PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS
VALORACIÓ DE LES ENTREVISTES ( I ) Anàlisi qualitatiu de les entrevistes realitzades a persones amb diversitat funcional en el marc de la valoració dels canals comunicatius FASE 2 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM II
Joan Martínez Abellán Universitat Oberta de Catalunya Novembre de 2012
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
PRESENTACIÓ. Aquesta aproximació valorativa es correspon amb la valoració de les dades extretes de les entrevistes sobre accés i ús del canals comunicatius que es van passar a 21 persones amb diversitat funcional, conjuntament amb els corresponents qüestionaris, en el marc de la proposta de Pràcticum II i corresponent a la fase 2 del procés de desenvolupament del projecte proposat. Les entrevistes es van realitzar els dies 16, 19, 20 i 21 de novembre, a la seu de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, a Barcelona, entre les 18 i les 20 hores. A cada dia correspon un grup d’entrevistes de cinc persones, a excepció del dia 20 de novembre en què es va passar a sis persones. Les entrevistes es van passar amb posterioritat al qüestionari i de manera individual. Donat que no es tenia massa temps al haver de passar també el qüestionari, es van preveure unes entrevistes breus de caire obert per situar la resposta al qüestionari i per donar l’oportunitat a respostes més valoratives sobre els canals comunicatius en format obert i no de resposta tancada com en el cas d’aquests. Així, es van realitzar entrevistes d’ aproximadament 10 minuts per a cada cas. En les entrevistes a persones amb responsabilitats de representació col·lectiva el contingut va ser més extens, ja que una part de les propostes anaven dirigides a qüestions relacionades amb aquestes funcions, la qual cosa no és possible en les 3 persones que no mantenen actualment aquesta representació, tot i que alguna d’elles que les havia mantingut en períodes anteriors en fa en relació a la seva experiència. El continguts de les entrevistes es va planificar amb anterioritat a partir de diversos ítems preestablerts, encara que en funció del desenvolupament de l’entrevista es van ampliar o restringir en funció de les respostes. El guió orientatiu d’aquestes respon al següent esquema:
Dades sobre els estudis cursats i/o superats. Referències a les seves competències lectoescriptores. Dades sobre el seu historial com a treballador i treballadora. Dades sobre el tipus de tasques laborals que desenvolupa. Referències al procés pel qual va arribar a responsabilitats representatives. Dades sobre la composició de l’òrgan de representació del qual forma part. Dades sobre la persona, persones o instàncies de CCOO que li ofereixen assessorament. Coneixement del funcionament de l’òrgan de representació i de les responsabilitats que assumeix en aquest. Inventari dels processos comunicatius en els quals participa o ha participat, sobre quins canals comunicatius utilitza i els processos formatius en què ha participat. Valoració de les dinàmiques comunicatives dins de l’òrgan de representativitat. Valoració de les dinàmiques comunicatives amb les persones a les quals representa. Valoració de les dinàmiques comunicatives en relació als òrgans de gestió del seu centre de referència. Grau de satisfacció i valoració sobre l’assessorament. Grau de satisfacció i valoració sobre les reunions de treball col·lectiu. Grau de coneixement i ús d’entorns i eines tecnològiques. Altres aportacions. 1
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS. Totes les persones entrevistades (en total 21) han cursat estudis bàsics de l’etapa obligatòria de Primària, dels quals 9 els han cursat en un centre ordinari i 12 en un centre d’educació especial en la seva totalitat. Els 9 que han cursat part dels estudis en un centre ordinària es van incorporar entre els 10 i 12 anys a un centre d’educació especial. Tots aquests recorreguts s’han cursat en les poblacions on viuen. D’aquets, 19 els han cursat en la seva totalitat a Catalunya i dos es van incorporar al nostre sistema educatiu a partir dels 9 i dels 10 anys respectivament, amb un historial acadèmic anterior cursat a les Comunitats Autònomes d’Andalusia i de València. No tenim constància del rendiment i grau d’èxit acadèmic de les persones entrevistades, però tots i totes van continuar en els seus centres d’educació especial fins a edats compreses entre els 16 i els 18 anys, de manera que aquells i aquelles de menor edat són els que es van incorporar amb més retard al món laboral. No s’han passat proves de competència acadèmica, però dels 21 entrevistats i entrevistades, 16 manifesten tenir un nivell de lectura, escriptura i càlcul força funcional, el qual els permet mantenir un nivell adaptatiu suficient com per llegir textos complexos, copiar textos, escriure textos narratius o descriptius senzills de creació pròpia i operar de manera funcional amb els diners, el telèfon, funcions bàsiques de caire informàtic i mantenir un nivell acceptable d’autodirecció, orientació espaial i temporal, autonomia en els desplaçaments, conducta segura, cura d’ells mateixos i habilitats socials. Entre els entrevistats, 5 manifesten mantenir algunes dificultats en l’escriptura i la lectura de textos complexos, sent capaços de comprendre enunciats i proposicions senzilles. D’aquests darrers, 3 manifesten mantenir algunes dificultats en el maneig dels diners més enllà de l’ús que en fan habitualment en intercanvis quaotidians i de baix cost, així com diferents limitacions d’orientació que limita la seva autonomia en els desplaçaments no coneguts. Tenen, també en aquest cas, un nivell suficient d’autorregulació, autodirecció i habilitats socials. De les 21 persones entrevistades 9 tenen com a llengua familiar el català, mentre que les altres 12 tenen com a llengua familiar el castellà. Tot i així aquestes darreres afirmen mantenir un bon nivell de comprensió del català i que s’utilitza de manera comú en els seus entorns socials i laborals. De les 21 persones amb diversitat funcional entrevistades, 20 d’elles viuen en la llar amb els pares o germans i germanes emancipats, i només una afirma viure en parella. Cap d’aquestes persones diu estar incapacitada, tots i totes afirmen comptar amb el suport dels pares i mares o altres referents familiars per a l’exercici de la representació sindical i es reconeixen amb el suficient grau de responsabilitat i compromís com per exercir-la, tot i que 12 diuen que potser no estan prou preparats o preparades ja que no tenen experiència o s’identifiquen a ells i elles mateixes amb insuficients capacitats. Tos i totes caracteritzen la seva funció representativa com de prestigi i reconeguda socialment, encara que en algun cas manifesten ser víctimes d’incomprensió o rebuig per part dels seus responsables als centres i per algun sector de companyes i companys entre els iguals en categoria laboral. De les 21 persones entrevistades, 7 van començar a treballar, després del període acadèmic, en el mateix centre de treball o ho fan actualment, de manera que és l’únic Centre Especial de Treball que coneixen; 5 van començar a treballar en un centre ocupacional, després dels període acadèmic, que formava part de la mateixa entitat a 2
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
la qual pertanyia l’escola a la que anaven fins al moment, per passar posteriorment al Centre Especial de Treball en el que estan actualment; mentre 9 han passat per un o dos Centres Especials de Treball amb anterioritat fins arribar a l’actual. Tots i totes mantenen relació contractual amb l’entitat que gestiona el seu centre de treball, de manera que tenen un contracte laboral vigent i estan donats d’alta en la Seguretat Social. L’antiguitat de la relació laboral amb els seus centres de treball varia en funció de l’edat, però la diferència d’aquesta no sempre es correspon amb la diferència d’anys contractats, ja que alguns i algunes dels de més edat i que porten més temps en Centres Especials de Treball van iniciar-se en un contracte assistencial en un període en el qual la legislació i finançament no s’havia desplegat del tot, de manera que alguns anys van treballar en un règim especial al qual s’anomenava “transitoris”. Entre els entrevistats, 20 estan contractats en la categoria de “Peons” i un en la categoria de “Especialista de tercera”, segons la classificació professional del Conveni Col·lectiu per a Centres Especials de Treball (vigent en el seu contingut actual des de 2009). Cal precisar que aquestes dues categories són les que els correspon una remuneració inferior en la taula salarial del mateix Conveni. En quant a les tasques laborals que desenvolupen, malgrat que aquestes no són fixes i han variat durant la seva trajectòria laboral, 6 desenvolupen tasques de manipulat industrial, 2 tasques de custòdia i gestió documental, 1 en línies de manipulat tèxtil, 4 en jardineria d’espais públics, 2 en manteniment urbà, 1 en pintura viària, 2 en bugaderia industrial i 3 en neteja viària. Cal destacar que de la totalitat 18 formen part d’òrgans de representació col·lectiva en centres que mantenen tradició d’aquesta amb antelació a la incorporació de persones amb diversitat funcional a aquest òrgan; és a dir, que en tots els centres de referència dels quals provenen han existit figures de representació col·lectiva en els quals no es van incorporar persones amb diversitat funcional fins després d’un, dos i fins a tres períodes de mandat sindical només amb representació de personal sense diversitat funcional per raó de les seves especificitats intel·lectuals, encara que en un cas sí que hi havia presència anterior de diversitat funcional per raó d’especificitats motrius. Aquesta darrera situació descrita és força comú en els Centres Especials de Treball. Malgrat les persones amb diversitat funcional, contractades en aquest centres per donar resposta a les seves necessitats i dificultats d’integració social a través de l’àmbit laboral i malgrat ser l’objecte de les missions d’aquestes entitats i subjectes de la part més important de la totalitat de les plantilles (entre el 70 i el 80% segons els casos), el fet de composar el grup vers el qual es focalitzen les responsabilitats i funcions de la resta de personal (en general tècnics, personal administratiu, de suport i especialitzat) ha comportat dues condicions que han afavorit l’exclusió de les persones amb diversitat funcional dels òrgans de representació col·lectiva: per una banda, la diferenciació entre les funcions professionals orientades a l’atenció a persones amb diversitat funcional i les funcions derivades de la contractació per raó d’aquesta mateixa diversitat, ha comportat que la defensa de les condicions de treball es centrés en les del personal tècnic, mentre que la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional es vinculava més a la militància social i política que no pas laboral, ja que aquesta venia garantida per les polítiques públiques de caire administratiu, econòmic i social. Per altra banda, moltes entitats que gestionen els Centre Especials de Treball neixen de les iniciatives de les famílies de persones amb diversitat funcional en la seva recerca de trobar alternatives a la seva inclusió que les Administracions Públiques no garantien inicialment. D’aquesta manera, els òrgans de gestió dels centres, malgrat s’han professionalitzat i independitzat progressivament d’aquesta tutela familiar, han mantingut durant molt de temps una perspectiva excessivament paternalista sobre la seva responsabilitat vers les persones amb diversitat funcional, 3
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
de manera que se sentien en la responsabilitat ètica de defensar aquestes persones de possibles abusos, malgrat aquesta sobreprotecció suposés limitar l’exercici d’algun dret col·lectiu o individual. Des d’aquesta perspectiva, les organitzacions sindicals i els treballadors i treballadores en funcions tècniques que mantenien sensibilitat per la defensa sindical dels drets laborals, han estat objecte de sospita com a manipuladors en benefici propi de les voluntats de les persones amb diversitat, la qual cosa no treu que es puguin haver produït situacions de veritable manipulació en algun moment. La progressiva caracterització de la diversitat funcional posant l’èmfasi en les capacitats, en els suports i adaptacions de l’entorn, la perspectiva de l’autodeterminació o l’ operativització d’indicadors de qualitat de vida, han comportat que també en aquest aspecte les organitzacions es disposessin en formats més inclusius, donant lloc a que les organitzacions sindicals, el personal tècnic, les famílies i les pròpies persones amb diversitat funcional reclamin i vertebrin espais de participació més equitatius i inclusius. D’aquesta manera, en els darrers 10 anys han anat apareixent experiències, inicialment aïllades, de participació de persones amb diversitat funcional en òrgans de representació col·lectiva, fins al punt que aquesta és una referència obligada actualment en qualsevol procés de constitució d’òrgans de representació col·lectiva en els darrers quatre o cinc anys. D’aquesta manera, la majoria de persones entrevistades (18 entre 21) s’han incorporat a processos de constitució d’aquesta representativitat a partir de la iniciativa dels diferents Sindicats sectorials o a iniciativa de personal tècnic amb sensibilitat i motivació. La incorporació a aquests processos ha seguit tres vies diferenciades però força equivalents en representativitat pel que fa a les nostres entrevistes: 1. Persones amb diversitat funcional (8 d’un total de 21) que han estat convidades directament a formar part de llistes en eleccions sindicals per part de personal tècnic que ha tingut la iniciativa d’iniciar processos electorals comptant amb la seva participació, tant en un primer procés electoral en determinat centre de treball o en processos de renovació d’òrgans de representació que no comptaven amb anterioritat amb aquesta presència. 2. Persones amb diversitat funcional (6 d’un total de 21) que s’han ofert o presentat a iniciativa pròpia en processos electorals després d’experiències prèvies d’òrgans de representació col·lectiva amb presència de persones amb diversitat anterior en el mateix centre de treball. És previsible que hagin comptat amb el suport de les persones sense diversitat funcional amb les quals han compartit procés, ja que han suposat relleus de persones amb diversitat funcional que probablement havien estat convidades prèviament per aquestes. 3. Persones amb diversitat funcional (4 d’un total de 21) que van manifestar la seva voluntat i compromís per formar part de llistes sindicals en processos electorals d’òrgans de representació col·lectiva després que alguna organització sindical (en aquest cas CCOO) organitzés processos assemblearis en Centres Especials de Treball que no comptaven fins al moments amb representació col·lectiva dels treballadors i treballadores. D’aquestes persones, dues ho fan com a delegats de personal en dos centres acompanyats de dues persones més sense diversitat funcional, tres formen part d’un comitè de 6 persones, 11 d’un comitè de 9 persones (8 d’elles d’un mateix comitè) i dues d’un comitè de dotze persones. D’aquestes, totes elles comparteixen representació en els seus òrgans corresponents als centres amb personal tècnic. La majoria acostumen a ser òrgans amb certa equitat entre persones amb diversitat funcional i persones que no, generalment monitors o educadors, encara que en 2 casos ho comparteixen amb treballador/a social. D’aquestes 21 persones, 18 reben assessorament generalment a través de la persona responsable de l’Acció Sindical en aquest sector d’activitat, encara que també 4
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
mantenen contacte amb la persona de referència del sector d’educació en la ciutat on s’ubica el centre de treball i ocasionalment han rebut assessorament jurídic i organitzatiu des de la seva Federació Territorial. Aquestes persones es corresponen amb aquelles que desenvolupen tasques de representació col·lectiva i reben l’assessorament de manera regular com a procés de seguiment i suport. A més, participen de les sessions informatives i divulgatives que s’adrecen al conjunt del sector. Les altres 3 persones no reben aquesta mena d’assessorament donat que no mantenen funcions de representativitat col·lectiva, encara que en algun cas ho han fet amb anterioritat. Participen, però, amb certa regularitat de les assemblees i sessions informatives i divulgatives que s’adrecen al conjunt de l’afiliació d’aquest sector d’activitat. També han cercat assessorament ocasional per situacions laborals individuals, el qual vehiculen a través del servei de consulta de la Federació d’Educació. En quant al funcionament intern dels òrgans de representació, tots aquells i totes aquelles que formen part d’òrgans de representació on comparteixen aquesta representativitat amb persones sense diversitat funcional (10 sobre 18) no tenen responsabilitats específiques i diferenciades en relació a la resta del col·lectiu dins aquests òrgan, de manera que en tots els casos funcions vinculades a la presidència, secretaria, portantveus o presència en Comitès de Seguretat i Salut en els centres de treball recauen en els membres sense diversitat funcional. Generalment se’ls encomanen de manera específica activitats d’accés a copsar l’opinió o estat del col·lectiu amb diversitat funcional dels seus centres, promocionar entre aquests determinades actituds i comportaments, traslladar-los informacions o acords, etc. De totes maneres, participen col·legiadament en les assemblees dirigides al conjunt de treballadors i treballadores, en reunions conjuntes amb òrgans de gestió dels centres on ostenten representativitat col·lectiva, en reunions internes d’aquest òrgan o assisteixen en el seu conjunt a les convocatòries que els adreça el Sindicat per participar d’assemblees o grups de treball. Quan se’ls pregunta, però, 6 d’aquests 10 admeten que saben que els membres sense diversitat funcional de l’òrgan de representació es reuneixen en alguna o diverses ocasions amb els òrgans de gestió o amb el col·lectiu de treballadors i treballadores sense diversitat funcional, tot i que ho troben correcte i fins i tot lògic i justificat. Pel que fa a les altres 8 persones amb diversitat funcional, aquestes formen part d’un Comitè d’Empresa de nou persones, en el qual només hi ha 1 persona sense diversitat funcional, però aquesta no formava part de la mateixa llista electoral, de manera que funcionen sense comptar amb aquesta participació. Aquesta llista alternativa es va presentar per oposició a la persona (tècnic) que va alenar la participació de persones amb diversitat funcional, de manera que es va realitzar un procés electoral amb dos col·legis electorals: el de tècnics i personal qualificat i el d’administratius i personal no qualificat. Les 8 persones van sortir electes per aquest darrer col·legi electoral donat que eren majoritaris en quant a representativitat pel conjunt de treballadors i treballadores, mentre que pel primer dels col·legis va sortir electe la persona de la llista alternativa1. Per tant, en aquest cas les persones amb diversitat funcional es responsabilitzen en la mesura que es troben competents i van rebent recolzament i assessorament per part de CCOO de totes les funcions que assumeix un comitè d’empresa. En aquest cas, doncs, ostenten la presidència i secretaria, alhora que 1
Aquesta distribució en dos col·legis electorals és habitual donat l’alt nombre de treballadors i treballadores d’aquests centres, però en general es cerca realitzar una distribució més equilibrada per tal que surtin ben representades les persones amb diversitat funcional en relació a la seva proporció sobre el conjunt però que alhora hi hagi una representació suficient de persones sense diversitat funcional que els puguin fer el seguiment i recolzament necessari i pertinent. D’aquesta manera es garanteix la inclusió i alhora un funcionament operatiu de l’òrgan de representació.
5
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
vehiculen la representació col·lectiva davant els òrgans de gestió del seu centre de treball. Igualment, participen dels processos, assemblees i trobades a les quals els convoca CCOO. Es recull amb més detall i concreció en el qüestionari que s’ha passat al conjunt d’aquestes persones, però considerats globalment trobem la seva participació en tots ells processos comunicatius que considerem en el present projecte. Així, tots i totes participen de processos d’assessorament presencial, encara que aquells i aquelles que mantenen responsabilitats de representació col·lectiva de treballadors i treballadores en els seus centres de treball en participen amb molta més regularitat. El mateix passa en assemblees del sector que s’adrecen al conjunt de la afiliació, així com en altres reunions informatives o divulgatives per ales quals es convoqui també a la totalitat. Per altra banda, tal i com es reflexa amb més detall en el qüestionari, en major o menor mesura també han participat a través de canals comunicatius via telefònica i a través de correu electrònic. Han accedit i fet un ús menys funcional de les possibilitats comunicatives a través dels espais web de CCOO de Catalunya i de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya. Pel que fa als processos formatius han participat en un de formació bàsica per a delegats i delegades sindicals i en un d’alfabetització digital organitzat des de la Fundació per a la Formació i l'Estudi Paco Puerto, de CCOO. En general, les persones entrevistades valoren molt positivament la tasca que realitzen i es mostren força motivades per mantenir-la, tot i que a mesura que porten més temps desenvolupant aquestes responsabilitats representatives en fan una valoració igualment positiva però menys entusiasta i més contextualitzada amb la seva experiència concreta. En general valoren positivament les dinàmiques comunicatives dins del propi òrgan de representació. Aquells que estan acompanyats per persones sense diversitat funcional en els seus òrgans de representació deleguen en aquestes algunes de les responsabilitats, de manera que malgrat consideren que hi ha temes i dimensions d’aquesta funció que no coneixen prou bé o que no dominen consideren que compleixen bé amb les responsabilitats que tenen encomanades i que compten amb els recursos necessaris com per fer-ho adequadament. Igualment consideren que els seus companys i companyes sense diversitat funcional els expliquen de manera adequada i comprensible els continguts, motivacions, accions i acords que es treballen en el conjunt de la representació, així com que els ajuden en la comprensió dels processos informatius, de discussió i de debat que es mantenen amb els òrgans de gestió. Consideren que hi ha temes legislatius i organitzatius o de negociació col·lectiva que són complexes i que requereixen de coneixements que no sempre han adquirit, però que no els és imprescindible dominar, malgrat mantenen interès per conèixer-los en major profunditat. Consideren que en el conjunt de l’òrgan de representació es fan esforços per comunicar, fer-los partícips i ajudar-los a accedir a la comprensió, de manera que atribueixen els casos d’incomprensió més a la seva pròpia limitació que a la manca de suports. Aquells que no estan acompanyats de persones amb diversitat funcional en els seus òrgans de representació col·lectiva identifiquen amb més claredat quins són els continguts amb els quals tenen majors dificultats de comprensió i els relacionen amb aspectes concrets de la seva funció contextualitzada. Se senten més responsables per trobar recursos per accedir a aquesta comprensió i la cerquen en la persona de CCOO que els fa l’assessorament. Troben també suport en algunes persones concretes del seu centre de treball en responsabilitats tècniques que ocasionalment els ajuden a accedir-hi o a definir alternatives per fer-ho. Es mostren satisfets i satisfetes de la relació i qualitat comunicativa dins el seu òrgan de representació, en el qual hi ha persones que assumeixen un major rol de lideratge i funcions de portantveus. En general, els costa més organitzar-se i planificar la seva 6
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
activitat, així com consensuar mecanismes de treball i vehiculars els acords presos en accions concretes. En relació a la valoració de les dinàmiques comunicatives amb les persones a les quals representen es mostren satisfets i satisfetes. Generalment aquestes són molt més intenses, freqüents i fluïdes amb la resta de persones amb diversitat funcional. Se senten reconeguts i recolzats, malgrat refereixen situacions i relacions amb persones concretes que rebutgen aquesta representativitat o la qüestionen de manera habitual. Se senten còmodes en aquesta relació i afirmen que els resulta fàcil fer-los arribar la informació o acollir les seves demandes. Afirmen en molts casos que els seus companys i companyes sovint desconeixen les dificultats i esforços que a ells i elles els requereix aquesta funció. Troben que malgrat és fàcil arribar a comprensions conjuntes, allò més difícil és convertir aquestes en accions dins l’òrgan de representació o vers els òrgans de gestió dels seus centres de treball. No han tingut mai, en cap dels casos, un paper actiu en assemblees de treballadors. Donat que en general no assumeixen responsabilitats de comunicació vers el personal tècnic tampoc refereixen dificultats en aquesta. Pel que fa a les dinàmiques comunicatives amb els òrgans de gestió dels seus centres de treball, tres de les cinc representacions fan d’entrada una valoració negativa d’aquesta gestió i atribueixen conductes despòtiques, desconsiderades vers el conjunt i molt centrades en els interessos corporativistes sense relacionar-les amb fet concrets, com si s’atribuís un fet característic. En les altres dues representacions aquestes relacions s’encaren d’una manera més equitativa i es constata cert reconeixement de les funcions organitzatives i de gestió en els centres. En general han participat poc de reunions amb els òrgans de gestió, però entre aquells i aquelles que estan acompanyats de persones sense diversitat funcional, i que per tant han delegat en aquests i aquestes tal relació, refereixen una experiència positiva en la qual s’han sentit coprotagonistes i en la qual també entenen que s’han fet esforços que fer-los més accessibles la comprensió dels continguts tractats. En general aquests esforços es centren en ampliacions dels continguts exposats a través d’explicacions complementàries i en contextualitzacions referents a la seva experiència concreta. Entre aquests i aquestes tenen una idea aproximada dels deures d’aquests òrgans vers la informació que han de dirigir a la representació col·lectiva però no han requerit disposar de tots els detalls per operativitzar-la, de manera que hi ha alguns aspectes que desconeixen. En canvi, entre les persones que no compten dins el seu òrgan de representació amb persones sense diversitat funcional es té un coneixement més ajustat d’aquests drets i deures, tot i que troben moltes dificultats concretes per exercir-los. En general aquestes dificultats venen donades per la manca de consideració vers la seva representativitat, la manca de reconeixement de la seva tasca i la desconfiança vers el sindicat que els recolza. Tenen algunes dificultats per vehicular i dirigir aquestes demandes, alhora que es troben amb un menor recolzament a l’hora de rebre informació donat que aquesta s’acostuma a referir de manera força especialitzada i tècnica. En relació a l’assessorament que reben es mostren en general força satisfets i satisfetes. El seu posicionament s’alterna entre el reconeixement per un suport que els resulta molt important i per l’exigència d’aquest donat que sovint entenen que és una obligació dels Sindicats. En alguns casos afegeixen que aquesta obligació és prescriptiva donat que estan en aquest procés per respondre a un procés constituent de representativitat col·lectiva el qual ha dinamitzat el propi Sindicat. Troben que l’accés a disposar-ne d’aquest assessorament és senzill i factible, alhora que se’ls atén amb força diligència i rapidesa. Troben que les seves necessitats s’acullen prou adequadament i que les persones que els assessoren tenen un coneixement adequat de les seves necessitats, de les seves característiques i de la matèria. Igualment troben que es fan esforços i s’ofereixen suports per tal de fer-los més accessible la informació, encara que valoren que sovint no se’ls donen prou eines també com per 7
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS IN T ER PR E TA C IÓ
DE LES EN TREVISTES (I)
FASE 2 Joan Martínez Abellán
accedir-hi per vies complementàries o alternatives. En general troben que la comprensió durant l’assessorament és prou bona però que en canvi després tenen dificultats per traslladar-ho a la seva representativitat específica, generalment perquè no sempre se’ls ofereixen estratègies d’actuació prou vàlides. Allò que més valoren és que se’ls ajudi a conèixer bé les seves responsabilitats representatives, els drets que comporten i els criteris per a la negociació de les condicions laborals en els seus centres de treball. En fan una atribució força personalitzada i centrada en la seva persona, més que no pas com una eina col·lectiva disponible per al conjunt dels treballadors i treballadores. Mostren també satisfacció per la seva participació en les reunions de treball col·lectiu, les quals consideren els aporta un ajustat coneixement del sector i del context social, polític, laboral i econòmic en el qual es desenvolupa l’activitat del seu centre de treball. Mostren, però, una menor satisfacció, encara que també la consideren positiva, del seu rendiment i participació activa en aquestes reunions, focalitzant aquesta en la referència que aporten per a la resta de participants sobre les condicions i opinions de les persones amb diversitat funcional, per una banda, i en els coneixements que extreuen per contextualitzar-ho en la seva pròpia tasca sindical en el seu centre de treball, per una altra. En general troben que els resulta accessible l’accés a la informació bàsica, tot i que els costa integrar-la en el conjunt i molt sovint hi ha continguts que se’ls representen aïllats o anecdòtics. Troben que de vegades els temes tractats prenen un discurs complex, molt tècnic o massa centrat en realitats que desconeixen, però no tenen cap dubte sobre la comprensió global i tenen el ple convenciment que accedeixen a les informacions essencial, encara que després en fan referències parcials i inconnexes. Troben que se’ls considera i que tenen oportunitat de participar, però que molt sovint no saben que dir o valoren que no tindrà massa importància per a la resta, alhora que en ocasions troben que es parla massa ràpid o que els diàlegs són desordenats i que costa una mica intervenir-hi. Els i les que utilitzen correu electrònic per rebre informació de la persona que els assessora, de la Federació d’Ensenyament i de la seva Unió Territorial, també l’utilitzen per dirigir-se, encara que exclusivament vers les persones que els fan l’assessorament. Algun o alguna d’ells i elles han accedit en ocasions a les pàgines web del Sindicat, en alguna ocasió per curiositat o per conèixer-les, però les més per cercar alguna informació específica relacionada amb el Conveni Col·lectiu del sector, cercar informació sobre convocatòries de Vaga General o per consultar alguns articulats de les relacions laborals en la legislació. Reconeixen que l’accés i recerca no els resulta fàcil i que sovint prefereixen fer-ho a través d’un cercador generalista. Desconeixen què és l’àrea d’afiliació i els recursos que en ella poden trobar. Reconeixen que mai se’ls ha informat sobre aquests recursos i que no han rebut suport específic ni orientacions per accedir-hi més enllà d’algunes referències puntuals que es puguin haver fet durant sessions de treball col·lectiu o d’assessorament.
Torneu a l’inici
8