Marees roges i qualitat d’aigües del nostre port Aquest mes de juliol, un avís de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua, que fa les inspeccions periòdiques de la qualitat de les aigües portuàries catalanes) ens posava en sobre avís de l’existència d’una proliferació de l’alga microscòpica (dinoflagelat del fitoplàncton, petits organismes quasi sempre microscòpics que suren en l’aigua i que són el primer esglaó de la xarxa alimentària en el mar) Dinophysis sacculus. No es la primera vegada que en els mesos d’estiu es dona aquesta circumstància. És aquest un fenomen natural, anomenat genèricament aflorament o marees roges en referència a les taques vermelles que apareixen en l’aigua quan l’organisme causant és una altra alga, la Noctiluca scintillans, de connotacions fins i tot bíbliques i que podem veure en la fotografia adjunta. Però perquè es dona aquest fenomen? A la primavera i estiu, l'augment de les hores de llum, situacions de calma persistent (com a l’interior dels ports) i l'augment de la temperatura de l'aigua són factors que afavoreixen, en la majoria dels casos, la divisió cel·lular del fitoplàncton i per tant, la proliferació algal. Aquestes microalgues, en situacions meteorològiques adequades i amb el suficient aliment (nutrients, ep! aquí sí que tenim alguna cosa a veure) poden arribar a duplicar, o fins i tot més, la seva població en un dia. Què significa això? Doncs que en llocs protegits, com són ports, badies o cales amb escassa circulació de l'aigua, les algues es multipliquen provocant discoloracions o afloraments. Totes aquestes condicions coincideixen generalment a l'estiu, encara que també es donen casos a l'hivern o primavera. Els ports mediterranis sovint ofereixen aquestes condicions afavorides, a més, per l'elevada permanència de l'aigua a causa del poc efecte que tenen les Marea roja de Noctiluca scintillans a les costes marees (en aquest cas reals) en aquest valencianes l’estiu del 2007 i que va provocar una mar. Tot i que les proliferacions algals gran mortaldat de peixos a la platja de Pinedo s'han produït des d'abans que les activitats humanes comencessin a transformar els ecosistemes costaners (construcció de ports, espigons), els últims registres de zones afectades, pèrdues econòmiques i intoxicacions humanes al voltant del món, demostren que existeix un increment de l'impacte de les proliferacions algals en els últims anys. I perquè ens avisa l’ACA? Dons perquè en aquest cas l’especie productora de l’aflorament, Dinophysis sacculus, es com molts dinoflafgelats portadora d’unes toxines, les DSP, que si són ingerides poden causar greus episodis de diarrea intestinal (altres dinoflagelats tenen toxines paralitzants, les PSP, no menys perilloses o bé amnèsiques, les ASP). Succeeix doncs que si ens banyem en aigües que contenen aquests afloraments o ingerim moluscs filtradors com els musclos que han acumulat aquesta toxina en el seu organisme a voltes de filtrar i filtrar l’aigua, podem contraure aquesta greu afecció intestinal Els musclos actuen com a bioconcentradors i que en casos severs pot ser mortal. Com que multipliquen l’efecte de les toxines en cas del aquests afloraments de Dinophysis sacculus no seu consum es veuen, calen analítiques de les aigües i avisar del potencial risc, tenint en compte que es tracta d’aigües tancades les dels ports i que per tant les corrents i marees poc poden fer per allunyar aquestes proliferacions algals.
Amb aquesta explicació surto al pas d’algunes preguntes que em van formular alguns socis i sòcies referents a “una contaminació” que es donava en el port. Ja hem vist que l’aflorament d’aquest estiu és un fenomen natural, per evitar el qual poc podem fer (excepte no provocar abocaments de matèria orgànica al port, que per això estan els WC del Club i els dipòsits d’aigües grises de les nostres embarcacions i el sistema de recollida de les mateixes a la gasolinera). Un altre tema és la contaminació microbiològica. En les aigües del port la normativa impedeix la pesca i el bany. En el nostre port i en qualsevol port. No obstant i en correspondència a les nostres certificacions mediambientals ISO14.001 i EMAS fem un seguiment anual de la “qualitat” d’aquestes aigües, una espècie de control intern amb unes analítiques microbiològiques que ens permeten assegurar que les aigües del nostre port compleixen la normativa 2006/7/CE del Parlament Europeu i del Consell per a bany i que explicito en la taula següent (encara que no ens hi puguem de banyar):
Les analítiques anuals, que s’inclouen anualment en la nostra declaració ambiental, han estat aquest any (mes d’agost) les següents: xxxxxxxxxxx Els resultats confirmen una vegada més que les aigües del nostre port, encara que tèrboles per l’agitació dels sediments del fons degudes a les hèlixs dels vaixells, mantenen unes característiques òptimes de salubritat. Per això mantenim també un any més la certificació de Bandera Blava. Poca cosa més podem fer nosaltres, usufructuaris del port amb altres col·lectius (creuers, submarinistes, pescadors, La Llevantina, etc.), sinó transmetre el nostre codi de bones pràctiques, abans que ningú entre nosaltres, mateixos, recordar que està prohibit qualsevol tipus d’abocament, que cal utilitzar les infrastructures portuàries per la recollida d’aigües grises i de sentina i que si volem un port net (i nosaltres som els primers interessats) hem de ser els primers en tenir-ne bona cura. I per suposat que qualsevol abocament o vessament d’hidrocarburs també està més que prohibit i es pot i s’ha d’evitar. I com a detall final, us contaré que pel que fa als metalls pesats, amb el nostre sistema de recollida de les aigües de carenat del varador i posterior tractament a la nostra depuradora (edifici de marineria), hem eliminat la seva presència en el medi marí com a producte de les nostres feines a l’escar tal com es recull en la Declaració ambiental 2007 que podeu consultar a la web del Club. Bona feina doncs la feta, començant pel personal del Club que duu la gestió i fa el seguiment de tots els aspectes mediambientals i continuada i en això tenim un paper fonamental, en les nostres bones pràctiques quotidianes que duem a terme com a usuaris del port. Tot fruit de la consciència col·lectiva de que cal preservar i mimar si s’escau aquest indret privilegiat de la nostra costa per a gaudi de les futures generacions. Per saber-ne més: Monografies de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, en aquest cas referent a les marees roges: http://www.icm.csic.es/icmdivulga/ca/monograf/03010001.htm I aquesta altra monografia del Instituto Español de Oceanografia (Vigo) referent a la toxicitat de l’espècie Dinophysis sacculus: http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0628104-112836//TESISREGUERA.pdf
Dinophysis sacculus Provoca la toxicitat DSP (Diarrheic Shellfish Poisoning: Diarrea per intoxicació de marisc) i es detecta freqüentment a baixes concentracions en aigües de la costa catalana, principalment en ports. Aquesta espècie ha estat la causa del tancament de la recollida de musclos en el Delta de l'Ebre en diverses ocasions Es pren molta atenció a la seva aparició perquè pot provocar toxicitat en marisc a concentracions molt baixes.
Jordi Carmona Soci i vocal de medi ambient
Dinophysis sacculus (Foto: A.Reñé)