World Photography by Jesús Esteban

WORLD PHOTOGRAPHY

STEVE MC CURRY

GMB AKASH

SCOTT STULBERG WP

EDITORIAL Nem rem ra veratem aut dollia derae et eum que volupta temolor eriorecte sinctas si blantio nsequam fuga. Nam sequam es exeriti onsectem dolor rerchit qui utempore quaectur? Quidit esti dio. Ut audaniam fuga. Accum aliquat qui iusam eosaperchil id enimaximodit voloria qui dipiend iciissusda volupta teniatustiur resequibus. Id magnateceria dolorero beatesequia nos et et fugitatur a voluptam nos eum sequiduntio molupta dit asi doluptiur sundi ommosto es atio. Rum a voluptam solor sus experro eos molorectur, earchic tempore molorem harcide bitibus tiusandi consequi dolessi mentem laborehente dolorecte magnimin experi inction secerum resequi aut harupis sitemquis etur, sum, ut quam alique volupta tusandam elicim numquosa qui berum ini consed maximus dolorescil et estrum que simus dita net fugiae voluptatur aspelia volupti blaborem erestemodisi cus que lam as aliamet earchil illuptaqui conestia dolor se maximintio miliqui se cusciatem que nonsedi conse eiuntis magnatur?

"En el retrat espero el moment en què la persona es troba desprevinguda , quan afloren en la seva cara l'essència de la seva ànima i de les seves experiències .... Si trobo a la persona o el tema oportú , en ocasions retorn una, dues , o fins a mitja dotzena de vegades, sempre esperant l'instant just. a diferència de l'escriptor, en el meu treball , un cop que tinc fetes les maletes, ja no hi ha una altra oportunitat per a un nou esbós . o tinc la foto o no. Això és el que guia i obsessiona el fotògraf professional , l'ara o mai. Per a mi , els retrats d'aquest llibre transmeten un desig de relació humana , un desig tan fort que gent que sap que no em tornarà a veure mai més s'obre a la càmera , esperant que algú ho observi a l'altra banda , algú que rigui o pateixi amb ella."

STEVE MC CURRY

MONSÓ Tenia onze anys quan vaig veure un assaig fotogràfic sobre el monsó a l’Índia a la revista Life per Brian fre , el fotògraf Magnum nascut a Nova Zelanda. El seu treball va establir la seva reputació com un mestre de fotografia en color assagista. Vint anys més tard, he proposat una història de National Geographic per fotografiar el monsó. Durant l’any que vaig passar després de la monsó en una dotzena de països, He après a veure-ho com un esdeveniment d’importància crítica, i no el desastre que tenia un principi semblava als meus ulls occidentals. Els agricultors experimenten el monsó com una experiència gairebé religiosa, ja que veuen els seus camps tornen a la vida després d’haver estat assecada per la meitat de l’any. Per meitat de la població del món, bons monsons , els vents carregats de pluja de Àsia i el subcontinent , signifiquen la vida i la prosperitat. Els pobres estan marcats per la fam i la mort.

COLORS DE Lâ&#x20AC;&#x2122;AFGANISTAN Erum quae aute velent occus, inciumet volupta quassum, eum landus aut quidiss itiassim quiam, omni simolore etur sinihil ibustiam eium re vero to cullecuptat latur? Moluptat. Ribust, sit eos nullate sciassit et omnissi magnatur? Qui ilit, is explaudit volendust voloratati am ne officae es rem quid molecus dolorepta serum cum se earum reprovitam, volupta essimolorrum quiaest veratur, eres venis samus, sam, ut voluptas excestis sitam secta dollaborupta aut omnissundios et etusa quae exerspidicae et quam, iur, eum, non por sequae ipis explant ad quasperum incimo ditaquis eserfer orempor alis con comnimperspe volestius quae odigenimet rem similit ut qui doluptiur? Ratis estruntium unt, ut fuga. Itatet dolut et aut laccusam quiasperunt odit ad eatium evenihil mil eossit ex eos sed ut quodistius, sit quiatem exped es mintur, occab int.

" Per a mi la fotografia és el meu idioma , l'accés per comunicar-se, identificar i sobretot per a sentir. Nomes a través de la fotografia anoto el llenguatge del meu cor . La millor part de ser un fotògraf és que sóc capaç d’articular les experiències sense veu les seves identitats al capdavant que dóna sentit i propòsit a la meva vida “

GMB KASH

ANGELS AL INFERN “Créixer en un país en desenvolupament ple de milions de persones empobrides i nens maltractats, que tenia accés als racons més foscos del món. Va omplir de compassió i empatia per les persones en les meves fotografies, jo estava decidit a donar veu als sense veu i ho han sentit a tot el món. No obstant això, en un moment em vaig adonar que només un informe de manera efectiva les injustícies dels drets humans a través de les meves imatges no n'hi havia prou. En repetides ocasions he preguntat a continuació; ¿Quins canvis ha portat les meves fotos de la vida dels meus temes d'abús i sofriment? Jo sabia que com a reporter gràfic que era el meu deure de dir la veritat, sinó que a més d'això, com un ésser humà que jo creia que era el meu deure moral per trobar maneres d'alleujar el dolor de l'abús i la pobresa de les persones en les meves fotografies.”

RES D’AFERRARSE Gairebé tres mil quilòmetres de vies de ferrocarril creuen les terres baixes del delta de Bangla Desh, que connecta la capital, Dhaka, amb Chittagong al sud-est i Calcuta cap al sud-oest. El sistema va ser construït en gran part pels britànics i va començar les seves operacions el 1862, més de cent anys abans que Bangladesh es va convertir en una nació independent. balanceig de Bangla Desh acció ara porta més de quaranta milions de passatgers a l'any en tres classes: butlleta d'aire condicionat, en primer lloc, i després hi ha secondand els passatgers que no pot pagar. Aquests genets, molts d'ells viatgers diaris que van cap i des del treball, s'aferren als mànecs, ajupit als portals, es posen en els acoblaments entre els cotxes, i pujar al sostre. Visc a Dacca i va començar a muntar els rails amb la meva càmera en 2006. Volia cridar l'atenció sobre el perill que els polissons s'exposen a altres; accidents espantosos són rutinaris per als genets lliures. No hi ha res a agafar-se i és molt difícil de mantenir el seu equilibri. En un viatge recent, vaig parlar amb Majed Miya, un fuster que ha viatjat al sostre durant dues dècades. Miya va dir que gaudeix de muntar al sostre: ningú realment em molesta allà, excepte la por a la mort.

VIDA DE LLOGER L'àrea de dos a tres mil metres quadrats de Kandaportte Potitalow és la llar de 1.500 prostitutes i les seves famílies. Aquest lloc és tot el que saben i té la seva pròpia infraestructura micro de botigues de queviures, cases de te, perruqueries, i els metges. Les mateixes dones només coneixen aquest altre món a través dels homes que vénen aquí; saben rick shaw extractors, transportistes, empresaris, policies i sacerdots. La majoria de les noies que treballen aquí bé van néixer aquí, van fugir aquí, o van ser venuts pels seus parents quan tenien entre vuit i deu anys d'edat. A l'interior, l'home és el convidat, però paga per l'hospitalitat. El sexe sense desvestir-se i sense majors costos d'intimitat centenar de presa (1 USD = 70 takas). Per als serveis especials, el preu pot pujar fins a un màxim de tres-cents preses, i tota la nit li costarà cinc-cents. baix estatus social i la manca d'oportunitats per a l'educació i l'ocupació, han obligat a moltes dones de Bangla Desh a la prostitució o els ha exposat a altres formes d'explotació sexual. S'estima que 150.000 dones estan involucrades en la prostitució a Bangla Desh.

“He tingut molts regals a la meva vida ... però potser el millor de tots va ser la càmera em va donar el meu pare quan jo tenia deu anys d'edat. Albert Einstein va dir: "La imaginació és més important que el coneixement", i amb aquesta càmera, les meves fotografies que la meva imaginació a la vida. Pocs anys després, un nou món es va obrir per a mi quan els meus pares van construir una cambra fosca per a mi al soterrani. Sota les llums de seguretat, amb olor de productes químics i escoltar música, he perdut la noció del temps veient les meves imatges vénen a la vida. Tot i que he estat usant Photoshop des de fa molts anys, van ser els innombrables hores a la cambra fosca que em va fer enamorar-me de la fotografia.”

SCOTT STULBERG

PASSATGE A BIRMANIA Fotografiar les cares de Birmània és addictiu i la meva part preferida de les dones i els nens és la pintura de la cara thanaka que posen en tots els dies. Part de la seva cultura, thanaka pintura de la cara, que és una combinació de bloquejador solar i maquillatge, es veu diferent a cada cara i el converteix en imatges de gran abast en tots els racons del país. Gran part de la vida a Birmània gira entorn de l'aigua com el riu Irrawaddy esta situat al oest del país i el comerç i la vida quotidiana que consisteix a utilitzar aquest riu per a gairebé qualsevol cosa. Inle és pescador únic ja que rema cada dia al estany amb una sola cama són increïbles per fotografiar ja que no tinc idea d'on treuen la força per remar de sol a sol al llac ... .. però ho fan. I la vida al pont de Ubein en Mandalay, els mons més llargs de teca pont de fusta és una festa sense parar per als ulls com el tràfic de peu d'un poble a un altre és com una simfonia en moviment. A mesura que el sol es posa en la distància ,hi ha un munt d’oportunitats de fer fotos, són infinites amb l'allau de trànsit que crear-ne un d'un tipus siluetes.