UN MAR D’INTERACCIONS LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
SÍNTESI NOM: COGNOMS: GRUP:
1r BIOLOGIA Jordi Carmona
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3 OBJECTIUS......................................................................................................................... 4 1. UN MAR D'INTERACCIONS. LA CIUTAT......................................................................... 6 1.1. LLENGÜES ............................................................................................................... 7 1.1.1. VOCABULARI..................................................................................................... 8 1.1.2. CASTELLÀ .......................................................................................................... 9 1.2. TECNOLOGIA ........................................................................................................ 10 2. EL MAR AMB EL PIRATA BARBAMEC ............................................................................ 13 2.1. Problemes ............................................................................................................. 14 2.2. Travessia pel port ................................................................................................. 19 3. UN MAR D’INTERACCIONS. LA COSTA BRAVA ........................................................... 20 3.1. L’ESTARTIT. l’aventura comença ........................................................................... 21 3.2. Exercicis. Situem-nos............................................................................................. 22 3.3. Diari de Bitàcora................................................................................................... 39 4. Avaluació .................................................................................................................... 40 5. Calendari de feines de la síntesi del 2006 1r eso ...................................................... 41
Pàg.
2
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
INTRODUCCIÓ En finalitzar el tercer trimestre s’inicia el moment més important de tot el curs: el crèdit de síntesi.
És el moment de posar sobre la taula tots aquells coneixements de conceptes, procediments i actituds que has anat adquirint al llarg del curs utilitzar-los per a la resolució d’un problema concret que et plantegem en aquest mateix dossier.
Es tracta, doncs, de refrescar tots els aprenentatges que han de ser-te claus per començar el curs vinent amb les granties, i fer-ho d’una forma diferent i divertida alhora, en contacte amb el nostre entorn més proper: el Mar. Per això caldrà bellugar-se molt, sortir de l’Escola, anar al Port, al Museu Marítim, a l’Estartit...
Però sobretot a l’Escola, caldrà que el teu treball sigui meticulós i acurat en la recerca d’informació, polit i delicat en la presentació i traspuï il.lusió i sensibilitat en la seva realització.
Has fet un bon curs. Ara cal que facis una bona síntesi. Després de l’estiu t’espera el segon d’ESO i aquesta síntesi final és el millor començament. Disfruta-la!
Pàg.
3
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
OBJECTIUS 1.Procediments 1.1.- Exercitar-se en l’anàlisi i la resolució d’un problema concret plantejat sobre l’entorn més proper. 1.2.- Elaboració d’informes i presentació de resultats i conclusions. 1.3.- Confecció de diferents materials amb suport gràfic per la comunicació d’idees plantejades en la proposta de treball. 1.4.- Utilització de diferents fonts de consulta i informació: bibliogràfica, audiovisual, informàtica i verbal. 1.5.- Exercitar-se en la programació personal i col.lectiva del treball i en la seva presentació: polida i acurada. 1.6.- Utilització de mapes, cartes marines i ús adequat de la cartografia de les àrees de treball. 1.7.- Utilització de material elaborat al llarg del curs. 1.8.- Aplicació de procediments adquirits al llarg del curs. 1.9.- Pràctica d’esports i jocs a l’aire lliure relacionats amb el mar, la platja i l’aigua. 1.10.- Ampliar el propi vocabulari a partir de l'elaboració d'un diccionari personal trilingüe català-castellà-anglès sobre termes del mar i la navegació. 1.11.- Sintetitzar la informació obtinguda d'una exposició sobre la història de la navegació, realitzada en el Museu Marítim i en castellà. 1.12.- Llegir un text de Josep Pla sobre l'Empordà i localitzar-ne les característiques literàries més rellevants. 1.13.- Dur a terme una mostra activa de les danses i les dramatitzacions realitzades durant el tercer trimestre. 1.14.- Resoldre diferentes problemes matemàtics sobre aspectes relacionats amb el port de Barcelona i la Carta Nàutica d'Illes Medes i l’Estartit. 1.15.- Escoltar i entendre una cançó sobre el mediterrani de Joan Manuel Serrat. 1.16.- Realitzar una mostra gràfica de la flora i la fauna més representativa del nostre mar, utilitzant la llengua anglesa. 1.17.- Reconèixer les diferents parts d'una bicicleta i resoldre'n les qüestions plantejades. 1.18.- Redacció correcta pel que fa a l’expressió escrita i l’ortogràfica.
Pàg.
4
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
2.2.1.2.2.2.3.2.4.2.5.2.6.2.7.2.8.2.9.2.10.-
Conceptes Conèixer la façana marítima de la ciutat de Barcelona i la Costa Brava. Conèixer les diferents activitats portuàries i el seu funcionament. Conèixer l’estructura social i el context històric de les àrees d’estudi. Conèixer la geografia, el relleu i el context natural d’aquestes àrees. Descriure i conèixer les activitats i sectors professionals relacionats amb el medi marí. Relacionar l’activitat humana amb el medi ambient. El cicle de l’aigua. Conèixer les eines, la maquinària i el material tecnològic relacionat amb les activitats marines Descriure la història de la navegació. Conèixer els diferents tipus de vaixells, els seus usos i la seva navegació. Conèixer les tècniques i el material utilitzat en esports relacionats amb el mar, la platja i l’aigua a més de la BTT i els patins en línia.
3.3.1.3.2.3.3.3.4.3.5.3.6.-
Actituds Valoració del treball en grup. Ser polit i endreçat en la presentació de la feina i el treball encomanat. Valorar i promoure accions de millora ambiental. Interès pel patrimoni natural, marítim i per la navegació. Valorar els coneixements adquirits al llarg de tot el curs. Reconèixer i valorar en la seva justa mesura les millores i actuacions efectuades en la línia de la costa. 3.7.- Promoure la pràctica de l’esport a l’aire lliure així com la competició sana i ben entesa. 3.8.- Promoure la salut personal i col.lectiva en el context de l’activitat en grup i la pràctica de l’esport a l’aire lliure relacionat amb l’entorn de l’aigua i marítim. 3.9.- Esforç en la redacció correcta quant a l’expressió escrita i l’ortografia.
Pàg.
5
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
1. UN MAR D'INTERACCIONS: LA CIUTAT
Pàg.
6
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
1.1. LLENGÜES
El diccionari trilingüe: català - castellà - anglès A la pàgina següent teniu un vocabulari relacionat amb el tema de la Síntesi. Haureu de disposar les paraules en tres columnes degudament traduïdes.
Català vaixell
Castellà
Anglès
barco
ship
Nom ______________________________________________Grup___________
Nota
Pàg.
7
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
1.1.1. VOCABULARI
Què vol dir...? ÀNCORA: peça de ferro o fusta pesada i forta amb forma d’arpó o d’ham. Permet subjectar el vaixell als fons del mar. AMARRAR: fermar una nau amb cadenes o cordes. ATRACAR: Maniobra que fa un vaixell per col·loacar-se arran d’un moll. AMURA: part lateral del buc més propera a la proa.
embarcacions als molls o amb els altres vaixells. DRAGA: embarcació per a la neteja dels fons dels ports.
MOLL: obra construïda a la vora de la mar o d’un riu per facilitar l’embarcament de persones i mercaderies
DRASSANA: establiment vora la mar o vora el riu on es fabriquen i reparen els vaixells.
NUS: unitat de velocitat que equival a una milla naútica per hora.
EMBARCAR: entrar persones o pujar mercaderies dins d’una embarcació.
PANTALÀ: moll damunt l’aigua sostingut sobre pilons. PESQUER: embarcació dedicada a la pesca.
ESLORA: llargària del buc. EIX: és la peça que, partint del motor, trasnmet la potència a l’hèlice.
PLOMA: grua del vaixell mercant, que li permet carregar i descarregar les mercaderies.
BALISA: senyal fix o flotant, lluminós o no, i de diferents formes i materials, que serveix per indicar entrades, ports, naufragis, etc.
FONDEJAR: és la maniobra d’immobilitzar el vaixell mitjançant una àncora.
REGATA: recorregut que fa l’embarcació quan participa en una competició.
BOCANA: pas estret de mar que serveix d’entrada a una badia o port.
HÈLICE: peça formada per unes pales acoblades a un nucli o eix en moviment, que permet al buc o vaixell anar endavant i endarrere.
REMOLCADOR: embarcació molt potent, que fa avançar vaixells darrere seu, estirantlos amb caps, cables o cadenes.
HISSAR: fer pujar enlaire alguna cosa estirant la corda de la qual penja.
RO-RO: sistema de càrrega que permet als contenidors entrat i sortir sobre vehicles amb rodes per les rampes del vaixell.
ARRIAR: baixar veles, banderes ...
CAP: qualsevol corda que es fa servir a la mar. CASC: l’envolvent del buc. CONTENIDOR: caixa metàl·lica molt gran, que serveix per posar-hi mercaderies. DÀRSENA: pla d’aigua protegit pels molls. DEFENSA: coixí protector que es col·loca als costats del buc o moll i serveix per evitar el fregament de les
LLEVAR: fer pujar l’àncora d’una embarcació, per tal d’empendre la navegació. LLOTJA: edifici on es reuneixen mercaders i comerciants per fer els tractes comercials. A la llotja del peix, hi venen els pescadors quan arriben de la mar. MÀNEGA: amplària de l’embarcació.
RUMB: direcció que segueix l’embarcació. SALPAR: llevar les àncores d’un vaixell i sortir del port. SITJA: dipòsit per enmagatzemar i conservar productes, especialment cereals.
Pàg.
8
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
1.1.2. CASTELLÀ Breve descripción de la excursión del martes 6 de junio.
Pàg.
9
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
1.2. TECNOLOGIA El temible pirata, e terror de tots els mars Genius Mc’Osta, ha estat engarjolat pel Virrei George Carmon IV a la presó de les
illes
Medes.
La
tripulació
de’n
Mc’Osta està preparant una expedició de rescat, capitanejada per la terrible ment demàntica del contramestre pep Marganlus i l’espavilada corsaria Monik Suroleva. Han d’obrir portes, serrar barrots i fer un túnel per poder rescatar al seu capità. Però tenen un problema ... necessiten eines.
On són les eines, quines han de portar, de quin tipus?? Ajuda’ls a fer la tria conestant les qüestions següents. Sopa de lletres En aquesta sopa de lletres hi ha el nom de 8 eines. Intenta localitzar-les. Poden estar escrites en diagonal, a l’inrevés, de dalt a baix i de dreta a esquerra.
T
O R
N
A
V
B
H
H
K
U
M H
D
A
A
O Q N
O T
R
E
L
G E
R
O I
M
D
I
H
R
S
W R
A
S
P
A
A
D
T
O Y
T
A
T
O Y
Y
Ç
H
A
C
H
S
D
S
H
H
H
A
L
I
C
A
T
E
S
T
P
C
M U
I
J
U
W U
X
I
V
O
P
O O L
L
T
R
A
M
T
I
S
Y
E
L
E
R
H
L
O R
E
O O I
Has de trobar les següents eines: Tornavís, serra, maça, regle, martell, alicates, llima, raspa Pàg. 10
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Mots encreuats Completa el joc dels mots encreuats. Tens que col·locar el nom de les 6 eines que surten al costat.
L
El nom de les eines. Aquí tens una selecció de les eines que pots trobar a l’Aula de Tecnologia. Escriu a sota de cada dibuix el nom de l’eina que hi surt.
Pàg. 11
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Pàg. 12
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
2. EL MAR AMB EL PIRATA BARBAMEC
Pàg. 13
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
2.1. Problemes Problema 1
Fes un dibuix de la família del Barbamec i respon:
Quants membres són a la del Barbamec?
Resposta
Quantes pessetes tenien? (fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)
Resposta
Quants euros van obtenir després d'anar al banc a descanviar-les?(fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)
Resposta
Pàg. 14
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Problema 2
Quant val l'interrogant superior?
Resposta
Quant val l'interrogant inferior?
Resposta
Divideix el resultat gran entre el petit i sabràs la dada que et falta del problema 2. Resposta
De quants membres eren els equips?
Resposta
Quants equips de cada vaixell hi van participar?
Resposta
Pàg. 15
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Problema 3 Quant val el perímetre del quadrat IV? Resposta
Divideix el resultat per 8 i obtindràs la dada que et falta.
Resposta
Quin mes es tornaran a trobar? Resposta
Problema 4 Quina és la fracció de pedres grogues respecte el total del collaret? Resposta
Quin dels pirates s'ha begut més rom? Resposta
Quant en queda dins la bota?
Resposta
Pàg. 16
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Problema 5 Mesura i classifica tots els angles.
Problema 6 Classifica tots els polígons. Classificació
1
3
2
Classificació
4 5
6
Classificació
7
Quin és el percentatge de sal dins l’aigua? Resposta
Pàg. 17
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Calcula les àrees de les figures 4 i 6? (Fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet) Resposta
Problema 7 Com s'han de col·locar les peces per obtenir aquesta figura? (Cal utilitzar totes les peces)
Problema 8 Quin nombre dels que tenim és cap i cua? Resposta
Quant els queda? Resposta
Pàg. 18
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
2.2. Travessia pel port A partir de la Travessia pel port amb Las Golondrinas anomera els llocs que has visitat.
1.- Portal de la Pau
9.- Molls interiors del Nou Contradic i el
2.- World Tarde Center, la torre metàl.lica
Far del LLobregat
de Jaume I i l’Estació Marítima Nacional
10.- Moll Adossat (a l’escullera) i terminal
3.- Dàrsena de Sant Bertrà (base dels
de creuers internacionals
remolcadors i l’edifici frogorífic)
11.- Moll de LLevant amb la nova bocana
4.- Pont de la Porta d’Europa
del port
5.- Moll de Ponent (contenidors)
12.- Dic Sec i Dic Flotant
6.- Moll de contradic (sitges de gra i
13.- Port Vell, Moll de Bosch i Alsina i la
ciment)
Torre del Rellotge
7.- El Far de Montjuïc i el Cementiri
14.- Port Esportiu, Moll del Dipòsit, Palau
8.- Pantalà, Moll Prínceps d’Espanya i
de Mar, Moll d’Espanya. Aquàrium,
Zona Franca
Maremagnum, Imax, Club Marítim i Club Nàutic.
Pàg. 19
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
3. UN MAR D’INTERACCIONS: LA COSTA BRAVA
Pàg. 20
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA 3.1. L’ESTARTIT. l’aventura comença
Georges Rémi va néixer el 22 de maig de 1907 a Etterbeek, Brussel..les i estava predestinat a convertir-se en un dels grans artistes del còmic. El 1924 va utilitzar per primera vegada el sobrenom de «Hergé» que són les inicials del seu nom a l’inrevés. La seva fama li ve donada, sobretot, per la creació del personatge de «Tintín» que comencà a publicar el 10 de gener de 1929 en una revista. Morí l’any 1983 i ens llegà l’obra de la seva vida, que consistia en un seguit d’aventures en les que, a més a més del personatge de Tintín, sorgeixen un seguit de personatges entranyables, com en Milú (gairebé humà), el professor Tornasol, amb els seus invents, els detectius Dupont i Dupont i, sobretot, el peculiar capità Haddock, un gran amant del mar.
Nosaltres hem pensat que, per aquesta part de la síntesi, qui millor que en Tintín i el Capità Hadock per introduir-nos en els exercicis i activitats que durem a terme a l’Estartit. L’aventura comença....
Pàg. 21
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
3.2. Exercicis. Situem-nos. Exercici 1. Acoloreix la comarca on ens trobem i digues quines altres comarques l’envolten:
Pàg. 22
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 2. Posa els noms a la següent rosa dels vents:
Exercici 3. Indica les coordenades gegràfiques del port de l’Estartit (latitud i longitud). Consulta la pàgina web www.cnestartit.es.
Pàg. 23
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 4. Indica quants graus i minuts ens separen del pol nord (en graus i minuts) i quants ens separen del meridià greenwich.
Exercici 5. Posa el nom corresponent a les diferents parts d’aquesta embarcació..
Pàg. 24
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 6. Amb l’informació que rebràs de les Medes, cal que descriguis breument les seves característiques.
Pàg. 25
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 7 Quina és la qualificació com a espai protegit de les Illes Medes? Justifica per què és important protegir espais naturals com aquest. Cita i situa geogràficament tres espais protegits més.
Pàg. 26
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 8 A continuació tens una carta nàutica.
Situa les coordenades del punt A (latitud i longitud). Quines són?
Què entenem per milla nàutica? Com es mesura sobre la carta?
Pàg. 27
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Mesura la distància entre els punts B i C. Quina és l’escala d’aquesta carta? Quina és la distància real d’un cm mesurat sobre la carta?
Quina és la pressió en el punt D?
Una batimetria és el perfil del fons entre dos punts. Fes un gràfic amb la batimetria entre els punts B i C.
Pàg. 28
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 9 Amb l’ajut del mapa meteorològic i dels instruments meteorològics dels que disposes, cal que omplis la següent taula. Temperatura mínima
Temperatura máxima
Pressió atmosférica
Temperatura superficial de l’aigua
Humitat relativa
Pàg. 29
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Velocitat i direcció del vent
Nuvolositat
Estat de la mar
Altres meteors Fes la predicció del temps en les properes 24
destacables
hores
Pàg. 30
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 10 Sobre el següent dibuix indica les diferents àrees que determinen la zonació litoral.
Pàg. 31
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 11 En la vinyeta que tens a continuació situa els organismes del bentos, els sèssils, els del nècton i del plàncton.
Pàg. 32
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 12 Retalla els dibuixos de la plana següent i converteix-los en la corresponents xarxa alimentària enganxant-los en el gràfic que trobaràs a continuació. Cal que hi indiquis quins són els organismes productors, els consumidors primaris, els consumidors secundaris i els grans depredadors. Quin altre nom poden rebre els tres primers?
Pàg. 33
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Pàg. 34
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Exercici 13 Construeix la xarxa alimentaría
Exercici 14 Llegeix els Fragments del llibre l'Empordà de Josep Pla
Sobre Geologia A. La part més geològica d'aquest coster és dura, generalment granítica, blanquinosa o de color de plom, de vegades vermellenca, i la costa nord més fosca, amb la foscor de les pissarres pirinenques.
B. El tercer gran platjar d'aquest litoral és la badia de Palamós, però aquesta badia, que és una meravella i avui totalment poblada, es troba ja més a migdia que les muntanyes del Montgrí i de Begur i té una boca impressionant i sense defensa oberta al sud.
Pàg. 35
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Subratlla els adjectius, amb color blau, i els verbs, amb color vermell, dels dos textos.
Quins dos tipus de roques predominen a l'Empordà? Amb què es diferencien? Ho pots trobar en el fragment A.
Explica què vol dir J.Pla amb les expressions: "es troba ja més a migdia":
"té una boca impressionant i sense defensa oberta al sud"
Sobre el Clima C.(...)En termes genèrics, però permanents, el clima es troba afectat per la lluita còsmica situada entre el nord i el sud, entre dues gropades eternes que lluiten sense parar: la gropada del Canigó i la gropada del sud, o sigui el mar.
D. (..)Els núvols canvien, les concentracions de núvols -les gropade-s- caminen sense parar. De vegades caminen molt de pressa, de vegades menys, de vegades molt a poc a poc. Sovint els núvols, les gropades, no es veuen perquè hi ha una Pàg. 36
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
boira baixa o mitjana que ho impedeix. De vegades veieu, molt llunyà, un llampec, seguit d'un tro molt remot. No en dubteu ni un moment: la tempesta se'ns irà acostant. És qüestió de paciència. Les gropades del Canigó tenen aquesta inevitabilitat. Les del mar també ho són, però potser no tant. La tempestat es va acostant i en un moment determinat és d'una gran proximitat. Els llamps i trons fan feredat. Es posa a ploure. Si el grop és molt ràpid, els raigs de la pluja cauen d'una manera obliqua. Si no tenen tanta velocitat, l'obliquïtat és més petita. Amb el grop pausat, cauen verticals. En les gropades del mar, solen caure verticals.
Quin és el tema principal de cada text? Posa-li un títol.
Què són les gropades?
Pàg. 37
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
Què volen dir les paraules irà i feredat? Segurament que no les has escoltat mai a Barcelona. Què són (barbarismes, estrangerismes, dialectalismes...)?
Les gropades caminen com les persones? Explica't.
Busca un sinònim per a cada una de les paraules següents: pausat remot acostant eternes
Què vol dir l'expressió "lluita còsmica"?
Busca formes no-personals del verb en els dos textos (C i D) i digues què són (gerundis, infinitius, participis...)
Pàg. 38
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
3.3. Diari de Bitàcora DIA
RECORREGUT PREVIST
RECORREGUT REALITZAT
AVALUACIÓ I SIGNATURA DEL CONTRAMESTRE
Pàg. 39
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
4. Avaluació Realització diària de la feina
25%
Avaluació del treball realitzat pels propis alumnes (autoevaluació)
25%
Contingut i presentació del treball lliurat
50%
Pàg. 40
UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA
30 Classes normals
31 Classes normals
1 Classes normals
esport
grups 06-07
2 Classes normals esport Inici síntesi (material dossier, autorització) Notes del 3r T. i recuperacions 2n t. Pendents d’altres trimestres Dossiers de recuperació
6 9 Sortir 11h Golondrines (pàg.21) 13h Museu Marítim
7 1 Mates 2 Castellà 3 Socials 2 Tecnologia i informàtia 4 Temps de Síntesi i reunió recuperacions 5 Tutoria: Agenda, arxivador, armari, clau
8 1 Català 2 Dansa / Teatre 3 Anglès 4 Tecnologia i informàtia (presentació PowerPoint) 5 Tècniques
9 1 Tècniques 2 Naturals 3 i 4 esport i reunió recuperacions
tarda 1 Naturals 2 Temps de Síntesi
tarda 1 Castellà 2 Temps de Síntesi
14 Estartit
15 Estartit
16 Estartit
21
22
23
tarda Mobilitat per Barcelona
(sessió d’hora i mitja)
12 1 Enquesta (ordinadors) 2 Naturals 3 Tècniques 4 Socials 5 Català / Castellà / Anglès tarda 1 Mates 2 Temps de Síntes 3 Recollir armari i revisió
13 1 Mates 2 Naturals 3 Dansa / Teatre 4 i 5 esport / piscina
19 10:20 STOMP
20 1 Tècniques 2 Temps de síntesi i reunió recuperacions 3 revisió dossier 4 i 5 esport / piscina
tarda: Recuperacions
(sessió d’hora i mitja)
tarda: Recuperacions Tecnologia = A28 i espai 14
síntesi
tarda 1 Socials 2 Tecnologia i informàtia REUNIÓ SORTIDA
matí: Activitats Esportives (Espanya Industrial) + temps per grups (06-07)
9-10:30 Treball (crèdit de síntesi) 10:30-11 Pati 11-11:45 Correcció (els coordinadors de grup amb full preparat de correccions) 11:45-12:30 Lliurament 12:30-13:15 Cadenats
Sense nois i noies
5 festa 2a Pasqua
síntesi
29 Classes normals Tutoria per blocs (grups 06-07)
Última setmana de classe
5. Calendari de feines de la síntesi del 2006 1r eso
Tarda: Recuperacions
Mates i Informàtica = ordinadors
Enquesta = ordinador
Pàg. 41