Memòria Paràcticum

Internet i Xarxes Socials: accés, ús i seguretat

Joan martínez abellán

estudis de psicopedagogia

Internet i xarxes socials: accés, ús i seguretat Disseny d’un programa formatiu adreçat a persones adultes amb discapacitat intel·lectual que permeti un acostament tutelat als recursos bàsics de la Web 2.0 i un comportament segur que preservi la privacitat.

Joan martínez Abellán

Oscar Martínez Rivera Estudis de Psicopedagogia Setembre 2011 - gener 2012 Tutor:

CODI: 02082 Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Índex. Índex....................................................................................................................................................2 ÍNDEX DE FIGURES...............................................................................................................................3 INTRODUCCIÓ......................................................................................................................................4 1.JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT......................................................................................................6 1.1.Les TIC a Fundació Tallers. Algunes raons per a la tria...................................................................6 2.DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS..................................................................................................................9 3.ANÀLISI DEL CONTEXT.....................................................................................................................14 3.1.Caracterització de l’àmbit............................................................................................................15 3.2.Marc normatiu.............................................................................................................................18 3.3.Característiques del Centre..........................................................................................................20 4.MARC TEÒRIC.................................................................................................................................24 4.1.Supòsits teòrics marc del Projecte...............................................................................................25 4.2.Concepte de discapacitat. ...........................................................................................................25 4.3.Tic i Discapacitat. ........................................................................................................................27 4.4.Web 2.0 i Diversitat Funcional.....................................................................................................29 4.5.Concepte d’autodeterminació.....................................................................................................30 4.6.La perspectiva constructivista......................................................................................................32 5.METES I OBJECTIUS PREVISTOS....................................................................................................35 6.PLA DE TREBALL..............................................................................................................................35 6.1.Disseny inicial...............................................................................................................................35 6.1.1Estructura de la proposta i temporalització...............................................................................36 6.1.2Objectius de cada fase...............................................................................................................36 6.1.3Estratègies emprades................................................................................................................36 6.1.4Metodologia..............................................................................................................................36 6.1.5Activitats....................................................................................................................................36 6.1.6Avaluació...................................................................................................................................36 7.BIBLIOGRAFIA.................................................................................................................................37 ANNEX...............................................................................................................................................38

2

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

ÍNDEX DE FIGURES. Figura 1. Interacció entre els sistemes on s’ubica el centre i els sistemes del Projecte Formatiu......14 Figura 2. Clic sobre la imatge per accedir a l’aplicació.......................................................................20 Figura 3. Organigrama Serveis de Fundació Tallers...........................................................................21 Figura 4. Els dos serveis que composen el Centre Ocupacional.........................................................23 Figura 5. Unitats que composen l’àrea social....................................................................................24 Figura 6. Fases del Projecte. Clic sobre la imatge de la fase que convingui obrir...............................36

3

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

INTRODUCCIÓ.

“Un país és també madur i solvent quan és capaç d’aconseguir que no hi hagin persones que tinguin la sensació de ser excloses o de tenir murs (mentals i alguns de físics) que els impedeix tenir una vida plena i escollida per elles mateixes.” Òscar Martínez (2011)

La proposta explicitada en la present memòria i desenvolupada a partir de l’experiència adquirida durant la realització presencial de les pràctiques professionalitzadores contemplades en el Pràcticum I dels estudis de Psicopedagogia a la UOC, es contextualitza en un entitat que presta serveis d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual en edat adulta.

Donat que el terme “discapacitat” sembla abundar en les dificultats i limitacions i donat que el terme “intel·lectual” a una ubicació exclusivament individual d’aquestes dificultats en un funcionament que incorpora funcions molt àmplies, a partir d’aquest moment utilitzarem els termes “diversitat funcional1”, donat ens sembla correspon millor a la pluralitat de situacions individuals, a la diversitat intrínseca de la condició humana i al fet que aquestes particularitats es manifesten en comportaments igualment diversos en la interacció amb el medi.

La nostra intervenció, a petició expressa dels òrgans de gestió del component humà d’aquesta entitat, es vertebra al voltant del disseny d’una acció formativa dirigida a les persones recolzades en aquesta entitat que té per objecte l’accés pautat als recursos bàsics d’allò que s’anomena Web 2.0. Aquest projecte ha d’anar dirigit, de manera genèrica, a les persones incorporades al Centre Especial de Treball2 (CET) i a aquelles ateses en el Centre Ocupacional 3 (CO).

La diferència fonamental entre els dos serveis rau en el caràcter de relació vinculada a un contracte d’assistència en el cas del CO i el d’un contracte de relació laboral de caràcter especial en el cas del CET. L’assignació a un o un altre tipus de relació ve donada per la valoració del grau de discapacitat de cada persona i de les seves aptituds laborals, les quals es determinen segons uns baròmetres estandarditzats per l’Equip de Valoració i Orientació 4 (EVO) corresponent.

L’àmbit de pràctiques és, doncs, el d’intervenció socioeducativa i comunitària, concretament en un servei d’incorporació ocupacional que atén a persones adultes 1

Terme proposat pel “Foro de Vida Independiente” (Gener de 2005)

2

CET: Tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d'uns serveis d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. L'objectiu d'aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la seva funció és social. (Font: Departament de Benestar Social i Família) 3

CO: Els centres ocupacionals són equipaments d’acolliments diürn que ofereixen atenció rehabilitadora i habilitadora a persones amb discapacitat intel·lectual en edat laboral. L’objectiu és capacitar aquestes persones perquè aconsegueixin la màxima integració social a través de l’ocupació activa. Ofereixen serveis de: mesures rehabilitadores i habilitadores, teràpia ocupacional i manteniment, ajustament personal, activitats formatives i prelaborals, Servei Ocupacional d’Inserció. (Font: Departament de Benestar Social i Família) 4 EVO: realitza la valoració als adults amb disminucions físiques, psíquiques, sensorials i mentals a partir dels 16 anys. En relació al servei que ens ocupa, realitza les orientacions cap a recursos sociolaborals, laborals i ocupacionals i realitza la valoració laboral per tal d’emetre certificat d’adequació a equipament i/o suport adient. (Font: Departament de Benestar Social i Família)

4

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

amb diversitat funcional que no mantenen la suficient capacitat estandarditzada com per incorporar-se a llocs de treball ordinaris, bé per dificultats relacionades amb les pròpies competències i aptituds, bé per factors relacionats amb les dificultats d’accés al mercat laboral, bé per condicionants contextuals, o generalment per la interacció de tots aquests factors. Així, aquest centre desenvolupa una atenció integral que considera objectius d’integració social, educatius, terapèutics i habilitadors. Igualment cal destacar, però, que donada l’amplia finalitat del projecte proposat, part de la intervenció va dirigida al disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius específics per a l’entorn seleccionat.

El Centre de pràctiques s’ubica a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Atén a 267 persones amb diversitat en el funcionament intel·lectual i adaptatiu, algunes de les quals tenen associats quadres de trastorns de conducta, malaltia mental i discapacitat física i/o sensorial.

El Psicopedagog desenvolupa tasques d’assessorament a l’equip d’atenció directa en la seva tasca, orienta en les àrees i programes d’intervenció de les activitats, proposa els programes d’intervenció individuals i fa el seguiment del treball en equip en relació als objectius generals, els de cada àrea, els individuals i els principis teòrics i metodològics. S’ha de coordinar amb els educadors, el treballador social i la resta de pedagogs i psicòlegs.

La nostra proposta respon a les inquietuds generades i expressades al voltant de l’accés a Internet5 i les Xarxes Socials6. Cada cop hi ha també més persones amb diversos graus d’aptituds i diversitat de conductes adaptatives que accedeixen als recursos més comuns de la web 2.0., com ara navegar per Internet, tenir un compte de correu o establir un perfil a Facebook. De fet, en el Centre Ocupacional de Fundació Tallers i en el Centre Especial de Treball de la mateixa fundació, a Santa Coloma de Gramenet, hi ha diverses persones amb diversitat funcional que accedeixen regularment a aquests recursos o algun d’ells.

La inquietud de les persones amb diversitat funcional de Fundació Tallers, la preocupació dels professionals de la Fundació Tallers i de les famílies d’aquestes persones, que ara establim com a problema de la nostra proposta, és doble: per una banda, facilitar i promoure l’accés als recursos de la web 2.0. a aquestes persones per tal d’evitar un nou factor d’exclusió de manera que afavoreixin les seves possibilitats d’inserció, relació social i desenvolupament personal; i per altra, promoure un ús segur de la xarxa facilitant recursos assequibles per preservar la intimitat i promocionar una imatge positiva, en un col·lectiu especialment vulnerable.

El nostre projecte va dirigit, doncs, a dissenyar un programa formatiu adaptat a les característiques i necessitats de la nostra població, aprofitant recursos generalistes que molts i moltes ja utilitzen, que els permeti fer ús i expressar-se de manera adaptada, accessible i segura.

5

Quan parlem d’Internet, o ens en parlen, ens referim a la recerca d’informació i accés a recursos en la Web. Així mateix, també es relaciona amb l’accés i gestió de comptes de correu electrònic.

6 Quan parlem de Xarxes Socials la demanda va dirigida vers l’accés i participació activa en recursos com ara Messenger, Facebook, Twitter, Tuenti o blocs.

5

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia 1.

Setembre 2011gener 2012

JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT. “El problema no es cómo eliminar las diferencias, sino cómo unirnos sin alterar las diferencias”.

Rabindranath Tagore

L’àmbit d’intervenció proposat, segons el nostre parer, s’ha caracteritzat per dos factors essencials que al final determinen l’estructura i contingut dels serveis oferts: Per una banda, pel mateix concepte de discapacitat i d’atenció que cal oferir en aquesta mena de serveis. Inicialment, per una perspectiva tradicionalment clínica de la discapacitat, la qual ha afavorit que en la gènesi d’aquests serveis es proposin objectius rehabilitadors i terapèutics en l’atenció a aquestes persones.

Malgrat l’evident evolució, d’aquesta gènesi encara en resten alguns tics.

Posteriorment, aquests serveis s’han vist caracteritzats per fonamentacions que prenen com a referent finalitats inclusives, cercant que els recursos siguin el més normalitzadors possibles, proposant ajustos en l’entorn i ajuts i suports que els permetin un funcionament adaptatiu més adequat fonamentat en criteris d’autodeterminació i vida independent.7 Per altra banda, consideracions en relació a la mateixa estructura, contingut i finalitat de cadascun dels serveis en els quals es contextualitza el nostre projecte: -

En el cas del CO: està sotmès a un disseny curricular molt poc estructurat malgrat la diversitat d’objectius educatius, socialitzadors i habilitadors que té assignats, i, a més, la legislació que l’ordena proposa que el temps d’atenció als usuaris i el temps efectiu de treball dels professionals coincideixin força.

D’aquesta manera, resta molt poc temps per a reflexionar, analitzar i dissenyar les activitats específiques que es proposen. Ara sorgeixen nous paradigmes interpretatius de la discapacitat i la integració social, així com nous entorns d’integració, noves necessitats i diferents espais de participació social.

-

En el cas del CET: la via d’accés a la integració social, que és el seu objectiu bàsic, ha estat exclusivament l’accés al treball. Ara sorgeixen nous àmbits de participació i integració als quals no se sap massa bé com respondre, entre ells el de las Tecnologies de la Informació i la Comunicació (endavant, TIC).

1.1.

Les TIC a Fundació Tallers. Algunes raons per a la tria.

A això cal afegir l’aposta ferma de la Fundació Tallers per les TIC, de manera que l’alfabetització digital de la nostra població esdevé un objectiu estratègic.

Pensem que la nostra responsabilitat com a servei d'atenció a persones amb discapacitat inclou també ajudar a garantir que l'accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació sigui una condició més per assolir l'equitat 7

En l’apartat 4 d’aquesta mateixa Memòria exposem més àmpliament aquestes consideracions.

6

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

d'oportunitats i que en cap cas comporti una nova condició de discriminació ni de "discapacitat funcional".

Compartim que l'ús de les Tic, per elles mateixes, no garanteix l'èxit dels processos educatius i d'inserció que desenvolupem, però tampoc tenim cap mena de dubte, tal i com ens demostra la pràctica en altres àmbits, que la seva integració en els nostres serveis les converteixen en un instrument capaç de millorar els processos cognitius, els de desenvolupament i els socials, que impregnen les finalitats i objectius dels nostres centres.

Tal integració no és senzilla, ja que no es tracta d'una simple incorporació material, sinó que requereix revisar la mateixa finalitat dels nostres serveis, la formació ocupacional que oferim, els processos instruccionals, educatius, socialitzadors i rehabilitadors, els mitjans que utilitzem per assolir els nostres objectius, la mateixa estructura organitzativa o la mateixa cultura del Centre.

Aquesta proposta pensem que inclou un abordatge holístic que inclou diverses dimensions: •

Socialitzar, funcionalitzar, generalitzar els nostres objectius als diversos àmbits de desenvolupament social i idiosincràtic de la persona.

•

Incloure, com ja hem iniciat, l'aprenentatge de les competències tecnològiques en els continguts que abordem amb les nostres finalitats, objectius i activitats.

•

Abordar-les com a eina per facilitar l’expressió i la creativitat

•

Com a eina per facilitar i millorar els processos comunicatius.

•

Com a instrument cognitiu.

•

Com a font d'informació i ocasió per a la participació social.

•

Com a recurs per a l'aprenentatge de les habilitats, destreses, procediments i continguts que abordem.

•

Com a possibilitat que els procés d'aprenentatge, socialització i participació s’estengui a tots els àmbits on la persona es fa present i al llarg de tot el seu cicle vital.

•

Com a possibilitat per eixamplar les oportunitats d'aprenentatge i integració.

•

Com a eina de gestió professional que optimitzi els processos.

En conseqüència, ens proposem abordar la integració de les TIC en quatre àmbits d'actuació: 1. Les TIC com a contingut d'aprenentatge: ús de les tecnologies, programaris, la xarxa, hàbits, procediments i valors en l'ús de les TIC. 2. Les TIC com a recurs per a millorar els processos d'aprenentatge en cada àrea i activitat: els recursos TIC com a afavoridors dels procediments i processos que es desenvolupen en la nostra cartera d'activitats.

3. Les TIC com a instrument cognitiu, la comunicació, la participació social i el treball col·laboratiu.

7

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

4. Les TIC com a eina per optimitzar la gestió del professionals i el seguiment dels usuaris i usuàries.

D’aquesta manera, entenem que la nostra proposta arrela plenament en el desenvolupament estratègic d’aquesta dimensió. De fet, reiterem, respon a una demanda explícita per desplegar accions en aquest àmbit, juntament amb les que ja es desenvolupen al Centre Ocupacional en relació a Informàtica, Bloc i Taller de Creació Audiovisual.

Durant tot el procés de definició del Projecte de Pràctiques ens hem anat qüestionant la idoneïtat d'aquest en relació a les necessitats dels nostres destinataris i destinatàries. Aquest qüestionament no ha estat per posar en dubte el projecte ja predefinit molt abans, sinó com a exercici de reflexió que ens ha d'ajudar a fonamentar-lo. Aquests dubtes s’han anat esvaint progressivament, tot i que si l'hem matisat progressivament.

No ens podem cansar de repetir que amb aquest projecte no cerquem solucionar els factors excloents de la fractura digital 8, però no volem deixar de banda la nostra contribució amb el nostre col·lectiu específic. Fundació Tallers, tant en el Centre Ocupacional (Servei de Teràpia Ocupacional + Servei Ocupacional d'Inserció) i el Centre Especial, té com un dels eixos prioritaris (malgrat la limitació de recursos), juntament amb la formació i la inserció laboral, l'accés a les TIC del seu col·lectiu de persones amb diversitat funcional. No només com a factor per cercar d'evitar o pal·liar una nova fractura, ara en l’àmbit tecnològic, sinó com a actor de desenvolupament de l'autonomia, l'autodirecció, l'autodeterminació i la participació social.

Amb aquest projecte tenim la intenció de col·laborar de manera iniciàtica i/o complementària en habilitar-los i habilitar-les per tal que en gaudeixin de la Web el més autònomament i segons els seus criteris i preferències. Però no es tracta només de “consumir” Internet; a més, també aspirem a contribuir a la visualització del col·lectiu en la Xarxa a partir de les participacions i contribucions autònomes que es generin amb posterioritat. De fet, entenem que la fractura digital es mantindrà mentre tot els col·lectius que tenen dificultats d'accés no contribueixin amb la seva especificitat en els continguts de la Xarxa. Esperem i treballem per una presència activa, no només per consumir els continguts dels col·lectius normativitzats.

Entenem que aquest és un repte difícilment abastable només amb iniciatives tant limitades com aquesta. Com ho aconseguirem, si en aspectes com l'educació i l'accés al treball encara hi ha enormes diferències malgrat els avenços? Només sabem que de ben segur no ho aconseguiran si no ho cerquem activa i sistemàticament, i els impliquem.

Hi ha factors, però que ens ha estat necessari considerar, com ara l’accessibilitat dels equipaments, l'accessibilitat a la Web, el nivell de qualificació de les persones a les quals ens dirigim, factors competencials relacionats amb les habilitats, 8

Entenem com a fractura digital aquella que es fonamenta en les diferències prèvies d’accés a les tecnologies i a les diferències establertes entre grups segons les habilitats i aptituds per utilitzar les TIC donats diferents nivells d’alfabetització digital i capacitat tecnològica. Baigorri, A. (2000), 'La fractura Digital', I Congreso Mundial de Alfabetización Tecnológica, Cáceres; Mattelart, A. (2001). Historia de la Sociedad de la Información. Barcelona: Paidós.

8

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

destreses i aptituds, o el grau de disposicions personals. Ens ha estat necessari, doncs, ser realistes.

Ens ha estat també necessari preveure i proposar adaptacions metodològiques, com ara la quantitat de persones per grup i possibilitar una atenció el més personalitzada possible, adaptar temps segons necessitats, tasques de caire cooperatiu o fixar objectius raonables; però sobretot pensem que esdevé fonamental que percebin els continguts com a accessibles i funcionals.

Cal deixar molt clar que la nostra proposta no té com a objectius preferents, malgrat pugui aportar indirectament beneficis, en la millora de les capacitats funcionals o en compensar funcions, sinó en habilitar per a l’ús de la Xarxa com a espai de participació social, laboral i d'oci. D’aquesta manera, no ens proposem, per exemple, intervencions o propostes dirigides a la millora de les competències lectoescriptores o altres continguts de tipus acadèmic.

Podem pensar d'entrada que la complexitat de les TIC en general i la seva interacció amb les característiques cognitives de la nostra població suposen un enorme obstacle. Nosaltres pensen que la democratització, encara que potser limitada, de la Web amb les eines 2.0 han possibilitat una accessibilitat més gràfica i intuïtiva, la qual cosa, unida a la incorporació d'elements multimèdia, de personalització interactiva i de possibilitats de configuració, la converteix en una eina més propera, atractiva i accessible.

Pensem que la clau de l'èxit està en aquesta funcionalitat i en la motivació que aquest aprenentatge els i les pot generar. Per aconseguir-ho, el Programa ha de ser capaç de generar una major percepció de competència pròpia, la qual cosa pensem pot venir afavorida pels reforços immediats que proporciona i per la capacitat de l'entorn per afavorir el control per part dels nostres destinataris/es, la seva participació activa i el fet de poder prendre decisions pròpies. A més, pensem que l'entorn afavoreix l'aprenentatge per la facilitat implícita a l'hora de repetir i practicar.

2.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS.

En primer lloc cal fer esment que nosaltres desenvolupem actualment, i per tant també durant el procés de pràctiques presencials, tasques professionals com a educador en el Centre Ocupacional de Fundació Tallers. La nostra tasca deriva de les funcions professionals previstes i es centren en el seguiment tutorial d’un grup de 10 persones, en el desenvolupament efectiu de les activitats previstes en els seus programes individuals o la seva coordinació, el desenvolupament d’activitats especialitzades per a altres persones del Servei (Horticultura, Jardineria, Informàtica, Taller de Creació audiovisual, bloc i una activitat esportiva), la participació en el seguiment i avaluació de l’activitat del centre dins l’Equip Educatiu i la coordinació de les activitats TIC. Són aquestes, al nostre entendre, tasques pròpies del perfil d’educador social i, per tant, força diferenciades d’aquelles que 9

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

desenvolupen altres professionals (Treballadors socials, psicòlegs i pedagogs).

Alhora, entenem que també difereixen de les tasques pròpies de les funcions de l’orientació i intervenció psicopedagògica.

La Coordinadora Tècnica del Centre Ocupacional és la persona que ens fet el seguiment i orientació com a Tutora Externa. Aquesta persona està llicenciada en Pedagogia fa 20 anys, però ha actualitzat la seva formació amb estudis en psicologia i en logopèdia. Hi ha altres dues pedagogues, però la persona seleccionada, donades les seves responsabilitats, gaudeix d’una major flexibilitat de responsabilitat i temps, la qual cosa ha facilitat que pugui fer un seguiment més proper de les pràctiques i que pugui programar la coordinació necessària. Durant molts anys va exercir d’educadora en aquest mateix Centre, de manera que coneix perfectament el rol d’aquests, les funcions i finalitats del centre ocupacional, els diferents paradigmes que fonamenten la intervenció i el perfil dels usuaris del servei.

Aquesta persona desenvolupa les tasques pròpies de pedagoga en quant a responsabilitzar-se de la coordinació de dues àrees d’intervenció (ocupació terapèutica i habilitats acadèmiques i funcionals) i de responsabilitzar-se del seguiment individual dels programes personalitzats d’alguns usuaris/es en coordinació amb el seus educadors-tutors. A més, desenvolupa tasques de relacions institucionals, vetlla pel compliment dels objectius generals, dinamitza el treball conjunt en equip i les relacions amb la gerència del Centre i els departaments que afecten al funcionament del Centre Ocupacional (comercial, logística, compres, administració,...) Coordina també el Centre Ocupacional que la mateixa institució té a Badia del Vallès, cercant de donar unitat als dos serveis.

Aquesta persona, conjuntament amb nosaltres com a coordinador de les activitats TIC, ens hem proposat, com a continuïtat a anteriors programes ja desenvolupats en relació a aplicacions TIC per a les activitats Acadèmiques i Funcionals, Informàtica i recursos per al treball col·laboratiu, el disseny de programes que facilitin l’accés a la nostra població específica,de manera que dóna suport a la nostra proposta de projecte. Entenem plegats que el disseny de recursos i materials com els proposats requereix d’una fonamentació formativa que possibiliti el diagnòstic de les necessitats dels professionals i els usuaris en aquest àmbit, un coneixement acurat dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i de les eines proposades, per a la qual cosa la formació de psicopedagogia de la UOC ens sembla prou adequada. La tutora externa ha vetllat pel compliment dels objectius proposats, la rigorositat en les hores de pràctiques i la coherència amb els principis del Centre.

D’aquesta manera, ja en la nostra sol·licitud per realitzar el Pràcticum I en la mateixa institució on desenvolupem tasques professionals com a educador, es va requerir de caracteritzar de manera aproximada les funcions pròpies que podia aportar un perfil professional psicopedagògic. Aquesta caracterització ve definida per un espai d’activitat professionalitzadora diferenciat de la resta de perfils que en el moment actual es dóna a fundació Tallers, en el qual es cerca que el coneixement sobre els processos interns i externs de l’aprenentatge, l’habilitat tècnica per conèixer en profunditat el context i el coneixement sobre els processos d’ensenyament i instructius, possibiliti una presa de decisions aplicades a la realitat que afavoreixi la millora del conjunt del procés d’ensenyament i aprenentatge en la 10

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

interacció entre la persona que ha d’aprendre, el contingut d’allò que ha d’aprendre, el context en què ho ha d’aprendre, els mitjans pels quals ho pot aprendre millor i els agents que mediaran en aquest aprenentatge.

L’elecció del contingut del Pràcticum va ser efectuada entre aquesta Coordinació Tècnica, la Unitat de suport a l’Activitat Professional (USAP) 9 i l’Àrea de component humà, els quals ens van fer arribar la proposta amb l’escarida petició de dissenyar un projecte formatiu dirigit al conjunt més ampli possible de persones amb diversitat funcional de Fundació Tallers orientat vers l’alfabetització digital en relació a la recerca en Internet, Xarxes socials i educació per a un comportament segur a la Xarxa. Aquest projecte es vincula estretament amb projectes anteriors en els quals nosaltres també hem participat i que actualment estan en ple exercici: activitat d’iniciació a la informàtica al CET, activitats informàtiques al CO, desenvolupament d’un Bloc, manteniment d’un perfil del CO a Facebook i el Taller de Creació Audiovisual al Centre Ocupacional. Podeu trobar referències explícites a aquests projectes en el Bloc del Pràcticum i en el Bloc del Centre Ocupacional.

A partir d’aquesta proposta es va retornar el projecte en un primer format, el qual es correspon amb el del projecte del Pràcticum. En aquest sentit cal destacar tres consideracions bàsiques de la nostra proposta: •

Per una banda, que el contingut hauria de fer referència a la recerca en Internet, el correu electrònic, la comunicació sincrònica a través de xat, els recursos més comuns de les Xarxes socials i el tema de la seguretat i preservació de la intimitat en l’accés i ús d’aquests recursos. En aquests sentit, coneixedors que hi ha algunes iniciatives del sector especialitzades en recursos en la xarxa limitats a col·lectius com el nostre, hem proposat que, malgrat es puguin utilitzar durant el procés formatiu com un entorn d’accés i ús controlat, el nostre objectiu hauria de ser habilitar i oferir suport per a l’accés als recursos estandarditzats. Entenem que aquesta perspectiva és la que es correspon amb els principis d’inclusió i autodeterminació que amb posterioritat detallem en l’apartat 4 d’aquesta memòria.

•

Per altra banda, que calia formar i habilitar per a un ús funcional i independent per part de cada usuari amb la màxima independència i responent a criteris d’interès i preferència personal. Per aquesta raó proposàvem generar una xarxa de suport al voltant dels diferents espais des d’on amb posterioritat podrien accedir a la xarxa i exercir els aprenentatges: els propis recursos, l’entorn proper, el context del Centre on ens ubiquem, els entorns en xarxa especialitzats en el col·lectiu i els recursos generalistes.

•

Finalment, que donada la diversitat de perfils competencials, el grau de funcionalitat d’aquestes en relació a les competències requerides i la complexitat interpretativa i significativa de bona part del contingut, es cercaria que l’aprenentatge s’estengués fins al nivell en què aquest fos accessible de manera significativa per a cada persona. Entenem que això suposa adaptar l’accés al contingut, possibilitar un aprenentatge funcional en el qual la pràctica reiterada ha de tenir un paper fonamental i treballar de

9

USAP: Es tracta d’un equip multi professional que desenvolupa accions específiques en el marc dels serveis d'ajustament personal i social de les persones amb diversitat funcional en els centres especials de treball, amb la finalitat d’ajudar a superar les barreres, obstacles o dificultats que els treballadors i treballadores amb diversitat funcional tenen en el procés d'incorporació a un lloc de treball, així com la permanència i desenvolupament en el mateix.

11

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

manera cooperativa, la qual cosa possibilita afavorir que s’accedeixin a les finalitats des de diferents nivells competencials.

Aquesta proposta va ser finalment l’acceptada i va prendre cos en el Projecte 10 inicial. Per tal de fer el seguiment de les pràctiques i anar avaluant la seva evolució amb la finalitat de validar la tasca desenvolupada, orientar les fases següents i reajustar aquells aspectes que ho requerissin, es van programar un seguit de reunions amb la Tutora externa, corresponents a les diferents fases del procés.

Igualment es va considerar que esdevindria necessària la participació de l’Equip Educatiu per tal negociar i significar de manera conjunta tant el contingut del programa com els diferents aspectes metodològics i didàctics. Aquesta participació també ha estat necessària de cara a donar credibilitat, consistència, criteri i rigor a les definicions dels nivells competencials requerits en cada activitat de la proposta formativa.

Finalment, des d’aquesta perspectiva col·laborativa, ha estat necessària la implicació i participació activa del professionals de la USAP i de tot l’Equip Educatiu en la confecció del formulari de necessitats i en la recollida de la informació que aquest conté. Posteriorment, se’ls va fer coneixedors dels resultats, de la seva tabulació i es van formular conjuntament les conclusions que han portat a la definició final del contingut del programa.

D’aquesta manera, el Pràcticum ha comptat amb dues fases, diguem-ne, estructurals. La primera fase, en la qual es va definir el mateix propòsit del Pla de treball, el procés i les fonts que fonamenten la nostra proposta. I part de la darrera fase, en la qual es desenvolupa la recollida final de la informació en estructurar-la en una proposta formal. Cal considerar que la proposta formativa que aquest projecte de pràctiques permet fonamentar i estructurar està en el moment de formular aquesta Memòria definit en els seus continguts i aspectes metodològics.

Tot i així, sabedors que les hores de Pràcticum resulten insuficients com per desenvolupar-lo en la seva totalitat, resta desenvolupar algunes adaptacions tècniques necessàries i algun material que forma part de la seqüència didàctica de diverses unitats. Sabedors d’aquesta limitació, els responsables de la Fundació Tallers que han coordinat el projecte, ens han permès desenvolupar en els propers dos mesos aquests aspectes encara pendents. Tot i així, pensem que el projecte resta prou definit en els termes actuals, tal i com podeu constar en l’apartat corresponent al Programa Formatiu.

La resta del Projecte es desenvolupa en tres fases completes (les corresponents a la Fase 2, 3 i 4 de la nostra proposta de Projecte), i part de la fase 5.

Fases de la intervenció: •

10

Fase 1. “Pla de Treball”: cerca definir els objectius de la intervenció que s’ha desenvolupat i formular les diferents Fases que el composaran, així com els objectius que es persegueix en cadascuna d’elles, els continguts que cerca abastar cada fase, les activitats amb les quals es desenvoluparan, les tècniques que esdevenen necessàries i com, què i quan s’avaluarà cada fase del procés.

Podeu accedir a aquesta proposta des del següent enllaç: Projecte de Pràcticum I

12

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

•

Fase 2. “Amb què comptem?”: cerca inventariar accions, recursos i entorns al nostre abasts en relació a l’alfabetització digitals de persones amb diversitat funcional, recursos de tipus generalista 11 en l’alfabetització digital i en relació al contingut específic que ens proposem, i els recursos disponibles en l’entorn proper.

•

Fase 3. “Què saben i què volen fer?”. Cerca conèixer el grau d’implementació de les TIC entre la població de referència, així com les seves competències mínimes i els seus interessos i motivacions en relació al contingut que ens proposem. Aquesta informació ens ha de permetre comparar les aptituds disponibles amb les necessàries, de manera que ens orienten en les adaptacions metodològiques que esdevindran necessàries.

Igualment, ens permet preveure diferents nivells de dificultat progressiva en funció del perfil competencial i ens ofereix criteris per als agrupament competencials, tant en relació a les diferents sessions, com en relació ales activitats cooperatives que es desenvolupen amb el programa.

•

Fase 4. “Què farem?”. Un cop recollides totes les dades de les fases anteriors i estructurat el projecte, en aquesta fase s’ha tractat de definir el programa formatiu ala llum de tot allò considerat. Així, s’ha proposat els objectius de tal programa, els seus continguts, la seqüència didàctica de les activitats i els criteris d’avaluació.

•

Fase 5. “Què necessitem?”. En aquesta fase s’ha considerat el tancament del procés del pràcticum, però també s’han explicitat alguns dels aspectes que cal desenvolupar amb posterioritat, tal i com hem referit que està previst: els recursos necessaris, el desplegament dels suports previstos i els materials i suports que cal desenvolupar de manera prèvia a l’execució efectiva de la proposta formativa.

La metodologia12 utilitzada és fonamentalment de tipus qualitativa donat que la nostra proposta requereix operar en un context específic dins el quals ens proposem interpretar el fenomen que volem conèixer. Cerquem reflexionar en la mateixa pràctica; interpretant no només els fets, sinó també els significats que se’ls atribueixen. El fet que volem copsar entenem que només es pot interpretar en la seva interacció amb la resta de factors del conjunt. Els subjectes, els processos i els agents d’aquest context específic esdevenen, doncs, la principal font de recollida d’informació.

Per aconseguir aquesta informació utilitzem entrevistes per al seguiment de la intervenció i el procés de col·laboració per a la significació comuna dels fets i la presa de decisions conjunta.

Igualment, utilitzem qüestionaris per tal de copsar les intencions, interessos, coneixements previs i motivacions que els subjectes atorguen al fenomen.

També utilitzem la revisió de documentació, tècniques i recursos. Tot plegat entenem que ens permet agrupar resultats, contrastar informacions i extreure conclusions.

11

Ens referim a recursos, entorns o eines generalistes a aquelles per al qual l’accés i ús està previst per a la població en general, més enllà de la seva especificitat funcional i més enllà de la seva adaptabilitat i accessibilitat.

12 Referència: del Rincón Igea, D. (2000). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Veure a Bibliografia.

13

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Confiem que aquesta metodologia ens permet copsar la realitat a través dels agents i subjectes en el seu mateix context i interpretar les nostres proposicions a través del consens generat amb la metodologia col·laborativa.

El qüestionari ha estat realitzat de manera tancada, realitzant un seguit de preguntes prefixades a les quals es corresponen una sèrie limitada de respostes a manera d’alternatives que cal seleccionar. A partir d’aquestes eleccions es cerca explorar amb profunditat l’àmbit del fet que volem conèixer.

La intervenció que ens hem proposat entenem que respon a una perspectiva sistèmica13 en la qual cada àmbit es concep com a part d’un sistema més ampli amb diferent nivell de complexitat i extensió format per elements interdependents.

D’aquesta manera, cada element s’estudia en relació a la resta donat que s’influeixen mútuament un cop establerta aquesta interdependència.

Figura 1. Interacció entre els sistemes on s’ubica el centre i els sistemes del Projecte Formatiu.

També hem cercat que la nostra intervenció es desenvolupi des d’una perspectiva col·laborativa14 de l’assessorament psicopedagògic. Des d’aquest enfocament cerquem de construir una representació comuna del problema que ens hem proposat abordar, per tal de dotar a la proposta de millora d’un sentit i significat compartit. Entenem que aquesta és la via d’accés que ens permet introduir, a través d’aquesta col·laboració, modificacions estables en el context.

3.

ANÀLISI DEL CONTEXT.

13

Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. (p.p. 34). Veure referència a Bibliografia.

14

Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. (p.p. 36). Veure referència a Bibliografia.

14

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia 3.1.

Setembre 2011gener 2012

Caracterització de l’àmbit.15

Els centres ocupacionals sorgeixen als anys seixanta i setanta, generalment per iniciativa d'associacions de pares i familiars de persones amb diversitat funcional.

Els centres ocupacionals s'han configurat com una de les principals opcions formatives, ocupacionals i laborals per a les persones amb diversitat funcional i sense cap mena de dubtes han permès donar un salt qualitatiu en la concepció de les persones amb diversitat funcional en l’àmbit laboral.

Els centres ocupacionals tenen com a finalitat assegurar els serveis de teràpia ocupacional i d'ajustament personal i social, és a dir, preparar la persona amb discapacitat a enfrontar-se amb les exigències de la vida quotidiana i el treball. Per als usuaris que tinguin més possibilitats, serà el mitjà que els capaciti per assolir la integració laboral i la realització personal i social, i per als usuaris més afectats serà un lloc estable i permanent que els faciliti el desenvolupament personal i la integració social.

S'entén per activitat ocupacional el conjunt d'activitats, tasques o tasques que són realitzades per persones amb diversitat funcional, d'acord a les seves condicions individuals, sota l'orientació de professionals del centre i que, sense participar pròpiament de la dinàmica del mercat econòmic, estan encaminades a l'obtenció d'objectes, productes o serveis.

Els serveis de millora de les habilitats adaptatives o de desenvolupament personal i social són aquelles que estan específicament dirigits a procurar que els usuaris, en els centres ocupacionals, tinguin una major habilitació personal i una adaptació en la seva relació social.

El centre ocupacional té com a finalitat última procurar la integració d'adults amb diversitat funcional mitjançant la realització d'activitats laborals, personals i socials per al desenvolupament de la seva autonomia, capacitació social i habilitació laboral, en funció de les característiques i necessitats que presenti cada un ells.

La consecució d'aquest fi últim s'articula a través d'una sèrie de finalitats centrades en les necessitats i demandes de la persona amb discapacitat:  Fomentar en els usuaris del centre el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds de caràcter formatiu i laboral dirigides a afavorir el seu desenvolupament físic, intel·lectual, social i emocional a través de la realització d'activitats productives.  Afavorir la integració laboral dels usuaris del centre, ja sigui a l'empresa ordinària o en centre especial de treball.  Fomentar el desenvolupament personal i l'autonomia dels usuaris a través d'activitats dirigides específicament a millorar els seus coneixements, habilitats i actituds relatives a la comunicació i l'expressió, el control i maneig d'emocions, la competència social, l'exercici de tasques quotidianes , la presa de decisions, la salut, la higiene i la seguretat, els continguts acadèmics funcionals, etc.

15

Font: Fundación Iberoamericana Down 21 i Catàleg de serveis de la Generalitat de Catalunya.

15

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

 Orientar-los vers recursos comunitaris que afavoreixin el seu desenvolupament personal: educatius, culturals, d'oci, sanitaris, laborals, etc.  Implementar processos, tant individuals com grupals d'avaluació, orientació, i intervenció psicopedagògica dels usuaris i les seves famílies o, en tot cas, derivar-los a serveis especialitzats.

Per aconseguir-ho, cada centre presta determinats serveis que s’engloben en diverses àrees: Àrea ocupacional.

L'objectiu principal de l'àrea ocupacional és la capacitació laboral dels usuaris, mitjançant l'adquisició de coneixements, hàbits, destreses i actituds de caràcter soci - laboral que es desenvoluparan en els diferents tallers del Centre Ocupacional, amb la finalitat d'assolir una integració personal i soci - laboral el més normalitzada possible. L'activitat ocupacional dependrà del tipus d'activitat que desenvolupi el centre i de la seva capacitat. L'activitat ocupacional dels usuaris tindrà, en funció de les seves necessitats, una doble vessant:  Caràcter formatiu, destinat a l'aprenentatge d'habilitats que afavoreixin el desenvolupament dels usuaris o que més endavant siguin necessàries per a la realització de treballs de caràcter productiu.  Caràcter productiu, a través de la realització de treballs reals per a empreses, en connexió amb els recursos accessibles de la Comunitat. Àrea de suport personal i social.

L'objectiu general de l'aquesta àrea és afavorir l'adaptació social dels usuaris a la seva comunitat, facilitant recursos personals per aconseguir una major integració en la mateixa.  Formació personal: El seu objectiu fonamental és l'aprofundiment en el coneixement de si mateix, la millora de l'acceptació personal i dels altres, així com el desenvolupament de l'expressió de desitjos, emocions, etc., reconeixent els valors propis i del entorn proper.  Habilitats Socials: L'objectiu fonamental és millorar les relacions amb els altres per desenvolupar hàbits adequats de convivència, que siguin gratificants per a ells mateixos i per a les persones que els envolten, així com tenir instruments vàlids per resoldre els problemes que es plantegen en la vida quotidiana.  Autonomia Personal: L'objectiu principal d'aquest mòdul serà mantenir i / o adquirir habilitats d'higiene personal, autocura i autonomia en diferents àmbits de la vida quotidiana (vida al centre, a la llar ...).  Recursos Comunitaris: L'objectiu fonamental d'aquest mòdul consistirà a potenciar el coneixement i maneig de l'entorn proper, així com la bona utilització dels recursos que li proporciona el mateix.

16

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

 Habilitats Instrumentals Funcionals: L'objectiu principal d'aquest mòdul serà l'adquisició i / o manteniment d'habilitats instrumentals funcionals d'acord amb les necessitats dels usuaris (maneig de diners, del temps, lectura funcional ...). Àrea d'inserció laboral.

La finalitat de l'Àrea d'Inserció Laboral és facilitar la integració laboral dels usuaris a l'empresa ordinària o en centres especials d'ocupació, oferint als usuaris i a tots els agents implicats en el procés - usuaris, famílies, empreses, col·laboradors, etc .- les orientacions, suports, preparació i seguiments necessaris.

Entrenament i formació en habilitats soci - laborals en l'entorn Centre Ocupacional, que comprendrà treball específic en aquest àmbit tant dins el taller com a l'aula.

Derivació a serveis de caràcter laboral vinculats al Centre Ocupacional però que no formin part de la seva estructura, podent aquests ser de caràcter formatiu -laboral o serveis d'integració laboral.

Funcions de la intervenció Psicopedagògica.

L'objectiu principal d'aquest servei seria el de proporcionar el benestar personal i social de l'usuari, per millorar la seva qualitat de vida i la seva integració social, a través de l'avaluació, orientació i, si s'escau, intervenció o derivació. Aquest objectiu es porta a terme a través del treball amb l’usuari, famílies, professionals i altres agents.

Els objectius d'aquest servei entenem que estarien relacionats amb:  La promoció i desenvolupament el repertori d'habilitats adaptatives.  Promoure les habilitats socials i d'interacció amb l'entorn.  Promocionar, facilitar i dissenyar i implementar accions, processos i activitats dirigides a treballar en habilitats de presa de decisions i solució de problemes pràctics.  Afavorir un procés de maduresa personal i autonomia.  Potenciar un benestar psicològic i ajudar a gestionar conflictes i crisis personals, de relació, etc.

Els centres especials de treball es creen al nostre país a principis de la dècada de 1980, amb la missió de garantir un lloc de treball remunerat a aquelles persones amb diversitat funcional que no poden accedir al mercat laboral ordinari.

Es van crear i es van definir en la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI, Llei 13/1982), que en el seu títol VII els defineix com "aquells centres l'objectiu principal és el de realitzar un treball productiu, participant regularment en les activitats de mercat i tenint com a finalitat assegurar una ocupació remunerada i la prestació de serveis d'ajustament personal i social que requereixen els seus treballadors minusvàlids, alhora que sigui un mitjà d'integració del major nombre de minusvàlids al règim de treball normal "(art. 42.1 LISMI ).

17

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Els centres especials de treball es constitueixen com empreses que treballen en el mercat però amb unes característiques que li donen el seu caràcter de treball protegit (art. 2. RD 2273/85 de 4 de desembre). Qualsevol persona física o jurídica pot ser titular d'un CEE, que es diferencia d'una empresa ordinària en què es beneficia d'un règim d'ajuts i subvencions molt avantatjós, en funció de percentatge de treballadors amb discapacitat en plantilla.

Els centres especials de treball poden ser tant públics com privats, tenint o no d'ànim de lucre. Estan constituïts pel major nombre de treballadors amb discapacitat que, per la naturalesa de la mateixa, no puguin exercir una activitat laboral en les condicions habituals, han d'estar inscrits en les oficines d'ocupació i posseir un grau de discapacitat d’ almenys el 33%. Tot i que els centres espacials de treball poden acollir la modalitat contractual de caràcter especial (contracte a baix rendiment), els treballadors tenen els mateixos drets que en una empresa ordinària participant del règim general de la Seguretat Social. Per tant, el treball que realitzen és productiu i remunerat (salari base, dues gratificacions extraordinàries i fins i tot incentius que els estimulin en el seu rendiment laboral).

Solen especialitzar-se en diferents activitats segons les capacitats i habilitats dels subjectes, com els centres ocupacionals. Els centres especials de treball han també de considerar les necessitats de millora de les habilitats adaptatives dels seus treballadors amb diversitat funcional, ja sigui mitjançant l'atenció de les mateixes en Programes de Desenvolupament Personal i Social, ja sigui per mitjà d'acords de col·laboració amb altres serveis, especialment associatius i comunitaris.

La figura dels centres especials de treball no està absent de polèmica ja que sovint es discuteix la seva idoneïtat per assolir els objectius d’integració laboral i social que pretenen. En alguns casos es valora que en lloc de facilitar la transició al mercat ordinari de treball més aviat ho dificulten. També, en ocasions, es qüestiona que atenguin amb prou atenció i recursos un dels seus objectius principals com és l'ajust personal i social tan important per a la futura sortida al mercat laboral. Cal fer notar que en els centres espacials de treball es troben el major nombre de persones amb diversitat funcional, que es calcula al voltant del 62% de la població total que ja ha sortit del seu recorregut escolar.

3.2.

Marc normatiu.

En relació al conjunt del context (CET+STO) el nostre marc normatiu de referència consultat ha estat: •

Constitució Espanyola, de 1978. L'article 49 de la Constitució Espanyola va suposar el primer esglaó legislatiu per a la integració social de les persones amb diversitat funcional donat que estableix com a mandat directe als poders públics, fent obligatòria una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics , als que donaran l'atenció individualitzada que requereixen. L'objectiu últim és que les persones amb discapacitat puguin beneficiar-se de tots els drets constitucionals igual que la resta dels ciutadans, incloent el dret al treball que està reconegut en l'article 35 de la Constitució Espanyola. Aquest mandat 18

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

constitucional va culminar en l'àmbit legislatiu amb la publicació de la llei 13/1982 de 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, coneguda com a LISMI. •

Ley de Integración Social del Minusválido (LISMI, Llei 13/1982).

•

Cartera de Serveis Socials 2010-2011. Departament d’acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya.

En relació als centres ocupacionals, el nostre marc normatiu de referència consultat ha estat: •

DECRET 279/1987, de 27 d'agost, pel qual es regulen els Centres Ocupacionals per a Disminuïts. (DOGC núm. 889 publicat el 14/09/1987)

•

ORDRE de 10 d'abril de 1997, d'aprovació de ràtios de personal per al Servei de Teràpia Ocupacional. (DOGC núm. 2371 publicat el 15/04/1997)

•

ORDRE de 28 de juliol de 1992, de desplegament del Decret 279/1987, de 27 d'agost, pel qual es regulen els centres ocupacionals per a persones amb disminució. (DOGC núm. 1640 publicat el 02/09/1992)

•

DECRET 280/1993, de 28 de setembre, de modificació del Decret 279/1987, de 27 d'agost, pel qual es regulen els centres ocupacionals per a disminuïts.

(DOGC núm. 1827 publicat el 29/11/1993)

•

ORDRE de 25 d'octubre de 1995 de modificació de l'Ordre de 28 de juliol de 1992, de desplegament del Decret 279/1987, de 27 d'agost, pel qual es regulen els centres ocupacionals per a persones amb disminució (DOGC núm. 2127 publicat el 13/11/1995).

En relació als centres ocupacionals, el nostre marc normatiu de referència consultat ha estat: •

DECRET 30/2009, de 24 de febrer, de reestructuració parcial del Departament de Treball i del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

(DOGC núm. 5328 publicat el 27/02/2009)

•

ORDRE TRE/98/2009, de 3 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades a la realització d'accions relatives a les unitats de suport a l'activitat professional en el marc dels serveis d'ajustament personal i social de les persones amb discapacitat en els centres especials de treball, i s'obre la convocatòria per a l'any 2009.

(DOGC núm. 5338 publicat el 13/03/2009)

•

ORDRE TRE/97/2009, de 3 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades al foment de la integració laboral de les persones amb discapacitat en centres especials de treball i de publicació d'imports màxims per a l'any 2009. (DOGC núm. 5338 publicat el 13/03/2009)

19

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

•

REIAL DECRET 469/2006 de 21 d'abril pel qual es regulen les unitats de recolzament a l'activitat professional en el marc dels serveis d'ajustament personal i social dels CET. (BOE núm. 96 publicat el 22/04/2006)

•

LLEI 66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. (BOE núm. 313 publicat el 31/12/1997)

•

REIAL DECRET 1368/1985 de 17 de juliol, que regula la relació laboral de caràcter especial dels que treballen en centres especialitzats d'ocupació de disminuïts. (BOE núm. 189 publicat el 08/08/1985)

•

REIAL DECRET 2273/1985 de 4 de desembre, que regula els centres especials d'ocupació de disminuïts. (BOE núm. 294 publicat el 09/12/1985).

En relació als documents de Centre consultats cal destacar els següents: •

Programa General del Centre Ocupacional.

•

Memòria 2011 del Centre Ocupacional.

•

Memòria d’activitat 2011, de USAP.

•

Planificació de l’activitat formativa 2011, i la prevista per al 2012. USAP i Gestió del Component Humà

De cara a facilitar l’accés i consulta a aquests documents els hem agrupat en una aplicació de consulta interactiva allotjat a Internet. Tots els documents són de consulta lliure i oberta. En teniu accés a la carpeta que els agrupa des del Diari de Pràctiques i enllaçant amb la següent imatge:

Figura 2. Clic sobre la imatge per accedir a l’aplicació

3.3.

Característiques del Centre.

El projecte de Pràctiques es desenvolupa en un centre d'atenció a persones adultes amb diversitat funcional en l’àmbit laboral i ocupacional; fonamentalment 20

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i/o patologia dual. Malgrat també hi ha una part notòria de persones amb diferents graus de discapacitat física, aquest no són destinataris del nostre projecte donat que acostumen a desenvolupar tasques professional de caire tècnic o de suport a les tasques assistencials, administratives o d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquests darrers són els destinataris, ja que aquestes persones són el subjecte de la finalitat, objectius i tasques que aquest centre desenvolupa i per tant també ho són de la nostra intervenció.

Concretament, el projecte es desenvolupa a la Fundació Tallers El Centre, malgrat l'entitat que el gestiona té altres serveis, ofereix dos tipus fonamentals de serveis d'atenció: el Centre Especial de Treball i el Servei de Teràpia Ocupacional. La nostra voluntat és generar un projecte prou dinàmic, obert i flexible com per acollir com a destinataris a persones ateses en els dos serveis.

Figura 3. Organigrama Serveis de Fundació Tallers

El Centre Especial de Treball (CET), és una tipologia de servei que articulant-se com una empresa cerca garantir un treball remunerat a persones amb discapacitat, com a via d'accés a la integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. També són un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari donat que el seu caràcter formatiu i rehabilitador, juntament amb el suport a les adaptacions que possibilitin l'accés a un lloc de treball normalitzat, hauria de permetre la seva transició, acompanyada, a l'empresa ordinària. El cert, però, és que aquesta transició es produeix ben poques vegades, de manera que el centres Especial de treball acaben resultant el lloc de treball permanent de la majoria d'aquestes persones, perdent el seu valor inclusiu en bona mesura i convertint en permanent un recurs que en el seu esperit hauria de ser transitori.

En el cas que ens ocupa es tracta d'una fundació sense ànim de lucre, però perfectament es podria tractar, i de fet hi ha una colla, d'una empresa amb ànim de lucre que aprofiti els avantatges fiscals i socials de contractar aquestes persones per aconseguir un marge de benefici. Això és possible perquè habitualment 21

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

aquestes persones acostumen a ser remunerades amb el sou mínim interprofessional, del qual l'administració subvenciona el 50% (en el darrer any i mig, amb la crisi i amb la finalitat de facilitar la supervivència d'aquests centres, la subvenció ha estat del 75%) i els allibera de bona part de les càrregues a la tresoreria de la Seguretat Social, al marge de altres dotacions econòmiques quan es crea el lloc de treball. D'aquesta manera, per tal que un lloc de treball resulti sostenible, la persona que l'ocupa ha de generar amb el seu treball el suficient benefici com per mantenir la resta de cost del manteniment del seu lloc de treball, el qual com podeu imaginar no és només el altre 50% del sou mínim interprofessional, sinó també altres càrregues fiscals, socials i la mateixa proporcionalitat en el manteniment de l'estructura del servei.

Això no sempre resulta fàcil, ja que generalment es tracta de tasques de baixa qualificació, mal pagades i amb un marge de benefici molt estret. A més, per diversos factors (socials, educatius, formatius, contextuals, idiosincràtics, tècnics,...) generalment la seva productivitat, que no rendiment, és molt inferior a la mitjana. fins i tot molt per sota del que el grau de discapacitat podria fer pensar en relació a normativitzacions estadístiques. Tot plegat sembla perpetuar-los a aquesta situació de discriminació permanent, malgrat els objectius d'integració, i a la precarietat laboral i social.

L'objectiu principal dels CET és dur a terme un treball productiu, participant regularment en les operacions del mercat, i amb la finalitat d'assegurar un lloc de treball remunerat, prestant els serveis d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. Per serveis d'ajustament personal i social s'entendran aquells destinats a la rehabilitació, els terapèutics, els d'integració social, els culturals i els esportius que procurin a la persona amb discapacitats treballadora d'un CET una major rehabilitació personal i una millor adaptació en la seva relació social.

El Servei de Teràpia Ocupacional, en la seva definició més tècnica, és el servei adreçat a facilitar als seus destinataris una atenció diürna de tipus rehabilitador per tal que puguin assolir, dins les possibilitats de cada usuari, la seva màxima integració social. Aquest servei va destinat a aquelles persones amb disminució en edat laboral que hagin acabat el corresponent període de formació i amb un grau de disminució igual o superior al 65%, segons valoració feta per l'EVO (Equip de Valoració i Orientació). En aquestes persones ha de concórrer el fet que, temporalment o definitivament, no tinguin capacitat de treball suficient per a cobrir el cost de manteniment d'una plaça de Centre Especial de Treball. La capacitat productiva general, no pot ser superior al 37,5 % de la considerada normal en el sistema ordinari de treball. És a dir, va dirigit a persones que, malgrat la seva finalitat integradora, sembla clar que amb les seves aptituds, destreses, capacitats i conducta adaptativa en un moment determinat no es valora puguin ser capaces de tenir el prou rendiment productiu com per cobrir les despeses d'un lloc de treball en un Centre Especial de Treball. L'objectiu del servei és mirar d'aconseguir la potenciació i manteniment de les capacitats de les persones ateses en relació a l'obtenció de la seva màxima integració social i laboral.

22

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

El Servei Ocupacional d'Inserció (SOI) es un servei que pretén ser un pas intermedi entre els centres ocupacionals per a persones amb limitacions funcionals i els centres especials de treball. És una alternativa a la integració laboral d’aquelles persones que, tot i que tenen capacitat laboral i productiva, no es poden incorporar encara als centres especials de treball per falta de places.

Tal com s'indica al decret 336/95 de regulació de Servei Ocupacional d'Inserció en els Centres ocupacionals per a persones amb limitació funcional psíquica aquests centres responen a la necessitat d'establir dins els serveis de centres ocupacionals per a persones amb limitacions funcionals una modalitat com és la del servei ocupacional d'inserció adreçada específicament a potenciar i conservar les capacitats laborals per tal que l'usuari d'aquest servei estigui en disposició d'integrar-se a l'activitat laboral quan les circumstàncies ho permetin i també orientar-se, si així es requereix, envers el servei de teràpia ocupacional. Aquest servei s'estructura de forma diferenciada de les activitats productives pròpies d'un centre especial i no pot formar part ni pot constituir una fase prèvia del procés productiu d'aquest. És un servei de caire social amb funcions pròpies.

Els usuaris d’aquest Servei són persones amb limitació funcional psíquica que estan en edat laboral, que han finalitzat el corresponent període d’escolaritat i que tenen capacitat productiva adequada per formar part d’un CET, un cop realitzat un període de formació i preparació prèvies per tal d’assolir el nivell de capacitació que els permeti accedir-hi.

Els usuaris del SOI no tenen contracte de treball ni perceben cap salari, la seva activitat pretén mantenir i estimular les capacitats laborals tot esperant que tinguin l’oportunitat d’incorporar-se a una activitat remunerada.

Així, l'objectiu principal és la integració laboral. Mitjançant activitats pre-laborals es pretén proporcionar un pas previ o alternativa al CET en aquells casos en que, per les diferents característiques personals, no els hi és possible accedir.

La realitat, però és que sovint el pas és a la inversa i s'incorporen al SOI persones que , havent gaudit d'un contracte laboral en el CET i per diverses circumstàncies com ara el deteriorament de les capacitats per l'edat, veuen minvada la seva productivitat i passen a un servei transitori fins que siguin avaluats com a persones assignades al STO. El Servei de Teràpia Ocupacional i el Servei Ocupacional d'Inserció s'integren en el Centre Ocupacional, donat que comparteixen moltes finalitats, característiques, activitats i recursos.

Figura 4. Els dos serveis que composen el Centre Ocupacional

23

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Alhora, hi ha un òrgan de gestió que tracta de coordinar totes aquelles instàncies que tenen com a funció i finalitat pròpia l’atenció als aspectes relacionats amb l’atenció a les persones amb diversitat funcional. En aquesta Àrea, juntament als ja esmentats Equips Educatiu i Tècnic del Centre Ocupacional, i al USAP (desenvolupa accions específiques en el marc dels serveis d'ajustament personal i social de les persones amb diversitat funcional en els centres especials de treball), hi ha el departament d’Atenció a la Persona, el qual desenvolupa funcions en l’atenció tanta les persones amb diversitat funcional subjectes de l’activitat de la Fundació Tallers, com a la resta de professionals. L’esquema respondria a:

Figura 5. Unitats que composen l’àrea social.

4.

MARC TEÒRIC.

Hem cercat de desenvolupar amb certa extensió aquest apartat, a més de les raons que reclamen aquest tipus d’exposició en una memòria de pràctiques, per dos consideracions que valorem fonamentals: Per una banda, perquè en aquest tipus de servei generalment hi ha poc temps per a la reflexió i la consideració de fonts teòriques, de manera que aquesta és una ocasió idònia per aportar elements teòrics que ens ajudin a interpretar la nostra realitat. Per suposat, aquests referents han estat consensuats i considerats en el treball col·laboratiu desenvolupat.

Per altra banda, entenem que cal anar construint un cos teòric que ens ajudi a interpretar el fenomen de la diversitat funcional i a caracteritzar els serveis que en aquesta memòria s’exposen. Cal fonamentar força, també, la nostra proposta.

24

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia 4.1.

Setembre 2011gener 2012

Supòsits teòrics marc del Projecte.

Model d’orientació i intervenció col·laboratiu: a partir de la reflexió i aportacions de diferents models i de la pràctica dels professionals i que es construeix en cada context a partir de la participació de tots els protagonistes.

Constructivisme: concepció constructivista dels processos d’ensenyament -aprenentatge. La pràctica educativa fonamentada en els processos de construcció de significats i atribució de sentit, a través dels mecanismes d’influència educativa i la seva operativitat en el context tractat.

Aprenentatge cooperatiu: procediment d’ensenyament en agrupaments mixtos amb la finalitat que els usuaris treballin conjuntament per resoldre problemes, assolir metes i millorar el propi aprenentatge.

Innovació educativa: es proposen un seguit d’accions sistematitzades que persegueixen millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

Model d’avaluació psicopedagògica en el context: procés vinculat als espais en els quals es desenvolupa l’activitat educativa, partint de la representació que l’equip es fa de les necessitats evidenciades i de les dificultats detectades.

Atenció a la diversitat: principi educatiu que considera el coneixement de les diferències psicosocials i culturals dels usuaris per identificar les necessitats particulars i educar en el respecte a les diferències.

Avaluació pedagògica de necessitats educatives: es cerca l’adequació de la resposta educativa a les necessitats dels usuaris a través de l’avaluació i l’orientació psicopedagògica Igualtat d’oportunitats: cerquem afavorir l’accés i permanència en el sistema social de les persones amb discapacitat intel·lectual, la qual esdevé quasi sempre una situació de desavantatge, amb la finalitat de promoure la igualtat d’oportunitats educatives i de participació social.

Teoria de les intel·ligències múltiples: partim de la competència real de cada persona a qui va dirigit i per tant no considerem que hi ha només un tipus d’intel·ligència general i mesurable, sinó que té una estructura múltiple estructurada en mòduls com els proposats per H.Gardner (1995). Considerem les intel·ligències com a capacitats cognitives que es poden desenvolupar amb la finalitat de millorar la competència.

4.2.

Concepte de discapacitat. 16

Partim, com a paradigma interpretatiu de la discapacitat intel·lectual de la definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental (AAMR,2002), la qual defineix: "El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta 16

APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL

25

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques.

Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Partir d’un determinat model explicatiu implica, entenem, certa bel·ligerància per determinats valors i actituds davant la discapacitat, el quals determinaran al final les condicions de vida d’aquestes persones. No és, per tant, un tema menor.

Veureu que la definició de la AAMR es decanta pel terme “retard mental”, mentre al nostre país s’ha anat imposant el de discapacitat intel·lectual. Tampoc és un tema menor. En cada terme (idiota, subnormal, retardat, discapacitat, diversitat funcional) s'amaga una concepció de la persona i, per tant, unes expectatives que tenen una enorme transcendència en l'educació. El perill moltes vegades rau en el fet de substituir un terme per un altre sense modificar-ne la concepció.

Però analitzem la definició: "El retard mental és una discapacitat…" Una discapacitat és l'expressió de limitacions en el funcionament de l'individu dins d'un context social, i li representa desavantatges substantius. "… que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual…" La intel·ligència és una capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament, i aprendre de l'experiència. "… com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques." La conducta adaptativa és el conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per funcionar en la vida diària. Les limitacions en la conducta adaptativa afecten l'execució típica d'aquestes habilitats, encara que no l'impossibilita, tant en relació amb la vida diària com amb la capacitat de respondre als canvis i a les demandes de l'entorn.

"Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." Els 18 anys normalment es corresponen amb l'edat en què en la nostra societat els individus assumeixen rols d'adult.

Per tant, en la definició es proposen tres criteris: limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i que es manifesti durant el període de desenvolupament de la persona.

Però hi ha un aspecte fonamental i és que la discapacitat es manifesta en la interacció entre les pròpies disposicions i el context, i de les experiències a les quals tingui accés. D’aquesta manera, en igualtat de predisposicions, una persona pot mostrar una major o menor discapacitat en funció de les situacions a les quals s’hagi d’enfrontar i dels suports que se li ofereixen per fer-ho. No és per tant una característica de la persona, com el color dels ulls, sinó que fa referència a unes capacitats adaptatives que varien en funció de les situacions i l’exigència d’aquestes, i de les ajudes que se li ofereixin.

Per tant, l’objecte d’atenció, el marc d’intervenció, són aquests suports; allò que es fa, adapta, com i quan per possibilitar que progressi. El problema no és tant la categoria diagnòstica i les limitacions que pot implicar com les possibilitats que aquesta perspectiva afavoreix. No és què no pot fer, sinó que pot fer i quina ajuda necessita per fer-ho.

26

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Ens proposem, doncs, que el nostre projecte cerqui generar una nova oportunitat, una nova experiència, fer-ho de manera funcional amb la finalitat de promocionar capacitats i habilitar conductes més adaptatives i que aquestes persones tinguin el protagonisme actiu del procés.

Això suposa, pensem, partir de les seves necessitats, d’aquelles que requereixen cobrir per progressar, la qual cosa ens obliga a conèixer les seves competències.

Definir el continguts que caldrà abordar per assolir els objectius que ens proposem, els quals orientaran el suports que ens caldrà oferir en aquesta interacció entre necessitats i competències.

4.3.

Tic i Discapacitat.

Entenem que la nostra proposta ha de partir del nivell de competència del col•lectiu al qual ens dirigim i del seu potencial. Però el nostre col•lectiu és molt heterogeni, tal i com succeeix amb la resta de la població. D’aquesta manera, entenem que cal definir el tipus de competències bàsiques amb les que compten i de les que requerirem. Donat que es tracta d’un recurs genèric, aquell que volem dissenyar, haurem de definir diversos estendards de capacitats per tal de definir la flexibilitat metodològica del nostre projecte.

En moltes ocasions relacionem les “capacitats” que es requereixen per aprendre amb la intel·ligència la qual cosa “compromet”, sembla limitar d’entrada, l’aprenentatge dels nostres destinataris i destinatàries. Però pensem que la perspectiva de les intel·ligències múltiples (Gardner, 1995) ens permet considerar aquesta com una estructura múltiple formada per capacitats cognitives i que per tant es poden desenvolupar i ajudar a fer-ho. Si es poden desenvolupar cal suposar que també es pot millorar la competència, la qual cosa aporta una perspectiva d’interès per al nostre projecte a l’hora de promocionar les destreses i habilitats que l’assoliment del contingut ha de suposar.

No voldríem que el nostre projecte es convertís en un factor de frustració per als nostres destinataris al adonar-se que no assoleixen les competències que una formació complexa podria suposar, de manera que pensem que cenyir-nos al seu nivell de competència pot tenir un alt valor motivant, el qual ha d’afavorir, pensem, l’aprenentatge dels procediments i actituds que s’incorporaran al disseny del projecte.

Tampoc ens imaginem, al menys en el moment actual, un programa formatiu de tipus lineal amb una gradació consecutiva d’objectius de creixent complexitat en el sentit clàssic i descontextualitzats de la pràctica. Aquesta perspectiva pensem que potser ens obligaria a dissenyar un programa de baix perfil, poc ambiciós i excessivament introductori donat que ens sentiríem limitats per les seves suposades “dis-capacitats” i acabaríem centrant-nos en continguts i habilitats molt específiques que els costaria després generalitzar com una conducta adaptativa.

Per això ens imaginem el programa com un projecte, o un conjunt de petits projectes, que fins i tot es poden abordar cooperativament i/o col.laborativament.

Pensem que d’aquesta manera podem presentar els continguts i processos en un conjunt global, funcional i contextualitzat, i no com a píndoles aïllades que es van seqüenciant unes amb altres sense relació aparent.

27

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

D’aquesta manera pensem que podem ajudar a generalitzar l’aprenentatge, responen i reforcem la motivació i els mateixos usuaris usuàries poden adonar-se dels propis progressos i de l’aprenentatge assolit. A més, l’aprenentatge col·laboratiu permet aprofitar les diferents capacitats i evitar la frustració. Es tracta, doncs, d’anar ajustant les necessitats de la nostra població, els recursos de cadascú i cadascuna d’ells i elles i els continguts de la nostra proposta formativa.

Pensem que d’aquesta manera, amb aquesta perspectiva, que el contingut TIC del nostre projecte esdevingui alhora una eina pedagògica (educativa i rehabilitadora) i un espai inclusiu com a eina habilitadora. Coherentment amb la consideració que el nostre projecte fem del concepte de discapacitat (AAMR, 2002), cerquem capacitar en el context a través dels suports que oferim, més que no pas centrant-nos en les limitacions; més en la diversitat i potencialitat funcional que en la discapacitat.

D’aquesta manera, la diversitat de capacitats, habilitats, destreses i competències, es converteix en una oportunitat per accedir a incorporar nous aprenentatges.

Hi ha un aspecte de la nostra proposta que ens preocupa, encara que lleugerament, només com a element de reflexió per orientar la nostra proposta. Per això ho exposem ara.

L’arrelament del nostre projecte als objectius generals, a la finalitat i “missió” de l’entitat on es contextualitza, rau en la seva potencialitat com a factor d’inclusió. Les oportunitats que esdevinguin per incrementar la presència d’aquest col·lectiu en els diferents contextos socials, en les diferents xarxes, la seva visualització i la seva particular diversitat en un context de diversitats normalitzades, és el que dóna sentit a iniciatives com aquesta; encara que no només en depenguin d’aquest o altres processos educatius o formatius.

Entenem que requereix certa habilitació en l’ús e les tecnologies, però ens preocupa que només pugui semblar un programa instrumental dirigit a saber navegar per la Web, consumir TIC. Navegar per Internet i fer-ho de forma segura, però... per a què? Com contribueix això a millorar la seva qualitat de vida?

Entenem que apropar les TIC, habilitar-los per al seu ús funcional o parlar de Web 2.0., no és només una qüestió de destreses i habilitats, sinó també de valor i actituds. Si volem que les TIC facilitin una major qualitat de la pròpia vida, de les relacions i de la seva presència qualitativa en els contextos socials, cal formar-los també en allò que impliquen, en el seu valor i significat.

Molts cops reflexionem sobre les oportunitats que poden suposar les TIC per a la inclusió social, però a nosaltres, més ara amb la que està caient en retallades de drets i oportunitats, molt ens temen que més aviat les TIC es converteixin en un nou factor de discriminació. És a dir, les TIC i la Web 2.0. semblen donar una oportunitat a la democratització de la informació, la comunicació i el coneixement, però sembla que la nostra població hi té poca ocasió d’accés, de manera que la mateixa discriminació social a la que estan sotmesos afavoreix també la discriminació tecnològica.

Per suposat aquesta situació també afecta a altres col·lectius tradicionalment exclosos, i a d’altres de nous que es van incorporant. Entenem que aprendre a cercar la informació que volem en Internet, “xatejar” o escoltar música en la xarxa no suposa que ja no estiguin discriminats tecnològicament. Entenem també que el 28

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

nostre programa formatiu és una petitíssima gota, però segur que la inclusió digital i tecnològica no serà possible sinó comencem per l’aproximació d’aquestes persones a les TIC. 4.4.

Web 2.0 i Diversitat Funcional.

Penso que amb molt bon criteri, el Tutor del Pràcticum, un cop avaluada la meva proposta de projecte, em va suggerir reflexionar sobre si jo, al formular un procés d'alfabetització en Web 2.0, considerava que el pas previ, l'alfabetització digital, ja estava consolidada. Inicialment la qüestió em va desorientar una mica ja que no m'havia qüestionat explícitament aquests aspecte (d'aquí la idoneïtat del plantejament del Tutor), però reflexionant em vaig adonar de la importància d'aquest aspecte.

Després de cercar informació que em permetés estructurar un discurs justificador d'aquesta meva proposta inicial em vaig adonar que, de fet, el 2.0 es tracta d'una evolució de la 1.0. Sembla ser que una primera fase (1.0) es caracteritza per ser menys interactiva que l'actual Web, que estava més centrada en la lectura i l'escriptura com a mitjà de comunicació, mentre ara està en una fase més social, més interactiva i participativa. No hi ha dubte, penso, que tenim la sensació d'haver entrat en una nova fase del desenvolupament del Web i que incorpora més possibilitats que no pas les inicials.

No volem entrar ara a debatre si es tracta veritablement d'una revolució tecnològica que aspira a possibilitar una revolució social, o es tracta només de canvis en els hàbits de consum, les pautes socials o els mitjans i estàndards de comunicació.

De fet, allò que ens preocupa és: Quines implicacions té aquest desenvolupament de la Web per al programa que estem definint? Cercarem de definir-ho.

Sembla ser, simplificant, que la Web 2.0 és com una extensió de la Web 1.0; però això, al nostre parer equival a dir que el Tren d'Alta Velocitat és només una versió millorada de la màquina de vapor original, sense considerar les implicacions que aquest avenç té per al transport, el comerç, l'economia o l'estructura social.

Ja no es tracta només de consumir informació i utilitzar serveis, sinó també de possibilitar contribucions gràcies a serveis com els Blogs, el video sharing o les xarxes socials. És a dir, el concepte Web 2.0 dóna cobertura a una sèrie de serveis que possibiliten una Web molt més social i intensament connectada. La Web 2.0 utilitza els estàndards de la Web 1.0 per augmentar les possibilitats d'interacció.

Per tant, quan en el nostre Projecte parlem d'alfabetització 2.0, en propietat ens hauríem de referir a alfabetització digital i coneixement de noves possibilitats interactives del Web, ja que ens referim a l'accés a serveis ja presents, encara que ara millorats, en la Web 1.0 (recerca d'informació i serveis en la web, correu o missatgeria instantània) i d'altres prototípics de l’anomenada Web 2.0, com les Xarxes Socials.

De fet, sembla ser que el terme Web 2.0 -segons la nostra recerca- apareix després de l'esclat de la bombolla "punt com", suposem que també amb la intenció inicial de continuar donant valor publicitari i comercial a les noves aplicacions que 29

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

tants beneficis han reportat amb posterioritat; beneficis no només socials o culturals, sinó també econòmics.

Sigui com sigui, esdevingui característic de la Web 2.0 o ja iniciàticament present en la web 1.0, no hi ha dubte que la Web permet ara una major participació i experiència compartida que no pas fa 8 o 10 anys.

Per tant, en què pretenem alfabetitzar amb el nostre projecte? Ho farem en relació a la Web, aquella que permet ser usuari d'Internet, però també aquella que permet ser-ho "socialment connectat" amb altres usuaris i que, fins i tot, possibilitat contribuir-hi activament.

Cerquem promocionar en el nostre col·lectiu usuaris i usuàries autònoms i autònomes en l'ús del Web, i que a més ho facin amb conductes segures, tot aproximant-los al llenguatge de la Web i cercant que trobin noves maneres de comunicar-se, relacionar-se i aprendre.

El repte de futur per al nostre col·lectiu no és adaptar-se a allò que ja es fa en la Xarxa, sinó fer sentir la seva pròpia veu. Per tant, no és només capacitar per utilitzar els recursos bàsics, sinó formar-los i formar-les per a un ús autònom i segur.

4.5.

Concepte d’autodeterminació.

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum I. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita. És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la nostra intervenció. En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les persones amb discapacitat a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida. Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivament, es converteix simplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.

Pensem que això ha de comportar algunes conseqüències per al nostre programa formatiu (el nucli del nostre projecte), ja que aquesta opció implica que en lloc que el programa determini les accions que ha de realitzar l'individu, allò que cerquem és que aquest es doti dels coneixement suficients com per prendre decisions sobre el fenòmens per als quals els formem.

Per aquest motiu, alguns programes formatius d'accés a les tecnologies o entorns protegits on realitzar l'aprenentatge de les competències requerides ens agraden en la mesura que esdevenen recursos adaptats per accedir amb més facilitat a l'aprenentatge o la pràctica; però sovint resten força distanciats, tant en la forma, com en el contingut i possibilitats, dels entorns ordinaris, de manera que optem per 30

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

facilitar l'accés de manera adaptada i amb els suports necessaris a aquestes plataformes ordinàries donat que entenem que aquest és el context natural on tenim previst que aquest aprenentatge es funcionalitzi.

D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a Internet o les Xarxes Socials aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.

En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. Per exemple: ha de poder adquirir les habilitats necessàries com per cercar autònomament i segons el propi criteri aquells continguts que més l'interessin o bé comunicar allò que més li convingui, per la qual cosa no només requereix de les habilitats necessàries, sinó dels suports com per desenvolupar-les i de les orientacions que li permetin valorar les conseqüències de les seves accions.

No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens agradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pogués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.

Per tant, l'aspecte clau del programa no és l'entrenament, sinó la seva operativització funcional.

Entenem que suposa habilitar, en el supòsit concret del projecte que ens ocupa, per exercir en una situació no controlada, com hem comentat, i per tant exposada a riscos. Però estem d'acord amb wehmeyer (1997) quan diu que la persona amb discapacitat intel·lectual pot i té dret a ser agent causal d'allò que succeeix i no pas la conseqüència de les condicions causals que es produeixen en el seu entorn.

Aquesta perspectiva entenem que implica considerar tres aspectes fonamentals, al nostre entendre: 1. En primer lloc generar la possibilitat d'aprendre i respectar les seves decisions, eleccions i equivocacions. Aquesta consideració entenem és fonamental, de la mateixa manera que a qualsevol adult se li reconeix, pel simple fet de ser-ho i atribuir-li en conseqüència determinats valors i atributs intrínsecs a la seva condició d'adultesa, que pot prendre decisions sobre la pròpia vida. en aquest sentit, entenem que la nostra proposta aporta ocasions per atribuir-li control sobre noves experiències sorgides a partir dels seus interessos i motivacions.

2. En segon lloc cal considerar el coneixement que tinguem de cada persona, de manera que cal accedir a una comprensió ajustada del significat que atorga als esdeveniments i de com interacciona amb ells. Ens cal, doncs, tenir certa idea de com aprèn, de quines habilitats desenvolupa 31

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

autònomament i en quines requereix suport. Molt probablement requereixen d'acompanyament en determinades accions. en definitiva, es tracta de saber com mediar en l'aprenentatge que ens proposem estimular.

3. En tercer i darrer lloc, pensem que cal bastir l'entorn on han de desenvolupar tal autodeterminació comptant amb els recolzaments necessaris alhora. Es tracta de generar espais mediats però no dirigits, en els qual puguin compartir el seu criteri i decisions, qüestionar les del seu mediador i negociar el marc on aquesta acció conjunta es desenvolupa.

Contràriament a allò que puguem haver fet pensar, això no suposa que l'objectiu és l'execució independent de les accions que proposem en el nostre programa, sinó generar suports i afavorir adaptacions que afavoreixin que ells i elles mateixos siguin agents causals, prenguin les pròpies decisions i puguin participar amb major plenitud dels recursos ordinaris.

4.6.

La perspectiva constructivista.

Entenem que una de les qüestions que cal resoldre de cara a desenvolupar el nostre programa formatiu és definir quina és la idea que tenim de l'aprenentatge i en quines fonamentacions epistemològiques es basa, donat que aquesta definirà el com ensenyem; la qual cosa, juntament amb els continguts, el coneixement dels aprenents i la contextualització de la seqüència donarà consistència, coherència i continuïtat al procés d'ensenyament i aprenentatge.

La concepció que tinguem de l'aprenentatge ens ha d'orientar de cara a prendre decisions en relació a com generar l'accés a un contingut comú tot respectant alhora les consideracions en relació a les particularitats individual de cada participant en el procés, definir aquells aspectes metodològics que millor compatibilitzin l'accés a l'aprenentatge amb aquestes característiques idiosincràtiques, així com definir aquelles altres variables que de ben segur condicionaran el desenvolupament de les capacitats requerides.

Coherentment amb allò desenvolupat durant el període de formació psicopedagògica a la UOC i, alhora, per convenciment personal, optem per una concepció de l'aprenentatge en el qual l'accés al coneixement es dóna com a procés de construcció activa per part del subjecte. No és la nostra intenció entrar ara en detall donat que el present format, l'extens coneixement sobre el tema que teniu les persones que accediu a aquest bloc i el fet que està previst donar prou compte en la memòria definitiva d'aquest Pràcticum, fan innecessària una exposició més detallada.

De totes maneres, sí que hi ha alguns aspectes genèrics que ens agradaria apuntar de cara a visualitzar el tipus de plantejament que fem.

El coneixement, segons aquesta perspectiva, es produeix per una acció constructiva en la interacció entre les estructures mentals i el context quan es produeix un conflicte cognitiu i el consegüent desequilibri en aquestes estructures, el qual cal compensar amb la pròpia activitat intel·lectual per cercar de solucionarho, produint-se una nova estructuració cognitiva.

32

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Per tant, es requereix de la interacció entre l'aprenent i el contingut d'aprenentatge i d'aquesta construcció mediada per dotar-lo de significat, el qual és atribuït culturalment.

Però aquesta activitat cal que sigui planificada i orientada, ja que el contingut ha d'estar ubicat a la distància adequada però a l'abast de les possibilitats de l'aprenent si es vol que generin "conflicte cognitiu". El rol de l'educador, del docent, esdevé el de mediador entre els continguts i aquesta activitat constructiva.

Així, no hi ha dubte que una part del contingut amb el qual haurem d'encetar l'aproximació als aprenents en el nostre programa formatiu requerirà cert nivell inicial de comprensió i assimilació per part dels subjectes que en participin, però la nostra pretensió és que el contingut nuclear sigui descobert i representat progressivament per cada subjecte, oferint-li suports per tal que l'adapti la seva estructura de coneixement prèvia a partir de la qual establir noves relacions i formes de representació que el permetin vincular-ho als seus esquemes.

Cerquem, doncs, que els continguts que els proposem tinguin relació amb els que ja posseeix, de manera que s'estableixi una relació significativa que els permeti integrar-los en l'estructura cognitiva i els pugui contextualitzar en situacions diferents a la controlada inicialment.

Per tant, s'han de donar, al nostre entendre i segons l'experiència i els autors d'aquesta perspectiva constructivista, diverses condicions que haurem de considerar en la nostra proposta: •

El grau de coneixements previs ha de ser qui condicioni el contingut si es vol que aquest sigui potencialment significatiu.

•

Els continguts han de guardar coherència interna i lògica.

•

Es requereix de l'acció volguda, conscient, de l'aprenent, la qual depèn en gran mesura de la seva motivació.

La nostra ambició definitiva és generar els canvis necessaris com perquè l'aprenent de la nostra proposta formativa pugui aplicar els coneixement i habilitats adquirits i desenvolupades a altres situacions i entorns diferents Entenem que la perspectiva constructivista que adoptem implica el desenvolupament d'estratègies que facilitin aquest aprenentatge significatiu, com ara aquelles que afavoreixen la gestió de la informació a partir del tractament dels processos d'atenció, codificació i reestructuració de tal informació. Entenem que això implica el desenvolupament de metodologies que afavoreixin l'exploració de l'entorn en el qual es presenta tal informació, de com aquesta es presenta i estructura o quins són els elements rellevants d'aquesta. això pensen que esdevé fonamental en la interpretació necessària dels marcs i entorns tecnològics en els quals es presenten els continguts a aprendre.

Posteriorment, malgrat formi part del mateix continu, ens caldrà, pensem, abordar metodologies que estimulin l'aplicació d'allò que s'ha après, sí és que veritablement volem que esdevingui funcional, adaptatiu i, per tant, significatiu.

Això suposa que han de poder recuperar els aprenentatges disposats per aplicarlos en altres procediments d'estructura similar i contextos diferents.

33

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

Finalment, entenem que caldrà articular estratègies metodològiques que reforcin i retroalimentin aquests aprenentatges, no només per una qüestió de consolidació, sinó també com a estratègia motivacional.

L'objectiu darrer en relació al procés d'aprenentatge es compleix quan els nostres subjectes esdevenen capaços de planificar la seva pròpia execució de les competències adquirides en entorns funcionals i lliurement disposats segons les pròpies preferències i motivacions.

Per altra banda tenim el convenciment que estratègies col·laboratives també poden facilitar un millor accés a l'aprenentatge en la nostra proposta específica. En el cas concret que proposem entenem aquesta proposta que ara formulem com la realització de tasques conjuntes en les quals es fa necessària la interacció cooperativa.

Per validar aquesta proposta partim del supòsit que la diversitat de competències, d'estils d'aprenentatge, de motivacions i de formes procedimentals ha d'enriquir els procés d'aprenentatge per a la totalitat dels participants.

Això implica que en la proposta concreta de desenvolupament de l'activitat s'han d'articular grups heterogenis en quant a les variables que hem comentat, de manera que esdevingui necessària certa interdependència mútua per assolir els objectius.

Entenem que aquesta proposta ens ha de permetre atendre la diversitat dels participants, generar més ocasions per al conflicte cognitiu que requerim prèvia a l'aprenentatge significatiu que ens proposem, mantenir una atenció més individualitzada i, per tant, desplegar millor els suports adequats, mantenir unes cotes de participació activa acceptables fonamentades en la coresponsabilitat i establir unes relacions de grup que permetin abordar també continguts de tipus relacional i afectiu vinculats a l'àrea de coneixement que abordem.

Des d'aquesta perspectiva constructivista que ens proposem, el rol del docent pren el paper de mitjancer de l'aprenentatge a través de les ajudes i suports que es van oferint en el procés constructiu del subjecte.

Aquesta perspectiva implica, doncs, afavorir la motivació dels alumnes a través de l'explicitació dels objectius i del procés, una proposta de tasques ajustades a les possibilitats de cadascú i cadascuna i que pugui tenir el nivell de dificultat òptim com per mantenir la suficient intensitat per suposar un conflicte però esdevenir abordable.

Per altra banda, caldrà considerar els coneixements previs dels participants i dissenyar estratègies metodològiques diverses per tal d'atendre la diversitat a la que hem fet referència.

Caldrà, per tant, establir criteris que permetin també avaluar les característiques de l'acció docent desenvolupada i no només el grau d'aprenentatge.

34

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia 5.

Setembre 2011gener 2012

METES I OBJECTIUS PREVISTOS.

Finalitat: cerquem dissenyar un programa adaptat a la població a la qual atenem, però amb la voluntat d’esdevenir adaptable i generalitzable. Pretenem: -

Facilitar l’accés a la Web 2.0. proporcionant l’aprenentatge d’un contingut assequible, funcional i adaptat a les seves necessitats.

-

Donar a conèixer les possibilitats essencials d’Internet tot relacionant-les amb els àmbits d’interès dels participants.

-

Facilitar criteris i recursos per mantenir una presència adequada i adaptada en la xarxa.

-

Facilitar l’accés i participació en xarxes especialitzades en l’àmbit.

-

Facilitar criteris i recursos per garantir la seguretat en la xarxa i preservar la intimitat.

Adreçat a persones amb discapacitat psíquica de diversa edat, gènere i nivell competencial, tant del CET com del CO. Objectiu fonamental: desenvolupar un programa formatiu d’introducció a la Web 2.0. adreçat a persones adultes amb diversitat funcional.

El projecte va dirigit a atendre en els objectius proposats a persones amb diversitat funcional ateses en els centres que la Fundació Tallers té a Santa Coloma de Gramenet, concretament en un servei ocupacional que atén a persones adultes amb discapacitat psíquica que no mantenen la suficient capacitat com per incorporar-se a llocs de treball protegit i també en el Centre Especial de Treball que atén en règim de treball protegit a persones amb discapacitat intel·lectual . Així, aquest centre desenvolupa una atenció integral que considera objectius d’integració social, laboral, educatius, terapèutics i rehabilitadors. Igualment, però, donada la finalitat del projecte proposat, el disseny del programa formatiu que proposem va dirigit a persones del Centre Ocupacional (CO) i del Centre Especial de Treball (CET) indistintament, ja que el fet que actualment estiguin bàsicament adjudicats a un dels dos serveis rau en la capacitat laboral de la persona això no suposa que el nivell de competències en altres dimensions de la persona siguin significativament diferents. D’aquesta manera, entenem que el programa a dissenyar és generalitzable per a un ampli sector dels dos serveis.

6.

PLA DE TREBALL.

6.1.

Disseny inicial.

35

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Fase 1

Fase 2

Fase 3

Setembre 2011gener 2012

Fase 4

Fase 5

Figura 6. Fases del Projecte. Clic sobre la imatge de la fase que convingui obrir

6.1.1 Estructura de la proposta i temporalització.

6.1.2 Objectius de cada fase.

6.1.3 Estratègies emprades.

6.1.4 Metodologia.

6.1.5 Activitats.

6.1.6 Avaluació.

36

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

7.

Setembre 2011gener 2012

BIBLIOGRAFIA.  American Association on Mental Retardation (2004). Retraso mental.

Definición, clasificación y sistemas de apoyo. (X edición).. Madrid: Alianza Editorial.  Armstrong, T. (1999). Las inteligencias múltiples en el aula. Buenos Aires: Manantial.  Arnal Agustín, J (2000). Metodologies d’investigació educativa. A Mètodes d’investigació en educació. Mateo Andrés, J. i Vidal Xifré, M. (Coords.).

Barcelona: UOC.  Cabero, J. (2008). TICs para la igualdad: la brecha digital en la discapacidad. Anales de la Universidad Metropolitana, vol. 2, n. 2.  Colectivo Zoticos: Martínez, O; Planella, J (2010). Alterando la discapacidad.

Manifiesto a favor de las personas. Barcelona: Editorial UOC.  Coll, C.; Monereo, C. (Eds.). Psicología de la educación virtual. Madrid:

Ediciones Morata.  Del Rincon Igea, D. (2000). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. A Mètodes d’investigació en educació. Mateo Andrés, J. i Vidal Xifré, M. (Coords.). Barcelona: UOC.  Espasa, A.; Bautista,G. (Coords) Psicopedagogia. Barcelona. FUOC.

(2010).

Guia

del

Pràcticum

de

 Gardner, H. (1997): Inteligencias Múltiples. Barcelona: Paidos.  Giné i Giné, C. (Coord) (2004). Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especial. Barcelona: Editorial UOC.  Gutiérrez, B.; Verdugo Alonso, M.A. (2009). Discapacidad intelectual.

Madrid: Ediciones Pirámide.  López Bosque, P. (2005). Una aproximació a l’alfabetització digital en l’àmbit educatiu no universitari de Catalunya. Memòria del Pràcticum de psicopedagogia [document en línea]. Barcelona: Universitat Oberta de

Catalunya.

[Data de consulta: http://xina.uoc.es/docs_elec/protegit/TFC/35061.pdf

28/09/2011].

 M. Ángel Verdugo, (1992). Calidad de vida y educación especial.

Aportaciones de la nueva definición de retraso mental de la Asociación Americana sobre Retraso Mental. Aula de Innovación educativa. Barcelona.

Ed. Graó.  Monereo, C. (2003). Models d’Orientació educativa i intervenció psicopedagògica. A Models d’orientació i intervenció psicopedagògica.

Monereo, C. (Coord.). Barcelona: UOC  Monereo, C. (2004). Models d’orientació psicopedagògica. Barcelona: Editorial UOC. 37

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

educativa

i

intervenció

Joan Martínez Abellán

Memòria final Pràcticum I Psicopedagogia

Setembre 2011gener 2012

 Monereo,C; Solé,I. (coords) (2010). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza editorial.  Planella, J.; Vilar, J. (coords.) (2006). La pedagogía social en la sociedad de

la información. Barcelona: Editorial UOC.  S. Montoya, R. ( 2002): Ordenador y discapacidad. Guía práctica de apoyo a las personas con necesidades educativas especiales. Madrid: CEPE.  Sánchez Montoya, R. (2002): El papel de las Nuevas Tecnologías en la Estimulación de las Inteligencias de las personas con NEE. España: Gobierno de Murcia. www.ordenadorydiscapacidad.net/Estimulacion.pdf  Soto, J. y Fernández, J.J. (2004). Los retos de la educación ante la exclusión digital. En Tecnología. Educación y Diversidad: Retos y Realidades de la Inclusión Digital. Murcia: Consejería de Educación y Cultura [En línea].

Disponible a http://www.tecnoneet.org/index.php?f=actas2004  Travieso, José Luis; Panella, Jordi (2008). La alfabetización digital como factor de inclusión social: una mirada crítica. UOC Papers [artículo en línea].

N.º 6.

UOC. [Data de consulta: 28/09/2011]. http://www.uoc.edu/uocpapers/6/dt/esp/travieso_planella.pdf  Verdugo, M.A. (2006). Cómo mejorar la calidad de vida de las personas con discapacidad. Instrumentos y estrategias de evaluación. Salamanca: Amarú ediciones.

ANNEX

38

PRC1-Intervenció socioeducativa i comunitària

Joan Martínez Abellán