Dossier Síntesi 1r ESO

Page 1

UN MAR D’INTERACCIONS LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

SÍNTESI NOM: COGNOMS: GRUP:

1r BIOLOGIA Jordi Carmona


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3 OBJECTIUS......................................................................................................................... 4 1. UN MAR D'INTERACCIONS. LA CIUTAT......................................................................... 6 1.1. LLENGÜES ............................................................................................................... 7 1.1.1. VOCABULARI..................................................................................................... 8 1.1.2. CASTELLÀ .......................................................................................................... 9 1.2. TECNOLOGIA ........................................................................................................ 10 2. EL MAR AMB EL PIRATA BARBAMEC ............................................................................ 13 2.1. Problemes ............................................................................................................. 14 2.2. Travessia pel port ................................................................................................. 19 3. UN MAR D’INTERACCIONS. LA COSTA BRAVA ........................................................... 20 3.1. L’ESTARTIT. l’aventura comença ........................................................................... 21 3.2. Exercicis. Situem-nos............................................................................................. 22 3.3. Diari de Bitàcora................................................................................................... 39 4. Avaluació .................................................................................................................... 40 5. Calendari de feines de la síntesi del 2006 1r eso ...................................................... 41

Pàg.

2


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

INTRODUCCIÓ En finalitzar el tercer trimestre s’inicia el moment més important de tot el curs: el crèdit de síntesi.

És el moment de posar sobre la taula tots aquells coneixements de conceptes, procediments i actituds que has anat adquirint al llarg del curs utilitzar-los per a la resolució d’un problema concret que et plantegem en aquest mateix dossier.

Es tracta, doncs, de refrescar tots els aprenentatges que han de ser-te claus per començar el curs vinent amb les granties, i fer-ho d’una forma diferent i divertida alhora, en contacte amb el nostre entorn més proper: el Mar. Per això caldrà bellugar-se molt, sortir de l’Escola, anar al Port, al Museu Marítim, a l’Estartit...

Però sobretot a l’Escola, caldrà que el teu treball sigui meticulós i acurat en la recerca d’informació, polit i delicat en la presentació i traspuï il.lusió i sensibilitat en la seva realització.

Has fet un bon curs. Ara cal que facis una bona síntesi. Després de l’estiu t’espera el segon d’ESO i aquesta síntesi final és el millor començament. Disfruta-la!

Pàg.

3


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

OBJECTIUS 1.Procediments 1.1.- Exercitar-se en l’anàlisi i la resolució d’un problema concret plantejat sobre l’entorn més proper. 1.2.- Elaboració d’informes i presentació de resultats i conclusions. 1.3.- Confecció de diferents materials amb suport gràfic per la comunicació d’idees plantejades en la proposta de treball. 1.4.- Utilització de diferents fonts de consulta i informació: bibliogràfica, audiovisual, informàtica i verbal. 1.5.- Exercitar-se en la programació personal i col.lectiva del treball i en la seva presentació: polida i acurada. 1.6.- Utilització de mapes, cartes marines i ús adequat de la cartografia de les àrees de treball. 1.7.- Utilització de material elaborat al llarg del curs. 1.8.- Aplicació de procediments adquirits al llarg del curs. 1.9.- Pràctica d’esports i jocs a l’aire lliure relacionats amb el mar, la platja i l’aigua. 1.10.- Ampliar el propi vocabulari a partir de l'elaboració d'un diccionari personal trilingüe català-castellà-anglès sobre termes del mar i la navegació. 1.11.- Sintetitzar la informació obtinguda d'una exposició sobre la història de la navegació, realitzada en el Museu Marítim i en castellà. 1.12.- Llegir un text de Josep Pla sobre l'Empordà i localitzar-ne les característiques literàries més rellevants. 1.13.- Dur a terme una mostra activa de les danses i les dramatitzacions realitzades durant el tercer trimestre. 1.14.- Resoldre diferentes problemes matemàtics sobre aspectes relacionats amb el port de Barcelona i la Carta Nàutica d'Illes Medes i l’Estartit. 1.15.- Escoltar i entendre una cançó sobre el mediterrani de Joan Manuel Serrat. 1.16.- Realitzar una mostra gràfica de la flora i la fauna més representativa del nostre mar, utilitzant la llengua anglesa. 1.17.- Reconèixer les diferents parts d'una bicicleta i resoldre'n les qüestions plantejades. 1.18.- Redacció correcta pel que fa a l’expressió escrita i l’ortogràfica.

Pàg.

4


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

2.2.1.2.2.2.3.2.4.2.5.2.6.2.7.2.8.2.9.2.10.-

Conceptes Conèixer la façana marítima de la ciutat de Barcelona i la Costa Brava. Conèixer les diferents activitats portuàries i el seu funcionament. Conèixer l’estructura social i el context històric de les àrees d’estudi. Conèixer la geografia, el relleu i el context natural d’aquestes àrees. Descriure i conèixer les activitats i sectors professionals relacionats amb el medi marí. Relacionar l’activitat humana amb el medi ambient. El cicle de l’aigua. Conèixer les eines, la maquinària i el material tecnològic relacionat amb les activitats marines Descriure la història de la navegació. Conèixer els diferents tipus de vaixells, els seus usos i la seva navegació. Conèixer les tècniques i el material utilitzat en esports relacionats amb el mar, la platja i l’aigua a més de la BTT i els patins en línia.

3.3.1.3.2.3.3.3.4.3.5.3.6.-

Actituds Valoració del treball en grup. Ser polit i endreçat en la presentació de la feina i el treball encomanat. Valorar i promoure accions de millora ambiental. Interès pel patrimoni natural, marítim i per la navegació. Valorar els coneixements adquirits al llarg de tot el curs. Reconèixer i valorar en la seva justa mesura les millores i actuacions efectuades en la línia de la costa. 3.7.- Promoure la pràctica de l’esport a l’aire lliure així com la competició sana i ben entesa. 3.8.- Promoure la salut personal i col.lectiva en el context de l’activitat en grup i la pràctica de l’esport a l’aire lliure relacionat amb l’entorn de l’aigua i marítim. 3.9.- Esforç en la redacció correcta quant a l’expressió escrita i l’ortografia.

Pàg.

5


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

1. UN MAR D'INTERACCIONS: LA CIUTAT

Pàg.

6


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

1.1. LLENGÜES

El diccionari trilingüe: català - castellà - anglès A la pàgina següent teniu un vocabulari relacionat amb el tema de la Síntesi. Haureu de disposar les paraules en tres columnes degudament traduïdes.

Català vaixell

Castellà

Anglès

barco

ship

Nom ______________________________________________Grup___________

Nota

Pàg.

7


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

1.1.1. VOCABULARI

Què vol dir...? ÀNCORA: peça de ferro o fusta pesada i forta amb forma d’arpó o d’ham. Permet subjectar el vaixell als fons del mar. AMARRAR: fermar una nau amb cadenes o cordes. ATRACAR: Maniobra que fa un vaixell per col·loacar-se arran d’un moll. AMURA: part lateral del buc més propera a la proa.

embarcacions als molls o amb els altres vaixells. DRAGA: embarcació per a la neteja dels fons dels ports.

MOLL: obra construïda a la vora de la mar o d’un riu per facilitar l’embarcament de persones i mercaderies

DRASSANA: establiment vora la mar o vora el riu on es fabriquen i reparen els vaixells.

NUS: unitat de velocitat que equival a una milla naútica per hora.

EMBARCAR: entrar persones o pujar mercaderies dins d’una embarcació.

PANTALÀ: moll damunt l’aigua sostingut sobre pilons. PESQUER: embarcació dedicada a la pesca.

ESLORA: llargària del buc. EIX: és la peça que, partint del motor, trasnmet la potència a l’hèlice.

PLOMA: grua del vaixell mercant, que li permet carregar i descarregar les mercaderies.

BALISA: senyal fix o flotant, lluminós o no, i de diferents formes i materials, que serveix per indicar entrades, ports, naufragis, etc.

FONDEJAR: és la maniobra d’immobilitzar el vaixell mitjançant una àncora.

REGATA: recorregut que fa l’embarcació quan participa en una competició.

BOCANA: pas estret de mar que serveix d’entrada a una badia o port.

HÈLICE: peça formada per unes pales acoblades a un nucli o eix en moviment, que permet al buc o vaixell anar endavant i endarrere.

REMOLCADOR: embarcació molt potent, que fa avançar vaixells darrere seu, estirantlos amb caps, cables o cadenes.

HISSAR: fer pujar enlaire alguna cosa estirant la corda de la qual penja.

RO-RO: sistema de càrrega que permet als contenidors entrat i sortir sobre vehicles amb rodes per les rampes del vaixell.

ARRIAR: baixar veles, banderes ...

CAP: qualsevol corda que es fa servir a la mar. CASC: l’envolvent del buc. CONTENIDOR: caixa metàl·lica molt gran, que serveix per posar-hi mercaderies. DÀRSENA: pla d’aigua protegit pels molls. DEFENSA: coixí protector que es col·loca als costats del buc o moll i serveix per evitar el fregament de les

LLEVAR: fer pujar l’àncora d’una embarcació, per tal d’empendre la navegació. LLOTJA: edifici on es reuneixen mercaders i comerciants per fer els tractes comercials. A la llotja del peix, hi venen els pescadors quan arriben de la mar. MÀNEGA: amplària de l’embarcació.

RUMB: direcció que segueix l’embarcació. SALPAR: llevar les àncores d’un vaixell i sortir del port. SITJA: dipòsit per enmagatzemar i conservar productes, especialment cereals.

Pàg.

8


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

1.1.2. CASTELLÀ Breve descripción de la excursión del martes 6 de junio.

Pàg.

9


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

1.2. TECNOLOGIA El temible pirata, e terror de tots els mars Genius Mc’Osta, ha estat engarjolat pel Virrei George Carmon IV a la presó de les

illes

Medes.

La

tripulació

de’n

Mc’Osta està preparant una expedició de rescat, capitanejada per la terrible ment demàntica del contramestre pep Marganlus i l’espavilada corsaria Monik Suroleva. Han d’obrir portes, serrar barrots i fer un túnel per poder rescatar al seu capità. Però tenen un problema ... necessiten eines.

On són les eines, quines han de portar, de quin tipus?? Ajuda’ls a fer la tria conestant les qüestions següents. Sopa de lletres En aquesta sopa de lletres hi ha el nom de 8 eines. Intenta localitzar-les. Poden estar escrites en diagonal, a l’inrevés, de dalt a baix i de dreta a esquerra.

T

O R

N

A

V

B

H

H

K

U

M H

D

A

A

O Q N

O T

R

E

L

G E

R

O I

M

D

I

H

R

S

W R

A

S

P

A

A

D

T

O Y

T

A

T

O Y

Y

Ç

H

A

C

H

S

D

S

H

H

H

A

L

I

C

A

T

E

S

T

P

C

M U

I

J

U

W U

X

I

V

O

P

O O L

L

T

R

A

M

T

I

S

Y

E

L

E

R

H

L

O R

E

O O I

Has de trobar les següents eines: Tornavís, serra, maça, regle, martell, alicates, llima, raspa Pàg. 10


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Mots encreuats Completa el joc dels mots encreuats. Tens que col·locar el nom de les 6 eines que surten al costat.

L

El nom de les eines. Aquí tens una selecció de les eines que pots trobar a l’Aula de Tecnologia. Escriu a sota de cada dibuix el nom de l’eina que hi surt.

Pàg. 11


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Pàg. 12


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

2. EL MAR AMB EL PIRATA BARBAMEC

Pàg. 13


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

2.1. Problemes Problema 1

Fes un dibuix de la família del Barbamec i respon:

Quants membres són a la del Barbamec?

Resposta

Quantes pessetes tenien? (fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)

Resposta

Quants euros van obtenir després d'anar al banc a descanviar-les?(fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet)

Resposta

Pàg. 14


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Problema 2

Quant val l'interrogant superior?

Resposta

Quant val l'interrogant inferior?

Resposta

Divideix el resultat gran entre el petit i sabràs la dada que et falta del problema 2. Resposta

De quants membres eren els equips?

Resposta

Quants equips de cada vaixell hi van participar?

Resposta

Pàg. 15


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Problema 3 Quant val el perímetre del quadrat IV? Resposta

Divideix el resultat per 8 i obtindràs la dada que et falta.

Resposta

Quin mes es tornaran a trobar? Resposta

Problema 4 Quina és la fracció de pedres grogues respecte el total del collaret? Resposta

Quin dels pirates s'ha begut més rom? Resposta

Quant en queda dins la bota?

Resposta

Pàg. 16


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Problema 5 Mesura i classifica tots els angles.

Problema 6 Classifica tots els polígons. Classificació

1

3

2

Classificació

4 5

6

Classificació

7

Quin és el percentatge de sal dins l’aigua? Resposta

Pàg. 17


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Calcula les àrees de les figures 4 i 6? (Fes tots els càlculs aquí, o indica quins càlculs has fet) Resposta

Problema 7 Com s'han de col·locar les peces per obtenir aquesta figura? (Cal utilitzar totes les peces)

Problema 8 Quin nombre dels que tenim és cap i cua? Resposta

Quant els queda? Resposta

Pàg. 18


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

2.2. Travessia pel port A partir de la Travessia pel port amb Las Golondrinas anomera els llocs que has visitat.

1.- Portal de la Pau

9.- Molls interiors del Nou Contradic i el

2.- World Tarde Center, la torre metàl.lica

Far del LLobregat

de Jaume I i l’Estació Marítima Nacional

10.- Moll Adossat (a l’escullera) i terminal

3.- Dàrsena de Sant Bertrà (base dels

de creuers internacionals

remolcadors i l’edifici frogorífic)

11.- Moll de LLevant amb la nova bocana

4.- Pont de la Porta d’Europa

del port

5.- Moll de Ponent (contenidors)

12.- Dic Sec i Dic Flotant

6.- Moll de contradic (sitges de gra i

13.- Port Vell, Moll de Bosch i Alsina i la

ciment)

Torre del Rellotge

7.- El Far de Montjuïc i el Cementiri

14.- Port Esportiu, Moll del Dipòsit, Palau

8.- Pantalà, Moll Prínceps d’Espanya i

de Mar, Moll d’Espanya. Aquàrium,

Zona Franca

Maremagnum, Imax, Club Marítim i Club Nàutic.

Pàg. 19


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

3. UN MAR D’INTERACCIONS: LA COSTA BRAVA

Pàg. 20


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA 3.1. L’ESTARTIT. l’aventura comença

Georges Rémi va néixer el 22 de maig de 1907 a Etterbeek, Brussel..les i estava predestinat a convertir-se en un dels grans artistes del còmic. El 1924 va utilitzar per primera vegada el sobrenom de «Hergé» que són les inicials del seu nom a l’inrevés. La seva fama li ve donada, sobretot, per la creació del personatge de «Tintín» que comencà a publicar el 10 de gener de 1929 en una revista. Morí l’any 1983 i ens llegà l’obra de la seva vida, que consistia en un seguit d’aventures en les que, a més a més del personatge de Tintín, sorgeixen un seguit de personatges entranyables, com en Milú (gairebé humà), el professor Tornasol, amb els seus invents, els detectius Dupont i Dupont i, sobretot, el peculiar capità Haddock, un gran amant del mar.

Nosaltres hem pensat que, per aquesta part de la síntesi, qui millor que en Tintín i el Capità Hadock per introduir-nos en els exercicis i activitats que durem a terme a l’Estartit. L’aventura comença....

Pàg. 21


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

3.2. Exercicis. Situem-nos. Exercici 1. Acoloreix la comarca on ens trobem i digues quines altres comarques l’envolten:

Pàg. 22


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 2. Posa els noms a la següent rosa dels vents:

Exercici 3. Indica les coordenades gegràfiques del port de l’Estartit (latitud i longitud). Consulta la pàgina web www.cnestartit.es.

Pàg. 23


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 4. Indica quants graus i minuts ens separen del pol nord (en graus i minuts) i quants ens separen del meridià greenwich.

Exercici 5. Posa el nom corresponent a les diferents parts d’aquesta embarcació..

Pàg. 24


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 6. Amb l’informació que rebràs de les Medes, cal que descriguis breument les seves característiques.

Pàg. 25


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 7 Quina és la qualificació com a espai protegit de les Illes Medes? Justifica per què és important protegir espais naturals com aquest. Cita i situa geogràficament tres espais protegits més.

Pàg. 26


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 8 A continuació tens una carta nàutica.

Situa les coordenades del punt A (latitud i longitud). Quines són?

Què entenem per milla nàutica? Com es mesura sobre la carta?

Pàg. 27


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Mesura la distància entre els punts B i C. Quina és l’escala d’aquesta carta? Quina és la distància real d’un cm mesurat sobre la carta?

Quina és la pressió en el punt D?

Una batimetria és el perfil del fons entre dos punts. Fes un gràfic amb la batimetria entre els punts B i C.

Pàg. 28


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 9 Amb l’ajut del mapa meteorològic i dels instruments meteorològics dels que disposes, cal que omplis la següent taula. Temperatura mínima

Temperatura máxima

Pressió atmosférica

Temperatura superficial de l’aigua

Humitat relativa

Pàg. 29


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Velocitat i direcció del vent

Nuvolositat

Estat de la mar

Altres meteors Fes la predicció del temps en les properes 24

destacables

hores

Pàg. 30


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 10 Sobre el següent dibuix indica les diferents àrees que determinen la zonació litoral.

Pàg. 31


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 11 En la vinyeta que tens a continuació situa els organismes del bentos, els sèssils, els del nècton i del plàncton.

Pàg. 32


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 12 Retalla els dibuixos de la plana següent i converteix-los en la corresponents xarxa alimentària enganxant-los en el gràfic que trobaràs a continuació. Cal que hi indiquis quins són els organismes productors, els consumidors primaris, els consumidors secundaris i els grans depredadors. Quin altre nom poden rebre els tres primers?

Pàg. 33


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Pàg. 34


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Exercici 13 Construeix la xarxa alimentaría

Exercici 14 Llegeix els Fragments del llibre l'Empordà de Josep Pla

Sobre Geologia A. La part més geològica d'aquest coster és dura, generalment granítica, blanquinosa o de color de plom, de vegades vermellenca, i la costa nord més fosca, amb la foscor de les pissarres pirinenques.

B. El tercer gran platjar d'aquest litoral és la badia de Palamós, però aquesta badia, que és una meravella i avui totalment poblada, es troba ja més a migdia que les muntanyes del Montgrí i de Begur i té una boca impressionant i sense defensa oberta al sud.

Pàg. 35


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Subratlla els adjectius, amb color blau, i els verbs, amb color vermell, dels dos textos.

Quins dos tipus de roques predominen a l'Empordà? Amb què es diferencien? Ho pots trobar en el fragment A.

Explica què vol dir J.Pla amb les expressions: "es troba ja més a migdia":

"té una boca impressionant i sense defensa oberta al sud"

Sobre el Clima C.(...)En termes genèrics, però permanents, el clima es troba afectat per la lluita còsmica situada entre el nord i el sud, entre dues gropades eternes que lluiten sense parar: la gropada del Canigó i la gropada del sud, o sigui el mar.

D. (..)Els núvols canvien, les concentracions de núvols -les gropade-s- caminen sense parar. De vegades caminen molt de pressa, de vegades menys, de vegades molt a poc a poc. Sovint els núvols, les gropades, no es veuen perquè hi ha una Pàg. 36


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

boira baixa o mitjana que ho impedeix. De vegades veieu, molt llunyà, un llampec, seguit d'un tro molt remot. No en dubteu ni un moment: la tempesta se'ns irà acostant. És qüestió de paciència. Les gropades del Canigó tenen aquesta inevitabilitat. Les del mar també ho són, però potser no tant. La tempestat es va acostant i en un moment determinat és d'una gran proximitat. Els llamps i trons fan feredat. Es posa a ploure. Si el grop és molt ràpid, els raigs de la pluja cauen d'una manera obliqua. Si no tenen tanta velocitat, l'obliquïtat és més petita. Amb el grop pausat, cauen verticals. En les gropades del mar, solen caure verticals.

Quin és el tema principal de cada text? Posa-li un títol.

Què són les gropades?

Pàg. 37


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

Què volen dir les paraules irà i feredat? Segurament que no les has escoltat mai a Barcelona. Què són (barbarismes, estrangerismes, dialectalismes...)?

Les gropades caminen com les persones? Explica't.

Busca un sinònim per a cada una de les paraules següents: pausat remot acostant eternes

Què vol dir l'expressió "lluita còsmica"?

Busca formes no-personals del verb en els dos textos (C i D) i digues què són (gerundis, infinitius, participis...)

Pàg. 38


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

3.3. Diari de Bitàcora DIA

RECORREGUT PREVIST

RECORREGUT REALITZAT

AVALUACIÓ I SIGNATURA DEL CONTRAMESTRE

Pàg. 39


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

4. Avaluació Realització diària de la feina

25%

Avaluació del treball realitzat pels propis alumnes (autoevaluació)

25%

Contingut i presentació del treball lliurat

50%

Pàg. 40


UN MAR D'INTERACCIONS, LA CIUTAT I LA COSTA BRAVA

30 Classes normals

31 Classes normals

1 Classes normals

esport

grups 06-07

2 Classes normals esport Inici síntesi (material dossier, autorització) Notes del 3r T. i recuperacions 2n t. Pendents d’altres trimestres Dossiers de recuperació

6 9 Sortir 11h Golondrines (pàg.21) 13h Museu Marítim

7 1 Mates 2 Castellà 3 Socials 2 Tecnologia i informàtia 4 Temps de Síntesi i reunió recuperacions 5 Tutoria: Agenda, arxivador, armari, clau

8 1 Català 2 Dansa / Teatre 3 Anglès 4 Tecnologia i informàtia (presentació PowerPoint) 5 Tècniques

9 1 Tècniques 2 Naturals 3 i 4 esport i reunió recuperacions

tarda 1 Naturals 2 Temps de Síntesi

tarda 1 Castellà 2 Temps de Síntesi

14 Estartit

15 Estartit

16 Estartit

21

22

23

tarda Mobilitat per Barcelona

(sessió d’hora i mitja)

12 1 Enquesta (ordinadors) 2 Naturals 3 Tècniques 4 Socials 5 Català / Castellà / Anglès tarda 1 Mates 2 Temps de Síntes 3 Recollir armari i revisió

13 1 Mates 2 Naturals 3 Dansa / Teatre 4 i 5 esport / piscina

19 10:20 STOMP

20 1 Tècniques 2 Temps de síntesi i reunió recuperacions 3 revisió dossier 4 i 5 esport / piscina

tarda: Recuperacions

(sessió d’hora i mitja)

tarda: Recuperacions Tecnologia = A28 i espai 14

síntesi

tarda 1 Socials 2 Tecnologia i informàtia REUNIÓ SORTIDA

matí: Activitats Esportives (Espanya Industrial) + temps per grups (06-07)

9-10:30 Treball (crèdit de síntesi) 10:30-11 Pati 11-11:45 Correcció (els coordinadors de grup amb full preparat de correccions) 11:45-12:30 Lliurament 12:30-13:15 Cadenats

Sense nois i noies

5 festa 2a Pasqua

síntesi

29 Classes normals Tutoria per blocs (grups 06-07)

Última setmana de classe

5. Calendari de feines de la síntesi del 2006 1r eso

Tarda: Recuperacions

Mates i Informàtica = ordinadors

Enquesta = ordinador

Pàg. 41


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.