Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Direcció General de Pesca i Afers Marítims
Praderies Submarines:
“Un Mar de Vida”
Què són les Fanerògames Marines? -Les Fanerògames Marines són plantes, no pas algues, del grup de les Angiospermes (plantes desenvolupades amb rel, tija, fulles, flors i fruits). -Són monocotiledònies. -Necessiten la llum del Sol per realitzar la fotosíntesis. -Són d’origen terrestre (readaptades al medi marí) -Colonitzen fons sorrencs entre 0 i 40 m de profunditat. -Formen Praderies submarines.
Els Boscos Submarins
Català: alguer, herbei, brut, herbassar, praderies. Castellà: Praderas submarinas. Anglès: Seagrass. Francès: Praterie de la mer, herbier de posidonie.
Com van colonitzar el medi marí? -La vida comença en el mar fa 3 o 4 mil milions d’ anys. -Apareixen successivament: - Bacteris - Algues - Molses - Falgueres - Plantes superiors (fanerògames) -Fa 400 milions d’anys (Paleozoic), apareixen a terra, les fanerògames (plantes amb flors). -Fa 200 milions d’anys, un grup d’aquestes (espècies d’aiguamolls...), retornen al medi marí.
Aquest retorn al medi marí fa que mantinguin algunes de les adaptacions de la vida terrestre: Rels, tiges, fulles, flors i fruits.. i que es formin noves adaptacions al medi aquàtic: - Sistemes d’adaptació per l’aprofitament de gasos presents a l’aigua, (espais aeris pel transport d’oxigen...).
- Sistemes de polinització subaquàtica.
- Actualment: 4 famílies i 57 espècies de fanerògames marines. - 5 espècies a la Mediterrània. - Posidonia oceanica (la que forma praderies més denses). - Cymodocea nodosa. - Zostera noltii. - Zostera marina. -Halophila stipulacea (únicament a la Mediterrània oriental).
Característiques de les Fanerògames Marines - Mars tropicals i temperats.
Estructura - Rizoma (tija) i rels (s’agafen al fons i absorbeixen nutrients. - Fulles allargades i unides a la base amb la tija.
Creixement del Rizoma
• Horitzontal i vertical. -Supervivència a la sedimentació.
Posidonia oceanica: entre 0,5-3 cm/any
Creixement estacional de la planta Primavera: creixement foliar rĂ pid. Estiu: magatzematge de reserves. Tardor: caiguda de fulles velles (boles en les platges). Hivern: Activitat molt baixa.
Reproducció Reproducció Sexual - Floració al Setembre (poca profunditat). - Fertilització a l’Octubre. - Desenvolupament de la llavor durant l’hivern. - Els fruits es desprenen al Març - Abril.
-Floració variable en intensitat i temps (fenomen escàs al nostre litoral). Praderies on s’ha observat floració en els darrers anys 1998
Illes Medes, Arenys de Mar, Cala Giverola (Tossa de Mar)
2001
Mataró, Illes Medes i cala Sa Tuna (Begur)
2003
Cala Culip, Cala Jugadora, Port-Lligat, Illes Medes, Cala Montgó, La Ferriola, Sa Tuna, Cala Giverola i El Perelló
Reproducció Asexual (vegetativa) - Fragmentació del rizoma i proliferació en un altre lloc.
Espècies principals al nostre litoral
Posidonia oceanica
Cymodocea nodosa
Zostera marina
Cymodocea nodosa
Praderies poc denses
Cymodocea nodosa
• Associada als marges de les praderies de Posidònia (<30 m). •Ambients calmats profundes...).
de
sedimentació
fina
(badies
• No tolera l'onatge fort. • Taxa de creixement horitzontal ràpida (2,5 metres/any).
poc
Cymodocea nodosa
-Fulles de fins 60 cm llarg/4.5 mm ample. -Nerviació paral lela (7 a 9). -Àpex foliar arrodonit amb petites dents marginals. -Flors unisexuals. -Tiges grogues vermelloses. -Nusos circulars.
Zostera marina i noltii • Aigües poc profundes i tranquil les, de sediment fangós. • Es sol barrejar amb Cymodocea o amb algues.
Zostera marina i noltii
-Tija groguenca. -No presenta nusos circulars. -Espècies molt petites. -Fulles perennes (1-3 mm amplada). -Rizoma de fins 1,4 mm de grossor. -Flors unisexuals i fruits petits.
Identificació de les dos espècies de Zostera • Z. marina més gran, amb rizoma sense marques. •Z. marina en aigües més salades que Zostera noltii (molt escassa). •Z. Marina: Badia dels Alfacs, Port Lligat (cala Jonquet) i Cap de Creus.
Zostera marina
Zostera noltii
Halophila stipulacea
-Planta al lòctona (Mar Roig, S.XIX). Malta. -Espècie petita (Rizomes de 1-2 mm de Ø). - Fulles ovoides de 3-6 cm de llarg i 2.5-8 mm d’ample.
Posidonia oceanica -Espècie robusta i “hermafrodita”. - 4 a 10 fulles/feix de 1.3 cm d’ample i més d’ 1 m de llarg.
Posidonia oceanica
• Només a la Mediterrània. • Al llarg de tota la costa, excepte a zones de deltes. • Colonitza aigües netes i amb cert grau d’agitació. • Substrats sorrencs protegits i fons rocallosos. • Des de pocs metres de fondària fins a 45.
Posidonia oceanica
â&#x20AC;˘ Praderies denses i amb una gran biodiversitat.
Posidonia oceanica
• Taxa de creixement horitzontal molt lenta (1-2 a 5-6 cm/any). (un segle per colonitzar l’àrea d’un camp de futbol.) • Longevitat molt elevada. - Fulles, 1 any. - Brots, més de 50 anys. - Rizomes, fins uns quants milers d’anys.
Posidonia oceanica
•Poques plantes mare originàries (germinació de llavors) que continuen creixent vegetativament.
Posidonia oceanica
Cúmul de restes a les platges: - No es tracta de brutícia. - La seva presència és un indicador de qualitat de l’aigua. - Constitueixen ecosistemes particulars. - Atenuen les onades, evitant l’erosió del litoral.
Funcions de les Praderies 1.- Importància ecològica (Més de 700 espècies).
Diferents comunitats: Organismes epífits (viuen sobre altres organismes, però no són la seva font d’ aliment). Organismes associats als rizomes i a les arrels. Organismes bentònics (sobre el fons). Fauna pelàgica (natació) associada a la praderia de formes diverses (alimentació, posta, cicle vital complet...).
Funcions de les Praderies
• Lloc de reproducció, posta, alevinatge i recer. (sèpia, dèntol, mollet, sarg, pagell, escòrpora, orada, aranya...)
Diplodus annularis
Diplodus sargus
Sepia officinalis
Sarpa salpa
Sparus aurata
Funcions de les Praderies
• Destaquen els equinoderms (garotes, holotúries i estrelles de mar): - Importància en l’equilibri del sistema: Garotes: principal consumidora de la Posidònia (difícil digestió). Holotúries: s’alimenten de les restes parcialment digerides que excreten les garotes i altres herbívors.
Funcions de les Praderies
2.- Elevada producció de matèria orgànica o biomassa. - Plantes i organismes que hi conviuen. - Alimenta les espècies de la praderia. - Exportada gràcies a l’acció dels corrents.
Funcions de les Praderies
3.- Estabilitzen la dinàmica de sorres i proporcionen protecció al litoral. - Compactació del sediment. - Barrera contra l’onatge.
Funcions de les Praderies
4.- Productor net de sediments carbonatats (esquelets calcaris), que formen les platges.
5.- Bioindicadors (sensibles a la contaminació).
6.- Oxigenació de las aigües litorals (fotosíntesis). - Productor net d’oxigen. - Atenuació de l’ efecte hivernacle. - Efecte depurador de l’ aigua (retenció de nutrients).
Causes de regressió -L’àrea de distribució de les praderies és al llarg del litoral (zona de influència de l’activitat humana: abocaments, rius contaminats, indústries, turisme, obres,...)
-Equilibri delicat entre les diferents espècies i microhàbitats.
-Regressió ràpida i regeneració natural lenta.
Causes de regressió
1.- Pèrdua de transparència de l’aigua.
• Eutrofització (fertilitzants, pesticides, piscifactories, aigües residuals...). - Dificultats per a fotosintetitzar. - Augment d’algues. - Consum d’oxigen per l’oxidació de matèria orgànica: proliferació de bactèries anaeròbies.
Causes de regressió
2.- Contaminació del medi. •Abocament de productes químics. -Incolors i inodors en molts casos. - Efectes a llarg termini: acumulació progressiva, en teixits de molts organismes. •Ampolles, llaunes, plàstics,... - Ingestió i alliberament de productes tòxics (plom…).
Causes de regressió
3.-Àncores d’ embarcacions. • Arrenquen fulles i rizomes. 4.- Pràctiques il legals de diferents arts de pesca. • Arrenquen fulles i rizomes i remouen el fons.
Arrossegament
Gàbies marisqueres
Causes de regressió
5.- Construcció d’ obres d’ infrastructura mal planificades : •Ports esportius, espigons, conduccions submarines (cables i emissaris)...
6.- Dragats de fons submarins per a la regeneració de platges o per a habilitar canals de navegació.
Causes de regressió
7.-Introducció d’ espècies invasores (Al lòctones). Caulerpa taxifolia -Introducció accidental (1984). -Origen tropical. -Resistent al fred, contaminació, aigües “mogudes”... -Creixement ràpid i dens. -Colonitza qualsevol substrat (entre 3 i 40 metres de fondària). -Substàncies tòxiques. -Praderies afectades, susceptibles.
Causes de regressió
Seqüència de degradació d’una praderia de Posidonia oceanica.
Legislació proteccionista Catalunya •Regula les praderies de fanerògames marines, prohibint l'ús, la seva destrucció, compra i venda.
Espanya •Garanteix la biodiversitat, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. Adaptació estatal de la directiva Hàbitat.
Unió Europea •Protegeix les praderies de fanerògames marines (conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres). •Reglament pesquer de la Unió Europea per al Mediterrani (prohibeix la pesca d’arrossegament sobre praderies de fanerògames marines).
Programa de Conservació d’Ecosistemes de Fanerògames Marines Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Direcció General de Pesca i Afers Marítims
Objectius • Estudi com a complexes ecosistemes: -Valorar el seu estat de conservació i evolució. - Plantejar alternatives per a la seva Conservació i Recuperació. • Implicar a la població local en les tasques de conservació del seu propi patrimoni natural. • Conèixer la distribució real i les causes de regressió específiques.
Objectius • Realitzar estudis complementaris (multiplicació in vitro…) per a la recuperació de les praderies.
• Informar a l’Administració: - Conservació d’aquests ecosistemes. - Legislació a partir del coneixement de la seva situació real.
• Incentivar: Formació, participació, informació i educació.
Activitats •Seguiment i estudi de l’evolució de les praderies.
35 Llocs d’estudi al llarg del litoral català.
Cala Montgó
Lloret de Mar i Cala Canyelles
L’Ametlla de Mar (Tarragona Sur)
Reserva Masía Blanca
A.-) Extracció de dades biomètriques.
B.-) Estudi de la qualitat dels ecosistemes. - Paràmetres físics. - Cens espècies indicadores.
Nacra
Garotes
Peixos
Altres
HolotĂşries
Activitats
• Xerrades educatives. • Cartografia de les praderies del nostre litoral. • Estudi de les causes de regressió locals. • Enquesta i repartiment d’un monogràfic entre diferents entitats (confraries, Clubs Nàutics...).
Estat de les nostres praderies Kms. de costa
Àrea ocupada Superfície per Posidònia ocupada respecte (Ha) el total Ha
Tarragona
222
2483
62 %
Barcelona
112
1275
31 %
Girona
261
302
7%
Total
595
4060
595 Kms totals de costa catalana • A Catalunya ocupen unes 4.000 Hectàrees. • El fons marí potencial és de 40.000 Hectàrees.
Praderies Submarines de les comarques Gironines
Característiques de les Praderies de les comarques de Girona • Orografia de penya-segats i fortes pendents.
• Praderies associades a cales (encaixades).
• Petites i nombroses.
•Aïllades a llocs sorrencs (Roses i deltes del Ter i la Tordera).
• Zostera marina al Cap de Creus..
â&#x20AC;˘ De Portbou a Roses.
• De L’Escala a L’Estartit.
â&#x20AC;˘ Del Cap de Begur a Llafranc.
• De Llafranc a Platja d’Aro.
• De Sant Feliu de Guíxols a Lloret de Mar.
Girona 1998
1999
2000
2001
2002
2003
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Cala Culip
69
49,4
…
…
…
…
110
14,6
…
…
364,56
37,25
Cala Jugadora
57
51,5
108
10,6
121
14,2
119
13,1
…
…
208,31
23,42
Port-Lligat1
425
60,9
425
59,9
622
56,7
495
68,8
…
…
el·lab. Dades
el·lab. Dades
Port-Lligat2
192
53,3
238
41,9
301
40,9
240
60,6
…
…
268,75
31.75
Cala Montgó
…
…
210
25,8
201
24,6
151
30
…
…
136.81
19,17
Ses Negres
148
38,2
228
35
261
24,4
290
37,3
…
…
el·lab. Dades
el·lab. Dades
Llafranc
134
30,8
156
12,6
175
18,7
178
13
…
…
213,88
31,92
Palamós
…
…
405
46,4
220
48,9
303
54,9
…
…
142,19
61,58
Platja d'Aro
…
…
244
20
206
19,9
…
…
…
…
…
…
Cala Giverola
180
48,1
255
44,4
357
46,2
347
28,9
177,75
43,22
350,69
49,92
Cala Canyelles
…
…
…
…
150
22,5
156
27,8
…
…
275
31,42
Lloret de Mar**
…
…
…
…
…
…
603
34,8
…
…
143,75
24,13
• Símptomes d’alteració: Cala Culip i Jugadora, Port-Lligat 2, Cala Montgó, Palamós i Lloret de Mar?. • Certa tendència general a l’augment o estabilització, excepte Cala Montgó i Palamós.
Praderies Submarines de les comarques Gironines
• Principals causes de regressió:
- Ancoratge d'embarcacions d’esbarjo. - Pesca d’arrossegament il legal. - Elevada activitat humana.
Praderies Submarines de les comarques Barcelonines
Característiques de les Praderies de les comarques de Barcelona
• Només al Garraf, Mataró i Arenys de Mar. - Garraf: presència reduïda (praderies aïllades de baixa densitat). - Mataró: les millor conservades de la zona. - Antigament: Badalona, El Masnou i Premià de Mar.
• Cymodocea nodosa present de forma molt aïllada (Ex.: Vilassar de Mar).
â&#x20AC;˘ De Blanes a Arenys de Mar.
โ ข De Matarรณ a El Masnou.
Barcelona 1998
1999
2000
2001
2002
2003
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert
Densit.
Cobert ura
Arenys de Mar1**
166
34,2
196
11,7
239
18,2
182
16,6
…
…
No es troba
No es troba
Arenys de Mar2
…
…
185
16,3
224
19,1
224
17,6
…
…
No es troba
No es troba
Mataró1**
314
57,3
309
23,6
366
26,1
339
33,4
Nova fitació
Nova fitació
201,81
26,54
Mataró 2**
208
37,5
209
24
232
26
240
28,6
…
…
154,69
16,75
Aiguadolç
91
…
…
…
…
…
…
…
…
…
115,62
19,75
Vilanova I
…
…
127
0,1
116
4,9
103
5,4
77,06
2,53
bianual
bianual
Vilanova II
…
…
…
…
…
…
…
…
177,5
24,6
103,5
12,67
Vilanova III
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
73,19
17,5
• Símptomes d’alteració: Arenys de Mar I, Aiguadolç, Vilanova I, II i III. • Praderies de Mataró protegides de l’arrossegament..., per barres rocalloses naturals que l’envolten.
Praderies Submarines de les comarques Barcelonines • Principals causes de regressió:
- Pesca d’Arrossegament il legal. - Elevada activitat humana. - Construccions mal dissenyades (ports…) - Dragats.
Praderies Submarines de les comarques Tarragonines
Característiques de les Praderies de les comarques de Tarragona
• 62% de la superfície total, ocupada per Posidonia oceanica. • Praderies extenses. • Ocupen la costa sorrenca, excepte la perifèria del Delta de l’ Ebre: -Sí a las badies (Zostera marina).
• Millor estat de conservació des de Cambrils a El Perelló.
• De Sitges a Roda de Berà.
â&#x20AC;˘ De Torredembarra a Tarragona.
â&#x20AC;˘ De Salou a Calafat.
• De L’Ametlla de Mar a L’Ampolla.
Tarragona 1998
1999
2000
2001
2002
2003
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cobert.
Densit.
Cober t.
Densit.
Cobertu ra
Coma-Ruga1
100
13,5
126
11
126
11,4
156
9,6
…
…
…
…
Coma-Ruga2
96
…
81
2,5
73
3,3
84
2,3
…
…
…
…
Masia Blanca
…
…
…
…
286
23,2
243
21,1
…
…
123,63
31
Roc de St. Gaietà
128
33,3
130
7,9
116
12,1
124
6,1
…
…
170,63
14,75
Torredembarra
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
129,19
21,43
Salou
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
177,75
22
Cambrils
…
…
…
…
…
…
…
…
163,31
43,33
173,94
42,08
Mont-Roig del Camp**
…
…
…
…
444
38,9
387
41
…
…
146,5
21,25
L'Hospitalet de l'Infant
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
111,81
31,25
St.Jordi d'Alfama
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
311,125
47,58
Vandellós
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
252,06
41,83
L'Ametlla de Mar**
…
…
…
…
592
60,6
400
32,6
…
…
207,81
62,5
El Perelló
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
232,62
30,67
L'Ampolla
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
216
32,58
• Símptomes d’alteració: Reserva marina, Roc St. Gaietà, Torredembarra, Salou, Cambrils Mont-Roig i L’Hospitalet de L’Infant. •Augment o estabilització: Coma-Ruga I, II i Masia Blanca (totes a Reserva Marina).
Praderies Submarines de les comarques Tarragonines • Principals causes de regressió:
- Elevada activitat humana (contaminació, eutrofizació).
- Pesca d’Arrossegament il legal. Molt evident a zones fondes.
- Influència Delta de l’Ebre (L’Ampolla).
Més Informació -Web: www.cram.es
www.gencat.net/darp/faneroga.htm
• Informació d’ activitats. • Dades, documentació... • Espai de fòrum virtual.
Altres mesures proteccionistes
Projecte de fitació de praderies de fanerògames marines Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Direcció General de Pesca i Afers Marítims
Objectiu -Delimitar el perímetre de les cartografia (GPS) de la seva extensió.
praderies
-Distància de protecció i marcatge. -Obtenir dades que permetin aplicar normatives proteccionistes sobre àrees concretes.
i
Planificaci贸 Localitzaci贸 del marge
Fitaci贸 a 100 m del marge Tractament dades
Moltes gràcies per la vostra atenció !!!