n _id=28 Origen de los apellidos http://origenapellidos.tripod.com/ Anillo de genealogía hispana http://www.elanillo.com/apellidos.shtml

Immigració a España INE: Los extranjeros residentes en España 1998-2002 http://www.ine.es/prodyser/pubweb/ext_espa/ext_resi_cap1.pdf

Fotos i poemes

Estadístiques sobre la família

Así fue mi crianza http://www.webnexus.com/users/vlp/mssumpti.htm En Famille, Robert Creeley and Elsa Dorfman http://www.granarybooks.com/books/dorfman/dorfman2.html

Institut d’Estadística de Catalunya http://www.idescat.es/mitjcom/parelles/parelles.stm IEC: Indicadors de fecunditat http://www.idescat.es/scripts/sqldequavi.dll?TC=444&V0=3&V1=2 IEC: Llars i famílies http://www.idescat.es/scripts/sqldequavi.dll?TC=444&V0=3&V1=3 Fundación “la Caixa”: Familias canguro http://www1.lacaixa.es:8090/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/inca001_esp ?OpenDocument

Fotos com a document Understanding the Similarities and Differences of Two Connecticut Families. Family Portraits http://www.cthistoryonline.org/classrm_lessplan_family_i.html Images of African Americans from the 19th century http://digital.nypl.org/schomburg/images_aa19/ Family diversity projects exhibitions http://www.familydiv.org/

Cronologies Historic Events & Birthdates that occurred on a SELECTED day of the year http://www.scopesys.com/anyday/ This day in history. ¿What happenned on your birthday? http://www.historychannel.com/tdih/index.html Timelines. The 20th century http://timelines.ws/20thcent/TWENTIETHCENT.HTML Cronología mundial siglo XX http://www.paralibros.com/passim/int20080.htm This Day in Alternate History http://www.othertimelines.com/pickdate.htm Cronologías: enlaces http://www.uned.es/biblioteca/referencia/cronologias.html Cronologia segle XX. Catalunya - Espanya - Món http://www.buxaweb.com/historia/cronologia/segleXX.htm Mil años en línea http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/lineatiempo/linea/linea.html

Família en l'art Actividades online. Pinta a tu familia http://www.ucm.es/info/mupai/pagfamilia.htm Paint a portrait of your family http://www.arts.ufl.edu/art/rt_room/sparkers/family/family.html Images of ancestors in african art http://www.webzinemaker.net/africansart/index.php3?action=page&id_art=1494 Ces pays qui m'habitent . Expressions d'artistes canadiens d'origine arabe http://www.civilization.ca/cultur/cespays/payintf.html How artists have expressed identity through their work

ÀLBUMS DE FAMÌLIA

Ces pays qui m'habitent . Expressions d'artistes canadiens d'origine arabe http://www.civilization.ca/cultur/cespays/payintf.html How artists have expressed identity through their work http://209.32.200.18/artsnetmn/identity/index.html

Human ancestors hall: tree http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/a_tree.html BBC Science&Nature: Genes: Who Am I? http://www.bbc.co.uk/science/genes/who_am_i/index.shtml Becoming human. Activities http://www.becominghuman.org/learning_center/activities/movie.php? movie=cousins&kioskmode=0 Genetic Distance and Language Affinities Between Autochthonous Human Populations http://www.friesian.com/trees.htm Genes, Peoples and Languages. Luca Cavalli-Sforza http://www.ipam.ucla.edu/programs/gpl2002/abstracts/gpl2002_lcavallisforza_abstract.html Background of the Human Genome Diversity Project http://www.uncc.edu/jmarks/hgdp/hgdp1.html

Nombre d'avantpassats Your mothers & fathers family tree chart http://members.aol.com/desertkate/nccc_race/posters/p_familytree2.gif Human Evolution http://www.handprint.com/LS/ANC/evol.html#chart

Vocabulario de la familia (en castellano) http://cvc.cervantes.es/aula/matdid/vocabulario/familia/ (en galego) http://www.internet.com.uy/moebius/Lingua/dicciona/vocabula/famili a.htm

Arbre de les llengües del món Ethnologue langage family index http://www.ethnologue.com/family_index.asp Lenguas del mundo http://www.proel.org/mundo.html Alfabetos de ayer y de hoy http://www.proel.org/alfabetos2.html Language families http://www.krysstal.com/langfams.html#indoeuro Language museum http://www.language-museum.com/

Arbre de la vida Arbol como metáfora http://classes.bnf.fr/arbre/arbre/index.htm Árbol de la vida http://www.uv.es/metode/anuario2000/161_2000.html The Metaphor of the “Tree of Life” http://www.mc.maricopa.edu/dept/d10/asb/anthro2003/origins/sele ction/ Tree of life web project http://tolweb.org/tree/phylogeny.html

Antropologia de la família Kinship and Social Organization. An Interactive Tutorial http://www.umanitoba.ca/faculties/arts/anthropology/kintitle.html

Origens de l'home Tras las huellas de nuestros orígenes http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/mem2001/huell as/origenes/ Origins and evolution http://www.origins.tv/darwin/intro1.htm

ÀLBUMS DE FAMÌLIA

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

Quants tipus diferents de família pots anomenar?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Quan els membres d'una família viuen dispersos en diferents països, d'on diem que és aquesta família? Així com hi ha parelles que adopten nens, pot haver-hi nens que adoptin pares?

Identitat:

Pot un mateix decidir quines persones esdevindran els seus germans?

Quin és el teu element fonamental d'identificació? És el teu nom? És el teu lloc de naixement? És el teu lloc de residència? És la teva família? Són els teus amics?

Així com existeixen matrimonis i parelles de fet , poden existir famílies i famílies de fet?

És el teu nom el que et fa ser i sentir-te tu mateix? Utilitzes el teu nom quan parles amb tu mateix? Series una persona diferent si tinguessis un nom diferent?

Propostes didàctiques a Internet

Quines raons poden portar a uns pares adoptius a mantenir o canviar el nom del nen o de la nena que adopten?

Programa "¿Quién soy yo?" http://www.kidlink.org/kie/nls/espanol.html Time travel. Time capsule activity http://www.firstfamilies2001.net.au/project/pdf/act13.pdf My life in a bag http://www.eastern.edu:93/publications/emme/1999fall/caruso.html A family portrait http://www.arts.ufl.edu/art/rt_room/sparkers/family/family.html http://www.inter-lakes.k12.nh.us/iim/portrait%20quilts%20part%202.pdf Multicultural Pavilion: Awareness activities http://curry.edschool.virginia.edu/centers/multicultural/activityarch.html L'origen des prénoms et noms de famille http://www.espace-citoyen.net/article.php3?id_article=370 ¿Qué sabe usted de la familia española? http://cvc.cervantes.es/aula/matdid/vocabulario/familia/familia/fam_ eje5.asp CIS: Datos de opinión sobre nuevas familias http://www.cis.es/File/ViewFile.aspx?FileId=386 Unidad didáctica sobre homosexualidad: "nuevas" familias http://www.fundaciontriangulo.es/educacion/dossier1998/Nuevos_m odelos.htm

Ets la mateixa persona que fa 10 anys? Pot existir alguna persona que sigui capaç d'expressar els teus pensaments millor que tu mateix? Si poc després de néixer t'haguessin traslladat a un altre país de manera que haguessis crescut en el si d'un llenguatge completament diferent al que coneixes, seguiries sent tu? En quina mesura t'influeix el context històric al qual creixes? Què tenen a veure amb tu els teus orígens? I els de la teva família? De què pot servir-te saber quins varen ser els teus ancestres?

Família: Quina diferència hi ha entre parents i amics? Si un home es casés amb la seva tia, passaria a ser oncle de sí mateix? Tenim noms suficients per a referint-nos a totes les relacions familiars que avui acceptem com a tals? Pot haver semblances rellevants entre uns quants membres de la teva família que no siguin aplicables a tots els membres de la família? Per a poder utilitzar el terme família, és necessari que tots els seus membres hagin nascut en el mateix lloc? És necessari que tots els fills ho siguin del mateix pare i de la mateixa mare? És necessari que tots els germans es reconeguin entre sí?

PERSONATGES DE FICCIÓ

On radica la veritat d'un personatge? Què significa l'expressió: 'Posar-se al lloc de l'altre'? Pot un mateix pensar-se com si fos un altre?

Qui sóc jo? Qui són els altres? L'intercanvi narratiu ens descobreix la complexitat i diversitat de la vida humana. A més, la narració ens permet imaginar futurs possibles i recuperar el nostre passat.

PERSONATGES DE FICCIÓ

ACTIVITAT ON LINE Continuar un relat

PERSONATGES DE FICCIÓ

A través de la narració ens coneixem a nostraltres

en el que puguin posar-se de manifest tant els seus

mateixos i coneixem els altres

condicionaments externs com els seus desitjos, ambicions

. Res acaba de

passar del tot fins que no forma part d'una història

i valors. Els personatges, com els autors, creixen i es

que li dona recer i significat. Inclús els nostres records

desenvolupen en societat 5 . Aïllats no són creibles.

personals són objecte de diverses reelaboracions narratives. La imaginació literària, doncs, contribueix

És per això que llegir i escriure històries, procedents de la

a configurar els relats que fonamenten tant la identitat

nostra tradició o d'altres cultures per llunyanes que siguin,

individual com la col·lectiva

constitueix una invitació a descobrir la complexitat i la

diversitat de la vida humana 6 . Ens permet també que el nostre imaginari personal s'enriqueixi amb experiències

Així com en escriure història hem de respectar els fets que han succeït, quan escribim textos de ficció

que difícilment hauríem pogut o podrem viure d'una altra

manera. En les nostres societats multiculturals, aquest

explorem móns possibles situats en el passat, el present

intercanvi narratiu contribueix decissivament al respecte i

o el futur. Per altra part, la ficció no es redueix a la

comprensió mútua imprescindibles per a la convivència.

literatura sinó que s'obre a moltes formes expressives: cinema, teatre, dansa, còmic, arts plàstiques... 4 Per a construir un personatge, fins i tot si es tracta d'una narració autobiogràfica, fa falta dotar-lo d'un context social

PERSONATGES DE FICCIÓ

http://www.ariadna-rc.com/antonio-polo/ensayo.htm Biblioteca Digital Ciudad Seva: Cuentos http://www.ciudadseva.com/bibcuent.htm La página de los cuentos http://www.loscuentos.net/ Antología del relato hispanoamericano siglo XX http://www.educa.aragob.es/iescarin/depart/lengua/cortazar.htm Proyecto Sherezade http://home.cc.umanitoba.ca/%7Efernand4/index.html

El poder del relat Vargas Llosa: “Un mundo sin novelas” http://www.geocities.com/Paris/2102/vext15.html Alberto Manguel: “Los placeres de la lectura” http://www.fundaciongsr.es/madrid/agenda/articulo2002.htm Michele Petit: “La lecture, une autre façon d’habiter la terre” http://www.regards.fr/archives/1998/199811/199811cre02.html

Formes de la ficció

Identitat, història i narració

Anamorphoses http://www.anamorphoses.com/flash/main_en.html D.Film Moviemaker http://mm.dfilm.com/mm2/movie_start_flash.html Créer une page Donjon http://enfinlibre.free.fr/donjon/ Un mar de historias http://mccd.udc.es/unmardehistorias/contenidos.html Narrativa interactiva http://www.iua.upf.es/%7Eberenguer/recursos/narr/portada.htm Art21: Alter Ego http://www.pbs.org/art21/education/individuals/lesson3.html Hyperfiction http://www.hyperfiction.org/ Characters in search of a theatre http://www.wiwi.uni-wuppertal.de/sievers/archiv/Intern/search.html Alice in Wonderland Interactive http://www.ruthannzaroff.com/wonderland/index.htm

La historia entre relato y conocimiento http://historia.univalle.edu.co/documentos/relatoyconocimiento.doc. La compleja construcción contemporánea de la identidad http://www.ucm.es/info/especulo/numero18/compleja.html The Self and his constructions http://www.iona.edu/academic/arts_sci/orgs/narrative/SOCOR.HTM Bruner and the third revolution http://www.massey.ac.nz/%7Ealock/virtual/bruner.htm Las crónicas hispanas y las voces del otro http://www.uchile.cl/facultades/filosofia/centros/cultura/nmartinez.html Identidad y conflicto http://www.cidob.org/Castellano/publicaciones/Afers/36pinxten.cfm Narrativa y desarrollo de la experiencia humana http://www.inteco.cl/articulos/014/texto_esp.htm La ficción y la verdad http://www.bu.edu/wcp/Papers/Aest/AestLama.htm La narrativa en la terapia cognitiva http://www.inteco.cl/articulos/002/doc_esp4.htm La red y la destrucción de la identidad http://www.antroposmoderno.com/textos/Lared.shtml Representación y metáfora: identidad personal http://serbal.cnice.mecd.es/%7Ecmunoz11/carlos.html Narrative theory and personal identity: bibliography online http://www2.canisius.edu/%7Egallaghr/n.html

Àlbums de família, d'autors i personatges Memorable characters in biography and fiction http://www.readingonline.org/reviews/literature/characters/ Charles Dickens Photo Album http://members.tripod.com/%7EDickensFellowshipCD/dickchild.htm Arbol Genealógico de Shakespeare http://www.thelandofmacbeth.com/family.htm Nacionalidad Cervantina: entrevista a Juan Goytisolo http://www.ucm.es/info/especulo/numero11/jgoytiso.html Los Buendía http://afa.iespana.es/afa/criticas/buendia.doc Family Tree of Greek Mythology http://chaos1.hypermart.net/myth/myth/myth.html Harry Potter’ s Family http://www.hp-lexicon.org/wizards/potter.html

Crear ficcions How to write characters http://storymind.com/dramatica/characters.htm Character in fiction http://www.capcollege.bc.ca/dept/cmns/character.html 100 Best Fictional Characters Since 1900 http://www.npr.org/programs/totn/features/2002/mar/020319.chara cters.html Opening hooks http://www.openinghooks.us La première phrase http://pages.globetrotter.net/pcbcr/phrase1.html Comienzos http://www.aqp.com.pe/aberrante/Dos/2Artic4.htm Los mejores comienzos de novela

Narració i interculturalitat El viaje de Ana, Historias de inmigración contadas por jóvenes http://www.cje.org/publicaciones.nsf/docs/5EDD3PISAZ?opendocument Contes d’arreu del món http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/arreu/index.htm

PERSONATGES DE FICCIÓ

http://www.edualter.org/bd/do.php3?listar=1&tema=elir Storie di emigranti http://scuolaworld.provincia.padova.it/pierobon/ctp/SCRITTURA%20E XTRA.htm Migration Heritage Center: Stories http://www.migrationheritage.nsw.gov.au/experiences/stories/bytitle_i ndex.html

PERSONATGES DE FICCIÓ

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

classes de la mateixa manera?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Si els homes s'ocupessin durant un període llarg de les tasques que habitualment fan les dones, canviarien algunes de les actituds respecte a la vida domèstica i l'educació dels nens? Les societats contemporànies, multiculturals i multiètniques, ofereixen exemples constants de diversitat, com afecta aquest fet a la noció tradicional d'identitat?

Els relats en la construcció de la identitat personal: Quines són les primeres històries que recordes de tu mateix? Què saps de la teva vida anterior a aquestes històries?

Les analogies i les metàfores són recursos literaris per a expressar les similituds i diferències, serveixen també per a concretar les diferents formes de conducta de les persones entre elles mateixes?

Quina és per a tu la millor manera d'emmagatzemar els teus records?

Pot la identitat personal construir-se fora del context social?

Quina distància perceps entre el què et va succeïr i el que més tard vares explicar?

Sóm avui diferents perque el nostre context social és menys homogeni?

Amb el pas del temps, què et resulta més fàcil recordar els aconteixements viscuts o els relats en els que els aconteixements varen quedar atrapats? Tenen la mateixa importància les històries que t'expliquen els teus amics que les que provenen de desconeguts?

Propostes didàctiques a Internet

Poden algunes històries guanyar pes amb el pas del temps?

Cuentos con vocabulario, sonido y ejercicios interactivos http://home.cc.umanitoba.ca/%7Efernand4/pedagogi.html Laboratorio di scrittura: Pensieri in libertà http://scuolaworld.provincia.padova.it/pierobon/ctp/eda.htm Tradición oral en Andalucía http://www.andalucianuestra.net/04/cuaderno04.htm Relatos hiperbreves: certamen http://roble.pntic.mec.es/%7Ejbayona/Relatos.htm Actividad: Interculturalidad http://www.fuhem.es/CIP/EDUCA/intercul/acsur2.htm Interculturalitat a través dels audiovisuals http://www.pangea.org/edualter/material/intcine/ L’image des étrangers dans les albums d’Astérix http://www.trentu.ca/frenchstudies/fr460/program2000/memoire2.htm Histoires à continuer http://www.cc-pays-de-gex.fr/edres01/ecoles/ecdivvil/C3/Histcont/ English Fiction Resources http://www.englishresources.co.uk/ks4/fiction.html Reading Fiction http://www.englishresources.co.uk/workunits/ks3/reading/project/yr7r eadingfiction.html#SectionTwo Character Education Resources http://www.uen.org/utahlink/activities/view_activity.cgi?activity_id=5399 Character Biography http://pages.ivillage.com/bcjessica/charbio.html Create a Character Profile http://www.writerswrite.com/journal/jun98/lazy2.htm Global Ethics: Dilemma Database http://www.globalethics.org/dilemmas/default.tmpl

Poden les històries ser les responsables de que els fets es vagin oblidant? Què tenen en comú la vida d'una persona i la seva autobiografia escrita? Com definiries la figura de l'actor? La paraula personatge prové de la paraula persona o és a l'inrevés? A on resideix la veritat d'un personatge? Com es relacionen els personatges de les novel·les que llegeixes amb la persona que tu ets? Els actors i les actrius de teatre o de cinema poden arribar a ser per a tu més propers que alguns dels teus parents o veïns? Penses de tant en tant en alguns episodis de la teva vida com si fossin escenes d'una representació?

Jo sóc un altre Així com el teu cos està composat d'òrgans diferents, quins són els elements que configuren la teva manera d'ésser? Creus que la gent que et rodeja juga algun paper en la teva manera de veure el món? Què significa l'expressió: "posar-se en el loc de l'altre?"? És fàcil posar-se en el lloc de l'altre? Pot un mateix pensar-se com si fos algú altre? Pensar-se diferent pot ajudar-nos a comprendre'ns millor?

Masks for Literary Characters http://www.museum.siu.edu/university_museum/museum_classroom_gr ant/Museum_Explorers/school_pages/momencemasks/literary_charact ers.htm Living History Activity http://www.carolhurst.com/subjects/history/livinghistory.html

Si els adults intentessin recordar amb major freqüència les idees, actituds i sentiments que tenien quan eren nens, educarien als seus fills exactament igual que quan no ho recorden? Si els mestres recordessin la seva etapa d'estudiants doanrien les

PERSONATGES DE FICCIÓ

D.Film Moviemaker http://mm.dfilm.com/mm2/movie_start_flash.html Créer une page Donjon http://enfinlibre.free.fr/donjon/

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

Què significa aprendre per imitació? És necessari ser famós per funcionar com a model? Existeixen formes de conducta ciutadana de moda?

La lluita per la plena expressió dels drets dels ciutadans sempre ha estat acompanyada de la presència activa de la societat civil i dels seus líders. Figurin o no a les enciclopèdies, tots tenim els nostres personatges històrics modèlics.

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

ACTIVITAT ON LINE Recopilar biografies interessants

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

Tots som personatges de la història. No obstant, no tots apareixem a les pàgines de les enciclopèdies

plena expressió dels drets dels ciutadans -dret a vot, dret a la lliure expressió de les minories, drets de les

dones, drets dels nens, dret a la salut i a la educació...En la construcció de la pròpia identitat intervenen

sempre ha estat acompanyada de la presència activa

moltes persones amb diferent grau de protagonisme.

de la societat civil i dels seus líders

Algunes corresponen a l'entorn privat de cada individu. Altres, però, tenen una rellevància pública que les

Diferents circumstàncies polítiques -guerres, règims

transforma en personatges de referència per a grups

dictatorials, situacions de pobresa...- converteixen

socials amplis.

també en protagonistes involuntaris de la història a col·lectius socials que es veuen directament afectats

Alhora, existeixen diversos organismes institucionals

per elles

que reconeixen periòdicament la tasca d'aquelles

individuals, aquests grups humans tenen un pes

persones que han destacat en àmbits diversos: culturals,

específic en la construcció de la identitat moral de

polítics, professionals, artístics o mediàtics

a mostrar els personatges històrics consagrats.

històrics que es postulen com a models pel conjunt de la societat, actualitzant la llarga llista existent. Des del punt de vista de la ciutadania, és innegable el fet que totes aquelles persones que detenten o han detentat el poder han influït directament sobre les 3

. Sense necessitat de distingir noms

molts ciutadans molt superior a la que poden arribar

. En fer-

ho, contribueixen a crear una galería de personatges

societats que han governat

. Però la lluita per la

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

http://rulers.org/ World Rulers http://www.info-regenten.de/regent/regent-e/ Gobernantes del mundo http://www.geo.ya.com/carpleg/

Biografies Buscabiografías http://buscabiografias.com/ Biografías http://www.paralibros.com/biograf/drbio.htm Personatges d’Història Contemporània http://www.buxaweb.com/historia/personatges/ Biography http://www.biography.com/ Biographical Dictionnary http://www.s9.com/biography/links.html Biographie http://www.biographie.net/es/ Biographies http://perso.wanadoo.fr/historiae/French/Bio.htm Lifelines for Important Persons http://www.hyperhistory.com/online_n2/History_n2/a.html Famous Hispanics in the World and History http://www.coloquio.com/famosos/alpha.htm

Líders civils Médicos ilustres http://www.iqb.es/HistoriaMedicina/lista.htm Teacher Heroes http://www.myhero.com/hero.asp?hero=mariaMontessori Grandes pacifistas http://www.nalejandria.com/utopia/gente.htm Vida y obra pensadores políticos clásicos http://www.elprincipe.com/univer/bibliot/imperdibles/ Women and Society http://www.womenandsociety.buffalo.edu/webliography/art.htm Women Heroes http://myhero.com/women_heroes/ Women’s biographies http://www.distinguishedwomen.com/ Not for ourselves alone http://www.pbs.org/stantonanthony/menu.html National Civic Rights Museum http://www.civilrightsmuseum.org/gallery/movement.asp Historia del 1º de mayo http://www.adef.org.ar/1demayo.htm The dramas of Haymarket http://www.chicagohs.org/dramas/ 1º de mayo: los mártires de Chicago http://www.uc.org.uy/d0502a.htm

Persones distingides Faros del siglo XX http://www.cccb.org/farsonline/farsonlinesp.html Time100: Leaders and Revolutionaries http://www.time.com/time/time100/leaders/ The Nobel Price http://www.nobel.se/ Britannica Gide to Nobel Prices http://www.britannica.com/nobel/ind_av.html Pulitzer Prizes http://www.pulitzer.org/ Premios Príncipe de Asturias http://www.fpa.es/esp/ BBC: My Century http://www.bbc.co.uk/worldservice/people/features/mycentury/ BBC: Un siglo, 10 historias http://www.bbc.co.uk/spanish/seriemilenio.htm Gallery of Achievers http://www.achievement.org/autodoc/pagegen/galleryachieve.html Ellis Island Fame http://www.historychannel.com/cgibin/frameit.cgi?p=http%3A//www.historychannel.com/exhibits/ellisisle /fame.html

Protagonisme col·lectiu Inmigrantes en España http://www.elmundo.es/especiales/2001/08/sociedad/inmigracion/inmigrantesesp.html Biblioteca del exilio http://cervantesvirtual.com/portal/Exilio/ Asociación Madres Plaza de Mayo http://www.madres.org/ Zapatistas: derechos indígenas http://www.ezln.org/ Movimiento mundial en favor de la infancia http://www.gmfc.org/sp/index.htm Save the Children http://www.savethechildren.org.uk/ Niños víctimas de la guerra http://www.kimfoundation.com/es/index.htm

Governants Biografías de líderes políticos http://www.cidob.org/bios/ Personatges d’Història Contemporània http://www.buxaweb.com/historia/personatges/ Rulers

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

sofisticades, quin tipus de moda és? Com es creuen els conceptes de moda i ciutadania?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Existeixen ciutadans de moda? Existeixen formes de conducta ciutadana de moda?

Model Què significa aprendre per imitació?

Els personatges del passat es veuen també sotmesos a periodes de moda, és a dir, a periodes de glòria i periodes d'oblit?

Quines són les activitats que s'aprenen per imitació?

Quins personatges del passat estarien encara vigents per a tu?

Imitar algú sigifica renunciar a ser un mateix?

Quin paper juguen els nens a les campanyes publicitàries?

Per què s'han fet tantes comparacions entre el procés de creixement dels nens i l'activitat dels terrissaires que modelen el fang?

Quin paper juguen les dones a les campanyes publicitàries? Quin paper juguen les icones culturals més significatives a les campanyes publicitàries?

Com interpretem la metàfora segons la qual Déu ens creà a imatge i semblança seva?

Com es publicita la ciutadania?

Ser model és una professió, en què consisteix? Ser model, és només una professió? Què significa que algú tingui una conducta modèlica?

Propostes didàctiques a Internet

Existeixen personatges modèlics que passen d'una generació a l'altra?

Recursos de Historia Moderna para aprender y enseñar http://tiemposmodernos.rediris.es/articulos/Numero5-2001-ISSN-11396237/secun.htm Recursos de Historia en Internet http://www.ub.es/div5/departam/dcs/prats/prats2/Recursos.htm Liens utiles histoire geographie http://www.liensutiles.org/histgeo.htm Historias de la historia http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/htm l/historia.htm Confección de ensayos biográficos http://www.educarchile.cl/aulashermanas2/objetivos_viol.html Nobel E-Museum:Literature:Educational http://www.nobel.se/literature/educational/index.html Nobel E-Museum:Peace:Educational http://www.nobel.se/peace/educational/index.html Martin Luther King Papers Project: Liberation Curriculum http://www.stanford.edu/group/King/liberation_curriculum/ Martin Luther King radical vision: lesson plan http://urbandreams.ousd.k12.ca.us/lessonplans/mlk2/index.html Mujer y coeducación http://www.pangea.org/edualter/material/mujer/ The emancipation of women http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/resource.htm Mujeres en red: historia y feminismo http://www.nodo50.org/mujeresred/historia.htm Sufragismo y feminismo http://www.iespana.es/jocana59/sufragismo/sopreind.htm “Imagine” lesson plan http://www.amalnet.k12.il/meida/english/rabin/engi0091.htm El caso de Guatemala http://www.pangea.org/edualter/material/guatemala/novcas.htm Savethechildren: eye to eye activities

Qui decideix quins són els models d'una època determinada? En quina mida els personatges públics poden passar a ser models de conducta? Per què qualifiquem d'estrelles a alguns dels personatges famosos del món del teatre, del cinema o de la música? Entorn a alguns personatges famosos es creen clubs de fans que poden arribar a tenir una importància social significativa, en què consisteixen? Quina relació existeix entre la fama i la capacitat d'aparèixer com a model a imitar És necesari ser famós per a funcionar com a model? Tenim tots els mateixos models de referència? Pot un grup social funcionar com a referència per a algunes persones? Poden els grups marginals funcionar com a referència per a grups perfectament integrats en la vida social convencional? Pensar en els grups no afavorits com a subjectes preferents de la història, en què variaria la nostra conducta quotidiana? Com recullen les diferents religions el concepte de model?

Personatges del present Model i moda són conceptes de la mateixa família? Quin paper juga la propaganda comercial en la creació de models? La roba nova amb aparença d'usada que venen avui les botigues

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

“Imagine” lesson plan http://www.amalnet.k12.il/meida/english/rabin/engi0091.htm El caso de Guatemala http://www.pangea.org/edualter/material/guatemala/novcas.htm Savethechildren: eye to eye activities http://www.savethechildren.org.uk/eyetoeye/teachers/secondary/inde x.html

CULTURES DEL COS

CONSERVAR LA SALUT

La salut, és un tema privat? Pot posar-se en joc la salut per modelar el cos a la moda? Conèixer-se un mateix té a veure amb la salut?

Cada ciutadà ha d'ésser responsable de la seva pròpia salut. No obstant, per tal que el dret a la salut sigui realment universal és necessari actuar sobre els determinants socials que generen i perpetuen les malalties.

CONSERVAR LA SALUT

ACTIVITAT ON LINE Publicitar la salut

CONSERVAR LA SALUT

ACTIVITAT RELACIONADA Atles interactiu de la salut

CONSERVAR LA SALUT

És la salut l'absència de malaltia? L'Organització

han posat de manifest la diversa capacitat de resposta

Mundial de la Salut la defineix com: "un estat de

segons el grau de desnvolupament dels països afectats.

complet benestar físic, mental i social, i no sols

La riquesa intenta guarir. La pobresa mata.

l'absència de malaltia o dolor"

. No obstant, més

enllà de les causes objectives del malestar física, el

La creació i la potenciació dels sistemes públics de

concepte de salut s'ha transformat al llarg de la història

salut són la única forma de que el proclamat dret

sempre en relació amb la forma d'entendre la malaltia

universal a la salut sigui realment reconegut

i de tractar-la

. No

sols pel seu caràcter assistencial sinó perquè són els

únics que poden desenvolupar campanyes de La salut individual no depèn sols de l'herència genètica

prevenció que millorin el benestar col·lectiu

i de com evoluciona segons els imperatius del gènere i de l'edat, sinó que hi ha altres factors que determinen

No obstant, la salut no és un tema ministerial sinó

la seva conservació: la nutrició, la vivenda, la higiene,

que cada ciutadà ha de ser responsable de la

les condicions laborals, el mode de vida urbana, les

conservació de la seva pròpia. L'obligació d'informar-

condicions mediambientals, els imperatius de la societat

se és cada vegada més alta donat el bombardeig

de consum... 3 . De fet, pel que fa a la conservació

incessant de propaganda consumista, dirigida

de la salut, els indicadors sobre el desenvolupament

especialment als joves, que atempta contra el díficil

humà i les expectatives de vida de les persones motren

equilibri, amb freqüència inestable, al que anomenem

clarament la brutal desigualtat entre els diferents

salut

països

Les diferents epidèmies

que han anat sorgint al

llarg de la història i que s'han propagat sense respectar cap tipus de fronteres, han posat de manifest la fragil·litat dels estàndars de salut. Però al mateix temps

CONSERVAR LA SALUT

L’environement et la santé http://www.fsa.ulaval.ca/personnel/vernag/EH/F/cause/nature.liens.html Medio ambiente y salud http://www.buenosdiasplaneta.org/rm2000/indigen.htm Guía de productos alimentarios con o sin transgénicos http://www.greenpeace.es/genetica/listas/estr/completa.asp

Definició de salut Definición de salud por la OMS http://www.zuhaizpe.com/articulos/salud_oms.htm Acerca de la Organización Mundial de la Salud http://www.who.int/about/es/

Desigualtat segons països

Guía del mundo 2003-2004: Indicadores http://www.gloobal.info/guiadelmundo/index_indicadores.php World Facts: options for comparison http://www.adventureforum.net/mod_.pl?cy=252 Atlas Digital del Bienestar social en España http://departamentos.unican.es/geourb/datos/grupos/grupo4.html Cartes du Monde Diplomatique: pauvreté dans le monde http://www.monde-diplomatique.fr/cartes/pauvreteindimdv51 Health: the facts http://www.newint.org/issue331/facts.htm Población y pobreza http://www.unfpa.org/swp/2004/espanol/ch2/index.htm Perfiles de nutrición por países http://www.fao.org/es/ESN/nutrition/profiles_by_country_es.stm

Salut: concepte i història El concepto de salud http://165.158.1.110/spanish/hdp/PRB/gon.htm Concepto de salud y enfermedad http://personales.ya.com/erfac/concep.htm Historia de la clasificación de enfermedades http://www.who.int/library/historical/access/disease/index.es.shtml Medivisión: historia de la medicina http://www.revistamedica.8m.com/mapa.htm History of Medicine http://www.schoolscience.co.uk/content/4/biology/abpi/history/timeli ne.html Disease and History http://www.learner.org/channel/workshops/primarysources/disease/i ntroduction.html History of Diseases http://www.mic.ki.se/HistDis.html La medicina alternativa http://www.abcmedicus.com/articulo/id/316/pagina/1/medicina_alt ernativa.html Ivan Illich http://www.ivanillich.org/Principal.htm

Epidèmies History of epidemics and plagues http://uhavax.hartford.edu/bugl/histepi.htm Epidemic! http://www.pbs.org/fredfriendly/epidemic/perspective/index.html American Museum of Natural History: Epidemic, an exhibition http://www.amnh.org/exhibitions/epidemic/ SIDA: enfermedad de destrucción masiva http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_2803000/2803813.stm Resumen mundial de la epidemia del SIDA http://www.unaids.org/worldaidsday/2001/Epiupdate2001/Epiupdat e2001_sp.pdf Prevención del sida: informe mundial http://www.unfpa.org/swp/2004/espanol/ch8/index.htm AIDS Timeline http://www.kff.org/hivaids/timeline/ Introducción a la epidemiología social http://www.paho.org/Spanish/SHA/be_v23n1-episocial.htm La epidemia de tabaquismo http://www.paho.org/Spanish/DBI/PC577/PC577_prelim.pdf. Encuesta mundial sobre tabaquismo en jóvenes http://www.cdc.gov/tobacco/global/GYTS-Spanish.htm SARS Syndrome http://www.who.int/csr/sars/en/

Determinants de la salut La salud y sus determinantes: enlaces http://www.ua.es/dsp/matdocente/documents/mpysp/promocion/salu det.htm Mujeres en cifras: salud http://www.mtas.es/mujer/mcifras/principa.htm Problemas sanitarios de la juventud http://www.ull.es/noticias/rull/rull08/artic/18%20sond.htm ILO: Safe Work http://www.ilo.org/public/english/protection/safework/index.htm Organización Internacional del Trabajo http://www.ilo.org/public/spanish/index.htm School Health http://www.schoolsandhealth.org/ Environmental History Timeline http://www.runet.edu/%7Ewkovarik/hist1/timeline.new.html Población y medio ambiente http://www.jhuccp.org/pr/prs/sm15edsum.shtml

CONSERVAR LA SALUT

Dret a la salut. Salut pública

Salut i mitjans de comunicació. Incitació i resistència.

El derecho a la salud http://www.iepala.es/DDHH/ddhh846.htm Comisión Europea: Salud pública http://europa.eu.int/comm/health/index_es.htm Public Health Mapping http://www.who.int/csr/mapping/en/ La salud pública, el Estado y la medicina http://www.ua.es/dsp/matdocente/Carlos1.html Public Health at a Glance http://wbln0018.worldbank.org/HDNet/hddocs.nsf/c840b59b6982d 2498525670c004def60/1d7e844d1410a53385256a42004a075f ?OpenDocument Declaración de Yakarta: Promoción de la salud en el siglo XXI www.who.int/hpr/NPH/docs/jakarta_declaration_sp.pdf

En torno a los jóvenes: el poder de la publicidad http://www.cnice.mecd.es/recursos2/estudiantes/jovenes/op_21.htm Fact Sheet: Alcohol Advertising and Young People http://www.cspinet.org/booze/liquor_branded_advertising_FS1.htm Children, Health and Advertising http://www.mediascope.org/pubs/ibriefs/cha.htm L’anorexie redevient un style http://www2.kenyon.edu/depts/mll/french/projects/french92/anorx.htm Consume hasta morir http://www.letra.org/consumehastamorir/temas/salud/index.html# Advertising as a behavioral science http://www.targetmarket.org/targe_3.htm Subvertise http://www.subvertise.org/theme.php?theme=DRUGS Badvertsing http://badvertising.org/gallery1/ Celebrities anti-drug http://www.teenhollywood.com/freevibemm.asp Freevibe http://www.freevibe.com/headsup/lowdown_index.shtml

Campanyes institucionals Día mundial de la salud 2004 http://www.who.int/world-health-day/2004/es/ Días mundiales de la salud precedentes http://www.who.int/world-health-day/2004/archives/es/ Campaña mundial contra el SIDA 2002-2003 http://www.unaids.org/wac/2002/Spanish/posters_sp.html Campaña mundial contra el SIDA 2004 http://www.unaids.org/wac2004/index_en.htm World No Tobacco Day http://www.wntd.com/about_index.cfm Tobacco Free Initiative http://www.who.int/tobacco/en/ Fundación de Ayuda contra la Drogadicción: Campañas http://www.fad.es/Campanas?id_nodo=3&accion=0&&keyword=&au ditoria=F Plan Nacional sobre drogas http://www.sindrogas.es/pnd/campanas/campana03.htm US Department oh Health: Campaigns & Events http://www.cdc.gov/tobacco/campaigns_events.htm

CONSERVAR LA SALUT

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

Quin paper juga l'amor en el benestar d'una persona? Estimar i ser estimat, són requisits per a la salut ?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

La conducta sexual juga o pot jugar un paper significatiu en la salut d'una persona?

La salut dels joves

Quina impotància té, en el benestar i la salut de les persones, el saber i notar que un és responsable de les seves decisions?

La salut és un estat inestable perquè sempre ha d'estar integrant novetats. Pots fer una llista d'aquells hàbits als que el teu cos ha hagut d'acostumar-se?

Se sap que una persona està bé només pel fet de que no tingui cap malaltia?

- Quins creus que et són favorables? Per què?

Conèixe's un mateix té a veure amb la salut?

- Quins et semblen inevitables? Per què?

La salut és un tema preferent en la vida escolar? És un tema d'assistència de faltes? És un tema simplement acadèmic? És un tema propi de les activitats no lligades a cap assignatura concreta? Per què?

- Quins poden ser fàcilment millorables? Per què? - Quins són indiferents amb relació a la teva salut? Per què? - Quins creus que seria bo incorporar?

Quines iniciatives agraïries que l'escola t'oferís per a poder millorar la teva pròpia salut?

La salut dels nens depèn en bona mesura dels adults que els cuiden. I la dels adolescents? I la dels joves? Quina és la difererència entre un adolescent i un jove? Quan comença una persona a ser responsable de la seva salut?

Propostes didàctiques a Internet

Afecta a la resta el fet que algunes persones no tinguin cap preocupació respecte a la seva salut?

Recursos en Internet: Educación para la Salud http://es.geocities.com/educaenvalores/salud/internet/webs02salud.htm Recursos sobre educación sexual en Internet http://www.xtec.es/%7Eimarias/pagwebs.htm Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola http://www.xtec.es/pese/ Educación para la salud http://www.educacionparalasalud.com/ Educación para la salud: recursos http://www.xtec.es/%7Eimarias/ Proyecto Curricular: Salud y Estilos de vida http://www.xtec.es/%7Eimarias/proyesti.htm La transversalidad de la educación para la salud http://www.educacionparalasalud.com/Educaci%C3%B3n%20para%2 0la%20salud%20en%20la%20escuela.htm Nutrición en la Red http://www.ucm.es/info/nutri1/carbajal/ Enlaces sobre Nutrición http://centros6.pntic.mec.es/cea.pablo.guzman/cc_naturales/nutricion.htm Agua y salud: enlaces http://www.wateryear2003.org/es/ev.phpURL_ID=4909&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Unita didattica H20 http://www.consumatori.it/H2O/indice.htm Campaña Seguridad Alimentaria: guía del profesor http://www.seguridadalimentaria.com/guia.pdf Vacas locas http://www.casaciencias.org/mc2responde/monografias/vacaslocas.pdf Cine y Salud http://www.aragob.es/san/cineysalud/HTM/quees.htm Grup IREF: Cinema i ètica http://www.grupiref.org/cat/default.htm Trabajo infantil: una propuesta didáctica

La salut, és un tema privat?, és un tema públic?, és les dues coses alhora? Per què les campanyes a favor de la salut insisteixen especialment en els joves? Afecten les condicions físiques de les persones la seva conducta? La poden arribar a modificar? La poden arribar a determinar? És el benestar físic una finalitat en ella mateixa? És nomès un requisit per al bon funcionament de la consciència? El tabac, les drogues i l'alcohol, són sempre enemics? Poden arribar a ser aliats? Poden ser amdues coses al mateix temps? Qui ha de regular l'ús d'aquestes substàncies que poden malmetre sèriament la salut? Alimentar-se és un requisit vital. Pot posar-se la salut en joc per a modelar el cos a la moda? Existeixen models de salut? Existeixen modes saludables? I modes perjudicials?

Potenciar la salut Potenciar la salut significa d'alguna manera negar el dolor? La salut és un tema de metges i de farmàcia? La salut és sols un tema de metges i de farmàcia? Com es carrega de nou l'energia al nostre cos? Quin paper juga l'alimentació i la mobilitat en el benestar d'una persona?

CONSERVAR LA SALUT

Vacas locas http://www.casaciencias.org/mc2responde/monografias/vacaslocas.pdf Cine y Salud http://www.aragob.es/san/cineysalud/HTM/quees.htm Grup IREF: Cinema i ètica http://www.grupiref.org/cat/default.htm Trabajo infantil: una propuesta didáctica http://www.fe.ccoo.es/asturias/zTrabajoInfantil.htm La salud en el currículum de la educación física http://www.kinesis.com.co/SALUD.htm ¿Qué educación física para qué salud? http://www.efdeportes.com/efd55/efsalud1.htm Enciclopedia Icarito: salud de los niños http://icarito.tercera.cl/icarito/2000/779/pag1a.htm Centro Nacional Salud Ambiental http://www.cdc.gov/nceh/spanish/kids/ Campaña mundial contra el sida http://www.unaids.org/wac/previous_sp.html Fundación Ayuda Drogadición: Información sobre sustancias http://www.fad.es/contenido.jsp?id_nodo=7&&&keyword=&auditoria=F Prevención drogodependencias: guía para el profesorado http://www.laaventuradelavida.net/es/descargas/guia.pdf

Educación para la salud: tabaco y alcohol http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/Multidis/04/multidis-04.html Unidad didáctica sobre las bebidas alcohólicas http://tonicues.eresmas.net/Documentos/BebidasAlcoholicas.htm Proyecto curricular prevención drogodependencias http://www.xtec.es/%7Eimarias/proyedro.htm Educación del consumidor en la escuela http://www.gva.es/industria/consumo/pdfs/progedu_c.PDF PBS: Fight for Reform; Epidemic! http://www.pbs.org/wnet/newyork/laic/episode4/activity5/activity5.html Reconstructors Game: Plague Problem http://reconstructors.rice.edu/ United Nations: CyberSchoolBus http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/health/htm/emaina ct.htm

REPRESENTACIONS DEL COS HUMĂ&#x20AC;

Ets com et veus? Les teves fotos et representen? Com aprofundir en una imatge?

No sempre ens veiem com som vistos, ni veiem els altres com a ells els agradaria ser vistos. Les representacions del cos estan mediatitzades per la cultura en la qual es produeixen.

REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ

ACTIVITAT ON LINE Titular conjunts d'imatges

REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ

La nostra aparença és una construcció que manifesta

Les ciències, en el seu desig d'explicar el funcionament

aspectes de la pròpia identitat. De totes formes, no

del cos i el manteniment de la vida han fet servir

sempre ens veiem com som vistos, ni veiem els altres

formes de representació pròpies per a poder

com a ells els agradaria ser vistos. Seleccionar imatges

visualitzar aquells aspectes adequats a les seves

és un bon exercici per a considerar les similituds i

finalitats

diferències entre els humans. Donar-les-hi un nom

científico-tecnològica sobre el cos humà és tema de

comú és aprendre a interpretar-les

debat públic en la mesura que el pot alterar

. Actualment, la capacitat d'interpretació

profundament i significativament

Tant les formes de representar el cos humà com les formes d'apreciar aquestes representacions estan

EEstereotips i imatges manipulades conviuen i

mediatitzades per la cultura en la qual es produeixen.

competeixen amb les arts i les ciències en generar

La cultura del cos remet al valor que se li atribueix

representacions del cos humà. La publicitat

segons les diferents civilitzacions

l'antropologia visual

ofereixen imatges seductores

induir a falses imatges sobre nosaltres mateixos i sobre

tant per a les arts com per a les ciències. És a través de les representacions artístiques

que han de ser analitzades a fons perquè poden

El cos humà ha estat sempre objecte d'atracció constant 3

els altres.

com la majoria

de les persones arriben a conèixer no només la seva identitat física sinó també les altres dimensions que les defineixen. I és també a través de les arts que arribem a percebre com altres cultures entenen la figura humana i les seves qualitats.

REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ

Portrait: Masters Gallery http://classes.bnf.fr/portrait/galeries/index.htm American Museum of Photography http://www.photographymuseum.com/ National Portrait Gallery http://www.npg.org.uk/live/index.asp Stelarc http://www.stelarc.va.com.au/ Bibliothèque nationale de France: Exposition virtuelle Face à Face http://expositions.bnf.fr/face/acc/centre.htm Getty Collections: People and Occupations http://www.getty.edu/art/collections/subjects/s2031761.html Smithsonian: Crafts, Folk and Decorative Arts http://www.si.edu/art_and_design/crafts_folk_and_decorative_arts/%20

Imatges de l'activitat Canela body adornment http://www.nmnh.si.edu/naa/canela/canela1.htm American Museum of Natural History: BODY ART. Marks of Identity exhibition http://www.amnh.org/exhibitions/bodyart/thumbnails.html Bodies of cultures http://www.upenn.edu/museum/Exhibits/bodmodintro.html Drawings of Leonardo da Vinci http://www.visi.com/%7Ereuteler/leonardo.html Rembrandt: Autoportraits http://art.mygalerie.com/les%20maitres/rembrandt/autoportraits.html Galérie Rembrandt: Autoportraits, dessins http://classes.bnf.fr/portrait/galeries/remb/ap058.htm Art Institute of Chicago. Taoism and the Arts of China http://www.artic.edu/taoism/artindex.php Metropolitan Museum of Art: Ancient faces exhibition http://www.metmuseum.org/special/ancientfaces/faces_images.html Clendening library: Classic Images of Medicine. Human Body http://clendening.kumc.edu/dc/rti/human_body.html Genomic Art. Visualist and Artist Interpreting the Human Genome http://www.genomicart.org/offerings.htm Clockwork bodies http://www.nyu.edu/pages/linguistics/courses/v610051/gelmanr/ National Organization for Women Foundation: Say what? http://www.nowfoundation.org/saywhat/index.html Stéréotypes et stratégie publicitaire http://www.ac-nancy-metz.fr/cinemav/escla/ei23.htm

Ciències Seeing body: anatomical theaters http://www.umich.edu/%7Eumma/seeingishealing/page/theatre_body.html El conociemiento científico del cuerpo humano http://www.dsp.umh.es/conecta/ha/anatomia.pdf ¿Heredarán la tierra los robots? http://scalab.uc3m.es/%7Ejcarbo/lec14a.pdf MIT: Humanoid Robotics Group http://www.ai.mit.edu/projects/humanoid-robotics-group/ La marioneta, metáfora del cuerpo http://www.babab.com/no19/pinocho.php British Library: Pictures of Health exhibition http://www.bl.uk/whatson/exhibitions/pictures.html

Cossos modificats

Cultures del cos

El nacimiento del poshumano http://www.elportenio.com/index_archivos/poshumano.htm Poshumanos, artificiales, producidos http://www.reflexionesydebates.com.ar/site/04-septiembre/landi.html Cartografía del cuerpo humano: el genoma http://www.buenasalud.com/lib/ShowDoc.cfm?LibDocID=3271&Retur nCatID=1894 Genética y bioética http://www.cnice.mecd.es/tematicas/genetica/2001_06/2001_06_0 2.html Human Genome Resources http://www.ncbi.nlm.nih.gov/genome/guide/human/

El Correo de la Unesco. Dossier: Cuerpos a medida http://www.unesco.org/courier/2001_07/sp/doss0.htm Beauty Worlds http://www.beautyworlds.com Costume history http://www.costumes.org/history/100pages/costhistpage.htm Body & Representation. Interdisciplinary Program http://www.rdg.ac.uk/BR/ Reliologiques. Dossier: Corps et sacré http://www.unites.uqam.ca/religiologiques/no12/ Le Corps et l’Occident: un survol http://www.unites.uqam.ca/religiologiques/no12/occident.pdf

Publicitat

Arts

El espejo de la publicidad http://www.unesco.org/courier/2001_07/sp/doss12.htm Jóvenes y publicidad www.fad.es/sala_lectura/jovenesypublicidad.pdf La Meute: contre la publicité sexiste http://lameute.org.free.fr/publicites/

Multicultural Arts Resources http://www.teach-nology.com/teachers/subject_matter/arts/multicultural/ Common Themes in Multicultural Art http://www.getty.edu/artsednet/resources/Chalmers/common-m.html Nude in Art History http://www.ocaiw.com/galenude.htm

REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ

Benneton: Histoire de la publicité http://www.museedelapub.org/virt/mp/benetton/pub_benetton.html L’art dans la pub http://www.museedelapub.org/artdanslapub/index2.html Effects of advertising on children's body image http://www.youngmedia.org.au/mediachildren/03_02_ads_body_ima ge.htm Femmes dans la publicité française http://www2.kenyon.edu/depts/mll/french/projects/french92/lbhome.htm

Etnografia, antropologia visual Visual anthropology: paper online http://www.visualanthropology.net/papers.htm Construcción de imágenes del “Otro” http://rehue.csociales.uchile.cl/antropologia/congreso/s1303.html Australian museum online. Body art http://www.austmus.gov.au/bodyart/ Ethnographic Portraits: The Crees of Northern Québec http://arcticcircle.uconn.edu/ArcticCircle/HistoryCulture/Cree/creeexhi bit.html National Anthropological Archives online exhibits http://www.nmnh.si.edu/naa/exhibits.htm

REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

de les descripcions que els altres fan de tu? Pot una imatge publicitària ofendre't personalment?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Pot alguna pintura antiga parlar-te del teu present? Com es pot veure el temps a les imatges que representen persones?

Construcció de la identitat:

Quina sensació et produeix la internacionalització dels adornaments i ornaments corporals que van ser creats amb un ús i significat concrets per cultures molt determinades?

Saps qui ets? Ets el teu cos o tens un cos?

Com pots reconèixer millor un grup ètnic: per l'aparença actual dels membres del grup o per la història del grup?

El teu rostre és la teva identitat? Series la mateixa persona si visquessis en un cos diferent? i a una família diferent?, i a una societat diferent? i a un país diferent? i a un món al qual els valors dominants fossin diferents?

Els models de bellesa són independents de les cultures que els van definir? Els models de bellesa són intercanviables?

Si arribes a molt vell, seràs la mateixa persona que ets ara? Les persones són les mateixes durant tota la vida?

Les modes són només formes de representació o poden arribar a ser formes de vida?

Ets els teus dibuixos? Ets els teus textos? Ets les teves fotografies? Ets les teves cançons? Ets els teus tatuatges? Ets els teus ídols? Ets els teus desitjos?

Com es pot arribar a compaginar la identitat personal amb la universalitat de la moda?

Com saps qui ets? Com pots arribar a saber-ho?

El cos té drets? Tenim deures amb ell?

Les institucions que regeixen la societat on vius tenen alguna cosa a veure amb la teva manera de ser? El centre educatiu on estudies o vas estudiar pot influir en alguna cosa en la teva manera de ser i de viure?

Propostes didàctiques a Internet

Ser d'una manera determinada, es decideix?

Jóvenes y publicidad http://www.fad.es/sala_lectura/jovenesypublicidad.pdf Ideal beauty in art history http://www.winifred.cichon.com/ideal-beauty/ Body icon http://nm-server.jrn.columbia.edu/projects/masters/bodyimage/toc.html Hair: Changing looks http://www.nhm.ac.uk/hair/activities.html Celebrating Pluralism: Multicultural Approaches to Art Learning http://www.getty.edu/artsednet/resources/Chalmers/index.html Anatomía y artes plásticas en el Renacimiento http://www.upf.edu/materials/fhuma/revolucio/treballs/rua/rua.htm Face à face: les ateliers http://expositions.bnf.fr/face/atelier/index.htm Ethics case studies http://ethics.acusd.edu/resources/cases/Detail.asp?ID=66

Deixar de ser d'una manera determinada, es pot decidir? Per tal que els altres sàpiguen com som, fa falta adoptar signes externs d'identitat? Es pot arribar a ser d'una manera determinada sense els altres?

Imatges/Art/Tecnologia: El cos humà és una màquina? Un instrument? Un objecte? Un text? Una mercaderia? Un patrimoni? Un destí? Un punt de partida? Què pots llegir en el rostre d'una altra persona? Per què hi ha persones que es tapen el rostre? Per què a algunes cultures els nens no poden mirar els adults als ulls? Pot mentir o ser falsa una fotografia? Si algú et fotografia sense el teu permís, tens la sensació que s'ha aprofitat de tu? Si un artista dibuixa un retrat teu, penses que l'artista et veu com a una persona o com a un objecte? Si et relaciones amb altres persones a través del telèfon o Internet, pots arribar a imaginar la seva cara? I la seva forma de vestir? I la seva forma de comportar-se? Pots descobrir característiques de la teva manera de ser a través

COMUNITATS CULTURALS

CALENDARI MULTICULTURAL

Què podem celebrar avui? I si no estiguéssim aquí? Què podríem commemorar tots alhora?

Els calendaris són els instruments que organitzen el nostre temps. Ens recorden els cicles naturals i ens remeten a esdeveniments històrics memorables. Les societats multiculturals han de consensuar un calendari global.

CALENDARI MULTICULTURAL

ACTIVITAT ON LINE Composar un diari multicultural

CALENDARI MULTICULTURAL

Per a qualsevol dia de l'any és possible confeccionar

Cada portada serà diferent perquè per a cada individu

una primera pàgina d'un hipotètic diari mundial de

són significatives només algunes d'aquestes

celebracions a partir d'una selecció de textos

celebracions, en funció dels coneixements que posseeix

relacionats amb les diferents festivitats -civils o religioses,

i de la cultura a la qual pertany

festes tradicionals o commemoracions històriques,

a una societat cada cop més multicultural

jornades de reflexió sobre temes d'interès general-

en compartir aquestes eleccions siguem conscients

que en la data escollida tenen lloc a un poble o ciutat,

de la varietat i la riquesa que s'amaga darrera les

a tot un país, o internacionalment d'acord amb

dates del calendari

. El fet que visquem 4

fa que

religions, tradicions o objectius compartits. El conjunt de les pàgines elaborades per una Per a fer-ho, disposem de diferents enllaços a webs 1

comunitat, serà el punt de partida per a consensuar

que permeten no només accedir a llistats de

un almanac

multicultural a on constin les

celebracions sinó també a comentaris sobre el seu

celebracions rellevants per a tots els seus membres,

significat i a informacions complementàries sobre el

tenint en compte que el propi sistema de càlcul i

país

divisió del temps al qual anomenem calendari varia

en el qual es celebren. Podem seguir la

investigació introduint noms, dates i llocs concrets en

segons la cultura o civilització que l'ha ideat

els buscadors habituals d'Internet. A partir d'aquests enllaços podem importar els textos que volem destacar a la nostra portada del dia triat; això no impedeix, però, que puguem introduir informació provinent de la nostra pròpia experiència, de l'entorn local o de qualsevol altra font disponible.

CALENDARI MULTICULTURAL

Celebracions al món

Festes internacionals, festes locals

Días festivos en el mundo http://www.jours-feries.com/index.php3?id_langue=4

Día de los muertos http://tanatologia.org/tanatologia/halloween.html História do carnaval http://liesa.globo.com/por/08-historiadocarnaval/historiadocarnavalreflexoes/historiadocarnaval-reflexoes_principal.htm La Navidad http://www.cuco.com.ar/la_navidad.htm The Christmas Story http://www.metmuseum.org/explore/Christmas_Story/intro.html San Nicolás http://www.ac-nancy-metz.fr/IA57/LeMarmot/ailleur0.htm La fiesta del cordero http://www.webislam.com/numeros/2000/00_3/Articulos%2000_3/ Sacrificio_cordero.htm Winter solstice http://www.religioustolerance.org/winter_solstice.htm Fiestas populares en Ecuador http://www.vivecuador.com/html2/esp/fiestas.htm La Mama Negra http://www.geocities.com/toptourecuador/lanegra.html Estudiantina, fiesta y ritual en Posadas http://www.naya.org.ar/congreso2000/ponencias/Nestor_Alvarez.htm Fiestas y tradiciones http://mapahumano.fiestras.com/servlet/ContentServer?pagename=R&c=Se cciones&cid=1008355223187&pubid=9821584334

Multicultural calendar http://www.kidlink.org:80/KIDPROJ/MCC/ Holydays on the net http://www.holidays.net/dailys.htm Holiday dates http://www.wtv-zone.com/ktrose/holidayfiles/ holidaydates.htm Diversity calendar http://www3.kumc.edu/diversity/ Worldwide holidays & festivals http://www.holidayfestival.com/Countries.html The One-World GLOBAL CALENDAR http://www.tattooheaven.com/1world.html World religions celebrations http://www.uri.org/kids/world_chri_cele.htm Interfaith calendar. Primary sacred times for world religions http://www.interfaithcalendar.org/ Earth calendar http://www.earthcalendar.net/2002/100402.html Daily celebrations http://www.dailycelebrations.com/asp/calendar/ calendar.asp International days of action http://Protest.Net/

Daily almanacs http://www.dailyalmanacs.com/almanac2/

Extranjeros residentes en España http://www.ine.es/daco/daco42/migracion/dacoex.htm

National days http://www.um.dk/english/diplomaticlist/ nationaldays.asp

Antropologia, educació multicultural

Días y semanas que celebran cada año. ONU http://www.onu.org/Agenda/dias1.htm

Diccionario de mitos y creencias http://www.cuco.com.ar/

Lista de "Días internacionales" http://www.joves.net/dies/llistatcomplet.asp Día mundial de... http://es.search.yahoo.com/search/es?p=dia+mundial+de&y=y Fiestas y folklore en España http://www.red2000.com/spain/1f-map.html

¿Cómo podemos utilizar el calendario multicultural? http://www.globalclassroom.org/mcchow_s.html

Almanac

http://www.elalmanaque.com/almanaque/intro-almanaque1.htm http://www.elalmanaque.com/Calendarios/cal-tip15/febrero.htm http://www.elalmanaque.com/almanaques2002.htm

Informació rellevant per països Kiosc.Journal of geopolitics http://www.bay.k12.fl.us/pdk/kiosk/

World History Information http://www.countryreports.org/history/

Breu història del calendari http://www.geocities.com/moarar66/dossier.htm Comprehensive categorized calendar catalog http://www.calendarzone.com/ Select year and country calendar http://www.timeanddate.com/calendar/?year=2003&country=16 Aztec calendar http://www.azteccalendar.com/

Guía del mundo http://www.eurosur.org/guiadelmundo/01_paises.htm Guía del mundo web http://www.guiadelmundo.org.uy/

CALENDARI MULTICULTURAL

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

Quina és la teva sensació en assistir a una celebració que no forma part de la teva tradició cultural?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Creus que els adornaments, vestits i maquillatges, músiques, balls o menjar propis de les celebracions significatives d'una comunitat poden, si més no, ésser utilitzats en altres contexts?

Celebracions / Commemoracions / Festivitats: Tots els dies de l'any són exactament iguals?

Les representacions teatrals, els grans concerts a l'aire lliure o les competicions esportives són exemples de celebracions?

Quants significats diferents pot arribar a tenir l'expressió "dia festiu"?

Per què s'han instaurat tants "dies internacionals de..."? Creus que són universals?

Quants tipus d'informacions diferents poden llegir-se a un calendari? En que es diferencia un calendari d'un almanac?

El temps:

Què pot arribar a dir un calendari de la cultura que el va crear?

Per què hi ha tantes celebracions cícliques?

Coneixes celebracions que hagin estat prohibides? ¿Quan, a on i per quin motiu?

El temps transcorre d'igual forma a tot arreu? Quina diferència pots apreciar entre el temps cronometrat i el simple pas del temps que cap rellotge no estigui mesurant?

Celebrar és sinònim de festejar? El dia dels morts: es celebra, es commemora o es festeja?

Es pot dir que estem fets de temps?

De les celebracions que són habituals per a tu, quines creus que són conegudes universalment? Es celebren el mateix dia?

És important per a tu la memòria? Existeix una memòria col·lectiva?

Quines celebracions coneixes que no siguin dates assenyalades per a tu?

Com s'explica que existeixin hores curtes i hores llargues? Les grans celebracions comporten una sensació especial del pas del temps?

El Nadal és igual per a tu que pels teus pares o els teus avis? Com influeix el consumisme contemporani en les celebracions tradicionals?

Per què les celebracions tradicionals duraven uns quants dies i les modernes les mesurem per hores?

Alguns dies han significat l'inici d'una nova etapa per a tu? Els celebres cada any?

És diferent el temps a la ciutat que al camp?

El sentit d'una celebració és el motiu fonamental de la seva continuïtat?

Hi ha dies assenyalats només per a festejar el pas del temps?

Què significa commemorar un aconteixement? Monuments i commemoracions són conceptes propers entre sí?

Els calendaris mesuren el temps universal o el temps de les diverses cultures existents?

Si no hagués existit el motiu que va originar una festa nacional, seria diferent la història?

Quantes formes diferents coneixes per a anomenar períodes de temps determinats?

Les celebracions de caràcter general es reflecteixen en l'àmbit familiar?

Cada espai té el seu temps?

Per què algunes festes canvien de data segons els anys?

Pots pensar en alguna societat o grup social que no tingui un calendari de festes? Per què les nostres societats multiculturals no disposen d'un calendari multicultural?

CALENDARI MULTICULTURAL

Propostes didàctiques a Internet

Día Internacional de la Paz http://www.nalejandria.com.ar/utopia/dia-de-la-paz/ Día Internacional de los Monumentos y de los Sitios http://www.international.icomos.org/18abril2001.htm Aministía Internacional: Rosas para la libertad http://www.ai-cat.org/educadors/4p/es/e-4p-rosa.html Casa de las Ciencias: Ciencia en el calendario http://www.casaciencias.org/calendario/7diciembre.html Il calendario: definizioni, storia, aritmetica http://space.tin.it/edicola/esongi/calenda.htm

Edualter http://www.eldualter.org/ ¿Cómo podemos usar el Calendario Multicultural con los estudiantes? http://www.globalclassroom.org/mcchow_s.html El Ciberbús Escolar de las Naciones Unidas http://www0.un.org/cyberschoolbus/spanish/index.html Día Internacional de Eliminación de la Discriminación Racial. http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/ etoc.asp Diez ideas para celebrar el Día Internacional de la Tolerancia http://www.unesco.org/tolerance/tenspa.htm#idea1

COMUNITATS POLÍTIQUES

Quina diferència hi ha entre interessos individuals i interessos col·lectius? Participar significa acatar? Quins deures genera la ciutadania?

La vida política consisteix en la gestió pública dels assumptes col·lectius. L'ideal democràtic ha de nodrir-se de la participació activa del conjunt de la ciutadania, sense restriccions d'edat o condició.

COMUNITATS POLÍTIQUES

ACTIVITAT ON LINE Representar gràficament una assemblea democràtica

COMUNITATS POLÍTIQUES

ACTIVITAT RELACIONADA Atles interactiu de la política

COMUNITATS POLÍTIQUES

Cap persona és autosuficient. Necessitem d'una certa

mateixa, un ideal col·lectiu sempre perfectible

organització amb els altres per a resoldre la nostra vida diària. Les assemblees de representants una expressió dels sistemes democràtics

són

Així doncs, no es pot confondre democràcia amb dret a vot. La democràcia ha de nodrir-se de la participació

, que

responen a la necessitat de dotar d'òrgans de govern

activa

i de gestió als diferents àmbits que configuren la vida

restriccions d'edat i condició. La família, les

en comú.

associacions de veïns, els centres educatius, recreatius

del conjunt de la ciutadania, sense

i culturals són els nuclis de convivència bàsics per a Al llarg de la història, hi ha hagut diferents sistemes

l'exercici de la democràcia.

polítics, diversos tipus d'Estat i múltiples formes de govern

Malgrat els drets civils i polítics siguin un capítol

. Entre ells, la democràcia parlamentària

segueix sent el model que permet una participació

fonamental de la Declaració Universal dels Drets

més àmplia del conjunt dels ciutadans a l'hora de

Humans, hi ha milions de persones al món que, per

decidir qui ha de gestionar la vida pública del país

diferents motius, no els poden exercir

al que pertanyen.

anys que els drets de la població negra o de les dones

Les constitucions

i els sistemes electorals

. No fa tants

, per exemple, s'han reconegut als països

políticament més desenvolupats. I inclús en aquests,

concreten les regles del joc democràtic i mostren en

les migracions contemporànies

la seva diversitat les diferents formes que el concepte

conseqüència l'aparició de nous col·lectius de

mateix de democràcia pot arribar a adoptar. Els

marginació política.

canvis que els textos polítics bàsics han experimentat al llarg de la història ens permeten recordar que, de fet, la democràcia més que un estadi final és, en ella

tenen com a

COMUNITATS POLÍTIQUES

Historial Maps Overview http://www.culturalresources.com/Maps.html Aristóteles: La Política http://www.webdianoia.com/aristoteles/aristoteles_polis.htm Formas de gobierno comunidades indígenas de México http://deceyec.ife.org.mx/formas_de_gobierno_en_las_comuni.htm

Assemblees de representants España 2003: resultados elecciones http://www.prisacom.com/especiales/2003/elecciones/resultados_mu nicipales.html Evolución del Parlamentarismo Español http://www.geocities.com/rauloyveloz/Derecho/parlamentarismo.htm Camera dei diputati Italia http://www.camera.it/ Asamblea Nacional Francesa http://www.assemblee-nat.fr/espanol/8bj.asp British politics page http://www.ukpolitics.org.uk/cgi/viewnews.cgi?id=988797386 Estados Unidos: Elecciones 2004 http://usinfo.state.gov/espanol/elec2004/pamphlet/ Pueblos de España http://perso.wanadoo.es/scarras/pueblos1.htm Consell Escolar de Catalunya http://www6.gencat.net/cec/index.htm

Constitucions Constituciones mundiales http://www.geocities.com/Augusta/5130/constituciones.htm Constituciones hispanoamericanas http://cervantesvirtual.com/portal/constituciones/ Constituciones de España http://club.telepolis.com/erbez/ International Constitutional Law http://www.oefre.unibe.ch/law/icl/index.html Proyecto de Tratado para la Constitución Europea http://european-convention.eu.int/DraftTreaty.asp?lang=EN

Sistemes electorals

Democràcia

Sistemas electorales y partidos http://www.agora.net.mx/analisis/cuade07.html Sistemas electorales http://www.agora.net.mx/analisis/cuade07.html http://www.aceproject.org/main/espanol/es/ El sistema electoral español http://www.psr.keele.ac.uk/election.htm Electoral Systems by Country http://www.psr.keele.ac.uk/election.htm Voting Around the World http://www.loper.org/~george/archives/2000/Nov/33.html

Declaración Universal sobre la Democracia http://www.unesco.org/cpp/sp/declaraciones/democracia.htm Historia de la democracia http://www.cema.edu.ar/publicaciones/download/documentos/175.pdf El significado de la democracia http://www.aceproject.org/main/espanol/ve/vec05b01.htm Democracy: the facts http://www.newint.org/issue324/facts.htm Sobre el concepto de democracia http://members.tripod.com/%7Epropolco/monograf/democra.htm Democracia como sistema político http://www.filosofia.org/filomat/df639.htm American Democracy http://www.iscv.org/Democracy/democracy.html World History of Democracy http://www.nipissingu.ca/department/history/muhlberger/histdem/

Ideal democràtic IEEY: Cultura política: Modelo de democracia http://www.ieey.org.mx/ Democracia: realidad e ideal http://www.hemerodigital.unam.mx/ANUIES/itam/estudio/estudio01/s ec_28.html Democracia como procedimiento y como régimen http://www.globalizacion.org/biblioteca/CastoriadisDemocracia.htm Sobre las teorías de la democracia http://www.filosofiayderecho.com/rtfd/numero2/democracia.html

Formes de govern Political Systems of the World in the 1900s http://users.erols.com/mwhite28/govt1900.htm 20th Century Types of Government http://users.erols.com/mwhite28/20c-govt.htm El mundo se gobierna... http://www.geocities.com/CapitolHill/Lobby/8579/formas.html Guía del mundo por países http://www.eurosur.org/guiadelmundo/01_paises.htm Worldwide Governments http://wc.wustl.edu/parliaments.html Sistemas políticos y electorales contemporáneos http://deceyec.ife.org.mx/sistemas_politicos.htm

COMUNITATS POLÍTIQUES

World Democracy Audit http://www.worldaudit.org/home.htm Human Rights Watch http://www.hrw.org/spanish/ Observatorio de conflictos http://www.fuhem.es/cip/confli.html Amnesty International http://www.amnesty.org/ Conflict Map http://www.nobel.se/peace/educational/conflictmap/index.html Le Monde Diplomatique: Cartes http://www.monde-diplomatique.fr/cartes/ Wars of the World http://www.onwar.com

Participació Pensar la democracia desde la escuela http://www.cesu.unam.mx/iresie/revistas/cee/R-97/R1-2-97/WEB%20R12-97/05artic4.htm Reglamento orgánico de los Institutos http://www.internenes.com/opositor/or/ESO/REGLAMENTO.htm#TÍT ULOVI: PARTICIPACION DEL ALUMNADO Legislación juvenil en España http://www.ilo.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/temas/yout h/legisl/esp/index.htm Consell Escolar de Catalunya http://www6.gencat.es/cec/index.htm#3 Democràcia.web http://www.democraciaweb.org/ Organización de los centros de secundaria http://didac.unizar.es/jlbernal/caporgcen.html Participación del alumnado en institutos de secundaria http://www.campus-oei.org/oeivirt/rie15a03.htm Participación de los adolescentes http://216.239.37.100/search?q=cache:csD0Wu6fHecC:www.iin.oea. org/La_participacion_de_los_adolescentes_I._Konterllnik. Derecho a votar http://www.mir.es/pciudada/eleccion/derechos.htm Envie d'agir http://www.enviedagir.fr/engagement/foffice/engagement/accueil.xsp Charte du jeune citoyen 2000 http://www.senat.fr/sjcharte.html Pouvoir citoyen http://www.pouvoircitoyen.com/en/s2/doc_reflexion_chap5.html

Drets de la dona Sufragismo y feminismo: derechos de la mujer http://clio.rediris.es/udidactica/sufragismo2/inicfemusa.htm Derechos humanos de las mujeres http://www.undp.org/rblac/gender/campaignspanish/womenshumanrights.htm Women's Human Rights: Derechos Civiles y Políticos http://www.whrnet.org/docs/tema-civiles.html

Drets dels migrants Migrants Rights International http://www.migrantwatch.org/ International Migration and Multicultural Policies http://portal.unesco.org/shs/en/ev.phpURL_ID=1211&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Declaración de Quito: democracia, desarrollo, migraciones, derechos http://www.derechos.org/nizkor/ecuador/doc/migraciones.html Migración y derechos humanos http://investigacion.org.mx/recursos/migracion.html

Política, conflictes i drets Onu: Pacto Internacional de derechos civiles y políticos http://www.prodiversitas.bioetica.org/doc98.htm Démocratie et Droits Fondamentaux http://pages.globetrotter.net/pcbcr/demo.html

COMUNITATS POLÍTIQUES

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

Davant de qui som una persona responsable? Quin paper juga la justícia en la resolució dels conflictes?

Preguntes per iniciar una conversa sobre:

Els drets dels ciutadans i els deures dels organismes públics, poden arribar a ser contradictoris en un sistema democràtic?

Participació dels ciutadans en la vida pública:

Quins deures genera la ciutadania?

Quina diferència hi ha entre interessos individuals i interessos col·lectius?

La ciutadania responsable pot arribar a entrar en conflicte amb la llibertat individual?

Quina diferència hi ha entre interessos privats i interessos públics?

A qui correspon resoldre conflictes com per exemple:

La família, és una comunitat privada o una institució pública?

Seguir estudiant o acceptar un treball remunerat.

Comunitat i institució són sinònims?

No anar a escola sent menor de 16 anys.

Quins són els organismes que regulen la vida pública dels ciutadans?

Oposar-se a les decisions del poder si es consideren injustes. Participar en manifestacions reivindicatives sent menor d'edat.

Quan i on comencen les formes de participació en la vida col·lectiva?

Compaginar el dret dels veïns al silenci nocturn i el dret d'alguns ciutadans a utilitzar l'espai públic com a espai de diversió.

L'escola com a institució, és una extensió de la família? És l'escola un servei públic que l'Estat ha de procurar als seus ciutadans?

Compaginar el dret a les pròpies creences i tradicions de grups immigrants amb el deure d'acatar les normes col·lectives de convivència pròpies d'un país concret.

La comunitat escolar és un orgnisme del mateix tipus que la família o s'assembla més a un servei públic?

Compaginar el dret a la vivenda amb un sistema econòmic fonamentat en la propietat privada del sòl.

Quins són els mecanismes de participació als centres educatius? N'hi podria haver d'altres?

Compaginar la gestió dels recursos naturals amb els interessos de les zones que els posseixen.

De quines formes els i les joves poden participar en el desenvolupament la vida pública?

Democràcia:

Quins són els límits de la llibertat individual a un sistema democràtic?

Els antics grecs escollien als seus representants per sorteig entre els grups de ciutadans lliures, era aquest un sistema democràtic?

Pot tenir límits la llibertat individual en un sistema democràtic? Pot tenir límits la llibertat d'expressió dels ciutadans?

A diversos llocs del món, els vells, les persones de més edat i de major saviesa, són els representants del poble, és aquest un sistema democràtic?

Pot existir una comunitat sense la participació activa dels seus membres?

Als sistemes regits per una democràcia parlamentària, els ciutadans amb el seu vot decideixen cíclicament qui seran els seus representants, hauria de limitar-se el nombre de mandats dels escollits?

Quin paper juga el pensament crític en les formes de participació social a l'abast dels ciutadans? Participar significa acatar?

Resolució de conflictes:

Quins són els indicadors que permeten saber si una societat es regeix o no per un sistema democràtic?

El que és bo per a una persona, és necessàriament bo per a la comunitat a la que pertany?

Pot dir-se que un país és democràtic si hi ha ciutadans sense dret a vot?

Com poden identificar-se els conflictes socials?

Per quines raons pot quedar algú exclòs del dret a votar?

Què passa quan diversos interessos privats entren en contradicció entre ells mateixos?

Què justifica que les dones, els nens, els discapacitats, els immigrants, les minories indígenes, la població negra...hagin de lluitar encara pels seus drets fonamentals, inclús en països democràtcs?

Què passa quan un interès privat entra en contradicció amb interessos públics?

Per què dins dels sistemes democràtics han sorgit Observatoris de Conflictes?

On o en qui resideix la capacitat de resoldre les discrepàncies d'interessos?

Hauria de jugar l'educació un paper actiu en la identificació i resolució dels conflictes socials?

Quina relació existeix entre la idea de conflicte i la idea d'autoritat? D'on neix la idea de responsabilitat?

COMUNITATS POLÍTIQUES

Propostes didàctiques a Internet

Materiales sobre educación cívica http://www.aceproject.org/main/espanol/pi/pid03.htm#civic Matemáticas y estadistica sistemas electorales http://216.239.57.100/search?q=cache:N050V5DigPMC:www.caib.e s/ibae/esdeveniment/jornades_10_01/doc/mallorca.rtf%2Bsistema%2 Bd%27hondt%2Bmatematicas%2Beducacion&hl=en&ie=UTF-8 Matemáticas y sistemas electorales http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ehernan/ICE99MVC/siste mas.doc Educar en valores: Educación para la paz http://www.pntic.mec.es/recursos/secundaria/transversales/paz1.htm Paradoxes of Peace and the Prospects of Education for Peace http://construct.haifa.ac.il/%7Ecerpe/papers/perkins.htm Guía didáctica para una ciutadania europea http://www.europa.cje.org/libro.pdf Guía didáctica educación para la paz, los derechos humanos y la democracia http://unesdoc.unesco.org/images/0009/000981/098178s.pdf Educación para la paz: recursos http://es.geocities.com/educaenvalores/paz/internet/guiarec/02.htm# mater Sugerencias didàcticas para una cultura de paz http://www.culturadepaz.info/culturadepaz/sugerencias_didacticas.php Violence dans les écoles http://www.espace.cfwb.be/cge/CGEurope/

Construcción democrática de las normas escolares http://www.campus-oei.org/valores/luzlorenzo.htm Derechos y libertades de los individuos en España http://www.pntic.mec.es/recursos/secundaria/sociales/derechos/180 8_1978.htm L’organització política al llarg del temps: crèdit http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit1/cred1.htm Actualidad en el aula: Aniversario de la Constitución http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/actualidad/08/constitucion.html Actualidad en el aula: Comienza una nueva legislatura política http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/actualidad/31/elecciones_i.html Citoyenneté, Identité, Nationalité http://www.discip.crdp.ac-caen.fr/histgeo/edciv/citoyennete.html Initiation au fonctionnement de la démocratie politique http://www.ac-nancy-metz.fr/citoyen/Enseignement/Initiation/initiation.htm Reglement interieur des centres d’enseignement http://www2.ac-lyon.fr/enseigne/ses/ecjs/reglement.html Discovering Democracy. Teaching Civics http://www.curriculum.edu.au/democracy/classroom/classroom.htm PBS Kids Democracy Project http://www.pbs.org/democracy/kids/ Center for Civic Education: Internet resources http://www.civiced.org/internet.php Senderi: Publicació d’educació en valors http://www.senderi.org/

IDENTITAT GRUPAL

Pot una persona renunciar a la seva herència cultural? Ser jove és per si mateix un element identificador? Pot existir una escola simplement virtual?

IDENTITAT GRUPAL

ACTIVITAT ON LINE Obtenir descripcions de grup

IDENTITAT GRUPAL

Si en un mapa del món dibuixéssim línies divisòries

Dins de l'evolució de cadascú, les diferents etapes de

en funció de criteris diferents: els àmbits lingüístics

creixement comporten també afinitats col·lectives tan

existents

, les tradicions religioses

que uneixen i separen els grups ètnics del planeta els estats-nació i les nacions sense estat sistemes polítics

fortes que poden arribar a semblar inclús determinants.

, els territoris 4

És el cas dels adolescents i joves que intenten afirmar

la seva identitat respecte al model proposat des de

, o els

les diferents instàncies del poder

, ...aleshores veuríem com es forma

. El vestuari

són dos dels elements fonamentals

davant els nostres ulls una espessa xarxa d'identitats

la música

col·lectives

d'identificació que permeten evidenciar el fet de ser

membre d'un grup escollit. La radicalització d'aquests

Cadascun de nosaltres neix inevitablement en una

elements distintius està en la base del fenomen conegut

d'aquestes cruïlles. Des d'un bon començament, a

com 'tribus urbanes'

més de ser home o dona, formem part d'una contemporànies

col·lectivitat històrica amb una tradició lingüística,

Les comunitats virtuals

cultural, religiosa i política determinada. Aquesta

contribueixen a diluir les línies divisòries utilitzades

herència pot incloure també el reconeixement del dret

fins avui per definir les identitats individuals i

a la ciutadania

col·lectives.

Així com el curs de la història modifica constantment les fronteres que defineixen les diferents col·lectivitats, així també la vida de cada persona pot portar-la a identificar-se amb grups socials diferents dels heretats. El fenomen migratori actual contribueix al replantejament perpetu de la identitat tant col·lectiva com individual.

IDENTITAT GRUPAL

Llengües del món

Nacions, nacionalismes

Languages of the world (map) http://www.ethnologue.com/country_index.asp Ethnologue language family index http://www.ethnologue.com/family_index.asp Language museum http://www.language-museum.com/ Lenguas de España http://www.proel.org/lenguas.html Mapa mundial de la lengua española http://www.populationdata.net/cartes/carte_langues_espagnol.html Unesco: derechos lingüísticos http://www.prodiversitas.bioetica.org/doc24.htm Lenguas amenazadas http://www.tooyoo.l.u-tokyo.ac.jp/Redbook/index.html

Info-nación http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/infonation/s_infonation.htm ONU: Estados miembros http://www.un.org/spanish/aboutun/memberstates.htm Flags of stateless nations http://homepages.ihug.com.au/%7Edploy/stateless/alphabet.html Nation Planet http://web.inter.nl.net/users/Paul.Treanor/plana.html Nationalism http://plato.stanford.edu/entries/nationalism/ Nationalism Project http://www.nationalismproject.org/

Sistemes polítics

Political Systems of the World in the 1990s http://users.erols.com/mwhite28/govt1990.htm Historical Maps Overview http://www.culturalresources.com/Maps.html Sistemas políticos y electorales contemporáneos http://deceyec.ife.org.mx/sistemas_politicos.htm

Religions del món Map of world religions http://www.wamware.com/world-religions/map.htm Mapa de las religiones del mundo http://www.kokone.com.mx/tareas/mapas/mundo/10.html Sacred texts timeline http://www.sacred-texts.com/time/timeline.htm BBC guide to the religions of the world http://www.bbc.co.uk/worldservice/people/features/world_religions/i ndex.shtml Religiones del mundo http://www.metareligion.com/Religiones_del_mundo/religiones_del_mundo.htm Encyclopédie de l’Agora: Religions http://agora.qc.ca/encyclopedie.nsf/Index/Categories&c=Le_divin&Re ligions&i=1

Identitat col·lectiva Nacido en una red de identidades colectivas http://warresisters.gn.apc.org/tri1998/es/iyc.htm Educación, multiculturalismo e identidad http://www.campus-oei.org/valores/molina.htm Migración: notas sobre identidad comunitaria http://www.cem.itesm.mx/dacs/publicaciones/logos/fcys/2002/enero .html Identidad y conflicto http://www.cidob.org/Castellano/publicaciones/Afers/36pinxten.cfm Identidad y sentido de pertenencia http://www.crim.unam.mx/Cultura/ponencias/1CultDesa/CDIDE02.htm Identity, a card with two faces http://www.civilization.ca/academ/articles/pere1_1e.html

Ètnies Ethnic conflict: country guides http://www.incore.ulst.ac.uk/cds/countries/ Top 100 ethnic groups http://www.nationmaster.com/graph-T/peo_eth_gro# Ethnicity and race http://anthro.palomar.edu/ethnicity/ethnic_1.htm Ethnisme: Ben Vautier http://ethnisme.ben-vautier.com/menu.php3 Belonging http://www.belonging.org/ L’identité ethnique des gitans de la basse Andalousie http://www.pum.umontreal.ca/theses/pilote/thede/these_body.html Roma community: self identity http://www.romani.org/toronto/FS6ident.html Instituto Nacional Indigenista de México http://www.ini.gob.mx/ini/ini.html Los derechos humanos de las minorías étnicas http://www.pdhre.org/rights/ethnicity-sp.html

Ciutadanies Derechos inherentes a la ciutadania europea http://europa.eu.int/comm/archives/abc/cit3_es.htm Nacionalidad española http://www.spainemb.org/consulado/consuladoNacionalidad.htm Citoyenneté française http://www.viepublique.fr/decouverte_instit/citoyen/citoyen_1_1_0_q3.htm

American citizenship http://www.us-immigration.com/information/citizenship_tutorial/index.html

IDENTITAT GRUPAL

Australian citizenship http://www.citizenship.gov.au/ Canada citizenship http://www.cic.gc.ca/english/citizen/ Cittadinanza italiana http://gens.labo.net/it/servizi/cittadinanza.html British citizenship http://www.uknationality.gov.uk/content/british_citizenship/english/ho mepage.html

Músiques Músicas del mundo http://musicasdelmundo.org/index.php Papel de la música en los jóvenes http://www.comtf.es/pediatria/Congreso_AEP_2000/Ponenciashtm/Antonio_Redondo.htm De marginales a interlocutores: el rock chileno durante la Unidad Popular http://www.pensamientocritico.cl/upload/doc/doc_031125185113_27.pdf Salsa, identidad y globalización http://www.sibetrans.com/trans/trans6/quintero.htm Ethnomusicology http://www.lib.washington.edu/music/world.html World Music http://www.worldmusic.org/mediacenter.html Sociology and culture of music http://www.bomp.com/BompbooksSocio.html Sociology of rock music http://condor.depaul.edu/%7Edweinste/rock/ PopCultures: articles /music http://www.popcultures.com/articles/music.htm

Identitat juvenil Las constelaciones de los jóvenes http://www.fespinal.com/espinal/castellano/visua/es62.htm Identidad, valores y estilos de la vida de la población juvenil en la actualidad http://www.cinterfor.org.uy/public/spanish/region/ampro/cinterfor/te mas/youth/bajarch/doc/not/word/libro47/libro47.doc Identidad psicosocial de los jóvenes http://copsa.cop.es/congresoiberoa/base/social/socr94.htm Jóvenes: comunicación e identidad http://www.campus-oei.org/pensariberoamerica/ric00a03.htm Jóvenes, tecnología, participación y consumo http://www.clacso.edu.ar/%7Elibros/cyg/juventud/balardini.doc Participación social y política de los jóvenes http://www.clacso.org/wwwclacso/espanol/html/libros/juventud/juve ntud.html Coming together and breaking apart http://www.columbia.edu/%7Egjn6/comingto.html

Tribus urbanes Tribus urbanas: nuevas sociabilidades juveniles http://www.naya.org.ar/congreso2000/ponencias/Raul_Zarzuri.htm Ultras y skinheads http://www.xarxa.infomataro.net/mem/quefem/denip/ultras.doc Street gangs http://www.lawtonpd.com/cmprv/gangs.htm

El món de la moda Links about clothes, fashion and meaning http://ess.ntu.ac.uk/miller/dstuds/clothes.htm Fashion, clothing and identity http://www.adamranson.freeserve.co.uk/Fashion.html Language of contemporary fashion http://www.yale.edu/ynhti/curriculum/units/1985/6/85.06.03.x.html Dressed to belong http://www.belonging.org/people/dressed/schoolkids.html Geopolítica del vestido http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/themes/lo_que_el_velo_deja_ver .html

Comunitats virtuals Observatorio para la cibersociedad http://cibersociedad.rediris.es/archivo/articulos_ocs.php Ciudades y comunidades virtuales http://www.infoperu.com/espanol/cvirtual.html Viaje por las comunidades virtuales http://hfigueroabsociol.tripod.com/comvirt.html Las comunidades virtuales de enseñanza-aprendizaje http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/eneko.html Rheingold: The virtual community http://www.rheingold.com/vc/book/2.html Sociology of cyberspace: virtual identities & online communities http://www.sociology.mmu.ac.uk/socyb03/vident.php Culture, espace et identité: le cas d'Internet http://www.vrm.ca/documents/ASRDLF_Fortin.pdfs

IDENTITAT GRUPAL

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

de grups socials determinats? La moda és també una senyal d'identificació? I la incorporació de determinades paraules al llenguatge habitual? I l'exigència de certes marques en la roba, en els telèfons mòbils, en els cotxes...?

Algunes preguntes per a obrir una conversació sobre:

Identitats heretades

Des del punt de vista de la identitat, cada persona pertany a un sol grup?

Podem parlar també d'una herència cultural de la mateixa manera que parlem d'una herència biològica?

Què significa créixer des del punt de vista de la identitat?

Quins són els elements fonamentals de transmissió cultural? Quins elements ens permeten reconèixer la nostra herència cultural?

Ser jove és per si mateix un element d'identificació com sembla suggerir la propaganda comercial?

Quan parlem d'una tradició cultural, a què fem referència exactament?

Quina importància té l'etapa escolar en el desenvolupament de la pròpia identitat?

Quin tipus de vincles existeixen entre les persones que tenen una mateixa tradició cultural?

Desenvolupar la identitat personal és un fet purament individual? Suposa relacionar-se amb altres persones? Se centra solament en les relacions que s'estableixen amb gent de la mateixa edat i condició?

Pot una persona renunciar a la seva herència cultural? L'herència cultural és determinant en la conducta de les persones?

Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'ampliació del coneixement?

Els vincles socials originaris són solament les relacions familiars i de parentiu?

Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'activitat escolar?

Quina rellevància tenen en la conducta d'un persona les característiques del col·lectiu en el que neix?

Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'exercici de la llibertat?

Ascendència ètnica, idioma, tradició religiosa, sistema polític dominant, en quina mesura són punts de partida de la pròpia identitat?

Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'aprenentatge de diferents llengües?

Què significa en el llenguatge comú el terme identificar-se? I en el llenguatge metafòric?

Com influeix en la construcció de la pròpia identitat el fet de viatjar pel món?

Com influeix en un col·lectiu el fet que les tradicions culturals dels seus components siguin diferents?

Quina relació existeix entre la identitat heretada i les formes d'identitat adquirida amb el temps i l'experiència personal?

Com influeix en una comunitat escolar el fet que les tradicions culturals dels seus components siguin diferents? Com influeix en una ciutat el fet que les tradicions culturals dels seus components siguin diferents?

Identitat virtual Les noves tecnologies tenen o poden tenir alguna influència sobre la construcció identitat personal?

Com afecta a la concepció de la ciutadania el fet que les tradicions culturals dels ciutadans siguin cada cop més diverses?

Què significa ser membre d'una comunitat virtual?

Pot algú obligar a un altre a prescindir dels seus trets distintius tradicionals?

Com es defineix la identitat virtual? La pertinença a una comunitat virtual és un exemple d'identitat heretada o d'identitat adquirida?

Identitats adquirides

Les comunitats virtuals tenen drets? I deures?

Pot una persona decidir la seva identitat?

Què aporta a la comunitat escolar el fet que l'escola s'incorpori a una o diverses comunitats virtuals?

Com poden modificar-se les característiques bàsiques de la identitat heretada?

Pot existir una escola simplement virtual? Com la imaginaries?

Formar part d'un grup lliurement escollit, pot influir en la identitat pròpia?

Com influeix als internautes el fet que l'espai virtual no tingui fronteres?

Sentir-se membre d'un col·lectiu, vol dir incorporar els seus trets distintius?

No hauria de considerar-se una frontera el fet que tan sols una part molt reduïda de la població tingui accés a Internet?

Les tradicions musicals contemporànies són elements d'identificació

No hauria de considerar-se una frontera el fet que molt poques

IDENTITAT GRUPAL

una part molt reduïda de la població tingui accés a Internet?

Desarrollo de la identidad étnico-cultural en tutoría http://www.mec.es/cide/publicaciones/textos/col149/col14906.pdf Actividad: ¿Qué es una comunidad? http://www.savethechildren.org.uk/partners/spanish/pdf/4_2.pdf Actividad: Considerando nuestra identidad http://www.savethechildren.org.uk/partners/spanish/pdf/3_2.pdf Activity: famous families http://www.sedl.org/loteced/scenarios/spanish_families.html Groups and identity http://www.citizen.org.uk/education/sen/pdf/groups.pdf Activity: identity and the groups we belong to http://www.amnesty.org.uk/education/youthcomp/7-11activity4.pdf Activity: Exploring cultural identity http://www.lab.brown.edu/tdl/diversitykitpdfs/dk_cul4-30.pdf Group identity activity: walk in my shoes http://www.vov.com/exercises/walk.html Social psyhology: activities and exercises http://jonathan.mueller.faculty.noctrl.edu/crow/activities.htm American-arab anti-discrimination Committee http://www.adc.org/index.php?id=203 Ethnicity and race: what are you? http://anthro.palomar.edu/ethnicity/ethnic_4.htm Creative Connections http://www.creativeconnections.org/

No hauria de considerar-se una frontera el fet que molt poques vegades puguem accedir a pàgines que utilitzin un alfabet diferent al nostre? Quins vincles poden establir-se entre persones que tenen tradicions culturals diferents i que mai no s'han conegut directament? Serveixen els contrastos entre cultures per a precisar aspectes de la pròpia identitat? Com es distingeixen uns grups dels altres dins d'una realitat virtual? Quins són els seus trets distintius?

Propostes didàctiques a Internet Culturas y paces: educar para la interculturalidad http://www.ua-ambit.org/jornadas2000/Ponencias/j00-vicent-martinez.htm Identidades, cultura, escuela y enseñanza http://www.fedicaria.org/un%20texto%20base...%20.pdf Interculturalidad en Internet http://www.cnice.mecd.es/interculturanet/ Aula intercultural http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=88 Atención a la diversidad: minorías étnicas http://www.cnice.mecd.es/recursos2/atencion_diversidad/03_04.htm Trabajar en interculturalidad: guía didáctica http://www.castillalamancha.es/clmjoven/envio2/Infojoven_files/guiad idactica.pdf Una sola raza: la humana. Guía didáctica http://www.juntadeandalucia.es/averroes/actual_0321_racismo/docu mentos/completo.rtf

LA TRAMA URBANA

CIUTATS HISTÒRIQUES

Ets d'aquí perquè vas néixer aquí? Quins són els hereus de les ciutats històriques? Quantes ciutats té la teva ciutat?

Sota un mateix nom i al voltant d'un nucli originari, les ciutats s'extenen però també es succeeixen i es superposen. Cada nou ciutadà construeix la seva vida sobre aquests ciments.

CIUTATS HISTÒRIQUES

ACTIVITAT ON LINE Visualitzar l'evolució urbana de Granada

CIUTATS HISTÒRIQUES

Granada és un exemple de ciutat construïda a partir

A més a més de Granada, altres ciutats espanyoles

de l'encontre i el conflicte entre diferents cultures.

figuren a la llista de Ciutats Patrimoni de la

L'entorn del seu nucli urbà originari -un poblat ibèric

Humanitat. El coneixement i la comprensió del propi

assentat a l'actual barri de l'Albaicín- ha estat impregnat

patrimoni cultural, així com el dels altres, és un element

amb l'esdevenir del temps per la cultura romana, la

clau per al conjunt dels ciutadans i en especial per

cristiana, la jueva i la islàmica. El mapa de l'Albaicín

als joves 10 que poden aprendre d'aquesta manera

contemporani, amb els noms dels seus carrers i els

com cada cultura s'ha enriquit amb les aportacions

monuments que s'hi conserven, permet constatar la

de les altres.

superposició de les cultures que han anat confluint en ell

Viure a les ciutats històriques és un projecte de la Fundació ”la Caixa”

La coexistència harmoniosa dels vestigis urbans de

ciutadana respecte als dilemes - que fan referència

zona ha merescut que el conjunt format pel barri de l'Albaicín

, l'Alhambra i el Generalife

que té com a una de les

seves finalitats conscienciar i incitar a la participació

les diferents tradicions culturals que han habitat la 2

a restauració, rehabilitació, peatonalització,

sigui

equipaments culturals o rentabilització... - que sorgeixen

declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial Cultural

en el difícil equilibri entre la preservació del passat

de la Humanitat

i les exigències del present de la vida urbana 12 .

llarga llista

, passant a formar part de la ja

, elaborada seguint les directrius

acordades a la Convenció sobre la protecció del patrimoni Mundial, Cultural i Natural de 1972

Descobrir allò que s'amaga darrera d'aquest conjunt monumental

permet entendre les cultures que l'han

creat i la fertilitat de la seva llarga convivència

CIUTATS HISTÒRIQUES

El legado andalusí

http://www.legadoandalusi.es/legado_es.html

Mapes de Granada

Gabinetes Pedagógicos (Granada)

Mapa de Granada (granada.net)

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/gpba/granada/index.htm

http://www.granada.net/granadaturismo/Data/MAPAS/fst_granada.html

Itinerario La Alhambra

Mapa de Granada (HotMaps)

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/gpba/granada/ME/La%20Alhambra,

http://www.hot-maps.de/europe/spain/andalucia/granada/homede.html

%20cuaderno%20del%20alumno%20de%20secundaria/alhambrasec.pdf

Mapa de Granada (Albaicín.com)

Itinerarios por la Granada musulmana

http://www.albaicin.com/mapa.htm

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/gpba/granada/ME/Itinerarios%20por %20la%20Granada%20musulmana/musulmana.pdf Monumentalia. Portal Patrimonio Español: Granada

http://www.monumentalia.net/portal/resultado.asp?C=us&provincia=18&TIPO=&

L’Albaicín

Pag=2

Fundación Albaicín

http://www.albaicin.com/inicio.htm Evolución urbana del Albaicín

Comunitat àrab

http://www.eea.csic.es/albayzin.htm

Acuerdo de Cooperación entre el Estado Español y la Comisión Islámica de España http://www.webislam.com/numeros/0_articulos_raiz/AC_97_01.HTM

Artíclulos sobre Al-Andalus en Webislam

La Alhambra i el Generalife

http://www.webislam.com/Cont/cont_alandalus.htm Centro para el Islam en Europa. Centro universitario de investigación, de formación

Conjunto Histórico Artístico de la Alhambra y el Generalife

y de diálogo. Manifiesto

http://www.monumentalia.net/portal/pagina.asp?monumento=13153

http://www.flwi.rug.ac.be/cie/manifiesto.htm

Patronato de la Alhambra y Generalife http://www.alhambra-patronato.es/

Galería fotográfica http://www.geocities.com/SoHo/Gallery/5885/castella/fotos.htm

Ciutats patrimoni de la humanitat a Espanya Ciudades patrimonio de la humanidad en España

http://www.ciudadespatrimonio.org/

Granada en el Patrimoni mundial Alhambra, Generalife, Albaicín

http://whc.unesco.org/sites/314.htm

El Patrimoni mundial en mans joves

Organización Ciudades Patrimonio Mundial http://www.ovpm.org/index.php?newlang=spa

El Patrimonio mundial en manos jóvenes

Patrimonio de la Humanidad: Alhambra, Generalife, Albaicín

http://whc.unesco.org/education/kit/kites/ARCHIVAD.PDF

http://www1.universia.net/catalogaxxi/C10051PPESII1/S12398/P12333NN1/I NDEX.HTML Diálogo intecultural. Rutas de Al-Andalus

http://www.unesco.org/culture/al-andalus/html_sp/index_sp.shtml

Viure a les ciutats històriques Un futuro sostenible para las ciudades históricas

http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/656/report1.html “Vivir en las ciudades históricas” Fundación laCaixa

Patrimoni mundial

http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/675/report1.html

Lista del Patrimonio Mundial http://whc.unesco.org/patrimonio.htm Descripción de los sitios inscritos en la lista del Patrimonio Mundial

http://www.unesco.cl/pdf/publicac/patrimon.pdf

Protecció del Patrimoni Conceptos claves del patrimonio

http://www.nuestro.cl/biblioteca/textos/diccionario.htm

Patrimoni mundial

Conservación y recuperación del Patrimonio Cultural http://www.cnice.mecd.es/recursos/secundaria/sociales/conservacion.htm

Convención sobre la Protección del Patrimonio Mundial Cultural y Natural

Patrimonio y políticas culturales

http://www.unesco.cl/pdf/publicac/convenci.pdf

http://www.arqueologia.com.ar/articulos/patrimonio.htm Istituto Centrale per il Restauro

http://www.icr.beniculturali.it/indexj.html

Conèixer el Patrimoni El Patrimonio mundial en manos jóvenes http://whc.unesco.org/education/kit/kites/ARCHIVAD.PDF

CIUTATS HISTÒRIQUES

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

podria sortir més a compte fer-les noves? Pot una persona decidir d'on vol ser ciutadà?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Les ciutats tenen una identitat o vàries? Com s'identifiquen les ciutats?

Multicultura:

Es pot arribar a conèixer una ciutat?

Quants elements són necessaris per a poder referir-se a un lloc com a una ciutat?

Quin valor afegeix el pas del temps als edificis? De què parla un conjunt monumental? Qui pot escoltar la seva veu?

Donat que una ciutat pot néixer, créixer i morir, pot considerarse que una ciutat és un organisme? Si una ciutat és un organisme, pot admetre elements estranys?

Quina diferència hi ha entre viure a una casa antiga i viure a una casa acabada de fer?

Com va començar a ser la teva ciutat? Quan se li va posar el seu nom actual? Sempre ha tingut el mateix nom?

Per què a algunes ciutats el centre es senyalitza amb l'expressió "centre de la ciutat" i en d'altres amb la indicació "centre històric"?

La història de la teva ciutat, s'ha explicat sempre de la mateixa manera?

Per què hi ha cada cop més "zones peatonals" a les ciutats? Què significa "el centre de la ciutat"?

Si es canviessin tots els habitants d'una ciutat, seguiria sent la mateixa? i si només es canviés una part? Creus que, en general, pot dir-se d'una ciutat que: "a major diversitat, major riquesa"?

Propostes didàctiques a Internet

El fet que les ciutats acullin persones vingudes de molts llocs diferents, és una característica de la contemporaneïtat?

El Patrimonio mundial en manos jóvenes http://whc.unesco.org/education/kit/kites/ARCHIVAD.PDF Gabinetes Pedagógicos (Granada) http://averroes.cec.junta-andalucia.es/gpba/granada/ME/ Carpeta didáctica para profesores: Al Andalus http://www.liceus.com/cgi-bin/gba/4000.asp Ciberbús escolar de la ONU: las ciudades http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/etoc.asp Carta de Ciudades Educadoras/Declaración de Barcelona http://www.filosofia.org/cod/c1990edu.htm Asociacion Internacional Ciudades Educadoras http://www.edcities.bcn.es/esp/esp_1_fs.htm Teaching with historical places http://www.cr.nps.gov/nr/twhp/descrip.htm World Civilizations http://www.wwnorton.com/college/history/ralph/access.htm Terrae Antiqvae: Arqueología e Historia de los pueblos del Mediterráneo http://www.terraeantiqvae.com/ Atapuerca Patrimonio de la Humanidad http://www.ucm.es/info/paleo/ata/

Què es requereix per a ser membre de ple dret d'una ciutat? Què significa "ser d'un lloc"? El lloc del que una persona és la identifica totalment? Diferent i exòtic són paraules sinònimes? De quin tipus són les diferències entre les persones? La part dels altres que hi ha en mi, em multiplica o em divideix?

Patrimoni: Quina diferència hi ha entre cultura i entorn? Els diferents estils arquitectònics que hi ha a un mateix lloc són deguts a l'ús de diferents matèries primeres o a diferències culturals o a ambdues coses a l'hora? Tenen història els monuments? De qui són els monuments? Hi ha cap relació entre les paraules monument i document? Les ciutats poden reparar-se com si fossin màquines? Si no funcionen,

CIUTATS HISTÒRIQUES

Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES Dilema 1: Restauració

A l'hora de realitzar una anàlisi de la situació específica de la nostra ciutat haurem de plantejar-nos:

Totes les ciutats històriques tenen una sèrie de problemes comuns. Un d'aquests problemes està relacionat amb l'estat de conservació dels seus monuments i la necessitat de fer fortes inversions econòmiques per a la seva restauració, total o parcial, i per al seu manteniment. Al nostre país, a causa de l'enorme quantitat de patrimoni històric que tenim, el pressupost que podem destinar a aquesta partida és limitat i no cobreix totes les necessitats. Tot el patrimoni mereix ser conservat, però els recursos són limitats. Això fa que sovint es plantegin conflictes a l'hora de decidir què es conserva i què no; quines prioritats de restauració hi ha; quins monuments es fan accessibles i de quina manera; com es garanteix la rendibilitat de les inversions en patrimoni, etc.

- Coneixem quin és l'estat de conservació dels seus monuments? - Tenim un petit diagnòstic de quines són les seves necessitats de restauració?

El dilema és si s'ha de restaurar només les obres d'un valor inqüestionable, com s'ha vingut fet tradicionalment, o bé s'ha de donar suport a les propostes de conservació del patrimoni monumental en la seva totalitat, aplicant d'una manera extensiva els pocs recursos que s'hi destinen perquè arribin al major nombre de monuments possible i utilitzar aquests recursos fonamentalment per assegurar el bon estat de la seva estructura i de les cobertes. És a dir, fer una intervenció que asseguri la supervivència de tots els monuments.

Si es dedica la totalitat del pressupost a restaurar els monuments més importants, correm el risc que part del patrimoni "menor" es deteriori, amb el conseqüent perill que es produeixin danys irreversibles.

Un cop conegut quin és l'estat de la qüestió i quines són les necessitats reals de restauració dels monuments de la nostra ciutat, hauríeu de decidir si:

Haurem de tenir en compte que, amb els diners que necessitem per restaurar un monument com, posem per cas, la catedral, podríem restaurar deu monuments de menor importància. Alguns defensen que no hi ha dret que es dediquin sumes considerables a refer només uns pocs monuments, deixant-los com si estiguessin acabats de construir, mentre un gran nombre de valuoses construccions es deixen abandonades i pràcticament condemnades a la ruïna. Si es dediquen tots els diners a restaurar en profunditat el més urgent, deixant-ho com si fos nou, poden produir-se deterioraments molt greus en d'altres construccions que tal vegada tinguin un valor artístic o històric més gran.

- Es destinen tots els diners als monuments més importants i representatius de la ciutat, realitzant restauracions en profunditat.

El problema és que, si es reparteixen els diners destinats a aquestes tasques, és difícil poder dur a terme les restauracions integrals que necessiten molts monuments i es corre el perill de perpetuar una situació de restauració. És per aquesta raó que molts organismes encarregats de la conservació de monuments es plantegen la reducció del nombre d'actuacions, en benefici de la qualitat o de l'abast de la intervenció. Algunes polítiques de restauració només inclouen operacions minucioses en els monuments destinats a l'ús públic (centres culturals, biblioteques, museus, etc.).

1. Creieu que no resulta perjudicial que els monuments s'associïn amb el nom d'una empresa?

- Es decideix restaurar primer els monuments que presenten més problemes i que es troben en pitjor estat. - Es reparteixen els diners proporcionalment per restaurar tots els monuments de la ciutat, amb l'objectiu de perllongar la vida del major nombre possible de construccions històriques, mitjançant senzills treballs de consolidació.

Paral·lelament, es pot plantejar com es podria augmentar la quantitat d'intervencions sense perjudicar-ne la qualitat:

2. I si l'empresa és contaminant (fàbrica de cotxes, química, etc.) o és una empresa que no aporta cap prestigi al monument (marca de galetes, de productes cosmètics, etc.)? 3. Què es faria amb la resta dels monuments?

La qüestió de la infrautilització dels edificis de caràcter monumental enllaça directament amb el dilema sobre equipaments culturals. Així, per exemple, al món anglosaxó, la restauració del patrimoni ha anat tradicionalment lligada al desenvolupament de la indústria de l'oci i del turisme.

Una altra possibilitat és aconseguir més inversió econòmica de fons privats. Però aquesta opció pot plantejar un altre problema i és que les empreses privades solen preferir restaurar grans monuments, perquè aquesta restauració repercuteix en una publicitat immediata, per exemple, en els cartells que es col·loquen per cobrir els monuments mentre dura la restauració; també utilitzen la imatge del monument al costat de la seva marca en la publicitat o mitjançant la divulgació de la inversió efectuada en la restauració, a través dels mitjans de comunicació.

Un altre dilema associat és si s'ha d'emprendre la restauració amb diferents materials, colors, etc. per diferenciar les parts originals de les restaurades o, pel contrari, s'ha d'intentar recuperar la imatge inicial del monument, de tal manera que la part restaurada sigui difícil de distingir de l'original.

Apunts per al debat

CIUTATS HISTÒRIQUES Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES

baixos, normalment perquè els llogaters no tenen ni gaire mitjans ni gaire interès en rehabilitar.

Hi ha altres temes, com el de restaurar amb tècniques reversibles per si en un futur es descobreixen nous mètodes o assumir que la història del monument implica tenir en consideració també la història de la seva restauració. Per altra banda, i relacionat amb el que acabem de dir, es planteja el tema dels "afegits" històrics: què fer amb els afegits de segles passats? i què hem de fer amb els afegits o substitucions que s'hagin de realitzar per adaptar l'edifici a nous usos?

Els ajuntaments afectats han assajat diverses possibilitats per mantenir els habitatges tradicionals del centre. Una d'aquestes és delimitar els barris populars d'especial interès i iniciar un programa de rehabilitació d'habitatges. Aquest programa consisteix en un estudi detallat de l'estat en què es troben a nivell tècnic (estat de conservació) i un altre de sociològic a nivell de població (si els residents són propietaris o no, quina edat tenen, els seus ingressos familiars, etc.). Un cop realitzat aquest estudi, l'ajuntament o la comunitat autònoma (algunes vegades amb ajudes de l'Estat o de fons europeus) destina un pressupost d'ajuda a la rehabilitació dels edificis. Una possibilitat és que les institucions públiques comprin els edificis, els rehabilitin i després els venguin als mateixos veïns que ja hi vivien a uns preus favorables i oferint una sèrie d'avantatges. L'altra possibilitat és que l'ajuntament o la comunitat destinin una quantitat i siguin els propietaris els encarregats de realitzar les obres necessàries, sota un cert control de l'ajuntament.

Dilema 2 : Rehabilitació En els últims anys s'ha generalitzat una problemàtica a gairebé totes les ciutats històriques: la degradació dels cascs antics de les nostres ciutats, a partir d'uns processos en què el deteriorament de l'edificació i el canvi de funció d'alguns edificis va ser determinant, juntament amb casos d'envelliment i fragilitat socioeconòmica de la seva població tradicional, i en d'altres, d'atur creixent i desaparició de les activitats culturals o econòmiques.

Aquesta mena d'actuacions per part de les entitats públiques no es duen a terme a gaire llocs ni en grans àrees. Això és degut, per una banda, a la disponibilitat limitada dels recursos econòmics destinats al conjunt de "l'habitatge públic" i, per una altra, a la seva complexitat. La rehabilitació comporta més dificultats que la nova edificació i és més lenta, ja que implica la necessitat d'habitatges per reallotjar els veïns mentre duren les obres. Habitualment s'estudia cas per cas a fi de conèixer quin és l'estat de cada habitatge: si tenen serveis higiènics i aigua corrent, si tenen menys de 25 m2, etc., i quines són les condicions de pagament i de finançament, quina part correspon a propietaris i llogaters i si la poden assumir, etc.

Amb aquesta combinació de fenòmens de deteriorament urbà, a la majoria de les ciutats es van començar a donar processos de destrucció cada vegada més amplis. Per una banda, encoratjats per una lògica econòmica especulativa, i per l'altra, per una ideologia de la tecnologia i la "modernitat urbana", que considerava "modern" com a sinònim de "nou", raó per la qual es va substituir tot allò que era vell per novetats en disseny, tecnologia o materials.

D'aquesta manera, a les ciutats històriques ens trobem amb un problema generalitzat que consisteix en frenar l'especulació i mantenir els habitatges tradicionals del centre. Molts d'aquests habitatges es troben en mal estat de conservació i s'ubiquen habitualment en edificis que pertanyen a un únic propietari. Generalment, aquests edificis són heretats, per la qual cosa els llogaters solen ser-ho des de fa molts anys i paguen rendes molt baixes. Al mateix temps, les estadístiques indiquen que el més habitual és que aquests llogaters siguin pensionistes amb ingressos baixos, que inverteixen pocs diners en millorar l'habitatge. Els propietaris ingressen quantitats ridícules en concepte de lloguer i la rendibilitat d'aquestes propietats és nul·la, per la qual cosa no dediquen diners al manteniment de l'edifici. D'aquesta manera els propietaris esperen que el seu edifici sigui declarat en ruïna, ja que llavors es produeix l'expulsió automàtica dels llogaters; amb els llogaters fora, el propietari pot vendre el solar o construir un edifici nou que podrà tornar a llogar o a vendre, però amb els preus actualitzats.

Totes aquestes dificultats són la causa de l'escàs desenvolupament dels programes de rehabilitació de promoció pública, malgrat que generalment, el cost total de l'adquisició i la rehabilitació dels edificis no sobrepassa el cost de l'habitatge públic de nova construcció. Aquests resultats econòmics, globalment avantatjosos, són conseqüència principalment de les desfavorables condicions d'adquisició d'edificis, degut a les seves condicions de deteriorament extrem, a la degradació del seu entorn i al fet que, freqüentment, estan ocupats per llogaters. També hi juguen altres factors, com la poca o nul·la rendibilitat dels edificis per als seus propietaris i l'aplicació de mesures de protecció que fan impossible l'obtenció de la "declaració de ruïna" de l'edifici i la conseqüent expulsió automàtica dels llogaters. A més, es produeix un estalvi en infrastructures viàries i serveis urbans, ja existents en els centres urbans, mentre que si s'edifica a zones noves de la ciutat es fa necessari invertir en infrastructures i xarxes viàries (carrers, clavegueram, enllumenat, etc.)

Quan no es tracta d'un únic propietari, el més habitual és que aquests habitatges es trobin en un estat de deteriorament semblant, bé perquè els propietaris no resideixen en aquell habitatge i el tenen llogat o buit, o bé perquè els ingressos dels propietaris són

Una altra actuació urbanística que sol aplicar-se, unida a la rehabilitació dels edificis d'àrees degradades, és la d'"esponjar" el centre per contribuir a la millora de la qualitat urbana. És a dir,

CIUTATS HISTÒRIQUES Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES

d'habitabilitat que existeixen a la vostra ciutat (si hi ha habitatges sense aigua corrent o bany, etc.); si existeixen edificis buits (i si n'hi ha, per quina raó); el tipus de població que resideix al centre històric (joves, pensionistes, etc.) i la mitjana dels seus recursos econòmics; si es tracta d'habitatges de lloguer (i el preu mitjà d'aquests lloguers); etc.

a més de rehabilitar els edificis d'habitatges i recuperar els edificis per a usos col·lectius, es poden efectuar operacions d'"esponjament" per crear espais lliures i reduir la densitat de les zones més congestionades.

Una de les preocupacions dels ajuntaments és aconseguir que els joves accedeixin als habitatges del centre i "revitalitzin" la zona. Això es pot aconseguir mitjançant la política anterior, oferint habitatges dignes i accessibles als joves, o bé afavorint la construcció de nous habitatges i invertint en millora urbana (parcs infantils, escoles bressol, etc.), cosa que afavoriria el retorn de població més jove, de nivells econòmics més equilibrats. Quan els habitatges del centre ja estan ocupats, les actuacions tenen com a finalitat el reallotjament dels residents actuals. En els casos d'habitatges pràcticament abandonats, les intervencions tracten sobretot d'atraure a nous residents per engegar un procés de revitalització d'aquestes àrees. Això és molt important perquè, si les condicions d'habitabilitat de l'habitatge no són adequades la gent les abandona i només es queden aquells que no tenen mitjans econòmics per marxar, però tampoc, evidentment, per dur a terme les obres que necessàries. Si els centres històrics es van quedant buits, els problemes de marginalitat, delinqüència, etc. augmenten. Invertir en rehabilitació és invertir també en seguretat ciutadana.

Un cop coneguda la situació dels habitatges podeu respondre les qüestions següents:

1. Són recuperables o seria millor enderrocar-les i construir-ne de noves? 2. En cas que considereu que els habitatges són recuperables, el més habitual és que sigui necessari recórrer a ajudes públiques. Com es pot organitzar? L'ajuntament ha de concedir diners als propietaris i que aquests siguin responsables de la rehabilitació? O bé l'ajuntament ha de prendre un paper més protagonista, per exemple, comprant els edificis i rehabilitant-los? 3. En els casos de noves construccions: han de recrear l'estètica de les velles edificacions o bé optar per una arquitectura avantguardista "discreta i harmoniosa" (i que en casos puntuals, donada la importància de l'entorn, es plantegin concursos públics)? 4. Creieu que es necessiten més places, parcs, etc.? En cas afirmatiu, com es podrien recuperar espais urbans perquè en gaudeixin els veïns? Què podria fer-se? Potser no és un problema de manca d'espais, sinó que els existents necessiten algunes millores: bancs, arbres, jocs infantils, neteja, etc. Considereu necessària alguna actuació en aquest sentit?

En el cas de permetre la construcció de nous habitatges, es planteja la polèmica de mantenir l'estètica tradicional o assumir que una ciutat és un ésser viu i que s'ha d'edificar d'acord amb el nous temps. En aquest sentit, un tema que sol plantejar-se associat al de l'habitatge és el de la millora urbana (enllumenat, jardins, etc.). Fer una ciutat més habitable no consisteix només en aconseguir que tots els seus habitants tinguin un habitatge digne. Haurem de tenir en compte el decorat urbà, les places, els carrers, les fonts, les plantes, les llums, els solars que s'han de convertir en abocadors d'escombraries, etc.

5. En el cas concret del mobiliari urbà, com s'adequarien els espais urbans?, amb elements tradicionals o incorporant un nou disseny? 6. S'han detectat problemes d'envelliment a la població del centre històric? Si hi ha problemes d'envelliment de la població, com es podria fomentar la incorporació de gent jove?

Per una altra banda, igual que en el cas de construcció de nous habitatges, es planteja el dilema d'adequar el mobiliari urbà a l'estètica tradicional (fanals vuitcentistes, quioscos que imiten els de començament de segle, etc.), o bé assumir que el cost i l'esforç que suposa intentar recrear l'ambient "històric" no són suficients. El problema que planteja aquesta decisió és que les empreses que es dediquen a fabricar mobiliari urbà el dissenyen per a moltes ciutats i entorns urbans, per la qual cosa aquest mobiliari "històric" sol ser en molts casos anacrònic quan es tracta d'entorns concrets i generalment és més car. Tot això fa que els ajuntaments es plantegin si no surt més a compte adequar-se als nous temps i incorporar els dissenys estàndards actuals.

Dilema 3: Creació d'una zona de vianants Un dels problemes de les ciutats actuals és la qualitat ambiental, una qüestió que està directament relacionada amb el trànsit. Les ciutats històriques, pensades i construïdes abans de la invasió de l'automòbil, es troben amb seriosos problemes derivats del trànsit. Paral·lelament al desenvolupament econòmic i social, la nostra dependència de l'automòbil ha crescut de forma espectacular.

El trànsit és una font de contaminació química i acústica, i en el cas del patrimoni històric, també de contaminació visual. El seu laberint de carrers estrets i l'antiguitat dels habitatges (construïts abans que es regulés l'obligació de construir els edificis amb aparcament subterrani) provoquen un greu problema de manca

Apunts per al debat A partir de la informació específica necessària, podeu realitzar una anàlisi dels problemes de deteriorament i de deficiència

CIUTATS HISTÒRIQUES Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES

S'ha de garantir l'accés dels residents i usuaris d'hotels per a poder arribar amb mercaderies pesades fins a la porta de la seva residència. També s'ha de comunicar amb transport públic la zona de bars, restaurants, cinemes, etc. Però s'ha d'evitar l'accés del turisme motoritzat, en autocar o cotxe, que visita ràpidament els monuments de la ciutat sense produir cap altre consum comercial o d'oci.

d'espai per aparcar. Aquest problema afecta d'igual manera els residents del barri i els visitants que accedeixen al centre des de barris perifèrics o des d'altres ciutats. Alguns ajuntaments estan posant en marxa programes de zones de vianants (parcials o totals) del seu casc antic, fomentant els aparcaments subterranis per als residents, els aparcaments perifèrics per als no residents i unes hores de càrrega i descàrrega per als establiments públics. La creació d'una zona de vianants suposa la recuperació d'espai per passejar i la possibilitat de dedicar més quantitat de sòl a l'arbrat, a zones de descans, etc.

Apunts per al debat

El problema és que molts veïns no estan d'acord amb la creació de zones de vianants. Malgrat haver de perdre més o menys temps a la recerca d'un lloc on deixar el seu automòbil quan tornen a casa, consideren que això és més còmode que deixarlo en un aparcament subterrani i caminar fins a casa, cosa especialment incòmoda quan vas carregat amb bosses, paquets o maletes; a més, comprar una plaça d'aparcament suposa un esforç econòmic important. Els estudis realitzats al respecte demostren que, mentre la gent pugui optar entre anar en cotxe o en transport públic, preferirà anar en el seu cotxe. En algunes ciutats (espanyoles i estrangeres) s'ha constatat que la major part dels desplaçaments en automòbil privat cobreixen una distància de menys de 5 km.

El problema del trànsit és una constant als centres urbans de totes les ciutats, independentment de les seves dimensions; però en el cas de les ciutats històriques, a causa de la seva especial xarxa urbana, el problema és més greu i resoldre'l no és una tasca fàcil.

A partir del coneixement que teniu i tenint en compte les pròpies experiències, podeu analitzar la problemàtica específica de la vostra ciutat:

1. En cas que ja existeixin zones urbanes d'ús exclusiu per als vianants, considereu que aquesta mesura és efectiva o penseu que hi ha alguna altra possibilitat més beneficiosa per al conjunt de la població?

Els comerciants consideren que, avui dia, el més habitual és que quan anem de compres ens desplacem en cotxe per la comoditat que suposa el transport dels objectes comprats. També opinen que el fet de convertir la zona on habitualment es concentra el comerç tradicional en exclusiva per als vianants facilitarà la fugida dels compradors cap a les grans superfícies comercials que tenen aparcament propi i grans facilitats d'accés. Aquesta por dels comerciants és lògica, malgrat s'hagi constatat que, en la majoria d'experiències de zones de vianants, l'activitat comercial millora i s'incrementen les vendes. Els comerciants no són els únics que rebutgen la creació de zones de vianants i qualsevol mesura restrictiva de l'ús de l'automòbil privat a les ciutats, però el component econòmic de la seva reivindicació els dóna una influència més gran. Tanmateix, la crisi que està patint el petit i mitjà comerç no sembla dependre d'aquest factor, ja que és un problema generalitzat a totes les ciutats i a molt poques s'han dut a terme mesures de restricció del trànsit rodat. La incorporació de la dona al món del treball i la conseqüent modificació dels hàbits socials, la proliferació de grans àrees comercials, l'aparició d'altres modalitats de venda (per televisió, per catàleg, etc.) i la flexibilització dels horaris, són alguns dels elements inseparables d'aquesta crisi. La realitat és que, amb la creació d'una zona de vianants, el comerç sol revitalitzar-se i els preus de les vivendes augmenten.

2. En cas que no hi hagi zones de vianants i s'hagi decidit crearne, com es podria fer?, de manera integral o selectiva?, com es resoldria el tema de l'accessibilitat (amb autobusos normals, petits autobusos elèctrics, autobusos especials de recorregut turístic o comercial, ascensors, escales mecàniques, etc.)?

3. Com resoldríeu el tema de l'aparcament?: amb autobusos perifèrics, subterranis per a tothom, subterranis només per als residents, de tota mena? Si heu considerat la possibilitat de construir aparcaments subterranis, haureu de tenir en compte, en primer lloc, la viabilitat del projecte (que existeixin llocs on sigui possible realitzar-los) i, en segon lloc, el finançament i la gestió. És a dir, els construirà l'ajuntament i després els vendrà als residents?, mantindrà un servei mixt d'aparcament amb propietat i per hores?, o només serà aparcament públic?

Dilema 4: Equipaments culturals Les ciutats modernes es caracteritzen per l'augment de les dotacions culturals com a indici directe de l'augment de la qualitat de vida. Per una altra banda, des del moment que els ciutadans han pres consciència de la necessitat de conservar el patrimoni, s'ha donat la tendència, no només al nostre país, de recuperar edificis d'interès

La creació de zones de vianants no consisteix només en tancar el trànsit a uns quants carrers, sinó que s'ha d'estudiar la manera d'arribar fins allà i a d'altres llocs de la ciutat. S'ha de tenir en compte quins serien els trams més fàcilment transformables, per exemple els camins escolars principals, el camí al mercat, etc.

CIUTATS HISTÒRIQUES Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES

cultural o urbà i destinar-los gairebé sempre a serveis o dotacions culturals.

En resum, la situació és força complexa i prendre decisions no serà una tasca fàcil.

Les raons per utilitzar el patrimoni restaurat són òbvies: un edifici en ús es deteriora més lentament que un de buit. El problema que planteja la utilització d'edificis vells per a nous usos és la seva adequació a una funció per la qual no van ser concebuts.

Apunts per al debat Les dotacions culturals, a més de millorar la qualitat de vida dels residents, sovint constitueixen un atractiu turístic per si mateixes. Per aquesta raó, seria interessant realitzar un diagnòstic de les dotacions culturals de la ciutat, la seva ubicació i el seu estat (nombre d'usuaris, edat, etc.). Un cop fet, podeu analitzar quants d'aquests museus o equipaments culturals en general (biblioteques, hemeroteques, cinemes, teatres, etc.) coneixeu directament; anoteu quantes vegades i de quina manera us heu beneficiat del seu servei (vosaltres, la família, els amics i coneguts, etc.). Llavors intenteu respondre aquestes qüestions:

Per altra banda, alguns ajuntaments consideren que resulta més atractiva la construcció d'un nou edifici que tingui caràcter en si mateix, que atregui el públic local i foraster i que ajudi a revitalitzar el barri. Aquesta experiència va tenir un gran èxit a París, una de les primeres ciutats que va construir edificis avantguardistes al centre històric, amb la construcció del Centre Pompidou, que s'ha convertit en un reclam turístic de gran importància per a la ciutat.

Un altra possibilitat consisteix a rehabilitar un vell edifici i construir un annex d'arquitectura avantguardista; en alguns casos es conserva només la part més rellevant de l'edifici (per exemple, la façana). Recordem com a exemple del primer cas, la polèmica piràmide de vidre que dóna entrada al Museu del Louvre a París, i a la mateixa ciutat, el cas de la rehabilitació d'una antiga estació de ferrocarril per utilitzar-la com a museu dels "impressionistes" i els seus contemporanis, com a exemple del segon. Malgrat que disposem d'exemples com aquests, els resultats dels quals han estat molt positius, no hem d'oblidar el risc que suposa decidir un tipus d'actuació o una altra. Abans de prendre una decisió hem d'estar ben segurs i sospesar els possibles riscos d'ambdues opcions.

1. Són necessàries noves dotacions culturals a la ciutat? N'hi ha prou amb les que ja existeixen (quant a nombre, diversitat i qualitat)? Seria necessari construir més equipaments culturals o és preferible optimitzar els equipaments existents? En alguns casos concrets, caldria optimitzar els existents a més de construir-ne de nous?

2. Si considereu que s'haurien de construir nous equipaments, de quin tipus?; caldria , per exemple, un museu de la ciutat?; o bé museus temàtics que estiguin relacionats amb la història de la ciutat o de la regió (museu del vi, de la universitat, de la pesca, d'artesania local, etc.)?; museus de la ciència o de la tecnologia? O potser cal construir equipaments culturals contemporanis (cinemes, videoteques, locals musicals, etc.)?

Generalment, els crítics amb la construcció d'un nou equipament cultural defensen que és millor tenir un bon museu gran que deu de petits. El cost de manteniment del museu gran mai no és deu vegades més gran que el d'un museu petit (quant a dotació de personal, seguretat, etc.). Per aquesta raó, es planteja la necessitat d'optimitzar les possibilitats dels equipaments tradicionals, en comptes de construir un nou equipament, és a dir, concentrar en lloc de diversificar. Tanmateix, altres experts consideren que els museus petits són més atractius, més abastables. Tampoc hem d'oblidar que el projecte museològic és fonamental en ambdós casos, ja que tots coneixem museus grans i petits amb molt d'èxit i també altres de característiques similars que han estat un fracàs absolut. Les dimensions són un factor que, en un moment determinat, haurem de considerar en funció dels casos concrets; haurem de decidir si concentrar o construir grans museus és un projecte que pot beneficiar, en quina mesura i com.

3. Si considereu necessària l'existència de nous equipaments culturals, heu de decidir on ubicar-los: en edificis històrics inutilitzats?, en nous edificis?

4. Si, pel contrari, considereu que és preferible optimitzar els equipaments culturals existents, o bé considereu necessàries ambdues opcions (és a dir, que en el cas concret de la vostra ciutat sigui necessari millorar els equipaments existents i construirne de nous), heu d'analitzar si els problemes de les deficiències que heu trobat en els equipaments actuals: a) són d'ordre físic (deteriorament, edificis inadequats per a l'ús que se'n fa, etc.) b) són de tipus funcional (mala gestió, manca de personal, etc.)

En el cas dels equipaments culturals ja existents, un problema recurrent és el de l'estat d'abandonament en què es troben alguns d'ells (museus amb pocs visitants, biblioteques degradades, monuments que difícilment poden visitar-se, etc.), per la qual cosa sembla que la política a seguir seria, en primer terme, l'adequació dels vells equipaments als nous temps.

c) depenen de deficiències d'informació (mala comunicació i difusió, etc.)

Un cop analitzada la situació de cada edifici, com es podria millorar el seu ús?, quines serien les propostes de millora que es plantegen?

100

CIUTATS HISTÒRIQUES Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES

Dilema 5: Rendibilització

veure en molts comerços reproduccions d'objectes similars als dels museus, fabricats cada vegada amb més qualitat. Així, per exemple, els terrissaires s'estan "reconvertint" i podem veure alguns d'ells treballant a les seves botigues-taller de cara al públic, fent reproduccions d'una llàntia romana o d'una ceràmica ibèrica.

Per acabar, i com a objectiu de tot el projecte, haurem de tenir en compte el fet que ésser una ciutat que forma part del Patrimoni de la Humanitat, pot implicar desavantatges en moltes ocasions, però hem de ser molt conscients que suposa una possibilitat d'incentivar el desenvolupament econòmic a partir de la valoració del patrimoni. No ens referim als sectors econòmics tradicionals, sinó a la possibilitat de plantejar noves feines o de renovar els sectors tradicionals, com el turisme o l'hostaleria, fent que repercuteixin en un major benefici per a la ciutat.

Els museus, les comunitats autònomes, els propis ciutadans, etc., segueixen sent un motor d'iniciatives que, sens dubte, repercuteix en el fet que la ciutat rebi visites durant tot l'any i una part important de la població se'n beneficiï. S'organitzen actes puntuals de poca assistència, com congressos o reunions, o bé pel gran públic, com recreacions de mercats d'època (romà, medieval) a les mateixes places on se celebraven a l'època corresponent, amb actors, amb moneda de l'època, amb reproduccions dels objectes que es podien trobar als diferents pobles (mobles, joies, perfums).

Com es pot aconseguir que els turistes dediquin més temps i, per tant, més diners a la ciutat? Hi ha estudis que demostren que els diners que gasta un turista quan visita una ciutat, una botiga, un museu o un restaurant, són directament proporcionals al grau de satisfacció de l'experiència. Així doncs, es tracta d'aconseguir que la seva estança sigui el més agradable possible, oferint activitats originals i atractives que el facin sentir que està vivint una experiència única.

Altres ciutats han aprofitat la importància de les seves restes, ambientant zones de les ciutats o carrers concrets en determinades èpoques. Altres han recuperat festivals, festes, torneigs abandonats segles enrera, la vistositat dels quals atreu cada any més turistes.

Existeix al nostre país i a les nostres ciutats històriques una tradició turística que suposa una de les principals fonts d'ingressos de la nostra economia. Hi ha molt poques ciutats que formin part del Patrimoni de la Humanitat i, com tots els béns escassos, resulten molt preuades, per la qual cosa són un dels destins turístics més valorats. El turista en general i el turista cultural en particular busca la singularitat, la diferència que els podem oferir. El patrimoni històric és part d'aquesta diferència, és un atractiu turístic per si mateix i, conseqüentment, és una font de riquesa per a la ciutat. Tanmateix, després de dedicar-se alguns anys al turisme cultural, el turista cerca altres experiències a part de gaudir del patrimoni històric, experiències que, per altra banda, també vol que siguin singulars i diferents. Es tractaria de fomentar activitats relacionades amb el patrimoni monumental; d'aquesta manera, les ciutats que compten amb una llarga tradició turística podrien augmentar els seus ingressos per turisme, a més de diversificar el sector turístic en generar noves activitats.

En general, la nota que caracteritza les iniciatives adoptades durant els últims anys és la qualitat i el rigor. El turista cultural, tant el nacional com l'estranger, sol ser molt exigent amb aquest tipus d'experiències i aquelles que són poc serioses estan abocades al fracàs.

Resulta important pensar que el patrimoni cultural és quelcom més que el patrimoni historicoartístic i que aquesta cultura que ha aconseguit construir i mantenir les ciutats és tant atractiva com el seu patrimoni monumental. Les tradicions artesanes, gastronòmiques, d'oci poden constituir un focus d'atracció tan important com la historia.

Apunts per al debat

Tots coneixem alguna experiència que pot ser font de suggeriments i idees noves. Ja fa molts anys que algunes ciutats, com per exemple Mèrida, van començar a utilitzar les runes del teatre romà per organitzar un festival anual de teatre clàssic que, des de llavors, s'ha convertit en un dels festivals de teatre estivals més importants d'Europa i que ha atret molt públic i molts turistes a la seva ciutat. Altres ciutats han utilitzat la seva ambientació medieval o barroca com a escenari de festivals, festes, etc.

Es tracta ara de considerar, des d'institucions, públiques o privades, o mitjançant una altra mena d'iniciatives, com es poden generar recursos econòmics, prenent com a punt de partida l'atractiu del patrimoni cultural de la ciutat. Tot pensant en la vostra ciutat, en les seves característiques i en la seva història, intenteu respondre les següents qüestions:

1. Quant al turisme: - com rendibilitzaríeu els recursos turístics que ofereix la ciutat ("turisme cultural", "nou turisme", "turisme de masses", etc.)? - com es podria aprofitar l'economia turística sense destruir l'atractiu de la ciutat? - com es pot aconseguir un turisme recurrent, és a dir, no esporàdic i casual sinó "estable" (festivals; festes anuals: Nadal, Setmana Santa, festes majors, carnestoltes, etc.; fires gastronòmiques, d'artesania, etc.)?

Aquests últims anys estem assistint també a la recuperació de la història local en les seves múltiples facetes. Per exemple, a més de la gastronomia popular, s'estan recuperant receptes de l'època d'esplendor de la ciutat (romanes, medievals, etc.). A gairebé totes les ciutats, els empresaris s'han decidit a oferir nous productes realitzats a partir dels productes tradicionals. Tot això sense oblidar el reclam, cada vegada més fort, que tenen els productes tradicionals com els embotits, vins, formatges, olis, licors, pastissos, etc., de la regió.

2. Quant a la possibilitat de creació de noves empreses: - com es pot fer que s'estableixin noves empreses jugant amb l'atractiu de la ciutat?

Alguns empresaris comerciants de les ciutats històriques també es van adaptant a les demandes de "souvenirs culturals" del públic i avui podem

101

CIUTATS HISTÒRIQUES Viure a les ciutats històriques: DOSSIER DE DILEMES

en contacte amb els turistes); a la policia municipal, etc. - Senyalització i didàctica urbana: edició de guies temàtiques; senyals als monuments; audiovisuals en determinats punts de la ciutat; programes informàtics interactius amb mapes i informació de preus, llocs, horaris, etc.

- quin tipus d'empreses creieu que es podrien instal·lar? Penseu en alguna empresa o iniciativa desenvolupada a la pròpia ciutat o en altres conegudes que us puguin servir de model. 3. Creieu que la vostra ciutat té prou infrastructura per organitzar congressos, cursos, seminaris, etc.? És aquest un aspecte important dins l'economia de la ciutat? Si no es així, que caldria fer per aconseguir-ho? 4. Per restaurar i rehabilitar habitatges i monuments cal comptar amb artesans qualificats, ja que la restauració de monuments i la rehabilitació d'habitatges antics exigeix conèixer tècniques artesanals com les del picapedrer, el manyà, el fuster, el guixaire, l'ebenista, etc. - com es podrien reviure aquests oficis artesanals? - com es podrien crear llocs de treball a partir del patrimoni? - creieu que es podria plantejar una formació específica lligada a aquest tema, tipus escola-taller, formació professional, etc.? Sembla evident que totes aquestes reflexions tenen com a punt de partida un objectiu previ: hem de conèixer la nostra ciutat i donar-la a conèixer al món. Per fer-ho, cal pensar quines són les estratègies de comunicació més efectives i posar-les en marxa: - Difusió a l'exterior: mitjans tradicionals, Internet, mitjans imaginatius de publicitat, concursos, etc. - Difusió a l'interior: didàctica per als diferents estrats de població. Com donar a conèixer la ciutat a, per exemple, els immigrants; o bé als grups "passius" com els jubilats; als taxistes (generalment, els primers en entrar

102

ARQUITECTURA I URBANISME

Quan un lloc qualsevol passa a ser un espai propi? Quina relació tenen els preus dels pisos amb la independència dels joves? Com es mesura la qualitat de vida d'una ciutat?

La casa ens protegeix i ens permet tenir intimitat, el carrer ens proporciona un espai bàsic per a la socialització i l'intercanvi. L'arquitectura i l'urbanisme tenen una influència directa en la qualitat de la nostra vida individual i col·lectiva.

103

ARQUITECTURA I URBANISME

ACTIVITAT ON LINE Urbanitzar una zona de la ciutat

104

ARQUITECTURA I URBANISME

Projectar és imaginar l'espai en què voldríem viure.

De tant en tant es pot construir una ciutat de nova

Ja sigui remodelant sobre el paper els espais domèstics,

planta, com es pot construir un edifici singular aïllat,

ja sigui dibuixant amb l'ajut de les noves tecnologies

però la pròpia dinàmica de ceixement urbà fa que

els llocs privats o públics que desitgem

la arquitectura i l'urbanisme siguin cada vegada més

. Aquesta

activitat, per la que tots passem un moment o altre,

interdependents

és l'essència del treball professional d'arquitectes i

major grau de coherència i de disseny en el seu

urbanistes. Són ells els que transfomen les idees en

creixement han estat les que el seu sistema de gestió

projectes que poden ser realment construïts

. Les ciutats que han mantingut un

política ha permès un més alt control públic sobre el

. Quan

els seus encàrrecs provenen de la iniciativa pública,

desenvolupament del territori

el seu treball ha de respondre a unes directrius, provinents de successives decisions polítiques, que

Per a que els ciutadans sentin com a seu l'entorn

responen a una visió global de la ciutat: les noves

construït en el que viuen, s'ha de tenir present que

àrees de desenvolupament, els índexs de qualitat de

una ciutat no la constitueixen solament els seus espais

vida, la disponibilitat dels espais públics, la

i edificis simbòlics

remodelació del centre històric...

respondre a les necessitats de tots i cada un dels seus habitants

Necessitem recer. La casa ens protegeix i ens permet

la vida quotidiana del conjunt de la ciutadania.

cases ni cases sense carrer. La història d'aquesta relació pot resseguir-se en el procés que va de de la petita vila incipient a la megalòpolis contemporània, passant per assentaments d'extensió i número . Es la història que vincula la

arquitectura com a art de construir edificis singulars 4

. En l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme,

cohabiten a la ciutat és fonamental perquè condiciona

a la socialització i l'intercanvi. No hi ha carrer sense

sinó que el seu disseny ha de

l'expressió democràtica dels diferents col·lectius que

intimitat, el carrer ens proporciona un espai bàsic per

d'habitants variables

amb l'urbanisme la disciplina que ordena el territori

i subordina les construccions individuals a un disseny global.

105

ARQUITECTURA I URBANISME

Arquitectura: història i tipologia

Projectar on-line

LLas claves de la arquitectura http://www.almendron.com/arte/arquitectura/arquitectura.htm Building Types, Architectural Styles http://www.GreatBuildings.com/types.html Architecture through the ages http://library.thinkquest.org/10098/ Skyscraper Museum http://www.skyscraper.org/home.htm Big Buildings Exhibit http://www.skyscraper.org/EXHIBITIONS/BIG_BUILDINGS/bb.htm World Tallest Buildings http://members.iinet.net.au/%7Epaulkoh/300.htm

Design your house plan http://www.smallblueprinter.com/sbp.html Design your garden http://www.smallblueprinter.com/garden/planner.html Software Le Corbusier http://www.erational.org/software/corbu4all/ Sofware Mies van der Rohe http://www.erational.org/software/mies4all.php3 House evolution http://www.arch.usyd.edu.au/%7Erob/java/applets/house/House1.html Instant City Maker http://www.irony.com/mkcity.html City Creator http://www.citycreator.com/ City Lifestyle explorer http://ceroi.net/cle/

Dissenyar ciutats Roma Urbs http://itsa.ucsf.edu/%7Esnlrc/encyclopaedia_romana/romanurbs/roma nurbs.html Utopie: cités ideales de la Renaissance http://expositions.bnf.fr/utopie/arret/d2/index.htm Washington plan http://www.cr.nps.gov/nr/travel/wash/lenfant.htm Brasília: história http://www.infobrasilia.com.br/bsb_h1p.htm Canberra: the planned capital of Australia http://rubens.anu.edu.au/student.projects/canberra/working_html/hom epage.html Islamabad http://www.doxiadis.org/documents/articles/article10.asp List of city planners http://encyclopedia.thefreedictionary.com/List%20of%20city%20planners La ciudad en el arte http://www.uc3m.es/uc3m/dpto/HU/dphu02/hipermedia/museo.html Geografía urbana http://club.telepolis.com/geografo/urbana/urbana.htm Innovative Urban Planning http://www.urbanresidue.com/urban_planning/ City as Home and City as Network http://www.inform.umd.edu/ARCH/Fac/GFrancescato/Papers/Edinbur gh.html Urbanity: America more walkable http://urbanity.50megs.com/index.htm Principles of Urban Structure http://sphere.math.utsa.edu/sphere/salingar/urbanstructure.html

Arquitectura, arquitectes Arquitectura y humanidades http://www.architecthum.edu.mx/Architecthumtemp/indicepal.html Architetti e designers: links http://www.italogreco.it/linkarchh.html

Creixement urbà De lo rural a lo urbano http://www.fortunecity.com/victorian/carmelita/379/papers/rurbano.htm La desigualdad urbana en España http://habitat.aq.upm.es/due/ Population figures for cities http://www.world-gazetteer.com/data.htm 20th Century Urban Growth http://users.erols.com/mwhite28/urb-20th.htm hot-maps stadtplans http://www.hot-maps.de/ Plànols de ciutats de tot el món http://www.xtec.es/%7Eaguiu1/socials/mapes08.htm Imatges aeries de nuclis urbans catalans http://www.xtec.es/%7Eaguiu1/imatges/006/p1.htm Cities and towns views http://memory.loc.gov/ammem/gmdhtml/citymapTitles11.html Metrópolis http://www.metropolis.org/

106

ARQUITECTURA I URBANISME

Parlament du Canada http://www.parl.gc.ca/Information/Photos/sf-001-f.htm Antiguo Recinto del Congreso Nacional de Argentina http://www.an-historia.org.ar/ Parlament de Catalunya http://www.parlament-cat.es/ Congreso de los Diputados http://www.congreso.es/ Parlamentos de las Comunidades Autónomas de España http://www.europarl.es/parlamento2/indice.html

Urbanització: conseqüències La ciudad multicultural http://www.innovarium.com/CulturaUrbana/borjcas1.htm Los espacios del multiculturalismo y la ciutadania http://www.unesco.org/issj/rics156/rogerspa.html Los desafíos de la urbanización http://www.france.diplomatie.fr/label_france/ESPANOL/DOSSIER/20 00bis/08defis.html Nueva geografía política http://www.sindominio.net/arkitzean/multitudes/multitudes3/nueva_ge ografia_politica.htm Dossier: ciudades del sur http://www.unesco.org/courier/1999_06/sp/dossier/intro.htm El Leviatán urbano http://www.unesco.org/courier/1999_06/sp/dossier/txt11.htm Homeless International http://www.homeless-international.org/ Mumbai’s slums http://www.wfsnews.org/citylife/inside.html

Accessibilitat Accesibilidad http://www.accesible.com.ar/index2.htm Normativa Barreras arquitectónicas http://www.soloarquitectura.com/documentos/norbarrerasarquitectonic as.html Barreras y adversidades arquitectónicas http://www.entornosocial.es/document/o32_2.html Disability world http://www.disabilityworld.org/01-02_01/spanish/acceso/riocity.htm Accesibilidad a los espacios públicos http://www.construir.com/Econsult/Construr/Nro55/document/accesib.htm European Concept for Accesibility http://www.eca.lu/ La ciutat i les persones amb disminució http://www.bcn.es/ciutat-disminucio/index0.html

Arquitectura civil Monuments nationaux http://www.monum.fr/prehome/prehome.dml Construcciones civiles de España http://www.monumentalia.net/portal/resultado.asp?tipo=civil&Pag=2 Ciudades del Patrimonio Mundial http://www.ovpm.org/ I luoghi dell’arte in Italia http://www.sapere.it/tca/MainApp?srvc=mm&url=/arte/c_7_1

107

ARQUITECTURA I URBANISME

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

Què són les ciutats dormitori?

Preguntes per iniciar una conversa sobre:

Treballar al centre de la ciutat i viure a la perifèria, és un tipus de vida favorable a la participació democràtica en la vida pública? Viure a una ciutat genera més drets que viure a la perifèria?

Un espai propi

Viure a una ciutat genera més deures que viure a la perifèria?

És important disposar d'un espai propi? Què significa tenir un espai propi?

Quina relació tenen els preus dels pisos amb la independència dels joves?

Quan un lloc qualsevol passa a ser un espai propi?

Qui són avui dia els residents dels nuclis històrics de les ciutats?

Dissenyar un espai és un forma d'apropiació?

Què significa l'expresió bosses de pobresa en referència a la vida urbana?

Compartir espais és compartir responsabilitats?

És favorable a l'exercici de la ciutadania el fet que els grups d'immigants es vegin obligats a agrupar-se en barris segons el seu lloc de procedència?

Quina sensació tens pel fet que algú decideixi per tu el color i la disposició dels mobles del teu propi espai? Quina relació existeix entre un pis i l'edifici al que pertany?

És favorable a l'exercici de ciutadania el fet que els grups d'immigrants no puguin agrupar-se en barris segons el seu lloc de procedència?

Quina relació existeix entre l'escola i el barri al que pertany? Els espais escolars s'ajusten als objectius que han de complir els centres educatius?

Quin tipus de relació pots establir entre la integració social i la distribució de l'espai urbà?

Quina és o hauria de ser l'especificitat d'una aula? I la d'una biblioteca? I la d'una aula d'audiovisuals? I d'un taller?

Què significa ser usuari d'una ciutat?

És important que els centres educatius tinguin una sala d'alumnes?

Com es mesura la qualitat de vida d'una ciutat?

És important que els centres educatius tinguin una sala de professors?

Es diu d'algunes ciutats que estan dissenyades a escala humana, per què?

La informàtica requereix una aula específica?

Urbanitat i ciutadania, són conceptes sinònims?

Com afecta el gust d'una època a la forma que van assolint les ciutats en les que vivim?

Què fa que un espai sigui simbòlic?

Quina relació té l'aparença d'una ciutat amb les condicions climatològiques del lloc a on està ubicada? I amb les tradicions culturals dels seus habitants? I amb les creences religioses dels seus habitants? I amb les sevs conviccions polítiques?

Com funcionen els espais simbòlics?

Així com fem referència a la confortabilitat d'algunes vivendes, podem parlar també de ciutats confortables?

Els carrers són els espais públics per excel·lència, i els balcons?

Conéixes algun espai simbòlic a nivell mundial?

És important que una ciutat disposi d'espais simbòlics? Quina importància tenen els espais públics a una ciutat?

Els balcons són espais interiors o exteriors?

Què és el que fa que una casa sigui confortable?

Quina rellevància social té el fet que les cases tinguim o no tinguin balcons?

Què fa una habitació confortable? El concepte de confortabilitat, és igual per a tots? De què depèn l'habitabilitat de les ciutats?

Els ulls que miren el carrer des del balcó, el protegeixen?, el controlen?, el fan més amable?, el fan més humà?, el fan més segur?

La trama urbana

Les càmeres de video que miren el carrer des del balcó, el protegeixen?, el controlen?, el fan més amable?, el fan més humà?, el fan més segur?

Hi ha alguna relació entre l'alçada dels edificis i l'amplada del carrers on estan situats?

Quan les cases estan completament tancades sobre si mateixes, com percebem el carrer?

Quines relacions veus entre un barri d'una gran ciutat i una ciutat petita?

Per què són importants les places. I els parcs? I els equipaments culturals?

Les relacions de veïnatge són del mateix tipus que les relacions familiars?

Qui decideix quin tipus d'equipaments convene a una ciutat moderna? I a un barri concret?

108

ARQUITECTURA I URBANISME

Quin tipus d'equipaments són necessaris per a que poguem percebre un assentament humà com una ciutat?

Utopie: pistes pedagogiques http://expositions.bnf.fr/utopie/pistes/indexmo.htm Building Big: Materials Lab http://www.pbs.org/wgbh/buildingbig/lab/materials.html Construct an Aqueduct http://www.pbs.org/wgbh/nova/lostempires/roman/aqueductwave.html Jamestown online adventure http://www.historyglobe.com/jamestown/ Architecture for children http://www.archkidecture.org/ Les jeunes et la ville http://www.ulg.ac.be/geoeco/lmg/jeunes_et_la_ville/quartier/index.htm Site architecture http://www2.ac-lyon.fr/enseigne/archi/menu/haut.html Growing Up in Cities http://www.unesco.org/most/guic/guicmain.htm Kids and Community http://www.planning.org/kidsandcommunity/ Teens as Comunity Builders http://www.pps.org/tcb/tcblinks.htm Planning a New Town http://www.nationalgeographic.com/xpeditions/lessons/12/g68/newt own.html

Quin paper juga la mobil.en la vida urbana? Quins són els límits de la ciutat? La trama urbana és la visió geomètrica de la ciutat? En què es fonamenta l'interès per restaurar les ciutats? De qui és la responsabilitat de millorar la qualitat de vida dels barris? Com afecta a la vida de les ciutats la mobilitat de les persones?

Propostes didàctiques a Internet Congreso Internacional Ciudades Educadoras: Otra ciudad es posible http://www.aice2004.comune.genova.it/ CyberSchoolBus: ciudades http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/etoc.htm Cities of Today, Cities of Tomorrow http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/habitat/index.asp Fichas de arte: arquitectura http://www.almendron.com/arte/arquitectura/claves_arquitectura/clav es_arquitectura.htm Arte: arquitectura http://www.almendron.com/arte/arquitectura/arquitectura.htm El niño en el parque http://habitat.aq.upm.es/bpal/onu/bp024.html Designing Spaces and Places http://www.artsconnected.org/artsnetmn/spaces/ ¿What do maps show? http://interactive2.usgs.gov/learningweb/textonly/teachers/mapsshow.htm Mapping our city http://mapcity.terc.edu/paper/aera_paper.html

109

ESPAIS PÚBLICS

110

ESPAIS PÚBLICS

ÚLTIMA HORA!, FÒRUMS, XATS I CONCURSOS El programa Ciutadania proposa periòdicament fòrums i xats sobre els diversos temes que tracta. Aquests debats online amplien i complementen els plans de discussió proposats als Recursos didàctics de cada apartat (Àlbums de família, Personatges de la història, Personatges de ficció, Conservar la salut, Representacions del cos humà, Arquitectura i urbanisme, Ciutats històriques, Calendari multicultural, Identitat grupal, Comunitats polítiques, Ecologia urbana, Fluxos de població). En la mesura en què els centres educatius constitueixen espais públics d'atenció prioritària a Ciutadania, les següents preguntes seleccionades entre els diferents plans de discussió del programa poden obrir una tertúlia específica sobre la vida escolar com a pràctica cívica: L'escola en el programa Ciutadania.

111

ESPAIS PÚBLICS

L’escola en el programa Ciutadania condició?

Selecció de preguntes provinents dels diferents apartats del programa:

- Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l’ampliació del coneixement? - Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'activitat escolar?

De Fluxos de població

- Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'exercici de la llibertat?

- Quines repercussions té la societat multicultural a l'escola?

- Quina relació té la construcció de la pròpia identitat amb l'aprenentatge de diferents llengües?

- Et resulta atractiu tenir companys de classe que hagin nascut en altres països , que tinguin una llengua materna diferent o que regeixin la seva vida per creences diferents a les teves?

- Què aporta a la comunitat escolar el fet que l'escola s'incorpori a una o diverses comunitats virtuals?

- T'agradaria ser a tu l'estranger?

- Pot existir una escola simplement virtual? Com la imaginaries?

- Has pensat alguna vegada que, encara que estiguis al teu país, tu ets l'estranger per a un estranger?

- Com influeix als internautes el fet que l’espai virtual no tingui fronteres?

- L'aprenentatge pot avançar si no hi ha diferències dins de la comunitat educativa?

- No hauria de considerar-se una frontera el fet que tan sols una part molt reduïda de la població tingui accés a Internet? - No hauria de considerar-se una frontera el fet que molt poques vegades puguem accedir a pàgines que utilitzin un alfabet diferent al nostre?

De Calendari multicultural - Tots els dies de l’any són exactament iguals? - Quants significats diferents pot arribar a tenir l’expressió “dia festiu”?

De Representacions del cos humà

- Alguns dies han significat l’inici d’una nova etapa per a tu? Els celebres cada any?

- Les institucions que regeixen la societat on vius tenen alguna cosa a veure amb la teva manera de ser?

- Per què les nostres societats multiculturals no disposen d’un calendari multicultural?

- El centre educatiu on estudies o vas estudiar pot influir en alguna cosa en la teva manera de ser i de viure?

- El temps transcorre d’igual forma a tot arreu?

- Pot mentir o ser falsa una fotografia?

- Com s’explica que existeixin hores curtes i hores llargues?

- Com pots reconèixer millor un grup ètnic: per l’aparença actual dels membres del grup o per la història del grup?

- Cada espai té el seu temps?

- Les modes són només formes de representació o poden arribar a ser formes de vida?

D’identitat grupal - Com influeix en una comunitat escolar el fet que les tradicions culturals dels seus components siguin diferents?

De Conservar la salut

- Pot algú obligar a un altre a prescindir dels seus trets distintius tradicionals?

- Quina és la diferència entre un adolescent i un jove? - Quan comença una persona a ser responsable de la seva salut?

- Què significa créixer des del punt de vista de la identitat?

- Per què les campanyes a favor de la salut insisteixen especialment en els joves?

- Ser jove és per si mateix un element d’identificació com sembla suggerir la propaganda comercial?

- La salut és un tema preferent en la vida escolar? És un tema d'assistència de faltes? És un tema simplement acadèmic? És un tema propi de les activitats no lligades a cap assignatura concreta? Per què?

- Quina importància té l'etapa escolar en el desenvolupament de la pròpia identitat? - Desenvolupar la identitat personal és un fet purament individual? Suposa relacionar-se amb altres persones? Se centra solament en les relacions que s'estableixen amb gent de la mateixa edat i

- Quines iniciatives agrairies que l'escola t'oferís per a poder

112

ESPAIS PÚBLICS

millorar la teva pròpia salut?

resolució dels conflictes socials?

De Personatges de la història

D’Arquitectura i urbanisme

- Què significa aprendre per imitació?

- Quina relació existeix entre l'escola i el barri al que pertany?

- Quines són les activitats que s'aprenen per imitació?

- Els espais escolars s'ajusten als objectius que han de complir els centres educatius?

- En quina mesura els personatges públics poden passar a ser models de conducta?

- Quina és o hauria de ser l'especificitat d'una aula? I la d'una biblioteca? I la d'una aula d'audiovisuals? I d'un taller?

- Poden els grups marginals funcionar com a referència per a grups perfectament integrats en la vida social convencional?

- És important que els centres educatius tinguin una sala d'alumnes? - És important que els centres educatius tinguin una sala de professors? - La informàtica requereix una aula específica?

De Personatges de ficció - Si els adults intentessin recordar amb major freqüència les idees, actituds i sentiments que tenien quan eren nens, educarien als seus fills exactament igual que quan no ho recorden?

De Ciutats històriques

- Si els mestres recordessin la seva etapa d'estudiants donarien les classes de la mateixa manera.

- El fet que les ciutats acullin persones vingudes de molts llocs diferents, és una característica de la contemporaneïtat? - El lloc del que una persona és la identifica totalment? - De quin tipus són les diferències entre les persones?

De Comunitats polítiques

- Quin valor afegeix el pas del temps als edificis?

- Quina diferència hi ha entre interessos individuals i interessos col·lectius? - L'escola com a institució, és una extensió de la família?

D’Ecologia urbana

- És l'escola un servei públic que l'Estat ha de procurar als seus ciutadans?

- Quants estils de vida conviuen a l'escola? Resulta fàcil compaginarlos?

- La comunitat escolar és un organisme del mateix tipus que la família o s'assembla més a un servei públic?

- Com influeixen les formes de consum estimulades per la propaganda en els estils de vida que s'agrupen a les escoles?

- Quins són els mecanismes de participació als centres educatius? N'hi podria haver d'altres?

- Les escoles infantils i primàries són més homogènies que els centres de Secundària? Per què?

- Quina relació existeix entre la idea de conflicte i la idea d'autoritat?

- La diversitat de formes de vida entre els estudiants és un element positiu per al bon funcionament de la vida acadèmica?

- D'on neix la idea de responsabilitat? - A qui correspon resoldre conflictes com per exemple:

- L'escola és o pot ser un lloc en el que inventar i practicar conductes sostenibles?

• Seguir estudiant o acceptar un treball remunerat.

- Quines assignatures creus que tindrien que tractar de la sostenibilitat com a tema propi?

• No anar a escola sent menor de 16 anys. • Participar en manifestacions reivindicatives sent menor d'edat

- Els països rics són els que més accés tenen al coneixement. Com s'explica que la seva manera de viure estigui tan allunyada de la sostenibilitat?

• Compaginar el dret a les pròpies creences i tradicions de grups immigrants amb el deure d'acatar les normes col·lectives de convivència pròpies d'un país concret.

- Com seria una escola sostenible? - Les escoles són organismes que poden estimular les bones

- Hauria de jugar l'educació un paper actiu en la identificació i

113

ESPAIS PÚBLICS

pràctiques? - Quins exemples de bones pràctiques pots imaginar en el context escolar? - Establir una xarxa de col·laboració entre escoles de possibilitats molt desiguals podria ser un exemple de bona pràctica?

114

POBLACIÓ I SOSTENIBILITAT

115

FLUXOS DE POBLACIÓ

Un estranger és un estrany? Què és una frontera? Multicultura i intercultura són dues paraules sinònimes?

Els drets i els deures dels ciutadans definits per cada Estat-nació han d'ésser reconsiderats a la llum del generalitzat i creixent fenomen migratori. El seu caràcter internacional exigeix respostes globals.

116

FLUXOS DE POBLACIÓ

ACTIVITAT ON LINE Atles interactiu de les migracions

117

FLUXOS DE POBLACIÓ

A l'iniciar-se el segle XXI, la població mundial superaba

motiven els fluxes de població passats i presents. A

ja els 6000.000.000 d'habitants i segueix augmentant.

les migracions forçades per motius polítics i ideològics

No obstant, no es tracta d'un creixement homogeni.

o per l'esclat de guerres, s'afegeix en la fase actual

La baixa taxa de natalitat dels països desenvolupats

de globalització, el nomadisme professional generat

contrasta amb l'elevat creixement de la població en

per les corporacions internacionals que detenten el

les zones on la supervivència és més difícil

poder econòmic

Aquest és un dels motius pels quals 175.000.000 de

Les diferents causes per les quals la gent emigra

persones resideixen actualment en països en els que

expliquen tant la història d'Europa com la dels diferents

no han nascut. Si bé el fet de les migracions no és

països que la composen, entre ells Espanya

nou, i la seva història coincideix amb la de la humanitat

ha deixat de ser un país d'emigrants per a convertir-

, que

se en un país receptor d'immigrants. A diferència

, el fet que en els darrers 25 anys la població

migratòria s'hagi duplicat el seu número converteix

d'altres països que es varen constituir integrant fluxes

aquest fenòmen internacional en un dels més rellevants

migratoris diversos -Estats Units, Canadà, Austràlia...-

de l'actualitat.

les nacions europees encaren des de diverses tradicions històrico-culturals la dificultat d'acollir la

La situació de pobresa i desesper que comporta,

creixent diversitat que els immigrants aporten.

empeny a moltes persones a desafiar el desarrelament,

Reconèixer el dret a la ciutadania d'aquelles persones

cercant la seva subsistència en altres països en els

que no la poseeixen per naixement és una de les

que són necessaris per a cobrir llocs de treball que

assignatures pendents de cadascún dels Estats que

els habitants locals no volen per a ells mateixos.

necessitarà de la legislació internacional per a resoldre-

Aquest tipus de migració, imposada per la necessitat

de sobreviure, ha estat una constant en el segle XX, i explica tant l'èxode rural cap a les ciutats i centres industrials del propi país, com l'emigració massiva de treballadors de països pobres als països més desenvolupats. No obstant, hi ha altres factors que

118

FLUXOS DE POBLACIÓ

Migracions: tipus i factors

Població

Forum Barcelona 2004: Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració http://www.mhicongress.org/index.php International Migration 2002 http://www.un.org/esa/population/publications/ittmig2002/Migration 2002.pdf Coloquio Internacional Migración y Cambio social http://www.ub.es/geocrit/sn-94.htm Factors of International Migration http://www.nidi.nl/pushpull/dest/indexdest.html Le dessous des cartes http://www.arte-tv.com/hebdo/dessouscartes/19990313/ftext/start.html New International Magazine: Migration http://www.newint.org/issue305/contents.html Hommes&Migrations http://www.adri.fr/HM/articles/articles_2004.html Stalker’s Guide International Migrations http://pstalker.com/migration/ Migraciones forzadas http://www.migracionesforzadas.org/ Les migrations humaines http://www.fsa.ulaval.ca/personnel/vernag/EH/F/manif/migrations.htm Causas y tipologia de las migraciones: caso de África http://www.unesco.org/issj/rics157/adepojuspa.html Migraciones forzadas por la violencia en Colombia http://www.ub.es/geocrit/sn-45-33.htm Migraciones laborales internacionales: datos http://www.ilo.org/public/spanish/protection/migrant/ilmdb/statrec.htm

Datos sobre población http://www.prb.org/SpanishTemplate.cfm?Section=Datos 20th Century Urban Growth http://users.erols.com/mwhite28/urb-20th.htm Historical Atlas of the 20th Century: population http://users.erols.com/mwhite28/20centry.htm#popul Guía del mundo. Indicadores: demografía http://www.gloobal.info/guiadelmundo/index_indicadores.php Worldwatch Institute: Population http://www.worldwatch.org/features/population/ Population Connection http://www.populationconnection.org/ Population Connection: Factoids http://www.populationconnection.org/Factoids/ Demography links http://www.trinity.edu/%7Emkearl/demograp.html Estado de la población mundial http://www.unfpa.org/swp/swpmain_spa.htm Informe sobre Desarrollo Humano http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol/

Migracions en la història Migrations in History http://www.smithsonianeducation.org/migrations/ History of International Migration http://www.let.leidenuniv.nl/history/migration/ Human migration http://www.pacificislandtravel.com/nature_gallery/humanmigration.html Migration: a journey through time http://www.newint.org/issue305/journey.html Barbarian Migrations http://darkwing.uoregon.edu/%7Eatlas/europe/interactive/map21.html Heritage: Immigration and the Jews http://www.pbs.org/wnet/heritage/episode6/atlas/index.html Migration Heritage Center http://www.migrationheritage.nsw.gov.au/ Immigration Museum http://immigration.museum.vic.gov.au/ Ellis Island http://www.ellisisland.com/ La emigración de la guerra civil 1936-1939 http://www.arrakis.es/%7Ejavrub/emigracion/prologo.html De migraciones y exilios http://rootsweb.com/%7Edomwgw/migraciones-exilios.htm

Migracions a Europa Estudio de la migraciones en Internet: sitios europeos http://www.ub.es/geocrit/arac-60.htm INE: Encuesta de migraciones http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft20%2Fp311%2F&O=ineb ase&N=&L= Los immigrantes en su laberinto http://www.elmundo.es/especiales/2001/08/sociedad/inmigracion/inmigrantesesp.html Inmigración: causas y perspectivas http://www.nuevarevista.net/2000/octubre/nr_articulo71_2.htm El modelo demográfico de Catalunya y su evolución http://www.fespinal.com/espinal/Migras/Html/es/02.htm Migraciones interiores y urbanización en España http://apolo.uji.es/Emilio/SIND/Tema2d.html Población española primer tercio siglo XX http://www.udec.cl/historia/art1-re7.htm Perfiles demográficos de España 1940-1960 http://216.239.57.100/search?q=cache:gAgs0AZFc0C:www.unizar.es/eueez/cahe/reher.pdf%2Bmigraciones%2Binterior es%2Bespa%C3%B1a%2Bsiglo%2Bxx%2Bcatalu%C3%B1a&hl=en&ie =UTF-8

119

FLUXOS DE POBLACIÓ

Inmigración y asilo en España http://www.izquierda-unida.es/Publicaciones/InmigracionyAsilo/ Declaración de Quito http://www.derechos.org/nizkor/ecuador/doc/migraciones.html Migración y derechos humanos http://investigacion.org.mx/recursos/migracion.html Derechos humanos de los trabajadores migrantes http://www.december18.net/web/general/start.php?menuID=36&lang=ES Movimiento de los sin papeles http://www.ub.es/geocrit/sn-94-25.htm Observatorio permanente de la inmigración http://www.eurosur.org/CIPIE/prensa.htm Red Epitelio http://www.epitelio.org/spanishv/base-es.htm.es Ciutadania, globalización y migraciones http://www.naya.org.ar/articulos/global01.htm La regulación de la educación de los inmigrantes http://www.pdfs.lacaixa.comunicacions.com/webes/wpp0pdfp.nsf/vic o/es01_c2_esp.pdf/$file/es01_c2_esp.pdf

Desequilibrios territoriales en España 1860-2000 http://www.unizar.es/eueez/cahe/marti.pdf. Mapa delas migraciones europeas http://www.euroaventura.net/documentacioc/previsualiza.php?iddocu =c10928124313 La inmigración en la Unión Europea http://www.euroaventura.net/catala/homecast/eurografiques/tema2.htm Emigrantes en Europa: entre integración y exclusión http://www.emigratio.com/migratio1/RevPobMigrN1ArangoEspanol.htm Ciudad y ciutadania en Europa http://www.uv.es/metode/anuario2001/151_2001.html L’immigrazione in Italia http://www.comune.torino.it/cultura/intercultura/index2.html?testo=http ://www.comune.torino.it/cultura/intercultura/12/index.html

Societats multiculturals Emigrantes en Europa: entre integración y exclusión http://www.emigratio.com/migratio1/RevPobMigrN1ArangoEspanol.htm International Migration and Multicultural Policies http://www.unesco.org/most/migration/glossary.htm The road to refuge http://news.bbc.co.uk/hi/english/static/in_depth/world/2001/road_t o_refuge/default.stm

120

FLUXOS DE POBLACIÓ

RECURSOS DIDÀCTICS Plans de discusió

Sense fronteres Què és una frontera?

Algunes preguntes per a iniciar una conversa sobre:

Són totes les fronteres del mateix tipus? Per què existeixen fronteres?

Qui és l'estranger?

Com es varen crear les fronteres?

És un estrenger un estrany?

Qui va dibuixar les fronteres?

Tota persona que ens resulta estranya és necessàriament una persona estrangera?

Tenen les fronteres alguna cosa a veure amb la fragmentació natural del territori?

Pot algú ser un estranger al seu país d'origen? Pot algú sentir-se estranger al seu país d'origen?

De quina manera poden els ciutadans saltar-se les fornteres que divideixen el món en països?

És el mateix ser estranger que sentir-se estranger?

Els drets i els deures dels ciutadans, varien d'un país a l'altre?

Hi ha paísos d'adopció? Com es distingeixen dels països d'origen? Quines conseqüències té el fet de passar d'un a l'altre?

Quin sentit té crear una legislació supranacional? A què responen les organitzacions de professionals sense fronteres?

Qui decideix qui són els estrangers?

Què signifiquen les sigles ONG? Quan varen començar a crearse aquestes organitzacions? Per què segueixen creant-se noves ONG?

L'estrangeria genera drets? L'estrangeria genera deures? Quin paper juga el coneixement de la lengua en la integració dels emigrants?

El voluntariat internacional entèn de fronteres?

Poden els estrangers arribar a ser ciutadans de ple dret als països d'adopció?

Tenir fronteres remet al concepte de protecció, al concepte de llibertat, a ambdós?

Què significa l'expressió sense fronteres?

Per què causa recel el fet de ser estranger? És estranger de la mateixa manera el professional qualificat que busca promocionar-se que l'immigrant que precisa d'un treball per a subsisitir?

Societats multiculturals Si totes les cultures existents tinguessin avui el mateix grau de consideració, parlaríem de societats multiculturals en el mateix sentit en què avui utilitzem aquesta expressió?

Quins drets genera el fet d'haver nascut a un país determinat? Són estrangers els sense sostre?

Pot constatr-se la multicultura a nivell nacional? I a nivell local?

Tenen drets les persones que no disposen ni tan sols d'una casa on viure?

Quan diem que hi ha ciutats que semblen tenir fronteres interiors, a què fem referència?

Tenen deures les persones que no disposen ni tan sols d'una casa on viure?

Són iguals les ciutats en les que els diversos grups ètnics estan presents en tots els barris de la ciutat i aquelles en les que cada grup té un barri propi?

Quants tipus de relacions diferents existeixen entre els ciutadans i els estrangers?

Multicultura i intercultura són dues paraules sinònimes?

Quina classe d'estrangers són els turistes?

N'hi ha prou amb reconèixer les diferències entre les persones per a que la vida en comú sigui plaent per a tothom?

Com relacionaries entre ells els conceptes de turista, viatger i immigrant?

Quin paper juga la política en la integració dels estrangers?

Què significa acollir-se al dret d'asil?

Les connotacions de la paraula 'mestissatge' són sempre negatives? Són sempre positives? Poden ser positives i negatives simultàniament?

Els refugiats són estrangers? L'ús de la paraula fronterer funciona avui com a metàfora, pots explicar el seu significat?

Quines repercusions té la societat multicultural a l'escola?

121

FLUXOS DE POBLACIÓ

negatives? Són sempre positives? Poden ser positives i negatives simultàniament?

Actualidad en el aula: Justicia y verdad para la inmigración http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/actualidad/Bachillerato/20002001/14/nair_i.htm Activitats didàctiques sobre l’exili de 1939 http://www.xtec.es/recursos/socials/exili/ Escola oberta: Educar en la diferència http://www.xtec.es/recursos/cultura/index.htm “Mira con los ojos de la tolerancia”: guía didáctica http://www.cje.org/publicaciones.nsf/docs/4WHFSGISAZ!opendocument Échanges et migrations http://palf.free.fr/damien/monde/echanges.htm Construire une carte au bac http://perso.wanadoo.fr/pascal.boyries/pedago/carto/eu/mobil.htm Mouvements de population mondiale http://palf.free.fr/damien/planete/tice2.htm Glossary of migration related terms http://portal.unesco.org/shs/en/ev.phpURL_ID=1256&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Immigration Lesson Plan Activities http://www.libsci.sc.edu/miller/EllisIsland.htm Digital Classroom: Migration in History http://www.archives.gov/digital_classroom/history_day/migration_hist ory/migration_history.html Topic: migration http://geog.tamu.edu/sarah/humangeog/migration8.html Materiali didattici sull’immigrazione http://www.cestim.org/materiali_didattici/index.htm Le migrazioni di fine millennio http://212.216.182.159/risorse/storia/sommario/migrazioni/1/index.htm Laboratorio di biblioteca interculturale http://www.bibliotecainterculturale.it/

Quines repercusions té la societat multicultural a l'escola? Et resulta atractiu tenir companys de classe que hagin nascut en altres països , que tinguin una llengua materna diferent o que regeixin la seva vida per creences diferents a les teves? T'agradaria ser a tu l'estranger? Has pensat alguna vegada que, encara que estiguis al teu país, tu ets l'estranger per a un estranger? L'aprenentatge pot avançar si no hi ha diferències dins de la comunitat educativa?

Propostes didàctiques a Internet Alteris: Gent&món http://www.xtec.es/%7Escucurel/ Años de pobreza http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/secundaria/socia les/pobreza/f_como.html Todos somos hijos de emigrantes http://www.educastur.princast.es/cpr/gijon/piedra/libro2000/C3/C3.htm Viaje a la esperanza: Materiales para el estudio de las migraciones http://www.cnice.mecd.es/recursos/secundaria/transversales/viaje_es peranza/home.htm Inmigración y educación http://www.orozco.cc/Educa/Docus/v_emigran.htm Tasa de crecimiento de la población http://www.worldbank.org/depweb/spanish/modules/social/pgr/inde x.html Population Reference Bureau: Recursos para docentes http://www.prb.org/SpanishTemplate.cfm?Section=Recursos Actualidad en el aula. Inmigración en España http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/actualidad/37/inmigrantes_i.htm Actualidad en el aula: El papel del inmigrante http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/actualidad/Bachillerato/20002001/35/inmigracion_i.htm

122

ECOLOGIA URBANA

Com creus que seria una escola sostenible? Són compatibles la guerra i la sostenibilitat? Les bones pràctiques són una qüestió de justícia o de generositat?

Els estudis científics mostren l'impacte negatiu sobre el medi ambient de l'actual model de desenvolupament. Un desenvolupament tan desequilibrat que permet que el 20% de les persones que viuen als països rics consumeixin més del 80% dels recursos del planeta.

123

ECOLOGIA URBANA

ACTIVITAT ON LINE Calcular la petjada ecològica

124

ECOLOGIA URBANA

ACTIVITAT RELACIONADA Atles interactiu de la sostenibilitat

125

ECOLOGIA URBANA

Per a satisfer les necessitats de l'actual població

A més, durant el segle XX la població mundial no ha

mundial, el nostre planeta disposa de 1'5 ha. de terra

deixat de créixer i les ciutats han augmentat de número

per persona amb les que produir energia i els recursos

i d'extensió fins el punt que la població urbana s'ha

necessaris i absorbir els residus que es generen. No

multiplicat per 20 al llarg del segle i és ja més de la

obstant, per a mantenir els actuals models de consum

meitat del total

s'utilitzen més de dues ha. per persona, una petjada

la superfície del planeta, les ciutats produeixen més

ecològica

de les tres quartes parts de les emissions de gasos

excessiva que amenaça el nivell de

vida de les generacions futures. Altres indicadors

. Malgrat ocupar tan sols el 2% de

causants de l'efecte hivernacle

; el 65% de les

proporcionats pels científics ens mostren l'impacte

ciutats amb una població superior als 2,5 milions

negatiu sobre el medi ambient de l'actual model de

d'habitants estan ubicades a zones costaneres, amb

desenvolupament. Desenvolupament per altra banda

el conseqüent impacte sobre mars i oceans

tan desequilibrat que permet que el 20% de persones que viuen als països rics consumeixin més del 80%

A partir de la Conferència de Rio de 1992, les

dels recursos del planeta.

Agendes 21

internacionals

de la comunitat per a organitzar plans d'acció a favor

intenten regular i fomentar el

de la sostenibilitat a escala local. Més de 2.000

desenvolupament sostenible mentre diverses organitzacions no governamentals

municipis de 64 països diferents ja estan compromesos

alerten

en el procés, i d'aquests uns 1.000 són europeus.

constantment de promeses que no s'acompleixen i nous atemptats ecològics. El Dia Mundial del Medi Ambient

propugnen un sistema de col·laboració

entre les autoritats municipals i els diferents sectors

En els darrers anys, diferents documents i tractats 3

és una de les iniciatives de Nacions

Unides per a conscienciar els governs i la població sobre la magnitud del problema ecològic. Els diferents eslògans anuals serveixen com a índex dels temes que han de ser tractats: desertificació, canvi climàtic, pluja àcida, desgast de la capa d'ozó, degradació dels sòls i dels mars, etc.

126

ECOLOGIA URBANA

Organitzacions Medi Ambient

Petjada ecològica

Greenpeace http://www.greenpeace.org/espana_es/ Worldwatch Institute http://www.worldwatch.org/topics/nature/pollution/ WWF/Adena http://www.wwf.es/home.php

Huella ecológica y sostenibilidad http://www.cfnavarra.es/medioambiente/agenda/Huella/EcoSos.htm La huella ecológica de los humanos http://suse00.su.ehu.es/euskonews/0084zbk/gaia8401es.html Vida sostenible: nuestra huella ecológica http://www.vidasostenible.com/paginas/Canales/Agua.asp Empreinte ecologique: simulateur http://www.agir21.org/flash/empreinteecoweb/ Urban and ecological footprints http://www.gdrc.org/uem/footprints/ Ecological Footprint of Nations http://www.ecouncil.ac.cr/rio/focus/report/english/footprint/ The Ecological Footprints of Nations (UNESCO) http://www.unesco.org/education/tlsf/theme_b/mod09/uncom09t05s 02.htm

Dia mundial del Medi Ambient Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente http://www.pnuma.org/ Día Mundial del Medio Ambiente http://www.un.org/depts/dhl/spanish/environment/ Lemas del Día Mundial del Medio Ambient http://www.rolac.unep.mx/dmma2002/lemas.htm

Indicadors per a la sostenibilitat

Impacte del creixement urbà

Worldwatch Institute http://www.worldwatch.org/features/ Worldwatch: Environmental Milestones Timeline http://www.worldwatch.org/features/timeline/ Sustainable measures: indicators http://www.sustainablemeasures.com/Indicators/index.html Sustainable cities: indicators http://www.nationmaster.com/cat/Environment Country comparison statistics: environment http://www.nationmaster.com/cat/Environment

United Nations: World Urbanization Prospects http://www.un.org/esa/population/publications/wup2001/WUP2001 _CH2.pdf Urban Growth in the 20th Century http://users.erols.com/mwhite28/urb-20th.htm Large International Urban Areas http://www.demographia.com/db-intl-ua2001.htm Largest agglomerations http://www.world-gazetteer.com/home.htm New Internationalist: Cities. The Facts http://www.newint.org/issue313/facts.htm Population Connection: Factoid Archive http://www.populationconnection.org/Factoids/ Geografía urbana http://club.telepolis.com/geografo/urbana/urbana.htm Ciudades de vanguardia http://www.infoforhealth.org/pr/prs/sm15/m15boxes.shtml#cities Crecimiento urbano y globalización http://www.crim.unam.mx/Cultura/informe/cap7.1.htm Ciudades del Sur: la llamada de la urbe http://www.unesco.org/courier/1999_06/sp/dossier/intro.htm La construcción de la ciudad sostenible http://habitat.aq.upm.es/cs/lista.html El ecosistema urbano http://www.jmarcano.com/nociones/ciudad/urbs5.html Metropolización, exclusión social, segregación urbana http://usuarios.lycos.es/politicasnet/articulos/metropolizacion.htm

Documents i tractats internacionals Documentos internacionales http://www.unsa.edu.ar/sma/digesto/inter/ Declaración de Río sobre Medio Ambiente y Desarrollo http://www.unsa.edu.ar/sma/digesto/inter/node6.htm Protocolo de Kioto http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf. Selected International Environmental Agreements http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/appendix/appendix-c.html Johannesburg Summit 2002: documents http://www.johannesburgsummit.org/html/documents/documents.html Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo http://www.undp.org/spanish/ Carta de la Tierra http://iepe.org/cartadelatierra/cartadelatierra.htm

127

ECOLOGIA URBANA

Efecte hivernacle

Agendes 21

BBC: cambio climático global http://www.bbc.co.uk/spanish/especiales/clima/ghousedefault.shtml Cambio climático y efecto invernadero http://www.esi.unav.es/asignaturas/ecologia/Hipertexto/10CAtm1/3 50CaCli.htm Gases de efecto invernadero en España http://habitat.aq.upm.es/boletin/n20/ajsan.html Medio ambiente para los jóvenes europeos: cambio climático http://europa.eu.int/comm/environment/youth/air/arguments2_es.html

Naciones Unidas: Agenda 21 http://www.un.org/esa/sustdev/documents/agenda21/spanish/agend a21sptoc.htm Carta de Aalborg http://www.iclei.org/europe/AC-SPANI.HTM Agora 21 http://www.agora21.org/ Agendas 21 locales http://www.gencat.net/mediamb/cast/sosten/elinks.htm Barcelona: Agenda 21 http://www.gencat.net/mediamb/cast/sosten/elinks.htm Best Practices Learning Center http://www.sustainabledevelopment.org/blp/learning/ Buenas Prácticas Latinoamericanas http://habitat.aq.upm.es/bpal/onu00/lista.html Curitiba: soluciones urbanas http://www.curitiba.pr.gov.br/pmc/espanhol/Solucoes/index.html

Contaminació de l'aigua marina Tratado sobre contaminación del medio ambiente marino http://www.eurosur.org/NGONET/tr9235.htm Mediterráneo: mar de problemas http://www.greenpeace.org/espana_es/campaigns/intro?campaign_i d=153870 Mareas negras http://www.cetmar.org/documentacion/mareas_negras.htm

128

ECOLOGIA URBANA

RECURSOS DIDÀCTICS Pla de discussió

la conducta personal? ¿I en la conducta col·lectiva d'una família, un grup d'amics, una escola, un barri, una ciutat, un país i/o una conferència internacional?

Algunes preguntes per a obrir una conversació sobre:

Hi ha països vulnerables des del punt de vista mediambiental? La sostenibilitat és un tema nacional o internacional? És també un tema estrictament individual?

Estils de vida Com es defineix l'estil de vida d'una persona?

Quin paper juga o pot jugar la creativitat en el desenvolupament sostenible de la vida col·lectiva?

L'estil de vida propi, s'escull? Quins són els components essencials d'un estil de vida?

L'escola és o pot ser un lloc en el que inventar i practicar conductes sostenibles?

Té alguna cosa a veure l'estil de vida d'una persona amb la seva manera de satisfer les seves necessitats?

Quines assignatures creus que tindrien que tractar de la sostenibilitat com a tema propi?

Té alguna cosa a veure l'estil de vida d'una persona amb la seva manera de resoldre els dilemes?

Els països rics són els que més accés tenen al coneixement. Com s'explica que la seva manera de viure estigui tan allunyada de la sostenibilitat?

Té alguna cosa a veure l'estil de vida d'una persona amb la seva manera de prendre decisions?

Quin paper juga o pot jugar la solidaritat entre els pobles en relació a la sostenibilitat?

Poden compaginar-se estils de vida diferents? Com es relaciona l'estil de vida d'una persona amb la conservació del medi ambient en el que viu?

Són compatibles la guerra i la sostenibilitat?

Pot l'estil de vida d'una persona influir en l'estil de vida de gent completament desconeguda?

Quins elements tenen en comú el canvi climàtic, la protecció de les espècies en perill d'extinció i el reciclatge de plàstics?

Depredador, conservador o renovador ¿Què signifiquen aquests qualificatius quan descriuen l'estil de vida d'una persona?

Com definiries el 'medi ambient humà'? Què afegeix el terme humà al concepte de 'medi ambient'?

És lícit que les persones decideixin la seva relació amb el medi ambient sense tenir en compte les conseqüències?

Bones pràctiques

Com relacionaries els termes 'consum' i 'responsabilitat'?

Les anomenades 'bones pràctiques' són accions a favor de la sostenibilitat. Per què requereixen la participació de tanta gent?

Quants estils de vida conviuen a l'escola? Resulta fàcil compaginarlos?

Per què s'han inventat les bones pràctiques?

Com influeixen les formes de consum estimulades per la propaganda en els estils de vida que s'agrupen a les escoles?

El nivell de desenvolupament tecnològic ens permet consumir molts productes obtinguts amb el treball infravalorat de treballadors que viuen a milers de km. de les nostres necessitats i capricis, és aquesta una consideració que hauria d'influir en els hàbits de consum dels països més rics?

Les escoles infantils i primàries són més homogènies que els centres de Secundària? Per què? La diversitat de formes de vida entre els estudiants és un element positiu per al bon funcionament de la vida acadèmica?

Les escoles són organismes que poden estimular les bones pràctiques? Quins exemples de bones pràctiques pots imaginar en el context escolar?

Sostenibilitat El primer principi de la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament diu: "Els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura". Què significa en la pràctica reconèixer aquest dret?

Establir una xarxa de col·laboració entre escoles de possibilitats molt desiguals podria ser un exemple de bona pràctica? Quins són els indicadors que serveixen per a mesurar les bones pràctiques? Les bones pràctiques són una qüestió de justícia? De generositat? D'ambdues?

El tercer principi de la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament diu: "El dret al desenvolupament ha d'exercirse en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures" ¿Quines conseqüències es desprenen de l'exercici d'aquest dret en

129

ECOLOGIA URBANA

Propostes didàctiques a Internet

Recycle city http://www.epa.gov/recyclecity/mainmap.htm Water Science for schools http://ga.water.usgs.gov/edu/index.html Water year: proverbs activity sheet http://www.wateryear2003.org/ev.php?URL_ID=4658&URL_DO=DO _TOPIC&URL_SECTION=201 El planeta aigua http://www.xtec.es/centres/b7003151/aigua/index.htm La capa de ozono para niños http://www.rolac.unep.mx/ozonoinfantil/html/index.htm Graphing Stratospheric Ozone http://www.exploratorium.edu/learning_studio/ozone/graphing.html Environmental Ethics http://ethics.acusd.edu/Applied/Environment/index.html Grup IREF: Ecodiálogo http://www.grupiref.org/cat/ecodialogo.htm

Agenda 21 BCN: Guies d’educació ambiental http://www.bcn.es/agenda21/pagines_noves/GuiesdEducacio.htm Xtec: recursos medi ambient http://www.xtec.es/recursos/ciencies/mediamb.htm Ministerio de Educación: recursos ciencias naturales http://www.cnice.mecd.es/recursos/secundaria/fr/naturales.htm Ajuntament de Barcelona: Vèrdia http://www.mediambient.bcn.es/verdia/cat/cont.htm Grupo Banco Mundial: Estudio del desarrollo sostenible http://www.worldbank.org/depweb/spanish/index.htm Activity: Ecological Footprints http://www.unesco.org/education/tlsf/theme_b/mod09/uncom09t05b od.htm Envirolinks http://www.envirolink.org The Globe Programme http://www.globe.org.uk Mediamweb http://www.mediamweb.com Science experiments on environmental education http://www.funsci.com/fun3_en/exper1/exper1.htm Ecociudad http://www.ecoembes.es/microsite/index.html

130

SENSE FRONTERES

131

SENSE FRONTERES

DRETS HUMANS DRES DELS NENS MANIFESTOS I TESTIMONIS UTOPIES ART AL CARRER RELATS MITOLÒGICS VIATGES I LITERATURA LLEI D’EXTRANGERIA OBSERVATORI DE CRISIS SOLIDARITAT

132

ITINERARIS

133

ITINERARIS

Itineraris en el programa Ciutadania per dissenyar un logo a favor d’una campanya sobre el comerç just o l’estat de les barreres socials en el món…

El programa Ciutadania és en ell mateix una xarxa d’itineraris. Des del moment que s’entra a la web s’ofereix la possibilitat de moure’s lliurement per la ciutat simulada i, sense un pla preconcebut, es pot anar entrant en els diferents epígrafs sobreposats al mapa.

• Calendari multicultural, que proposa construir una primera pàgina de diari, el temari de la qual siguin les celebracions que tenen lloc en les diferents grups socials. Ara bé, res no impedeix que es compagini la pàgina a partir de qualsevol altre centre de interés: els esdeveniments més significatius del dia, els detalls que composen una noticia local o les discrepàncies informatives pròpies d’una noticia de caràcter general.

Cadascuna de les cinc àrees en que Ciutadania es divideix: Construcció de la identitat personal, Cultures del cos, Població i sostenibilitat, Comunitats culturals i Trama urbana dibuixa en ella mateixa un itinerari ampli i al mateix temps ben precís.

• Personatges de ficció, que proposa completar les narracions a partir d’un primer paràgraf concret que repassa temes d’integració, democràcia, representativitat, voluntariat… Ara bé aquesta activitat inclou la possibilitat d’agafar un paper en blanc i decidir des del títol de la narració fins a la totalitat del seu contingut.

Situant el cursor sobre els grans titulars que apareixen en el mapa es dibuixa una línia que engloba diferents enllaços configurant així un bloc temàtic únic i divers a la vegada.

• Fluxos de població, que ofereix un atles interactiu mundial en el qual es poden representar les grans cadenes migratòries de la història. Ara bé, el fet que el títol i les llegendes del mapa puguin ser substituits permet fer-lo servir per representar altres situacions socials mundials: el treball infantil, el dret a vot de les dones, els èxodes de la població de color…

De fet, cada gran titular és el nom d’un itinerari complet (activitat, text explicatiu amb grups específics de links, plans de discussió i recursos didàctics a la xarxa) que s’obre sobre ell mateix, mostrant la seva complexitat i el seu abast. Els plans de discussió que s’inclouen en els apartats didàctics de cada capítol poden ser utilitzats alhora com a motivació inicial i com a guia de recopilació de les conclusions obtingudes en la recerca realitzada. Així es generen recorreguts educatius que poden ajustar-se a l’edat i condició concreta dels diferents grups d’estudiants. Els recursos didàctics que cada capítol ofereix inclouen a més moltes propostes d’activitats educatives ja existents a Internet, degudament seleccionades i titulades. Ciutadania s’obre així a itineraris significatius no sols pels continguts sinó també per la varietat de llengües en les quals es presenten.

• Comunitats polítiques, que permet visualitzar el grau de representativitat en el govern de les ciutats. Ara bé, la interactivitat d’aquest exercici pot ajustar-se als requisits d’un grup social determinat, per exemple una classe, una escola, un grup ètnic determinat… • Ciutadania? que permet revisar i ampliar la terminologia amb la qual referir-se a aquest concepte complex i sempre canviant que és el de ciutadania. Ara bé permet també contrastar les idees pròpies amb les dels demés i veure el seu grau d’adequació.

Algunes de les activitats inicials de cada capítol són en realitat formes de concretar procediments genèrics, instruments que poden aplicar-se als diferents conceptes que configuren el programa Ciutadania. És el cas de:

Més enllà dels itineraris que configuren el programa Ciutadania poden dibuixar-se’n de nous que tinguin un marcat caràcter transversal i s’ajustin a programes molt específics ja sigui des del punt de vista escolar o d’interessos de recerca més privats.

• Conservar la salut, que proposa fer un cartell publicitari en favor d’algun aspecte que es consideri de interés general per una vida col·lectiva més saludable. Ara bé, és molt fàcil utilitzar aquest mecanisme per publicitar idees tals com la democràcia, possibles formes d’acolliment immigrants,

134

ITINERARIS

Propostes concretes d'itineraris transversals 1. MIGRACIONS: Del Dia a Dia al Dia Internacional

3. FETS I PREGUNTES: Geografia de la Ciutadania

Aquest itinerari s’inicia amb la pregunta: “Per què s’han instaurat tants dies internacionals de…? Creus que són universals?” (inclosa a Recursos didàctics de CALENDARI MULTICULTURAL).

Les activitats de FLUXOS DE POBLACIÓ, COMUNITATS POLÍTIQUES, ECOLOGIA URBANA i CONSERVAR LA SALUT permeten la representació en el mapa del món, d’Europa o d’Espanya, de distintes situacions socials rellevants des del punt de vista de la ciutadania. Les possibilitats que aquests mapes interactius ofereixen es veuen reflectides en els exemples que il·lustren els diferents temes.

A partir del grup 1 de links del text de CALENDARI MULTICULTURAL es proposa recopilar, a través dels documents pertinents, els dies internacionals institucionalitzats per commemorar aspectes relacionats amb les migracions.

Aquest itinerari proposa interrelacionar població, salut i medi ambient. Pren com a punt de partida el document “Nexos: población, salud, medio ambiente” inclòs a les Propostes didàctiques a Internet del Recursos didàctics de FLUXOS DE POBLACIÓ amb el títol: “Population Reference Bureau: Recursos para docentes”.

Suposem que escollim el Dia Internacional del Migrant. El nostre següent pas seria llavors anar directament al text de FLUXOS DE POBLACIÓ i obrir el grup 5 de links per tal d’accedir al document anomenat “Derechos humanos de los trabajadores migrantes”. Amb les informacions reunides fins al moment, podem anar a l’activitat del CALENDARI MULTICULTURAL i composar o bé una primera pàgina de diari on es reflecteixi com s’ha celebrat aquest dia en diferents parts del món, o bé una primer pàgina de diari que reuneixi les notícies sobre migracions que hi ha als diaris del mateix dia en què es fa l’activitat (en aquest cas consultar la premsa diaria al portal d’Educ@lia).

En aquest document s’hi poden trobar tant els arguments que mostren les connexions entre aquests tres temes com les dades necessàries per a la confecció de nous mapes interactius. L’itinerari culminaria amb la recopilació dels mapes impresos.

Una altra manera, alternativa o complementària, de tancar aquest itinerari pot consistir en anar a l’activitat de CONSERVAR LA SALUT i proposar als estudiants el disseny d’un logo per al dia 18 de desembre, Dia Internacional del Migrant.

4. LES LLENGÜES DE LA CIUTADANIA Aquest itinerari té com a requisit previ la realització de l’activitat d’IDENTITAT GRUPAL per poder conèixer quines són les diferents llengües maternes i d’ús dels participants en la investigació.

2. CADA ANY ÉS ANY D'ELECCIONS: Una Història de la Ciutadania

Per a continuar, es fa la proposta de completar, en una de les tres llengües del programa, les narracions 1, 3 o 6 de l’activitat de PERSONATGES DE FICCIÓ, des de la perspectiva de les dificultats lingüístiques que haurà d’afrontar el o la protagonista del relat. En el cas de voler utilitzar una llengua diferent a les del programa s’haurà de triar l’opció 7 que pot ser utilitzada com a pàgina en blanc amb el mateix format.

Aquest itinerari s’inicia amb el pla de discussió “Participació dels ciutadans en la vida pública” inclòs als Recursos didàctics de COMUNITATS POLÍTIQUES. Es proposa dur a terme l’activitat de COMUNITATS POLÍTIQUES per tal de representar els resultats de l’última convocatòria electoral en el país d’origen de cadascun dels membres del grup que afronta la investigació.

Per a contrastar la riquesa i la dificultat que comporta la diversitat lingüística es proposa un circuit que passi pel grup 8 de links de CIUTATS HISTÒRIQUES, pel grup 1 de links d’IDENTITAT GRUPAL , pel grup 15 de links d’ÀLBUMS DE FAMÍLIA i pel document de la UNESCO sobre drets lingüístics inclòs a manifestos de SENSE FRONTERAS.

A continuació, aquest itinerari proposa remarcar la idea recollida al text de COMUNITATS POLÍTIQUES segons la qual “al llarg de la història han existit distints sistemes polítics, diversos tipus d’estat i múltiples formes de govern”. Dins d’una mateixa família pot haver–hi testimonis d’aquesta diversitat política. Amb l’activitat i el text d’ÀLBUMS DE FAMÍLIA, creuant llocs i dates de naixement dels diferents membres de la família, es suggereix d’esbrinar quins han pogut exercir el dret de vot i on, quan i com vam començar a exercir–lo.

L’itinerari culminaria amb la realització d’un debat a partir del Pla de discussió d’IDENTITAT GRUPAL i la utilització per part de tots els participants de l’opció 7 de l'activitat de PERSONATGES DE FICCIÓ per a la redacció de les observacions sobre l’ús de la llengua a Internet recollides en fer el recorregut d’aquest itinerari.

Tornant ara al text de COMUNITATS POLÍTIQUES, l’últim paràgraf resultarà rellevant, en quant fa notar el conflicte entre el caràcter universal dels drets civils i polítics i la seva aplicació sempre restringida. Els documents Drets humans, Drets dels infants i Llei d’estrangeria de SENSE FRONTERES poden completar aquest itinerari, que es tancarà amb la posada en comú dels materials impresos durant la investigació i la revisió de les preguntes inicials per veure quines serien ara les respostes.

135

ITINERARIS

5. SENSIBILITZACIÓ CIUTADANA. Les Xifres de la Ciutadania

7. PREDILECTES: La Creativitat de la Ciutadania

Aquest itinerari comença amb el text de FLUXOS DE POBLACIÓ i proposa obrir els grups de links 1 i 3. Dins del primer grup el document “Population Connection: Factoids” reuneix una àmplia selecció de titulars sobre diversos temes d’actualitat basats en l’impacte de les xifres. Del segon grup, escollim l’enllaç a la revista “New International Magazine” que en cada número ofereix una secció titulada “The Facts” de la qual podem extreure informació quantitativa sobre cada tema monogràfic tractat per la revista.

Aquest itinerari proposa utilitzar els conceptes i mecanismes del programa per expressar l’imaginari personal i social d’aquell que el realitzi. Sense ordre prefixat, l’itinerari es deté a: • l'activitat d’ARQUITECTURA I URBANISME per tal d’urbanitzar una zona en la qual es desitjaria viure, respectant les restriccions que l’activitat planteja. • el grup de links número 1 del text d’ARQUITECTURA I URBANISME per tal de dibuixar el plano de la casa somniada.

Un cop decidit un centre d’interès, es tractaria d’utilitzar les activitats de COMUNITATS POLÍTIQUES i/o FLUXOS DE POBLACIÓ com a formes d’elaborar la informació numèrica recopilada i fer-ne la traducció gràfica.

• l'activitat d’ÀLBUMS DE FAMÍLIA per tal d’imaginar el tipus de família que es desitjaria formar.

Aquest itinerari es pot complementar amb el disseny d’un cartell de sensibilització ciutadana, fent ús dels instruments de l’activitat CONSERVAR LA SALUT.

• l'activitat de COMUNITATS POLÍTIQUES per tal d’establir la composició política del parlament ideal. • l'activitat de PERSONATGES DE LA HISTÒRIA per tal de crear l’àlbum de personatges preferits. • l'activitat de CIUTADANIA? Per tal d’imaginar la definició del concepte que falta en el programa.

6. CULTURES DEL COS: Salut i Moda

La cloenda apropiada d’aquest itinerari seria resseguir els camins que proposa Utopies de SENSE FRONTERES.

Aquest itinerari comença a l’activitat de REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ. Proposa fer coincidir succesivament a la pantalla quatre imatges que tinguin relació amb el cos tatuat o amb la dona com a objecte de la publicitat o amb la imatge estereotipada dels negres. Després de titular les tres pàgines, imprimir-les per a tenir un primer material de debat. El següent pas seria entrar a les webs de les quals aquestes imatges provenen per tal de multiplicar els exemples i trobar així el seu context significatiu. En aquest sentit, la recerca continuaria a través dels grups de links 6 i 7 del text de REPRESENTACIONS DEL COS HUMÀ i el grup de links 8 del text de CONSERVAR LA SALUT. Finalment, l’itinerari passaria per composar propostes gràfiques a partir de l’activitat de CONSERVAR LA SALUT per a publicitar el cos ornamentat en front al cos tatuat, la dona com a subjecte davant de la dona-objecte, i la dignitat dels negres en front de la seva imatge estereotipada.

136