Propostes d'assessorament by Joan Martínez Abellán

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS

PROPOSTES D’ASSESSORAMENT Propostes per a la millora de l’accessibilitat als canals comunicatius, estratègies metodològiques i suports per a la comprensió significativa de la informació FASE 3 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM

Joan Martínez Abellán Universitat Oberta de Catalunya Desembre de 2012

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

Contingut. PRESENTACIÓ. ...............................................................................................................1 EL PROCÉS COMUNICATIU. ...........................................................................................2 PROPOSTES D’ADEQUACIÓ. ..........................................................................................4 A.

En relació a la caracterització de la Diversitat Funcional. ................................................ 4

En relació als canals comunicatius. ......................................................................................... 8 1. Comunicació impresa................................................................................................................... 8 2. Comunicació verbal. ................................................................................................................... 12 1.1. Espais d’assessorament presencial. ......................................................................... 12 1.2. Espais d’assessorament telefònic. ............................................................................ 13 1.3. Espais de comunicació en grup. ................................................................................ 15 3. Comunicació per correu electrònic. ........................................................................................ 16 4. Accessibilitat web ....................................................................................................................... 16

PRESENTACIÓ. Aquest document només pretén ser una primera aproximació que posi en relació les necessitats i dificultats detectades pel que fa a l’accés de les persones amb Diversitat Funcional amb les característiques bàsiques dels canals comunicatius analitzats, els quals es corresponen amb els de major ús per part d’aquest col·lectiu entre els que es disposen des de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, tant pel que fa a aquells d’àmbit específic com per aquells d’àmbit general de tota l’organització sindical que es posen també a disposició de l’afiliació de la Federació. D’aquesta manera, aquestes propostes han de ser considerades un guió orientatiu, encara que pensem que fonamentat, en relació a un posterior desplegament metodològic que permeti articular els suports definits dins els diferents canals i seqüències comunicatives, de manera que aquestes permetin el seu desplegament efectiu. Donat que el procés de Pràcticum, condicionat per la temporalitat de la presencialitat establerta no permet el desplegament en la seva totalitat del projecte proposat, aquest es tanca amb les presents orientacions. Tot i així, donada la nostra particular tasca de suport i col·laboració estable amb la Federació d’Educació de Comissions Obreres, mantindrem aquesta activitat fins a completar el procés. La proposta és completar el 1

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

procés amb data màxima de 22 de febrer de 2012. És aquesta una decisió acordada amb el conjunt de responsables de la Federació que han donat cobertura al nostre projecte de Pràcticum, tant en el seu aspecte més formal com en la pràctica. En tot cas, la nostra particular inquietud per facilitar la participació de col·lectius diversos amb diversitat funcional en òrgans de representació col·lectiva d’àmbit laboral i vinculades a una opció ferma per la seva autonomia, autodirecció i autodeterminació, és també una opció compartida pels i les responsables de la Federació d’Educació, la qual cosa ens ofereix garanties de què les adequacions proposades seran valorades en profunditat i incorporades al funcionament ordinari en la mesura del possible.

EL PROCÉS COMUNICATIU. Les persones amb diversitat funcional poden presentar determinades característiques en el funcionament intel·lectual que deriven en les corresponent necessitats que es mostren en les habilitats adaptatives. Entre aquestes habilitats adaptatives poden presentar una major o menor intensitat en quant a dificultats en les habilitats incloses en la comunicació. Cal centrar, doncs, de quina mena d’habilitats estem parlant: ens referim a la capacitat per transmetre i comprendre informació a través de diferents canals simbòlics, com ara el llenguatge parlat o escrit, o no simbòlics, com ara el llenguatge corporal, expressiu o gestual. Aquestes habilitats i necessitats derivades no es presenten de manera aïllada, sinó que afecten i interaccionen amb altres necessitats que es poden presentar en la participació o la interacció social, les quals condicionen tot sovint el grau de participació de la persona en els diferents contextos i situacions socials. Aquesta ens sembla una consideració molt important, ja que en contextos socials generalment les oportunitats de participació es condicionen al nivell de funcionament de la persona, la qual cosa al seu torn limita l'accés a rols socials reconeguts i valorats. Retornem, doncs, de nou a la interacció entre les pròpies disposicions i les exigències del context com el fet rellevant que defineix les capacitats, de manera que la clau torna a estar en la disposició de recursos i suports, i l'accessibilitat d'aquests, per tal que sigui possible aquesta participació. Al seu torn, aquesta participació i interacció social condicionarà en major o menor mesura les oportunitats per accedir a espais de vida social i comunitària significatius i la percepció de l'espai i rol que ocupa en funció de les activitats funcionals i significatives que desenvolupi en aquest i del grau d'autonomia, presa de decisions i control que tingui sobre l'entorn. Podem caracteritzar el procés comunicatiu com aquell en el qual es produeix una interacció amb la intencionalitat de transmetre o comprendre una idea, una informació, una emoció, una demanada o una necessitat. En el cas que ens ocupa és possible que el destinataris puguin requerir algun tipus de mediació extra per assolir l'objecte de la comunicació.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

En l'esquema habitual, el procés comunicatiu requereix de la interacció, l'intercanvi de contingut comunicatiu, de la interpretació i comprensió del missatge que s'intercanvia i d'un mitjà a través del qual sigui possible comunicar de manera efectiva. En el nostre cas és possible que a més es requereixin determinades adaptacions o suports en un o diversos elements d'aquest procés comunicatiu.

Esquema del cicle comunicatiu, en el qual és probable que es requereixin suports específics en cadascuna de les seves fases i en relació al seu conjunt.

Un cop situat aquest esquema, distingim entre la comunicació verbal i la no verbal. En aquest sentit, malgrat en la nostra proposta d'assessorament es puguin fer referències al llenguatge corporal, donada la seva incidència relacional en els processos de comunicació presencial i el seu pes en el conjunt de la interacció comunicativa i en la intencionalitat i percepció d'aquesta, ens centrarem en la verbal, considerant aquesta com el conjunt de sistemes i processos orals i escrits a través dels diferents mitjans definits en la nostra proposta. No hi ha dubte que la comunicació escrita presenta una major complexitat donat que a les característiques del llenguatge, ja present en la comunicació oral, s'afegeix la que aporten els sistemes de codificació i representació gràfica. Es requereix, doncs, de la valoració dels canals comunicatius de referència, de manera que aquest coneixement, juntament amb la detecció de les necessitats comunicatives dels subjectes de la nostra proposta i les dificultats d’accés amb les quals es troben els responsables d'aquesta comunicació a través de diferents canals i responsabilitats, la que ens donarà en la interacció dels tres eixos les necessitats no cobertes i les propostes de millora que se'n poden fer en relació a aquest àmbit. De fet, tota la proposta que hem definir de Pràcticum cerca de caracteritzar aquests tres eixos, de manera que és en aquesta tercera fase quan els posem en relació.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

PROPOSTES D’ADEQUACIÓ. A. En relació a la caracterització de la Diversitat Funcional. Malgrat el Sindicat en general i la Federació en particular mantenen entre els seus referents d’inclusió a les persones amb diversitat funcional i que les consideracions a aquest col·lectiu s’incorporen als diferents àmbits d’actuació de la seva activitat, ja hem comentat en alguna ocasió que aquesta incorporació sovint és més conceptual que efectiva, en el sentit que sovint aquest col·lectiu és més objecte de les accions reivindicatives i activitat política o social que no pas agent directe d’aquest mateix protagonisme. Tal realitat no és d’estranyar donat que aquest procés de sensibilització ha estat previ a la incorporació de persones amb diversitat funcional a àmbits o òrgans de representació col·lectiva en els centres de treball i, amb aquesta, a la participació activa en l’activitat sindical d’aquest sector d’activitat. De fet, en l’accés a aquesta representativitat i participació ha estat determinant tal sensibilitat, la qual, juntament amb processos paral·lels de cessió d’aquesta responsabilitat per part dels professionals tècnics dels centres i la progressiva presa de consciència de les mateixes persones amb diversitat funcional en relació als seus drets laborals, han contribuït de manera definitiva a consolidar aquesta presència. És a dir, que la consideració de subjectes de dret per part del Sindicat ha comportat que aquest definís entre els seus objectius la incorporació d’aquestes persones, de manera que ha estimulat processos informatius, formatius i participació dirigits a aquest col·lectiu, amb la finalitat d’incorporar-los de manera activa a l’activitat sindical. Però aquesta incorporació efectiva, malgrat el suport federatiu explícit, s’ha dinamitzat des de la secció sindical que atén als Centres Especials de Treball, de manera que són les persones que integren l’acció sindical d’aquest sector aquells que han estat més en relació amb el col·lectiu. Aquest fet implica que siguin aquestes persones les que mantenen una major experiència en l’atenció a col·lectius amb diversitat funcional i, per tant, en l’accés a processos comunicatius que els inclouen. Alhora, aquest fet implica que la resta del personal amb responsabilitats organitzatives en la Federació acostumen a tenir accés per les referències o indicacions dels responsables de la secció sindical que els atén, però molt limitat per relacions de coneixement directe. Per tant, considerem que en relació a la dimensió organitzativa de la Federació la nostra proposta d’assessorament s’ha de vehicular a través de dos línies d’actuació: 

En relació al coneixement d’aspectes genèrics relacionats amb la realitat de la diversitat funcional, la seva consideració i tracte. Aquest coneixement es pot articular a través de sessions formatives o a través d’algun petit manual divulgatiu, tot i que entenem que el format formatiu permetria contrastar les pròpies experiències i articular un coneixement compartit que es signifiqués col·lectivament. Aquesta caracterització entenem hauria d’incloure continguts relacionats amb: 4

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

 La discapacitat, entenent que no és un atribut de la persona, sinó que aquesta és l’expressió de la interacció entre la persona i el context on ha de funcionar personal i socialment. Per tant, parlem de diversitat en el funcionament adaptatiu de les persones i de la possibilitat que aquest variï significativament en funció dels recolzament que rebi la persona. Per tant, la discapacitat expressa el grau de funcionament adaptatiu en la interacció entre les habilitats disponibles, les possibilitats de participació en els diferents contextos i els recolzaments que se’ls proporcioni en les diferents interaccions.  L’adopció dels termes Diversitat Funcional. Aquest terme sovint és mal acceptat per ambigu ja que tot i totes som diferents funcionalment, però sovint aquestes reticències estan més relacionades amb les nostres necessitats de classificació per comoditat operativa que no per una qüestió ideològica. Però en el sentit que ens ocupa, fem referència a la singularitat funcional. És a dir, a allò que és distintiu de la semblança i, per tant, a allò que és alternatiu a l’ús comú, al fet habitual, típic i estadísticament normativitzat. Funcional fa referència a les funcions, i a com aquestes es porten a terme recolzades en suports diversos (percebre, raonar, desplaçar-se, aprendre, sentir, comunicar-se,...)Així, Diversitat Funcional entenem que explicita les maneres alternatives de funcionar adaptativament amb suports diferents als comuns i habituals donada la pròpia singularitat.  Les consideracions implícites i estereotips que interfereixen en la interacció amb aquestes persones, el qual condiciona l'aproximació i el tracte. Malgrat potser no en siguem conscients i cerquem que en la nostra caracterització de la diversitat prevalgui la persona i no les seves limitacions, sovint fem una atribució inconsistent de valors, actituds i comportaments estereotipats que atorguem a les diferents manifestacions de la diversitat funcional. Es requereix, doncs, una representació adequada de la diversitat funcional que ens allunyi dels eufemismes amb els que sovint ens referim.  Les atribucions que fem de determinats comportaments i gestualitats, així com les atribucions intencionals i afectives que atorguem. Sovint, les representacions simplistes amb les quals operem en aquest tracte afavoreixen actituds negatives o baixes expectatives. També en ocasions condueix al tracte infantilitzat o aprovisionat d’excessives adequacions innecessàries. Alhora, sovint la manca de costum en el tracte amb persones amb diversitat funcional pot ser evidenciat en el llenguatge corporal a través de gestos que dificultin la interacció, com ara de sorpresa, de curiositat, de distanciament, rebuig, de compassió, d’incomprensió, d’incomoditat, d’infantilització, manca de contacte visual... Així també el desconeixement d’algunes especificitats dels codis que empren, de la seva gestualitat o de les pròpies estereotípies.  El grau de coneixement o de desconeixement de les possibilitats d'adequació i provisió de suports. En general es desconeixen, entre les persones poc habituades a aquest tracte, els suports tècnics existents, els suports per a l’accessibilitat o quines ajudes es poden incorporar a la seqüència comunicativa, informativa o formativa. Aquestes adequacions poden fer referència a aspectes tant diversos com 5

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

l’aplicació de programes específics en l’entorn natural, control de les condicions ambientals, conèixer quin és el grau d’exigència que poden aplicar, adaptacions en el contingut i la seqüència didàctica en els processos formatius, tècniques com la seqüenciació, l’encadenament o el modelat, atenció individualitzada, mecanismes d’ajust del llenguatge, estratègies per estendre i ampliar la comunicació, estratègies per comprovar la comprensió, vocabulari accessible, estratègies de síntesi, sistemes de facilitació gràfics i gestuals,...  El nivell competencial en relació a la comunicació que presenten les persones amb diversitat funcional en el seu espectre més comú. Cada persona és diferent i pot estar ubicades en nivells de competència molt diversos. Però tot i així hi ha algunes consideracions genèriques que cal tenir en compte per si apareixen en un major o menor grau:  Dificultats en el control de l’atenció, estratègies per memoritzar i per recuperar la informació.  Dificultats per identificar els aspectes rellevants de la informació.  Dificultats per simbolitzar.  Dificultats d’abstractació.  Dificultats per generalitzar allò que aprenen o incorporen.  Dificultats en les estratègies per a la resolució de problemes  Dificultat en el l’ús del llenguatge discursiu.  Limitacions en les habilitats pragmàtiques avançades de la conversa.  Dificultats en la comprensió d’estructures discursives complexes.  Dificultats en la comprensió del llenguatge figuratiu.  Dificultats en els processos d’anàlisi.  Dificultats en els processos de síntesi.  Algunes dificultats articulatòries.  Dificultats en el ritme de la parla o afectacions en la claredat discursiva.  Inhibició en l’ús del llenguatge oral.  Limitacions en el nivell de lectoescriptura. 

En relació al desenvolupament i definició d’un codi de bones pràctiques comunicatives en relació a l’atenció i inclusió de treballadors i treballadores amb diversitat funcional. Aquest codi hauria de ser elaborat amb la participació de l’equip d’assessorament en les àrees d’activitat amb major presència de persones amb diversitat funcional i responsables de les diferents àrees transversals que incideixen amb la seva activitat en la participació del nostre col·lectiu de referència. Considerem que el codi ha de considerar aspectes relacionats amb:  Les consideracions en relació a les finalitats organitzatives, els seus principis i valors, posats en relació a la participació de tots els treballadors i treballadores.  Les consideracions en relació a la conceptualització de la Diversitat Funcional.  Les consideracions en relació als principis relacionats amb la igualtat d’oportunitats i la no discriminació. 6

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

 Les consideracions en relació als principis relacionats amb l’accessibilitat universal, com ara:  Que els canals i processos comunicatius han de respondre a les necessitats de tota la diversitat de persones que accedeixen.  Que el seu disseny ha de permetre l’accés a l’amplia diversitat d’interessos i nivell de competència individual.  El seu accés ha de resultar factible i funcional ja en el seu inici, sense fer distincions segons el grau d’experiència en el seu accés o coneixement previ del seu funcionament.  El procés comunicatiu o la eina a través de la qual es realitza, han de respondre a la seva finalitat. Si ho fan de manera incomplerta o responen a altres finalitats no previstes cal que sigui revisat.  El procés comunicatiu o l’eina a través de la qual es realitza, han de donar resposta adequada a les finalitats informatives que tingui en relació a les possibilitats de a qui va dirigida i els seus interessos.  El sistema comunicatiu ha de ser prou obert i flexible com per permetre reajustaments en el seu disseny i disposició.  Els sistema, procés i format comunicatiu ha de permetre la incorporació de suports i ajudes tècniques.  Ha d’estar disposat en un format temporal, espaial i organitzatiu adequat a les necessitats del col·lectiu a qui va destinat.  Consideracions en relació a les bones pràctiques en les pautes comunicatives, com ara:  Cal exposar i explicar el funcionament, ús i finalitat dels canals i suports comunicatius, i fer-ho en relació a les necessitats, interessos i possibilitats dels diferents destinataris i destinatàries.  Realitzar un treball previ de procediment de prospecció que ajudi en el moment de la comunicació a accedir a la demanda o per ajustar la resposta.  Considerar que probablement es requereixi donar més temps en les interaccions comunicatives, alhora que també en el procés total per satisfer la demanda o intenció de l’intercanvi comunicatiu.  Tenir present el llenguatge gestual, especialment aquell que expressa rebuig, impaciència, superioritat, incomoditat o sorpresa.  Dirigir-nos a la persona directament, fins i tot quan compti amb la presència d’algun altre interlocutor de suport o sense diversitat funcional.  Utilitzar estratègies per comprovar i garantir la comprensió.  Mantenir les mateixes pautes de tracte, llenguatge gestual i contacte físic que tenim amb la resta de persones.  Utilitzar un llenguatge inclusiu que incorpori el tractament de la diversitat, que eviti comparacions amb suposades categories considerades “normals” i que es centri en la persona i no en les seves condicions.  Evitar referències de caire descriptiu que siguin sensacionalistes, negatives, compassives o que facin una atribució de fragilitat i dependència.  Oferir suports però esperar a què a quests siguin acceptats, abans de disposar-los efectivament. 7

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

 Mantenir l’escolta activa, amb naturalitat i mirant als ulls.  Utilitzar estratègies comunicatives que facilitin la comprensió.  Facilitar l’accessibilitat als dispositius tecnològics, de manera que no es requereixin excessius coneixements previs.  Disposar els suports tecnològics de manera que les seves funcions bàsiques possibilitin un accés molt intuïtiu.  Mantenir un discurs pausat, clar, natural i d’estructura gramatical bàsica.  Evitar, o en tot cas explicar, els termes especialitzats, tecnicismes, sigles o perifrasis complexes.  Oferir el suport d’exemples, ampliacions, contextualitzacions, imatges i gràfics sempre que sigui adequat i possible.

B. En relació als canals comunicatius. 1. Comunicació impresa. Es tracta de tota aquella documentació i publicacions impreses que la Federació adreça a la seva afiliació o aquelles persones que tenen responsabilitats de representació col·lectiva en centres de treball. Donat que les persones amb diversitat funcional a qui ens adrecem en la nostra proposta ho són en qualitat d'alguna d'aquestes dues condicions, cal fer notar que se'ls adreça la informació en format imprès que s'adreça al conjunt de les persones a qui va dirigida. És a dir, que en participen del seu accés en les mateixes condicions que la resta de persones sense aquestes característiques, de manera que no acostumen a contenir consideracions o adaptacions específiques en relació a dificultats concretes d'accés per raó de necessitats en l'àmbit comunicatiu. Reben, per tant, la mateixa documentació i en el mateix format que la resta de persones a qui va adreçada. De manera genèrica, es tracta de revistes informatives sobre l'actualitat social i laboral que edita la Federació o el mateix sindicat en la seva estructura federal. Altres publicacions que s'adrecen fan referència a manuals o tractats en relació a temes d'acció sindical, tant relacionats amb el coneixement del context, drets i responsabilitats vinculades a la representativitat, com en relació a temes diversos informatius, de reflexió o divulgació:   



Manuals i Guies per a delegats i delegades sindicals. Actualitzacions de l'Estatut del Treballadors i treballadores, negociació col·lectiva,... Legislació i normativa diversa: llei d'igualtat, conciliació vida familiar i laboral, legislació educativa, normativa d'inclusió, reforma mercat de treball, seguretat social, jubilació, formació laboral,... Material divulgatiu en relació a la política social, la reivindicació col·lectiva, la reivindicació laboral o social, la Salut i Prevenció Laboral,...

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

També se'ls adrecen publicacions que a manera de fulls volants de caire general i adreçats a tota l'afiliació del Sindicat o de la Federació ofereixen informacions puntuals relacionats amb temes d'actualitat vinculats a l'acció sindical, com ara convocatòries de vaga, d'assemblees, de concentracions, de manifestacions, de posicionaments en relació a temes laborals o socials,... Finalment també se'ls adrecen fulls volants relacionats amb el seu àmbit laboral específic. Aquests full amb informacions específiques, com ara convocatòries d'assemblees de sector o informacions concretes relacionades amb el seu àmbit, donada la seva especificitat, sí que inclouen en la seva intenció i disseny incorporar adequacions específiques dirigides a les persones amb diversitat funcional. Aquestes generalment tracten d'usar un llenguatge més planer, explicar conceptes novedosos o complexes i recollir de manera significativa algunes informacions més rellevants. En tot cas ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats: 

Pel que fa a les revistes cal considerar que aquestes s’adrecen a un ampli espectre de públic, la qual cosa condiciona els continguts. En aquest sentit, cal tenir present que aquelles que s’adrecen al conjunt de l’afiliació fan referència a temes d’interès general, mentre que en aquelles específiques de la Federació d’Educació el grup majoritari al qual va dirigit és el de l’afiliació de les diferents seccions d’Ensenyament, mentre que altres sectors d’activitat compten amb una molt menor representació sobre el total. Aquest és el cas de les persones representades en la secció sindical de Centres Especials de Treball. Tracta d’incidir en el contingut és una acció fora de l’abast d’aquesta proposta, però sí que pensem seria factible incorporar uns petits ajustos que permetessin un major aprofitament per part d’aquest col·lectiu i una major motivació per accedir-hi:  El sumari o índex sovint només fa referència al títol de la secció que refereix, amb algun subtítol que fa referència a continguts d’aquesta secció. Pensem que es podrien incorporar millores relacionades amb una identificació més clara del tipus de contingut al qual fa referència, alhora que el subtítol hauria de fer una referència més descriptiva. Alguns àmbits temàtics haurien de fer referències més àmplies i inequívoques, com ara especificar a quina categoria concreta i contextualitzada ens referim quan les classifiquem com a “Territori”, “Sector”, Política”, “Entrevista”, etc. La identificació de les pàgines en les quals està ubicat cada contingut haurien d’explicitar-se més i no només remetre a una indicador numèric, alhora que el número de pàgina s’hauria d’identificar amb major claredat en el conjunt ed cada pàgina.  En general trobem adequat que cada secció o article s’iniciï amb el titular, el qual s’hauria de correspondre amb exactitud al referit a l’índex. Igualment trobem adequat que s’iniciïn amb una indicació corresponent a alguna conclusió o novetat a la qual faci referència, però en molts casos haurien d’incloure un glossari de conceptes, expressions, tecnicismes, etc, i algunes conclusions amb les idees claus, separades unes d’altres i seqüenciades; és a dir, sense adoptar de nou un format discursiu. Entenem que hi ha un seguit de recursos literaris i de redacció 9

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT





FASE 3 Joan Martínez Abellán

que ajuden a construir el discurs, però les conclusions haurien de ser clares, discursivament senzilles i en el llenguatge més natural possible. Es pot suggerir que alguns temes claus per diversos col·lectius concrets (persones grans, dones, immigrants, aturats, diversitat funcional,...) s’identifiquin de manera explícita com a contingut d’interès en el mateix sumari. Les referències al col·lectiu amb diversitat funcional haurien de rebre el mateix tractament que d’altres d’específics sobre els quals s’ha normalitzat fer-ne referència en contextos determinats com a col·lectius específics als quals afecta de manera singular el contingut, com ara en temes socials, prevenció, economia,... S’hauria d’anar incorporant progressivament el concepte de Diversitat Funcional en els àmbits laborals, culturals i socials, restringint el de discapacitat als àmbits de salut o Serveis Socials quan es faci referència a condicions operatives i no a condicions de les persones. En general es consideren adequats el tamany i estil de lletra, així com el contrast entre aquestes i el fons, però en algunes ocasions s’abusa del fons en vermell o negre. Seria desitjable limitar-ho a colors pastel, cremes o grisos). En totes els articles i continguts s’hauria de mantenir la jerarquia visual en relació a la verticalitat, de manera que es seqüenciï clarament la informació des de la cantonada esquerra superior a la cantonada inferior esquerra, ja que de vegades aquest seqüència s’altera o s’interposen quadres de text. Les fotografies i esquemes s’haurien de subtitular especificant clarament el contingut al qual fan referència, així com explicacions per a la seva interpretació, especialment en casos de taules, esquemes i gràfics. Alhora haurien d’estar clarament relacionats amb el contingut proper i fer-ne referència explícita en el redactat quan aquest complementi la informació o la contextualitzi. En cas d’agrupar diferents imatges relatives al contingut però no explícitament referenciades ni ubicades en el context al qual fa referència s’haurien d’incorporar explicacions complementaries per facilitar la seva identificació i relació.

En relació als manuals i guies diverses, considerem que allò més factible és generar-ne de paral·lels adreçats a aquest col·lectiu específic, sense treure que rebin i tinguin accés al material ordinari de referència adreçat al conjunt de l’afiliació. Aquestes guies o material paral·lels haurien de contenir les referències bàsiques al contingut genèric i fer-ho de manera clara, transparent, sense tecnicismes i conceptes especialitzats -o fer-ne una explicació complementaria en cas de resultar ineludibles-, seqüenciats, amb exemples i contextualitzacions probables i orientacions operatives sobre la funcionalitat de cada contingut en relació a la seva utilitat sindical i representativa. Ens imaginem uns materials breus, ens els quals és fàcilment identificable el seu contingut i en els quals aquests es seqüencien en funció de la seva temàtica i aplicació en la pràctica, per exemple. Quins drets tinc en relació a la informació que m’ha de donar la gerència de la meva entitat?, Quin crèdit horari tinc?, Quines aportacions novadores fa tal o qual llei?, què haig de fer en cas d’accident laboral en el meu centre de treball?... Per altra banda, aquests 10

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

manuals paral·lels haurien de respectar les condicions i facilitats d’accessibilitat que ja hem definit en l’apartat anterior. 

Pel que fa als fulls volants, aquests acostumen a ser un llarg desenvolupament que condensa en el seu contingut un munt enorme de referències, reflexions, indicacions, descripcions,... Entenem que això és difícil de canviar en tots els casos, però com a mínim s’haurien de garantir tamanys, tipus de lletra i contrastos accessibles, identificar clarament en el títol a què fa referència, sense figures retòriques o estilístiques que dificultin la seva interpretació, identificar clarament a quin o quins col·lectius s’adreça, explicitar amb claredat quina és la seva finalitat (informar, convocar a reunions, vaga, assemblees,...), incorporar un glossari sobre els tecnicismes o conceptes especialitzats identificats en el contingut com a redirigits vers aquest aclariment complementari, incorporar unes conclusions amb les idees principals formulades de manera clara i precisa, que s’identifiqui amb claredat el lloc i hora de la convocatòria, si és el cas, i que expliciti amb claredat quina és la resposta que espera generar: assistència, participació, reflexió,...



Aquestes orientacions pensem que també són generalitzables als fulls volants de la secció sindical específica. En tot cas, acostumen a ser més accessibles donada la sensibilitat inicial pel col·lectiu al qual fem referència, però tot i així s’haurien de sistematitzar algunes consideracions més o menys estables, com ara que indiqui a quin col·lectiu va dirigit (per exemple, treballadors i treballadores de Centres Especials de Treball, o Delegats i Delegades de centres d’atenció a persones amb diversitat funcional, o...), indicar quin és l’àmbit temàtic (per exemple, negociació del Conveni Col·lectiu, situació del sector pels ajustos pressupostaris –millor dir per retallades-, ...), Oferir un títol el més descriptiu possible (per exemple, “Noves propostes en els permisos retribuïts, la Generalitat retallada la subvenció als Centres Ocupacionals”,...), explicar posteriorment el desenvolupament de la informació el més clarament possible i fent referència als elements essencials i en un llenguatge planer, fer referència a la finalitat del documents (per exemple, convocar a una assemblea), explicitar quins temes es tractaran i de quina manera en un format seqüencial (per exemple, “cal que entre tots i totes fem propostes sobre quins permisos retribuïts volem, cadascú i cadascuna pot explicar de quins permisos gaudeix al seu centre i quins li voldria tenir, explicarem quins permisos tenen en sectors similars al nostre, decidirem junts i juntes quins permisos incorporem a la nostra proposta de Conveni”,...), explicitar clarament què cal fer després de la recepció d’aquest document (per exemple, que assisteixis a l’assemblea, que ho comuniquis als teus companys i companyes, que confirmis per telèfon, que ho pengis al taules informatiu,...), explicitar clarament on, quan i amb qui, i finalitzar explicant de manera breu i clara perquè aquest full i la seva recepció és important (per exemple, “està en joc que puguem anar al metge en horari laboral i que ens continuïn pagant aquestes hores com laborables”).

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

2. Comunicació verbal. Donat que aquest canal és en el que es produeix la interacció presencial, és aquell àmbit en el qual es fan més explícites les dificultats i necessitats, tant de l’ interlocutor com de l’emissor. Alhora, també és aquell context on es fan els majors esforços d'adaptació a les característiques individuals de cada un. Tot i així, també requereix d'adequació, per la qual cosa valorem és important distingir les diferents situacions que inclou aquest canal. És en aquest canal on es fan més evidents tant les necessitats com els esforços per oferir suport, ja que acostumen a ser conduïts per la persona que se'n responsabilitza de l'atenció a la majoria de persones amb diversitat funcional en aquesta Federació

1.1. Espais d’assessorament presencial. Fa referència a aquelles converses informals que s'articulen en funció de les demandes d'assessorament per part de les persones amb diversitat funcional, per raó de la seva condició d'afiliats o per raó de la seva condició de delegats i delegades de personal, o bé que poden ser requerides per la responsable d'acció sindical per tal de fer-ne un seguiment de la representativitat col·lectiva en els centres on aquestes persones ostenten representativitat. Es tracta de reunions de naturalesa molt diversa en la qual es plantegen necessitats individuals o col·lectives relacionades amb l'àmbit laboral. En aquestes s'acostumen a fer més evidents les dificultats i limitacions en relació a les habilitats requerides. Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:  Cal exposar i explicar el funcionament, ús i finalitat d’aquest canal i fer-ho en relació a les necessitats, interessos i possibilitats dels diferents destinataris i destinatàries.  Realitzar un treball previ de procediment de prospecció que ajudi en el moment de la comunicació a accedir a la demanda o per ajustar la resposta, com ara a qui es dirigeix, quina és la demanda, quines són les necessitats de suports, quines ajudes es poden oferir, quins complements o quins canals complementaris afavoririen un major ajustament a la resposta.  Considerar que probablement es requereixi donar més temps en les interaccions comunicatives, alhora que també en el procés total per satisfer la demanda o intenció de l’intercanvi comunicatiu.  Tenir present el llenguatge gestual, especialment aquell que expressa rebuig, impaciència, superioritat, incomoditat o sorpresa.  Dirigir-nos a la persona directament, fins i tot quan compti amb la presència d’algun altre interlocutor de suport o sense diversitat funcional.  Utilitzar estratègies per comprovar i garantir la comprensió.  Oferir possibilitats de repetir explicacions de manera alternativa, ampliar-les o contextualitzar-les  Mantenir les mateixes pautes de tracte, llenguatge gestual i contacte físic que tenim amb la resta de persones. 12

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

 Utilitzar un llenguatge inclusiu que incorpori el tractament de la diversitat, que eviti comparacions amb suposades categories considerades “normals” i que es centri en la persona i no en les seves condicions.  Mantenir l’escolta activa, amb naturalitat i mirant als ulls, aportant complements gestuals que ho evidenciïn i figures retòriques que ho facilitin  Mantenir un discurs pausat, clar, natural i d’estructura gramatical bàsica.  Preferiblement utilitzar verbs en temps d’indicatiu.  Seqüenciar els continguts en conjunts ben estructurats i curts.  Evitar, o en tot cas explicar, els termes especialitzats, tecnicismes, sigles o perifrasis complexes.  Oferir el suport d’exemples, ampliacions, contextualitzacions, imatges i gràfics sempre que sigui adequat i possible.  Tancar amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es responsabilitza de les accions que se’n desprenguin, quins són els passos següents i com verificarem o reconduirem el fet amb posterioritat (ens tornarem a trobar, et truco d’aquí tres dies,...)  Oferir suports complementaris: documentació, assessorament extraordinari, suport telefònic, contactes, derivacions,...

1.2. Espais d’assessorament telefònic. Fa referència a aquelles converses informals que com en el primer cas s'articulen com a demandes d'assessorament o de seguiment, però en aquest cas es realitzen a través de comunicacions telefòniques, per la qual cosa cal valorar i incorporar les especificitats d'aquest canal. És aquest un canal que permet la seva permanent disponibilitat en el temps, la qual cosa augmenta la capacitat d’autonomia i l’autodirecció en la iniciativa per iniciar interaccions i organitzar-les segons criteris personalitzats. A més, les noves aplicacions i possibilitats permeten accedir a altres recursos, com ara la missatgeria instantània, el Xat, la geolocalització o la videoconferència, la qual cosa afavoreix la major diversitat d’opcions adaptatives i interfícies de suport. També permeten la personalització de diverses opcions de configuració en funció de preferències i disponibilitats personals, com ara el tamany de caràcters, el contrast de pantalles, el volum, complements d’avís de trucades, respondre amb diverses tecles, marcació per veu, cerca per veu, gestió de funcions per veu, lectors de veu sobre la pantalla, mans lliures o accessoris que facilitin l’accessibilitat connectats directament o per Bluetooth. Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:  A les persones amb diversitat funcional se’ls ha de donar a conèixer amb claredat a qui s’han de dirigir en funció de les necessitats, en quin número localitzar-los, els horaris i procediments com si cal enviar prèviament un missatge de text o definir el motiu, identificar el contingut essencial, si cal esperar retorn de la trucada,...

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

 Caldria formular un petit manual de bones pràctiques bàsic amb aquestes instruccions.  Les persones responsables de l’assessorament per aquest canal haurien de disposar de terminals que permetessin l’ús d’aplicacions diverses més enllà de les estrictament telefòniques.  Es poden elaborar petites píndoles formatives que serveixin per a tots dos interlocutors a l’hora d’introduir i facilitar l’ús funcional d’opcions de veu, videoconferència, xats, alertes, agendes, sms i ús de complements com adjuntar imatges, gràfics o arxius diversos de text, veu, vídeo, adreces web, enllaços, trucades a diversos,...  En alguns casos es podria articular la creació de grups per a xats i missatgeria instantània, la qual cosa implica definir instruccions específiques d’ús.  Les persones que ofereixen aquest assessorament haurien de tenir prèviament elaborat un esquema de treball comunicatiu per facilitar l’accés a la demanda i ajustar la resposta: qui es dirigeix, a qui es vol dirigir, quin és el tema, quina és la demanda, quina resposta espera, què necessita per operativitzar-la, quins complements li pot oferir (imatges, esquemes, documents,...), quines aplicacions complementàries afavoririen un major ajustament de la resposta,...  Considerar que en principi només es té accés a la informació verbal i que per tant no són percebuts els complements o continguts gestuals i expressius. Cal definir clarament de manera verbal aquests contingut: estic pensant..., estic preocupada..., estic enfadat amb... etc.  Ser molt curosos i curoses amb el to i l’expressió oral ja que només aquesta és la que aporta informació, de manera que utilitzarem un to amable, correcte, clar, que expressi interès i grat per la conversa, respectuós, inclusiu i que no pugui portar a pensar a l’ interlocutor o interlocutora en impaciència, incomoditat, rebuig o superioritat.  Utilitzarem estratègies de comprovació de la comprensió i tancarem amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es responsabilitza de les accions que se’n desprenguin, quins són els passos següents i com verificarem o reconduirem el fet amb posterioritat.  Utilitzarem les mateixes estratègies que en la comunicació presencial: missatge clar i pausat, explicacions complementàries, exemples, contextualitzacions, llenguatge natural, estructura gramatical bàsica,...  Hem de donar més temps a la interacció comunicativa, ja que probablement el processament i elaboració de la informació per aquesta via també ho requereix al no comptar amb altres informacions contextuals.  Aportar, en cas necessari i possible, arxius complementaris: imatges, enllaços, esquemes, text, geolocalitzacions,...  Oferir expressions orals que manifestin el manteniment del nostre interès i atenció: assentiments verbals, preguntes, confirmacions, expressions retòriques,...  Evitar més que mai tecnicismes i conceptes especialitzats.  Oferir la possibilitat de recollir el contingut de la conversa i els acords presos o conclusions en algun format textual o gràfic que es pugui adreçar amb posterioritat en paper, missatge de text, correu electrònic,...

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

1.3. Espais de comunicació en grup. Es tracta d'assemblees o reunions de treball en les quals s'aborden el tractament de qüestions relacionades amb el sector, com ara la negociació dels convenis, o bé en les quals s'estableixen continguts a abordar, treballar i definir col·lectivament en relació a diversos temes i àmbits relacionats amb l'àmbit laboral específic. En aquestes trobades, assemblees o grups de treballs, les persones amb diversitat funcional participen de la convocatòria que agrupa a la resta de persones sense aquesta diversitat, de manera que, sense menysprear la seva natura inclusiva, sovint deixa exposat a aquest col·lectiu a les seves limitacions i necessitats sense cobrir, de manera que només es disposen suports de manera intuïtiva però poc formalitzats i contrastats, la qual cosa limita les possibilitats de participació efectiva d'aquestes persones. Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats i que es poden afegir a les consideracions de l’apartat anterior:  Les persones sense diversitat funcional que en participen conjuntament amb aquest col·lectiu haurien de conèixer la caracterització que s’assumeix des de l’Organització en relació a la conceptualització de la Diversitat Funcional, els seus principis inclusius i els principis de bones Pràctiques que ha formulat.  Les persones sense diversitat funcional haurien de conèixer que estan acompanyades de persones amb diversitat funcional, que ho estan en condicions d’igualtat i que es posa en rellevància aquesta participació.  Les persones que s’incorporen per primer cop s’haurien de posar en relació amb els components del grup de treball o discussió.  S’explicitaran clarament els continguts que integren l’ordre del dia, els procediments per tractar-los i discutir-los, així com les finalitats d’aquest tractament.  La persona que condueix aquestes reunions, generalment la o el responsables de l’assessorament del col·lectiu, moderarà i modularà les intervencions en funció de les necessitats del conjunt en general i de les persones amb diversitat funcional en particular.  Així mateix, moderarà els temps d’interacció i oferirà espais per a la participació d’aquells i aquelles que requereixen de més temps per processar la informació.  Oferirà pautes per tal que les persones que interaccionin comunicativament amb el conjunt mantinguin un ritme adequat i una exposició el més clara possible.  Oferirà exemples, ampliacions, complements o contextualitzacions sobre el contingut exposat per altres que consideri en funció de les necessitats del col·lectiu, o en tot cas les demanarà explícitament i amb claredat a qui està comunicant.  Demanarà o oferirà explicacions alternatives a formulacions amb una càrrega excessiva d’abstraccions.  Demanarà o oferirà explicacions complementàries a tecnicismes o continguts especialitzats.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

 Oferirà informacions complementaries i contextualitzadores a les intervencions de persones amb diversitat funcional per tal de facilitar la comprensió del conjunt, o en tot cas ho demanarà o oferirà a aquest interlocutor.  Oferirà reforços positius a la participació de les persones amb diversitat funcional, tant per aquesta com per vehicular el reconeixement de la resta.  Oferirà alternatives a expressions no inclusives, excessivament adequades, infantilismes, inadequades o inapropiades.  Tancarà amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es responsabilitza de les accions que se’n desprenguin i quins són els passos següents.

3. Comunicació per correu electrònic. Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:    

     

Indicar a quin col·lectiu va dirigit. Indicar clarament àmbit temàtic. Oferir un títol el més descriptiu possible. Explicar posteriorment el desenvolupament de la informació el més clarament possible i fent referència als elements essencials i en un llenguatge planer, fer referència a la finalitat del missatge. Explicitar quins temes s’aborden, en un format seqüencial Explicitar clarament què cal fer després de la recepció del missatge. Explicitar clarament on, quan i amb qui en cas de convocatòries. finalitzar explicant de manera breu i clara perquè el missatge és important i en què els afecta la informació continguda. Fer referència explícita als arxius adjunts que pugui contenir, així com al seu contingut, finalitat i relació amb el cos del missatge. Oferir la possibilitat de demanar aclariments i informacions complementàries, tant en relació al contingut com en relació a aspectes tècnics relacionats amb la gestió del missatge o els arxius adjunts.

4. Accessibilitat web L’ús generalitzat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un fet consolidat, fins al punt que la seva accessibilitat i ús és un indicador d’inclusió. Sigui com sigui, no hi ha dubte de la seva creixent importància com a mitjà en la mediació comunicativa i el processament de la informació; i com a tal, des de la nostra perspectiva, ho considerem un suport a l’activitat comunicativa i no pas una finalitat en ella mateixa. Això ens remet directament al problema de l’accessibilitat, donat que sense aquesta adaptació en els casos que sigui necessària perd aquest potencial que li hem atorgat com a suport. L’ús de les TIC permet la introducció de noves oportunitats en aquestes parcel·les comunicatives, informatives i relacionals, de manera que contribueix a les finalitats 16

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

FASE 3 Joan Martínez Abellán

d’oferir una resposta comunicativa adaptada a les necessitats i característiques dels diferents subjectes, sempre i quant el seu accés sigui possible. És més, considerem que les limitacions i dificultats en aquesta accessibilitat restringeixen les oportunitats de participació, de manera que llavors el que fa és promoure noves formes d’exclusió. En conseqüència, davant les persones amb diversitat funcional ens hem de plantejar si és possible que accedeixin en les mateixes condicions i oportunitats d’interacció i rendiment. No hi ha dubte – i en som conscients – que no només influeixen els factors tècnics d’accessibilitat, sinó també d’altres com les limitacions en la disponibilitats de l’equipament tecnològic, l’insuficient o inadequat suport en l’aprenentatge del seu ús, la manca de motivació o la correlació entre diversos d’aquests factors. Sigui com sigui, el nostre objecte es restringeix a la identificació de les barreres per a l’accessibilitat en la disposició dels continguts tecnològics que ens pertoquen, així com l’eliminació d’aquests elements. En el present treball ens podem centrar en algunes orientacions genèriques a considerar en relació a les possibilitats identificades en els destinataris i destinatàries valorats i valorades. Les dificultats evidenciades les podem relacionar emb les barreres d’accessibilitat en els següents aspectes genèrics:  Dificultats per orientar-se en la web, per identificar adequadament l’objecte de cerca desitjat i per, un cop accedit a aquest contingut, retornar a les pàgines d’inici, tant d’àrees d’activitat com la genèrica.  Sobrecarrega d’informació que dificulta centrar l’atenció en l’objecte de cerca.  Dificultats en la identificació dels elements interactius de les successives pàgines i en altres dificultats per sobrecàrrega en la presència d’aquests elements.  Dificultats per identificar elements de suport disposats en la pàgina i insuficiència generalitzada d’aquests. El seu accés els resulta difícil sense el suport d’altres persones amb major coneixement. Per tant entenem que la nostra orientació ha d’anar dirigida vers promoure canvis d’accessibilitat relacionats amb:  Estudiar la possibilitat de crear un entorn paral·lel més accessible i simplificat en el qual es prioritzi la informació essencial.  L’oferta inicial és excessivament àmplia i la seqüència de seccions i subseccions és massa diversificada. Les seccions han de ser més clares i estar agrupades per continguts bàsics.  Millorar la navegació lineal. S’haurien d’incorporar en cada pàgina comandaments d’acció que retornin a l’inici de la web i a l’inici de la pàgina.  Els menús, tant de navegació com d’enllaços transversals, han d’estar sempre ubicats en la mateixa localització en cadascuna de les fases.  S’haurien d’identificar amb claredat els enllaços que s’obren en finestres noves, els quals s’haurien de restringir només a webs diferents, mentre que els 17

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PRO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT

  

         

 

FASE 3 Joan Martínez Abellán

enllaços que facin referència al mateix contingut de la web s’haurien d’obrir en la mateixa pàgina. El llenguatge ha de ser natural i descriptiu. El cercador ha d’oferir solucions alternatives, però alhora restringides en quantitat i oferir només aquelles més rellevants. Els enllaços han de ser clarament identificables. En cas d’optar per un entorn paral·lel aquests s’haurien de restringir a les opcions més comuns i rellevants relatives a l’àmbit sindical específic o les àrees transversals més directament vinculades, les quals al seu torn han de donar accés a les opcions de contingut relatius a l’àrea d’activitat comuna de les persones amb diversitat funcional. Aquest entorn paral·lel hauria també de ser clarament identificable i restringit a àrees d’interès també en la web de formació. En algun cas s’haurien d’incorporar elements de recolzament de tipus auditiu. S’ha de situar i identificar amb claredat les opcions per canviar el tamany de la fonts i opcions de contrast ubicats en la mateixa pàgina. Fer ús de textos alternatius que descriguin les funcions bàsiques dels elements visuals. Identificar amb més claredat els enllaços i fer ús de textos alternatius que identifiquin la direccionalitat d’aquests. Incloure consignes i opcions clares que dirigeixin vers l’atenció presencial. Incloure en els continguts més rellevants i estratègics imatges, esquemes, interfícies gràfiques, esquemes, vídeos,... Evitar scrollings. Tota la informació hauria d’estar present i tampoc hauria de ser necessari utilitzar barres de desplaçament. Evitar textos que es desplacen, animacions o parpellejos. Caldria estudiar si algunes opcions bàsiques, com ara l’accés a entorns paral·lels o continguts essencials, podrien estar recolzades en sistemes alternatius o augmentatius de comunicació, o altres recolzaments diferents de comprensió. Evitar l’aparició d’elements emergents que no siguin requerits per la persona que interactua, i en tot cas identificar clarament aquestes opcions no presents. Algun procés formatiu o suport informatiu que orienti a aquests interlocutors en l’ús de l’espai d’afiliació.