Sec revista 2017 corregit

CONTINGUTS Aportació de l’Honorable Sr. Conseller Martí March Aportació Sr. Batle de Calvià, D. Alfonso Rodriguez Editorial Ya cumplimos treinta años Escola Activa Las actividades en nuestra escuela In Memoriam L’Escola ara : l’activitat continua Les vivències dels nostres alumnes El cas de na Cèlia Entrevista a Mª Antònia Bennàsar Joan Ferrà, ex director del CEPA Calvià La visió dels nous alumnes La Formació Professional a l’Escola d’Adults The power and joy of learning Tens cara de...

Saps qui és qui Passatemps Oferta formativa

3 4 5 7 10 12 15 16 18 29 30 32 33 34 36 38 39 41 42

Revista Xiprell CEPA Calvià

Saluda de l’Honorable Sr. Conseller d’Educació i Universitat Com a conseller d’Educació i Universitat, suposa tot un honor sumar-me a la celebració del vostre trentè aniversari.

Són tres dècades apostant per l’aprenentatge al llarg de la vida, per la formació, una eina essencial per millorar l’educació de les persones adultes a les Illes Balears.

Vull aprofitar aquest espai per encoratjar-vos a continuar amb la vostra feina, de la qual us podeu sentir ben orgullosos. Els CEPA són centres adreçats a un alumnat, les persones adultes, que no és el predominant en el sistema educatiu i això requereix habilitats formatives obertes i flexibles, que s’adaptin a les necessitats de la societat en què vivim, però també a les peculiaritats del tipus d’alumnes que omplen les vostres aules, que tant hi poden venir per completar o ampliar la seva formació bàsica com per adquirir competències professionals o aconseguir titulacions acadèmiques que els permetin accedir a estudis superiors o inserir-se en el mercat laboral.

La vostra feina, i d’això segur que en sou ben conscients després de tots aquests anys, constitueix per a moltes persones una segona oportunitat, l’obertura d’un camí cap a l’ocupabilitat, la inclusió social i la igualtat d’oportunitats. I heu d’estar ben segurs que compliu un objectiu essencial per a aquest Govern: permetre el retorn al sistema educatiu d’aquells que l’han abandonat prematurament. En aquest sentit, per a moltes persones representau l’única oportunitat d’accedir a la formació i a l’adquisició o l’actualització de competències i coneixements bàsics imprescindibles.

Enhorabona per la feina feta i molts d’ànims i coratge per a la que continuareu fent.

Martí X. March Cerdà Conseller d’Educació i Universitat

3

Revista Xiprell CEPA Calvià

30 anys de compromís amb la ciutadania de Calvià Amb motiu del trentè aniversari del Centre d’Educació de Persones Adultes de Calvià, em donen l’oportunitat d’adreçar-vos unes paraules. I vull que, en primer lloc, aquestes paraules serveixin per felicitar la direcció del centre i tot el professorat i alumnat que ha passat per les aules al llarg d’aquests 30 anys.

Tenc el gran honor –i la gran responsabilitat, és clar– de ser el batle d’un municipi que ha estat i vol seguir essent pioner en molts dels seus àmbits, i l’àmbit educatiu n’és un, sense cap dubte. I és en aquesta dimensió en la qual vull situar la tasca del CEPA de Calvià al llarg de tots aquests anys.

L’any 1986 obria les seves portes el Centre d’Educació de Persones Adultes de Calvià i amb els anys es convertia en el primer centre d’aquestes característiques que oferia un cicle de formació professional i el primer que tenia una secundària semipresencial a les Illes Balears. D’aquesta manera, el municipi esdevenia el primer en tenir un centre per donar una segona oportunitat a la gent que, per circumstàncies relacionades amb la nostra economia, havien deixat els estudis massa d’hora. A més, al llarg dels anys ha anat adequant la seva oferta formativa a l’evolució de la realitat socioeconòmica del nostre municipi.

El CEPA de Calvià s’ha convertit, doncs, en un referent a les nostres Illes i tenim l’orgull que sigui en el nostre municipi. Un municipi que aposta fermament, amb decisió, per donar segones i terceres oportunitats a la nostra gent que vulgui seguir amb la seva formació i a les persones nouvingudes que vulguin formar part del nostre futur. Som molt conscients de la necessitat de millorar els espais del centre per tal d'oferir les millors condicions als qui gaudiu d'aquestes noves oportunitats formatives.

Un país té un millor futur si té una ciutadania preparada. És a les nostres mans donar-li les eines per fer-ho possible.

Vull, com a batle de Calvià, donar-vos les gràcies per tots aquests anys de feina, i vull encoratjarvos perquè seguiu jugant el paper decisiu que heu jugat tots aquests anys en el progrés del nostre municipi. Nosaltres serem al vostre costat.

Molts d’anys!

Alfonso Rodríguez Badal Batle de Calvià

4

Revista Xiprell CEPA Calvià

EDITORIAL El Centre d’Educació de Persones Adultes de Calvià o Escola d’Adults, com se la coneix popularment, comença la seva activitat en 1986. Inicialment, el projecte de creació comptà amb el recolzament del Ministeri d’Educació i Ciència, l’Ajuntament de Calvià, el Sindicat d’Hoteleria de la UGT, la Federació d’Ensenyament de la UGT, FUNDESCOOP, INEM i la Patronal d’Hoteleria.

Al llarg dels 30 anys de la seva existència, l’Escola ha evolucionat i s’ha adaptat als canvis socials, legislatius i a les necessitats culturals i laborals de la població del municipi. En aquest sentit, podem dividir aquests anys en tres grans períodes.

Una primera etapa aniria de l’any 1986 a l’any 1988. Durant aquests anys l’Escola té com a objectiu prioritari donar resposta a les necessitats de formació inicial de la població del municipi. Per tal motiu, la seva oferta formativa estarà constituïda per cursos d’alfabetització, Graduat Escolar, tallers d’anglès i alemany i tallers d’oci i temps lliure com ara, cuina, tall i confecció, i fotografia. En aquesta etapa, la seu de l’Escola es traslladarà del local de l’UGT de Magaluf, on es va ubicar en un principi, al Centre Cívic de Peguera.

En una segona etapa que va des de 1989 a 1995, l’oferta formativa del Centre d’Adults s’incrementa amb cursos de preparació per a les proves lliures d’FP, català i d’espanyol per a estrangers. És durant aquest segon període, concretament el curs 90/91, quan la seu de l’escola se situarà a Can Verger. L’ampli espai del casal de Can Verger i els seus meravellosos jardins, donaran cabuda a un major nombre d’alumnes i possibilitaran la celebració de festes amb una nombrosa assistència.

La darrera etapa de l’Escola comprèn de l’any 1995 a l’actualitat. El curs 95-96 l’escola passa a ser un Centre d’àmbit territorial amb la incorporació del municipi d’Andratx, la qual cosa fa més complexa l’organització i incrementa el nombre d’alumnes. A partir d’aquest moment, les institucions implicades en el projecte educatiu de l’escola seran l’Ajuntament de Calvià, l’Ajuntament d’Andratx i la Conselleria d’Educació. En aquest període es torna a canviar la seu del centre, que es traslladarà a la ubicació actual, el Centre de Serveis de Magaluf. També durant aquests anys, es produeixen dos grans canvis en l’oferta formativa de l’Escola a causa de la modificació del sistema educatiu i per l’objectiu del centre d’adequar-se a les necessitats de la població que atén. Un primer canvi important es produeix el curs 98-99 amb la desaparició del Graduat Escolar i l’inici de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA). En aquest sentit, el nostre centre va ser pioner a oferir la modalitat d’ESPA Semipresencial basada en l’atenció individualitzada i un ampli ventall d’hores de tutories, que possibiliten una temporalització i un itinerari educatiu adequat a les possibilitats i necessitats de cada alumne. L’altre gran canvi es donà el curs 2000- 2001. Aquest curs el CEPA Calvià es convertirà en el primer Centre d’Educació d’Adults a oferir un Cicle de Formació Professional i, a més, també serà la primera vegada que s’oferirà aquesta modalitat 5

Revista Xiprell CEPA Calvià

educativa amb una temporalització especial adaptada a les necessitats de la població adulta d’una zona dedicada al turisme. El primer cicle que s’implantà a l’Escola fou el de Cures Auxiliars d’Infermeria el curs 2000-2001. El curs 2001-2002 s’incrementà aquesta oferta amb el cicle de Comerç, que es va suprimir dos anys després, a fi d’oferir un nou cicle, el de Sociosanitària; cicle summament necessari amb la promulgació i posterior desenvolupament de la Llei de Dependència.

En el curs 2015-16 es matricularen al CEPA Calvià 900 alumnes dels quals uns 68% eren dones i 32% homes. En l’actualitat cursen estudis uns 800 alumnes. El claustre està integrat per professors de la Conselleria d’Educació, de la Cooperativa Sotavent i professors contractats per l’Ajuntament d’Andratx.

L’oferta formativa la constitueixen els cursos de Formació Inicial, l’ESPA Presencial i Semipresencial, els cicles d’FP de Grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria i Sociosanitària, els cursos de preparació per a les proves lliures de català, Grau Superior i Accés a la UIB, els cursos d’espanyol per a estrangers, els cursos d’anglès i informàtica, i els tallers de memòria, dibuix i pintura, tall i confecció i audiovisuals. Amb l’objectiu d’adaptar-se als canvis tecnològics del segle XXI i d’aprofitar les possibilitats de les Noves Tecnologies, el CEPA compta amb una aula virtual que facilita el seguiment del curs als alumnes d’uns municipis (Calvià i Andratx) de gran dispersió geogràfica i temporalització laboral marcada pel turisme.

En aquests 30 anys han passat pel CEPA Calvià al voltant de 30.000 alumnes i s’han expedit 125 Certificats d’Escolaritat, 1598 títols de Graduat Escolar, 649 títols de Secundària, 481 títols de Grau mitjà de Formació Professional, a més de possibilitar l’aconseguiment de títols de català i l’entrada de nombrosos alumnes en cicles d’FP de Grau Superior i la Universitat. Alhora, l’Escola ha realitzat nombroses sortides culturals, conferències i celebracions; ha convocat cinc concursos de relats breus amb la publicació posterior dels mateixos i ha organitzat nombrosos cicles culturals al voltant del dia del llibre.

Quant al futur de l’Escola, pensam que ha d’anar cap a la integració de la Formació Professional Reglada, l’Ocupacional i la Contínua i cap a la implantació d’un sistema organitzatiu i curricular flexible i obert adaptat a les necessitats de la població adulta i als ràpids canvis de la societat actual.

Molts d’anys i el nostre agraïment a tota la comunitat educativa de l’Escola!

Francisca Muñoz Solomando.

Directora CEPA Calvià

6

Revista Xiprell CEPA Calvià

Ya cumplimos treinta años. Los comienzos de la escuela La Escuela de Adultos de Calviá, inicialmente concebida como un proyecto de alfabetización, comenzó su actividad en marzo de 1986 para responder a las necesidades educativas, formativas y de ocio de una gran parte de la población del municipio. Hemos de tener en cuenta que, en aquel momento, no existía una oferta dirigida a los adultos en los ámbitos señalados. Calviá no contaba con ningún instituto de bachillerato ni de formación profesional, tampoco había ningún centro cultural público que pudiera ofrecer una mínima programación de actividades formativas y de ocio.

En su mayoría, estos nuevos ciudadanos de Calviá habían tenido que emigrar a edades tempranas. Muchos de ellos se habían visto obligados a interrumpir su formación básica para comenzar a trabajar, por lo que no habían podido obtener las titulaciones académicas mínimas (graduado escolar o certificado de estudios).

Los mayores venían con carencias formativas más acentuadas todavía, siendo muy común encontrar personas analfabetas totales o funcionales.

Por supuesto, entre la población originaria de Calviá, básicamente concentrada en Calviá Villa y Capdellá, también encontrábamos personas adultas sin las titulaciones básicas. Así lo demostraba un estudio del Padrón Municipal, que sirvió de base para poder argumentar la necesidad de 1r equipo de la Escuela de Adultos. Diario Última Hora. implantar en el municipio unas Septiembre de 1986. actividades que dieran respuesta a estas carencias formativas de parte de la población.

El proyecto nace de la mano del Ayuntamiento de Calviá y de la Delegación Provincial del MEC, que consiguen aunar en torno a él a los principales agentes sociales presentes en la zona: las federaciones de Hostelería y Enseñanza de UGT y la Patronal Hotelera.

También participan el INEM y FUNDESCOOP. Se comienzan las actividades con un equipo de profesionales (maestros, monitores y un trabajador social) aportados por el ayuntamiento y el MEC; que se tenían que encargar, por una parte, de programar los cursos y actividades complementarias necesarios para atender a la población de destino y, por otra, de realizar una campaña de información y matrícula. Todo se hizo en un tiempo relativamente corto, pudiéndose aprovechar el tercer trimestre del curso escolar 7

Revista Xiprell CEPA Calvià

1985/86, con actividades lectivas, una conferencia en la recién inaugurada Casa de Cultura y Biblioteca de Magaluf, una excursión a Es Trenc y una cena de fin de curso en Es Capdellá.

Todas estas actividades fueron posibles por el gran esfuerzo realizado por los profesionales que participaban y porque se consiguió un número de alumnos matriculados muy aceptable. También contribuyó a posibilitar el inicio de esta andadura la colaboración efectiva de las entidades que reforzaban el proyecto: UGT cedió su local de Magaluf como sede administrativa de la Escuela y como aula, y la patronal hotelera intermedió para que se pudiera hacer la publicidad y captación de alumnos en los hoteles y para ceder instalaciones que se utilizaron como aulas (comedores de personal, locales destinados a los comités de empresa, etc.). También las administraciones (ayuntamiento y MEC) pusieron a disposición toda la infraestructura pública que pudiera utilizarse para este fin: los colegios públicos de Calviá y Capdellá acogieron los primeros cursos, las depuradoras de Santa Ponsa y Peguera cedieron un local para clases, etc.

En este primer trimestre del curso escolar 1985/86 se impartieron clases de alfabetización, de neolectores y de preparación para la obtención del certificado de estudios y del graduado escolar. Dado que el curso no había sido completo, no se podían expedir estos títulos, pero sirvió este período para poder evaluar (profesores, alumnos y administraciones) si se había acertado o no en la implantación de este programa.

El curso escolar 1986/87 (primer curso completo que se imparte en la Escuela) comienza con una renovada ilusión. Por una parte, la de los profesionales que participan, que anhelan conseguir llegar a toda esa población que manifiesta inquietudes formativas, tanto en la modalidad reglada como en la no formal. Por otra, la de los alumnos que habían tenido la oportunidad de iniciar clases el curso anterior, conocedores, por tanto, de la escuela y cuyo testimonio podría ser el mejor reclamo para captar nuevos alumnos.

En este primer momento, la Escuela de Adultos de Calviá, además de su labor formativa, juega también un gran papel como elemento dinamizador de las inquietudes de la población de Calviá. Muchas de las personas que acuden a nuestras aulas confiesan que, además de lo que puedan aprender, están iniciando nuevas actividades que pensaban que nunca podrían hacer, están conociendo a personas 8

Revista Xiprell CEPA Calvià

diferentes a las de su entorno habitual y, además, encuentran un ambiente propicio y receptivo, donde mostrar sus inquietudes y hacer propuestas.

Desde la Escuela tratamos de dar salida a esas inquietudes y propuestas programando nuevos cursos (corte y confección, fotografía, cocina, idiomas, etc.) y ampliando la programación de actividades extraescolares que, además, servirían como reclamo para nuevos alumnos. Con nuestras acciones contribuímos también a la puesta en marcha de nuevos servicios municipales, y a la consolidación de otros (centros culturales, bibliotecas, servicios sociales, etc.)

Con lo que sí se contaba era con una potencial demanda de estas actividades, pues el perfil de la población de Calviá estaba cambiando notablemente. Los inmigrantes, mayoritariamente peninsulares, comenzaban a superar a la población autóctona. Estos nuevos calvianers se iban asentando en las zonas costeras, ya que trabajaban básicamente en la hostelería y actividades afines. Vivían en los propios hoteles o en pequeños apartamentos situados cerca de los centros de trabajo. A comienzos de los años 80 se fueron conformando nuevos núcleos de población (Son Ferrer, Galatzó) con una oferta de viviendas dignas para estos trabajadores, con lo que, una vez cumplida su jornada laboral, podían salir del ámbito del centro de trabajo y programar su tiempo de ocio de manera diferente.

Alfonso Martínez Gómez

9

Revista Xiprell CEPA Calvià

ESCOLA ACTIVA L’Escola d’Adults de Calvià va iniciar la seva activitat a principis de març de 1986 a Magaluf, a un local cedit pel sindicat d’Hotelería d’UGT, situat a les Galeries Navarro. Era una sala de dimensions reduïdes que havíem de compartir.

Normalment, els matins estava a la nostra disposició i l’aprofitàvem per a les reunions i preparació de materials i classes. A l’horabaixa es dividia en dos espais, separats per unes cortines. En una part atenien les consultes del sindicat i a l’altre nosaltres fèiem les classes d’Alfabetització i Neolectors. Per a tota la gestió de matrícules, elaboració de material, etc. comptàvem amb una màquina d’escriure i una petita fotocopiadora.

A finals del curs 87/88, un dia de juny, els responsables municipals ens varen mostrar unes instal·lacions a la platja de Torà, a Peguera. Era l’antic col·legi d’aquesta localitat, que es convertiria en la nova seu de l’Escola a partir del curs 88/89. Comptava amb espai per al treball del professorat i l’administració, a més de dues aules. Va ser inaugurat amb una gran festa. Amb aquest nou espai es va millorar molt la gestió, sobretot en l’atenció als alumnes quan venien a matricularse. Amb les dues aules també es va poder augmentar l’oferta formativa.

El curs 1990/91 s’inicia amb un nou trasllat de la seu de l’Escola, que queda instal·lada al Casal de Can Verger (Calvià). Amb la sortida dels serveis municipals que hi havia a l’edifici (Educació, Cultura i Manteniment) es va aconseguir tenir una àmplia zona administrativa i d’ús dels professors, a més d’espais per a les classes d’Alfabetització i per als tallers de Català i Confecció. Així mateix, l’ampla zona de pati i jardí es va utilitzar per a tota classe d’esdeveniments, sobretot per a les festes d’inici i final de curs.

De nou la seu de l’Escola es trasllada. En aquest cas és a Magaluf, al número 6 de l’Avinguda de Sa Porrassa, on segueix estant actualment. En principi, era un espai bastant reduït, dedicat a zona administrativa, de professors i 2 aules. Amb el temps, els espais per a l’Escola s’han anat ampliant a mesura que l’edifici quedava buit pel trasllat dels serveis municipals (Policia Local, Serveis Socials, Medi Ambient). D’aquesta manera, amb el temps, s’ha aconseguit tenir 11 aules i 10

Revista Xiprell CEPA Calvià

diversos espais més per als Departaments, la Direcció, la Secretaria i una Sala de Professors.

Aquest edifici es complementa amb un altre situat molt a prop, a l’Avinguda de les Palmeres; on es va acondicionar una part de la antiga Escoleta de Magaluf, que es dedica als Cicles Formatius. Amb aquests dos edificis, que tenen un equipament bastant important (ordinadors i pissarres digitals a les aules) i algunes mancances estructurals, s’ha aconseguit concentrar a Magaluf part de l’oferta formativa, la qual estava dispersa per tot el municipi: Graduat, Proves d’Accés, Català, Cicles Formatius, etc.

Però com podem entendre fàcilment, tota l’activitat que l’Escola ha desenvolupat al llarg dels anys no s’ha pogut fer només en aquests edificis. Des del primer moment es feia necessari disposar de locals alternatius. Vàrem tenir una bona resposta, tant per part de les administracions com d’empreses i institucions privades. Durant bastants cursos teníem aules a locals cedits per hotels (Guadalupe, Tobago, Trinidad, Panamá), per associacions de veïnats, i fins i tot al magatzem d’un bar a Son Ferrer i a les depuradores de Sta. Ponça i Peguera. A mesura que el municipi compta amb més infraestructures educatives i d’oci, l’Escola utilitza espais a col·legis (Ses Rotes, Xaloc, Puig de Sa Ginesta, Cas Saboners, Jaume I, Son Ferrer, Ses Quarterades, Es Capdellà, Migjorn, IES Calvià), a centres culturals i biblioteques (Son Ferrer, El Toro, Sta. Ponça, Galatzó, Magaluf) i a Es Generador. Amb la incorporació dels cursos de Memòria, les classes s’imparteixen en els mateixos locals de les associacions de Persones Majores.

Amb aquest panorama, el títol d’escola activa ens pot fer pensar només en una Escola itinerant, en moviment, com de “cul de mal seient”. Però volem donar a aquest títol també un altre sentit: el d’escola amb inquietuds. Una activitat i unes inquietuds que ens movien a intentar arribar a tots els ciutadans que podien necessitar els nostres serveis, independentment dels mitjans disponibles; per oferirlos la possibilitat de tenir una segona oportunitat o totes les que fossin necessàries.

Amb aquest esperit inquiet afrontam el futur de l’Escola, que esperam sigui llarg i profitós.

Alfonso Martínez Gómez

11

Revista Xiprell CEPA Calvià

LAS ACTIVIDADES EN NUESTRA ESCUELA - ¡Gracias!. -¿Por qué?. –Porque es la primera vez que he acudido a una conferencia. Los primeros años, esta era una situación habitual en la que alumnos, mayoritariamente mujeres, nos confesaban que era la primera vez que acudían a una actividad que rompía con la cotidianeidad de trabajo-casa y casa-trabajo, sin más opciones.

Un día cualquiera, en el lugar menos esperado, nos encontramos con alguien que nos evoca el sabor de aquellas paellas que se hacían en las excursiones que organizábamos.

Otro, al que no le importaba el humo producido por el fuego, te recuerda las torradas que se hacían en Can Verger para el inicio del curso. Hay quien, trasladando sus recuerdos al Baile de Gala y la Fiesta de la Primavera, te dice que nunca se lo pasó mejor. Qué decir de esa vecina que te pregunta ¿vais a volver a hacer corte y confección?, porque añora aquellas clases en las que preparaban prendas para carnavales, desfiles o para ocasiones especiales que se les presentaban en el ámbito privado o familiar. Pero no solo de comidas, bailes y otros entretenimientos hemos disfrutado en esta Escuela.

En varias ocasiones, de la mano de Gaspar Valero, hemos ido conociendo algo más este gran municipio con sus Itineraris per Calvià. Juan Recio ha llenado nuestras aulas de humor y creatividad. Un conseller, Sr. Damià Pons, y un alcalde, Sr. Alfonso Rodríguez, nos han dejado magistrales lecciones en sendas inauguraciones de cursos escolares.

El Ilmo. Sr. D. Jeroni Albertí, en un alarde de generosidad, nos ilustró sobre las vicisitudes acaecidas en el proceso de constitución de la comunidad autónoma, en una conferencia que la Escuela organizó con motivo del XX Aniversari de l’Estatut d’Autonomia. El no menos ilustre Mestre Tomeu Esteve, maestro de cocina y de grandes cocineros, nos deleitó con su gran sapiencia sobre gastronomía popular, no sin antes alabar las bonanzas de unas migas preparadas por algunos de los alumnos que asistieron a su charla.

Escritores como Pere Morey, Tana Marcé y Jaume Oliver han compartido con alumnos y profesores confidencias sobre su labor creativa, comentando algunas de sus obras. También, personalidades de la vida pública municipal como la Sra. Margarita Nájera y el Sr. Antoni Pellicer nos acercaron a sus preferencias literarias comentando sendos libros en un ciclo de actividades organizadas en torno al Día del Libro. Ha sido una contínua corriente de 12

Revista Xiprell CEPA Calvià

aire fresco, cargado de sapiencia, de buen saber hacer, de cercanía a la realidad que nos rodeaba; que ha venido del exterior y que ha invadido las aulas a lo largo de estos años.

El terreno al que llegaba esta corriente no estaba baldío. Esas personas que venían a la Escuela para progresar en el trabajo y en la vida a través de la mejora formativa y de la consecución de unos títulos académicos que se les exigían, atesoraban experiencias múltiples y variadas. Sólo había que ayudarles a exteriorizarlas de igual manera que se les ayudaba en las clases con la instrucción académica. Nos dimos cuenta muy pronto, en el día a día de las clases; por lo que era tarea de quienes teníamos responsabilidades el poner los medios. No se tardaría en comenzar el trabajo.

Ya, durante el segundo curso escolar (1986/87), se puso en marcha una revista escolar con el nombre de Xiprell. En ella, alumnos como Juan Ramón Álvarez, David Pérez, Manuela Zuzama y tantos otros, pudieron dejar constancia de su nivel creativo y de sus inquietudes. Memorables artículos como El Cronicón Calvianer, reflexiones sobre las condiciones laborales en hostelería, pasatiempos, etc., fueron muestra de ello.

El curso siguiente ve la luz un trabajo de equipo que no, por sencillo en su composición, era menos importante. Los alumnos de Alfabetización y Neolectores se presentan y muestran al resto de compañeros y ciudadanos de Calviá sus orígenes . Este trabajo lo editó el Ayuntamiento con el título de Orígenes.

Coincidiendo en el final del siglo XX preparamos un bloque de actividades, entre las que destacó un trabajo narrativo realizado por alumnos. Fueron 12 personas, hombres y mujeres de diferentes edades y procedencias, reflejo de la diversidad social de Calviá, quienes nos contaron cómo habían vivido la parte que les había tocado del siglo XX. También se publicó el libro con el nombre de Calvià fi de segle.

La constatación de la existencia de unas inquietudes por contar cosas, y hacerlo con la palabra escrita, nos obliga a continuar en la línea de facilitar una salida al exterior a esos creadores anónimos necesitados de la oportunidad que les puede brindar un momento y un entorno propicios.

Dicho y hecho. Se pone en marcha el Concurs de Relats Breus de l’Escola d’Adults de Calvià. Durante sus nueve ediciones, los participantes pudieron narrar historias ambientadas en el desembarco del rey Jaume I, hablar de la paz y la convivencia, celebrar el XX aniversario de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, crear una historia a partir de la visión de un cuadro, introducirnos en el mundo de la ciencia y el misterio, recordar historias vividas en la escuela..... Cada una de las ediciones contó con sus 13

Revista Xiprell CEPA Calvià

premios, fiesta de entrega y edición del correspondiente libro por parte del Ayuntamiento.

Acabada esta etapa, quizás por agotamiento de la fórmula, se pensó en continuar alentando la participación con otro formato. Al final se decide volver a editar una revista escolar que, en reconocimiento a aquellos pioneros de hace 30 años, se le ha llamado Xiprell. Una revista de la que ya se puede disfrutar de su 3er número, este monográfico dedicado al 30 aniversario de la Escuela.

Pero también, desde la Escuela de Adultos, se ha participado en otro tipo de actividades que se realizaban en el municipio; siendo en ocasiones precursores o colaboradores activos en sus inicios. Participamos en las primeras ediciones del Dia del Llibre a Calvià, del Dia de l’Arbre. Desde nuestros talleres de Corte y Confección se elaboraron los disfraces de las primeras ediciones de Sa Rua de Calvià y de las diferentes ruas que se celebraban a lo largo del municipio, así como los primeros atuendos de varias de las collas participantes en las Festes del Desembarc, e incluso, los hábitos de algunas de las cofradías del municipio que comenzaban su actividad. Con exposiciones de trabajos y desfiles de modelos se empiezan a celebrar los finales de curso, en ocasiones de la mano del IFOC y del propio IES Calviá; que derivaron en la celebración del Baile de Gala y posterior Fiesta de la Primavera. También colaboramos en la puesta en marcha de los primeros centros culturales y bibliotecas que se iban creando en el municipio, organizando actividades en sus locales o acudiendo a las que estas entidades programaban.

Han sido multitud de actividades con una motivación principal: ofrecer a los ciudadanos que han venido a nuestro encuentro, convirtiéndose en alumnos, una participación efectiva y la posibilidad de desarrollar unas capacidades que, unidas a la instrucción académica que estaban recibiendo, les permitieran conseguir el éxito que buscaban y una satisfacción personal por el trabajo realizado durante su paso por esta escuela; convirtiéndose en verdaderos ciudadanos activos y participativos.

Por nuestra parte, no se trataba solo de cubrir el expediente programando unas actividades que justificaran nuestro trabajo. Humildemente pienso que la Escuela de Adultos de Calviá, con la programación de estas actividades, ha contribuido activamente al proceso de cohesión social que este municipio ha venido experimentando en los últimos años; más allá de haber podido conseguir que muchos ciudadanos pudieran ver cubiertas sus espectativas personales.

Alfonso Martínez. Coordinador de Actividades del CEPA Calvià 14

Revista Xiprell CEPA Calvià

IN MEMORIAM

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante no hay camino, se hace camino al andar.

Al andar se hace camino y al volver la vista atrás, se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar

Golpe a golpe, verso a verso...

María Rigo Pons (maestra y primera directora de la Escuela de Adultos), Felip Cirer (maestro), Emilia Cuevas (profesora de Corte y Confección),Joan Coll (professor), Francisco González, David Pérez, Josefa Gambao, Vicente Chinchilla, Lola Pujol, Rodrigo Quesada, Juanjo Llodrà, Matilde Cañadas, Eduardo Magaña, Bárbara García, Antonio Tallón...(alumnos).

Uno a uno fuisteis llegando a nuestras vidas y a esta gran família que se comenzaba a formar. Pasásteis dibujando vuestros propios caminos, como enseñantes o como alumnos, dejando en cada caso una profunda huella difícil de olvidar.

También, uno a uno, nos fuisteis dejando huérfanos de vuestra grata compañía, de vuestro incansable trabajo; haciendo que esos caminos, por desgracia, fueran demasiado cortos para algunos de vosotros. El infortunio, en forma de crueles enfermedades o fatales accidentes, os fue apartando muy pronto de ellos y, en consecuencia, de nosotros.

Esta gran familia que es la Escuela de Adultos de Calviá, que os ha visto pasar dejando una profunda huella, haciendo camino día a día, vuelve la vista atrás y reconoce esa senda que nunca volveréis a pisar, pero que ha quedado muy marcada entre nosotros.

Siempre estaréis en nuestro recuerdo.

Comunitat educativa CEPA Calvià

15

Revista Xiprell CEPA Calvià

L’ESCOLA ARA....L’ACTIVITAT CONTINUA L’escola continua viva i activa després de trenta anys. La prova són les contínues activitats que cada curs organitzen els diferents departaments. Enguany, els de Ciències Socials i Comunicació juntament amb més de trenta-cinc alumnes, han visitat els edificis més emblemàtics de la Palma marinera, la que antigament era el centre neuràlgic de l’economia de l’illa. Quan el port de Mallorca era un del més importants de la Mediterrània, on arribaven productes d’arreu del món que es distribuïen després cap a altres punts d’Europa.

La visita, liderada per Magdalena Torrens, membre de l’acadèmia de llengües ELEUSAL Mallorca i guia autoritzada pel Consell de Mallorca, ens va oferir una visió poc coneguda d’aquest indrets de Ciutat.

Sortint del passeig del Born, va situar l’antic emplaçament de la ciutat baixa, envoltada per les murades, contínuament amenaçada per les contínues inundacions de la riera que ho arrasaven tot, i que finalment va ser desviada fins a la seva actual ubicació, al passeig de Mallorca, durant el segle XVII. Un poc més endavant ens vam trobar amb la majestuosa simplicitat de Sa Llotja, edifici construït per l’arquitecte Guillem Sagrera, escultor mallorquí del segle XV, que va rebre l’encàrrec de construir un lloc apropiat per a les tasques i necessitats dels mercaders. Les obres van començar durant el regnat de Martí l’Humà. El resultat va ser un edifici senzill de composició equilibrada y base rectangular, sostingut per uns pilars que semblen altes palmeres en moviment. Per a la seva construcció es van transportar tones de pedra de Felanitx i Binissalem, de reconeguda vàlua.

A uns cinquanta metres de Sa Llotja, ens trobem l’edifici del Consolat de Mar, seu actual del Govern Balear. El Consolat es va fundar el 1326 i era la seu del tribunal de jurisdicció dels assumptes marítims, encara que no per molt de temps.

Les nostres passes ens van conduir a la plaça de les Drassanes i al barri del Puig de Sant Pere, amb l’aljub d’Es Baluard, que subministrava aigua a tot el barri. Va ser l’arquebisbe català Berenguer de Palou qui va encarregar la construcció de l’església de la Santa Creu, iniciada al segle XIV. Avui només queden el campanar i la capella de Sant Llorenç. L’església que avui podem visitar és el resultat d’una reconstrucció començada a mitjans del segle XV, que es va perllongar fins al segle XVIII.

16

Revista Xiprell CEPA Calvià

Abans d’arribar a la Santa Creu travessem un carreró estret que en la seva època va ser la seu dels notaris de la ciutat: el carrer dels Apuntadors. Els “apuntadors” eren els encarregats de subscriure totes les mercaderies que arribaven i sortien del port de Palma de i cap a destinacions d’arreu del món

.

La importància dels vaixells a l’època era molta, i la pirateria una activitat molt comuna a la Mediterrània. Tant era així que els monarques atorgaven als seus lleials les anomenades “patents de cors”, documents que permetien la pirateria. El botí obtingut es repartia en tres parts: una per al rei, una altra per al capità i una per a la marineria.

La visita ens va entusiasmar i tots vam tornar a casa amb una visió romàntica i diferent dels corsaris i de la ciutat de Palma.

Isabel Ródenas, professora d’Anglès 17

Revista Xiprell CEPA Calvià

LES VIVÈNCIES DELS NOSTRES ALUMNES Diario de un luchador, por Isidro Arcos.

Isidro es uno de los estudiantes del CEPA Calvià con más recorrido escolar. Llegó ya hace años con una mínima base de alfabetización que con su tesón e inteligencia natural ha conseguido rebasar y finalmente, este curso, ha conseguido su titulo de Enseñanza Secundaria.

Me llamo Isidro Arcos Muñoz y soy el mayor de cuatro hermanos. Nací en 1946 en Fortanarejo, un pueblo de la provincia de Ciudad Real. Me crié en la finca El Alcornocal, a diez kilómetros del pueblo. En la finca no había escuela, y de la de Fontanarejo recuerdo que los muchachos que tenían la suerte de asistir algún día u hora me comentaban que tenían que saber el Padrenuestro y cantar el Cara al sol.

Llegué a Palma con veintitrés años, casado y con una hija. Después llegaron dos más.

Trabajé en el transporte público de Palma. En la actualidad estoy jubilado.

Soy una persona bastante activa y con inquietudes. Mi forma de ver la vida es vivirla y participar en ella, aunque siempre ha sido en la calle. Nunca había participado en aulas, bajo una tutela de disciplina académica que tantas veces había oído. Mi interés por lo que no conocía pero había oído tantas veces,como institutos, universidad, etc. Mi vida estaba llena de práctica y poca teórica. Echaba de menos y me preguntaba cómo sería eso de ir a clase, y asistir todo un curso académico. Un aula, compañeros y compañeras, profesores y profesoras…lo he pensado muchas veces en mi vida.

Nada es fácil si se tiene una familia numerosa, como para cargar más el carro con estudios. Un poco de caguitis tenía: miedo a no saber nada, ser el más torpe de la clase, etc. Todo eran ideas que se me pasaban por la cabeza. Me pregunté qué pasaría si buscara un centro para cursar los estudios primarios.

Lo primero: pensar qué hacer y dónde acudir. Tenía que ser un lugar cerca de mi casa, fácil de aparcar, horarios flexibles, ambiente serio entre el profesorado y que fuera público. Tuve información de otros centros, y el que más se adaptaba a mis necesidades era el Cepa Calvià. Creía y sigo pensando que es el más adecuado para estar y evolucionar como persona. Una gran puerta. De esto hace ya unos cuantos años y pienso que la experiencia ha sido positiva, ha cumplido mis expectativas en cuanto a profesores, alumnado, ambiente y organización.

Recuerdo el primer día de clase: todos jóvenes, hasta los profesores. Al menos desde mi punto de vista. Desde el de mis compañeros sería distinto. Había una gran diferencia de edad. Alumnos que pensaban que yo era el profesor. Les costaba entender que una persona mayor no tuviera nada mejor que hacer que venir a clase. La manera de situarse en clase, la situación del grupo: el mayoritario en las mesas del centro. Ni atrás ni en las 18

Revista Xiprell CEPA Calvià

primeras. Me di cuenta de que también era el lugar de los empollones. Las mesas de atrás para los que menos interés tenían. Las mesas de delante estaban ocupadas por aquellos que más ganas tenían pero estaban menos preparados. Mi primer año en la mesa de delante y totalmente solo me encantó. Estaba muy bien en esa ubicación. Se ajustaba a la realidad.

Durante los primeros días de clase las cosas que ocurrieron fueron interesantes. Cada día era diferente. Para mí era ir adelante: distinto profesor, otras formas. Todo era nuevo.

Reconozco que me enganché.

La clase en grupos. Juntos pero no revueltos. A preguntas de los profesores se formaban debates: ¿es lo mismo ver que mirar?, ¿es más rápido el oído o la vista?, ¿es lo mismo oír que escuchar?, ¿qué es el arte?, las obras de Lope de Vega, las jarchas, etc. Todo muy natural, pero generaban unos exquisitos debates.

Recuerdo la pregunta de un profesor: quién era Jose Antonio Primo de Rivera. Un alumno contestó: “un torero”. En medio del silencio sonó una carcajada, que sonó tan fuerte como mal. El alumno de la carcajada fui yo. Pedí disculpas al profesor y a los alumnos por lo sucedido. Reconozco que fue un momento malo para mí.

En clase me costaba seguir el ritmo de los demás, pero siempre tuve el apoyo de los compañeros. Fue bonito y de agradecer la actitud del grupo.

El paso por la escuela me ha hecho ver que todo tiene un sentido y la relación que tienen las cosas entre sí. La Economía, el mar, la tierra y la minería; patrones de corrientes migratorias desde sus orígenes. Arte, pintura, fotografía, cine, color, etc. Las diferentes lenguas, religiones, formas de creer en algo; las matemáticas en la vida… todas estas materias son difíciles de entender si no pasas por la escuela. En la calle sabes que existen, pero que tengan tanta relación no lo creía. Nada es porque sí.

Mi agradecimiento a la escuela y a los que la componen.

Gracias, Isidro Arcos

19

Revista Xiprell CEPA Calvià

Colaboración del alumno Juan Ramón Álvarez, aparecida en el número 2 de la revista Xiprell (1ª época), marzo-abril de 1987.

20

Revista Xiprell CEPA Calvià

Juan Ramón Álvarez... que en 1986 era jefe de sector del H. Palma Nova, podría representar el perfil de la mayoría de alumnos de la 1ª promoción de Graduado Escolar de la Escuela de Adultos. Trabajador de hostelería, de mediana edad, con familia, de gran profesionalidad e inquietudes por la superación personal. Después de obtener el Graduado Escolar, fue uno de los alumnos que propuso la continuación con un nivel superior, que la Escuela no tenía en aquel momento. Así, el curso 87/88, se organizó un grupo de postgraduado, a la espera de poder articular una salida más apropiada para las inquietudes de estos alumnos.

Muchos de ellos vieron colmadas sus expectativas con la puesta en marcha del curso de Acceso a la Universidad para Mayores de 25 años (curso escolar 1990/91).

Juan Ramón fue uno de los alumnos que aprovechó esta otra oportunidad que se le brindaba con un resultado muy positivo.

Por supuesto, no se quedó ahí. El curso 1993/94 finalizó sus estudios universitarios y obtuvo el título de Graduado Social Diplomado por la Escuela Universitaria de Graduados Sociales de Baleares, adscrita a la UIB. No todos los alumnos que han pasado por esta escuela han completado una trayectoria formativa tan brillante, pero sí han tenido la oportunidad de poder llegar a conseguir las metas marcadas. Un Certificado de Estudios o un Graduado Escolar que les han posibilitado obtener una mayor estabilidad en un trabajo. Un título de FPI o de FP de Grado Medio o de Formación Ocupacional, que les ha permitido cambiar de trabajo a la vez que tener posibilidades reales de promoción laboral o de continuidad en un itinerario formativo propio. El reconocimiento de unos niveles de catalán certificados por la Administración indispensables también para el acceso o la consolidación de un puesto de trabajo.

Junto a estas realidades, en cuanto a la consecución de logros personales en el campo formativo aplicado a la vida laboral, no menos importante para la gran mayoría de las personas que los han conseguido, es la satisfacción personal por el logro de una meta que podían ver muy lejana e, incluso, inalcanzable.

Esta circunstancia les lleva a elevar su autoestima, pero también a valorar los esfuerzos que en determinadas ocasiones realizan otras personas, las propias instituciones públicas, etc., para que quienes quieran puedan.

Juan Ramón Álvarez es un fiel representante de ese espíritu de superación personal, de aprovechamiento de las oportunidades que se te pueden brindar en la vida. Hemos de sentirnos orgullosos de que él y tantos otros como él, encontraran en esta institución, en esta Escuela, la respuesta que buscaban a unas determinadas inquietudes. A la vez, también es motivo de orgullo comprobar que la propia institución ha mantenido y renovado día a día el espíritu de servicio que la debe caracterizar, indispensable para que los ciudadanos que acuden a ella puedan encontrar una respuesta a sus demandas.

Alfonso Martínez Gómez

21

Revista Xiprell CEPA Calvià

Entrevista a Rafael Delgado Montoro, alumno de informática, por Immaculada Cruz (3ºB ESPA). ¿Dónde naciste?

En Granada. ¿Cuándo llegaste a Mallorca?

En el año 1969, tenía 14 años. Vine con mi padre, el mismo día que llegué, encontré trabajo. Me quedé solo. Mi padre era albañil y se fue a trabajar a otra parte de la isla. Venía a verme los fines de semana, cuando él tenía libre. ¿Dónde vivías?

En aquel entonces los hoteles nos daban alojamiento. Vivíamos los hombres en una planta y las mujeres, en otra. Las habitaciones eran para 4 o 6 personas, también había otras más grandes donde cabían unos 20 o 30, dependía del hotel. Había unas normas que teníamos que cumplir, no podíamos llegar más tarde de las 12 de la noche, si no, no podíamos entrar. También daban habitaciones a los matrimonios e, incluso, vivieron niños allí. ¿Cuál fue tu primer trabajo?

De botones, en el hotel Atlantic. ¿En qué consistía?

En abrir y cerrar la puerta del hotel y, cuando había entradas, iba a abrir la puerta del coche y cogía los bolsos de las señoras, los acompañaba a las habitaciones y les abría las cortinas. También hacía una cosa bastante curiosa. Si había que dar algún recado a un cliente y no se encontraba en el hotel, me daban una pizarra con un mensaje escrito y yo iba a la playa a buscar al cliente para que lo leyera. Otra tarea que hacía era llevar cada día los pasaportes de los clientes a la guardia civil, llevaba unos y traía otros. ¿Qué más trabajos has hecho?

Trabajé de “pasa vinos” en el comedor; luego, fui ascendiendo hasta camarero, y, hasta que me he jubilado, con 63 años, he trabajado de lo mismo. ¿Ha crecido mucho Magaluf?

Sí, ha crecido una barbaridad, cuando yo llegué aquí solo había hoteles. No había guarderías ni colegios, ni institutos. No había aceras ni calles y para el servicio de correos, venía dos veces por semana una especie de furgoneta para desempeñar la función que hace correos, que en aquel momento era muy necesaria, pues había muchos trabajadores peninsulares y enviábamos todo el dinero que ganábamos se lo enviábamos a los padres. En los hoteles nos daban cama y comida a los trabajadores. Apenas había 22

Revista Xiprell CEPA Calvià

dinero que ganábamos se lo enviábamos a los padres. En los hoteles nos daban cama y comida a los trabajadores. Apenas había pisos para poder vivir. Veníamos a echar la temporada y después nos íbamos a nuestros pueblos. Ahora hay gente que vive aquí todo el año y tenemos todos los servicios que necesitamos. Magaluf ha crecido muchísimo.

-En estos años, ¿crees que los trabajadores han mejorado en cuanto a las condiciones de trabajo?

- Sí, claro que se han mejorado las condiciones de los trabajadores, la forma de trabajar es más segura. Ahora hay muchas inspecciones de trabajo; antes era habitual que muchos trabajadores no estuviesen asegurados y no pasaba absolutamente nada.

-En tu opinión, ¿la formación ayuda a encontrar trabajo o a mejorar las condiciones del que ya lo tiene?

-Sí, la formación ayuda a encontrar trabajo; ahora entran a trabajar a los hoteles muchos chicos y chicas de la escuela de hostelería. Yo entré a trabajar sin formación ninguna, pero con muchas ganas de aprender. Poco a poco aprendí el oficio y fui ascendiendo.

También aprendí inglés.

-Rafael, muchas gracias por compartir estos recuerdos con nosotros.

-A vosotros, encantado.

23

Revista Xiprell CEPA Calvià

Me llamo Pilar Moreno, estoy casada y tengo tres hijos.

En el año 2007, hace 10 años, decidí estudiar el grado medio de Técnico en Curas Auxiliares de Enfermería. Estaba muy asustada porque trabajaba de mañana y mis hijos eran pequeños. Pensaba que no iba poder con todo, aun así, decidí intentarlo.

No sabía dónde se cursaba el grado medio de TCAE. Pues bien, me fui una mañana a la Conselleria de Educación, y allí me informaron dónde podía estudiarlo y en qué horarios horarios se impartía. También vi que en el Cepa Calvià se hacían las clases por la tarde, y surgió mi primer problema ¿Dios, dónde está este centro? Yo vivo en Palma y soy granadina, mejor dicho, chauchinera, y no sé dónde está Calvià. Así que fui al centro una mañana con una amiga que es mallorquina y me matriculé.

Comencé las clases en Paguera y también, un día a la semana, en un colegio de Palmanova. Fue muy duro, pero al final lo logré gracias a mi marido y mis hijos, ya que me apoyaron mucho.

Recuerdo que cuando me daban las notas y los exámenes, mis hijos competían conmigo a ver quién sacaba mejor nota.

Mis profesores eran Jose Luis, Alicia y Vicente. Hice las prácticas en Son Dureta y me di cuenta de que los alumnos del Cepa Calvià estábamos muy bien vistos allí por el personal Sanitario. Cuando terminé el grado medio de TCAE, me matriculé para sacarme el certificado de catalán. ¡Pobrecilla Coloma!, ¡Qué paciencia tenía conmigo!, ya que con mi acento a veces la pobre tenía que adivinar lo que decía. Logré sacarme el certificado A. Fue muy duro para mí, pero la verdad es que nunca perdí la ilusión porque la profe me animaba y me decía que yo podía.

En el 2012 me matriculé para hacer el grado medio de Sociosanitario. Tuve unos profes muy buenos, Vanessa, Virtudes, Antonio y, la mejor, Juana, como persona y como profe, porque nos entendía muy bien a todos, a los jóvenes por jóvenes y a los mayores como mayores. Es decir, tenía mucha empatía con nosotros. Realicé las prácticas en Amadip. Mi sorpresa fue que la cuidadora que me asignaron también había estudiado en el Cepa Calvià. En Amadip hicimos las prácticas cinco alumnos del Cepa y nos contrataron a dos. En el 2015 me matricule en el B de Catalán. Mi profe era Imma, una excelente profesora. Con ella aprendí mucho. Le estoy muy agradecida por haberme dedicado tiempo incluso fuera de clase. Y en el 2015 aprobé el B1 y el B2 de catalán. La verdad es que mi paso por este centro me ha hecho crecer profesional y personalmente. He conocido mucha gente, he hecho muy buenas amigas, me he sentido muy bien, y, lo mejor de todo, es que he salido muy bien preparada.

Gracias a Maria José, la secretaria que a la pobre siempre la estaba mareando. ¡Qué paciencia que tiene! Gracias al CEPA Calvià, a la dirección, a los profes.

Pilar Moreno

24

Revista Xiprell CEPA Calvià

MADRE E HIJA: UN PASO QUE MODIFICÓ SUS VIDAS El motivo que nos impulsa a escribir este relato, es compartir con todos vosotros la experiencia que hemos vivido madre e hija en el centro educativo CEPA Calvià y a la vez agradecer al equipo de profesores y equipo en general todo su apoyo y dedicación.

Todo empezó cuando yo comencé a estudiar el FP de Técnico en Atención Socio Sanitaria. Mi experiencia fue tan positiva que fui animando a mi madre para que ella se decidiera a retomar los estudios que había dejado en su juventud por motivos familiares.

Al acabar el primer año, mi madre se matriculó y empezó el curso y yo empecé segundo año.

Aunque no coincidíamos en el aula, en casa compartíamos momentos de estudios y nos ayudábamos la una a la otra. Los cursos fueron trascurriendo y con mucho esfuerzo y dedicación íbamos alcanzando nuestra meta.

Hoy en día nos sentimos muy satisfechas de los estudios que realizamos, conseguimos tener el título de Técnico en Atención Socio Sanitaria y el título de Técnico en Curas Auxiliares de Enfermería, de lo que nos sentimos inmensamente orgullosas.

Personalmente fue una experiencia muy positiva para las dos. Hizo que compartiéramos momentos de estudio y que trabajáramos juntas y nos apoyáramos la una a la otra.

Los años que pasamos en el CEPA Calvià quedarán para siempre en nuestro recuerdo de una forma entrañable y muy positiva.

Es una experiencia que recomendaríamos a todo el mundo, ya que nos enriqueció mucho, profesional y personalmente.

Gracias a mis estudios y a la dedicación de mis profesores tengo la gran suerte de tener trabajo como Auxiliar de Enfermería en la Clínica Juaneda desde hace 2 años y mi madre no descarta dedicarse a ello en un futuro.

Con este relato os dejamos constancia de nuestro paso por CEPA Calvià.

Todo nuestro agradecimiento a este gran equipo humano.

Isabel Sagrera Massanet (Madre) Magdalena Pons Sagrera (Hija)

25

Revista Xiprell CEPA Calvià

EXPERIÈNCIES DE L’IRAN

Me llamo Ferry, nací en 1946 en Teherán, capital de Irán (Persia). Nuestro idioma se llama Farsio. Mi padre era militar y mi madre ama de casa. Tengo una hermana mayor, y un hermano menor. Tuvimos una casa en el norte de la ciudad, al lado de las montañas.

En invierno había mucha nieve y hacía mucho frío, especialmente en nuestra zona. En invierno jugábamos con la nieve y nos divertíamos. En verano hacía mucho calor, solíamos jugar en el jardín y nadábamos con nuestros amigos en la piscina. Éramos muy felices. Cuando tuve 18 años terminé la educación secundaria. Después fui a Londres para aprender inglés y administración. Al cabo de tres años volví a mi país. En aquella época había muchas compañías internacionales trabajando.

El shah de Persia empezó a modernizar el país y cambió el sistema antiguo por un sistema moderno para que todos los ciudadanos pudieran trabajar juntos. Las mujeres por primera vez pudieron votar, trabajar al lado de los hombres y ganar el mismo dinero que ellos. Tenían mucha más libertad que ahora.

En esta época empecé a trabajar por las mañanas en el Banco Nacional de Irán y por las tardes estudiaba en la universidad para ser banquera y contable.

En 1974 conocí a mi marido en una fiesta de mi compañera de trabajo. Él era escocés y trabajaba para una compañía de petróleo.

En 1976 nos casamos. Éramos felices y teníamos todo lo que queríamos hasta que todo cambió: los islamistas por un lado y los comunistas por otro empezaron numerosas manifestaciones en contra del shah para que se fuera del país. Al cabo de 6 meses Irán fue peligroso para los extranjeros que trabajaban ahí. Mi marido era extranjero y tuvimos que marcharnos. En agosto de 1979 con nuestra hija de 6 meses dejamos todo lo que teníamos y salimos de ahí para siempre y lo perdimos todo.

Poco después hubo una revolución y el shah también tuvo que salir con su familia y sus ojos llenos de tristeza. Murió un año después en el exilio.

Los islamistas, ayudados por Estados Unidos y Francia, ganaron la guerra y mataron a muchísimos comunistas.

Después de vivir en numerosos países, ahora vivo en Mallorca ya sin mi marido.

Fereshteh Hamilton (Estudiante de español del Cepa Calvià)

26

Revista Xiprell CEPA Calvià

LOVELY SIXTIES: The experience of Layla, the first woman tour guide in Mallorca When Layla Hanley first arrived in Mallorca from her home country Ireland, she was exhausted.

The journey from Victoria Station in London to the island had taken two entire days. After the train, she took a boat in Calais, two more trains to Paris and another one which took her to the Spanish border. In Hendaya she transferred to a new train to Barcelona, where she finally crossed the Mediterranean on a ferry to her destination: Palma. It was 1962. Layla wasn’t a tourist in our island. Neither was she on a business trip. She had been hired by Thomas Cook, the first and most important worldwide Travel Agent at the moment, with the peculiarity that she was the first woman working as a tour guide in Mallorca.

The island was really a paradise. There were only two traffic lights in the town and she soon realised she would need her own way of transportation to visit her customers around the city, so she bought a nice motorbike which made it easier for her to move. The fact of not having a driving license wasn’t a problem. The Irish police sent her one. That’s how she could start visiting her costumers in the most luxurious hotels: Palmanova, Morocco, Atlantic- in Magalluf-, and many others.

This lively short, grey-haired woman came to our class a Friday morning and answered to all our questions.

What kind of tourists came to the island?

Well, mainly higher class, and there were no families. Only couples, very quiet people with enough money to spend in everything. The hotels would offer very good service and food by then, with live music orquestras. For example, the Cristina hotel, which was very famous by then and received the top actors and actresses of the time, had two maîtres who used to prepare their desserts and other first quality meals in front of their customers.

That meant that those tourists did not need go out for lunch or dinner, even to nightclubs, since they had the hotel orchestras which would be playing every night. And all these privileges for very convenient prices.

27

Revista Xiprell CEPA Calvià

Where were those first tourists from?

Mainly from England and France. Few Germans. It was later, in the 70´s, that Americans discovered the island and started to drag people here. It was the time of the Reina Constanza and the Nixe Palace hotels in Cala Mayor, and Son Vida. I met many famous people, such as the king Juan Carlos and family and their nannies; Haile Selassie, the last Emperor of Ethiopia; the princess Gabriela de Saboya, who supposedly was the truly king Juan Carlos’ love and many American stars who played at the many films which were shot in Mallorca.There were very few hotels, then…

In Palma really few, but beautiful. The Mediterraneo, the Phoenix, Victoria, Alsina, Bahia Palace, and the ones in Cala Mayor.

Which cultural differences surprised them most?

Well, they had no problems. They loved bullfights (corridas de toros) and flamenco.

And the excursions that we organized to Coves del Drac, Formentor, etc. They enjoyed everything here.

It must be really shocking if you compare the atmosphere back in the old times and nowadays…

Yes, of course. Now it is so massified. Although the customers had everything they wanted in the hotels, the concept “all included” didn’t

exist and the service was very important.

Seeing the crowded beaches nowadays, the heavy traffic in Palma and the kind of tourism which arrives to the island , it is difficult to think that almost fifty years ago this island was the favourite destination for a little group of English and French people who found here their secret paradise.

Interview by English students of workshop 2

28

Revista Xiprell CEPA Calvià

EL CAS DE NA CELIA: D’alumna a professora del CEPA Calvià Hola, el meu nom és Celia i fa anys feia feina a una empresa de construcció.

La crisi que va patir aquest sector també va arribar a la meva empresa i, de sobte, em vaig trobar sense feina. Durant uns mesos vaig intentar trobar una nova feina, però en aquella època hi havia molt pocs llocs de treball i les condicions eren molt precàries. Davant aquesta situació vaig decidir iniciar un nou camí i vaig acudir al CEPA Calvià. Ja el coneixia perquè, anys enrere, havia fet amb ells un curs de català nivell B. Finalment, després d’examinar els diferents estudis que ofereixen, em vaig apuntar a l’accés a la universitat per a majors de 25 anys, un curs que durava set mesos. Gràcies a les classes del CEPA Calvià vaig estar preparada per superar les proves de la UIB i, al curs següent, vaig començar la carrera d’Educació Primària. Després de quatre anys de molt esforç em vaig graduar i ara sóc mestra al CEPA Calvià.

Impartesc classes d’alfabetització de persones adultes i de castellà per a estrangers i m’encanta la meva feina, ja que tenc l’oportunitat de conèixer persones a les quals puc ensenyar, però també és cert que jo també aprenc molt d’elles, ja que a classe hi són presents moltíssimes cultures. Em sent molt satisfeta de poder ajudar a aquelles persones que, igual que jo en el seu moment, volen un canvi en les seves vides.

Celia San José Antiga estudiant i professora del CEPA Calvià

29

Revista Xiprell CEPA Calvià

Entrevista a Maria Antònia Bennàsar, professora del CEPA i membre de la Cooperativa Sotavent.

Acab d’arribar al CEPA Calvià. És el meu primer any com a professor del Departament de Comunicació aquí. Duc, amb aquest, 10 anys a la formació d’adults. Encara em queda molt per aprendre, i, per conèixer més del centre i de la pràctica docent, decidesc fer un parell de preguntes a la meva companya de castellà, Maria Antònia.

La imatge que em va transmetre el primer dia era la d’una dona ferma, amb caràcter. Després d’observar-la un temps, veig que s’implica molt amb els alumnes i que la impressora treu fum quan ella és al centre. ¿Quan vares arribar al centre?

Vaig arribar el curs 91-92. En aquell moment només feia classes alfabetització.

Maria Antònia, veig que avui dia hi ha molta gent jove al centre. Alguns amb ganes d’aprendre i de superar-se, d’altres bastant desmotivats, han fracassat al sistema educatiu i no tenen ganes de repetir l’experiència. Això ha estat sempre així?

En absolut. El perfil de l’alumnat estava format per gent de més de 20 anys que no havien tengut l’oportunitat d’acabar els seus estudis. Com molts d’altres espanyols havien hagut de començar la seva vida laboral massa prest. En general, mostraven molt d’interès per aprendre i recuperar el temps perdut. A més, l’illa gaudia d’un bon moment econòmic. Es treballava molt durant la temporada turística i després els mesos restants pràcticament tothom cobrava l’atur. Això els permetia poder estudiar i assistir a les classes sense “interrupcions “ al manco al llarg de sis mesos.

Com a exemple, sempre me’n recordaré de dues alumnes que varen començar amb nosaltres els estudis que en aquell temps denominàvem pregraduat. Tot i ser mares de famílies nombroses i haver de treure la casa endavant, varen arribar a treure’s el graduat, i, fins i tot, aprovaren l’accés a la universitat.

El perfil de l’alumnat d’alfabetització era majoritàriament dones immigrants de la Península, amb una mitjana de 65 anys, principalment d’Andalusia i Albacete, que no sabien llegir ni escriure.

Els estudiants d’espanyol com a llengua estrangera també eren molt diferents dels actuals. Quasi tots eren europeus amb poder adquisitiu que venien per gust a viure a l’illa després de la seva jubilació. Ara són treballadors en actiu, o que cerquen feina, de tots els continents, de totes les edats, de totes les classes socials, que volen aprendre la llengua per a integrar-se en la societat i per a millorar laboralment.

Els alumnes d’accés a la universitat eren majors de 30 anys, ara, en canvi, molts estan a punt de complir els 25. Quan vaig començar a fer aquestes classes, jo tenia 27 anys i la majoria em superava en edat, ara, després de 25 anys, fins i tot els pares dels alumnes són més joves que jo.

Tenim una àmplia oferta formativa, des d’alfabetització a l’accés a un cicle superior o a la universitat. No sé si sempre ha estat igual, o ha anat canviant al llarg dels anys.

No, l’oferta formativa s’ha anat adequant a les necessitats dels calvianers. S’han incorporat ensenyaments nous, com l’accés a cicles superiors, d’altres han desaparegut o s’han traslladat, Els alumnes d’accés a la universitat eren majors de 30 anys, ara, en canvi, molts estan a punt de 30

Revista Xiprell CEPA Calvià

complir els 25. Quan vaig començar a fer l’illa després de la seva jubilació. Ara són treballadors en actiu, o que cerquen feina, de tots els continents, de totes les edats, de totes les classes socials, que volen aprendre aquestes classes, jo tenia 27 anys i la majoria em superava en edat, ara, després de 25 anys, fins i tot els pares dels alumnes són més joves que jo.

Tenim una àmplia oferta formativa, des d’alfabetització a l’accés a un cicle superior o a la universitat. No sé si sempre ha estat igual, o ha anat canviant al llarg dels anys.

No, l’oferta formativa s’ha anat adequant a les necessitats dels calvianers. S’han incorporat ensenyaments nous, com l’accés a cicles superiors, d’altres han desaparegut o s’han traslladat, com la formació ocupacional, que actualment s’imparteix a l’IFOC, i, uns altres s’han transformat, com el graduat en EGB, que ara és graduat en secundària.

L’oferta canvia, es mou, i amb ella també el centre, que tracta d’apropar-se el més possible a la gent dels termes de Calvià i Andratx, tot i que tenim també una part de l’alumnat que ve de Palma.

Evidentment. Abans no teníem aules com les d’ara, ocupaven les de les escoles de primària, cases de cultura i biblioteques. El primer any, vaig impartir classes a Can Verger, on només es feia tall i confecció i alfabetització. Des del 92 fins al 2002, vaig preparar la prova de cultura general i de lògica de l’accés a UIB. En aquells anys els alumnes havien de preparar pel seu compte un temari propi de la carrera que volien estudiar. A partir de l’any 2003 la UIB introdueix canvis en l’estructura de la prova que es mantenen vigents actualment. Al llarg d’aquests anys he fet classes d’accés a la UIB al CEIP Puig de Sa Ginesta, a l’IES Calvià, al CEIP Son Ferrer, a la biblioteca de Magaluf i finalment al nostre centre a Magaluf.

El tercer any, el CEPA impartia la preparació per treure’s el títol oficial d’FP I d’Auxiliar de Clínica, Administratiu i Governanta, i jo m’encarregava de les matèries de castellà, català i matemàtiques.

Devers l’any 2000 vàrem començar amb les classes d’ESPA, Educació Secundària per a persones adultes. Em vaig fer càrrec, juntament amb una altra companya, Victòria, d’elaborar les unitats didàctiques de 1r i 2n de matemàtiques per a la modalitat de l’ESPA semipresencial.

Les noves tecnologies són una eina fonamental per a la docència d’avui dia. Per exemple, treballam amb el projector, consultam informació a la xarxa, d’on treim material i recursos. Imagín que abans no podíeu gaudir d’internet o dels ordinadors amb la mateixa facilitat d’ara.

Abans només teníem una fotocopiadora a la seu central, també un únic ordinador que empràvem com a màquina d’escriure. T’estic parlant de l’any 92-93. En aquells anys no hi havia molt de material específic per a l’educació de persones adultes, per tant, elaboràvem gran part del material que fèiem servir i quasi sempre fora del nostre horari laboral.

Maria Antònia, després de tants d’anys de docència, creus que t’has equivocat de feina?

En absolut. La meva elecció de professió és vocacional i sóc molt feliç fent la feina que faig. Ha valgut la pena contribuir a reincorporar la gent a l’itinerari educatiu mentre et dediques al que t’agrada, no té preu. Retrobar-te antics alumnes que ara són mestres, infermeres, historiadors, o tan sols han après a llegir i escriure..., és un al·licient per continuar esforçant-te cada dia.

Francisco Expósito 31

Revista Xiprell CEPA Calvià

JOAN FERRÀ: LES EXPERIÈNCIES VISCUDES COM A DIRECTOR DEL CEPA CALVIÀ Joan Ferrà va començar a fer feina com a mestre l’1 de setembre de 1984, a una escola d’Educació Primària, on va continuar fins el 31 d'agost de 1989. En aquest punt va pensar que estaria bé estar dos anys a Educació de Persones Adultes a Andratx. I l'1 de setembre de 1991 va arribar al CEPA Calvià com a director.

Quin període de temps vas ocupar el càrrec de director al Centre?

Vaig estar en el càrrec i en el centre des de l'1 de setembre de 1991 fins al 31 d'agost de l'any 1995. Per tant 4 anys justs.

I quines circumstàncies et van fer arribar fins aquí?

Supòs que la casualitat. Jo estava al Programa Local d’Andratx, depenent del CEPA La Balanguera de Palma. Al municipi de Calvià no hi havia CEPA depenent del Ministeri d’Educació en aquell temps (encara no hi havia les competències d’educació transferides), però abans hi havia estat. Bé idò, es va acordar amb l’ajuntament de Calvià que es tornàs a gestionar conjuntament l’escola d’adults amb tres funcionaris del ministeri d’educació, i la resta de professorat i instal·lacions les posava l’ajuntament. Jo vaig esser un d’aquells tres funcionaris. Com que vaig ser el primer en arribar, vaig ser el director.

Tenies experiència en ensenyament d’adults?

Sí, com ja he dit abans, havia estat dos cursos a l’escola d’adults d’Andratx.

Què et va sorprendre més de l’escola? Ens referim no només a tipus d’alumnat sinó també a estructura d’estudis, nombre d’alumnes i de professorat, etc.

En primer lloc, la descentralització. Anàvem a fer classes per tots els nuclis: Calvià, Es Capdellà, Peguera, Magaluf, Son Ferrer. Després, la quantitat d’alumnes, a prop de mil. La quantitat d’oferta formativa, cultural i d’oci i temps lliure que teníem. El nombre de professorat, monitors, etc. Quan fèiem un claustre érem més de vint qualque vegada. En aquells temps devia ser l’escola d’adults amb major volum d’alumnes i de professorat. També era molt notòria la baixada d’assistència durant els mesos de gener i febrer. Molts alumnes que treballaven a l’hostaleria i que havien vingut de la península, aprofitaven aquests mesos per tornar als seus llocs d’origen, cosa que dificultava molt el procés.

Te’n recordes de cap anècdota digna de menció?

Sobretot les festes de primavera que organitzàvem cada any. Aconseguíem que vinguessin a sopar i a passar-s’ho bé unes 800 persones cada any. Aquestes festes ens feien fer molts d’esforços en la seva organització, però al final sempre eren un èxit.

Podries destacar aspectes positius i d’altres que es podrien millorar a l’educació d’adults?

Actualment estic molt allunyat del món de l’educació d’adults, però en aquell temps el que era de destacar era la relació entre mestres i alumnes, el fet d’aprendre junts, la bona relació entre tots. També era un moment en què tothom veia l’educació d’adults com una gran oportunitat per seguir progressant en la seva formació com a eina de millora personal i de la societat en general. Hi havia una gran il·lusió per part de tots els implicats Mirant enrere, veig aquells anys de la meva vida molt intensos, molt emocionants. Va ser la primera gran responsabilitat que em va tocar gestionar, i ara pens que encara era molt jove, crec que em va marcar la meva trajectòria futura, vaig aprendre molt del món de la gestió, de l’administració i de les relacions humanes.

Joan Ferrà, ex director del CEPA Calvià entrevistat per Isabel Ródenas, coordinadora de Xiprell.

32

Revista Xiprell CEPA Calvià

LA VISIÓ DELS NOUS ALUMNES DE CEPA CALVIÀ, per Isabel Ródenas Aquesta entrevista es va realitzar al grup que actualment està cursant quart d’ESPA al torn d’horabaixa. L’objectiu ha estat recollir l’opinió dels veritables protagonistes i raó de ser de l’educació per a les persones adultes. Els destinataris: els alumnes.

Són un total de dotze participants que porten d’entre cinc mesos a sis anys al CEPA Calvià, tots ells amb diferents motivacions a l’hora de tornar als estudis.

Uns simplement per a obtenir el certificat que els capacitarà per a obtenir una feina davant el futur ja proper. D’altres per a millorar laboralment el seu present. N’hi ha que pensen que amb estudis secundaris no estaran tan exposats als abusos laborals.

Aquestes són les preguntes i les respostes resumides dels participants a l’enquesta: Creus en la frase “Jo no serveixo per a estudiar”?

Una gran part dels enquestats creuen que això no és aplicable a ells, que tenir estudis és bo per a tenir un poc de cultura general i aconseguir millors llocs de treball. El seu pas per l’escola d’adults els ha tornat la confiança sobre les seves capacitats d’aprendre a través de l’estudi, i, com que el sistema de flexibilització de matèries i els grups més petits faciliten la seva tasca, en general estan satisfets. D’altres destaquen que la pròpia voluntat i actitud davant aquest repte vital és primordial.

Creus que l’actual programa d’Educació Secundària és vàlid?

La visió del currículum actual és conformista. En general, pensen que no s’hauria de canviar res, encara que hi ha una opinió minoritària que apunta a una major motivació per part del professorat cap als alumnes.

La visió global sobre el seu pas per l’Escola d’Adults és positiva, en part pel fet de gaudir d’una nova oportunitat per a estudiar i les facilitats ja esmentades anteriorment a l’hora de pautar matèries i horaris. En aquest sentit cal remarcar la petició que es revisin bé els horaris per tal que no hi hagi coincidències de matèries de tercer i quart d’Espa.

Què destacaries com a més positiu?

En aquest apartat els professors estem d’enhorabona. Gran part dels entrevistats comenten la professionalitat dels seus docents: la seva paciència i claretat a l’hora d’explicar la matèria i els dubtes. També cal destacar la relació creada entre els mateixos alumnes i d’aquests amb el professorat. Finalment, es fa patent la voluntat que el CEPA Calvià romangui a Magaluf.

33

Revista Xiprell CEPA Calvià

L’FP A L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ Només 15 anys després de començar la seva activitat, l’Escola d’Adults de Calvià va introduir un gran canvi a la seva oferta formativa: el curs 2000-2001 el CEPA Calvià es convertí en el primer Centre d’Educació d’Adults en oferir un Cicle de Formació Professional i, a més, també va ser la primera vegada que s’oferí aquesta modalitat educativa amb una temporalització especial adaptada a les necessitats de la població adulta d’una zona dedicada al turisme.

En aquell moment, des del CEPA Calvià es considerava convenient posar en marxa aquests Cicles Formatius de Grau Mitjà, orientats per a l'objectiu general de la Formació Professional Reglada "oferir qualificacions que garanteixen l'accés a l'ocupació dels seus titulats". Responia també a les directrius del Nou Pla Nacional de Formació Professional del moment (1998-2002) que contemplava com a destinataris d'aquestes accions formatives a "la població jove, però és obert també a la població adulta que desitja obtenir les corresponents titulacions acadèmiques, dins del concepte de formació permanent, essent propòsit d'aquest Programa Nacional que la seva oferta adquireixi la suficient flexibilitat per poder permetre l'accés real per a persones adultes".

El primer cicle que s’implantà a l’Escola fou el de Cures Auxiliars d’Infermeria. Després de presentar el corresponent projecte, el curs 2000-2001 es posà en marxa a una aula que l’ajuntament va habilitar a Peguera. El curs, que començaren 20 alumnes, tenia una temporalització especial, cosa que suposava fer les 1.400 h en dos cursos escolars i en horari d’horabaixa-vespre. El curs 2004-2005 s’aconsegueix doblar l’oferta, amb un nou grup de matí, de temporalització ordinària (1 any més les pràctiques). Aquesta oferta formativa, amb dues línies, segueix encara vigent al nostre centre.

El curs 2003/04, el CEPA Calvià comptà amb un altre cicle formatiu de grau mitjà: Tècnic en Comerç. Es va plantejar pensant en donar la possibilitat d’obtenir una capacitació i titulació al gran nombre de treballadors que feien feina al comerç d’aquesta zona turística, així com aquells que volguessin triar aquest treball en el futur. Va començar amb 16 alumnes, però prest es varen adonar que la resposta no era l’esperada. El principal problema el veien en la posició dels empresaris que no valoraven convenientment aquesta formació i el fet d’aportar un títol oficial, fet que provocava el missatge del potencial alumnat que pensava “no em fa falta, no m’ho demana ningú per treballar”.

El cicle es va tancar el curs 2007/08 per manca d’alumnes.

L’Escola d’Adults, dins del seu objectiu d’oferir la major quantitat de possibilitats formatives als ciutadans, aconsegueix posar en marxa un nou cicle formatiu de grau mitjà: Tècnic en Atenció Sociosanitària. L'Estudi Prospectiu del Mercat de Treball publicat pel Ministeri de Treball i Afers 34

Revista Xiprell CEPA Calvià

Socials el 1998, ja contemplava els serveis sociosanitaris com a ocupacions amb una taxa de creixement important lligat a una major formació i especialització als nivells més baixos (auxiliars i tècnics). L’entorn més proper comptava amb una ampla xarxa de serveis sociosanitaris, tant públics com privats, fet que preveia una alta taxa d’ocupabilitat. El curs escolar 2006/07, amb 7 alumnes, va començar aquest cicle formatiu amb una durada de 2.000 hores, incloses les pràctiques, repartides en dos cursos. Segueix estant a la nostra oferta formativa sota la nova denominació: CFGM de Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència.

El perfil d’alumnat dels Cicles Formatius és molt variat. Comptam amb alumnes que tenen des de 18 fins a 55 anys. Alguns d’ells fa molts anys que varen deixar d’estudiar i s’enfronten al repte de reprendre la seva formació amb la intenció de millorar i/o canviar la seva posició laboral. D’altres en canvi, els més joves, comencen amb il·lusió el seu camí cap a l’aprenentatge d’un ofici. Molts són antics alumnes del CEPA Calvià que han cursat l’ESPA o altres estudis al centre. La majoria dels alumnes són del terme de Calvià, malgrat que rebem a persones de tota Mallorca.

El CEPA Calvià és un centre molt familiar, a les nostres aules hem tingut històries d’amor, mare i filla compartint aula, germans, etc.

Als cicles d’FP una vegada finalitzat el curs teòric, es realitzen pràctiques formatives a diferents centres sanitaris i sociosanitaris. Aquesta experiència permet a l’alumne/a la possibilitat de posar en pràctica tots aquells aprenentatges adquirits durant el curs. En general els alumnes estan contents amb aquesta experiència, tant pel que fa a les tasques realitzades a l’empresa, com a l’acolliment per part dels tutors i companys. Les empreses valoren de manera positiva la formació de la majoria dels alumnes, fet que es reflecteix en la multitud de contractes de treball que es formalitzen després d’aquest període.

El nivell de satisfacció dels nostres alumnes és alt, malgrat és cert que a principi de curs hi sol haver alguns abandonaments (per motius laborals, familiars o personals). Prova d’això és que són ells mateixos els que recomanen a altres alumnes a estudiar aquí. A més, comptam amb nombrosos casos d’alumnes que després d’haver finalitzat un curs d’FP al CEPA Calvià s’animen a cursar l’altre per així completar la seva experiència formativa.

També al CEPA Calvià anualment, en el mes de maig, es realitzen les proves lliures dels CFGM de Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria i Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència, en les quals l’alumne/a es pot presentar de tots el mòduls, menys d’FCT. Alfonso Martínez Gómez, Laura Estaràs Ferragut i Vanessa Vaquer Castro

35

Revista Xiprell CEPA Calvià

THE POWER AND JOY OF LEARNING Aquest any estem de celebracions. El nostre centre compleix 30 anys, és l’any Europeu de l’Educació d’adults i jo fa 10 anys que faig classe al CEPA Calvià.

Per reforçar aquest aspecte lúdic, innovador, reflexiu, visibilitzador i perquè tenim ganes de fer coses engrescadores tant per a l’alumnat com per al professorat on tots aprenem de tots, hem fet diverses activitats: sortides interdisciplinars; lectura de versos entre illes; estem preparant un flashmob amb més centres d’adults d’àmbit estatal; treballs col·laboratius… Tot açò i enllaçat a la celebració dels nostres trenta primers anys, ens fa reforçar no sols aquest sentiment de pertinença a la comunitat educativa, sinó que potencia el desig d’aprendre i adquirir un bagatge que ens acompanyarà al llarg de la vida.

Pel que fa a 2017 com a any de l’educació d’adults, l’EAEA (European Association of Adults) ha publicat un manifest amb el lema “El poder i l’alegria de l’aprenentatge”. En ell es reflecteixen les bones pràctiques que estem fent els diferents centres d’adults a Europa i també es demostra de manera clara i sòlida perquè som necessaris. Un dels motius esmentats al manifest, i per a mi, un dels més rellevants, és que estem teixint una tela que va més enllà de l’aprenentatge. Aquests resultats es tradueixen en beneficis per a l’individu i per a la societat i moltes més coses.

Parlar del darrer motiu de celebració, els meus 10 anys al CEPA Calvià, és un fet més íntim, personal i emocional però m’agradaria poder compartir amb vosaltres una petita part d’aquesta experiència. Vaig arribar a l’escola amb plaça definitiva sense saber ben bé què hi trobaria, en què consistia l’educació d’adults, les edats dels meus alumnes, els seus interessos, etcètera. Amb il·lusió i ganes pel nou canvi, em vaig estrenar amb la tutoria d’un primer d’ESPA, del qual no sols recorde tots el noms dels alumnes, Ana, Raúl, Ángel, Estefania, per anomenar-ne uns quants, sinó que encara a dia d’avui estem en contacte. També aquest any vaig fer classe de preparació per a proves d’accés a cicles de formació professional a Sara i Pedro, els quals més tard van fer el cicle d’Infantil i després van decidir anar a la UIB a fer Magisteri. Inma, qui també estava a aquesta classe, no va aprovar l’examen però va decidir fer batxillerat nocturn i després va marxar a Anglaterra. També vaig tenir un grup de dones que podien haver començat fent 3r ESPA, ja que tenien EGB, però van decidir començar per 1r.

Estudiaren amb molts esforços degut als seus respectius treballs, els fills i tant de temps sense fer escola. Venien tots els dies. Sèiem junts en una taula gran per a fer “costureta”. Xarràvem, apreníem, rèiem i de tant en tant duien xocalata amb xurros. De les 36

Revista Xiprell CEPA Calvià

quatre alumnes: Mari Carmen, Hortensia, Encarni i María José, tres van fer al nostre centre un CFGM de Tècnic en Cures auxiliar d’infermeria.

També anomenaré els magnífics companys que vaig tenir en aquest inici de viatge, Lluc, Lina, Pere… dels quals vaig aprendre, gaudir i als quals mai oblidaré; molts d’ells estan a altres centres o s’han jubilat.

Tant alumnes com professors m’han ensenyat que l’educació consisteix en emocionar-te, apassionar-te, implicar-te, decebre’t, enfadar-te, empatitzar, riure i en definitiva “mirar amb nous ulls”.

Més tard vaig passar a ser cap de departament de Comunicació. En aquesta etapa em vaig enriquir d’altres experiències. Em vaig adaptar al ritme i interessos dels alumnes més joves, vaig canviar i repensar la forma d’ensenyar i aprendre. Em vaig implicar més en aspectes institucionals i de gestió i en fer cursos de noves tecnologies i reciclatge de llengua a Anglaterra. Després, farà ara 4 anys, em varen proposar formar part de l’equip directiu. Vaig acceptar perquè volia donar un pas més, implicarme més a l’escola, canviar un poc de rol, veure-ho tot des d’una perspectiva diferent, treballar per millorar, formar part d’una escola i d’un projecte comú on tot eI procés educatiu fos més efectiu i afectiu. Vull dir que com a part de l’equip directiu, estem en el procés. Cada dia anem adaptant-nos, innovant i millorant. Vull afegir, en aquest aspecte que des de la direcció del centre i tot el claustre, tenim en compte que allò important són les persones i que volem obrir-nos, descobrir i experimentar. Tots plegats volem transmetre la idea que l’escola no és tan sols un lloc on es ve a treure’s el títol de secundària sinó a enriquir-nos i créixer com a persones. En definitiva, volem transmetre Ia passió per saber, com deia Humbolt.

Per concloure, aquest any de celebracions ha de ser motiu d’alegria; l’alegria d’aprendre i aprendre tots de tots. Es tracta de fluir i millorar aprenent amb passió i interès. Ja ho deia Paulo Freire: “Les persones no es fan en el silenci, sinó en el treball i la reflexió”.

Jesús García Ferre

37

Revista Xiprell CEPA Calvià

Tens cara de…

Tots els dimarts i dijous de matí entre a la classe de 4t ESPA. Després de la salutació inicial, encendre la pissarra digital i traure els llibres, comencem classe. Sempre tenc el costum de dir-li Sergio a Rafa. Tota la classe comença a riure perquè sempre em passa el mateix. Confonc el nom des de l’octubre que començàrem les classes.

L’altre dia, quan esclataven les rialles els vaig dir que hi ha una disciplina que es diu pragmàtica que estudia l’ús de la llengua. No estava planejat fer això a classe sinó que havíem de llegir un text sobre “Noisy neighbours”. No obstant, i a grans trets, els vaig explicar la importància del context on es pronuncien les paraules, la intenció de qui les diu i els efectes que provoquen en els oients.

Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat amb algú perquè hem interpretat un missatge de whatsapp de forma errònia o totalment diferent a la intenció amb què el va escriure l’emissor. Va ser Grice el que va parlar del principi de cooperació en la conversa i que sempre s’han de respectar 4 màximes: 1. Quantitat: “Fes la teva contribució tan informativa com se’t demana, ni més ni menys”; 2. Qualitat: “No digues allò de què no tingues proves o cregues fals; 3. Rellevància. “Aporta informacions relacionades amb el tema de què es parla”; 4. Manera:” Evita l’obscuritat en l’expressió, ambigüitat, sigues breu”. La transgressió d’aquestes dona lloc a les ironies, doble sentit, acudits i malentesos. En aquest camp, també són importants els díctics, la famosa frase “Vuelvo en una hora” a la porta d’una tenda, sempre ens fa demanar-nos “ i a quina hora marxaria?”, “estarà al caure?” A tot açò, hem d’afegir que hi ha disciplines relacionades amb la pragmàtica com poden esser la sociolingüística o la psicologia que estudien el llenguatge no verbal, la cultura de cada país.

Algunes cultures tendeixen a ser més properes i d’altres tendeixen a guardar les distàncies. De vegades la proximitat física cap a l’emissor o el receptor pot ser vist com una violació de l’espai vital. A més, hi ha estudis que expliquen com i perquè li demostrem confiança a l’altra persona (no creuar els peus, mirar als ulls, palmes de les mans obertes, no posar objectes enmig de les persones que estan assegudes fent un cafè…). Un altre estudi, per exemple, explica la psicologia dels colors: blau, calma i profunditat; groc, originalitat i optimisme; roig, acció i amor; verd, tranquil·litat, esperança…

Aquesta és la raó per la qual en la majoria d’escoles i hospitals predomina el verd.

Hi ha tot un món molt interessant darrere la pragmàtica i la psicologia. De fet hi ha estudis quasi per a tot, entre ells i responent al plantejament inicial de cridar un alumne per un altre nom, respon al fet que la nostra ment crea associacions bé siga per similituds fonètiques o físiques. Així que ja ho sabeu, quan us diguen tens cara d’Antònia, Rafa, Jesús… penseu que hi ha una raó científica per a tot açò.

Jesús García Ferre

38

Revista Xiprell CEPA Calvià

SAPS QUI ÉS QUI? AQUESTA ÉS UNA GALERIA HISTÒRICA DE FOTOGRAFIES. ALGUNS DELS VOSTRES PROFESSORS/ES ESTAN AQUÍ RETRATATS . QUÈ TENDRES!!!!!

Torerooo

Una pageseta

La Terremoto de Calvià 1

Què cara de bon nin

El savi despistat Una princesa de conte

Un rostre seriós

39

Revista Xiprell CEPA Calvià

Quin bebè més guapo

Això són cames

A recollir flors

Feliç amb sa bici

Ja pintava maneres

I una altra pagesa

Això és vocació

Ehhhh????

40

Revista Xiprell CEPA CalviĂ

Here you have a silent template: photocopy and extend it to work more comfortably.

Once you take inspiration, you can 'invent' your own periodic table of elements: one of the great icons of the current scientific culture.

If the final result you like, you can send it, by the way you prefer, to the scientific and technological department of this Adult School. We do not rule out having an end-of-course event if there would be a good harvest.

41

Revista Xiprell CEPA Calvià OFERTA FORMATIVA DE L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ

CURS 2017/18

•

ENSENYAMENTS INICIALS ( ALFABETITZACIÓ I CONSOLIDACIÓ )

•

ENSENYANÇA SECUNDÀRIA PER A PERSONES ADULTES (TÍTOL DE GRADUAT EN SECUNDÀRIA) EN MODALITAT PRESENCIAL I SEMIPRESENCIAL.

•

ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS.

•

ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I GRAU SUPERIOR.

•

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE CURES AUXILIARS D’INFERMERIA (temporalització ordinària i temporalització especial).

•

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA. (1r i 2n CURS).

•

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAUS DE NIVELL 2

•

PREPARACIÓ DE LES PROVES LLIURES DE CATALÀ (NIVELLS A-2, B-1, B-2, C-1).

•

AMPLIACIÓ CULTURAL (cursos de Memòria per a Majors)

•

ANGLÈS

•

CASTELLÀ PER A ESTRANGERS

•

TALLER DE FOTOGRAFIA

•

TALLER D’INFORMÀTICA No ho dubtis. Vine a l’escola Per posar-te en contacte amb nosaltres: Avda. de Sa Porrassa, 6, Magaluf Tlf. 971 13 13 50 / Fax 971 13 16 25 C. Electrònic: cepacalvia@educaib.eu Pàgina web: www.cepacalvia.com

42

Revista Xiprell CEPA Calvià

CURS ESCOLAR 2017/2018 - PROCÉS DE MATRÍCULA TORN DE MATRÍCULA PER A L’ALUMNAT QUE EL CURS 2016/17 ERA ALUMNE D’UN CEPA CURSOS OFERTATS

DATES

TOTA L’OFERTA FORMATIVA

1r Quadrimestre:

(excepte els Cicles Formatius de G. Mitjà)

Matrícula

del 5 al 12 de setembre 2017 2n Quadrimestre (ESPA): del 12 al 16 de febrer 2018

TORN DE MATRÍCULA PER A PERSONES DE NOVA INCORPORACIÓ A UN CEPA CURSOS OFERTATS

DATES

TOTA L’OFERTA FORMATIVA

Matrícula

(excepte els Cicles Formatius de G. Mitjà)

1r Quadrimestre: del 13 al 26 de setembre 2017 2n Quadrimestre (ESPA): Del 12 al 16 de febrer 2018

PROCÉS DE MATRÍCULA PER ALS CICLES FORMATIUS CURSOS OFERTATS

DADES

. C.F.G.M. CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

Sol·licitud de plaça

del 5 al 30 de juny 2018

. C.F.G.M. ATENCIÓ PERSONES SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Matrícula

20, 21 i 24 de juliol de 2018

HORARIS DE MATRÍCULA MES DE JUNY

de dilluns a divendres, de 9’30 a 13’00 h. dimarts i dijous, de 16’30 a 19’30 h.

MES DE JULIOL

de dilluns a divendres, de 9’30 a 13’00 h. de dilluns a divendres, de 9’30 a 13’00 h.

MES DE SETEMBRE

dimarts i dijous, de 16’30 a 19’30 h.

43

Revista Xiprell CEPA CalviĂ

44