Edward Weston Recorregut per la seva visió fotogràfica
Tamara Álvarez Joan Arribas
© 2013, Tamara Álvarez i Joan Arribas
Oluptist alibus di blaboratio odipit, ommolup taturestis excerit, cullorae laborio mo magnihit derit, nes mosanti umquidi iliquundi incturio. Sed mostem dent am et optae. Conseque vel ius, eate odis. oluptist alibus di blaboratio odipit, ommolup taturestis excerit, cullorae laborio mo magnihit derit, nes mosanti umquidi iliquundi incturio. Sed mostem.
Aquest llibre l’hem fet amb la intenció de plasmar l’estudi realitzat al voltant del fotògraf Edward Weston al projecte d’estudis Project of Basic Learning IV. En aquest projecte hem estudiat la vida del prestigiós fotògraf americà i analitzat la seva obra. En aquest llibre recollim una petita biografia i un resum del context històric i artístic que l’envoltava per a fer-nos a la idea de les influències que va rebre a l’hora de fotografiar. Posteriorment a l’anàlisi hem utilitzat la seva tècnica per a intentar reproduir una de les seves fotografies més reconegudes, Pepper nº 30. Aquest ha estat un procés del treball molt important, ja que ens hem emprat noves tècniques per a nosaltres, com trobar nous punts de vista als objectes fins al punts d’arribar a l’abstracció. I per acabar, hem realitzat una sèrie pròpia, des de la idea de la composició i la il· luminació, fins a una justificació per la col· locació de les fotografies. Aquesta sèrie final ens ha permès obrir-nos a un nou camp de la fotografia, el de la creació artística, partint de la intenció d’expressar uns sentiments o punts de vista personals, sense l’ús d’una norma o sense restriccions creatives.
Capítol I Biografia d’Edward Weston
9
Capítol I - Biografia d’Edward Weston
Nascut a Illinois l’any 1886, va estudiar a la Oakland Grammar School de Chicago. Durant l’any 1908 va completar un curs de dotze mesos a l’Illinois College of Photography a Illinois. La primera càmera que va tenir entre mans va ser una Kodak Bull’s-Eye #2, una simple caixa fotogràfica que li va regalar el seu pare pels seus 16 anys, amb la qual va començar a fotografiar parcs de Chicago i la granja del seu tiet.
Edward Weston, Tina Modotti, 1923
A Los Àngels va treballar com a retocador de negatius al Portrait Studio d’en George Steckel, i l’any 1911 va obrir el seu propi negoci anomenat “The Little Studio” al Tropic. Un any més tard, va conèixer a la fotògrafa Margrethe Mather, que es va convertir en la seva assistent i model. Els posteriors anys, va treballar al seu estudi fent retrats a nens petits i familiars, fins que l’any 1915 va començar un diari detallat de la seva vida fet a base de fotografies el qual va anomenar “Daybooks”. En els seus Daybooks Weston va afirmar que “La càmera s’havia de fer servir per enregistrar la vida,
The Daybooks of Edward Weston
10
Capítol I - Biografia d’Edward Weston
representant la substància i la quinta essència d’aquesta, ja sigui d’acer polit o de carn palpitant”, i així el fotògraf d’Illinois va continuar fotografiant la gent i les coses que l’envoltaven. Va viatjar fins Nova York aquell mateix any, on va conèixer Alfred Stieglitz, Paul Strand, Charles Sheeler i Georgia O’Keeffe. Els seus primers nus van aparèixer durant l’any 1920, fins que l’any 1922 va deixar enrere la seva època de pictorialisme, donant més èmfasis a l’abstracció i una nítida resolució dels detalls.
Nude, Edward Weston, 1936
Un cop es va establir a Mèxic, va organitzar una exposició doble amb el seu pare on exposaren fotografies d’ambdós. Poc després va iniciar una sèrie de nus amb la ballarina Bertha Wardell. Una altra dona que va influir en la seva obra Henrietta Shore, que va fer que s’interessés pels temes marítims, com el mar i les petxines, de les quals va sorgir la famosa fotografia del Nautilus l’any 1927. Nautilus, Edward Weston, 1927
11
Capítol I - Biografia d’Edward Weston
Com a producte de la convivència amb Sonya Noskowiak, i després d’experimentar amb fruites i verdures, durant quatre dies es va tancar a fer fotografies d’uns pebrots que ella li havia portat, i va acabar-ne aconseguint una de les fotografies més famoses de la seva carrera fotogràfica, Pepper nº 30, de l’any 1930. L’any 1932 va ser membre fundador del Grup F/64 amb Ansel Adams, Willard Van Dyke, Imogen Cunningham i Sonya Noskowiak, entre d’altres. El nom del grup va ser triat per la seva tendència a utilitzar la apertura més gran de les seves càmeres que permetés la major nitidesa a les seves imatges.
Pepper nº30, Edward Weston, 1930
A l’inici de la seva carrera es va especialitzar en el soft-focus i en les fotografies de clau alta, fins al punt de tenir un reconeixement important i publicar en diverses revistes. El 1937 va rebre la beca Guggenheim amb la qual va rebrotar la seva economia personal. Va passar els següents dos anys fent fotografies als Estats
Magnolia Blossom, Imogen Cunningham, 1925
12
Capítol I - Biografia d’Edward Weston
Units amb la seva nova assistent i futura esposa, Charis Wilson, i va iniciar diversos projectes, entre els quals la col· laboració amb la revista AAA Westway. El 1941 va cedir els drets d’aquestes imatges com a il· lustracions per la nova edició de Walt Whitman’s Leaves of Grass. La primera publicació d’un dels seus treballs va ser a la revista Camera and Darkroom, a l’abril de 1906, amb la seva fotografia Spring, Chicago.
Grand Canyon, Arizona, Edward Weston, 1941
Un temps després, quan ja havia començat a especialitzar-se va arribar a publicar en tres revistes de renom, la American Photography, Photo Era i Photo Miniature. La Smithsonian Institution va fer una exposició anomenada “El món d’Edward Weston”, l’any 1956 fent tribut a les seves aportacions a la fotografia americana. Va morir a Califòrnia l’1 de Gener de l’any 1958.
13
Capítol II Context històric i artístic
15
Capítol II - Context històric i artístic
Context històric Weston va nèixer l’any 1886, època en què s’iniciava la industrialització del continent americà i es començava a mirar cap a les grans ciutats on hi arribava població de les zones rurals per a treballar a les fàbriques. Weston, de fet, visqué això en persona ja que Illinois és un dels estats que pujà al carro de la industrialització i la seva capital, coneguda per això, Chicago. Però Weston va decidir allunyar-se del fred del nòrdic Highland Park, per a desplaçar-se a Califòrnia on el bon clima va atraure moltíssima població nord-wamericana i es va convertir en un estat on les empreses van poder passar prou bé la Gran Depressió de 1909. Després del final de la primera guerra mundial va haver-hi una època d’estabilitat ja que EUA s’havia enriquit a costa de la fabricació de material d’ús militar per a vendre-ho a tropes europees que participaven de la primera guerra mundial, i ara feien grans negocis i construccions amb aquest diner.
16
Capítol II - Context històric i artístic
Però als anys quaranta va arribar la segona guerra mundial on l’exercit americà si que hi va participar i de fet un dels capítols més rememorats d’aquella guerra, el desembarcament de Normandia, va marcar bastant a Weston per la brutalitat dels esdeveniments. Context artístic: Pictorialisme La Photo-Secession va ser un moviment del segle XX que promovia la fotografia pictorialista. Un grup de fotògrafs, dirigits per Alfred Stieglitz i F. Holland Day a principis de l’any 1900, sostenia un controvertiu punt de vista que defensava que el que era important de la fotografia no era el que hi havia davant de lacàmera, però si la manipulació de la imatge feta per l’artista o fotògraf per aconseguir la seva visió subjectiva. El moviment va ajudar a elevar el nivell de consciència i de la fotografia artística.
Galeries del Photo-Secession
17
El grup va ser format l’any 1902 i per a Stieglitz el nom del grup significava la secessió de la idea acceptada sobre què constitueix una fotografia.
Capítol II - Context històric i artístic
Entre els seus mètodes més utilitzats es troben el soft-focus, filtres especials i recobriments de lents, edició del contingut a la cambra fosca i processos alternatius d’impressió com el to sèpia, la impressió de platí de carboni o la transformació del bicromat de goma. Les imatges sovint contenien una consistència estilística com il· luminació dramàtic, perspectiva, geometria, ús del monocroma (blanc i negre) i alt contrast. En la fundació del PhotoSecession, Stieglitz va afirmar que era una rebel· lió en contra de la actitud hipòcrita dels no creients i les autoritats de les exhibicions. Els fotògrafs inclosos en la primera exhibició varen ser C. Yarnell Abbott, Rose Clark i Elizabeth Flint Wade, F. Colburn Clarke, F. Holland Day, Mary M. Devens, William B. Dyer, Thomas M. Edmiston, Frank Eugene, Dallett Fuguet, Tom Harris, Gertrude Käsebier, Joseph T. Keily, Mary Morgan Keipp, Oscar Maurer, William B. Post, Robert S. Redfield, W. W. Renwick, Eva Watson-Schütze, T. O’Conor Sloane, Jr., Ema Spencer, Edward Steichen,
Alfred Stieglitz, Gertrude Käsebier, 1902
Clarence Hudson White, Doris Ulmann, 1902
18
Capítol II - Context històric i artístic
Alfred Stieglitz, Edmund Stirling, Henry Troth, Mathilde Weil i Clarence H. White. Context artístic: f/64 El grup f/64 va ser un associació fotogràfica que es va fundar a Califòrnia l’any 1932 sota la influència de Paul Strand. Ansel Adams, Edward Weston, Imogen Cunningham, Willard Van Dyke, Henry Swift i Sonya Noskowiak van ser alguns dels seus membres més destacats. L’associació promovia la pràctica de la fotografia pura, sense intervencions, en oposició al pictorialisme. El nom del grup prové de la seva tècnica fotogràfica, que consistia en la utilització del diafragma més tancat, que donava com a resultat una imatge de màxima nitidesa.
Imogen Cunningham, Abe Frajndlich, 1975
Els artistes de l’f/64 eren partidaris de la fotografia directa, és a dir, no manipulada. Les seves fotografies es caracteritzen per la seva gran profunditat de camp, el seu realisme, la composició i el control de les zones.
Paul Strand, Jon Goell, 1973
19
Capítol II - Context històric i artístic
Artistes influents Ansel Adams Va crear el sistema de zones. Estava especialitzat en la fotografia de paisatges, en la qual donava molta importància al cel. Predomini de la profunditat de camp en les seves fotografies i una gran nitidesa. Imogen Cunningham Va aportar a Weston el concepte de poesia virtual, trobant el punt poètic de les formes. Les seves obres eren de gran plasticitat i bellesa en les formes. S’especialitzà en bodegons a plantes i de nus de dones.
Mt. Mckinley Wonder Lake, Ansel Adams , 1947
Paul Caponigro Autor contemporani a Weston, la influència del qual la trobem en les textures. Tenia un sentit més místic i fotografiava monuments. També feia imatges de bodegons, sobretot a pedres, donant importància a les textures. Minor White En les seves imatges trobem grans espais que formen composicions geomètriques i textures. Va rebre la influència
Dos Alcatraces, Imogen Cunningham, 1929
20
Capítol II - Context històric i artístic
de la mística zen. Se’l coneix sobretot per la fotografia de paisatges. Aaron Siskind També se’l coneixia pel seu ús de l’abstracció en les seves imatges, influenciat pel moviment pictòric de l’expressionisme abstracte. Fotografiava empremtes i objectes trobats pel carrer, mostrant així l’interès que tenia pels detalls de la superfície.
Redding, Connecticut, USA, Paul Caponigro, 1968.
Road with Poplar Trees, New York, Minor White, 1955
Martha’s Vineyard, Aaron Siskind, 1954-59
21
Capítol III Pepper nº30
23
Capítol III - Pepper nº30
Analitzant la fotografia realitzada per Edward Weston l’any 1930 a un pebrot verd, la qual va anomenar Pepper nº30, hem deduit un esquema d’il· luminació amb el que el fotògraf podria haver realitzat la imatge. En aquest trobem dos llums principals, en ambdos casos finestres o softboxes, que iluminen al pebrot una cenitalment i l’altre lateralment. La càmera estava situada per damunt del pebrot i lleugerament picada respecte d’aquest.
Capítol III - Pepper nº30
Pepper Tamara Álvarez Joan Arribas
f/8 1/125
26
Capitol III - Pepper nยบ30
Pepper Tamara ร lvarez Joan Arribas
f/5,6 1/125
28
Capitol III - Pepper nยบ30
Pepper Tamara ร lvarez Joan Arribas
f/18 1/30
30
Capítol IV Sèrie Personal
33
Capítol IV - Sèrie Personal
La sèrie personal de fotografies que hem realitzat consta de tres imatges relacionades entre si per la seva composició geomètrica: en les tres s’hi presenta una forma compositiva que ens recordarà a una V, situada al centre. La desició ve de la divisió que vam fer de les fotografies de E. Weston en tres tipus, els nus, la fotografia de natura morta a petita escala (fulles, cargols de mar, flors, etc.) i paisatges de natura (com les localitzacions exteriors a Point Lobos). A partir d’aquí, doncs, intentarem, representar cadascuna de les seves línies de treball en cada fotografia de la sèrie.
CapĂtol IV - Sèrie Personal
Legs, Weston, 1934
Rubber Plant 3, Imogen Cunningham, 1929
37
Capítol IV - Sèrie Personal
Blue Ridge Parkway, Paul Caponigro, 1965
Calla Bud 3, Imogen Cunningham, 1920
38
CapĂtol IV - Sèrie Personal
Water Hyacinth 1, Imogen Cunningham, 1920
Billbergia, Imogen Cunningham, 1925
39
Capítol IV - Sèrie Personal
Nu Tamara Álvarez Joan Arribas
f/16 1/125
40
Capítol IV - Sèrie Personal
Natura Viva Tamara Álvarez Joan Arribas
f/5,6 1/200
42
Capítol IV - Sèrie Personal
Natura Morta Tamara Álvarez Joan Arribas
f/16 1/50
44
CapĂtol V Making of
47
Capítol V - Making Of
Making of Pepper 1
Per a la realització de la primera fotografia, es va utlitzar una única font de llum principal difusa, una finestra situada cenitalment respecte del pebrot, a una distància de 125 cm.
La càmera estava posicionada frontalment respecte del pebrot. En quant a post-producció vàrem aplicar una màscara de corbes per enfosquir el fons, i augmentarem el contrast lleugerament.
48
Capítol V - Making Of
Making of Pepper 2
Per a la realització de la segona fotografia, es va utilitzar una única font de llum suau, posicionada frontalment respecte del pebrot a uns 138cm.
La càmera estava posicionada frontalment respecte del pebrot. L’única post-producció que se li va fer a la imatge va ser modificar lleugerament corbes i contrast.
49
Capítol V - Making Of
Making of Pepper final
Es va utilitzar una única font de llum suau per a la realització d’aquesta fotografia, situada frontalment i elevada per sobre del pebrot fotografiat.
frontalment respecte del pebrot. L’única edició que se li ha aplicat és l’augment de contrast únicament al pebrot, deixant així el fons amb textura.
La càmera es va situar també
50
Capítol V - Making Of
Making of Nu
Per a la primera imatge de la sèrie vam utilitzar una única font de llum directa, situada a 3/4 respecte l’objecte fotografiat.
reducció de la il· luiminació en dues zones de la boca que estaven més clares que la resta de la imatge, posat que els hi donava directament la llum. També se li va aumentar el contrast.
Per a la primera imatge l’edició va ser l’enfosquiment del fons i la
51
Capitol V - Making Of
Making of Natura viva
Per a la segona imatge de la sèrie, es va utilitzar la llum difosa d’un dia nuvolat, situada a 3/4 de l’objecte fotografiat.
ra, de la qual només vàrem aprofitar la silueta de la muntanya, i la segona de la qual vam agafar el cel.
La imatge final va ser realitzada a partir de dues imatges, la prime-
52
Capitol V - Making Of
Making of Nu
Finalment, per a la tercera imatge vam utilitzar una única font de llum suau, una softbox situada lateralment respecte de l’objecte fotografiat.
se li va tocar el contrast, que van ocasionar les diferents zones d’ombra sobre els pétals.
En quant a l’edició, únicament
53
Pròleg 6
Capítol I: Biografia d’Edward Weston 9 Capítol II: Context històric i artístic 15
Context històric 16 Context artístic 17 Artistes influents 20
Capítol III: Pepper nº 30 23 Anàlisi Pepper nº30 25 Primeres versions 26 Pepper final 30
Capítol IV: Sèrie Personal 33
Referències iconogràfiques 37 Nu 40 Natura viva 42 Natura morta 44
Capítol V: Making of 47
55
Bibliografia
> Center for Creative Photography Digital Collections http://ccp.uair.arizona.edu > Arcadia (auction results) http://www.arcadia.com/auctions > PBase.com (Host and share your photos on the Internet) http://www.pbase.com/image > Secció viatges NY times http://travel.nytimes.com > UC Press EBooks Collection http://publishing.cdlib.org/ucpressebooks > Pàgina oficial Edward Weston http://www.edward-weston.com > Wikipedia (enciclopèdia en xarxa) http://es.wikipedia.org > XTEC, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya http://xtec.cat > Newhall, B. Historia de la fotografia. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 978-84-2521883-5 > Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant (6 Història. Mitologia. Religions) Barcelona: Carroggio SA, 2002. ISBN 84-7254-762-X