col·laboracions
l’ATZUVIETA UN DESPOBLAT MORISC 400 ANYS DESPRÉS DE L’EXPULSIÓ Joan Astor
Si viatgem per terres valencianes de l’interior, on el desenfrenament urbanístic encara no ha fet gaires estralls, ens trobarem amb nombrosos despoblats moriscos dignes de ser visitats. Concretament, a l’extrem occidental de la comarca de la Marina Alta, situada al límit nord de la província d’Alacant, trobem un conjunt de quatre valls, la vall d’Alcalà, la vall d’Ebo, la vall de Laguar i la vall de Gallinera, que constituïren el centre d’un poderós senyoriu musulmà que va arribar a la seva més gran esplendor durant el segle XIII, sota el govern del llegendari cabdill àrab Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir (Alcalà de la Jovada 1208? - Alcoi 1276), més conegut com Al-Azraq (el d’ulls blaus) (figura 1), fill del valí Hudzäil al Sähuir i de mare cristiana. És per això que aquestes valls foren al llarg de molts anys terra de moriscos fins a la seva expulsió l’any 1609. Després de l’expulsió les valls van quedar pràcticament desertes, fins que van ser parcialment repoblades amb famílies mallorquines. Però alguns pobles quedaren despoblats per sempre, i encara actualment podem seguir una sèrie de rutes, val a dir que molt mal senyalitzades, on trobem diversos despoblats moriscos de gran interès arqueològic.
UNA MICA D’HISTÒRIA Les capitulacions per a la rendició de Granada l’any 1492 establien unes condicions força favorables per als musulmans: podien conser-
NPQ 448 • novembre-desembre 2009
var la seva llengua, la seva religió, els seus costums, les seves propietats... Però set anys més tard, l’any 1499, el cardenal Cisneros va imposar la seva cristianització forçosa, al mateix temps que restringia dràsticament els seus antics drets, ja que eliminava la seva cultura, establia nous i carregosos impostos i suprimia la seva autonomia administrativa. Tot seguit començà la crema de llibres, primer els Alcorans i després la biblioteca de Granada: llibres de poesia, matemàtiques, ciència, filosofia, història, novel·les, contes, etc. El nombre de llibres cremats a la plaça de la Bibrambla, la més gran de Granada, s’estima en un milió. Tots aquests fets convertien els anomenats cristians nous o moriscos, expressions que en aquella època tenien un caire clarament pejoratiu, en persones explotades i alhora odiades per part dels cristians vells. El 9 d’abril de 1609, ara fa per tant 400 anys, Francisco Gómez de Sandoval y Rojas duc de Lerma, considerat com el paradigma de la corrupció a Espanya, firma l’expulsió dels moriscos decretada pel rei Felip III; un episodi més de la xenofòbia, plenament avalada per bisbes i cardenals, que ha produït la història d’Espanya.
Causes i antecedents de l’expulsió La decisió d’expulsar als moriscos ve determinada per diverses causes: • La majoria de la població morisca, després de més d’un segle de la seva conversió forçada al cristianisme, continuava sent un grup social a banda, malgrat que, excepte a València, la majoria de les comunitats havien perdut l’ús de la llengua àrab en
Figura 1. Font de la plaça Major d’Alcalà de la Jovada amb la imatge d’Al-Azraq.
5