¿Què és una disfonia? La disfonia es l‟alteració de la veu, causada per diferents factors. En general, es defineix com les alteracions d‟una o més característiques de la veu, en qualsevol de les seues qualitats: duració, intensitat, timbre i to, degut a pertorbacions orgànics o a una falta de coordinació dels músculs respiratoris, laríngies o de les cavitats de ressonància que intervenen en l‟acte vocal. Les disfonies més freqüents són les funcionals (75%). És una alteració de la veu sense lesió anatòmica dels òrgans fonatoris. Segons les causes que la produeixen, es poden trobar: 1. Disfonies per abús vocal: relacionats amb una higiene vocal pobre com: - parlar excessivament - cridar - excessiu aclariment de la gola i massa tos - vocalitzacions forçades - cantar amb una tècnica inadequada - inhalació de pols, fum i gasos nocius 2. Disfonies per un mal ús vocal: parlar amb una intensitat i/o to més alt del qual correspon.
Simptomatologia de les disfonies En una oclusió deficient, com passa en els hiats, s‟observa dificultat a l‟emetre i mantindre els sons “piano”, al mateix temps que en els de forta intensitat, l‟emissió es facilita, ja que l‟esforç realitzat al parlar en altes intensitats afavoreix la unió cordal. El timbre vocal està compromés, la veu es torna opaca, obscura i apagada. La intensitat de la veu en les converses normals es presenta disminuïda. Algunes vegades, degut a l‟esforç continu i prolongat que realitza una persona amb disfonia, eleven la seua veu cap a l‟agut carregant part de l‟esforç en la musculatura extralaríngia i amb el temps pot aplegar a engrossir-se. Tindrà dos component: una part intralaríngia i una part extralaríngia. En els casos extrems i per esgotament de les cordes vocals, aquestes queden sumides en una abstenia total i seran les falses cordes les que assumiran la funció de les vertaderes.
Per a realitzar els exercicis per a la rehabilitació de les disfonies, cal tindre en compte, unes pautes a aplicar. Per una part, l‟ús adequat de la veu, i, per un altra, pautes d‟higiene vocal: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
L’ús adequat de la veu: Suport respiratori costoabdominal amb domini del buf respiratori. Coll i laringe sense esforç. Inspiració suficient i silenciosa. Obertura adequada de la boca. Posició lingual adequada per a les vocals i consonants. To sense freno. Projecció vocal amb una bona articulació labial. Articulació de la paraula adequada en intensitat i duració. Veu clara i fluida.
- Pautes d’higiene vocal i recomanacions per a l’ús correcte de la veu: · Alimentació: avanç d‟utilitzar la veu, és prudent ingerir aliments lleugers i evitar els picants (ampliació d‟aquest punt a l‟annex 1). · Beguda: no prendre begudes massa calentes i massa fredes ni estimulants com la cafeïna, ja que son factors irritatius per a la laringe. · Calefacció: evitar l‟excessiva calefacció i els canvis bruscs de temperatura i les corrents d‟aire gelat. · Realitzar activitat física. · Utilitzar roba que no oprimisca el coll ni la zona abdominal. · Evitar aclarir-se la gola i tossir amb freqüència. Canviar per: badallar, beure aigua sovint (hidrata les cordes vocals) i tragar lentament. · Evitar cridar o parlar per damunt del soroll ambiental. · Evitar parlar de manera prolongada a llarga distancia. · Evitar estres, fatiga i tensions emocionals que puguen afectar a la veu. · Evitar tensar els músculs de la cara, el coll, muscles i gola. Canviar per: mantindre la gola relaxada quan comence a parlar. Evitar tensar les dents, mandíbula o llengua durant la fonació. · Respirar adequadament. Mantindre el cos relaxat i que la respiració siga natural. · Utilitzar postures adequades. Mantindre una posició correcta per a parlar, de manera que esquena, muscles i malucs (“caderes”) estiguen ben alineats per a amplificar la veu i no forçar la gola. · Evitar fer frases molt llargues. · Parlar cara a cara amb altres persones. · Utilitzar un to òptim, ni molt agut ni molt greu, per a no danyar el mecanisme vocal. · Dormir de 10 a 12 hores, ja que el descans per la nit, millora la salut i afavoreix el respòs vocal.
· Glopejar amb aigua i unes gotes de llima per netejar les amígdales. · Fer exercicis de respiració diafragmàtica. · Fer exercicis de relaxació. · Fer exercicis de vocalització i impostació. El més important és que el pacient es done compte de com parlar i quines pautes segueix per a fer-ho; d‟aquesta manera s‟intenta evitar o corregir aquelles que no realitza correctament. - Primeres activitats: · Aprendre a sonar-se: amb un mocador i els dits polze i índex s‟oprimeix el nas i expulsen les mucositats.
· Aprendre a sonar-se cada fosa per separat: similar a l‟exercici anterior, però han de tindre una cavitat nasal tancada, sonar-se l‟altra i repetir el procés a amb l‟altra fosa nasal.
· Netejar la pols del nas: per a netejar bé el nas, a banda de sonar-se, hi ha que llevar el pols del nas. Agafen la punta del mocador i, l‟introdueixen amb cura, primer en un orifici i després en l‟altre.
· Aprendre a glopejar (fer “gàrgares”): amb un got beuen aigua i, sense tragar-la, la remouen per la boca. Després la expulsen. D‟aquesta manera estimulem la part de darrere de la gola (velo-faríngia). Aquesta activitat disminueix la tensió que es puga acumular en aquesta zona.
· Tragar bé: estrènyer (“apretar”) les dents i tancar la boca, pegar bé la llengua al paladar i tragar saliva varies vegades. Un altre dia es por tragar aigua o aliments sòlids. · Cantar amb la boca tancada: Obrir primer la boca i posar la llengua contra el paladar. Ara pronuncien el so de la lletra “ena”. Després, tanquen la boca i canten una cançó en aquesta posició. Es un bon exercici per a treballar una higiènica ventilació nasal.
· Trot del cavall: consisteix en imitar el soroll que fa aquest animal quan cavalca pel prat. Per a realitzar aquesta activitat, es colpeja la llengua contra el paladar sense deixar de respirar. Amb aquest joc es segrega saliva i es neteja per complet la boca, a més a més, ajuda a respirar rítmicament i a tragar amb facilitat.
SESSIONS Les sessions consten de dues parts: la primera, és la part de respiració (exercicis d‟inspiració i espiració) amb moviments generals (afavorint la relaxació global i mental), segmentaris del cos (treballant més específicament la part que més afecte a la producció de la veu), la relaxació i estiraments (importants per a reduir la tensió muscular, ajudar a la coordinació de moviments, contribueix a previndre lesions musculars, desenvolupa la consciència emocional); i la segona, a on es realitzen activitats i jocs de buf. Totes les sessions comencen per la relaxació, els estirament i la respiració. S‟ha de començar a treballar gitat, per a, posteriorment, passar a seure i, finalment, dret. S‟intenta aconseguir una respiració costodiafragmàtica, ja que és la que aporta més aire a la fonació i ens permet dosificar l‟aire de manera més eficaç. Avanç de començar, cal fer una sèrie d‟exercicis d‟escalfament. En ocasions, amb uns minuts d‟estiraments diaris podem ajudar a que la musculatura es tonifique i no es quede tensa realitzant funcions que no li corresponen. Amb un cos estirat i relaxat, podrem emetre una veu de més qualitat. Però, per què realitzar estirament: 1. redueix la tensió muscular i relaxa el cos. 2. ajuda a millorar la coordinació de moviments. 3. augmenta la mobilitat. 4. contribueix a previndre lesions musculars. 5. ajuda a mantindre el grau de flexibilitat que tenien els músculs al començar a practicar estiraments. 6. desenvolupa la consciència corporal. 7. evita el control de la ment sobre el cos. 8. produeix benestar. - Quan realitzem estiraments, es necessari acompanyar-los d‟una respiració suau tipus nas-boca. Els nostres músculs es relaxen millor. - Vigilar els nostres muscles, deuen estar alienats i no tensos. - En general, farem cada exercici d‟una o dues vegades, i entre 10 i 15 segons, com, per exemple, els següents: · Tancar els ulls i escoltar música suau i relaxant. · Sentir com el cos s‟afona: els dits dels peus, els peus, els turmells, les cames, els genolls, el maluc, l‟esquena, els muscles, el cap. · Efectuar exercicis de tensió i distensió amb totes les parts del cos, és a dir, estrènyer els dits, braços, coll, etc. i posteriorment afluixar-los.
PRIMERA PART: És important que els alumnes realitzen una bona respiració. Al parlar, hem de coordinar respiració i veu. Parlem de la respiració diafragmàtica, que és la més completa i més aire aporta a la fonació. En aquest tipus de respiració, notem com s‟unfla la panxa. Estem portant l‟aire a la zona baixa dels nostres pulmons. Quan l‟aire entra en el nostre cos, la nostra panxa i el tòrax estan eixamplarse; quan l‟aire entra en un globus, aquest s‟unfla. Quan l‟aire ix del nostre cos, la nostra panxa i tòrax es contrauen; quan l‟aire ix del globus aquest es desinfla. Anem a intentar primer realitzar una respiració abdominal: ens gitem en terra, cara amunt i posem una mà sobre l‟abdomen (panxa) i l‟altra al pit. Intentem omplir la panxa d‟aire sense que s‟ompli el pit (respiració abdominal). Notarem que la nostra panxa s‟unfla i baixa: ha de pujar quan entra l‟aire i baixar quan ix. La primera activitat que intentem realitzar, és la respiració costodiafragmàtica, com es pot veure a les imatges.
Quan realitzem la respiració abdominal, realitzarem la respiració completa, és a dir, intentarem que l‟aire ompli el nostre abdomen i el nostre pit.
En la respiració, es contemplaran la diferenciació i establiment de les fases respiratòries: inspiració, parada i espiració, amb o sense aparells. Respiració: a) Inspiració: Nasal: Inspiració nasal lenta i profunda, i inspiració igual. Inspiració i espiració lentes amb retenció de l‟aire. Inspiració ràpida i espiració lenta. Inspiració lenta i espiració ràpida. Inspiració ràpida i espiració ràpida. Nasal amb moviments dels membres superiors i inferiors: Elevació i descens dels braços durant la inspiració i l‟espiració. A un matalasset (“colxoneta”), elevar un braç o cama durant la inspiració. Dret, flexionar les cames en la inspiració.
Nasal amb respiració abdominal: Inspirar amb les mans dels xiquet en el seu abdomen. Gitat, inspirar posant un objecte sobre el seu abdomen. Inspirar amb una cinta de paper al voltant de l‟abdomen per a que es trenque. Nasal amb respiració intercostal: Amb els ull tancats, omplir el pit a l‟inspirar. Posar les mans a les costelles. Amb una bossa d‟arena a les costelles. Amb una bossa d‟arena al pit. b) Pausa c) Espiració: Amb espiració pausada: (primerament nasal i posteriorment bucal) Inspiració i espiració nasal lenta. Inspiració i espiració nasal lenta amb retenció de l‟aire. Inspiració ràpida i espiració lenta amb retenció de l‟aire. Inspiració lenta i espiració ràpida amb retenció de l‟aire. Inspiració nasal lenta i espiració nasal entretallada en 3 o 4.
Amb espiració (bucal) xiulant: Inspiració i espiració xiulant. Inspiració i espiració xiulant entretallada. Inspiració i espiració xiulant de forma lenta 8 segons o de forma ràpida 4 segons. Inspiració i espiració xiulant fins que s‟esgote tot l‟aire. SENSE APARELLS: Exercicis-tipus: Inspiració (nasal)-retenció-espiració (bucal) Lenta-retenció-lenta. Lenta-retenció-ràpida. Lenta-retenció-lenta entretallada. Ràpida-retenció-lenta. Ràpida-retenció-ràpida. Ràpida-retenció-ràpida entretallada. Ràpida-retenció-entretallada (amb aire de reserva). Abans de començar els exercicis de respiració amb o sense veu, es realitza la relaxació específica de coll i muscles, ja que són les parts que intervenen més directament en la fonació. Controlar la respiració (espiració nasal i lenta, profunda i silenciosa) i espirar de forma nasal o bucal lentament: Cap avant i cap arrere Amb el cap al costat (mirant al muscle dret), cap cap arrere i avant. Igual al anterior, però mirant cap al muscle esquerre. Portar el mentó d‟un muscle a un altre. Moure el cap de manera pendular; el mentó inclinat sobre el pit. Elevar muscles i baixar-los. Moure els muscles cap avant i cap arrere, amb xicotets moviments circulars.
Amb articulació, sense veu/amb veu: En l‟espiració (tirar l‟aire per la boca), el motle vocàlic de cada fonema fins esgotar l‟aire: Inspirar(nasal)-espirar: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Inspirar(nasal)-espirar: eeeeeeeeeeeeeeeeeeeee Inspirar(nasal)-espirar: iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Inspirar(nasal)-espirar: oooooooooooooooooo Inspirar(nasal)-espirar: uuuuuuuuuuuuuuuuuu Sense i amb veu, alternativament, fins esgotar l‟aire: a....e....i....o....u....
AMB APARELLS: Exercicis tipus: Botella: (invertida damunt d‟un recipient d‟aigua, sostinguda pel mestre/a). En una o varies espiracions sense pausa, fins esgotar l‟aire de reserva, buidar la botella. Amb un llistó de fusta acanalat i una pilota de ping-pong, fer moure la pilota amb un bufit. Amb una vela encesa, oscil·lar la flama sense apagar-la. Amb una botella de pompes de sabó, fer bombolles. Amb un espiròmetre: 1-Suaument pujar l‟aigua la meitat o fins el final. 2-Ràpidament pujar l‟aigua fins la meitat o fins al final. ALTRES EXERCICIS: Pronunciar RIS durant la inspiració-stop-pronunciar RAS durant l‟espiració, amb un moviment de cap cap als dos costats, sense parar de girar-lo de forma lenta al compàs de la pronunciació. I pronunciar: “Jo soc eixe mac que diu: riiiiiiiiiiisssssssssssss raaaaaaaaaaaasssssssss”. Espiració: nomenar els dies de la setmana Espiració mentre pronunciem: “va aplegar el vent i diu ssssssssss”. Inspiració i espiració: agafem i soltem un objecte de terra. Inspiració i espiració: movem els peus sense desplaçar-nos. Inspiració i espiració: es contaran 1-2-3-4-5-6-7-...
SEGONA PART: Activitats i exercicis de buf: El bufit està lligat a la respiració. És important que es practique amb els exercicis de respiració per a poder realitzar bé aquests, ja que anem a realitzar la respiració ensenyada anteriorment. Hem de controlar la direcció i força del bufit. Jocs de buf: - bufar pompes de sabó - bufar trencares (“càscares”) de nous per a navegar per l‟aigua - fer volar plomes i molinets de vent - bufar boles de paper - xiular melodies senzilles amb el nas tapat/amb el nas destapat - tocar diversos instruments de vent com flautes, xiulets, mata-sogres,... - bufar una pilota de ping-pong desplaçant-la per una canaleta - bufar amb una palleta en una botella amb aigua i observar les bombolles - bufar veles a diferents distàncies - imitar el so del vent amb el bufit - bufar fent vibrar els llavis /brrrr/
Jocs de control del buf: - Moure la posició dels llavis per a modificar la direcció de l‟eixida del buf: a la galta, barbeta (“barbilla”),.... Bufar, alternant, pel nas i per la boca. Bufar controlant el temps d‟emissió dels bufits. Bufar inflant/sense inflar les galtes.
Jocs de Succió: - Xuclar i succionar caramels. - Xuclar papers amb ajuda d‟una palleta - Transvasar aigua d‟una botella a un altra
Exercicis de badallar: - Badallar amb sons vocàlics.
Exercicis per a facilitar la mobilitat del vel: - Pronunciar alternativament una vocal i una consonant nasal: /a/, /n/, /a/, /n/. - Fregar el vel del paladar al xiquet amb un pinzello o espàtula i provocar els moviment reflex del vel. - Unflant les galtes i deixar eixir l‟aire molt suau a pressió forta. - Practicar les consonats /k/ i /g/ sen i amb so.
Sessions per al Tractament de la Disfonia (seguiment a casa) 1. Introducció Aquestes sessions van destinades al tractament davant de problemes de disfonia. Es tracten d‟exercicis a desenvolupar a casa de forma individualitzada i que prèviament, s‟han realitzat a les sessions de logopèdia. Són com a recordatoris de tot el realitzat a l‟aula d‟audició i llenguatge. Sessió 1: a) Relaxació general: - Escoltar música suau i relaxant, tancar els ulls i deixar-te envoltar per la música. Sentir que el cos s‟afona com si estigueres a la platja. Després realitzar exercicis de tensió i distensió amb totes les parts del cos. b) -
Relaxació del coll: Realitzar moviments del mentó de darrere cap avant. Realitzar moviments giratoris suaus de cap. Realitzar moviments horitzontals de barbeta, movent-la d‟un muscle fins a l‟altre. - Realitzar el mateix moviment, però al aplegar al muscle, efectuar un rebot. - Situant l‟orella en el muscle, realitzar un moviment de balanceig de coll fins que l‟orella toque el muscle.
Sessió 2: a) Relaxació general: - Escoltar música suau i relaxant, tancar els ulls. - Realitzar exercicis d‟emprenyer les diferents parts del cos (dits, mans, braços, coll, etc.) i posteriorment afluixar-los. - Gitat, alçar una ma i posteriorment deixar-la caure. El mateix exercici amb el peu i coll (tots aquest exercicis es realitzaran amb respiració nasal-bucal)
b) Relaxació del coll: - Realitzar moviments del mentó de darrere cap avant. - Realitzar desplaçaments horitzontals de barbeta, movent-la d‟un muscle fins l‟altre. - Realitzar el mateix moviment, però al aplegar al muscle, efectuar un rebot. - Situant l‟orella en el muscle, realitzar un moviment de balanceig de coll fins que l‟orella toque el muscle. Efectuar moviments diagonals de coll. Partint de l‟orella que es recolza en el muscle dret, mou el cap, fins que el mentó de la barbeta es recolze en el muscle esquerre. -
c) Relaxació de cara: - Amb una esponja de maquillatge desplaçar-la per la cara: pòmuls, llavis, nas, front, etc. d) Relaxació de mandíbula: - Simulem que masteguem un xicle. - Realitzem xicotets i grans badalls, lentament i ràpidament
Sessió 3: a) Relaxació general - Escoltar una música suau i relaxant, tancar els ulls. b) Relaxació de coll: - Realitzar moviments del mentó de darrere cap avant. - Realitzar desplaçaments horitzontals de barbeta, movent-la d‟un muscle fins l‟altre. Situant l‟orella en el muscle, realitzar un moviment de balanceig de coll fins que l‟orella toque el muscle. -
c) Relaxació de mandíbula: - Simulem que masteguem un xicle. d) Respiració (primer gitats, després asseguts i per últim drets): Una ma al ventre facilitant la inspiració i l‟espiració amb la seua pressió: - Inspiració lenta, espiració lenta, sense parada respiratòria
-
Inspiració lenta, pausa, espiració lenta. Inspiració ràpida, espiració lenta. Inspiració ràpida, parada, espiració ràpida. Ens ajudem d‟un braç, el qual elevarem al inspirar i soltarem suaument en l‟espiració. - Inspirem lentament, pausa, espiració. Ens ajudem d‟un objecte damunt del ventre, sense la presència de la mà. - Inspiració lenta, pausa, espiració lenta per temps, primer en dos temps i després en tres. - Inspirem lentament, parem un poc, espiració lenta i xiulant. El mateix exercici anterior, però l‟espiració xiulant s‟efectuarà entretallada. -
e) Respiració combinada amb relaxació: - Associem la inspiració lenta, espiració ràpida amb l‟exercici de moviment lateral de coll amb un rebot.
Sessió 4: a) Relaxació general (auto-relaxació) - Escolta una música suau i relaxant, tanca els ulls. Imagina... b) Relaxació de coll: - Efectuar moviments del mentó de darrere cap avant en direcció vertical. - Efectuar desplaçaments horitzontals de la barbeta, que se mou d‟un muscle fins a l‟altre. - Posant l‟orella damunt del muscle, realitzar un moviment de balanceig del coll fins que l‟altra orella toque l‟altre muscle. Una vegada lentament i després ràpidament. c) Respiració (primer gitats, després asseguts i per últim drets): Una ma al ventre facilitant la inspiració i l‟espiració amb la seua pressió: - Inspiració lenta, pausa, espiració lenta. - Inspiració ràpida, espiració lenta. - El mateix exercici anterior, però col·locant les mans a l‟altura de les costelles.
- Inspiració ràpida, parada i espiració ràpida. - Ens ajudem d‟un braç, el qual elevarem al inspirar i soltarem suaument en l‟espiració. - El mateix exercici anterior, però ara alcem el peu. - Inspirem lentament, pausa, espirem. Ens ajudem d‟un objecte damunt el ventre. - Inspiració lenta, pausa, espiració lenta per temps; primer en dos temps i després en tres. - Inspirem lentament, parem un poc, espirem lenta i xiulant. - El mateix exercici anterior, però l‟espiració xiulant, s‟efectua de forma entretallada. d) Respiració combinada amb relaxació: - Inspiració lenta, pausa, espiració ràpida combinada amb cadascun dels exercicis de relaxació del coll.
Sessió 5: -
Exercicis respiratoris (en posició supina, primer i després assegut): Respiració abdominal. Prendre aire, retindre„l i expulsar-lo bufant. El mateix exercici anterior, però expulsar l'aire bufant de manera entretallada. Amb els ulls tancats, inspirar i bufar. Inspirar i fonar solfejant “sol-la-sol”. Inspirar i fonar /a-a-a/. Realitzem la inspiració amb torsió (movent-lo) de coll i a l‟espirar fonem: /riss-rass/. Realitzarem el mateix exercici anterior, però dient els dies de la setmana (dilluns, dimarts,...). Posar un llibre en terra. Inspirar i quan espirem, arrepleguem el llibre i el tornem a soltar mentre es fona en una mateixa espiració. Inspirar i, a l‟espirar, arreplegar el llibre. El tornem a soltar dues vegades, mentre es fona.
VOCALITZACIÓ: La vocalització, també és important per a l‟emissió de les paraules quan parlem. Consisteix en la correcta i clara dicció de cada fonema vocàlic, amb el seu propi i distint so. Tot això s‟aconseguirà mitjançant activitats de praxies per a una bona mobilitat de mandíbula, llavis i llengua a través del exercicis de mandíbula, llavis, llengua, de frases sense consonant, amb consonant, consonants dobles, etc. Exercicis: - Vocalització àfona: a-o-u-e-i / a-o-u-e-i / a-o-u-e-i - Vocalització sonora (exercicis per a accentuar la primera vocal): ie-oa-ua / ia-ie-io / ea-ua-ui eo-ei-ou / ai-ae-ua / oa-io-ei oi-ou-ea / io-eo-ai / oi-eo-eo - Lectura de paraules. - Lectura de frases curtes.
Pràxies: a) Mandibulars: - obrir la boca imitant badalls - mastegar xiclet en diferents posicions: al costat dret, esquerre,... - elevar un paper que estiga pegat al nas - moure la mandíbula inferior a la dreta i després a l‟esquerre - obrir i tancar la boca ràpidament i després lentament - traure i ficar la mandíbula inferior cap al front de manera lenta
b) Linguals: - col·locar un caramel en la boca i l‟alumne haurà de desplaçar-lo amb ajuda de la punta de la llengua. - passar la llengua per la part inferior i posterior de les dents. - traure la llengua horitzontalment tractant de tocar-se el nas. - rotar la llengua entre les dents i els llavis, sense tocar-los. - beure aigua utilitzant només la llengua. - passar la punta de la llengua pels alvèols superior i inferior, tocant el paladar dur i el paladar blanet. - traure la llengua i després amagar-la ràpidament. - doblar la llengua amb ajuda dels incisius i després traure-la lentament.
-
ajuntar la llengua de manera que forme un canal longitudinal. fer vibrar la llengua posant-la entre les dents. tocar amb la llengua tots els molars. articular ràpidament els següents fonemes: t-l; c-l; t-r; t-k. espitjar la llengua contra els llavis que estan tancats. efectuar moviments verticals de la llengua i després horitzontals. xuclar amb la punta de la llengua un xupa-xups. moure la punta cap a les comissures de la boca: dreta i esquerre. traure la llengua per fora dels llavis, passejar-la de dreta a esquerra i viceversa. - traure la llengua dirigint-la com per a tocar la punta del nas. - amb la boca oberta col·locar la punta de la llengua cap a les dents superiors projectant cap a fora.
c) Labials: - que el xiquet imite la parla. - posar el llavi inferior sobre el superior i després al revés. - amb el dit índex i polze, separar el llavi dels incisius. - traure els llavis cap a fora i després cap a dins. - agarrar objectes menuts amb els llavis: una goma, un llapis,... - amb ajuda d‟un botó cosit o enganxat a una goma, l‟alumne subjectarà el botó amb els llavis tractant de vèncer la força de la goma. - fer vibrar els llavis - imitar el soroll del motor d‟un avió, d‟una moto, d‟un cotxe,... - expulsar l‟aire de forma violenta, després de colpejar les galtes. - expulsar de forma violenta l‟aire emetent sons vocàlics. - separa lateralment les comissures labials. - elevar el llavi superior i baixar l‟inferior fins que es mostren les genives. - mantindré un llapis amb ajudar del llavi superior. - estrènyer i tancar els llavis sense obrir la boca. - Somriure sense obrir la boca. - Parlar amb els llavis mig cap a dins. - Donar besos a l‟aire, amb una mà,...
L‟ultima de les característiques que els alumnes o persones amb disfonia han d‟aconseguir, amb una adequada realització dels exercicis i activitats destinades a previndre o corregir la disfonia, s‟anomena impostació.
Sessió d’IMPOSTACIÓ: Impostar, significa col·locar la veu en les cavitats i òrgans de ressonància, per a que amb el mínim d‟esforç vocal, es produïsca el mateix rendiment en la fonació. S‟ha d‟exercitar amb molta suavitat per a no castigar les cordes vocals. - Impostació de /m/, en un to més de l‟altura tonal, amb la següent tècnica (amb la boca tancada): la primera vegada suau y prolongat; la segona vegada el cos de la nota més intens. - Treballar un altra vegada /m/, ara en un semitò més alt. - Cada vegada un poquet més alt, sense contraure la musculatura del coll.
RECOMANACIONS IMPORTANTS La veu, és un valuós aliat que hem d‟utilitzar amb propietat per a que les nostres al·locucions resulten exitoses i satisfactòries; en aquest sentit hem de tindre present les següents recomanacions, com indica també al principi d‟aquesta lectura de les disfonies: -
Evitar l‟ingesta de líquids molt calents. Evitar beure líquids molt freds. No exposar-se a baixes temperatures. No parlar amb la gola i molt menys cridar. Realitzar exercicis de inspiració i espiració. Exercitar el diafragma amb una correcta respiració abdominal. Realitzar exercicis d‟articulació i vocalització. I finalment, exercitar la veu a través del cant de lectures.
La dislàlia La dislàlia és un trastorn en l‟articulació dels fonemes per l‟alteració funcional dels òrgans perifèrics de la parla (llavis, llengua, vel del paladar). Es tracta d‟una incapacitat per a pronuncia o formar correctament alguns fonemes o grups de fonemes. La dislàlia pot afectar a qualsevol vocal o consonant, però sol donarse una major incidència del problema en certs sons; en alguns casos perquè requereixen major agilitat i precisió de moviments, como passa amb la /r/ i en altres ocasions perquè el punt d‟articulació no es visible i es pot fer més difícil la seua imitació, com la /k/. De vegades existeixen sons, com la /s/, en els que hi ha una major tendència a deformar les posicions articulatòries de la llengua. La dislàlia és una de les anomalies del llenguatge que en més freqüència es presenta en els centres escolars, sobre tot en els alumnes d‟infantil i primer cicle de primària. Tanmateix dins de les alteracions del llenguatge està entre les que tenen un pronòstic més favorable. No obstant, si no es sotmet a un tractament adequat, pot comportar conseqüències molt negatives, per la influència que exercís sobre la personalitat del xiquet, la seua capacitat comunicativa i la seua adaptació social, així com en el seu rendiment escolar. Per a la denominació de les distintes dislàlies, segons el fonema afectat, s‟utilitza una terminologia derivada del nom grec del fonema del qual es tracte, amb la terminació “tisme” o “cisme”. Així parlem de: - rotacisme: la no articulació del fonema /r/. - ceceo: pronunciació de la /s/ per /z/. - seseo: pronunciació de la /z/ per la /s/. - sigmatisme: la no articulació del fonema /s/. - jotacisme: la no articulació del fonema /x/. - mitacisme: la no articulació del fonema /m/. - lambdacisme: la no articulació del fonema /l/. - numació: la no articulació del fonema /n/. - nuñació: la no articulació del fonema /ñ/. - kappacisme: la no articulació del fonema /k/. - gammacisme: la no articulació del fonema /g/.
- ficisme: la no articulació del fonema /f/. - chulitisme: la no articulació del fonema /ch/. - piscisme: la no articulació del fonema /p/. - tetacisme: la no articulació del fonema /t/. - yeisme: la no articulació del fonema /ll/. - chionisme: substitució de /rr/ per /l/. - checheo: substitució de /s/ per /ch/.
Tipus de dislàlies Les dislàlies poden ser de diferents tipus: - Fisiològiques: son degudes a la immadures dels òrgans de la parla quan els xiquets encara son menuts, pel que tots passen per una fase de dislèxia, que s'ha de tractar si passa dels 4 anys, ja que podria estar motivada per causes orgàniques. - Audiògenes: estan associades a un defecte d'audició (deficiència auditiva) que impedeix que el xiquet adquirisca la facultat d'expressar-se amb normalitat (si la seua percepció auditiva és defectuosa, també ho serà la seua pronunciació), i dificulta el seu aprenentatge a l'escola. La intervenció anirà encaminada a augmentar la discriminació auditiva, millorar la seua veu o corregir els fonemes alterats i implantar els inexistents. - Funcionals: es tracta d'un defecte de l'articulació del llenguatge originat per un funcionament anormal dels òrgans perifèrics de la parla. Els fonemes que s'ometen, substitueixen o deformen amb major freqüència són: r, s, z, l, k i ch. Aquest tipus de dislàlia és la més comú, i els afectats no tenen cap defecte orgànic que la provoque. Encara que aquest tipus de dislàlia desapareix espontàniament quan el xiquet creix, és precís intervindre per a corregir-la si persisteix després dels quatre anys, per a evitar possibles conseqüències negatives que podrien influenciar el desenvolupament cognitiu i les relacions socials del xiquet. - Orgàniques: també conegudes com disglòssies, es produeixen quan les errades en la pronunciació estan associades a defectes dels òrgans que
intervenen en la parla. Es classifiquen en funció de la zona defectuosa: labials, linguals, dentals, palatines, nasals o mandibulars.
Tractament de les dislàlies (ampliació a l‟annex 2) El millor és la prevenció amb la intervenció d'un logopeda. Encara que el pronòstic depèn del tipus de trastorn i la seua causa, normalment la parla pot millorar amb una teràpia adequada. Aquesta es basa en la realització d'exercicis per a perfeccionar la musculatura utilitzada en la producció de sons. Així, s'intenta que millore l'articulació de les paraules, la utilització de la respiració, el ritme en la pronunciació, l'expressió... Normalment, se li plantegen al xiquet en forma de jocs, per a que siga més senzill i divertit adquirir aquestes noves habilitats. Per a que la teràpia siga eficaç, és important que la família s'implique i ajuden al xiquet també en casa. En ocasions, quan el problema té un origen físic, es necessari realitzar un procediment mèdic i consultar al pediatra o metge de capçalera per a trobar la causa i poder pautar el tractament més adequat.
Exercicis de respiració: La funció respiratòria té com objectiu, aconseguir la coordinació entre la inspiració, pausa i espiració localitzades en la zona costodiaframàtica. Els exercicis es poden fer gitats a un matalasset o també drets. La inspiració serà nasal, profunda i regular (com olorant una flor), l'aire es retindrà uns segons per a continuar amb una espiració bucal. Per a percebre el moviment costo-diafragmàtic, podem posar un objecte damunt de l'abdomen o bé, les mans. Una vegada automatitzada la respiració costodiafragmàtica, podem fer els següents exercicis: - Inspiració nasal lenta i profunda. Espiració nasal de la mateixa manera. - Realitzar l'exercici anterior, però amb espiració bucal.
- Inspiració nasal, lenta i profunda. Retenció. Espiració contant: primer fins al número 3, després fins 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; segons la edat del xiquet. Tots els exercicis anteriors, es poden fer asseguts o drets i amb elevació de braços, així com es poden introduir altres variants. Exercicis de buf: - Apagar veles, unflar globus, tocar el xiulet, la flauta, l‟harmònica, voltejar figures de paper, etc. - Bufar la flama de la vela sense apagar-la, plomes, papers, etc. - Desplaçar vaixells de paper per damunt de l'aigua, fer moure figures colgants, fer pompes de sabó, etc. - Fer bombolles, bufar un molinet de vent, desplaçar objectes que roden per damunt de la taula, mantindre una ploma en l'aire, moure una filera de flocs de papers, etc. Quan el xiquet o xiqueta té problemes per a articular correctament un so, és perquè no realitza correctament les pràxies; però què són les pràxies? Les pràxies són els moviments organitzats, de major o menor dificultat, que es realitza per a aconseguir un objectiu (en aquest cas, pronunciar correctament els fonemes). Per això és tan important que l‟alumne tinga una agilitat i coordinació de moviments per a parlar correctament. Els exercicis més comuns que realitzen els xiquets inclouen els moviments de llavis, llengua, mandíbula, galtes, ales nasals o vel del paladar. A més, a més, tots els xiquets no poden realitzar els mateixos moviments a la mateixa edat; un clar exemple és el rotacisme, ja que per a realitzar aquest so, es precisa d‟una gran agilitat i coordinació de llengua que, generalment, s‟adquireix als 6 anys, però que hi ha xiquets que l‟adquireixen un poc més tard o més prompte. Per a facilitat una correcta articulació, és precís exercitar i agilitzar els òrgans que intervenen en la mateixa. El primer que s‟ha de fer és que l‟adult i el xiquet seien front d‟un espill a on podran observar els moviments que realitzen i comparar-los. D‟aquesta manera, el xiquet pot veure els progressos aconseguits a mesura que adquireix major agilitat, coordinació i força als músculs, aconseguint que les posicions coincideixen amb els punts d‟articulació.
És molt important que al realitzar els exercicis no intentem corregir el fonema mal articulat, sinó ensenyar-li un nou, per a que, una vegada aconseguit, substituisca al defectuós. Si fem el contrari, podríem aconseguir que es centre excessivament en corregir l‟articulació que tenia mal formada, pensant en les noves posicions que tenen que prendre els seus òrgans d‟articulació, creant d‟aquesta manera una tensió inútil en tots els òrgans que ha de posar en joc. Els exercicis de pràxies han de ser curts (uns minuts al dia) per a evitar tant la fatiga muscular com el cansament i la falta de motivació per part dels xiquets. També es realitzaran varies repeticions per a aconseguir les associacions necessàries entre el so exacte d‟una forma i els moviments precisos d‟articulació, elaborant així els estereotips correctes d‟articulació dels fonemes treballats. En la següent pàgina web, es poden practicar diferents pràxies (llengua, llavis) i realitzar-les junt amb el xiquet (http://www.youtube.com/watch?v=xr_8hCDRlRk), així com exercicis de buf, onomatopeies, embarbussaments, etc. També es pot trobar més informació de com realitzar diferents activitats i exercicis segons el fonema a treballar en la següent web: (http://logopedialgaida.blogspot.com.es/2009/05/actividadespara-trabajar-dislalias.html) A l‟annex 3, podem trobar dos taulells: un de pràxies amb el que jugar amb l‟alumne (les regles són les mateixes que la oca), un altre per a pronunciar i articular paraules amb el fonema /r/ (només és necessari un dau per a jugar), dibuixos de pràxies bucals, un dau amb exercicis linguals, l‟oca de la boca i exercicis bucofacials i linguals.
Activitats de pràxies Exercicis de mandíbula: - Obrir i tancar la boca lentament. - Obrir i tancar la boca ràpidament. - Obrir la boca lentament i tancar-la ràpidament. - Obrir la boca ràpidament i tancar-la lentament. - Mastegar. - Moure la mandíbula inferior d'un costat a un altre.
Exercicis de galtes: - Inflar les galtes, juntes i separades. - Moviment de rentada bucal (inflar i estovar alternativament). - Espentar amb la llengua les galtes cap a fora.
Exercicis d'ales nasals: - Moviment de inspiració forçada (estretament d'orificis nasals). - Moviment d'espiració forçada. - Dilatació i retracció voluntària dels orificis nasals.
Exercicis del vel del paladar: - Badallar - Tossir - Glopejar - Aclarir-se la gola - Amb la boca oberta, inspirar pel nas i espirar alternativament per la boca i el nas.
Exercicis de llavis: - Somriure amb els llavis junts. - Somriure amb els llavis separats. - Projectar els llavis frunzits (bes). - Projectar els llavis cap avant, obrir i tancar l'orifici bucal (conill).
- Mossegar el llavi superior i el llavi inferior. - Sostindre elements entre el llavi superior i la base del nas. - Amb els llavis junts, omplir la boca d'aire que es projectarà a l'exterior. - Vibració de llavis amb fonació (moto). - Emissió de: iu, io, ui, uo. - Xiular.
Exercicis de llengua (amb la llengua ampla entre les dents i els llavis): - Llengua plana dins de la boca oberta. - Llengua plana darrere dels incisius superiors i inferiors. - Llengua plana per davant dels incisius superiors i inferior tocant la geniva. - Doblar la llengua plana cap amunt i cap arrere i cap avall i arrere. - Esclafit (adherir bé la llengua plana contra el paladar) - Amb la llengua angosta, tocar les comissures labials. - Tocar el centre del llavi superior i inferior. - Amb la boca oberta, passar la punta de la llengua pels llavis en la paret bucal interior. - Col·locar la punta de la llengua darrere dels incisius superiors i dels inferiors. - Espentar les galtes alternativament (caramel). - Glopejar. - Pronunciar: /tok/tok/tok/tak/tak/tak//ding/dong/bang/bang/ seqüència fonètica que transcrita ortogràficament seria toc, toc, toc, tac, tac, ding, dong, bang, bang.
Exercicis de relaxació: Existeixen diferents tècniques de relaxació: de respiració, de concentració, d'associació d'imatges, etc. Però potser la “relaxació progressiva de Jacobson” basada en la sensació que provoca la concentració i distensió muscular, adaptant-la a la edat del xiquet i amb el llenguatge apropiat pot ser una de les tècniques més apropiades per a tractar la dislàlia (http://www.larelajacion.com/larelajacion/16jacobson.php).
Exercicis de discriminació auditiva i fonemàtica 1. Discriminació de la duració dels sons: - Discriminació entre so llar i curt - Discriminació entre so continua i discontinu. - Discriminació entre u i dos colps de tambor. Entre 2-3, 3-4, etc. - Discriminació de seqüències: llargues i curtes, continues i discontinues.
2. Discriminació de tons: - Discriminació entre un so greu, mitjà i agut. Combinar-los. 3. Discriminació d'objectes i joguets sonors. 4. Discriminació de sorolls produïts pel nostre cos. 5. Discriminació de vocals inicials. El xiquet ha de reconèixer les paraules a través de la vocal inicial. Seleccionem cinc fitxes que comencen cada una d'elles per una vocal diferent i nombrem amb els xiquets cada imatge, després ell ha de senyalar la fitxa que prèviament hem nombrat a la seua esquena. A continuació reconeixerà la fitxa dient-li solament la vocal inicial. En un segon pas, se li induirà a pensar noves paraules que comencen per una vocal determinada, dibuixant-les en una làmina i fabricant així noves llistes. Podem fer el mateix amb consonants inicials i amb sinfons. 6. Discriminació de paraules monosíl·labes.
7. Discriminació de consonants amb oposició sord-sonor. En aquest cas, podem procedir a la exploració fonemàtica. 8. Discriminació de consonants amb punts d'articulació molt pròxims: - Reconeixement d'imatges amb estructura vocàlica idèntica a la del model presentat. - Reconeixement i selecció de paraules que contenen idèntica estructura vocàlica que el model. - Discriminació de la quantitat d'elements vocàlics que formen la paraula. - Associar paraules que rimen. - Reconèixer el ritme o accentuació de la paraula (síl·laba tònica). - Reconeixement de grups fonètics dins d'una paraula. - Relacionar i escriure la paraula segons els seus components vocàlics. - Indicar la lletra que canvia entre dos paraules. Amb l'ordinador, utilitzant diferents programes informàtics que treballen aquests aspectes, podem convertir aquestes activitats en un joc molt atractiu per al xiquet. Entre els programes que treballen la discriminació fonemàtica destaquem per la seua utilitat, el programa de Hamlet. Ed. Aquari Soft. (http://www.aquari-soft.com/Productos/Hamlet.htm)
RECOMANACIONS PER ALS TRASTORNS DE LA PARLA Els pares i educadors han d'estar ben informats per a saber quina actitud adoptar front als xiquets amb defectes de parla. És molt important buscar l'ajuda d'un especialista el més prompte possible, perquè quan aquests trastorns no son tractats a temps, poden repercutir en el comportament del xiquet fins al punt de limitar el desenvolupament normal de la seua activitat, tant en el àmbit escolar, com en les seues relacions socials. Hi ha que tindre en compte que els trastorns afecten de manera diferent a cada xiquet, degut a que la seua personalitat, les seues necessitats i entorns són també diversos. De manera que, les mesures encaminades a ajudar a un xiquet, poden no resultar efectives en altres casos. Convé individualitzar la teràpia i les solucions que se plantegen per a cada xiquet en particular. Si el xiquet té un retràs mental o algun defecte en l'audició, té més possibilitats de presentar trastorns de la parla associats, per això és important posar-se en mans d'un especialista i iniciar la teràpia apropiada el més aviat possible. Hi ha que saber que, quan els xiquets comencen a parlar, el seu vocabulari és encara molt limitat, el que resta fluïdesa quan s'expressen. No és convenient que els pares interrompen constantment al xiquet, acabant les seues frases o afegint les paraules que falten, i prestant massa atenció a aquesta falta de fluïdesa, perquè podrien incidir negativament en el seu desenvolupament lingüístic del xiquet.
ANNEX 1 LA VEU I L’ALIMENTACIÓ El cos humà pot desenvolupar mecanismes de defensa, sempre i quan es procure una dieta rica en vitamines i una vida sana. La fibra (salvat de blat, fesols, coco fresc, flocs de dacsa, farina integral, pa integral, muesli, fruits secs, espinacs, llenties, plàtans, carlotes, pomes, taronges i farina de civada) continguda en la dieta, facilita el pas de l‟aliment a través de l‟organisme de manera eficient, prevenint el restrenyiment, evitant forçar la funció esfinteriana laríngia.
PROBLEMES RESPIRATORIS · Congestió: un factor important relacionat amb la producció de mucositat és la dieta. Qualsevol malaltia respiratòria que supose una producció excessiva de mucositat, es necessitarà limitar aliments que provoquen eixa producció: productes lactis, ous, cereals rics en gluten, sucre, creïlles i altres tubèrculs. · Tos: existeix gran varietat de remeis, com hidratar la laringe amb aigua, sucs i infusions, principalment de tussílag, regalíssia i anís. En aquests casos de tos irritativa i seca es convenient prendre relaxants respiratoris i demulcents. A vegades, la tos és d‟origen nerviós, i en aquests cas, convé administrar relaxants nerviosos. · Bronquitis: la bronquitis és una inflamació dels bronquis, conductes pels que circula l‟aire fins als pulmons. El millor és combinar remeis expectorants amb les propietats suavitzants. Entre les plantes destaquem: l‟anís, arrel d‟angèlica, sanguinària i timó. Altres plantes d‟acció antimicrobiana són: equinàcia, eucaliptus i timó. Els olis essencials d‟eucaliptus i timó són més efectius aplicats en bafs (“vahos”) o banys. · Laringitis: la majoria de les dones que sofreixen aquesta dolència son mestres, ja que moltes vegades les condicions ambientals no són les adequades degut a la temperatura o al soroll. Existeixen altres factors com les característiques pròpies de la persona, com és el reflux gastroesofàgic,
que també danya les cordes vocals i produeix disfonia; a més a més, les dones obeses i sedentàries tenen major probabilitat de patir trastorns de veu. És important saber si es produeix pel mal ús de la veu, per una grip o perquè es crida molt. També hi ha que veure altres patologies associades que poden potenciar la disfonia, com és el reflux, el síndrome depressiu o el síndrome ansiós. La sàlvia constitueix una rentada bucal o glopejada molt eficaç per a la inflamació de la laringe. · Sinusitis: és una infecció dels sins (“senos”) nasals de tipus agut. Per a ajudar en el procés: equinàcia, vara d‟or, fulles de malvalisco. · Pòlips nasals: pot ser un problema recurrent i hi ha que examinarlo i tratar-ho en el context del mecanisme sencer. Una ajuda pot ser inhalar bafs (“vahos”) a parts iguals de sanguinària i un astringent com la ratània. · Asma: l‟asma pot ser d‟origen de factors que interactuen. Solen tindre un component al·lèrgic que desencadena l‟atac asmàtic. Les plantes que ajuden a calmar els atacs: grindelia, lobelia, vellosilla.
PLANTES MEDICINALS · Estimulants respiratoris: els agents expectorants faciliten el despreniment i la posterior expulsió de les mucositats que es formen en el tracte respiratori: “dulcamara, primavera, margarita, saponària i escil·la”.
· Relaxants respiratoris: actuen relaxant el teixit pulmonar, el qual és de gran utilitat en estats de tensió nerviosa i hiperactivitat: “angèlica, anís, tussílag, llantén, lli i timó”.
· Demulcents: suavitzen, alleugeren i calmen la irritació de les mucoses respiratòries, gràcies a la seua acció mucilaginosa i lubricant, promouen la formació d‟una capa protectora en les membranes: “lli, regalíssia i malvalisco”.
Preparació de bafs d‟eucaliptus: Posar tres cullerades de fulles d‟eucaliptus en un recipient. Afegir 2 litres d‟aigua bullint a les fulles. Col·locar el cap sobre el recipient cobrint-lo amb una tovalla. Inhalar vapors a través del nas durant 10 minuts. 4. No eixir a l‟exterior immediatament després, ja que les mucoses estan sensibles durant una estona. (és important repetir dues o tres vegades al dia, en especial abans d‟anar a dormir). 1. 2. 3.
ANNEX 2 ¿CÓMO SE TRATA LA DISLALIA? 1. Consulta con médico especialista. Es importante consultar con un médico para un adecuado diagnóstico, ya que la dislalia puede ser un síntoma asociado a otro tipo de trastorno. Una vez que el médico, confirme el diagnóstico de dislalia, debes ir a un logopeda que será quien te dé los detalles para un tratamiento adecuado. 2. Estimulación. Es importante que la familia pueda estimular al niño para que pueda corregir la dislalia. Al hablar con él, debes tratar de hacerlo con claridad, articulando adecuadamente y debes evitar hablar rápido. Trata de hablarle cara a cara, mirándolo y enseñándole con paciencia y tranquilidad la diferencia entre los distintos sonidos. 3. Corrección. Trata de evitar los diminutivos y de corregirlo continuamente cuando se equivoca, debes tratar de explicarle la manera correcta en que se emiten los sonidos. Debes evitar el lenguaje infantil, comunícate con un lenguaje adecuado a su edad. Es importante que en todo momento, le transmitas tranquilidad y seguridad a él niño. 4. Ejercicios. El especialista que trate al niño, te indicará una serie de ejercicios que es importante que realice. Debes acompañarlo y ayudarlo en este proceso para tener un resultado positivo, con dedicación y afecto. 5. Juegos. Existen varios juegos que pueden contribuir al tratamiento de la dislalia. Los juegos de soplo, y de la movilidad de la lengua y labios contribuyen a este propósito. Por ejemplo, imitar sonido de animales, hacer pompas de jabón, tirar besos al aire, entre otras. También puedes enseñarle ejercicios de respiración. 6. Aprendizaje. Como complemento al tratamiento y como forma de hacer más dinámico el aprendizaje del niño, puedes también utilizar otros recursos como los son las canciones, las rimas, leerle cuentos, hacerle adivinanzas, entre otros. De este modo facilitas la implicación del niño en el tratamiento.
ANNEX 3
El juego del mar El material necesario es un dado, el tablero y una ficha para cada jugador. Pueden jugar dos o más jugadores. Y las reglas del juego son las siguientes: 1. Se juega como al juego de la Oca. 2. Cada vez que se llega a una casilla se repite dos veces el nombre del dibujo y dos veces la sílaba con /-r/ (ejemplo: "tambor, tambor/bor,bor" o "arco, arco/ar, ar"). 3. Se se cae en una casilla del mar se salta a la siguiente casilla con un mar diciendo: "de mar a mar y tiro porque quiero ganar", y se vuelve a tirar. 4. Si se cae en la cárcel hay que estar un turno sin jugar. 5. Si se cae en la ardilla se salta al árbol diciendo: "la ardilla vive en el árbol". 6. Si se cae en la calavera se vuelve al principio diciendo: "caí en la muerte y vuelvo a empezar" Tablero:
BIBLIOGRAFIA - Sagrario Echeverría Goñi: La voz infantil. Educación y reeducación. Evaluación y metodología para la relajación, la respiración, la articulación y la emisión vocal. Pàgines webs (disfonies): http://www.logopedia-granada.com/disfonia.htm
http://www.bebesymas.com/salud-infantil/trastornos-de-la-voz-disfonia-infantil
http://otorrino.homestead.com/Ronquera.html
http://www.slideshare.net/litacb916/disfona
http://www.apepalen.cyl.com/diversidad/diver/logope/disfonias.htm
- Mª Paz Seivane Cobo. Cicerón. Programa para la adquisición y desarrollo de la capacidad articulatoria. - Carlos Aller Martínez, Carlos Aller García. Juegos y actividades de lenguaje oral. Procesos didácticos. Pàgines web (dislàlies): http://www.apepalen.cyl.com/diversidad/diver/logope/habla/dislalias.htm
http://www.webconsultas.com/bebes-y-ninos/psicologia-infantil/trastornos-delhabla/las-dislalias-906
http://www.bebesymas.com/desarrollo/que-son-las-praxias http://www.youtube.com/watch?v=xr_8hCDRlRk http://www.onmeda.es/enfermedades/trastornos_del_habla.html
http://www.slideshare.net/rub1lla/la-dislalia-infantil
http://ocw.usal.es/ciencias-sociales-1/bases-psicologicas-de-la-educacionespecial/contenidos/TEMA%203.pdf
http://www.gescolar.es/material/dislalias/
http://www.cpraviles.com/materiales/LEA/html/ini.html
http://salud.uncomo.com/articulo/como-tratar-la-dislalia-4695.html
http://logopedialgaida.blogspot.com.es/2009/05/actividades-para-trabajar-dislalias.html