PRESENTACIÓ Si viatgem per terres valencianes de l’interior, on el desenfrenament urbanístic encara no ha fet gaires estralls, ens trobarem amb nombrosos despoblats moriscos dignes de ser visitats. Concretament, a l’extrem occidental de la comarca de la Marina Alta, situada al límit nord de la província d’Alacant, trobem un conjunt de quatre valls, la vall d’Alcalà, la vall d’Ebo, la vall de Laguar i la vall de Gallinera, que constituïren el centre d’un poderós senyoriu musulmà que va arribar a la seva més gran esplendor durant el segle XIII, sota el govern del llegendari cabdill àrab Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir (Alcalà de la Jovada 1208? - Alcoi 1276), més conegut com Al-Azraq (el d’ulls blaus), fill del valí Hudzäil al Sähuir i de mare cristiana. És per això que aquestes valls foren al llarg de molts anys terra de moriscos fins a la seva expulsió l’any 1609. A la façana de l’església d’Alcalà de la Jovada hi ha una placa commemorativa del lloc on la tradició situa el palau d’Al-Azraq, i a la plaça Major una font amb la seva imatge.
Dels diversos despoblats moriscos que es troben a la vall d’Alcalà, cal destacar l’Atzuvieta (latitud: 38º 48' 00" N, longitud: 0º 14' 54" O i 617 m d’altitud), situat al peu d’un rierol a menys d’un quilòmetre d’Alcalà de la Jovada, al centre de la depressió de la vall per on passava l’antic camí que anava d’aquest poble a la vall de Gallinera, concretament a la Carroja. Es tracta d’un dels despoblats moriscos més ben conservats, malgrat que d’allò que fou l’alqueria només en queden murs ruïnosos, algunes arcades de les cases i parets sense teulades, però és més que suficient per fer-se una idea de la vida dels darrers moriscos que l’habitaren i que l’hagueren d’abandonar per la força de les armes i per culpa de la religió. La primera referència documental que tenim del despoblat de l’Atzuvieta data de 1356, però alguns materials arqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I. Just abans de l’expulsió dels moriscos el 1609, hi vivien 17 famílies. Fou ocupada per repobladors cristians al llarg de tot el segle XVII. S’abandonà definitivament a principis del segle XVIII, encara que els seus habitatges han estat reutilitzats com a corrals de ramat fins èpoques molt recents. Joan Astor Vignau http://joan-astor.blogspot.com.es/
Barcelona setembre de 2012