Número 22
Desembre 2013
editorial | pàgina 1 opinió | pàgina 7
LA REVISTA DE LES JOVENTUTS D'ESQUERRA REPUBLICANA A TERRASSA
El canvi que proposa Esquerra passarà pels joves o no serà. - ENTREVISTA a Carles Caballero, nou president d’ERC Terrassa
Lluís Companys, heroi català
El CNI i la mare que el va parir
En record del seu afusellament pel feixisme i de la nul·la justícia que encara avui li brinda l'inefable Estat Espanyol, la JERC de Terrassa volem dedicar El Personatge a aquesta gran figura per l'esquerra, la democràcia i el país.
La mobilització i la lluita populars
Vivim en plena onada d'indignació per les escoltes il·lícites de la NSA envers ciutadans de nombrosos països europeus. Molts sospiten que les intel·ligències estatals hi col·laboren. Què queda per saber? En parlem a Notícies de l'Imperi.
Pocs dubtem de la gran tasca i de certs moviments apartidistes com la PAH, en l'eix social, i l'ANC, en el nacional. Quines en són les claus de l'èxit, a què és degut aquest sobtat aixecament popular? En parlem al Reportatge.
pàgina 3
pàgina 4
pàgina 6
I a més... L'Argument de la por | Tricorni i Barretina | Opinió | Les nostres activitats ELTELER.cat
@jerctrs
/jercterrassa
jerc.cat/terrassa
més informació a ELTELER.cat
Tenim data i pregunta. És la de tots els catalans i catalanes; una que, malgrat no ser tan concisa com voldríem, permet dir clarament Sí a la Independència. Les JERC estarem al peu del canó, lluitant amb paraules i fets per convèncer els qui encara dubten que Sí i Sí és la millor resposta. I, també, per a convèncer els ja convençuts d’aquesta resposta, que, sense quedar-se de braços creuats esperant el dia, lluitin també per a què aquesta sigui la de la majoria. Oriol Junqueras citava una expressió escandinava que descriu molt bé, no només com hem d’actuar, sinó, sobretot, per a qui hem de fer-ho. I diu així: “Allà veig el meu pare i la meva mare, i tots els meus avantpassats des dels orígens dels temps; i veig els meus fills, i veig els meus néts, i tots els meus descendents fins la fi dels temps i sabré ocupar el meu lloc sota els arcs del Valhalla”. Votar Sí i Sí no és un caprici, és un deure. Un deure vers qui al llarg de 300 anys han lluitat per la terra, però, encara més, un deure per aquells qui són el futur del nostre país. Perquè independència és democràcia i llibertat, però, sobretot, és una oportunitat única: la de construir un país més just, igualitari i lliure. És llibertat nacional i justícia social; és esquerra. El jovent som el futur de Catalunya i perseverarem fins a assolir la victòria, sense deixar escapar aquesta oportunitat que ens brinda la història. De ben segur que totes i tots sabrem ocupar el nostre lloc. Perquè “som l’orgull i l’esperança de la pàtria”. VISCA LA TERRA LLIURE! JERC Terrassa
2
"La independència us arruïnarà"
Sovint sentim a parlar d'aquest tema entre els espanyols, molt sovint utilitzat com a argument contra la independència de Catalunya: parlo de frases com Cataluña no puede entender su existencia sin España o la independencia os llevará a la ruina. No obstant, ells no tenen en compte que Catalunya paga per sobre de la mitja i rep per sota de la mitja. Efectivament, Catalunya és lWa tercera comunitat que més paga d'Espanya i la desena a l'hora de rebre recursos. Paguem cada any a l'Estat uns 61.812 milions d'euros i en rebem nomes 45.403 milions; això fa que l'espoli fiscal que esta patint Catalunya hagi arribat a una xifra de 16.400 milions d'euros anuals, el 8,4%
del Producte Interior Brut català, la qual cosa fa que el desenvolupament de la nostra economia es vegi afectat i també les bases sobre les que es sustenten els serveis públics catalans. L'economia de Catalunya, no obstant, és la més grossa de totes les de les comunitats de l'Estat, amb un Producte Interior Brut de 170.450 milions d'euros. L'aportació catalana a l'Estat és del 19,73%, mentre que la despesa de l’Estat a Catalunya és del 11,17%. La conclusió és fàcil: per cada euro recaptat a Catalunya, 43 cèntims no es gasten aquí. En els últims 20 anys la suma del dèficit fiscal ha suposat deixar de disposar de 210.000 milions d'euros. També cal afegir que cada català paga en impostos 2.200 euros a Madrid, dels quals no ens torna res a Catalunya. Això ens costa ser espanyols? Quim Belil @97Caspe
La Barretina i el Tricorni Eduardo Reyes És possible que no us digui res el seu nom; no obstant, la gran feina de l'organització que presideix, Súmate, per a difondre el missatge sobiranista entre els hispanoparlants del país, és digna d'admirar, útil per a evitar segregacions polítiques i un exemple a seguir de respecte i de pensament més enllà dels trets sòcioculturals.
Maurici Lucena Amb l’actitud vers la consulta està esdevenint, com deia Víctor Jara, ni chicha ni limoná. Catalunya ja ha intentat noves relacions amb Espanya!, un federalisme il·lustrat sense nova constitució catalana no és més que un brindis al sol que té una clara intenció de sabotejar la voluntat dels catalans. Prou de prendre el pèl al poble!
número
22 · desembre 2013
Radiotelevisió Valenciana i la “democràcia” espanyola En direm “democràcia”; democràcia seria un insult pel concepte. En tenim proves. La darrera, RTVV. És tal la manca democràtica de l’Estat que un govern autonòmic, del PP, es carrega sense miraments la ràdio i televisió públiques. Els mitjans públics que han d’oferir un servei col·lectiu i no pas deure’s a un capital privat ni a interessos personals. Per tant, eliminar-la és de les més grans mostres de manca de llibertat d’expressió, pilar fonamental de tot Estat democràtic. El tancament d’RTVV n’és únicament la punta de l’iceberg. L’inevitable final d’anys de control, menyspreu i censura del govern valencià. I aquí rau el problema: massa anys sense sentir pròpies ni la seva llengua ni la seva cultura i, per això, un nul interès per a conservar-la. Però encara hi ha un dèficit major. Ara, el poble es manifesta per a exigir els mitjans que els pertanyen per dret. Ara, els seus treballadors
s’han negat frontalment al seu tancament. El dèficit no és aquest, sinó que no hagin tingut abans la valentia, la força, d’oposar-se al maltractament crònic que patia la radiotelevisió. Que no s’hagi pogut reaccionar abans per por denota una opressió social preocupant. Del malaurat tancament d’RTVV, tot i això, en podem extreure una esperança de cara al futur: en veure-la eliminada, la societat s’ha mobilitzat. Esperem que ja
no parin. Que no ho facin fins a enderrocar un govern que no actua d’acord amb els valors democràtics. Només així, i poc a poc, podem avançar cap a la llibertat. Avançar, pas a pas, cap a uns Països Catalans de totes i tots, lliures, justos i democràtics. Ona Martínez onavias.blogspot.com @OnaVias
Lluís Companys i Jover
Lluís Companys va néixer l’any 1882 a l’Urgell. Ja des de jove es mostrà catalanista: als 18 anys entrà a Unió Republicana, motiu de la deportació a Maó l’any 1920. Va ser posat en llibertat en esdevenir congressista pel Partit Republicà, ocupant l’escó de l’assassinat Francesc Layret i Foix.
El 1930 se'l tornà a empresonar per haver denunciat la situació de Macià, exiliat per la dictadura de Primo de Rivera. Posteriorment, el 1931, Lluís Companys participà en la Conferència d’Esquerres, que formà Esquerra Republicana de Catalunya. Poc després, el 14 d’abril de 1931 va entrar a
l’Ajuntament de Barcelona, on proclamà la República. El gener del 1934, amb la mort de Macià, Companys esdevingué President de la Generalitat, fins l’octubre del mateix any, en què tornà a proclamar la República i va ser arrestat pel govern lerrouxista. Després tornà a ser President el 1936. Amb la victòria del feixisme, Companys va exiliar-se a França, però el 13 d'agost de 1940 fou detingut per la Gestapo I se’l jutjà en un consell de Guerra al castell de Montjuïc. El 15 d’octubre, a dos quarts de set del matí, l’exèrcit de Franco l’hi afusellà. S’explica que, abans de morir, Companys es tragué les sabates per, amb els peus nuus, “morir tocant la seva terra”. Els seus últims mots van ser “per Catalunya!”. Paula Casado @paulacasadoo
3
més informació a ELTELER.cat
El CNI i la mare que el va parir D'ençà de l'11-S, els EUA poc han amagat que la seva prioritat ha estat la seguretat nacional. Amb aquesta excusa han dut a terme milers d'accions contràries als Drets Humans i a la seva preuada constitució, començant per Guantánamo i acabant per escoltes telefòniques massives, passant per incontables fets que, molt probablement, es coneixeran d'aquí a dècades, o potser mai. És de suposar que, per norma general i arreu, el paper dels serveis secrets faci honor al seu nom, per això cada filtració es converteix en un nou escàndol malgrat ser només la punta de l'iceberg del costat
més fosc del món dels estats. Les pràctiques que amb el "Cas Snowden" s'han fet públiques, no només revelen la facilitat que tenen les agències d'informació per accedir a qualsevol dada de qualsevol de nosaltres, sinó que
revelen que ja s'està duent a terme i l'escala a la qual ho duen a terme. Les últimes informacions que apunten als mateixos serveis secrets espanyols i francesos com a col·laboradors en les escoltes, també fan evident l'extensió de la trama i com d'indefensos n'estem els ciutadans. Cada dia existeixen més mitjans tecnològics per dur a terme pràctiques d'espionatge a nivells inimaginables. Per la naturalesa del cas potser ens hauria de preocupar més el que no sabem que el que ja és públic, potser ni la pitjor de les distopies d'Orwell pot preveure fins on es pot arribar. Jan Amat
Una gran xarxa formativa és possible! Volia transmetre una inquietud que ens els darrers dies em passa el cap. Com a mestra en formació, se m'està ensenyant a donar importància als valors que s'aprenen quan es treballa en equip. Fer coses amb persones diferents i amb visions diferents t'aporta molt com a persona. El que passa és que aquesta feina sempre es realitza a nivell de classe o, en algunes ocasions, a nivell d'escola. Però jo crec que, veient els grans beneficis que aporta el fet de barrejar els nens, per què no fer-ho a nivell de ciutat? O a un nivell més alt? M'explicaré: el que em ve el cap és crear una Associació a nivell local per a poder realitzar diferents actes amb totes les escoles de Terrassa. En aquesta Associació s'hi involucraria tot l'equip docent: pares, professors, personal escolar… amb l'objectiu de cohesionar i unir les escoles d'una mateixa ciutat perquè els nens coneguin altres realitats properes. A més, que els mestres
4
es relacionin entre ells també aporta molts beneficis a nivell individual i d'escola, ja que es compartirien diferents i variades percepcions, idees o projectes que es poden posar en pràctica a la pròpia escola. Per últim, totes aquestes Associacions locals podrien relacionar-se entre elles compartint eines i recursos i, també, realitzar trobades fora de la ciutat. Això faria que molta gent sortís de la zona de seguretat que ofereix la pròpia escola o la pròpia ciutat i mostrar que la relació amb persones de diferents ambients no és dolenta ni difícil. Sé que és una idea un xic idealista, ja que porta molta feina i, en aquesta societat en què vivim, el que ens falta és temps per fer coses. No obstant, realment crec que seria un bon projecte i duria molt beneficis a nivell de ciutat, d'escola, dels alumnes, de la docència i de la societat. Mar Alonso @marpaanda
Ignacio González (Presidente Comunidad de Madrid) admite que cerrará Telemadrid si el Supremo declara nulo el ERE. ¡Bravo! Eso es austeridad
Ignacio Fuentes President de NNGG de Sant Cugat i membre de l'executiva del Partit Popular
Tranquil·litat. No és que el mitjà de propaganda política del PP sigui precisament del nostre gust, ni que no ens emocionem en pensar en el seu tancament, però tancar-la per la fal·làcia de l'austeritat no és més que una altra mesura neoliberal per a matar el sector públic. La brossa s'ha d'eliminar, però no per ser pública, sinó per ser brossa!
número
22 · desembre 2013
Font foto: Arxiu Tobella (Terrassa)
Quan Terrassa es posà en peu de guerra A finals d’octubre de 1936, tot i que feia tres mesos que el país estava en guerra i a la zona republicana s’havia produït una veritable revolució social i econòmica, la vida a la reraguarda terrassenca es desenvolupava amb una certa normalitat. Per la gran majoria de terrassencs i terrassenques, la guerra era encara un fet llunyà. Ara bé, aquesta calma relativa es va veure alterada la nit del 30 al 31 d’octubre d’aquell mateix any. A primera hora de la tarda, Catalunya va patir un canoneig marítim contra el port de Roses. Poc després de l’atac, l’aparició de dos vaixells francesos molt a prop de la costa va fer pensar que es tractava d’un desembarcament feixista, causant el pànic entre la població de Roses i una mobilització de tot Catalunya per afrontar un nou front de guerra. En aquells instants, a la nostra ciutat quedà interrompuda la línia telefònica amb Barcelona. Cap a dos quarts de set de la tarda, va començar a circular el rumor que els feixistes havien iniciat les maniobres per fer un
desembarcament a la ciutat de Roses. Des de Ràdio Barcelona es va fer una crida a tots els ciutadans perquè acudissin a la capital catalana; els pertanyents al ram de la construcció, calia que s’hi presentessin amb les seves eines de treball: probablement caldria cavar trinxeres. També es va fer una crida a tots els metges de la ciutat perquè acudissin a l’hospital del Passeig. Amb aquesta notícia es començaren a veure cotxes amb les sigles PSUC, FAI o POUM circulant pels carrers de la ciutat. Militants de sindicats i de partits obrers i republicans començaren a reunir-se, i cap a dos quarts d’onze de la nit partiren en direcció Barcelona, segons la premsa republicana, cinc-cents milicians, setanta membres de la Guàrdia Nacional Republicana i trenta-cinc guàrdies d’assalt. Entrada la nit, hi hagué una “caça de bruixes” contra persones de dretes que s’havien salvat de la primera onada dels mesos de juliol i agost. Dotze persones foren assassinades aquella nit per grups incontrolats, en la seva
majoria petitburgesos que havien estat vinculats a organitzacions locals catòliques o de dretes, entre ells Mateu Trenchs, fervent catòlic i pastisser del portal de Sant Roc, que, en negar-se a acompanyar els milicians que l’anaren a buscar a casa seva, l'assassinaren a les portes de casa davant la seva pròpia família. Finalment, però, tot resultà ser una falsa alarma i el dia següent els milicians que havien partit cap a Barcelona tornaren a la ciutat. La premsa local del dia següent ressaltava la capacitat dels terrassencs per fer front al feixisme, però també feia una crida a la tranquil·litat i a seguir treballant per la victòria. Fins i tot, algun diari afirmava que els feixistes s’havien retirat en veure la gran mobilització. Terrassa finalment no va ser mai front de guerra, però quedaven per venir dos anys difícils de penúries, fam i morts. Bernat Pizà historiesdeterrassa.blogspot.com @bernatpiza
5
més informació a ELTELER.cat
La lluita popular Ara que l'etapa de Restauració borbònica arriba als seus darrers dies al nostre país, és fonamental analitzar l'aparició de nous moviments populars, sorgits de la base i no de les elits, que han conduït a situacions irreversibles. Sembla que s'apropa un nou paradigma en la política i en el comportament social. Des del punt de vista de l'alliberament nacional, podem recordar com,
ja fa 4 anys, el 2009, un grup de ciutadans d'Arenys es van agrupar per a convocar una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Aquella empenta inicial la van seguir diversos municipis, acabant el 10 d'abril de 2011 amb una participació final de 900.000 persones. Tot i el silenci de molts mitjans de comunicació -tots els espanyols i la majoria dels catalans- i l'absència de suport institucional en molts casos, la societat civil es va organitzar lliurement per a expressar la seva veu i respondre una pregunta que, aleshores, no formulaven ni les enquestes d'opinió de la nostra Generalitat. Paral·lelament a aquest procés de consultes, es va produir la manifestació "Som una nació, nosaltres decidim", organitzada per Òmnium Cultural amb més
6
d'un milió de persones contra les grans retallades del TC a l'Estatut. Llavors, el naixement de l'Assemblea Nacional Catalana -mare de dues mobilitzacions massives: la Diada del 2012 i la Via Catalana d'enguany- ha mostrat la consolidació d'un clam favorable a la independència i l'organització dels ciutadans per a defensar-la. Si ens fixem en l'aspecte de la lluita per la redistribució justa de la riquesa i la defensa dels drets socials veiem com, també aquí, la ciutadania ha pres les armes de la protesta pacífica però contundent per a mostrar la voluntat de defensar l'Estat del benestar i els drets dels més vulnerables davant la crisi. En aquest context neix la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que ha lluitat incansablement per posar en evidència les injustícies que s'han comès per part de les entitats bancàries i per a trobar una solució als drames de moltes persones. Accions com impedir els desnonaments, els escarnis als diputats que es riuen del patiment dels desnonats o les manifestacions de suport al carrer s'han convertit en habituals i merescudament aplaudides. Simultàniament, hi ha hagut moviments de defensa de l'Estat del benestar a les escoles (la marea groga al Principat, la vaga indefinida de docents a les Illes i la primavera valenciana), als hospitals i al tots els serveis públics en general. La clau d'aquestes mobilitzacions és que han integrat la protesta de treballadors i usuaris afectats, els quals s'han unit en un sol clam per a exigir respecte a la seva feina i al servei que es presta. Aquest seguit de mobilitzacions de caire social i nacional han
tingut en comú el fet que moltíssims ciutadans, que potser mai no s'haurien plantejat sortir al carrer per a reclamar el que consideren just, ho hagin fet i n'estiguin satisfets. La greu crisi econòmica i social, però també l'efecte de veure que gent normal, "dels teus", s'implica en la lluita, han tingut un clar efecte de crida i estan generant una munió de nous ciutadans
Els escarnis als diputats que es riuen del patiment dels desnonats o les manifestacions de suport al carrer s'han convertit en habituals i merescudament aplaudides. mobilitzats, els quals s'han interessat per la política, els drets socials o la independència molt més del que haurien pensat mai. És molt factible pensar que, a les portes de la fundació de la República Catalana, al nou país que volem hi haurà una gran massa crítica de ciutadans que no permetran que els governs actuïn contra els seus interessos. La ciutadania no es conformarà amb repetir els vicis de l'Estat espanyol i, gràcies a la consciència presa fins ara, serà exigent per construir un país de primera. Un país de ciutadans conscients i lluitadors, pel qual valgui la pena lluitar i del qual ens en poguem sentir orgullosos. Arnau Castan arnaucastan.wordpress.com @arna1cb
número
22 · desembre 2013
Tenim data i pregunta! Semblava impossible. Ens tractaven de bojos. Concretament, ens van començar a tractar de bojos després que el mític Josep Lluís Carod-Rovira s’assegués davant de l’entrevistador de la Vanguardia, Xavier Sala-i-Martín, i li expliqués que els catalans votaríem la independència. I encara es va mullar més: vaticinà que aquest referèndum seria l’any 2014, coincidint amb el tricentenari del 1714. Des de l’any 2007 ha plogut molt; tant, que hem viscut les retallades a l’Estatut, a la dignitat i al pressupost; la pugna entre Carod i Puigcercós i l’entrada triomfal de Junqueras; el fracàs electoral d’Esquerra amb 10 diputats i el seu èxit amb els 21 que té ara... Però, fins ara, no podíem dir: ei, poble, tenim data i pregunta. Ara sabem del cert que Catalunya serà preguntada sobre aquest vital tema, que podrem votar i votarem, i que tenim a les nostres mans, més a prop que mai, la possibilitat de cosir una ferida que porta tres segles oberta. Efectivament: des del 2007, la política d’aquesta part de la nostra nació ha canviat radicalment; no obstant, la política espanyola segueix estancada en el tradicionalisme imperialista, en una espiral de negacions que mai no han pogut evitar cap procés d’independència, acompanyat o no pel desig del poble. És cert, efectivament, que Esquerra Republicana no volia aquesta pregunta. Nosaltres volíem una pregunta única, clara, inclusiva i de resposta binària. “Vol que Catalunya sigui un Estat? I, en cas afirmatiu, que sigui independent?” no és la pregunta que volem, però permet la resposta que volem: sí a la independència. I per això l’hem acceptada ERC i JERC i, a més, treballarem perquè el jovent, que és qui empeny la nació, pugui decidir-la i, per això, els majors de 16 anys constin al cens electoral en aquest dia crucial de la història. Finalment, cal dir que la consulta s’ha de fer. S’ha de fer perquè el jovent independentista tenim nou mesos per a seguir defensant la democràcia en aquest permanent setge, nou mesos per a seguir lluitant pels drets de tots els pobles del món i nou mesos per a convèncer la societat de la necessitat que Catalunya i la resta dels Països Catalans facin el pas i parlin per ells sols. Això, companys, és autodeterminació, és antiimperialisme, és esquerra i és radicalitat democràtica: la construcció d’un Estat fet a mida per la voluntat popular. Res més. VISCA LA TERRA LLIURE! Max Eritja reiniciant.blogspot.com @MaxEiP
Pere Bosch @pboschcuenca No deixa de resultar simptomàtic que el PP i C's abandonin l'hemicicle del #Parlament quan es debat una moció de memòria històrica.. Andreu Criquet @AndreuCriquet El govern aprova la cadena perpètua. Traducció: el govern abandona la seva obligació envers la reinserció de presos. Eduard Voltas @eduardvoltas La gran diferència entre Joan Herrera i Pere Navarro: és federalista, però prefereix la independència a l'status quo. Ismael Serrano @SerranoIsmael Jóvenes de izquierdas, lo dijo Machado: más importante que soñar es despertar. Carles Caballero @carlescaballero Els terrassencs pagarem prop de 1.000 milions d'euros a l'Estat espanyol l'any 2014. L'Estat invertirà 220.000 euros a #Terrassa l'any 2014. Ernest Maragall @ernestmaragall La Tercera Via es defineix. L'Estat ja ha explicitat la seva oferta. La pregunta real és: Independència o Llei Wert? Raül Romeva @raulromeva 2009: -Castor és un perill potencial! -Alarmistes! Ecopijos! Cavernaris! 2013: -Com podíem saber q passaria això? Ningú no ens va avisar.
7
més informació a ELTELER.cat
Ens manifestem per l’avortament
Treballem a l’Acampada Jove
Participem a la Via Catalana de l’ANC
La reforma que el PP ha promogut vol deixar les dones sense el dret a decidir sobre el propi cos, amb una ideologia totalment obsoleta, retrògrada i conservadora. Davant del greuge, les JERC de la ciutat hem participat a les diverses mobilitzacions unitàries que s’han fet a la ciutat per defensar el dret a l’avortament. A Terrassa, ni un pas enrere!
Un any més, les JERC vam organitzar el festival musical i polític de referència als Països Catalans. Durant 3 dies, vam combinar lluita, música i festa amb La Pegatina, Gossos, Lax’n’Busto, Strombers, Reincidentes, Boikot, Bongo Botrako o Kayo Malayo, entre d’altres. En un ambient combatiu i festiu, més de 26000 joves ens van acompanyar a Montblanc.
El país viu un moment històric, en què després de 300 anys podrem votar el futur del país. L’onze de setembre d’enguany va ser un clam a favor de la independència i un bon rècord de mobilització a Catalunya, amb més d’un milió i mig de persones travessant el país tot trencant fronteres imposades. Evidentment, les JERC Terrassa vam tenir l’honor de ser-hi.
Fem botifarra a la Hispanitat
Les JERC Terrassa, conjuntament amb les JERC de la comarca, vam fer una campanya en contra de la celebració del 12 d’octubre, atès que aquesta festa exalta el colonialisme, el genocidi i l’imperialisme; i va en contra de la llibertat del nostre poble. Mitjançant un vídeo, una taula informativa i una botifarrada vam estendre el nostre missatge.
8
MuntemLlu una Homenatgem ís Anem a l’Escola paradeta pel 25N Companys Nacional de Formació
73 anys després del seu assassinat, encara és hora que es revisi el procés judicial contra Companys, i que l’Estat espanyol demani perdó per haver-lo assassinat. Per aquest motiu, les JERC de Terrassa vam llançar salves per tota la ciutat el 15-O a les 6 del matí, en honor de la figura del President màrtir i recordant el moment de la seva mort.
Les JERC van organitzar els dies 16 i 17 de novembre una escola de formació molt especial, degut al moment polític que viu el país. Els moviments socials, la participació ciutadana, la internacionalització de la lluita per la independència i la justícia social van ser al centre d’allò que vam aprendre per continuar endavant amb coratge i empenta.
número
22 · desembre 2013
Ni associacions victimistes, ni terrorisme emocional!
Nosaltres, els joves que tenim consciència política, som i serem un exèrcit reflexiu. La nostra lluita contra la demagògia i el victimisme són constants, i tota notícia descaradament parcial ens realitzarà, perquè serà una crida a la nostra feina i als nostres arguments. Actualment, per exemple, les notícies vénen d’Euskal Herria. El tribunal de Drets Humans de la UE dictava contra la retroactivitat
de la doctrina Parot, amb què el Gobierno lluita contra ETA amb càstigs desproporcionals. És de suposar que el jutge favorable a aquesta retroactivitat no entenia per què, en un Estat de dret, la seva aplicació només pot afavorir el reu. Govern i “Justícia”, però, només han sabut que escudar-se en els postulats demagògics de l’AVT, la marca blanca del Partit Popular per a escampar el dogma
de la unitat d’Espanya mitjançant una campanya de populisme, demagògia i, precisament, de terrorisme emocional. Nosaltres, en canvi, no pensem recolzar cegament un sistema judicial destinar a la venjança i no a la reinserció social. tampoc ens manifestarem a la vora de neofalangistes que clamen per la dignitat dels morts que ells mateixos neguen. És per aquest motiu que la nostra resposta, com a defensors dels Drets Humans, a qui cregui en una enganyifa de la UE, és que l’estafa és aquella doctrina il·lícita que el Regne d’Espanya porta anys aplicant en el seu joc brut contra el terrorisme i, en el fons, contra tota ideologia que molesti l’Imperi. I sí, seguirem lluitant. Max Eritja reiniciant.blogspot.com @MaxEiP
Defensem les pensions al carrer
Combatem la violència masclista
Sortim al carrer
contra la Constitució
Davant de les reformes del govern espanyol, les JERC Terrassa vam participar en una mobilització de la Plataforma de Terrassa pels Drets Socials, on vam exigir una rectificació a la reducció de pensions als jubilats i de les prestacions d’atur. Si no aturem aquestes polítiques, el nostre futur no podrà sortir mai de la precarietat i la injustícia.
El 25-N, dia internacional contra la violència masclista, les JERC Terrassa vam participar activament en la conscienciació de la ciutadania per combatre el masclisme i les situacions que generen aquest tipus de violència, sobretot entre el jovent. Amb una parada al Raval, ens vam sumar també a la concentració unitària davant de l’Ajuntament.
Fa massa temps que el poble català ha de suportar l’esclavitud imposada per la Constitució espanyola, que li vol impedir decidir lliurement el seu futur. Les JERC tenim la convicció que cal superar aquesta Constitució per fer-ne una de catalana, democràtica, participativa i justa. En conseqüència, vam manifestar-nos pels carrers de Barcelona el 6-D.
9
... a Carles Caballero
Nou president d'Esquerra Republicana de Catalunya a Terrassa Ex militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana a Terrassa
«Cal canviar des de baix, invertir la piràmide»
Si et diuen “JERC”, què dius? Que jo vinc de les JERC, per a mi, la millor escola de quadres polítics del país i, també, la que m’ha ensenyat valors com l’esforç, el compromís... A més, sempre he cregut que els joves d’ERC, a diferència dels d’altres partits, són part activa de la política del partit i que, precisament, el canvi que proposa Esquerra a nivell de país passarà pels joves o no serà. Molta gent deu pensar que ets massa jove per portar ERC. Ser jove és un avantatge o no? Ningú de 28 anys va gestionar la Llei del Sòl de l’any 96; ningú de 28 anys va salvar bancs; ningú de 28 anys va autoritzar desnonaments; ningú de 28 anys ens va portar a cap guerra il·legal... En conclusió, ningú de 28 anys ens ha portat on som: en un país on els joves qualificats i formats se n’han d’anar perquè no tenen lloc, on, als Països Catalans, hi ha més d’un milió vuit-cents mil aturats. Som una generació històrica: la primera que pot viure pitjor que els seus pares. I no ho tenim gens fàcil perquè no tindrem, almenys en els propers 5 o 10 anys, tot allò pel qual hem suat. Per a mi, el fet de tenir 28 anys és una oportunitat i un repte: els que haurem de sortir d’aquest pou serem nosaltres, ja que els que, injustament, ens hi han posat, no ens en trauran. Quan, en constatar com de fotuts estem, vehiculem la nostra indignació en formes organitzades de canvi social, això esdevé un repte. 10
On som i on hem de ser? Som al camí vers la independència d’una important part del nostre país l’any 2014; anem també cap a l’esquerra, una esquerra que, per primera vegada, serà una esquerra nacional. A Terrassa, després de més de trenta anys de govern del PSC, ens trobem un ajuntament totalment superat per les circumstàncies, a la deriva i que necessita muntar àgores per preguntar a gent de més de 40 anys la direcció que cal prendre. El futur de la vila de Terrassa el decidiran els terrassencs i les terrassenques, però estic segur que Esquerra Republicana de Catalunya hi tindrà un paper històric.
Deies que Catalunya va cap a l’esquerra. Com hauria de ser una Catalunya independent? Des de l’esquerra, si lluitem per la independència és per a canviar-ho tot: les estructures de poder econòmic i institucional i, també, avançar cap a una política social molt més redistributiva de la que l’Estat espanyol serà mai capaç d’oferir als seus ciutadans. Cal canviar des de baix, invertir la piràmide. En una Catalunya independent, hauríem de seguir el model nòrdic municipalista, en què la institució més propera al ciutadà és la que té la dotació econòmica més gran per tal d’oferir uns millors i més eficaços serveis. Estocolm, que té una àrea metropolitana d’uns dos milions de persones, té cent regidors. D’aquests, només n’hi ha deu a dedicació complerta; els altres noranta tenen la seva feina i, quan l’acaben, se’n van a dedicar una part del seu temps, de forma absolutament voluntària, a la seva ciutat. Bona i prestigiosa política.
Quin paper juga Terrassa en l’alliberament nacional? Terrassa és la quarta ciutat en població de Catalunya, la vuitena dels Països Catalans; té 220.000 habitants i aquests representen, aproximadament, un 3% de la població del Principat, i el seu cos electoral és d’unes 150.000 persones, si és que la consulta no es fa per majors de 16 anys. Si no guanyem a Terrassa, no guanyarem.
I quin paper haurà d’assumir la ciutat en un Estat independent? Terrassa s’ha de desacomplexar i començar a actuar com el que és: una ciutat catalana; la segona ciutat universitària de Catalunya; una ciutat que, fins fa ben poc, estava situada entre les 5 millors valorades pels catalans per viurehi; però, sobretot, un pol de desenvolupament i riquesa pel país. Si haguessis de dir una frase al jovent, què li diries? Que la política o la fas o te la fan, com va dir Joan Fuster. Ona Martínez @onavias
El Teler és la revista de les Joventuts d'Esquerra Republicana a Terrassa
Correcció:
********** Ona Martínez @OnaVias
Disseny: Maquetació:
Laia Pujol @Pujol_Laia Max Eritja www.reiniciant.blogspot.com @MaxEiP
Comissió redactora:
Anna Estebanell Ona Martínez Max Eritja