LA DIVERSITAT NOM: COGNOMS: GRUP:
1r BIOLOGIA Jordi Carmona
LA DIVERSITAT
ÍNDEX
DIVERSITAT: OBJECTIUS I PROCEDIMENTS ..........................................................................3 TEST D’ENTRADA ..................................................................................................................4 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................7 1.1. Sistemes de classificació ......................................................................................... 7 1.2. Com establir jerarquies? ........................................................................................ 8 1.3. Proves indirectes..................................................................................................... 9 1.4. Categories taxonòmiques ..................................................................................... 12 2. ELS 5 REGNES DELS ÉSSERS VIUS....................................................................................17 2.1. Moneres ................................................................................................................ 19 2.2. Protoctistos............................................................................................................ 20 2.3. Fongs..................................................................................................................... 21 2.4. Vegetal.................................................................................................................. 22 2.5. Animal .................................................................................................................. 23 2.6. Quadre resum dels 5 regnes ................................................................................ 27 EXERCICIS ...........................................................................................................................28 TEST DE SORTIDA................................................................................................................33
Pàg.
2
LA DIVERSITAT
DIVERSITAT: OBJECTIUS I PROCEDIMENTS OBJECTIUS GENERALS
OBJECTIUS ESPECÍFICS
ACTIVITATS
1. Identificar les característiques principals dels éssers vius.
1.1. Realitzar un quadre sinòptic especificant les característiques principals d’animals i vegetals quant a: locomoció i sensibilitat, nutrició, presència de determinats components químics, i creixement.
1.1. Introducció magistral al tema. Lectura dels apartats 1 i 2 del dossier. Realització de l’objectiu específic 1.1.
2. Conèixer els diferents tipus d’organització vegetal i animal.
2.1. Definir els conceptes de: tal·lòfit, cormòfit, protozou, dipoblàstics, tripoblàstics, invertebrats i vertebrats.
2.1., 2.2., 2.3. i 2.4. Exposició magistral Realització de l’exercici 6 del dossier. Realització dels objectius específics 2.2. i 2.4. Realització dels exercicis 7, 8 i 9 del dossier.
2.2. Citar, com a mínim tres organismes diferents de cadascun dels tipus d’organització anteriors. 2.3. Ser capaç de dibuixar-los i especificar el seu hàbitat. 2.4. Assenyalar quines són les quatre característiques fonamentals que distingeixen invertebrats de vertebrats.
3. Saber quin és el criteri seguit per a la classificació dels éssers vius.
3.1. Definir els conceptes filogenètica i de taxon.
de
classificació
3.2. Enumerar i ordenar jeràrquicament cadascun dels taxons del sistema de classificació. 3.3. Indicar quin és el seu significat.
3.1., 3.2., 3.3. i 3.4. Exposició magistral Realització de l’exercici 10, 11 i 12 del dossier. Realització de l’objectiu específic 3.3.
3.4. Citar un mínim de 10 organismes, tot indicant tots els taxons que li corresponen.
4. Coneixement del sistema de classificació dels éssers vius.
4.1. Identificar cadascun dels diferents grups que serveixen com a base del sistema de classificació dels éssers vius. 4.2. Situar a cadascun dels nivells anteriors un mínim de 3 exemples. 4.3. Enfront un esquema del sistema classificació dels éssers vius. Completar tots els nivells que hi manquin.
de
4.4. Davant d’una llista d’organismes vegetals i animals força corrents, ser capaç de situar-los en el grup taxonòmic que els correspon, tot explicant les característiques principals d’aquest últim. 4.5. Confeccionar un mural classificació dels éssers vius.
del
sistema
de
4.1., 4.2., 4.3., 4.4 i 4.5. Exposició magistral. Lectura de l’apartat 3 del dossier. Realització de l’exercici 13 del dossier. Realització dels objectius específics 4.1. i 4.2, Sessió audiovisual(diapositiv es). Reconeixement de diapositives.
Pàg.
3
LA DIVERSITAT
TEST D’ENTRADA
1. Els éssers vius poden ser: a) unicel·lulars b) pluricel·lulars c) a i b són correctes d) unicel·lulars i pluricel·lulars alhora
2. Els éssers vius poden ser: a) unicel·lulars – procariotes b) unicel·lulars – eucariotes c) pluricel·lulars – procariotes d) pluricel·lulars – eucariotes e) són correctes a, b i d
3. Els éssers vius són: a) acel·lulars b) pluricel·lulars c) procariotes d) a i b són correctes
4. Les bactèries són: a) acel·lulars b) procariotes c) eucariotes d) a i b alhora
Pàg.
4
LA DIVERSITAT
5. En quants grans regnes podem classificar els éssers vius del nostre planeta?
6. Sabries dir quin/s sistema/es podem utilitzar per classificar els éssers vius.
7. Com definiries espècie?
8. Per què creus que és necessari un sistema de classificació i nomenclatura dels éssers vius?
Pàg.
5
LA DIVERSITAT
9. Posa-hi un exemple de EXEMPLE •
BACTÈRIA
•
VIRUS
•
PROTIST
•
FONG
•
BRIÒFIT
•
GIMNOSPERMA
•
ANGIOSPERMA
•
PLATIHELMINT
•
MOL·LUSC
•
ARTRÒPODE
•
VERTEBLRATS
•
PEIX
•
AU
•
MAMÍFER
•
RÈPTIL
•
AMFIBI
Pàg.
6
LA DIVERSITAT
1. INTRODUCCIÓ
Aquest tema exposa com s’han classificat els éssers vius, quin tipus de sistemes s’han fet servir, quines són les característiques diferencials dels grans grups d’éssers vius i, per últim, intenta donar nocions i exemples de quins són els principals grups d’éssers vius.
Vegem-ho.
Exemple de classificació
1.1. Sistemes de classificació
Per classificar els éssers vius, hom ha de fer servir un sistema que no sigui arbitrari, ben al contrari, aquest sistema ha de tenir uns criteris i unes bases que siguin aplicables a qualsevol ésser. Aquests criteris poden
ser
de
diversa
índole:
aspecte
extern,
estructures anatòmiques i fisiològiques, capacitat de reproducció, parentiu entre la comunitat, etc. Arbre classificatori
En les Ciències naturals hom ha establert dues menes de sistemes:
ARTIFICIALS:
La
classificació
es
basa
en
caràcters
directament
observables, però sense tenir en compte les relacions naturals entre els diversos organismes. Ex: Vertebrats i Invertebrats.
NATURALS: Determinen l’ordre dels organismes segons el seu parentiu o afinitat natural. Val a dir que aquest sistema és molt més real o almenys s’apropa més a la realitat. Ex: Classes i Famílies. Pàg.
7
LA DIVERSITAT
Cada individu o ésser viu és únic, però té una sèrie de similituds amb d’altres i, per tant, el primer que hom pot fer és establir una sèrie de grups o taxons dins dels quals situarem els diferents éssers (taxon prové del grec i significa ordre). Un cop agrupats els organismes en els Animals amb similituds
primers taxons podem continuar formant-se de
nous, ja que molts grups d’éssers seran similars a uns altres i, per tant, podem formar nous taxons, que tindran més categoria que els primers que hem format. Amb els segons taxons podem continuar aplicant criteris i formar un tercer grup de taxons, i així successivament.
Quan ja no es puguin formar més grups o taxons, aleshores podem establir una jerarquia, és a dir, podem ordenar-los per categories. 1.2. Com establir jerarquies?
Per establir la jerarquia podem dir que un grup o taxon tindrà més categoria que un altre, quan la circumstància que el caracteritza és més universal (afecta un major nombre d’éssers). Taxònom estudiant mostres
Ex:
1. Tots els éssers que alleten les seves cries (mamífers) 2. Tots els éssers que posseeixen columna vertebral (Vertebrats)
D’aquests dos, quin té més categoria?
Pàg.
8
LA DIVERSITAT
Els individus que pertanyen a un grup tenen relacions de parentiu; és a dir, tenen un avantpassat comú. Aquestes relacions seran inversament proporcionals a la categoria del taxon.
Ex: 1. Tots els éssers que alleten les seves cries (mamífers) 2. Tots els éssers que mengen carn (carnívors)
Qui té la categoria més elevada? 1.3. Proves indirectes
Com es pot descobrir el parentiu dels diferents éssers vius? Si intentem fer l’arbre genealògic de la nostra família, veurem que és una tasca relativament fàcil, però si l’intentem fer de tota una ciutat, la cosa ja no sembla tan senzilla. Imagineu-vos que establim les relacions dels diferents éssers vius de la biosfera. La solució seria haver estat present des del principi; és a dir, des del començament de la primera forma de vida, però això no és possible i, per tant, hem de recórrer a utilitzar proves indirectes. Aquestes proves permeten deduir com es van diversificant els éssers vius. Existeixen quatre tipus de proves:
FÒSSILS: Restes d’animals que van viure a la Terra en èpoques anteriors. Ex: arqueornítides, fòssil d’un animal que va viure a l’era secundària que té trets intermedis entre au i rèptil. Això, ens fa deduir que les aus descendeixen dels rèptils.
Arqueornítides
Pàg.
9
LA DIVERSITAT
ÒRGANS HOMÒLEGS I ANÀLEGS: Lògicament, els animals o les plantes tenen un avantpassat comú, tindran òrgans semblants. Aquí caldrà prestar atenció i establir dos tipus de semblança.
o Òrgans homòlegs: seran tots aquells òrgans que tenen una estructura i una funció semblants, la qual cosa ens indica que existeix un origen comú. o Òrgans anàlegs: els que tenen una mateixa funció però la seva estructura és molt diferents. Ens indica que no existeix origen comú. Ex: ales d’una au i d’una papallona.
Òrgan anàleg: ales de papallona I ocell
DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: Els estudis del desenvolupament dels embrions han proporcionat un gran ajut per establir quins òrgans són homòlegs i quins són anàlegs i és que el desenvolupament d’un embrió recorda les diferents etapes evolutives de l’espècie.
Observeu aquest dibuix i podreu adonar-vos que els embrions són més semblants a les primeres etapes i que les diferències es van fent més notables com més desenvolupat està l’embrió.
Pàg. 10
LA DIVERSITAT
Pàg. 11
LA DIVERSITAT
ALTRES PROVES: o Biogeogràfiques: per exemple, la flora i la fauna de les illes que s’han separat d’un continent fa poc temps són molt semblants a les d’aquest continent proper; per contra, les illes separades de fa molt de temps tenen espècies pròpies i característiques. o Immunològiques: les proteïnes són específiques de cada espècie, però aquesta especificitat és menor com més relacionades estan les espècies. o Bioquímiques: En tots els éssers vius, des del tipus més simple i senzill fins a l’home, presenten una unitat bioquímica, com ho demostra la presència de molècules com l’ADN. 1.4. Categories taxonòmiques
Per a la classificació dels éssers vius s’han establert taxons, dels quals els més importants són:
REGNE TRONC (tipus) CLASSE ORDRE FAMÍLIA GÈNERE ESPÈCIE RAÇA O VARIETAT Exemple categories taxonòmiques (aus)
Pàg. 12
LA DIVERSITAT
Els éssers naturals estan agrupats en dos grups: vegetals i animals. Els vegetals són agrupats en cinc troncs o tipus: protòfits, tal·lòfits, pteridòfits i espermatòfits i els animals en: protozous, celenterats, esponges, anèl·lids, platihelmints, nematohelmints, mol·luscs, equinoderms i cordats.
Els científics actuals formen un grup taxonòmic que agrupa tots els éssers procariotes (bactèries i cianofícies), alguns eucariotes senzills (llevats, fongs unicel·lulars) i virus que rep el nom de protists.
Per saber a quin ésser viu ens referim, cada poble té la seva forma d’anomenar-los, és el que hom coneix com a nom comú. Però per identificar un organisme a nivell internacional cal donar-li un nom de caràcter universal. Linneo (S. XVIII) va ser el primer en utilitzar per aquesta tasca la nomenclatura binomial, que rep aquest nom perquè utilitza dues paraules per designar un individu. Aquestes paraules derivades del grec o del llatí fa al·lusió a alguna característica del grup. La primera correspon al gènere i s’escriu amb
Linneo mostrant la seva classificació
majúscula, la segona fa referència a l’espècie i s’escriu amb minúscula. El nom del descobridor o autor de la classificació de l’organisme s’acostuma a posar a continuació de l’espècie i molt sovint també s’afegeix la data.
Ex:
Nom comú: GRANOTA Nom científic: RANA TEMPORARIA, L. 1758
Espècie: Temporaria
Granota
Gènere: Rana Autor: Linneo Any: 1758 Pàg. 13
LA DIVERSITAT
La categoria taxonòmica principal és l’espècie, concepte difícil de definir a causa de la variabilitat i la relativitat dels criteris utilitzats però, i amb això, es pot considerar com la unitat taxonòmica fonamental. El concepte d’espècie ha variat d’acord amb les opcions o els coneixements biològics de l’època: •
Linneo (s. XVIII 1707-1778): les espècies eren immutables i havien estat originades a la Creació Universal
•
Cuvier (1769-1832): segueix amb la mateixa orientació.
•
Lamarck (1774-1829): col·lecció d’individus semblants, perpetuats en el mateix estat a través de les generacions, fins que les condicions ambientals la fan variar.
•
Darwin (1809- 1882): afegeix la idea que només sobreviuen les espècies més ben dotades, és a dir, introdueix el concepte de la lluita per la supervivència.
Linneo
Cuvier
Lamarck
Darwin
Avui en dia es considera que:
és un grup d’éssers vius semblants (encara que poden existir diferents races), que tenen una ascendència comuna, amb les mateixes característiques i la capacitat de transmetre-les a la seva descendència, és a dir, que es poden reproduir i transmetre d’una generació a l’altra les seves característiques diferencials. Pàg. 14
LA DIVERSITAT
Cada categoria taxonòmica agrupa diverses categories inferiors:
REGNE TRONC (tipus) CLASSE ORDRE FAMÍLIA GÈNERE ESPÈCIE
Exemple categories taxonòmiques (plantes)
Apliquem ara aquesta sistemàtica per classificar un gat comú:
Tipus: VERTEBRATS Classe: MAMÍFERS Ordre: CARNÍVORS Família: FÈLIDS Gènere: FELIS Espècie: CATUS Gat
Pàg. 15
LA DIVERSITAT
si voleu, també el podem aplicar a una espècie vegetal com el boix grèvol:
Divisió: ESPERMATÒFITS Subdivisió: MAGNOLIOFITINES Subtipus: RÒSIDES Ordre: CELASTRALES Família: AQUIFOLIÀCIES Gènere: ILEX Espècie: AQUIFOLIUM
Boix Grèvol
En aquest últim exemple apareixen altres taxons, però no importa, el que us ha de quedar ben clar és que la jerarquia s’estableix a partir de la major o menor universalitat d’un taxon respecte de l’altre. És a dir, l’espècie Felis Catus només agrupa els gats comuns, però en el gènere Felis ja ens trobem amb lleons, tigres, pumes, etc.
Exemple de taxonimia del gat
Pàg. 16
LA DIVERSITAT
2. ELS 5 REGNES DELS ÉSSERS VIUS
Quan visitem zones naturals podem observar que els organismes pertanyen a un elevat nombre d'espècies diferents. Es diu que aquests llocs presenten un biodiversitat alta. És el contrari que passa en una ciutat o en un camp de cultiu, en els que els organismes o són tots de la mateixa espècie o pertanyen a unes poques espècies. La generació d'una nova espècie a partir d'una espècie anterior és un procés que necessita centenars de milers d'anys d'evolució.
Des d'una perspectiva evolutiva es diu que la biodiversitat és la resposta dels éssers vius, mitjançant l'evolució adaptativa de les espècies, a la multitud d'ambients esdevinguts al llarg de la història de la vida a la Terra.
Vegetals
Cada espècie té una sèrie de característiques, vegades
úniques,
Els 5 regnes Animals vertebrats
moltes que
els
humans hem pogut aprofitar per la nostra alimentació o per curar les nostres malalties. Per tot això hem de mantenir amplis espais continuar
naturals vivint
on totes
pugin les
espècies.
Com hi ha més de 3.000.000 d'espècies vives per facilitar el
Animals invertebrats
seu estudi s'han agrupat en cinc regnes diferents: moneres, protoctistos, fongs, vegetals i animals.
Fongs Protistes Moneres
Pàg. 17
LA DIVERSITAT
El criteri seguit és agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu).
El primer criteri que es considera és si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes) El segon criteri que es considera és si són unicel·lulars o pluricel·lulars El tercer criteri que es considera és si si les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofítics) El quarts criteri que es considera és si si s'alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant la seva digestió
Regne
Font de matèria
Font d’energia
Tipus de cèl.lules
Moneres
CO2 (Mat. Inor.)/Mat. Org.
Llum/Ox. M.O./Ox. M.I.
Unicel.lularProcariotes
Protistes
CO2 (Mat. Inor.)/Mat. Org.
Llum/Ox. M.O.
Unicel.lularEucariotes Multicel·lulars (Tal·lòfits)
Autòtrofa/ heteròtrofa
Fotosintètics/Quimio sintètics Quimiorganotrofs
Fongs
Mat. Org.
Ox. M.O.
Unicel./pluricel. -Eucariotes
Heteròtrof a
Quimiosintètics Quimiorganotrofs
Animal
Mat. Org.
Ox. M.O.
Pluricel.lulareucariotes
Heteròtrof a
Quimiosintètics Quimiorganotrofs
Vegetal
CO2 (Mat. Inor.)
Llum
Pluricel.lulareucariotes
Autòtrofa
Fotosintètics
Nutrició
Definició
Fotosintètics / Quimiosintètics heteròtrofa Quimiolitotrofs/Quim iorganotrofs Autòtrofa/
Pàg. 18
LA DIVERSITAT
2.1. Moneres El regne Mònera conté tots
els
organismes procariotes, és a dir, conté tots els bacteris (eubacteris, cianobacteris i arqueobacteris,...) i com a diferenciació principal amb la resta d'organismes, no tenen el seu DNA rodejat per un nucli, a part de moltes altres diferències. Cianobacteria
Aquí continuació trobareu un quadre amb les seves característiques comparades amb les dels regnes eucariotes: Nivell cel·lular procariota. No tenen un
Nivell cel·lular eucariota. Tenen un veritable
nucli.
nucli.
Tenen la cèl·lula més senzilla que es
La cèl·lula eucariota és clarament més complexa
coneix, no presenta cap orgànul limitat
que la procariota. A més del nucli ben delimitat
per membrana.
presenta els típics orgànuls.
La paret cel·lular sempre conté una
Quan hi ha paret cel·lular mai conté mureïna.
macromolècula anomenada mureïna o
Molt sovint conté cel·lulosa (vegetals i algunes
glicopèptid (excepte alguns arqueobacteris algues) i altres vegades conté quitina (fongs i i algun eubacteri) i en cap cas conté
alguns protoctists no fotosintètics).
cel·lulosa. La majoria són unicel·lulars, però n'hi ha de
Molts són unicel·lulars, però la majoria són
pluricel·lulars. Mai formen teixits.
pluricel·lulars.
Tenen una única molècula de DNA
Tenen diverses molècules de DNA lineal.
circular. Les moneres tenen una molt més gran
Els tipus de metabolismes són molt més limitats
diversitat de metabolismes que no pas
que no pas en les moneres. La majoria són o bé
els eucariotes.
fotoautòtrofs o bé quimioheteròtrofs.
Pàg. 19
LA DIVERSITAT
Gran velocitat de reproducció, la seva
Sers més alentits i proporcionalment amb menys
àmplia dispersió per la Terra i pels
capacitat modificadora del seu medi. Tot això
diferents ambients.
com a conseqüència de la seva major grandària.
Els primers éssers vius de la Terra devien
Aparegueren fa uns 1.500 milions d'anys i ben
ser procariotes ancestrals. Durant gairebé
aviat entraren en relació simbiòtica amb
2.000 milions d'anys només hi hagué
determinades cèl·lules procariotes.
procariotes a la Terra.
Les moneres es classifiquen en: Arqueobacteris Eubacteris Cianofícees Micoplasmes 2.2. Protoctistos
El regne dels protists o protoctists, es defineix per exclusió, i en aquest sentit ve a ser una mena de calaix de sastre pendent de coneixements futurs que de ben segur
Alga
propiciaran
la
seva
organismes
eucariotes
divisió. que
Inclou no
són
clarament ni animals, ni plantes, ni fongs.
No són animals perquè tots els animals es desenvolupen a partir d’una blàstula (cap protist forma una blàstula). No són vegetals perquè tots els vegetals es desenvolupen a partir d’un embrió (cap protist forma embrions). No són fongs perquè cap fong pròpiament dit té undulipodis i els fongs es desenvolupen a partir d’espores.
Pàg. 20
LA DIVERSITAT
Els protists són en la majoria de casos unicel·lulars i microscòpics, però
també
pluricel·lulars
n’hi
ha
(formen
molts
de
colònies,
filaments, làmines), encara que en general no arriben a formar teixits pròpiament Protozou
dits.
Tanmateix,
l’excepció són moltes algues brunes,
en les quals pot parlar-se ja amb tota propietat de teixits veritables, comparables als de les plantes superiors.
Els protoctistos es classifiquen en:
Algues (unicel·lulars i multicel·lulars) Protozous 2.3. Fongs
Quan sentim la paraula fong, molts podem pensar en un rovelló. Tanmateix, els fongs presenten una gran varietat de formes i mides. Formen un regne d'organismes unicel.lulars o pluricel.lulars,per tant, no tots els fongs són microorganismes, ja que molts es poden observar a simple vista. Les característiques generals dels fongs són les següents:
Múrgula (ascomicet)
Pàg. 21
LA DIVERSITAT
•
Els fongs són eucariotes.
•
Es poden reproduir de forma sexual o asexual.
•
Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja elaborada. No fan la fotosíntesi.
•
Tenen paret cel.lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel.lulosa sino de quitina.
Agaricus Bisporus (basidiomicet)
Els fongs es classifiquen en: Ascomicets Basidiomicets Floridures Llevats 2.4. Vegetal
Regne format per unes 260.000
Bosc de secouya gegant
espècies
conegudes de molses, hepàtiques, falgueres, plantes
herbàcies
llenyoses, trepadores,
i
arbusts, arbres
i
altres formes de vida que cobreixen la terra i viuen també a l’aigua. El tamany i la complexitat dels vegetals son molt variables; en aquest regne trobem des de molses no vasculars, que necessiten estar en contacte directe amb l’aigua, fins a
gegantesques
secuoyas, el mes gran organisme vivent capaç, amb el seu sistema reticular, d’elevar l’aigua i compostos minerals fins a més de cent metres d’alçada. Pàg. 22
LA DIVERSITAT
El regne vegetal es classifica així: Criptògames (plantes sense flors) •
Molses
•
Falgueres
•
Líquens
Fanerògames (plantes amb flors) •
Gimnospermes (llavor nua)
•
Angiospermes (llavor protegida) molsa (criptògama)
o Monocotiledónies o Dicotiledónies 2.5. Animal
Els animals són heteròtrofs, ja que han de consumir la matèria orgànica ja elaborada a causa de la incapacitat de produir-la pel seu compte.
Per
aquest
motiu,
dintre
d'un
ecosistema se'ls designa com a consumidors (a diferència de les plantes que són els productors
primaris).
Alguns
s'alimenten
Impala (fitòfag)
directament de la matèria vegetal (els fitòfags en general), i altres, d'animals, els anomenats predadors (que són carnívors).
Ingereixen l'aliment directament com el troben, sense que estigui dissolt en aigua, com fan les plantes, sotmetent-lo a un tractament mecànic i químic a l'interior del cos, en les diferents cavitats de l'aparell digestiu. Eliminen
els
productes
residuals
del
metabolisme en forma d'aigua, diòxid de carboni i diferents compostos, però sobretot nitrogenats (urea, etc.).
Lleó (predador)
Pàg. 23
LA DIVERSITAT
La majoria d'animals estan dotats de la capacitat de desplaçament actiu, llevat d'algunes espècies que són sèssils i resten fixes en un substrat (per exemple els musclos). Aquesta propietat és la conseqüència Musclo (espècie sèssil)
lògica
de
la
seva
manera
d'alimentar-se, ja que han de trobar aliments que
ja estiguin preparats, tant en les plantes del sòl com en d'altres animals (que intentaran no ser capturats).
A diferència de les plantes (que creixen de manera il·limitada), els animals tenen un determinat període de creixement, que ocupa només una fase del seu cicle vital, i unes dimensions limitades, característiques de cada espècie.
Els teixits animals presenten una gran diferència: teixit nerviós, circulatori, muscular, esquelètic, etc. A més, s'agrupen formant òrgans i aquests, al seu tron, es reuneixen en una unitat superior que es coneix amb el nom de sistema orgànic. Per últim, els animals presenten un sistema nerviós (inexistent en les plantes) que, depenent del seu nivell evolutiu, pot condicionar una sèrie d'accions complexa que coneixem com a conducta i que en els grups més evolucionats, entre els quals es troba l'home, aconsegueix un desenvolupament molt Sistema
notable.
nerviós humà
Pàg. 24
LA DIVERSITAT
Es classifiquen de la següent manera: Invertebrats •
Porífers (esponges)
•
Celenteris (pòlips i meduses)
•
Cucs o Platehelmints (plans)
Pop (celenteri)
o Nemàtodes (rodons) o Anèlids (anellats) •
Moluscs o Bivalbs o Cefalòpodes
Cuc de seda (anèlid)
o Gasteròpodes •
Artròpodes o Miriàpodes o Aràcnids o Crustacis
Mosquit (insecte)
o Insectes •
Equinoderms o Holoturoideus o Ofiroideus o Asteroideus
Estel de mar (asteroideu)
Cordats •
Protocordats(Ascídies i Anfioxus)
•
Vertebrats o Peixos o Cartilaginosos o Teleòstis
Peix paiaso (peix)
Pàg. 25
LA DIVERSITAT
•
Anfibis o Anurs o Urodels Camaleó (urodel)
•
Rèptils
•
Aus
•
Mamífers o Prototeris o Metateris o Euteris Llebre (euteri)
Ecosistema en eqyuilibri
Pàg. 26
LA DIVERSITAT
2.6. Quadre resum dels 5 regnes
PĂ g. 27
LA DIVERSITAT
EXERCICIS
1. Defineix autòtrof i heteròtrof, i posa’n deu exemples d’organismes autòtrofs i deu d’organismes d’heteròtrofs.
2. Podem afirmar que tots els vegetals són autòtrofs i tots els animals heteròtrofs?
3. Per què els animals necessiten un sistema nerviós i muscular que no presenten els vegetals?
Pàg. 28
LA DIVERSITAT
4. Per què els vegetals presenten clorofil·la i els animals no?
5. Per què en els animals els òrgans interns i en els vegetals externs?
6. Busqueu la definició de cadascun dels termes següents:
Tal·lòfit
Cormòfit
Protozou
Pàg. 29
LA DIVERSITAT
Metazou
Dipoblàstic
Tripoblàstic
Invertebrat
Vertebrat
Pàg. 30
LA DIVERSITAT
Protòfit
Metafit
Intermedis
7. Ara que ja coneixes què volen dir aquests termes, classifica els següents grups com tal·lòfits, cormòfits, protozous, protofits, metazous, metafits, intermedis, dipoblàstics, tripoblàstics, vertebrats, invertebrats.
algues vertaderes, algues cianofícies, líquens, molses, hepàtiques, licopodines, equisetines, falgueres, gimnospermes, angiospermes, porífers, celenteris, anèl·lids, platihelmints, nematelmints, artròpodes, mol·luscs, equinodermes, cordats, protocordats, peixos, amfibis, rèptils, mamífers, aus
Pàg. 31
LA DIVERSITAT
Tal·lòfits
Cormòfits
Protozous
Protofits
Metazous
Metafits
Intermedis
Dipoblàstics
Tripoblàstics
Vertebrats
Invertebrats
Pàg. 32
LA DIVERSITAT
TEST DE SORTIDA
1. Assenyala els dos sistemes que hom pot utilitzar per classificar els éssers vius.
2. Assenyala el grup que té més parentiu: a) Tots els éssers que alleten les seves cries. b) Tots els éssers que mengen carn. 3. Assenyala quin grup té més categoria jeràrquica: a) Tots els éssers que alleten les seves cries. b) Tots els éssers que mengen carn. 4. Escriu els taxons per ordre de jerarquia de major a menor.
5. Posa tres exemples de tres éssers vius amb tots els seus taxons.
Pàg. 33
LA DIVERSITAT
6. Relaciona la columna de l’esquerra amb la de la dreta:
a) Moneres
1) Éssers heteròtrofs amb clorofil·la
b) Protists
2) Metàfits sense veritables teixits
c) Metazous
3) Metàfits amb veritables teixits i òrgans
d) Metàfits
4) Procariotes
e) Tal·lòfits
5) Éssers pluricel·lulars amb mecanismes aptes per a la locomoció
f) Cormòfits
6) Eucariotes unicel·lulars
7. Defineix espècie.
8. Realitza el quadre sinòptic dels grans grups d’éssers vius
Pàg. 34