PORTFOLI
BOOK DISSENY
Alumna: Joana Sadurní i Martínez Identificació: G1Aa1 Grup 1, Periodisme Curs: 2014-2015 Professor: Daniel Tena Parera Professora de pràctiques: Ana Entenza
ÍNDEX R1_Terminologia R2_Assaig 1 R3_Traçabilitat R4_Assaig 2 R5_Diari 1 R6_Diari 2 R7_Diari 3 R8_Revista (pàgines individuals) R9_Llibre d’estil R10_Sumari R11_Capçalera
Rúbrica1: TERMINOLOGIA
SÁBADO, 11 DE OCTUBRE DE 2014 / Número 47.787
www.lavanguardia.com 1,50 euros (con Teo, 5,45 euros / con Historia National Geographic, 11,45 euros)
Mas y Trias renuevan el pacto para trasladar la cárcel Modelo
VIVIR 1 A 3
HOY Y MAÑANA EN TEO DESCOBREIX EL MÓN ‘EN TEO VA AL ZOO’ 2.ª entrega
3,95 €
+ cupón del día
MAÑANA TAZAS HAPPY DAYS Cuarta entrega ‘ERES UN TROZO DE PAN’
1,50 €
+ CUPÓN DEL DÍA
PEDRO MADUEÑO
La Moncloa aparta a Mato y asume la crisis del ébola
1
DANI DUCH
Javier Limón, marido de la auxiliar
œLa vicepresidenta toma las riendas y Rajoy acude al hospital Carlos III
œSanidad acuerda con las autonomías reforzar protocolos TENDENCIAS 32 A 37 Y EDITORIAL
QUIÉN
Una Nobel de la Paz a la salida del colegio
SUPLEMENTO DEL SÁBADO
ANA MATO
La ministra que borró su sonrisa
Premiados el activista indio Satyarthi y la estudiante Malala, que defiende la escolarización de las niñas INTERNACIONAL 3 A 6 Y EDITORIAL
ALEC BALDWIN
ENTREVISTA A KAILASH SATYARTHI
Pasión latina con acento norteamericano
“Cada hora hay ocho niños que desaparecen”
PLACERES DE OTOÑO
8 428292 001505
CHRISTOPHER FURLONG / GETTY
El petróleo cae hasta los 88 dólares por la menor demanda
Los directivos con tarjetas opacas retiraron cinco millones en efectivo
c Las bolsas bajan por el temor al estancamiento de la economía alemana ECONOMÍA 72
Un auténtico saqueo a cuenta de las tarjetas que Caja Madrid entregó a consejeros y directivos. Además de compras,
c Hacienda lanza una inspección a 60 titulares
regalos y viajes, retiraron cinco millones en efectivo. Ayer, Hacienda inició la inspección de 60 titulares. ECONOMÍA 70
SÁBADO, 11 OCTUBRE 2014
LA VANGUARDIA 3
Internacional Galardón de la Paz
Nobel en defensa de la infancia
Premio para la adolescente pakistaní Malala y el activista indio Satyarthi ños esclavizados o explotados sexualmente, se ha enfrentado a guardias armados para ocupar fábricas que empleaban a menores, ha impulsado un certificado para alfombras tejidas sin mano de obra infantil. El Comité subrayó su activismo no violento “en la tradición de Gandhi” (que por S I MBOLI S MO
El Comité Nobel subraya que premia a un indio hindú y a una pakistaní musulmana C AU S A C OMÚ N
Malala lucha por la educación femenina; Satyarthi, contra la esclavitud infantil
BERNAT ARMANGUE / AP
Salvados. Niños rescatados por la organización Bachpan Bachao Andolan, dirigida por Kailash Satyarthi –premiado con el Nobel de la Paz– ven por televisión la concesión del galardón, compartido con la pakistaní Malala Yusafzai GEMMA SAURA Barcelona
Una pakistaní y un indio, una musulmana y un hindú, una adolescente de 17 años y un hombre de 60. Dos activistas con una misma causa: los derechos de los niños. El Comité Nobel noruego concedió ayer su premio anual de la Paz a Malala Yusafzai, la muchacha pakistaní que los talibanes quisieron matar por defender el derecho femenino a ir a la escuela, y a Kailash Satyarthi, un veterano activista indio contra la explotación infantil. Se trata de un galardón muy calculado, buscadamente equilibrado e intachable, una apuesta
sobre seguro después de varios años de decisiones polémicas: Barack Obama en el 2009, la UE en el 2012 o la Organización para la Prohibición de las Armas Químicas en el 2013. Malala, convertida en una celebridad mundial desde que los talibanes le dispararon en la cabeza el 9 de octubre del 2012, figuraba en todas las quinielas. El año pasado recibió el premio Sajarov de la UE y estuvo nominada para el Nobel de la Paz. También la Generalitat le concedió el Premi Internacional Catalunya. Es la premiada más joven desde que se creó el Nobel en 1901 –la edad media de los galardonados es 62 años–. Malala, que esta-
ba en el instituto de Birmingham (Reino Unido), donde vive y estudia, cuando Oslo emitió su decisión, declaró al salir de clase que el premio la hace sentir “más poderosa y más valiente”. El Comité Nobel alabó la “lucha heroica” de la adolescente, que “bajo las circunstancias más peligrosas ha demostrado con su ejemplo que los niños y los jóvenes también pueden contribuir a mejorar sus situaciones”. El Comité la ha distinguido junto a un activista mucho menos conocido pero con sólida trayectoria. Al frente de su organización, Bachpan Bachao Andolan, que fundó en 1980, Satyarthi ha liberado a decenas de miles de ni-
Cita en Oslo
95
Nobel de la Paz se han concedido entre 1901-2014
16 mujeres lo han recibido 28 veces lo han compartido dos laureados. En dos ocasiones, tres
3
premiados estaban bajo arresto: el pacifista alemán Carl von Ossietzky (1935), la opositora birmana Aung San Suu Kyi (1991) y el chino Liu Xiaobo (2010)
MARC HEREDIA
Piano
Octubre - Desembre 2014
CONCERTS A LA PEDRERA TEMPORADA 2014/15
Informació i entrades: www.lapedrera.com i taquilles. Passeig de Gràcia, 92.
Cada te rc diumeng er e de mes · 18 h
Preu: 12 € Amb la col·laboració de:
cierto nunca recibió el Nobel de la Paz), para combatir “la grave explotación de los niños para lograr beneficios económicos”. Hay un simbolismo evidente en premiar a una pakistaní y a un indio, dos países vecinos que continúan enzarzados en viejas discordias, como subrayó en su discurso el presidente del Comité Nobel, Thorbjørn Jagland. Las tensiones se han intensificado en la última semana, con enfrentamientos en la frontera de la disputada región de Cachemira. Desde Nueva Delhi, Satyarthi declaró que espera poder trabajar junto a Malala por la paz. “La invitaré a unir fuerzas para lograr la paz en nuestro subcontinente, algo que es imprescindible para los niños, imprescindible para cada indio, para cada pakistaní, para cada ciudadano del mundo”. También Malala dijo estar “muy contenta de compartir este premio con una persona de
VICTOR DE LA ROSA
Clarinet
Gener - Març 2015 G
CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>
OSCAR ALABAU
Violoncel
Abril - Juny 2015
26 LA VANGUARDIA
O P I N I Ó N
SÁBADO, 11 OCTUBRE 2014
CARTAS DE LOS LECTORES m Pésimos gobernantes m Me ha indignado leer las de-
claraciones de Javier Rodríguez, consejero de Sanidad de la Comunidad de Madrid. La ineptitud de ese señor y de la ministra Mato es manifiesta. El consejero tiene la desfachatez de señalar como culpable de la crisis del ébola a la pobre auxiliar de enfermería Teresa Romero. Claro que, del mismo modo, la Audiencia Provincial de A Coruña considera que el único culpable del accidente de Angrois es el maquinista. No sé qué deben pensar en el resto de Europa, pero desde luego el posible descrédito de la marca España no está marcada por el proceso catalán sino por unos pésimos gobernantes que eluden sistemáticamente toda responsabilidad y que cuentan con la connivencia de la poca independencia del poder judicial. RAMÓN FREIXAS JOVER Suscriptor Sant Pere de Riudebitlles
m Mesquinesa política m Des que vaig tenir coneixe-
ment que l’auxiliar d’infermeria Teresa tenia el virus d’Ebola, he anat seguint les notícies dels mitjans fins que la impotència m’ha esclatat dins del torrent sanguini. No hi ha cap dubte que Espanya no està preparada per tractar malalts provinents dels països on l’ebola està devastant la població. No podem oblidar que és en aquesta decisió que radiquen tots els mals que, ara per ara, pateix en primera persona la Teresa. Trobo mesquina l’actitud dels polítics de la Conselleria de Sanitat de Madrid. Estan més preocupats per posar el dit a l’ull a la Teresa que per assumir els errors de decisions polítiques irresponsables i improvisades per fer veure el que no som. Si no som capaços d’analitzar quines han estat les errades per esmenar-les amb la màxima rigorositat, aquest primer cas serà la punta de l’iceberg del que està per venir. Per primera vegada, els polítics senten els efectes de les tisorades sobre la seva pell. Han desmantellat la sanitat pública sense tenir en compte que hi ha pilars que són intocables. Aquí sembla que l’únic intocable són les seves cadires.
LO MÁS VISTO EN LA VANGUARDIA.COM
175.782 visitas
Teresa Romero se encuentra estable dentro de la gravedad. La enfermera recibirá tratamiento con el suero experimental Zmapp. Se eleva a catorce el número de ingresados en el hospital Carlos III de Madrid.
42.298 Santamaría presidirá un comité especial para la gestión de la crisis del ébola. Rajoy admite la situación “difícil” pero defiende la labor de los sanitarios.
29.852 La resintonización de la TDT comienza el
26 de octubre. Las comunidades de propietarios deben llamar al antenista antes de enero para adaptar centralitas.
21.210
Gritos nazis en el acto institucional del 9-O en Valencia. Un grupo de ultraderecha desfiló en la procesión cívica organizada por las autoridades. EL CONTADOR
¿Usa el ‘streaming’ para consumir contenidos audiovisuales?
LO MÁS COMENTADO DE LA SEMANA: IBERIA NO VOLVERÁ A OPERAR EN EL PRAT PARA LARGA DISTANCIA
Ja vindran altres companyies, si hi ha negoci, i al Prat n’hi ha.
Emili Porta Fadurdo
Son las empresas las que deciden donde instalarse, no los gobiernos. Andrés Toro Salinas
Hay muchas compañías internacionales luchando por hacerse un hueco en El Prat. Serán bienvenidas. Xavier Cruzado
Doncs millor, crec que les companyies internacionals segueixen apostant pel Prat. Jo no torno a patir Barajas com a escala per res del món. Marta Miguel Carcedo
Han opinado 1.960 personas Hasta las 21.00 horas
Sí
32%
Motivos estratégicos que seguro que son de índole económica. No busquéis tres pies al gato.
David el Toro
LA PREGUNTA DE MAÑANA
No
61%
¿Fue un error repatriar a los dos religiosos contagiados de ébola?
Ns
7%
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722 con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS 1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. info@nvia.eu
¿Iberia? A nosotros nos interesa romper con la perversión del sistema aeroportuario español y ofrecer a alguna aerolínea solvente ese papel en Barcelona. Jordi Abentin
LA FOTO DEL LECTOR UN BOCADILLO MUY ACTUAL. “Aquest matí –escribe la lectora Anna Ortega– m’he trobat aquest cartell al bar La Cuina de Cal Pey, de Manresa. Trobo que és una foto bastant exacta de com ens sentim la gent d’aquest país”.
m Marca Espanya m A València, hi va haver un ac-
M. ROSA VIÑOLAS Barcelona
m Dos veces tarde m En todas las portadas,
dos casos que parecen no tener relación: accidente con gravísimas consecuencias para el piloto de F-1 y contagio del ébola. Como especialista en enfermos críticos y médico del Circuit de Catalunya, muchas veces he visto actuar la grúa para retirar un vehículo acci-
CRISTINA HOLM Barcelona
m En manos del PP m Con el Gobierno del PP esta-
mos en buenas manos, en manos de gestores eficientes, preparados, honestos, con sentido común, como Dios manda, con el estómago lleno y así no tienen tentaciones de meter la mano en la caja. Eso sí, como alguien ose incomodarles, se la carga, y si no que se lo pregunten a los jueces Garzón y Elpidio Silva o al eutanasiado perro Excalibur... CARLOS DE ERAUSQUIN Madrid
m Riesgo gratuito m Como médico de la sanidad
CRISTINA OLIVARES Terrassa
cident al metro i el Govern autonòmic va culpar-ne el conductor. A Galícia, hi va haver un descarrilament de tren i el Govern autonòmic va culpar-ne el conductor. A Madrid, una auxiliar d’infermeria s’ha contagiat d’ebola i el Govern autonòmic l’acusa i denigra. Quina tristor.
en su trabajo. Y al acabar, se fue de vacaciones. No a un spa de Portugal, cual alcaldesa ante las crisis; aprovechó los días libres para presentarse a unas oposiciones para conseguir un trabajo fijo, porque es interina. ¿Cuánto gana una interina en la sanidad pública? Seguro que no le aparecen coches en el parking, como a otras. Cuando enferma, primero no le hacen caso. Tiene que insistir en que le hagan los análisis. Ahora la acusan de mentir sobre su fiebre. ¿Alguien se molestó en tomársela? Desinfectarán su casa. A saber lo que quedará de ella. Su marido, aislado en otra planta, está desesperado ante el desplome de su mundo y la mezquina ejecución de su perro, parte de esa vida cotidiana entretejida de rutinas y cariño que ahora se derrumba. Espero que Teresa se cure, que su marido no se haya contagiado. ¿A qué casa, a qué vida volverán? ¿Cómo abrirán la puerta? ¿Cómo se sentarán en ese sofá? ¿Todo esto vale la pena? El personal sanitario no se merece estos jefes.
Los lectores pueden enviar sus fotografías a cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la dirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.
dentado, pero siempre se detiene la actividad en pista. Aquí sabemos que tanta mala suerte es posible: tras un accidente, otro... La fatalidad es así. ¿Ven? Fácilmente evitable, sólo unas banderas y el safety car. Igual que el contagio: por tocarse la cara con el guante contaminado... Fácilmente evitable, también. Debatía con colegas nuestros riesgos, aceptar atender pacientes así. He estado al lado de muchos infecciosos, yo mismo me
pinché (por fortuna sin consecuencias) con hepatitis C. Es la noble servidumbre del personal sanitario, auténticos ángeles muchas veces olvidados que cuidan de todos pero que no deben olvidar que no hay cadena, por caro que sea su metal, si claudica un solo eslabón. Tampoco los arcángeles con galones, de quienes dependen sus ejércitos y que atesoran autoridad y medios en su poder, deben olvidar la importancia de que estos sean los más adecua-
dos y se apliquen con todo rigor. A veces parece que es peor llegar tarde que no llegar, pero eso nos permite algo precioso: aprender, construir, rectificar. JORGE CAMPAMÁ BOSCH Barcelona
pública, considero que el traslado de los dos religiosos infectados por el virus de Ébola ha sido de una imprudencia temeraria. Los gastos que nos ha supuesto este costoso desplazamiento se podrían haber empleado en dar un soporte paliativo a dichas víctimas en la ciudad donde residían, y no haber puesto en riesgo a nuestra población, como es el caso de la auxiliar infectada. Es evidente el desconocimiento brutal de nuestros políticos en temas de salud y de prevención de riesgos. Desconozco quién les ha asesorado, pero si se hubiesen preocupado por preguntar a especialistas en enfermedades infecciosas (virólogos), dudo mucho que estos hubiesen recomendado el traslado. Es prioritario preservar la salud de nuestro país, no podemos ir de pioneros sin unos conocimientos ni infraestructuras adecuadas. Felicidades, señora ministra, por exponernos de forma gratuita a este riesgo y ser la vergüenza de todo el país. I.C. MALDONADO Barcelona
m Mal tracte m La crisis y el ébola m Com a treballador del sector m Teresa, auxiliar de enferme- públic, veig en el cas de la sanità-
ría, ha visto cómo su vida saltaba por los aires. Supuestamente tenía todas las garantías sanitarias
ria Teresa Romero el paradigma de la manera com ens tracta a tots el Govern espanyol: inep-
34 LA VANGUARDIA
T E N D E N C I A S
SÁBADO, 11 OCTUBRE 2014
Crisis sanitaria en España La evolución clínica de los pacientes
La auxiliar, que sigue grave, recibe otro tratamiento con el suero ZMapp
El Carlos III vacía una tercera planta para posibles casos en observación CELESTE LÓPEZ Madrid
“Estable dentro de la gravedad”. Ese es el último parte médico facilitado sobre el estado de salud de Teresa Romero, de 44 años, que se debate entre la vida y la muerte en una habitación de la planta sexta del Carlos III. Seguro que no puede oírlos, pero, desde la calle, compañeros de la sanitaria se concentraron para expresarle su apoyo y enviarle las fuerMUESTRAS DE APOYO
La familia de García Viejo y la orden a la que pertenecía le agradecen su trabajo ALCORCÓN
Los servicios de limpieza desinfectan los bloques próximos al de Teresa Romero zas que precisará para ganar esta batalla. A eso ayudará –o al menos, así se espera– el tercer medicamento experimental que se le administra: el famoso ZMapp, que ya se proporcionó al misionero Miguel Pajares. Hasta el momento se le habían administrado transfusiones de suero donado por la hermana Paciencia Melgar, que ha sobrevivido al ébola. Este suero contiene anticuerpos contra el virus, por
lo que debería ayudar al sistema inmunitario de la paciente a luchar mejor contra la infección. El segundo tratamiento experimental del que habló el equipo médico es el fármaco favipiravir. Se trata de un antiviral de amplio espectro –es decir, activo contra múltiples virus distintos–, lo que sugiere que podría ser eficaz contra el ébola. Está aprobado en Japón contra la gripe después de haberse ensayado en más de mil personas y haberse comprobado que sus efectos secundarios son tolerables. Según fuentes gubernamentales, España dispone ya de dosis del suero experimental ZMapp contra el ébola para suministrárselo a la técnica sanitaria. El ZMapp es un cóctel de anticuerpos que ha sido probado con éxito en monos y, de forma experimental, en algunas personas. La producción a gran escala del medicamento resulta muy lenta y España había agotado las dosis de las que disponía (de hecho, no llegaron para García Viejo) y estaba a la espera de las que ahora han llegado para suministrarlo a la enfermera infectada por el ébola. Todos confían en que este fármaco ayude a la técnica sanitaria que no cesa de recibir apoyos por doquier, sobre todo tras las palabras del consejero de Sanidad de Madrid, Javier Rodríguez, acusándola de ocultar información sobre su salud o echándole en cara que no se hubiera puesto el traje de aislamiento en condiciones o que se hubiera ido a depilar después de ir al hospital. Las pala-
El ciclo devastador del ébola no dura más de 21 días La aparición de los síntomas depende del estado de salud y edad del afectado. Pero las primeras señales pueden confundirse con una gripe: fiebre, dolores musculares, dolor de cabeza, de garganta y un profundo cansancio
8 7
Ausencia de síntomas
5
11
12
13
14 15
Síntomas terminales y muerte
16
Pérdida de conciencia
17 18
Dolor de cabeza
Fiebre
4 3
10
9
Fiebre elevada y repentina
6
Síntomas Tardíos
Síntomas avanzados
Síntomas tempranos
19
Hemorragia nasal
20
Vómitos con sangre
2
Dolor de garganta
21
1
Días
Hígado afecta a los hepatocitos, células funcionales del hígado Fallo hepático
Dolor muscular, cansancio y debilidad generalizada Hemorragias internas masivas Fallo multiorgánico Fallo renal
Fallo renal
Erupciones Dolor abdominal
Diarrea Hemorragias masivas
FUENTE: OMS, ONU, AFP
LA VANGUARDIA
joiers antiquaris
COMPREM
BRILLANTS 1, 2, 3 o MÉS CARATS RELLOTGES, ROLEX, PATEK... ESPECIALISTES EN JOIES ANTIGUES COMPRA-VENDA
Passeig de Gràcia 75 (Cantonada c/Mallorca) · 08008 BARCELONA
93 215 11 83
Vasos sanguíneos Ataca a los fagocitos, células de la sangre que absorben partículas nocivas. Destruye las células endoteliales que forman sus paredes
MONEDES OR I PLATA
VALORACIONS GRATUÏTES
bras de aliento por parte de los políticos se sucedieron ayer una y otra vez empezando por la del presidente Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, la ministra Mato y la mayoría de los consejeros de sanidad. Y, por supuesto, de sus compañeros sanitarios, aunque esos desde el primer día. Especialmente emotivo es el mensaje de apoyo “en estos difíciles momentos” de la orden San Juan de Dios, a la que pertenecían los misioneros repatriados fallecidos Miguel Pajares y Manuel García Viejo, y de los familiares de este último, el enfermo al que atendió Teresa y del que se infectó. Ambos quisieron hacer público el agradecimiento “a ella y a todo el personal sanitario del hospital Carlos III” por la atención prestada a García Viejo. Precisamente ayer los sindicatos volvieron a criticar la contratación temporal de enfermeros y auxiliares para atender tanto a las dos mujeres que permanecen
SÁBADO, 11 OCTUBRE 2014
LA CONTRA Tengo 44 años y llevo casado 19: no esperes milagros de tu pareja y bríndale realidades. Mi hogar es mi laboratorio de investigación familiar. Nací en Connecticut. Tenemos que descubrir formas de renovar la familia. Colaboro con The Social Trends Institute de Barcelona
“Las clases medias y altas cada vez se divorcian menos” Megapapá
E
DAVID AIROB
studio cómo afecta a los países que mujeres y hombres sean padres tardíos y con pocos hijos... Tardamos en ser padres porque el precio es muy alto. Por eso, cuando llegan a papás tras desearlo tanto tiempo, viven una profunda experiencia generativa que los transforma. Ser padre es una nueva oportunidad. Y un magnífico refugio vital, justo cuando llegan los desengaños de la madurez. Por eso proliferan los papás helicóptero. ¿Por qué helicóptero? En EE.UU. los llamamos así porque sobrevuelan la vida de sus hijos en todo momento supervisándola e interviniendo cuando creen que algo no es lo mejor para ellos. ¿Por qué es malo ser tan buen papá? Porque no mantienes la imprescindible distancia crítica respecto a ellos para ponerles límites. Y los niños necesitan límites. Eso no se lo discute nadie. Los padres hiperprotectores evitan a sus hijos las consecuencias de los errores que cometen. Y de ese modo les perjudican, porque aprender de las propias equivocaciones es lo que les convertirá en adultos independientes que sepan asumirlas con madurez.
¡Qué difícil es la justa medida! Porque se han disparado las exigencias: el bienestar era una suerte y hoy es un derecho. Para ser gran mujer antes bastaba con ser buena madre, y para ser buen padre, con traer dinero a la familia y no maltratarla. Hoy sólo con eso quedas fatal. Hoy se espera de un papá que sea varonil pero tierno; un ejemplo de triunfador pero siempre dispuesto a sacrificar su profesión para ir a ver el partido de fútbol del niño... Demasiadas expectativas. A la mamá se le da por descontado que sea devota, además debe ser una profesional brillante y entregada, atractiva e intelectualmente cultivada, además de gozar de dotes psicológicas y envidiable sentido práctico. Mire, yo ya he dimitido. Le costará menos ser papá intenso, como los llaman en España, si es de clase media o alta. Porque sólo una buena renta permite realizar la paternidad helicóptero. Desgraciadamente, la familia sufre hoy el impacto de las crecientes desigualdades sociales. ¿A mayor renta, mejores padres? Los datos muestran que, a mayor educación y renta, más conciencia de la necesidad de dar a los hijos estabilidad económica y emo-
PYMES Y AUTÓNOMOS
HAZ CRECER TU NEGOCIO CON BANCO POPULAR AQUÍ DAMOS CRÉDITO bancopopular.es
902 19 88 19
A Bradford Wilcox, sociológo de familia, hay que preguntarle por la suya. “Soy hijo de madre soltera –revela– y desde niño he echado de menos a mi padre”. The New York Times o la CNN lo citan habitualmente como especialista familiar. La segunda revelación es que tiene cuatro hijos adoptados y cinco propios. Y he de arrancársela con fórceps, porque sabe que el dato le aleja de la media sociológica y teme que cuestione su neutralidad científica. En todo caso, le consuelo, también le aporta conocimiento de su especialidad e indudable singularidad periodística. Y, demonios, hay que interesarse mucho por la familia para llegar hasta esa cifra: ¡enhorabuena, Brad!
VÍCTOR-M. AMELA
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET
cional. Una familia sólida forma adultos estables y prósperos, y ese capital familiar, invertido en tu infancia cuando creces, deviene confianza en ti mismo. Es acumulativo. Pero ricos y pobres se divorcian igual. La nueva tendencia es que a mayor nivel socioeconómico, mayor continuidad familiar. Es así en EE.UU, y también en el otro extremo, el socialdemócrata, de las sociedades avanzadas: en Suecia. ¿Los ricos tienden a separarse menos? Tanto en Suecia como en EE.UU. las familias de nivel socioeconómico medio y alto tienden a ser cada vez más duraderas. ¿Por qué nos divorciamos? En las sociedades avanzadas, dos tercios de los divorcios no son a consecuencia de graves conflictos entre cónyuges, sino sólo de meras expectativas defraudadas: algo lógico si esas expectativas sobre el otro con que llegabas al matrimonio son inalcanzables. ¿Y después del divorcio? Antes valdría la pena estudiar cómo mantener esa estabilidad tan valiosa para los hijos aun tras la separación. ¿Qué propone? Soy un reformista, un centrista sociológico. Creo que debemos repensar la familia y vivirla de la forma más abierta y diversa para mantener su fin primordial de dar consistencia a la formación de nuestros hijos. ¿Cómo? Hay muchas respuestas individuales y una colectiva: la mejor inversión en el futuro de un país es garantizar a la familia en sentido amplio todo tipo de beneficios fiscales y apoyo para que ser padre o hijo sea gratificante. Eso es garantizar el futuro. Los que más necesitan ayudas son las familias pobres de un solo progenitor. Eso estoy defendiendo: que apoyemos a las clases menos ricas para que también disfruten de la garantía de afecto y solidaridad económica que, pese a todo, sigue proporcionando la familia mejor que nadie. A veces es el único y último recurso. Le haré una pregunta: ¿el paro ha fortalecido o ha debilitado a la familia en España? Sin abuelos, papás, hermanos y hasta cuñados, suegros y primos esto sería un infierno y sólo es un purgatorio... familiar. Lo he estudiado y me parece fascinante. Cuando el Estado y el mercado, como aquí, se debilitan, la familia responde fortaleciéndose. Y cuando todo va viento en popa, se refuerzan las tendencias individualistas. Familia viene de famulus, criados: nació como unidad de producción. Y las empresas familiares siguen siendo la mejor opción productiva cuando las demás instituciones no proporcionan mayor seguridad. En EE.UU. lo llamamos familismo y es más fuerte en estados con instituciones débiles y sus comunidades: italianos, irlandeses, hispanos... LLUÍS AMIGUET
11
47787
Bradford Wilcox, director del National Marriage Project (proyecto para el matrimonio)
Rúbrica2: ASSAIG 1
ASSAIG 1
L’Estat Estètic en premsa Producció, expressió i disseny en premsa
2n de periodisme, 1r semestre Facultat de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona Ana Entenza i Daniel Tena
Idoia Capuz - 1361948 G1Aa005 Laia Font – 1360809 G1Aa002 Raquel Martínez – 1362096 G1Aa004 Andrea Mullor – 1360163 G1Aa003 Joana Sadurní – 1361766 G1Aa001 Helena Sensarrich – 1359167 G1Aa006
gener de 2015
1
ÍNDEX INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................................... 2 DIARIS ANALITZATS ................................................................................................................................. 4 CONCLUSIONS ......................................................................................................................................... 5 AUTOAVALUACIÓ .................................................................................................................................... 6 MACROTIPOGRAFIA I MICROTIPOGRAFIA...............................................................................................6 ASSAIGS INDIVIDUALS:
Joana Sadurní............................7 Andrea Mullor.........................11 Laia Font................................. 15 Helena Sensarrich....................19 Raquel Martínez......................24 Idoia Capuz..............................30
NOTÍCIES ANALITZADES.........................................................................................................................34
2
INTRODUCCIÓ A partir de la nostra experiència com a lectores i també com a periodistes principiants, podem constatar que en l’elaboració d’informació impresa cada cop serà més important tenir en compte la percepció del receptor. El disseny d’una pàgina de diari influencia la lectura dels lectors en la seva manera de llegir els continguts, i per això caldrà que anem un pas més enllà i que no seguim dissenyant tenint únicament en compte la percepció i el gust de l’emissor. L’objectiu serà presentar els continguts de la manera més atractiva possible perquè els lectors assimilin la informació més rellevant i, a poder ser, una mica més. Fins ara el model de referència perceptiu en la tipografia ha estat la teoria de la Gestalt, elaborada per l’escola Bauhaus. Els estudiosos de disseny, art i comunicació han estat des de 1919 establint el patronatge normatiu del disseny gràfic i el disseny industrial. Sempre han mostrat un interès per l’estètica, la visualitat i la preferència en els continguts, els quals consideren imprescindibles per elaborar els missatges comunicatius impresos més atractius. Aquesta escola, però, se centra massa en la bellesa i el gust particulars, generant bases poc concretes i objectives que estableixen un marc inconsistent. Tot i que va aportar conceptes molt revolucionaris, ara cal cercar unes bases estàndards fixes i objectives que ens permetin elaborar missatges informatius impresos amb una certa seguretat que allò que fem serà acceptat pel receptor. Per acabar amb aquesta subjectivitat i elaborar unes bases tenint en compte les preferències del receptor i els efectes que tenen en ell certs estímuls visuals és com es fa necessari crear el concepte de l’Estat Estètic. Segons la definició que el Doctor en Comunicació Daniel Tena, presenta a la seva tesi Una nueva propuesta metodològica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético, l'Estat Estètic és aquella formulació -tractament formal- que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència davant el producte gràfic (Tena 1998:22). El lector observa les pàgines del diari, es veu involucrat en les percepcions que li arriben i estableix una actitud determinada (d’acceptació o de rebuig). Això dependrà de la Preferència, elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector n’escull unes en detriment d’altres (Tena, 1998:22). Finalment cal esmentar un últim concepte que provoca que determinats elements de la pàgina siguin acceptats i agradables pel lector, la Visualitat, definida com la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, un imprès en la seva totalitat, d’atreure l’atenció del lector (Tena, 1998:23). Aquests tres elements tenen cura que el contingut general de la pàgina sigui agradable pel lector i que, per tant, el convidin a llegir la major informació possible. Com explica Dember, els aspectes cognitius també influeixen en la percepció de l’Estat Estètic. Segons l’estudiós els aspectes que influeixen en la percepció visual des d’una perspectiva cognitiva són: la predisposició, l’ambigüitat, la familiaritat, la freqüència, i la significació, el context, la cerca, la activació, la sinergia i la memòria (Dember:1990, 343 i següents). Segons la tesi del Doctor Tena el procés de percepció es realitza en tres nivells: Exploració (captar el contingut global de la informació i la seva jerarquització), Selecció (de la fase anterior es posseeixen prou elements de valoració com per saber que seleccionar i en quin ordre), Atenció ( etapa guiada pels aspectes cognitius de la transmissió de la informació, quan actua la legibilitat) (Tena,1998:80) Finalment, les variables anomenades categories visuals són les que ens permeten obtenir diferents estats estètics, i trobem la quantitat, la mida, la posició i l’aspecte.
3
La quantitat és la categoria visual que correspon al nombre d’elements que són susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic (Tena, 1998:49). La mida és la categoria visual que correspon a l’espai ocupat per un determinat element gràfic en el MAPA de format (Tena, 1998:68) La posició es determina per la localització d’un estímul determinat en el MAPA de format. Per determinar la posició d’un element s’haurà de conèixer la intersecció del polígon que englobi l’element en qüestió. La intersecció d’aquest polígon marcarà, segons les ordenades (ABC) i les abscisses (123) del MAPA de format, la posició exacta de determinat estímul (Tena, 1998: 74). Finalment, l’aspecte és l’aparença final dels elements gràfics. És la categoria que planteja més disputes en la seva definició i ens provoca dificultats de mesura. Podríem parlar de color, però també de la textura dels elements, el diferent traç dels caràcters, la relació entre grafismes i contragrafismes, etc. (Tena, 1998:77) Així doncs, trobem que l’Estat Estètic és un concepte clau a tenir en compte en la premsa, per tal d’assegurar una millor llegibilitat i qualitat de les publicacions. El contingut periodístic i el disseny i format (el que vindria a ser l’Estat Estètic) han de ser treballats conjuntament per tal d’obtenir bons resultats, ja sigui de reputació del diari en concret entre l’audiència o per tal de realitzar un treball complet i ben fet.
DIARIS ANALITZATS LA VANGUARDIA Per esbrinar la macrotipografia hem analitzat les diferents variables visuals de l’Estat Estètic de la portada. Podem veure com hi ha un destacat de color blau amb un teaser de la informació que continua a la pàgina 28 del diari. Es tracta d’un teaser únicament textual on s’hi pot llegir “Pablo Iglesias se garantiza el liderazgo de Podemos”, situat a la banda dreta i cap al centre de la pàgina. Calculant les variables visuals de l’Estat Estètic hem obtingut que la visualitat en portada té una quantitat de 0,1 periòdic, situada en 0,5 (centre), amb una mida de 0,016 i el seu aspecte és de 0,8. Això ens demostra que la rellevància en portada és d’un 0,23 sobre 1, per tant, és més aviat modesta. Quan anem a la informació de la pàgina 28 podem veure com la notícia ocupa uns tres quarts de la pàgina i està situada a la part superior. Segons un experiment del doctor en comunicació Daniel Tena a la seva tesi La influencia de la composición gràfica en la elección de un bloque de texto escrito podem comprovar que l’Índex de Preferència (IP) de la pàgina 28 d’un diari a la part superior resulta superior a 0,7, per tant, aporta molta rellevància visual. El càlcul de les variables visuals en la Microtipografia de la notícia ens mostra com la quantitat és de 0,75, la posició se situa en 1 (perquè està a dalt), té una mida de 0,6 i l’aspecte d’1 -Si analitzem les característiques de l’aspecte (que és la variable amb un resultat més alt) podem veure com la notícia compta amb més de tres elements auxiliars com poden ser una fotografia en color, destacats o una caixa de text-. Aquests paràmetres també ens indiquen que es tracta d’una composició que captarà l’atenció del lector, ja que són uns resultats força alts, que en conjunt ens mostren com la rellevància de la notícia en el total de la pàgina és de 0,83.
4
En general també es tracta d’una notícia llegible, ja que els valors que hi trobem (1) són pròxims al de la norma. Si comparem la Macrotipografia amb la Microtipografia podem observar com la rellevància de la informació de l’objecte d’estudi és de 0,5, un valor que considerem adequat. DIARI DE TARRAGONA L’altre diari que hem utilitzat per veure la mateixa notícia és el Diari de Tarragona. Podem comprovar com a la portada del 19 d’octubre de 2014 no hi ha ni una sola menció a la notícia del cas Podemos que es troba a la pàgina 40 del diari, per tant, no en podem analitzar els valors visuals de l’Estat Estètic en la macrotipografia perquè no existeix. La microtipografia sí que la hem pogut analitzar. La notícia es troba a la part superior de la pàgina i està composada per una fotografia a l’esquerra que ocupa menys espai que el text que està a la dreta. Els valors visuals ens indiquen que la quantitat és de 0,28, la posició 1 (a dalt), la mida 0,4 i l’aspecte 1. Considerem que l’aspecte és 1 gràcies als seus elements auxiliars com són una fotografia en blanc i negre, els destacats i els titolets. També és una notícia llegible gràcies a que s’adequa als valors de la norma. Com la notícia no apareix a la portada no hi té cap rellevància, en canvi, dins de la pàgina obté una rellevància de 0,66. Comparant aquests dos resultats obtenim la rellevància informativa de l’objecte d’estudi que és de 0,3. Ens agradaria afegir que la notícia no és d’autor sinó que han agafat la informació d’Europa Press. A més a més, es troba en una pàgina en blanc i negre mentre que la resta del diari té colors. La notícia està encaixada juntament amb les esqueles, que ocupen gran part de la pàgina. Pensem que està mal dissenyada, amb la fotografia de mida mitjana a l’esquerra del tot, massa enganxada al títol, les columnes estan composades d’una manera molt desequilibrada; n’hi ha 3, i la primera no és ni un paràgraf sencer. La fotografia no és la més indicada perquè costa diferenciar el Pablo Iglesias, el protagonista de la notícia, i sembla que estigui col·locada només per omplir l’espai restant. A més, la pàgina sencera presenta deficiències estructurals per les males distàncies entre el text i els espais o entre el text i els filets.
5
CONCLUSIONS A partir de l’anàlisi de les dues notícies sobre el moviment polític Podemos, hem trobat que l’efecte de l’Estat Estètic en cadascuna de nosaltres condicionava el nostre criteri personal a l’hora d’escollir quina de les dues ens cridava més l’atenció i preferíem llegir. Així, hem vist que la notícia de Podemos al Diari de Tarragona no ens atreia massa, ja sigui per la seva mala situació en les pàgines interiors del diari i sense un “avís” en portada, com per l’estètica de la notícia mateixa: desordre en els elements, marges desiguals, línies orfes... En la notícia de Podemos a La Vanguardia, en canvi, el resultat era ben diferent: el canvi de blanc i negre del Diari de Tarragona al color en La Vanguardia ja tenia unes conseqüències clarament favorables, però hi ha altres factors que influenciaven aquesta notícia positivament pel que fa a la llegibilitat i cridar l’atenció. A continuació exposem més concretament les diferències en la relació entre l’Estat Estètic i la premsa dels dos diaris: A l’hora d’analitzar una mateixa notícia en dos diaris vam triar La Vanguardia i el Diari de Tarragona, i observant tant la Macrotipografia com la Microtipografia vam poder veure clarament com La Vanguardia n’havia fet un millor tractament estètic que era més favorable a que els lectors es fixessin en aquella informació. Principalment perquè La Vanguardia ja anunciava la notícia a la portada amb un destacat, mentre que el Diari de Tarragona no en feia cap menció. Analitzant totes les variables visuals de l’Estat Estètic, com els índex de preferència i altres elements rellevants, arribem a la conclusió que la Vanguardia va situar els seus elements estètics d’una manera estratègica més adient que no pas el Diari de Tarragona. Em de tenir en consideració que La Vanguardia és un mitjà de comunicació que es dirigeix a un sector més ampli de la població mentre que el Diari de Tarragona se centra més en les noticies de proximitat en lloc de tractar continguts més generalistes, per tant, cadascú entén aquell contingut de manera diferent i li aplica un disseny diferent.
AUTOAVALUACIÓ Per la realització d’aquest treball hem dut a terme un debat grupal on hem tractat tots els aspectes conjuntament. Així, després de l’anàlisi dels dos diaris i del que dins el grup hem observat sobre la relació entre el disseny i el contingut de les notícies sobre Podemos; hem formulat plegades una introducció i una postura compartides. A partir d’aquí, cadascuna ha aprofundit en la seva opinió i anàlisi sobre l’aplicació de l’estat estètic en la premsa actual. Això queda reflectit en els assajos elaborats individualment. Podem afirmar, doncs, que totes hem treballat per igual, que les parts realitzades individualment han estat corregides per la resta i que les decisions sobre el treball s’han pres en consens Per tant, el repartiment de les tasques ha estat del tot equitatiu i creiem que el valor atorgat a cada membre és el mateix: un excel·lent.
6
Fitxa Macro i microtipografia:
7
ASSAIG 1
De la relació entre l’Estat Estètic i la premsa
Joana Sadurní i Martínez G1Aa1 NIU: 1361766
PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA Periodisme, Segon curs Curs 2014-2015, primer semestre 8
De la relació entre l’Estat Estètic i la premsa En el món de la comunicació (i en tants d’altres) ha estat present, des de molt temps enrere, un debat que també es pot relacionar amb els canvis en els corrents històrics: presentació o contingut, filosofia o bellesa, paraules o imatges, aspecte o fons. Així, per exemple, es pot il·lustrar el pas d’un corrent com el Realisme, on l’objectiu era plasmar la realitat TAL COM era, sense variacions i amb una importància posada, sobretot, en els continguts; a l’Impressionisme, que destaca per la seva peculiar presentació de la realitat, exposant les impressions rebudes a través dels sentits i emocions, i no pas un retrat calcat de la realitat que es veia. Aquesta reflexió pot servir com una metàfora relacionada amb el debat entre l’Estat Estètic i la premsa: l’estètica i el contingut sovint es presenten deslligades i en lluita constant, però en el fons són aliades i per obtenir bons resultats un no pot prescindir de l’altra. Què és, doncs, l’estat estètic? Què té més importància en la premsa, la forma o el fons? Hi ha un aspecte més rellevant que l’altre, o es complementen? Aquestes són les incògnites que planteja aquest assaig i que intentaran ser resoltes en els següents paràgrafs.
L’Estat Estètic: la fórmula intrínseca en l’èxit del contingut En la premsa l’Estat Estètic comunica diversos factors als lectors. Poden determinar fins i tot la línia editorial d’un diari concret, fixant-se en els articles que, estèticament i formal, tenen més rellevància que altres (quins són els temes als quals dediquen més espai, quins articles es troben en les posicions més llegides, quines informacions estan completades amb grans titulars i imatges en color...). Sovint també depèn de l’estètica i el tractament d’elements gràfics que un lector o lectora es decanti per un diari o un altre: les editorials no poden prescindir o treure importància a la presentació o forma dels continguts. Així doncs, hem de tenir en compte que el lector, en moltes ocasions, reacciona en funció de l’Estat Estètic (TENA, 1998: 20). La informació (en aquest cas, la informació en la premsa) ha de ser presentada de manera estètica per tal “d’atraure” els lectors i també facilitar la lectura i assimilació de dades. El que s’entén per Estat Estètic, doncs, podria ser una proposició de diverses sensacions que serviran com a base per la investigació de l’estètica de la informació (BENSE, 1973: 564). L’Estat Estètic és clau a l’hora d’escollir una informació a una altra, i aquesta tria es fa a partir d’un procés de percepció. La primera etapa del procés és una exploració superficial, durant la qual es respon depenent dels estímuls estètics de la peça. Aquests estímuls condueixen el lector a la segona fase, en la que seleccionarà la informació que vol conèixer, i també ho jerarquitzarà per ordre de preferència. Finalment la tercera etapa ja serà l’atenció que es mantindrà al contingut del disseny (ARROYO, 2009). La creació dels diferents estats estètics depèn de quatre categories visuals, que seran explicades a continuació: la quantitat, la posició, la mida i l’aspecte:
Quantitat: nombre de diversos elements o unitats que conformen el disseny/espai gràfic. A partir de la quantitat d’elements el lector es pot fer una idea de l’aprofundiment amb què s’ha tractat un tema o article concret (com més elements hi hagi en un espai gràfic sobre el tema, més importància té en aquella publicació). Posició: la situació de cada element gràfic en el total de l’espai. Si un article està situat, per exemple, a la part superior d’una pàgina, rebrà més atenció per part del lector que un article situat a la part inferior de la pàgina.
9
Mida: fa referència a l’espai ocupat per un determinat element gràfic: com més espai ocupi, més estímuls visuals pel lector. Aspecte: l’aspecte és l’aparença final del conjunt d’elements gràfics, és a dir, dels grafismes i contragrafismes, colors, mides, posicions, traços dels caràcters, textura... (TENA, 1998: 49-77).
A partir d’aquests arguments, doncs, la conclusió que se n’extreu és que la rellevància d’una determinada publicació als ulls dels lectors va relacionada directament amb el disseny gràfic d’aquesta (o, per aclarir-ho, amb l’Estat Estètic d’aquesta publicació). Des del primer moment en què el lector o lectora veu un article a la premsa, es decideix si l’article captarà o no la seva atenció per, sobretot, el seu aspecte, és a dir, la distribució i la presentació dels elements gràfics que el conformen.
El debat entre forma i contingut: el vi o la copa? Malgrat el disseny gràfic i l’aspecte formal d’una publicació tinguin una importància decisiva en la premsa, s’ha de tenir en compte que el lector no accedeix a la premsa per admirar-ne el format, sinó que accedeix a la premsa amb la finalitat d’informar-se. Òbviament una editorial no pot deixar de banda el disseny gràfic i l’atorgament de molta cura, delicadesa i crítica a l’hora de realitzar la maquetació i disseny dels diaris, però tampoc ha de caure en l’error de prioritzar la presentació de les informacions a les informacions en si. És a partir d’una metàfora que la primera dona tipògrafa, Beatrice Warder (1900-1969), explica aquesta reflexió anterior: dues copes contenen el mateix tipus de vi. Una d’elles és d’or massís i adornada amb joies, i l’altra és senzilla, de vidre, transparent. Una persona que no entengui de vins escollirà beure de la copa d’or, encara que no pugui veure ni percebre el vi de l’interior amb la mateixa claredat que en la copa de vidre. Algú que entengui de vins, en canvi, beurà de la copa de cristall, perquè res dificultarà assaborir el vi amb tots els sentits possibles. El vi, però, serà el mateix. En la premsa té lloc el mateix conflicte: els diaris que utilitzen uns marges, trackings i kernings, interlineats i espais que, juntament amb la tipografia, fan del text uns blocs entenedors i llegibles, seran escollits per més lectors que no pas els diaris on la llegibilitat sigui més ínfima. S’ha de tenir en compte, però, que un text no captarà l’atenció dels lectors només per la seva bona llegibilitat, sinó que també s’han d’adjuntar, com ja s’ha comentat prèviament, les altres categories visuals que conformen l’Estat Estètic total: posició, mida, quantitat i aspecte. Així doncs, i a mode de conclusió final del present assaig, la relació de l’Estat Estètic i la premsa és molt estret: la premsa depèn, en gran part, de l’Estat Estètic que s’utilitzi, és a dir, de la gestió de les diverses categories i recursos visuals i gràfics. Un bon text o un bon article pot no tenir l’èxit que mereixeria si l’Estat Estètic no té suficient tractament, i una bona presentació estètica d’un text pot no tenir cap mena de rellevància en un diari si el fons (és a dir, el contingut) no està ben redactat, perquè perdrà importància. L’Estat Estètic i el contingut en la premsa, doncs, són dos elements que han d’anar lligats i fraternitzats per tal d’obtenir bons resultats, i s’ha de deixar de banda el conflicte -encara present en algunes editorials- entre forma i contingut, perquè una no domina l’altra, sinó que han d’estar harmonitzades.
10
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
ARROYO,L. (2009): Ensayo sobre el Estado Estético. [en línia] Consultat el 10/11/2014. Accessible a https://lozanoarroyo.wordpress.com/2010/12/19/ensayosobre-el-estado-estetico/
BENSEN, M. (1973): Consideraciones estéticas sobre lo bello. Consultat el 22/11/2014. Nueva Visión, Buenos Aires.
TENA, D. (1998): La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi doctoral de Daniel Tena Parera, consultada entre 17/11/2014 i 22/11/2014.
TENA, D.(1999): Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: el Estado Estético. [en línia] Consultada entre 17/11/2014 i 22/11/2014. Accessible a http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer0610-tena.pdf
WARDE, B. (1955): Sixteen Essays on Typography. The Crystal Goblet. Publisher, Sylvan Press (Londres). Consultat el 20/10/2014
11
ASSAIG 1 L’Estat Estètic en premsa
Andrea Mullor Garcia-1360163 G1Aa-003 Producció, expressió i disseny en premsa Segon curs del grau de periodisme, primer semestre Curs 2014-2015
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació
12
Assaig sobre l’Estat Estètic en premsa: buscant l’abric vermell
Llegim una determinada informació d’un diari en concret per atzar? Decidim invertir el nostre temps en uns determinats continguts simplement perquè sí? No. Encara que pugui semblar una mica estrany, les publicacions estan dissenyades amb finalitats concretes que atorgaran més rellevància a uns continguts que no pas a uns altres i influiran al consumidor a l’hora de parar atenció a unes unitats específiques. L’objectiu d’aquest assaig es donar a conèixer els elements que intervenen en aquest procés per tal d’entendre’l millor. El nostre subconscient té un paper molt més important del que creiem a l’hora de prendre decisions tan simples com quin diari comprarem al matí, i d’aquest diari quines pàgines en consultarem. Quan el lector es disposa a llegir la premsa del dia sent predilecció per unes pàgines davant unes altres. De fet, encara que diversos diaris publiquin una informació similar, els lectors en triaran una en especial, ja que entre elles es podran destacar diferències formals. Podríem pensar que el més adient per calcular si un contingut atrau als lectors seria investigar el propi gust personal de cada individu. Això té inconvenients, com senyala el doctor en comunicació audiovisual Daniel Tena Parera a la seva tesi Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos: “el gust no serveix com a mesura d’anàlisi. Cadascú de nosaltres té una hipotètica escala personal respecte als productes que ens envolten. En tot cas, les rutines productives sempre han fet referencia al gust preponderant en un moment donat de la història, la qual cosa no fa més que deixar-nos desconcertats en la feina de valorar objectivament el producte imprès.” Llavors, com podem saber què determinarà que el lector prefereixi llegir una certa pàgina més que una altra? La clau principal d’aquest procés és l’Estat Estètic, definit com a “formulació—tractament formal— que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front el producte gràfic.” (Tena, 1998:20). És a dir, que el disseny d’una peça concreta influeix al lector a l’hora de preferir un contingut o un altre. És gràcies a aquest Estat Estètic que podem valorar objectivament si un contingut formal captarà l’interès del lector més o menys. Es tracta d’un procediment força complex relacionat amb el concepte de Preferència, que es defineix com a “elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull uns en detriment d’altres” (Tena, 1998:22). Tampoc podem oblidar destacar el paper crucial que juga la Visualitat, “la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, un imprès en la seva totalitat, d’atreure l’atenció del lector” (Tena, 1998:23). Aquests tres elements combinats són els fonaments que condicionaran al consumidor per escollir quines parts d’una publicació llegeix o quines passaran desapercebudes davant la seva mirada. Per poder determinar l’Estat Estètic d’un contingut en podem analitzar quatre variables visuals:
La quantitat: el nombre d’elements que poden ser enumerats en un espai gràfic (Tena,1998:49). La mida: espai ocupat per un element gràfic en el mapa de format (Tena,1998:68). La posició: localització d’un estímul determinat en el mapa de format (Tena, 1998:74). L’aspecte: aparença final dels elements gràfics (Tena, 1998:77).
13
Aquests elements són els que ens permeten definir la rellevància d’un contingut d’una manera objectiva i lògica, però això no és tot el que cal per poder definir què capta l’atenció dels lectors. No es pot negar que la presència i la percepció dels estímuls visuals és clau per la premsa impresa, i aquests mitjans cada vegada necessiten dedicar-se especialment a treballar en tots els detalls necessaris per aconseguir que les seves publicacions no passin inadvertides. Aquest concepte ens fa pensar en les paraules d’Ángel Rodríguez Bravo: entenc que no és possible estudiar les regles de producció d’un objecte textual determinat, sigui quin sigui el caràcter d’aquest, sense estudiar simultàniament els efectes que l’objecte provoca als seus receptors (Bravo, 1994: 163). Tampoc podem deixar de banda la transcendència de la percepció cognitiva, que resulta determinant. Els aspectes que influeixen en la percepció visual, des d'una perspectiva cognitiva són: la predisposició, l'ambigüitat, la familiarització, la freqüència, la significació, el context, la recerca, l'activació, la sinèrgia i la memòria (Dennber: 1990, 343 i següents). És veritat que és força difícil poder formular les claus per aconseguir l’èxit d’aquest procediment, de fet, el mateix Daniel Tena parla d’aquesta complexitat: Es diu la part més abstracte, en ser considerada pels professionals del mitjà com físicament poc mesurable i fins i tot gens observable: Abstracte en tant que, com diu Martín (Martín, 1995: 5): «es el ¿Cómo?». Com l'estètica, el disseny gràfic permet traduir els continguts a missatges òptics, capaços de despertar l'interès dels lectors (Tena 1999: 2). Però Tena amb els seus experiments –als quals es va eliminar el contingut textual per arribar a un resultat òptim i el més objectiu possible- va arribar a determinar que l’Estat Estètic és capaç de modificar les decisions dels receptor. Si pensem en el clàssic cinematogràfic de 1993 dirigit per Steven Spielberg La Llista de Schindler, tots aquells que l’hagin vist en recordaran unes coses o unes altres, però, de ben segur que tots tenen present la imatge de la nena que vesteix un abric vermell. La nena apareix en tan sols dues ocasions que no sumen ni 3 minuts dels 195 totals del llargmetratge, però la força visual d’un abric vermell en un panorama monocromàtic blanc i negre sobta a l’espectador d’una manera colpidora. La imatge però, no tenia la única intenció de posar cara i ulls al genocidi nazi sinó que Spielberg va argumentar que s’havia escollit un abric vermell perquè: l’holocaust era una enorme taca vermella escandalosament evident però que ningú va fer res per evitar-la a temps. L’exemple anterior proposat no és en va ja que és una mostra clara de com un disseny s’adequa al missatge i crida l’atenció de qui ho veu. Aquesta anècdota ens serveix per poder entendre el paper de l’Estat Estètic als mitjans impresos, el que s’ha de traduir i aplicar a la premsa escrita; trobar la millor manera de composar les diferents informacions publicades per tal de jerarquitzar i ordenar els missatges segons l’èmfasi que es vulgui donar a cada unitat i que tingui un cert sentit, perquè l’Estat Estètic té la capacitat d’influir en les eleccions conscients o inconscients del públic. L’Estat Estètic és una realitat existent sobre la qual la premsa ha de continuar investigant per aconseguir arribar a les seves pròpies conclusions d’on situar cada notícia, quina tipografia és la més adient, quin interlineat permet una lectura més clara o quina foto retrata més bé la situació descrita, per citar-ne alguns exemples. Cada detall és important per tal de millorar els resultats estètics de la premsa i pot significar que el lector consumeixi la teva publicació en lloc de la del teu competidor.
14
Bibliografia i webgrafia
*nota: les cites de Bravo i Martín estan extretes de les publicacions de Daniel Tena Parera citades a continuació:
TENA, D. (1998): La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi doctoral de Daniel Tena Parera, consultada el 21 de novembre de 2014.
TENA, D.(1999): Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: el Estado Estético. [en línia] Consultada entre el 21 i el 23 de novembre de 2014. Disponible a http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf
Hollywood y el Holocausto [documental]. Dirigit per Daniel Anker, 2005. 92minuts.
15
Producció, Expressió i Disseny en Premsa Facultat de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona
La Teoria de l’Estat Estètic, una nova perspectiva per al periodisme Assaig 1
Laia Font Méndez, G1Aa2. NIU: 1360809 2n curs de Periodisme, 1r semestre 25/11/2014 16
La Teoria de l’Estat Estètic, una nova perspectiva per al periodisme Com a éssers socials que som, els humans estem avesats a la interacció amb els altres. Amb el pas del temps les vies de comunicació s’han anat ampliant, i si ens centrem en el món del periodisme, entès com a ciència de la comunicació, observem que és un ofici que no ha evolucionat aliè a aquests canvis. Actualment ens trobem amb una oferta de mitjans de comunicació enorme, i encara que no ens n’adonem, ens hem convertit en consumidors d’informació que realitzen un procés de selecció constantment. Si fixem el punt de mira en la premsa tradicional escrita, ens podem preguntar: per què, quan anem a comprar un diari, n’escollim un i no un altre? Podríem mencionar factors que ens influencien a l’hora de fer aquesta tria, com la concordança de la nostra ideologia amb la del mitjà, el prestigi que li atribuïm o per simple costum, però per què, un cop l’obrim, només en llegim unes parts determinades front unes altres? Podríem relacionar-ho amb l’interès propi de cada lector amb el contingut de cada notícia, però això és tot? Si tinguéssim a les mans diversos diaris amb exactament el mateix contingut però presentat amb diferents formes, com respondríem a aquestes preguntes? Basant-nos només en el tractament estètic, ens trobem amb què hi ha diversos factors que influencien al lector davant determinats productes periodístics, generant-li una sensació d’atracció o rebuig. Aquests factors, però, no es tenen en compte pels que actuen com a emissors de la informació, tot i que conèixer-los seria de gran utilitat. La tesi doctoral elaborada pel Doctor en Comunicació Audiovisual Daniel Tena, anomenada La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito, ens serveix de base per afirmar que l’estructura formal és determinant en el procés de jerarquització que fa el lector abans de realitzar una tria, i aquest fet el podem englobar en el marc de la teoria de l’Estat Estètic, que es desenvoluparà a continuació. Per entendre-la, a més, cal explicar una sèrie de conceptes: la preferència¸ la visualitat i les categories visuals. La influència de l’Estat Estètic en l’elecció del receptor Quan un lector té al davant diverses unitats informatives, se sent més atret per unes que per unes altres. Aquest fet és degut a la visualitat, entesa com la força que provoca la captació de la mirada i la consegüent atenció (Añaños, Estaún, Mas, Tena, Valli, 2009: 104). Un cop el lector sent predilecció per, per exemple, una notícia concreta d’una pàgina, escull llegir-la, i en fer-ho rebutja totes les altres que hi al voltant. Aquesta elecció, però, no seria possible sense haver establert amb anterioritat uns graus de preferència. Així doncs, si entenem preferència com la elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector n’escull uns en detriment d’uns altres (Tena, 1998:22), podem afirmar que a partir de la preferència, les accions del receptor emprendran una direcció o una altra. Que la preferència vagi dirigida a determinades unitats o elements informatius depèn, alhora, de l’Estat Estètic, que vindria a ser el tractament formal que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència front al producte gràfic (Tena, 1998:20). Per tant, en el camp periodístic, la forma, més enllà del contingut, també és determinant en l’elecció del lector. Però no s’ha d’associar el concepte d’Estat Estètic únicament al tractament formal compost pels elements de la pàgina com els titulars o les imatges, doncs es tracta d’una relació més profunda entre aquests elements i la reacció que provoquen al lector, és el pont que existeix entre la composició i el fenomen perceptiu que produeix (Añaños, Estaún, Mas, Tena i Valli, 2009: 102).
17
La utilitat de l’estudi de l’Estat Estètic per als mitjans de comunicació A efectes pràctics, el receptor percep l’Estat Estètic d’un producte informatiu a través de la combinació de quatre variables independents que són denominades categories visuals: la Quantitat, la Mida, la Posició i l’Aspecte (Tena, 1999: 4). Així, no produirà el mateix Estat Estètic una notícia acompanyada d’una fotografia amb color i destacats, que ocupi més de la meitat d’una pàgina i que es trobi en la part superior, que una d’ espai molt reduït, formada només per dos paràgrafs atapeïts sense cap element gràfic, i situada a la part inferior de la pàgina. L’Estat Estètic de la primera farà que el lector senti predilecció per ella. L’estudi de la combinació d’aquests factors i els efectes que provoquen poden servir per fer una aproximació als patrons de preferència dels receptors més enllà del gust subjectiu i particular. Així ho demostra la investigació realitzada per Daniel Tena i exposada en la seva tesi doctoral, doncs amb l’experiment realitzat a una mostra de 180 individus, els quals havien d’elegir entre diferents maquetes de pàgines de diaris o elements d’aquestes amb els continguts exactament iguals, se’n va poder extreure unes pautes de comportament generals i, per tant, unes conclusions objectives que confirmen el pes de l’Estat Estètic en les eleccions dels individus. Amb aquesta premissa, doncs, és interessant veure com adquirint coneixement sobre els efectes del disseny estètic en la premsa, els emissors dels missatges poden fer més efectiva la seva comunicació i, en general, la del mitjà del qual en formen part. En el context actual, a més, on es dóna una mala situació econòmica i on la competència entre mitjans és cada vegada més elevada, investigar i adquirir coneixement sobre els efectes del disseny en la premsa seria útil per millorar o replantejar l’activitat periodística des d’una altra perspectiva, centrada en el tractament formal i no en els continguts, de manera que els mitjans puguin construir-se una imatge, marcar una diferència i atraure un públic determinat. El disseny és per naturalesa canviant, igual que la tecnologia, la societat, la cultura i la moda. Però les seves variacions, al menys en l’àmbit informatiu, no poden ser fruit de la improvisació o de les modes, sinó del rigor científic i professional sobre el que es cimenta el periodisme (Cabrera, 2009:2). A mida que la societat avança, el gust estètic també evoluciona, i amb ell ho haurien de fer els modes de tractament de la informació, que al cap i a la fi són el que primer crida l’atenció als individus davant un producte informatiu . Però aquesta adaptació no s’hauria de fer a l’atzar, o seguint els criteris individuals dels responsable del tractament formal, sinó aplicant el coneixement que ens pot aportar la investigació de l’Estat Estètic. Per concloure, podem afirmar que si els comunicadors entenen el disseny en el periodisme com l’element clau que connecta la transmissió del missatge amb l’efecte que aquest produeix al receptor, veuran com d’útil i satisfactori pot arribar a ser l’estudi dels efectes del disseny i l’aplicació dels seus resultats en el periodisme. A partir d’aquest coneixement, serà possible adaptar els productes periodístics a les noves tendències tant estètiques, socials i culturals de la societat, com als canvis particulars de la professió i als nous formats on es desenvolupa, com a Internet. Amb això s’aconseguirà que el procés de transmissió d’informació sigui més eficient, i que l’ofici i els productes que genera millorin la seva posició i guanyin pes en la societat. Per sobre de tot, però, el coneixement aportat per l’estudi del disseny i la Teoria de l’Estat Estètic en els mitjans de comunicació, permetrà que els emissors s’aproximin al lectors i els coneguin amb més profunditat, de manera que puguin complir amb les seves demandes. Al cap i a la fi, el periodisme hauria d’estar al servei de la ciutadania.
18
Bibliografia i webgrafia -
AÑAÑOS, E; ESTAÚN, D; MAS,T; TENA,D i VALLI, A. (2009). Psicología y comunicación publicitaria. Universitat Autònoma de Barcelona. [en línia] Consultada el 23/11/2014. Accessible a: http://books.google.es/books?id=WumHJpEMyAQC&pg=PA102&lpg=PA102&dq=el+ estado+est%C3%A9tico+prensa&source=bl&ots=SG3eD3pWFQ&sig=8_vaZ6lk9WP d2Wi0whEycaEKdyk&hl=ca&sa=X&ei=RzlyVKnEIbT_sAS3tILADQ&ved=0CEIQ6AE wBA#v=onepage&q&f=false
-
CABRERA, M.A. (2009). El diseño de la prensa digital española en el contexto de la convergencia tecnológica. La identidad visual del ciberperiodismo. Revista Latina de Comuniación Social 64. [en línia] Consultada el 23/11/2014. Accessible a : http://www.revistalatinacs.org/09/art/860_UMA/61_90_MA_Cabrera.html
-
TENA, D. (1998): La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi doctoral de Daniel Tena Parera, consultada el 22/11/2014.
-
TENA, D.(1999): Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: el Estado Estético. [en línia] Consultada el 22/11/2014. Accessible a: http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf
19
Producció, expressió i disseny en premsa
L’EVOLUCIÓ DE LA PREMSA EN RELACIÓ AMB L’ESTAT ESTÈTIC
Helena Sensarrich Viaplana 1359167 G1Aa-006 2n de periodisme, 1r semestre Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació
20
L’evolució de la premsa en relació a l’Estat Estètic És palès que, en general, el que ens fa comprar un diari o un altre és el contingut de les seves notícies. Però també és cert que el disseny i la composició gràfica ens influeix a l’hora de triar un text o un altre, tal com explica el doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, Daniel Tena, en la seva tesi doctoral Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. En aquest sentit, els diaris impresos han anat evolucionant al llarg dels anys per tal de crear una imatge que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència davant del producte gràfic. Això és el que s’entén per Estat Estètic (Tena: 1998, 20). Si ens fixem en un diari en concret, La Vanguardia per exemple, podem observar clarament l’evolució de la composició gràfica de les seves pàgines. En la primera publicació, febrer de 1881, ens trobem amb una capçalera allargada i amb una tipografia prima. La mida de les pàgines era més petita que les actuals, i el text estava en una sola columna i separat horitzontalment per filets (Vegeu imatge 1.1). Uns anys més tard, al 1900, la mida del paper va augmentar, i les informacions es situaven en quatre columnes separades per filets verticals. També comencen a aparèixer les primeres imatges, que es fan cada vegada més complexes i van apareixent fins i tot a les pàgines interiors. (Vegeu imatge 1.2). Cap al 1915 va anar augmentant la qualitat d’impressió i es va començar a publicar dibuixos a tota pàgina (Vegeu imatge 1.3 i 1.4). En les següents dècades es va canviar la capçalera, adoptant un estil similar a l’actual i creant així una tipografia més llegible que l’anterior. A partir del 1950, les portades van començar a incloure grans imatges que configuren foto notícies (Vegeu imatge 1.5). És per aquest motiu que la qualitat de la impressió torna a millorar. Als anys 60 apareixen forces fotografies a l’interior de les pàgines, especialment a la secció d’esports. Al 1980 la portada comença a tenir un disseny molt semblant a l’actual, amb un petit sumari a la part superior. Al 1990 ja és habitual que el diari inclogui fotografies en color i es comencen a introduir petits gràfics. A partir del segle XXI les imatges en color són completament habituals en totes les seccions del diari, i també apareixen amb freqüència infogràfics més elaborats. Aquest procés fa evident la necessitat imprescindible de realitzar missatges més eficients en els mitjans impresos (Tena: 1999, 73). A continuació veurem com La Vanguardia utilitza diferents recursos per tal de produir informacions més operatives i eficaces, que permeten al lector entendre millor les informacions del text.
La premsa actual, uns missatges més eficients El disseny gràfic permet elaborar missatges més òptics capaços de despertar l’interès dels lectors (Martín: 1995, 5). Així ho veiem actualment a les publicacions de La Vanguardia, que inclouen de manera habitual gràfics, imatges i requadres per tal de fer més entenedora la notícia. Per exemple a la figura 2.1, observem que la pàgina inclou diferents fotografies i requadres amb informació destacada. A la figura 2.2 trobem que els resultats de les enquestes i les eleccions es troben plasmats en gràfics de diferents tipologies, ja siguin gràfics circulars o gràfics de barres i de colors que fan que el lector, gràcies a aquest recurs, entengui de manera més ràpida i visual la informació que s’explica a la notícia.
21
Passa el mateix a la figura 2.3, on veiem una publicació a doble pàgina que inclou dibuixos i representacions visuals del text. Amb aquest recurs es pretén transmetre la informació de manera gràfica. L’objectiu de totes aquestes tècniques, com ja hem dit abans, es crear una actitud de preferència al lector. Aquesta actitud s’aconsegueix a partir d’un altre concepte anomenat visualitat, que és aquella capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren d’atraure l’atenció del lector (Tena: 1998, 23). Amb tot, el doctor Daniel Tena afirma que el que provoca un determinat estat estètic en el receptor són quatre categories visuals, explicades a la tesi doctoral del professor, que a més de docent és especialista en disseny i producció de missatges audiovisuals en els mitjans de comunicació.
Les categories visuals de l’Estat Estètic La primera categoria visual que explica el professor (Tena: 1998, 49) és la de quantitat, és a dir, el nombre d’elements susceptibles de ser enumerats en un mateix espai gràfic. El diari La Vanguardia ha anat evolucionant en aquest sentit, ja que en un principi hi havia menys quantitat d’informació a cada publicació, però mica en mica aquest aspecte ha anat augmentant sense deixar de banda la llegibilitat, és a dir, el grau de facilitat amb què es pot llegir i entendre un text escrit. A continuació, Tena descriu el concepte mida com aquell espai ocupat per un determinat element en el Mapa de format (Tena: 1998, 68). El mitjà imprès també ha evolucionat en aquest sentit, ja que ha augmentat tant les dimensions del seu paper com el número de pàgines de cada publicació. Si bé al principi La Vanguardia comptava amb una mida semblant a la d’un llibre actual, actualment mesura quaranta centímetres d’alçada i pot arribar a contenir cent pàgines. La tercera categoria visual és la de posició, que ve determinada per la localització d’un estímul visual determinat en el Mapa de format i es coneix per les indicacions de les coordenades (Tena: 1998, 74). El diari en qüestió també ha progressat en aquest aspecte, ja que la posició dels diferents elements que pot incloure una pàgina ha anat millorant per aconseguir un resultat més agradable visualment i també més entenedor. A més, ha anat incorporant diferents recursos per tal de crear un missatge més comprensible. Per últim, la darrera categoria és la d’aspecte, que es tracta de l’aparença final dels elements gràfics (Tena: 1998, 77). És un concepte que ha tingut un pes important en l’evolució de la premsa impresa, ja que els editors han anat fent diverses modificacions per tal d’aconseguir una aparença que s’adeqüi més a l’actitud de preferència que defineix l’Estat Estètic. Així doncs, veiem que el disseny en premsa és complex i no aleatori, ja que la presència i distribució de cada element d’un diari té una determinada intencionalitat que respon a les diverses categories de l’Estat Estètic definit pel doctor Daniel Tena. És a dir, que la longitud dels textos, el nombre de columnes, la disposició de les imatges estan allà per una determinada raó. Les funcions d’aquesta disposició poden ser dues. Per una banda la de crear un ordre dins de les diverses informacions publicades, i per l’altra, la de crear una actitud de preferència al lector cap al text que està llegint.
22
Bibliografia i webgrafia
TENA PARERA, Daniel. (1998) La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito”. [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Bellaterra.
TENA PARERA, Daniel. (1999) “Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: el Estado Estético”. ZER. Número 6, pàgines 199 a 217.
MARTÍN AGUADO, J. A. (1995), Tecnología de la información escrita. Madrid: Ed. Síntesis.
Hemeroteca de La Vanguardia [en línia] Consultat el 23/11/2014. Accessible a http://hemeroteca.lavanguardia.com/
23
Annex:
Imatge 1.1 Primera publicaci贸 de La Vanguardia, 1881
Imatge 1.2 La Vanguardia, 1900
Imatge 1.3 La Vanguardia, 1915
Imatge 1.4 La Vanguardia, 1920 Imatge 1.5 La Vanguardia, 1950
Imatge 2.1 La Vanguardia, 2014
Imatge 2.3 La Vanguardia 2010
24
PRODUCCIÓ, EXPRESIÓ I -
ASSAIG 1
L’Estat Estètic en premsa Raquel Martínez
Producció, expressió i disseny en premsa G1Aa04 Professora: Anna Entenza
25
L’estat estètic: qüestió de previsió Molts mitjans de comunicació impresos no són conscients del tot de la importància de l’estat estètic per a la millor transmissió del seu contingut. Això es dóna sobretot en els formats més purament informatius, és a dir, els diaris. En el cas de les revistes o altres formats que contemplen continguts d’entreteniment i/o molta més informació gràfica, aquest fenomen és menys notable. Això passa perquè els formats que no són purament informatius i periodístics són molt més atrevits amb la creativitat i la introducció de noves maneres de repartir la informació a les pàgines o d’acompanyar-la. Aquesta manca de consciència es tradueix en una manca de previsió, motiu pel qual no apliquen amb perspectiva els dictats de l’estat estètic; pensant sobretot en aconseguir una bona visualitat (conceptes que desenvoluparé més endavant). Les consideracions que es fan a l’hora de cuidar el disseny no segueixen tampoc dictàmens científics, sinó més aviat instintius. Aquesta manca de previsió provoca sovint incongruències (veure imatge 1).
Objectius: què volem? A l’hora de dissenyar una pàgina de diari, o qualsevol conjunt informatiu, perseguim uns usos (la seva eficiència) a través del disseny. Daniel Tena, en el seu treball “Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El estado estético”, n’exposa els següents: “1) matisar la rellevància de cadascun dels continguts. 2) establir un ordre o jerarquia d’importància entre els continguts. i 3) que el lector mantingui una atenció addicional a determinats continguts.” Així doncs, l’objectiu queda definit en ajudar al lector a reconèixer el contingut més important, ressaltant la jerarquització del contingut que ja fa el periodista en elaborar qualsevol pesa. A més, es vol cridar l’atenció en aquells aspectes més importants. Això, traduït al disseny, vol dir aconseguir visualitat. Aquest terme es defineix com la suma de preferència i estat estètic, i és: “la capacitat de la composició gràfica i els elements que la integren d’atreure l’atenció del lector” (Tena, 1998:231). Entenem com a preferència la “tria d’un element o publicació en detriment d’altres” (Tena, 1998:22), i com a estat estètic (terme utilitzat per Max Bense, reconvertit per Daniel Tena en una formulació gràfica) allò que “proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència enfront d’un producte” (resenya de Roberto Gamonal en relació al llibre “Disseny gràfic i comunicació” de Daniel Tena). Un cop establerts aquests objectius clars (l’eficiència del usos i la visualitat), i els conceptes clau per a definir-los i entendre’ls, cal planejar com potenciar les eines que tenim de cara a l’execució del disseny i el seu posterior èxit. Això passa, sobretot, per entendre com llegeix el lector (en quin ordre ho fa, que li crida l’atenció...). 1
Les citacions “Tena, 1998:--“ sempre fan referencia a la tesi doctoral de l’autor, que porta per títol “La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito”.
26
Organitzar i crear en funció de com llegeix el públic D’una banda, un seguit de teories ens informen de com perceben els lectors el contingut segons la sega organització dins la pàgina. L’escola de la Gestalt defensa els agrupaments perceptius (veure imatge 2), la Bauhaus defensava altres processos selectius... Ara bé, en premsa, a més d’aquests principis, s’apliquen investigacions que determinen que la pàgina 3 és la més important d’un diari o què el lector veurà abans els continguts situats a la part superior esquerra de cada pàgina. Això canvia quan parlem de pantalles, fent necessari adaptar-hi tota l’organització del contingut. En aquest camp hi ha teories com les de la lectura en Z (d’esquerra a dreta, en diagonal avall, i d’esquerra a dreta de nou), la de la F (sempre d’esquerra a dreta i baixant per la dreta) o la teoria de les terceres parts (ens fixem en els vèrtexs dels terços). Si que es podria aplicar, en menor grau, també al paper, la teoria de Jacob Nielsen, segons la qual el públic “escaneja” molt més del que llegeix (la coneguda “lectura en diagonal”). A més, cal tenir en compte elements com el número de tipografies i colors usats en una pàgina, a més de la combinació dels colors amb la quantitat i situació de les imatges. Es recomana utilitzar un màxim de dos o tres tipus de tipografia. En els colors, el mínim estaria en 3 (en pantalla), molts cops un de sol en paper, i el màxim total en 7. Cal ser conscient de com s’usen els colors: serveixen per incrementar l’ interès i facilitar la retenció d’informació i la illegibilitat; però cadascun té un significat diferent (per exemple, el vermell es relaciona amb l’alerta o el perill, mentre el verd dóna seguretat i confiança). A més, els colors calents sempre augmenten els tamanys, mentre els freds els disminueixen (en aparença).2
Conclusió Cal que els dissenyadors dels mitjans de comunicació de tot tipus siguin conscients dels objectius que poden plantejar i aconseguir en fer-se conscients de la importància d’ aplicar aquests usos i conceptes. Així, la combinació d’imatges, tipografies i colors, amb els coneixements científics sobre com llegeix el lector, han de facilitar la creació d’un estat estètic que afavoreixi la visualitat d’un contingut i per tant aconsegueixi la preferència del públic. A més, aquest estat estètic permetrà també una millor comprensió i retenció del contingut. Per això és bàsica una bona previsió (evitarà composicions com la de la imatge 1) i un coneixement en profunditat de les eines i el seus usos; així com dels conceptes teòrics del disseny gràfic i la percepció.
2
La información d’aquest paràgraf està extreta dels apunts teòrics elaborats a l’assignatura de Periodisme Multimèdia, impartida per Santiago Tejedor. Concretament, de la classe del dia 26 de setembre de 2014).
27
Annex
-
Pàgina 1: imatges. Pàgina 2: bibliografia.
28
Annex – pàgina 1 Imatges
Imatge 1 – pàgina 40 del Diari de Tarragona (edició del 19/10/2014).
Imatge 2 – Gestalt: el triangle que no està realment dibuixat, sinó que es veu a través de l’agrupament de les altres tres figures.
29
Annex – pàgina 2 Bibliografia
TENA PARERA, Daniel. (1998) La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito”. [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Bellaterra.
TENA PARERA, Daniel. (1999) “Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: el Estado Estético”. ZER. Número 6, pàgines 199 a 217.
GAMONAL ARROYO, Roberto. (2005) Resenya del llibre “Diseño gráfico y comunicación” de Daniel Tena. Revista Comunicación y hombre. Número 1, pàgines 265 a 267.
*Apunts de la classe teòrica de Periodisme Multimèdia impartida per Santiago Tejedor el 26 de setembre de 2014, d’elaboració pròpia.
30
Assaig 1
Assaig sobre l’Estat Estètic
Idoia Capuz Sánchez G1Aa-005 Producció, expressió i disseny en premsa Segon curs del grau de periodisme, primer semestre Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació
31
Dissenyar per fidelitzar lectors: L’Estat Estètic La transmissió d’informació en premsa escrita no és únicament com obtenim aquesta informació o com la redactem, també és, i en gran mesura, com la presentem. Podríem fer una analogia amb el discurs d’un dirigent polític. Aquest pot tenir molt bones idees, pot tenir inclús la clau per solucionar una crisi econòmica que fueteja a tot un país, però si no sap transmetre les seves idees d’una manera clara i atractiva no convencerà els electors, no aconseguirà els seus vots i per tant no solucionarà la crisi. El mateix passa amb la presentació de la informació, els lectors necessiten continguts presentats de manera entenedora, però també atractiva, que els convidin a parar-se en les diferents pàgines del diari o de la revista, d’aquesta manera els periodistes aconseguirem que retinguin la major informació possible. També, inclús, que llegint els continguts decideixin fidelitzar amb el diari i cada cop anar sumant més lectors, cosa que permetrà créixer al mitjà. Per aquests motius el disseny és una tècnica tan valuosa per al periodista, que cal tractar amb cura i aprendre a dominar. El primer que cal que retinguem és que ja no ens val el model de disseny antic, subjectiu i sense un marc estàndard i concret en que poder encaixar les nostres peces informatives. El nostre termòmetre ha de ser el receptor, és a dir el lector i no el nostre propi gust, el de l’emissor o periodista. Si dissenyem segons els nostres parer és fàcil que caiem en errades, estarem dissenyant des de la intuïció, des de la nostra individualitat i farem una aposta incerta. D’aquesta manera entra en joc la teoria de l’Estat Estètic (EE), desenvolupada pel Doctor en Comunicació Daniel Tena i que explica en el seu assaig Una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els Mitjans Impresos: L’Estat estètic. Segons el doctor es tracta de “la formulació -tractament formal- que proporciona al lector percepcions visibles que li provoquen una actitud de preferència davant d’un producte gràfic”(Tena,1998:20). Per elaborar la seva definició Tena s’ha basat en la concepció del filòsof Max Bense, el qual entén l’EE com una determinada formulació que ens proporciona determinades sensacions (Tena,1998:20). Considerant aquesta la clau per a seguir investigant en l’estètica de la informació. Com apunta Tena el interès no està en l’EE dels elements que formen una composició gràfica, que també el tenen de manera individual, sinó l’EE del conjunt de la composició. Tot plegat l’EE permet establir el marc en el que haurem de dissenyar, proporcionant dades objectives i deixant de costat el disseny subjectiu, basat en la concepció de la bellesa i el gust personals. L’escola de Bauhaus, escola de disseny gràfic i disseny industrial i arquitectura, tot i ser molt revolucionaria aportant conceptes innovadors sobre disseny, en ocasions queia en establir un estàndard de disseny eteri, tenint massa en compte els gustos i el punt de vista personals, cosa que resulta un tant inconcret, per això cal anar un pas més enllà amb aquesta teoria que presenta Bense i, a la que aporta un visió innovadora, Tena. Per establir aquest marc també haurem de tenir en compte els conceptes de Preferència i Visualitat. Com explica Daniel Tena “la Preferència és la elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull uns en detriment d’altres” (Tena, 1998:22). D’aquesta manera el lector tindrà una visió favorable davant d’uns elements i de rebuig en front uns altres. Les preferències que siguin comunes entre els lectors també ens ajudaran a establir aquest marc o base que ens servirà de guia per a saber com dissenyar per a que els nostre producte periodístic sigui atractiu per al lector. Per altre banda la Visualitat es defineix com “la capacitat que té la composició gràfica i els elements que l’integren, es a dir un imprès en la seva totalitat per
32
atreure l’atenció del lector” (Tena,1998:23. )Aquests tres elements s’entenen dins d’una lectura global de la peça periodística i no fent una lectura lineal. Però per establir les bases del disseny tenint en compte les preferències majoritàries dels lectors és important que no oblidem els aspectes cognitius, aquests aspectes contribueixen a definir quins elements prefereixen els lectors i, també, quin tipus de contingut. William Dember explica a la seva obra Psicología de la Percepció que els aspectes que influeixen en la percepció visual, des de una perspectiva cognitiva, son: la predisposició, la ambigüitat, la familiaritat, la frecuencia, la significació, el context, la cerca, la activació, la sinergia i la memoria (Dember 1990, 343 y següents). El Doctor Tena també planteja a la seva tesi la manera en que el lector observa el conjunt, d’una pàgina informativa. Primer fa una exploració parcial, seguidament comença a seleccionar aquells elements que més li interessen i finalment analitza amb atenció aquells elements que ha escollit. La disposició i el tractament dels elements gràfics, que s’encarreguen de jerarquitzar, ordenar i ressaltar els continguts, seran els que faran que finalment el lector pari atenció en uns continguts o en uns altres i amb major o menor profunditat, és a dir que estableixi una preferència. Aquesta preferència també vindrà determinada pels estímuls visuals de: quantitat, mida, posició i aspecte dels elements. Aquestes quatre variables crearan diferents estats estètics, segons els quals el lector determinarà aquelles combinacions que més li agraden. La quantitat es refereix a el nombre d’elements que són enumerats (Tena,1998:49), la mida es fixa en l’espai que ocupen els elements (Tena, 1998,68), la posició en la localització (Tena,1998:49) i l’aspecte es fixaria més en temes de colors, textures, etc (Tena, 1998,77). En base a tots aquets elements esmentats el lector determina quin tipus de disseny de les pàgines és el que més li agrada. I segons les seves preferències pot arribar a fidelitzar amb un mitjà. És molt extens el supòsit que els lectors fidelitzen amb uns continguts o amb la ideologia d’un diari, però la disposició d’aquests elements, la jerarquització i el destacar un continguts en especial són aspectes que té en compte el disseny i pels quals els lectors també es poden sentir lligats a un mitjà. Un cas destacable és el de la Vanguardia. Podem esmentar la seva capçalera en colors blavosos, que podem relacionar amb els partits afins a la ideologia dels seus continguts (CIU, inclús PP), també l’estructura senzilla i atractiva dels seus continguts (en moltes ocasions: foto gran i il·lustrativa i 5 columnes), pàgines senceres de presentació d’un tema amb colors vistosos que fan el diari més dinàmic i atractiu. És el tercer més llegit a l’Estat i el més llegit de Catalunya, sense dubte convida a reflexionar sobre el tema. L’EE i les preferències dels lectors ens ajudaran a determinar com haurem de dissenyar per a fer que el nostres productes informatius siguin atractius, dinàmics i no es converteixin en pàgines plenes de lletres, difícils de llegir i amb una estructura lineal. Em de deixar totalment de banda la idea de dissenyar en base el criteri propi, haurem d’escoltar que vol la majoria. Encara, però, queda molt per a descobrir en el disseny, que es presenta com una eina cada cop més rellevant, però sobre la que encara hi ha tant de desconeixement.
33
Bibliografia:
TENA, D. (1998): La influencia de la composicióngráfica en la elección de un bloque de textoescrito. Tesi doctoral de Daniel Tena Parera, consultada el 21 de novembre de 2014.
TENA, D.(1999): Una nuevapropuestametodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: el Estado Estético. [en línia] Consultada entre el 21 i el 23 de novembre de 2014. Disponible a http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf
Dember William (1990), Psicologia de la percepción. Alianza Editorial. Madrid. *Nota: La referència de Max Dember l’he extret del primer assaig de la bibliografia.
34
Rúbrica3: TRAÇABILITAT Diari La Marina
Traรงabilitat: La Marina
G1Aa1 G1Aa2 G1Aa3 G1Aa4 G1Aa5 G1Aa6
Identificació La Marina és un mitjà independent i plural, que acostuma a presentar en portada el tema del mes i que es centra, sobretot, en el dia a dia del barri de Barcelona. • Director: Juan Antonio Reyes • Editor: Associació de mitjans de comunicació local (AMCL) • Temes: transport públic, la cultura, obres i política. • Ja fa més de 25 anys que aquest diari existeix. • Publica en llengua catalana, un cop al mes i és gratuït.
Redacció
Està ubicada al propi barri, al Carrer Foc 128, Equipació municipal, La Bàscula
Tota la redacció s’integra en una sola sala. Hi ha sis taules amb ordinadors en xarxa, un armari amb tot el material i una taula de reunions.
Estructura • 7 seccions (Tema del mes, Salut, Cultura, Districte / Consorci, Actualitat, Esports, Opinió) • 24 pàgines • Cada mes realitzen un suplement de 4 pàgines (TIAF) • Retícula: 4 columnes per 8 mòduls horitzontals • Distribució de l’espai: – Espai per cos del text en % aproximat: 50% – Espai per titulació en % aproximat: 10-15% – Espai per gràfics en % aproximat: 25% – Espai per publicitat en % aproximat: 25%
Audiència • • • •
8000 lectors al mes (segons dades de l’EGM) 53% dones; 47% homes; Dirigit a totes les edats, grups i classes socials (l’estudi de l’EGM, però, no ho detalla) • Habitants del barri de La Marina i La Marina del Prat Vermell
Dones 53%
Homes 47%
Estètica • El format és de 289 mm d’amplada per 390mm de llargada, en paper. • La publicació té 24 pàgines impreses amb Quatricromia. • S’utilitzen diferents tipografies en funció de l’element de la composició. Avant Garde per la capçalera, Arial Black pels elements de titulació i Arial Regular pel cos de la notícia. • El text de la notícia és justificat a l’esquerra. • A la publicació, gairebé mai fan servir altres tipus de gràfics diferents a la fotografia.
Continguts en Portada • La portada està formada per 1 notícia (que ocupa el 45% de la pàgina) i un frisó amb 3 notícies més a la part superior. A la part inferior hi ha 3 anuncis. • Titular: o Té 27 pulsacions per línia, 68 en total. o El cos és de 25 punts i d’estil Arial Black. o L’interliniat és de 27 punts. o La justificació és centrada. o Porta una foto i un subtítol per acompanyar. • Text: o Té 41 pulsacions per línia. o El cos és de 9,9 punts. o L’interliniat és d’11 punts
Continguts a l’interior • El tema del mes ocupa un 80% de la plana amb subtítols, destacats i fotografies. El 20% restant està destinat a publicitat. • Titular: o Té 28 pulsacions per línia, 69 en total. o El cos és de 20 punts i d’estil Arial Black. o L’interliniat és de 22 punts. o La justificació és centrada. • Text: o Té 40 pulsacions per línia. o El cos és de 9,9 punts i d’estil Arial. o L’interliniat és d’11 punts. o Justificat a l’esquerra.
Maquetació (aspecte tècnic) Diagramació: utilització Adobe Indesign (responsable: David Edo) Redacció: Adobe inCopy per part de tots el membres de la redacció. Impressió: a càrrec de GestXXI. (bobina de 390mm) Preimpressió: no se’n fa Enquadernació: doblat sense grapar. Acabats: no hi ha operació addicional.
ANNEX โ ข Visita a la redacciรณ de
ANNEX
ANNEX
ANNEX
ANNEX
ANNEX
Components del grup G1Aa1: Joana Sadurní i Martínez, 1361766 G1Aa2: Laia Font Méndez, 1360809 G1Aa3: Andrea Mullor Garcia, 1360163 G1Aa4: Raquel Martínez Martínez, 1362096 G1Aa5: Idoia Capuz Sánchez, 1361948 G1Aa6: Helena Sensarrich Viaplana, 1359167
Anàlisi Publiciació Periódica Local Traçabilitat
Identificació
Modelització TÍTOL Diari La Marina ADREÇA TELÈFON E-MAIL NOM EDITOR
C/Foc, 128 1r pis 08038 Barcelona 93 7283400 redaccio@lamarinadigital.cat No hi ha editor pròpiament dit (Associació de Mitjans de comunicació local)
NOM DIRECTOR Juan Antonio Reyes PREU Gratuït EXEMPLAR FORMES DE No n'hi ha SUBSCRIPCIÓ LLENGUA Catalana Estructura
NÚMERO I NOM 7. Salut, Cultura, Districte / Consorci, Actualitat, Esports, Opinió i Tema del mes (acostuma a anar lligat a algun afer d'actualitat) DE SECCIONS NÚMERO DE Entre 18 i 24 pàgines (depenent del mes) i suplements. PÀGINES SUPLEMENTS Cada mes, suplement de la TIAF (taula d'infància, adolescència i famílies) del barri. Especial amb motiu del dia per la NO violència de gènere.
ESPAI PER COS DEL TEXT EN % APROXIMAT ESPAI PER TITULACIÓ EN & APROXIMAT ESPAI PER GRÀFICS EN % APROXIMAT ESPAI PER PUBLICITAT EN % APROXIMAT RETÍCULA: NÚMERO DE COL.LUMNES UTILITZADES
Audiència
50%
10-15%
25%
25% com màxim per tot el diari.
4 columnes, 8 mòduls horitzontals (depen dels temes, importància…)
% Tenen 8000 lectors mensuals (47% homes i 53% dones), segons l'última onada del Baròmetre de l'Estudi General de Mitjans (2013). HOMES/DONES FRANJA Tothom degut al seu caràcter i els seus llocs de distribució (per tot el barri). D'EDATS EN % APROXIMATS NIVELL No calculat. D'ISTRUCCIÓ EN % APROXIMATS HABITAT EN % Barri de La Marina i La Marina del Prat Vermell APROXIMAT CLASSE SOCIAL Tot l´exctracte d'habitants del barri de la Marina. EN % APROXIMAT ESTAT CIVIL EN No conegut. % APROXIMAT
Estètic
FORMAT Maqueta que serveix com a model per fer el disseny de les planes als propis redactors. No hi ha secció de disseny com a tal. SOPORT Paper de 45 gr. PROPORCIÓ NOMBRE DE Blanc, negre i blau (destacats, títol de la secció, logo) com a colors centrals. També groc (tweets), rosa (una columna i agenda). Altres colors en COLORS publicitat, suplements i espais cedits al cos de Mossos d'Esquadra i l'Associació de Comerciants.
NOMBRE El diari usa la lletra Minion (10). D'ESTILS DE TIPOGRAFIA IDENTIFICATS TIPOLOGIA Fotografies en la seva majoria. DELS GRÀFICS
Continguts
$$
TEMA DE LA Les informacions més rellevants són les que afecten al barri de la Marina; amb especial importància al transport públic, les obres, cultura i política. INFORMACIÓ MÉS RELLEVANT Està en portada En portada sempre hi acostuma ha ser el Tema del mes, acompanyat per un dues o tres notícies més petites, de política, cultura o actualitat (societat).
nombre d'unitats informatives hi ha a la pàgina Superfície ocupada per la notícia en % Posició que ocupa en la pàgina té algun element a color té els elements només en blanc i negre Polsacions del titular Polsacions de cos del text Identificar l'estil del titolar Identificar l'estil del cos del tex Té elements auxiliars
Entre 3 i 4.
Aroximadament, entre un 40 i un 50% (aquest mes, un 50%)
Central. Les notícies més petites, que acompanyen, es situen a dalt, entre aquesta peça i la capçalera (frisó).
Si, tota la portada és a color, usant el blau o fotografies com a fons a les notícies més petites (frisó blau) No, fa servir també el color blau i les fotografies són a color.
Depén de la seva llargada i de l'espai. Minion 10 El titular sempre és negre, més gran que el text i que els titulars de les notícies que acompanyen (al frisó). És negre, amb l'estil Minion i els destacats en negreta amb filets blaus, si hi ha. El peu de foto i una petita síntesi de la notícia.
Secció on es Tema del mes. troba
nombre d'unitats informatives hi ha a la pàgina Superfície ocupada per la notícia en % Posició que ocupa en la pàgina té algun element a color té els elements només en blanc i negre Polsacions del titular Polsacions de cos del text Identificar l'estil del titolar Identificar l'estil del cos del tex Té elements auxiliars
Tècnics
Normalment, dues pàgines, una plana sencera (1 i 2)
El 70% de la plana (l'altre 25% seria publicitat i el 10% la manxeta).
Per tota la part superior de la plana.
El blau, pel títol de la secció, els destacats… i les fotografies a color. No.
A vegades quebrat a l'esquerra i a vegades centrat, a la part superior. Depen de la llargada del titular. El titular sempre és negre i a color negre, l'estil de la lletra es el Minion. Els subtítols són en negreta o cursiva. És negre, amb l'estil Minion 10, i si hi ha destacats són amb filets blaus o en blanc i negre (en el cas de les preguntes d'una entrevista). Subtitulars en cursiva i negreta.
DIAGRAMACIÓ No hi ha cap dissenyador... Els mateixos periodistes són els que dissenyen seguint el llibre d'estil marcat per la maqueta que va fer un col·laborador.
REDACCIÓ Eva Albiol, Sara Torremocha, Estel Oleart, Miquel Vera, Iris Vieiros, Carla Genís, Araitz Pippers, Natàlia Morales, Ana Sànchez, Jordi Gispert i Júlia López. PREIMPRESSIÓ IMPRESSIÓ ENQUADERNACI Ó ACABATS
No hi ha. GestXXI GestXXI GestXXI
Rúbrica4: ASSAIG 2
ASSAIG 2
Preimpressió: com he d’imprimir? Exposició explicativa dels aspectes a tenir en compte prèviament a la impressió d’una revista
Joana Sadurní G1Aa1 NIU: 1361766 PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA Periodisme, Segon curs Curs 2014-2015, primer semestre
Aquest assaig introdueix alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora d’imprimir una revista. La revista que es posa com a exemple, fictícia, és una revista sobre moda masculina de la qual volem fer-ne 10000 exemplars. Aquesta revista ha d’estar impresa en folis A4 prolongats, paper revista per als continguts interiors i paper estucat mate per les portades, i a tot color. El primer que ha de tenir-se en compte a l’hora d’imprimir, un cop ja es sap què es vol imprimir, és decidir quin sistema d’impressió s’utilitzarà. Per imprimir una revista, com és el cas exposat per a efectuar aquest treball, hi ha diversos sistemes que servirien, com per exemple la impressió digital, l’offset, i el gravat en relleui. En la impressió digital, força econòmica perquè no exigeix massa infraestructura, podríem imprimir la revista en paper revista, però no acaba sent del tot recomanable pel nostre cas: imprimir amb aquest sistema és aconsellable si es fan tiratges de fins a 1000 exemplars, però necessitem 10000 exemplars. En la impressió mitjançant el gravat en relleu també podíem imprimir la revista en paper revista i paper estucat, però generalment s’usa per fer edicions de molts exemplars (més de 300000), i per tant tampoc ens serviria en aquesta revista. L’offset és el sistema d’impressió més aconsellable per la realització d’aquesta revista, sobretot tenint en compte que se n’han de reproduir fins a 10000 exemplars. L’offset es caracteritza per les planxes d’alumini: el que volem imprimir queda gravat i va passant per les tintes de diferents colors: imprimeix per capes el CMYK (cian, magenta, groc i negre) fins que la imatge queda amb tots els colors junts (Il·lustració 1). L’offset serviria per la revista de moda masculina, en A4 prolongat, imprès en paper revista i paper estucat mate per a les portades, perquè les impressores amb sistema offset tenen la capacitat d’imprimir amb aquestes característiques.
Il·lustració 1: Exemple d'impressió en "offset"//FONT: Guten News Blog
Joana Sadurní i Martínez
1
Com que es tracta d’una revista de moda és important que els colors i els detalls estiguin ben cuidats: amb el sistema offset es pot imprimir a tot color i els detalls tenen bona visibilitat. La qualitat de la imatge és bona, imprimeix a alta velocitat i els costos econòmics s’ajusten al que el servei ofereix. Un cop escollit quin sistema d’impressió s’utilitzarà (en aquest cas, l’offset), ja queda només preparar els documents per tal de ser impresos, revisar que les imatges siguin CMYK i no RGB (perquè llavors els colors es veurien molt diferents impresos que en pantalla, la impressora no tindria les dades correctes) i, sobretot, posar molta atenció a les imatges. Primer ens assegurarem que el format d’impressió és el que ens interessa, que la impressora rebrà la informació necessària i correcta, i ajustar i revisar el sagnat i les marques d’impressió per tal que no es talli cap contingut. En qualsevol revista la qualitat d’imatge és important, però si es tracta d’una revista de moda masculina, on el públic que la consulti tindrà especial interès en les imatges i els detalls d’aquestes, és essencial que la resolució sigui l’adequada. Així, també és important que abans d’imprimir ens haguem assegurat que la resolució de les imatges és l’adequada per tal de ser impreses.
i
Totes les informacions d’aquest assaig han estat consultades amb un dissenyador gràfic, la pàgina http://es.slideshare.net/nataliatuttolomondo/int-prodgraf-3?next_slideshow=1 (Introducción a la Producción Gráfica) i els documents de recursos addicionals de l’assignatura: -TENA, D: Treballar amb fotografies; -ENTENZA, A.; MARTÍNEZ,J.; TENA, D.: Preimprimir; - ENTENZA, A.; MARTÍNEZ,J.; TENA, D.: La impresión y sus técnicas.
Joana Sadurní i Martínez
2
Rúbrica5: DIARI 1
3 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012
Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls greus marc bassets,
La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney
El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil
Tokio
Grups de manifestants a l’Afga· nistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts. La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil· lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “De· fensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti -va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”. D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mit· jans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.
Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.
La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat
que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Ad· ministració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’ex· portació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, dis· torsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als
Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització. seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats
industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Rom· ney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.
Nom de l’alumne: Joana Sadurní i Martínez Identificador: G1Aa1
Sin título-2 1
04/11/2014 11:39:36
Rúbrica6: DIARI 2
DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2014
LA VANGUARDIA 3
Internacional Tensió a l’Europa de l’Est
Putin eleva el to de l’encontre
Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”. GUERRA ECONÒMICA
El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia. INVASIÓ ECONÒMICA
La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió.
Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país
JOANA SADURNÍ Moscou. Corresponsal Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb moderació
les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia
sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista; el partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la
Nom de l’alumne i Identificador: Joana Sadurní i Martínez, G1 001
Espai per la publicitat.
disputa persisteix. El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al·lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia. I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta
Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA. No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel·lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel·lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés. I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
Rúbrica7: DIARI 3
DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2014
www.lavanguardia.com Número 74.363 2,50 euros
Alemanya es proposa incentivar la immigració qualificada
Diputats amb més sobrepès que la mitja POLÍTICA 16
INTERNACIONAL 8
El Govern reprèn el debat sobre els horaris comercials
Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda L’objectiu és complir amb l’objectiu de dèficit del 5,3% compromès amb Brussel•les. Després de la noticia que es modificarà l’IVA reduït en alguns productes, un dia després el Govern central va anunciar també que estudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual, així com la creació d’impostos mediambientals. En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristòbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, directes i indirectes. POLÍTICA 14
uEl Ministeri d’Economia pretén permetre obrir fins a deu diumenges l’any a tota Espanya
Una nova cirurgia cardíaca prenatal
uEl Govern forçarà onze ciutats
a obrir al menys en una zona turística La mesura forma part del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç, que ampliarà de 72 a 90 les hores d’obertura, elimina la restricció de 12 hores en els festius autoritzats i augmenta de 8 a 10 els festius en que es podrà obrir a
partir de l’1 de gener de 2013, que han estat negociades pel Ministeri d’Economia amb les Autonomies. A més s’explicitaran per primera vegada els criteris perquè les autonomies defineixin les zones de gran influència turística. POLÍTICA 35
AGENCIA EFE La Ministra de Sanitat, Ana Mato
Pensionistes i medicaments La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant actives constaven com a beneficiàries d’algun pensionista i no pagaven els medicaments. La Ministra ha qualificat
portadaLV2 (2).indd 1
La petita Raquel es va convertir a l’abril en el primer fetus amb una cardiopatia greu operada mitjançant una nova tècnica quirúrgica desenvolupada pel programa de cirurgia fetal de l’hospital Clínic. La cirurgia prenatal del cor es va introduir al 1998 als EUA i l’experiència acumulada des de aleshores ha demostrat que els nens operats abans de néixer solen tenir menys seqüeles que els operats després de néixer. TENDÈNCIES 25
aquesta situació com a frau en una entrevista a l’agència Europa Press, calcula que la irregularitat de la situació es descobreix al creuar dades de la Seguretat Social, Sanitat e Hisenda. POLÍTICA 14
25/11/2014 19:11:36
Rúbrica8: REVISTA
VIÑAROCK
♫
4
REINCIDENTES
BANDA BASSOTI
EUKZ
LA GOSSA SORDA
EL MILLOR: DEF CON DOS
LA PEGATINA
LA RAÍZ
TALCO
S.A.
El grup Def con Dos, amb components de Vigo i de Madrid i que mescla el rap i el hip hop, va arrasar a la seva actuació: molts Vinyaroquers van qualificar-la com la millor del festival. Maig.
Hielo y tripis Els Def con Dos en concert Font: ViñaRock
Més de 200000 persones viatgen a Villarrobledo per assistir al festival musical ViñaRock d’enguany JOANA SADURNÍ Reggae, punk, rap, rumba i, sobretot, molt de rock. Els estils musicals que s’han viscut al ViñaRock, acompanyats del House i tecno del ViñaTek, han atret aquest pont de maig més de 200000 persones, la majoria joves entre els 20 i 30 anys, a la petita localitat de Villarrobledo (Albacete) provinents de tot l’estat i fins i tot d’altres països.
VIÑAROCK2014.indd 4
12/01/2015 16:36:16
♫ 5
GATILLAZO
HAMLET
HABEAS CORPUS
MORODO
PER MILLORAR: JUAN SOLO + COOKIN SOUL L’MC barceloní Juan Solo i el duet de DJ’s valencians Cookin’Soul no van aconseguir despertar el públic, en un concert on poques cançons van fer vibrar l’escenari.
BOIKOT
CANTECA DE MACAO
El festival entre vinyes, patrocinat pel rom Negrita i el vodka Poliakov, entre d’altres, acull des de fa dinou anys artistes reconeguts mundialment, i a cada nova edició afegeix nous projectes. En aquesta última s’ha creat un escenari de música reggae (Negrita Reggae) fent cas a les peticions dels assistents d’altres anys, i s’ha muntat un espai dedicat al culte a la marihuana (Viña Grow). L’escenari de reggae, amb artistes com Morodo, Zion Train o Alborosie és un èxit rotund: ple a vessar totes les nits.
LOS DE MARRAS
RAYDEN
Juan Solo i Cookin’Soul Font: Festivalea
Els concerts del festival s’inicien a quarts de sis de la tarda i s’acaben amb grups de tributs (com Karkoma, grup tribut a Extremoduro, o La Patera, tribut a Marea) cap a les cinc de la matinada, però les hores de festa
VIÑAROCK2014.indd 5
12/01/2015 16:36:18
VIÑAROCK
♫
6 Un dels concerts del ViñaRock Font: ViñaRock
no se’n van amb els concerts: al costat del festival cada any es col·loquen en un ampli descampat diverses raves, festes a l’aire lliure que duren les 24 hores del dia i que consisteixen en piles de baffles (enormes altaveus) amb música electrònica a tot volum dispersats pel terreny, mentre grups de joves mig perduts i amb els ulls més tancats que oberts segueixen el ritme de la música amb tot el cos i ànima. Als matins del ViñaRock, els joves que no estan a les raves o que no dormen a la tenda -amb el sol i la calor sembla impossible dormir però els més esgotats ho aconsegueixen- es lleven i fan família amb la gent del voltant entre cerveses o bé van a buscar una dutxa per refrescar-se i treure’s el moreno. A Villarrobledo, això sí, tot s’ha de pagar. Les famílies del poble no deixen escapar el festival com una oportunitat per fer-se d’or: cues quilomètriques de gent davant les cases demostren que la idea de llogar
VIÑAROCK2014.indd 6
dutxes, mànegues i lavabos; i vendre fruites, gel i plats de menjar casolà és una gran iniciativa. Els carrers del poble estan inundats de parades d’articles fets a mà i de congeladors gegants als patis de les cases, on des dels més petits als avis totes les famílies negocien i regategen amb els viñaroquers. En una cantonada, un cartró escrit amb retolador anuncia què ofereix la família: “Duchas agua caliente: 4€. Fría: 1,5€. Hielo 3€. Paella: 5€. WC: 1€”. L’àvia de la casa va anotant en una llibreta els torns de dutxa calenta, i ja ho té tot ple fins l’endemà a la tarda. Els joves que eviten gastar-se diners a les cases es dutxen al càmping, fent cues de fins a dues hores, o bé al túnel de rentat dels cotxes, amb la mànega a pressió. L’ambient és el d’un món a part, un parèntesi dels estudis i la feina, un paradís brut i assolellat, perdut i necessari.A prop de la zona de concerts, la vista de qualsevol troba tendes fins a l’horitzó: a la
zona de càmping s’han aprofitat fins els racons més abruptes, i a les zones de raves hi ha molta gent acampada: aquests són els que s’han proposat no dormir ni un minut. No dormir durant quatre dies seguits, menjant poc, a ple sol tot el dia i a més, tot el dia de festa, és quelcom inhumà, impossible sense fer trampes: un dels temes polèmics del ViñaRock sempre ha estat la droga, que passa de mà en mà com qui reparteix xiclets entre els amics. Durant el dia la policia muntada a cavall passeja entre les tendes, però no són els únics que ho fan. Immigrants carreguen quilos de gel, encenedors defectuosos i llanternes; cridant a tot pulmó: “¡Linternas, hielo, cerveza fría!”, i esperant rebre resposta des d’alguna de les tendes, que mai triga a arribar. L’altre grup que es passeja són els venedors d’estupefaents, que criden acompanyant els crits dels immigrants com si els seus productes fossin igual de dignes: “¡Coca, tripis, speed,
12/01/2015 16:37:11
♫ M!”. Sovint els crits d’uns i altres es barregen i creen un caos harmònic curiós: el caos del Viña. Als controls de seguretat de la zona de concerts es passen per alt les bossetes de pols blanca i pastilles, però es prohibeix entrar gots i llapis. Curioses prioritats, òbviament amb l’única finalitat que els viñaroquers consumeixin alcohol dins el festival sense importar si ho amaneixen amb altres substàncies. Malgrat aquest aspecte polèmic, al ViñaRock sempre domina un ambient de companyerisme i civisme envejable, i aquest any no ha estat cap excepció: la música potser amanseix, però també anima i porta bones vibracions. EL VIÑAROCK DEL 2015 ARRENCA AMB FORÇA La següent edició del ViñaRock celebrarà els 20 anys de la crecio del festival Ja estan a la venda les entrades pel ViñaRock vinent: ja hi ha força vinyaroquers i vinyaroqueres amb l’entrada impresa. Les PLANO RECINTO inicials, a 25 euros, ja han volat: VIÑA ROCK 2014 els preus estan a punt de passar els 45 euros i molts autocars ja s’estan començant a organitzar des de tot Espanya. Tenint en compte que la propera edició del festival serà el vintè aniversari, s’espera que sigui encar més espectacular que les anteriors. De moment, les entrades ja han pujat dels 25 als 47,50 euros, i cada mes es publiquen noves confirmacions de grups musicals a la pàgina web del fesival (www.vina-rock. com). A més, aquesta vintena edició serà també la segona vegada que es fa la fira del cànnabis. Durant la primera setmana de Maig del 2014, el ViñaRock va incloure per primera vegada una iniciativa que pretenia agrupar les marques més populars del sector. La proposta va ser tot un èxit d’assistència i aquest 2015 es repetirà. Al ViñaGrow
VIÑAROCK2014.indd 7
(nom que rep aquesta peculiar fira) l’entrada és gratuïta per a tots els assistents del festival i s’hi realitzen xerrades sobre la marihuana i el seu cultiu. A més, hi ha tot un seguit d’estants disrtibuïts pel recinte firal on alguns grups empresarials del sector, així com també productors i venedors individuals, exposaran la seva gamma de productes. És, de fet, una fira d’intercanvis de productes i experiències personals i consells sobre la droga psicotròpica. Els organitzadors de la Fira asseguren que l’èxit de l’any passat els ha dut a tornar a fer la fira aquest any, ja que l’assistència va ser mulitudinària i la majoria de crítiques positives. Alguns empresaris i assistents van fer suggerències de millora i els organitzadors faran una nova edició centrantse en aquestes suggerències. Per això faran la segona edició centrant-se eb les exigències dels empresaris del sector del cànnabis i les dels assistents. Així, per primera vegada, obriran les portes del recinte de tot el conjunt d’instal·lacions
del ViñaRock a les 13h de la tarda en comptes de a les 17h als inicis dels concerts. Així serà més fàcil compaginar-se l’assistència a ambdues parts. Segon avançament del cartell Al segon avançament del cartell de l’edició del ViñaRock 2015 ja hi ha confirmats més d’una trentena de grups. Vindran artistes de diversos estils musicals com el punk, el rock, el reggae i el rap i aquest any es mantindran els escenaris de la passada edició. També es donarà un espai a grups emergents i joves, com els valencians Zoo. De punk es comptarà amb la presència de Gatillazo i El Reno Renardo, a reggae Morodo repeteix i Green Valley s’afegeix, i a rap de moment destaquen SFDK i els valencians Los Chikos del Maíz. Segons els organitzadors del festival, la propera edició prepara moltes sorpreses per als assistents i presentarà noves alternatives. La tònica de sorprendre i innovar del ViñaRock segueix.
NEGRITA REGGAE RED BULL #NOLIMITS
7
CANNA
Salidas de emergencia Recarga móviles Mini Ramp Asistencia sanitaria Cajero Mercadillo Merchandising Bar Lounge Hostelería Barra Tickets WC Escenario #Nolimits Escenario Negrita Reg Escenario Canna Escenario Negrita Escenario Poliakov Escenario Doogee
NEGRITA POLIAKOV
DOOGEE
Mapa del recinte Font: ViñaRock
12/01/2015 16:37:12
Rúbrica9: LLIBRE D’ESTIL
Disseny Grup G1Aa ELEMENTS DETERMINANTS Identificació Títol de la revista Contingut, especialització i tipologia Periodicitat Lloc de Publicació Difusió/Tirada
Target o públic objectiu Edat Nivell d’instrucció Habitat Classe Social Condició Civil Condicions Especials
Estratègics PQS Descripció dels objectius
Descripció de la missió Competència
Posicionament
Estil de la revista Avantatges de la revista
Desavantatges de la revista
Continguts textuals
ARUTLUC Festivals de música alternatius Anual (especial) UAB 1000
15 als 45 No calen coneixements especialitzats Espanya Tot tipus Tot tipus El caràcter alternatiu de la majoria de concerts fa que ens dirigim sobretot a un públic amb una capacitat adquisitiva entre mitjana i baixa.
Informar dels millors festivals alternatius de l’any Transmetre les experiències viscudes als festivals de forma personal, informar de festivals d’arreu d’Espanya, per a tots els gustos Que arribi a un públic amb un poder adquisitiu més limitat Originalitat, sinceritat i punt de vista personal, PERÒ des del caràcter periodístic professional Destacar aquells festivals que ofereixen un espectacle diferent a la majoria, que tenen més contingut a part del musical, com contingut polític o que presenten una música no comercial i consumida per una minoria. Proper, visual, de caràcter juvenil i alternatiu Cròniques fetes en detall, que no només contemplen l’aspecte musical sinó tot el que rodeja al festival. El preu també és prou assequible. Els festivals que podem cobrir són escassos per la falta de recursos humans. Només presentem els més destacats de l’any, molts queden sense ser mencionats.
Disseny Grup G1Aa Seccions Gèneres Gràfics Altres
6, una per festival tractat 1, musical i cultural Imatges, mapes i destacats Els anuncis que hem posat presenten altres festivals
IDENTIFICACIÓ DE L’ATRIBUCIÓ D’AUTORIA DE LES PÀGINES DE LA REVISTA Nom dels integrants Joana Sadurní Andrea Mullor Idoia Capuz Helena Sensarrich Laia Font Raquel Martínez
NIU 1361766
1360163 1361948
1359167 1360809 1362096
Número de pàgines 4 (4-7) + 2 (sumari) 4 (8-11) +1 (sumari) 4 (12-15) +1 (sumari) 4 (16-19) +1 (sumari) 4 (20-23) +1 (sumari) 4 (24-27) +1 (sumari)
Secció ViñaRock Primavera Sound Rebrot Canet Rock BBK Live Acampada Jove
LLIBRE D’ESTIL 1. Concepte a transmetre per la revista La idea inicial era el de realitzar una revista que inclogués informacions culturals (en el cas d’aquest “número”, festivals de música del país). L’enfocament de la revista pretén ser fresc, atractiu, original i, sobretot, familiar i de proximitat. La revista vol transmetre els continguts de forma alternativa, ja que els articles són tot cròniques des del punt de vista de les redactores. Així, el disseny acompanya aquesta idea de presentar el contingut de forma alternativa.
2. Idea central La idea és la de fer una revista de cultura on cada número presenti espectacles o activitats diferents. El punt de vista, ja comentat anteriorment, és fresc, alternatiu, des de dins i personal. Seria així en tots els casos: cròniques, crítiques i reportatges de festivals, obres, espectacles... La tipologia de la revista, dins la classificació de revistes de l’OJD, seria 2.2.61.Literatura, Cultura i Pensament.
3. Imatge global de la revista La revista presenta una distribució ordenada i molt visual. Els continguts textuals es presenten en 3 columnes per pàgina i els artistes i grups participants es distribueixen en 2 pàgines per festival, de forma circular. Cada festival inclou un mapa del recinte o localització a la darrera de les 4 pàgines que ocupa cada festival. El nom del festival es troba en les 2 primeres pàgines, centrada.
4. Portada
Disseny Grup G1Aa Per posar el preu i la data de la nostra publicació hem utilitzat la tipografia Minion Pro amb mida 14 perquè és una lletra sòbria i clara, no dóna lloc a l’error de lectura. Per fer la portada, hem decidit utilitzar, una vegada més, els colors de cada festival, per donar unitat a la revista. Hem fet un disseny diferent, ja que hem posat una imatge de fons que ocupa tot l’espai està distribuïda amb barres d’aquests colors. Pel títol hem utilitzat la tipografia TW Cen Condensed Extra de color blanc en mida 134, ja que la seva estètica ens ha semblat adequada, molt intel·ligible i idònia per la nostra publicació. La nostra revista també requeria un subtítol que hem escrit amb la mateixa tipografia i color que el títol però amb una mida diferent (31) i una inclinació de 13,5º tot això emmarcat per una caixa de color de color negre que ressalta el text.
5. Contraportada Hem decidit posar publicitat a la contraportada per anunciar un festival proper, ja que la revista és un especial que només tracta festivals. No podem anunciar el proper número de la revista, perquè al ser una edició especial, no té continuïtat.
Disseny Grup G1Aa
6. Articles Planes d’entrada: Pestanyes: -
Posem el nom dels festivals Mida paraula festival: arial 14 bold. Color en funció del color de l’etiqueta. Mida nota: 22. Color en funció del color de l’etiqueta. Fons en el color de cadascú Hem decidit indicar a quin festival correspon cada pàgina, ja que n’hi ha quatre de cadascun, i a més hem volgut donar continuïtat posant el fons del color assignat a cada festival.
Rodones grups: -
Gruix a 3pt i color de cadascú Rodones alineades Lletres de sota: Kristen ITC 12 majúscula Hem volgut posar imatges per mostrar els grups de cada festival, i hem decidit fer els contorns amb els colors de cada festival per seguir amb la continuïtat i fer formes rodones perquè concordi amb els peus de foto, que també són rodons.
Disseny Grup G1Aa
Quadrats ‘el millor’ i ‘per millorar’: -
Gruix a 3 i color de cadascú Fons blanc Arial 11 Títol (‘el millor:’ i ‘per millorar:’): arial bold 12, en majúscula, color de cadascú Subtítol: arial bold 12, en majúscula, en color negre Text: arial regular, negre, 12, interlineat 14. Separació amb guions. Com que són destacats, hem volgut escollir una mida de lletra i una manera de titular diferent perquè cridi més l’atenció, ja que serveixen per posar èmfasi en el contingut més positiu i el més negatiu de cada festival.
Text: -
Titular: minúscula arial bold 14 centrat Subtítol: minúscula arial italic 12 Firma: arial bold 11 majúscula, entre filets de color negre, gruix 1 Text: arial regular 11, interlineat 14 Titolets: arial bold 11 minúscula i del color de cada festival Separació amb guions Sangria: 3 punts (a principi de paràgraf) Hem triat la lletra arial perquè permet una bona llegibilitat, i creiem que la mida 11 és adequada per llegir i perquè permet escriure un text d’una llargada suficient tenint en compte que expliquem bastants concerts.
Destacats: -
Arial 11, títol en majúscula Per remarcar els destacats del text, hem decidit posar-los en majúscula.
Fotografies: -
Color CMYK Mides en quadrat adaptades a cada reportatge Peus de foto: en rodona dins la foto, fons gris (00080) i paraules en negre. Minion Pro regular 9. Per indicar l’autoria posem ‘font: ...’ en minúscula. Mida de les rodones depèn del text. Text alineat al mig. Hem decidit no seguir una mida establerta per a les fotografies perquè depèn de les característiques de cadascuna queda millor d’una o una altra.
Disseny Grup G1Aa
Número de pàgina: sota les pestanyes, part exterior de la pàgina, arial 12. Quadrat gris i lletra blanca. Hem escollit posar els peus de pàgina centrats perquè a la part superior ja hi ha les pestanyes que indiquen quin festival es tracta a cada pàgina, i a la part de baix de les planes d’entrada hi ha fotografies que ocupen tot l’espai inferior.
Segones planes: Pestanyes: -
Posem el nom dels festivals Mida paraula festival: arial 14 bold. Color blanc. Mida nota: 22. Color blanc. Fons en el color de cadascú
Text: -
Text: arial regular 11, interlineat 14 Separació amb guions Sangria: 3 (a principi de paràgraf) Titolets: arial bold 11 minúscula i del color de cada festival Mantenim el text base que ja ve de les planes anterior.
Destacats: -
Arial 11, títol en majúscula
Fotografies:
Disseny Grup G1Aa -
Mides adaptades a cada reportatge Peus de foto: en rodona dins la foto, fons gris (00080) i paraules en negre. Minion Pro regular 9. Per indicar l’autoria posem ‘font: ...’ en minúscula. Mida de les rodones depèn del text. Text alineat al mig.
Mapes: contorn amb el color de cadascú, gruix a 3. Amb el mateix tipus de peus de foto. Hem volgut posar una imatge dels mapes del festival perquè el lector es pugui fer una idea de l’espai on es desenvolupa i perquè es pugui situar quan, per exemple, es menciona un escenari o un altre al text.
Número de pàgina: sota les pestanyes, part exterior de la pàgina, arial 12. Quadrat gris i lletra blanca.
7. Elements de continuïtat: Hem decidit assignar a cada festival un color, ja que és l’element més visual de la revista i el que ens serveix per mantenir la continuïtat durant tota la revista i en diferents elements de les pàgines. Els hem triat en funció de cada cartell i logo. També hem intentat que no es repetissin, i així, al final ha quedat: -
Viña Rock (Joana): blau clar Primavera Sound (Andrea): vermell Canet Rock (Helena): lila rosa Rebrot (Idoia): verd BBK Live (Laia): blau verd Acampada Jove (Raquel): taronja
Disseny Grup G1Aa Així, a cada pàgina hem col·locat unes etiquetes a la part superior per indicar de quin festival estem parlant, i cada etiqueta té el fons del color corresponent. El principal element de continuïtat són les rodones. Com que la nostra revista és de cultura alternativa, hem decidit utilitzar un element geomètric que no és gaire comú: les rodones. Així, al sumari les hem utilitzat per mostrar una foto de cada festival, i a les primeres planes de cada festival les hem utilitzat per posar fotos dels grups que han actuat. La tipografia també ens ha servit d’element de continuïtat, i com hem dit abans hem utilitzat l’Arial pel cos del text perquè ens sembla una lletra que permet una bona llegibilitat. Per als peus de foto hem utilitzat la Minion perquè es diferenciessin del text principal, i per als títols dels grups a les planes de presentació del festival hem utilizat la Kristen ITC perquè ens sembla una tipografia original que va acord amb la idea associada a la revista.
8. Casos especials Al costat del sumari hem seguit el mateix sistema que per fer la contraportada: utilitzar publicitat d’un festival d’aquest any 2015. El motiu principal per fer-ho és que les altres pàgines de contingut que hem creat no es veiessin alterades –ja que, cada pàgina està relacionada 2-2-. D’aquesta manera les pàgines tenen correlació i es poden llegir de manera òptima sense que quedi estrany.
9. Sumari Per fer el sumari hem decidit enquadrar el “títol” amb tres filets que aporten estètica i divideixen les dues parts del sumari. La tipografia del títol està feta amb Bernard MT Condensed en mida 43-“els millors”- i 67-“festivals”. Per destacar l’any dels festivals hem utilitzat una el·lipsi de color negre i hem escrit l’any amb lletres blanques de la tipografia Mistral i en mida 84. La segona part del sumari, on hi ha els continguts en sí, em posat 6 caixes de text del color de cada festival. La tipografia de les lletres torna a ser la Bernard MT i on hi ha les pàgines on es troben els continguts repeteixen la Mistral del títol. Les especificitats estan escrites amb una lletra més neutre i intel·ligible: Minion Pro en mida 18. L’hem escollit per la part de les imatges: fotografies rodones emmarcades amb una línia de gruix 3 del color de cada festival. Així es ressalta la unitat de la revista.
Disseny Grup G1Aa
10.RetĂcules
Disseny Grup G1Aa
Disseny Grup G1Aa Nom dels integrants
NIU
Identificació
Joana Sadurní Andrea Mullor
1361766
1360163
G1Aa001 G1Aa 003
Idoia Capuz
1361948
G1Aa005
Helena Sensarrich
1359167
G1Aa006
Laia Font
1360809
G1Aa 002
Raquel Martínez
1362096
G1Aa004
Número de pàgines 4 (4-7) + 2 (sumari) 4 (8-11) +1 (sumari) 4 (12-15) +1 (sumari) 4 (16-19) +1 (sumari) 4 (20-23) +1 (sumari) 4 (24-27) +1 (sumari)
Secció ViñaRock Primavera Sound Rebrot Canet Rock BBK Live Acampada Jove
Rúbrica10: SUMARI
Rúbrica11: CAPÇALERA
Per començar la rúbrica 11: -definir conceptes relacionats amb la paraula “CULTURA”, que serà l’enfocament i tema principal de la revista realitzada en grup. El nom no està definit encara i per això aquesta activitat és només una aproximació al que, posteriorment, es concretarà i definirà com a revista. Conceptes relacionats amb “CULTURA”: ART, CINEMA, TEATRE, PINTURA, MÚSICA, QUADRES, NOTES, INSTRUMENTS, LLENGÜES, PAÏSOS, ÈTNIES, COLORS, VARIETAT, DIVERSITAT, NATURA, FOTOGRAFIA, FORMES, INNOVACIÓ, TRADICIÓ, FOLKLORE, POBLES, DANSA, ESPECTACLE, LITERATURA, TRIBU. A partir de la idea de “diversitat” i “tribu”, sorgeix el concepte “ARUTLUC”, que vindria a ser la paraula “CULTURA” a l’inrevés. La idea, doncs, és fer una capçalera senzilla però visible, gens carregada i que suggereixi “el pas de la Humanitat al llarg de la Història”.
Proves de diverses tipografies (en vermell la tipografia escollida segons els criteris anteriors, en vermell l’escollida):
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC
ARUTLUC ARUTLUC ARUTLUC ARUTLUC
En verd s’indiquen les lletres que tenen MENYS espai entre elles, i en vermell s’indiquen les lletres que tenen MÉS espai entre elles. A partir d’aquesta valoració dels espais, es determina que les dues lletres més separades (UT) haurien d’estar més juntes, i que les lletres finals de la paraula (UC) haurien d’estar més separades, així com també les dues lletres inicials (AR). Inicialment (prèviament a cap canvi, és a dir, seguint la forma predeterminada del programa) les lletres de la capçalera tenen un kerning de 80 mm, i l’espai entre les lletres, al tenir aquesta barreja de corbes i rectes, fa que, malgrat la distància entre lletres (kerning) sigui igual, es tingui sensació de desigualtat, perquè els espais són molt diferents. Posteriorment i després de realitzar els canvis necessaris en el kerning, s’ha modificat la distància entre lletres i la capçalera que n’ha resultat és la següent:
La font escollida buscava transmetre senzillesa i la idea de tradició + innovació, però a la vegada pretén tenir una bona llegibilitat i comprensió. Els colors de la capçalera, l’estil definit de la lletra (cursiva, destacada...) i el tipus de font final encara s’han de definir conjuntament amb la resta del grup.