Ciències per al món contemporani
ORIGEN DE LA VIDA
L’ interès en saber d’ on venim, és a dir, l’origen de la nostra vida, va sorgir a l’antiga Grècia. Un dels primers en plantejar aquest tema fou Aristòtil al segle III aC. Va distingir dues classes d’éssers vius: els produïts per Biogènesi, que provenen d’altres éssers vius preexistents i, per tant, són els més avançats; i els produïts per generació espontània, és a dir, que la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta. Els experiments científics inicials sobre l’origen de la vida es van produir al segle XX. Van ser realitzats per F. Redi i Spallanzani que van anar delimitant les bases que creien certes de la teoria de la generació espontània. Louis Pasteur va ser el primer en confirmar a l’any 1854, a partir d’un experiment, que la generació espontània era falsa. A partir d’aquí, es va plantejar resoldre l’origen de la vida des d’un altre punt de vista. Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució va generar un gran canvi en la mentalitat científica de l’època després de publicar el seu llibre “L’origen de les espècies”. A l’any 1919, Alexander Oparin, bioquímic de l’acadèmia de Ciències de Moscou, va formular la teoria materialista de l’origen de la vida. Afirmava que la Terra primitiva no tenia atmosfera i, per tant, la vida havia aparegut en el mar ja que les condicions de vida a l’exterior eren molt dures. Gràcies a les interaccions entre molècules van aparèixer els primers organismes vius però no van ser cèl·lules ja que són organismes massa complexos. Es creu que van ser els RNA, que tenen la funció de portar informació, poden fer còpies d’ells mateixos i són catalítics, és a dir, no s’alteren en el curs d’ una reacció. Per tant, les primeres formes de vida van ser a nivell molecular. Oparin va fixar les bases de l’origen de la vida, però seguien sent indemostrables.
Alexander Oparin
L’any 1952 el científic americà Stanley Miller va proposar al seu professor Harold Urey de realitzar un experiment per comprovar la hipòtesi de d’ Alexander Oparin i J.B.S Haldane, que explicava que en les condicions de la Terra primitiva, s’havien format reaccions químiques que portaren a la formació de compostos orgànics mitjançant uns altres d’inorgànics, que formarien les primeres formes de vida. Van construir un aparell de vidre amb un recipient on hi van introduir els gasos que suposadament van existir a l’atmosfera inicial. En aquest recipient, que estava connectat a través de 2 tubs de vidre amb claus que permetien extreure mostres d’aigua, van introduir-hi amoníac, aigua, Experiment de Miller i Urey
metà i hidrogen gas i hi van aplicar varies descàrregues elèctriques per simular les condicions inicials. Al cap d’una setmana, van veure que el líquid, inicialment incolor, mostrava un to vermellós. Aquest contenia compostos orgànics que no estaven presents al principi i al analitzar-los van determinar que eren semblants als aminoàcids, constituents fonamentals de les proteïnes, i també a l’àcid acètic i a l’ ADP – glucosa, compostos imprescindibles per a la vida. Aquestes molècules s’havien unit en l’aigua i havien format els coacervats. També hi ha altres teories que afirmen que les primeres formes vives van venir de l’exterior del planeta. Una de les més importants és la teoria de la panspèrmia. Explica que, a partir de l’estudi dels meteorits i elements espacials, s’ ha demostrat que la majoria contenen compostos orgànics, com els aminoàcids, i que aquests estan repartits per l’espai exterior. Per tant es creu que la vida podria haver vingut des de fora. Quasi s’afirma que existeix vida intel·ligent fora de la Terra. Cal dir que la vida s’ha de desenvolupar en un planeta amb unes condicions com les nostres, és a dir, es necessita l’energia com la del sol, la gravetat, i una temperatura entre 0 i 100 graus per ser creada. La probabilitat de vida de la nostra galàxia és entre 1 (que som nosaltres) i 500.000. Però és probable que en altres llocs només hi pugui haver vida unicel·lular. El SETI (Search for ExtraTerrestiral Intelligence) és un programa que estudia l’ univers i tracta de buscar vida extraterrestre intel·ligent. Ho fa per mitjà de senyals electromagnètiques capturades amb telescopis o be enviant missatges de diverses naturaleses a l’espai amb l’esperança que algun d’ells sigui contestat. Fins ara, des de que va començar aquest programa, no s’ha detectat cap senyal de vida intel·ligent en 40 anys llum perquè sinó la haguéssim captat. Tot i això, encara que es rebessin senyals exteriors a llocs més llunyans del que fins ara s’ha estudiat, que podrien significar l’existència de vida no s’hi podria arribar ja que les distàncies en l’espai són tan grans que és impossible de viatjar-hi físicament.
Albarracín, Silvia Díez, Mònica Domingo, Marina Gibert, Gemma Llena, Lara