juliol 2022 núm. 88
«Som optimista. No sembla gaire útil ser una altra cosa» (Winston Churchill, polític)
Gaspar Riera respira a Porreres
.
L'obra d'aquest pintor, que ara faria 100 anys, s'exposa al Museu d'Art Contemporani de Porreres. .
Jaume Pla Forteza | Diari “Balears”. Fins fa molt pocs mesos, malauradament, no havia sentit parlar del pintor mallorquí Gaspar Riera. També malauradament, la meva relació amb la pintura acaba en els tres olis que a mitjan dels anys noranta vaig acolorir i que han tingut —tenen— una certa importància a la meva vida, tot i que ara no ve al cas explicar-ho. Descobert per casualitat, Riera em començà a interessar, no tant per la pintura —que hores d'ara, també—, sinó més aviat per l'obsessió del seu fill Miquel Àngel Riera Ximenis per donar-la a conèixer. Sembla que no som l'únic mallorquí que el desconeixia. Nascut a Estellencs el 1922, de formació autodidacta, Gaspar Riera té una obra ingent, majoritàriament dedicada al camp mallorquí. Ara, aprofitant la commemoració del centenari del naixement de l’artista, el seu fill n’impulsa la difusió en una campanya impressionant de divulgació. Amb relació al començament d'aquesta carrera de fons, Guillem Frontera escrigué: «Ara, el centenari del naixement de Gaspar Riera ens ofereix una oportunitat de revisitar, i per a molts de descobrir, una pintura que va defugir els tòpics del paisatgisme més comercial. Gaspar Riera mantingué una actitud que ben bé podria ser qualificada d'heroica, reduint a l'imprescindible les seves necessitats materials per poder viure abocat a un paisatge que va estimar tant com el paisatge l'estimà a ell». Per fer cinc cèntims de la seva petjada, m'ha agradat molt un fragment d'una crítica que publicà la Hoja del Lunes, que firmava G. S. el 1975, en castellà i en anglès: «Sensibilitat artística i sensibilitat humana. Aquesta mateixa sensibilitat li ha portat a fugir de les estridències i dels colorits que molesten la nostra educada retina. Gaspar
Riera és un ascètic i gairebé m'atreviria a dir que un místic de l'art de la pintura». Aquesta ressenya formava part del catàleg de l'exposició que Riera va fer al Cercle de Belles Arts de Palma el 1978. Podem entendre, per tant, que li degué agradar. Miquel Àngel ha dissenyat una intel·ligent estratègia per difondre l'obra de son pare. A partir de l'activitat inicial descrita, preveu divulgar-la en exposicions sectorials itinerants, instal·lades a alguns pobles relacionats amb l'obra del pintor. Paral·lelament, promou reconeixements institucionals pòstums, publicació de llibres i altres escrits, sense defallir en la recerca de mitjans per investigar-ne la magna obra patrimonial. Segons indica l'hereu de Gaspar Riera: «[...] la seva obra consta d'uns mil dos-cents olis, desenes d'aquarel·les, monotips [...], un nombre important d'arxivadors i carpetes que actualment estan en un “solitari i laboriós” procés de catalogació i inventari». A més d'una significativa obra literària, les memòries manuscrites de Gaspar Riera tenen cinc-cents trenta-tres folis, centenars de poemes, llibres manuscrits de poesia i dues monografies, una de les quals dedicada a Estellencs. La seva obra fotogràfica suma més de dotze mil fotografies que recullen les seves caminades per Mallorca, i que també està en procés de catalogació. Volem destacar que Miquel Àngel no té cap quadre a la venda, que a les activitats que promou s’hi pot assistir de franc, i —això ho dic jo— que està disposat a donar-ho tot per reivindicar la figura de son pare. El divendres dia 17 de juny organitzà el segon i cabdal acte oficial de la campanya: la primera exposició sectorial per pobles. En trià un del Pla de Mallorca, on el marès i els albercocs tenen molt de valor, Porreres. Tots els pobles que per on itinerarà són rellevants. Si més no la d’Estellencs, on aviat es traslladarà, tindrà molta significació, ja que és el poble que va veure néixer el fill de carboners que es va convertir en pintor. Ara bé, el primer d'aquesta segona fase —Porreres— tenia molt de valor. El govern municipal ho va entendre, oferí desinteressadament durant dos mesos el seu museu per instal·lar-hi l'exposició i en finançà el muntatge, fullets i fins i tot oferí un refrigeri el dia de la inauguració. L’avinentesa em va servir per fruir d'una visita guiada i acostar-me als Riera. La batlessa i el regidor de Cultura varen fer una presentació acurada, breu i senzilla, i que em va semblar sincera. Quan el regidor de Cultura es va posar a «parar» taula, quasi el vaig aplaudir. No sé què hagueren pensat, fet o dit representants del Consell de Mallorca o del Govern balear. No n'hi havia cap i em sorprengué, tot i que vaig pensar que devien estar preparant esdeveniments més multitudinaris per il·lustrar degudament el nostre País. Tal vegada, una exposició antològica sobre el polifacètic artista. Fet i fet, acabats els compliments, comença la visita guiada que, si us ve de gust, us relataré en un pròxim escrit.
CENTENARI. El Museu de Porreres exposa la mostra de la pintura de Gaspar Riera en el camí que aquest any del Centenari realitzarà per les terres mallorquines fins al maig del 2023.
El Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha visitat el nostre poble
Martorell, president d'ASIMA; Sebastián Oliver, gerent de Diario de Mallorca; Felip Munar, presentador d'Uep Com Anam a IB3 i Pere Estelrich, coordinador del suplement Bellver. ,
El PP reclama al Consell la millora i ampliació de la carretera de Felanitx a Porreres .
Dies enrere el Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, va visitar el nostre poble, els nostres malalts, les persones majors i també els més jovenets a l’escola. Va ser rebut per la batlessa Xisca Mora, la qual ha manifestat que va ser “un plaer poder-lo saludar: és un home proper, empàtic i intel·ligent”. El bisbe va voler conèixer de primera ma el dia a dia de la nostra gent, i també ser conscient i reconèixer la gran feina que fan tots i cadascun dels voluntaris del consell parroquial i de Càritas estant al costat de qui més ho necessita en moments de dificultat i vetllant pel manteniment del patrimoni eclesiàstic de Porreres. .
Porreres optarà al premi Poble agrícola mallorquí de l'any .
Quins són els millors municipis d'Espanya i per què? Aquesta és la incògnita que volen resoldre les capçaleres de Premsa Ibèrica a través del premi Poble de l'Any, una distinció que s'estrena aquest any per visibilitzar, cuidar i impulsar els pobles espanyols i l'entorn rural. Alcúdia, Capdepera, Manacor, Porreres, Sa Pobla, Calvià i Llucmajor, han estat els municipis elegits per un jurat d'experts. La votació popular per escollir un guanyador va començar el passat dia 24 de juny a través de la pàgina web www.mejorpueblo.es/mallorca-baleares. Després d'una primera ronda de presentació de candidatures als territoris participants de Mallorca, que es va tancar el 15 de juny passat, un grup d'experts ha triat Alcúdia, Capdepera, Manacor, Porreres, sa Pobla, Calvià i Llucmajor pobles finalistes per categoria a partir dels mèrits presentats. Els guardons distingeixen entre tres àmbits diferents: agricultura, marítim i cultura. Per al premi Poble Agrícola Mallorquí de l'Any, els pobles escollits són Manacor, Porreres i Sa Pobla. Els candidats per a poble marítim mallorquí de l'any són Alcúdia, Calvià i Llucmajor. D'altra banda, els elegits per a poble cultural mallorquí de l'any són Alcúdia, Capdepera i Manacor. El jurat especialitzat ho han integrat Antoni Salas, president de la FELIB; Bernardino Jaume, de Renault Llucmajor; Xisco
Europa Press/ El PP ha reclamat al Consell de Mallorca la millora i l'ampliació de la carretera de Felanitx a Porreres i presentaran una moció al respecte al proper ple del Consell, així com als ajuntaments dels dos municipis. En una nota de premsa, la formació popular ha explicat que a través d'aquesta moció volen instar el departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell a redactar i executar el projecte per a la millora de la carretera i aconseguir més seguretat en la circulació de vehicles i ciclistes, així com a l'adequació dels vorals. El portaveu del PP al Consell, Llorenç Galmés, ha assegurat que "cal" una ampliació "urgent" d'aquesta via, a causa del "gran volum" de trànsit que sosté, especialment a l'estiu perquè dóna accés a zones costaneres, com Portocolom . "És tan estreta que, segons quins trams, dos vehicles pesants no poden circular alhora i s'han d'aturar", ha apuntat. Galmés també ha destacat que és una carretera "insegura", on hi ha "diversos punts negres" on s'han produït molts accidents i que s'han d'arreglar. A més, el portaveu ha remarcat que la xarxa viària de l'illa necessita una “millora general”, i que la presidenta del Consell, Catalina Cladera, “s'ha de posar a treballar urgentment” i “renegociar” el conveni de carreteres. "No valen excuses", ha declarat. El portaveu popular ha visitat aquest dimecres la carretera acompanyat del conseller Mauricio Rovira; el regidor de Porreres, Joan Obrador, i els regidors de Felanitx Pedro Acosta, Marta Cano, Sebastià Adrover i Rafel Rubio. .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 26-6-2022.
Albercocs amb nissaga
Biel, amb la seva mare, Margalida Rosselló, i Tonina, quan sols tenia dos mesos. .
(Carme Escales/UH) Biel Mora lidera el relleu d'un fructífer negoci familiar d'albercocs a Porreres, que ha après de la seva mare. Les llavors, a la vida pagesa, són or en drap, aliment, esperança, futur… Són vida. En aquesta història hi ha llavors de cultiu, aliment, empresa i família. És una història familiar amb molt de gust a albercoc, el fruit que al seu dia no faltava a cap cistella, cuines o camps de Porreres i en bona part de Mallorca. Alguns dels primers arbres d'aquest fruit al poble els va plantar, fa més de cent anys, Gabriel Rosselló Servera, a qui tots coneixien com a Biel Parrí. Així també anomenen avui el seu nét, Biel Mora, que ha pres el relleu familiar de la producció d'albercocs, assecat i venda. Com tants fills del camp, Mora va voler volar a conèixer ciutats, i va aprofitar per formar-se i viure el negoci de l'hostaleria. Ho va fer als Estats Units i a Alemanya. A la tornada, al local de la plaça major de Porreres que durant 400 anys havia estat l'escrivania del poble, va obrir el restaurant i espai gastronòmic L'Escrivania, fa 11 anys. Aquest ha estat el seu laboratori per descobrir el potencial culinari dels albercocs, que a més d'introduir-los a tot tipus de plats, els envasa secs, però també banyats en xocolata, en gelats o en pots de confitura. El cultiu ecològic d'albercoc, un producte local de venda tot l'any, i el valor d'una tradició agrícola posada al dia, amb estructures i eines de treball modernes, respectant el procés ancestral, han anat guiant Biel cap a una altra meta. «Fins ara he pogut donar a conèixer l'albercoc, al restaurant i amb tots els productes que elaborem. Ara tenc ganes d'explicar la nostra història, que és la història de Porreres, mostrar el cultiu i assecat natural, amb vapor de sofre, sense estressar el fruit. I ensenyar com hem adaptat un procés totalment tradicional a una modernització que ho facilita tot», afirma. Entre els seus més de 2.000 albercoquers vol obrir un espai des d'on explicar què fan i com ho fan, donar a tastar el seu producte i experimentar amb ell en un taller de cuina, visitar les plantacions, Als 40 anys, sense fills, Biel es preguntava a qui traspassaria la passió que sent pel que té entre mans i les ganes de prolongar en el futur aquesta dedicació. És un llegat que sap, no es pot assegurar ni imposar als fills. Però, almenys per tenir l'oportunitat que passi. La intenció és que no sigui filla única, «per tenir una carta més per jugar» –diu–, en aquesta transmissió del saber cuidar la terra i continuar rebent-ne, rendint així homenatge al seu padrí matern i a tot el que ell va sembrar.
A la finca de sa Volta, de Porreres, s'han sembrat milers d'arbres de varietats locals
.
Rafel Figuera, encarregat de producció d'Agromart, desgrana la gran quantitat d'arbres sembrats. De figueres, hi ha 900 plantes de cinc varietats diferents, sembrades sota l'assessorament de l'expert Montserrat Pons. De pomeres, n'hi ha de quatre varietats «amb la idea de recollir pomes tot l'estiu, una més primerenca al juny i les altres entre el juliol, l'agost i el setembre». De pruneres de frare roig o frare llarg –segons la zona– i que són de forma allargada, hi ha uns 500 arbres. Amb aquestes prunes es fa una confitura exquisida. També hi ha prunes anomenades de maduixa i de plàtan. 400 arbres més de cada varietat. «Són prunes rodones. Tenen aquest nom perquè recorden el sabor d?aquestes fruites», comenta. De presseguer, 900 arbres més. 300 de cada varietat: sineuer, groc tardà i mamalló. Són tres préssecs molt diferents entre ells, n'hi ha de grocs i vermells, però tenen la peculiaritat que desprenen l'olor que els d'avui han perdut. "El seu gust és exquisit", assegura Rafel Figuera. I, de l'albercoc, fruit per excel·lència de Porreres, s'han sembrat tres varietats diferents: murtó, que fa honor a Gori Murtó, agricultor i viverista local que va trobar anys enrere aquesta varietat; el reconegut de galta vermella i l'inquer, que va descobrir el tècnic agrícola Bernat Cañellas en aquella zona del Raiguer. A la finca de sa Volta, l'any passat es van sembrar els peus i aquest any s'han empeltat. S'ha fet in situ, a l'antiga, perquè el material vegetal mallorquí no se'n pot treure fora; fet que dóna complexitat al projecte. Ja s'ha empeltat dues vegades perquè en alguns casos no va bé. Per això, ara es fa un tercer empelt i s'espera que hagi fructificat el 100% de l'arbrat. Pel que fa a la producció, Rafel Figuera explica que «l'estiu del proper any començarem a recol·lectar alguns fruits esporàdics, i possiblement, d'aquí a dos anys ja tinguem una producció comercial. Entre el quart i el sisè any ja estaran en plena producció. Serà per quan s?espera recol·lectar uns 100.000 quilos de fruita». La feina per poder recuperar totes aquestes varietats no ha estat fàcil. Al projecte hi han participat moltes persones i s'ha recorregut tota l'Illa cercant arbres, contrastant i verificant si es autòcton. Els anys d'àrdua feina ja comencen a donar els seus fruits. D'aquí dos anys ja els degustarem.
Dites tradicionals de l'albercoc Alacantins i albercocs porquins, molts i roïns Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc Esperar que munti es joc, esperança d'aubercoc
Festa de la Flama de la llengua a l'Agrupació Cultural
Plaga als albercoquers Gori Vicens / UH En les darreres tres dècades es poden comptar a centenars els albercoquers que han mort a causa de les plagues i malalties que els han afectat. Amb motiu de la fira de l' albercoc de Porreres, el tècnic de l' Associació de Productors Ecològics de Mallorca (APAEMA), Miquel Serra, ha dissertat sobre l'estat sanitari de l' albercoc de Porreres, localitat per excel·lència d'aquest fruit i on molts dels exemplars han anat morint, minvant la producció considerablement, i motivant que s'hagin de cercar noves varietats a plantar o bé fer noves plantacions tenint en compte les plagues i malalties. Miquel Serra va parlar de tota una sèrie d'elles, com el poriol allargat o el dormidor, que ataca les fulles; un fong, monilia (Monilia spp), que asseca les puntes dels arbres i que fa que deixi de tenir creixement, o la coneguda mosca del mediterrani (Ceratitis capitata) que pica el fruit, també d'altres fruiters. Però ens centrarem en els més letals. Serra, destaca el cuc capgrossos (Capnodis tenebrionis). «Es tracta d' un escarabat que posa els ous al costat de les arrels. D'aquí neixen unes larves que se'n van cap a les arrels fent malbé molt el sistema radicular, tant que fins i tot pot acabar matant l'arbre en un termini de dos o tres anys», explica Serra. Aquest cuc és un dels que més limitacions posa a aquest cultiu. Recordem que la màxima esplendor dels sequers d'albercocs de Porreres va ser entre els anys 1965 i 1970 – quan es van recollir més tones d'albercocs–, però després ja va caure en picat per l'arribada d'aquest escarabat que ha anat matant multitud d'arbres a la seca que hi havia a la zona de Porreres, Montuïri i Campos. Segons Serra, «no té solució, no hi ha tractament possible, el més important és tenir els arbres ben cuidats». També afecta altres fruiters d'os com la prunera o el préssec. A més de plagues i malalties, amb el canvi climàtic van sorgint altres problemes als cultius. De cada cop els hiverns són menys freds i l'albercoquer necessita acumular una sèrie d'hores per sota dels set graus, per després florir i fructificar bé. Com ja fa uns anys que els hiverns no són tan freds, ja que la campanya de l'albercoc és més reduïda perquè els arbres tiren la flor. Aquesta nova incidència climàtica tampoc no té remei. La solució és intentar trobar noves varietats que siguin menys exigents en hores de fred, les autòctones galta vermella o caníno necessiten acumular moltes hores. El cirerer, per exemple, té el mateix problema.
Cada any el 22 de juny s’encén la flama de la llengua al Canigó, el cim pirinenc emblemàtic de la Cerdanya i el Vallespir. Des d’allà, el dissabte de Sant Joan es distribueix a distints punts dels territoris de parla catalana amb la voluntat de simbolitzar la unió de tots els territoris que compartim la mateixa llengua. L’any 1907, un alaroner, l’escriptor Joan Rosselló de Son Forteza, va organitzar-ne la primera encesa des del cim del Castell d’Alaró. Des de fa 24 anys, la delegació d’Alaró de l’Obra Cultural Balear organitza l’anada a cercar la flama al continent i el trasllat a Mallorca, on, en un acte que se celebra l’horabaixa del mateix dia 23, la distribueix entre representants d’altres delegacions locals de l’OCB i altres organitzacions amigues. Enguany l’Agrupació Cultural de Porreres serà una de les organitzacions convidades a recollir-la i, dia 25, coincidint amb la presentació del Quefir co(R)evolution s'ha fet, una recepció al local social. Durant la recepció, amb la flama s’encendrà un llum d’oli, com a homenatge a la revista que des de fa 44 anys contribueix a la consolidació de la nostra llengua en totes les funcions socials que corresponen a l’idioma propi.
El bar Can Guillem a la ruta del Pla de la Mostra de Cuina de Mallorca La ruta del Pla de la Mostra de Cuina de Mallorca ha estat presentada a la sala de plens de la Mancomunitat Pla de Mallorca a Petra i comptarà amb 16 restaurants participants. Els municipis que hi participaran són Santa Eugènia, Algaida, Sencelles, Montuïri, Porreres, Lloret, Costitx, Sant Joan, Sineu, Llubí, Maria, Ariany, Petra i Vilafranca. La ruta tendrà lloc des de dijous fins diumenge, ha informat l'organització en una nota. Els 16 restaurants de la Ruta Pla són: Bar Ca'n Guillem, Bar Celler Randa, Can Dimoni, Can Salom Restaurant, Can Toni des Puig, Can Tronca, Celler Can Font, Celler Son Toreó, Es Pou, Hortella d'en Cotonet, Moments, Notenom Fusion Food, Restaurant Juniper, Sa Casa Mallorquina, Sa Cuina de n'Aina i Taverna Can Pieres. A més, el dissabte hi hagué actuacions musicals gratuïtes a la plaça de la Vila de Porreres. De 19.30 a 20.10 hores tocà la batucada itinerant «Valquíria» juntament amb la «Batucada de Porreres» i de 20 a 21 hores va ser el torn del grup «Carretera 80».
Nous premis literaris “Vila de Porreres” 2022 El passat diumenge dia 26 de juny a l'Auditori es va efectuar el lliurament dels premis literaris Vila de Porreres. Les obres guardonades han estat: "L'anhel més preat", de Josep Maria Seró Domènech (Tarragona) en la modalitat de narrativa i "Pascor", de Pere Suau Palou (Bunyola) en poesia. En aquesta edició s'han presentat 10 obres en la modalitat de narrativa i un total de 33 de poesia.
Pau Llaneras, convidat El corredor porrerenc de 24 anys de l'Arabay Cycling Friendly Team Balears va córrer el campionat d'Espanya en ruta disputat per les carreteres de Mallorca, juntament amb el seu equip que fou convidat per l'organització.
Joan Sastre, defensa del PAOK:
«Em feia falta sortir del Mallorca per gaudir i continuar creixent»
A principis d'any, Joan Sastre Vanrell (Porreres, 1997) va decidir iniciar una nova vida lluny de l'Illa on havia crescut i fora del club on s'havia format. L'ascens a Primera Divisió i l'arribada de Pablo Maffeo limitaren molt el seu espai a l'onze —a la primera meitat del curs només havia estat titular dues vegades— però varen acabar obrint-li les portes d'una nova experiència al PAOK de Salònica i al futbol grec. Fa unes setmanes es deslligava del Reial Mallorca, el seu club des dels dotze anys, i signava un nou contracte fins al 2026 al país hel·lè. El lateral, que ha posat fi a les vacances a l'illa per començar la feina de pretemporada, admet que va ser una decisió tan complexa com necessària. .
—Com va la nova vida a Grècia? —Molt bé, la veritat és que estic molt content amb el canvi d'etapa i haver pogut viure aquests mesos a Grècia, en un club i una ciutat grans. He pogut gaudir de molts més minuts i de tot el que hem fet allà. —Necessitaves sortir del Mallorca? — Des de l'inici de temporada ja es tenia clar, o decidit, el rol que ocuparia. I quan un futbolista jove no juga i necessita minuts, ha de cercar una sortida. En aquell moment era allò que volia i necessitava, deixant sempre molt clar que el Mallorca és el club de la meva vida i que sempre he tengut un cor mallorquinista. Però al final som jove, tenc la il·lusió de jugar, de créixer com a futbolista i com a persona, i estava clar que potser aquella etapa havia d'acabar-se per cercar el que em feia falta. —A Salònica has trobat el que cercaves? — Sí. Estic en un club seriós, que allà sempre lluita per tot, tant per la Lliga com per la Copa, i que aquest any, a més, tendrem opció d'entrar a Europa. És un somni que des de petit volia fer realitat i ara tendré l'oportunitat de complirho. — Nou país, nova ciutat, nova lliga. Què t'ha costat més? —Després de dotze anys en un mateix lloc, totes les experiències són noves. Sempre havia estat a la meva illa i al club. Ha estat un canvi gros i complicat, encara que hi he trobat bona gent i un bon club. El més complex és el tema de l'idioma, segurament. El més positiu és que gairebé tothom parla anglès. A la resta de coses, malgrat el canvi, no hi ha problemes. M'han rebut molt bé, amb il·lusió i joia, i jo he intentat demostrar-los que estic preparat per al
repte. —Com va ser aquell moment exacte en què prens la decisió de canviar de rumb? — Al futbol mai no saps on acabaràs. Jo sempre m'he sentit molt estimat a Mallorca, crec que l'afició m'ha abrigat i ajudat en tot, però arriba un moment en què no jugues tant o ja tenen presa la decisió de qui és el primer. Això va ser difícil d'entendre, perquè venia d'aconseguir un ascens i fer un gran any. A partir d'aquí, quan era jove, necessitava experiència i ho vaig parlar amb la meva família quan es va obrir el mercat. Tenia decidit que volia sortir per tenir minuts, gaudir i créixer. Em trobava bé al Mallorca, però per créixer esportivament i personalment ho necessitava. Després va arribar l'oferta del PAOK i no la vaig rebutjar - Havies parlat abans amb l'entrenador? —Crec que tant la directiva com el cos tècnic ja tenien pres una decisió. Jo cercava els meus objectius, els meus propòsits, i més que parlar-ne varem arribar a un acord de sortida. —Han estat molts anys al Mallorca. Te n'anares dolgut amb alguna cosa o amb algú? — M'he sentit molt estimat. Hem viscut anys increïbles i inoblidables. Hem fet història al club i han estat anys que seran difícils de repetir en un altre moment. Des de petit somiava jugar a l'equip de la meva terra i poder gaudir de l'afició. Això no te preu. —Només queden Raíllo, Abdón i Lago Junior. Sembla que s'acaba aquell cicle que va començar a Segona B. — Després de tants anys vivint coses impressionants, de celebrar ascensos i també algun descens, de poder viure tots aquests moments, cal tenir clar que les etapes s'acaben. Cal acceptar sabent que s'ha viscut una experiència increïble i sabent que venen altres coses que has d'afrontar amb la mateixa alegria i la mateixa força. — Si haguessis de triar un moment bo i un altre dolent d'aquests dotze anys a l'entitat... — Els bons són els ascensos, és clar. Sobretot el primer que aconseguim a Primera Divisió després d'un play-off molt complicat. Però és veritat que en total han estat dotze anys i que el millor ha estat això: poder estar dotze anys al Mallorca i viure tantes emocions. Aquell partit contra el Deportivo, remuntant i amb afició a casa, va ser increïble. El moment oposat va ser baixar després. No tenc dubtes que allò ens va fer més forts, a nosaltres i al club. — I si haguessis de nomenar un company i un tècnic? —No podria dir ningú en concret. He tengut molts entrenadors i tots m'han ajudat molt. Si n'escollís només un m'equivocaria. I amb els companys igual, tothom t'aporta sempre alguna cosa. — Com vares viure, des de Grècia, la segona part de la temporada que feren els companys? —De prop. Moltes vegades em coincidia amb algun partit, però n'he vist molts d'altres. Tenc l'ànima mallorquinista i sempre portaré el club a dins. Vaig veure també el darrer partit a Pamplona amb el cor encongit, però afortunadament va anar tot bé i em vaig alegrar molt. -Quin objectiu t'has marcat per a la nova temporada al PAOK, la primera que començaràs allà de zero? — El que és important és el dia a dia, anar fent petits passos que al final ens donaran altres objectius. Les temporades són molt llargues i no cal mirar tant la meta final sinó el dia a dia, el setmana a setmana. .
(Carlos Román | foto: Pilar Pellicer | UH)
juny de 1971 · Fa 51 anys .
“Feim futbol perquè no tenim altres coses” (Resum de la temporada 1970-71 a Primera Regional) Preparació.-Dos entrenaments a la setmana, dimecres i divendres a partir de les vuit del vespre. Començaven amb gimnàstica (mitja hora), jocs de pilota i després un partidet. L'entrenador tenia uns trenta anys i abans havia estat jugador, i tenia poder de multar als jugadors en 250 pessetes quan arribaven tard als partits, no assistien als entrenaments, o hi havia paraules entre els jugadors. Materials.-Eren comprats pel Club, bons materials. Els vestuaris es renovaren però no els dels visitants ni el de l'àrbitre. Es posaren nous els banquets, graella, penjadors i cinc dutxes, dues d'aigua ca lenta i tres de freda. Les camisetes vermelles i els calçons blaus, les calces d'aquests dos colors. Sabates de goma. Els trasllats es feien, primer amb camiona, però llavors les arques no varen poder sostenir la despesa, i els trasllats es feien en cotxes dels directius i d'alguns jugadors. Socis. -Hi havia uns 150 socis,90 homes que pagaven 400 pessetes i 60 dones i 250 pessetes. Els socis d'honor, 1000 pessetes i eren quatre. Primes i sou.-No hi havia sou base, els jugadors es quedaven el 50 % del producte de les taquilles. El que quedava després de pagar les despeses. L'àrbitre costava 1.500 pessetes amb un linier i 2.000 si eren dos els liniers (que varen ser poques vegades). A Santa Margarida, el primer partit, hi havia una prima de 20.000 pessetes. Més un sopar de 5.000 pessetes. Al segon partit la quantitat ja baixà a unes 3.500. Però els sopars seguiren fins al final. Llegenda negra: Expulsions.-Un jugador, al primer partit, per agressió a un contrari (Santa Margarida), un jugador (Alaró) pel mateix motiu, un a Porreres per "molestar" a l'àrbitre, tres a Campos, un per insults, un altre per acollonar-se de l'àrbitre i l'altra per intent de revolucionar als companys, dos a la Colònia per molèsties a l'àrbitre. Total: 8 jugadors expulsats. Amonestacions: unes 15 amb una multa de 25 pessetes. Multes pel comportament del públic i una de 1.000 pessetes i una altra de 500. Diverses multes de 25 pessetes. Per anomalies amb els papers. Ferits: tres greus: una luxació de colze, rompuda de monyeca i rompuda de fibres a un peu, i després els ferits “normals". Què hi ha falta: Sort i injustícies dels àrbitres. Un parell de jugadors nous hagueren fet cosa bona, però no massa" (Toni i Miquel). En Fiol afegeix “Un bon mig volant ens hauria anat molt bé”. Com us heu duit amb els directius?.-Bé, contesten els dos, ni s'han molestat per les multes. Tampoc hi ha hagut injustícies en les alineacions (tant En Toni com En Miquel han estat sempre titulars).
He jugat a futbol -"Perquè m'agradava. I perquè crec que tonifica. Les aspiracions a fer una bona temporada (Miquel "M'agrada el futbol. Per promocionar el futbol de Porreres. Per passar el temps. I guanyar uns bons diners si n'hi havia (Toni)."Perquè m'agrada i per conèixer la meva capacitat física (Fiol). "El final ha estat el que tots tres pensaven. Han quedat els penúltims. (Veure classificació adjunta) El públic de Muro i el de Petra han estat els més violents i durs, i, per tant, els que imposaven més respecte.El del Constància i el de Manacor, els pobles més grans, han estat els més esportius. No ha faltat res (Fiol) “al públic de Porreres li ha sobrat voluntat. Ha sabut aguantar les derrotes (que han estat moltes) i ha continuat assistint al camp" (Toni). Els tres volen parlar d'un punt especial: la força pública, els ci vils. "L'actuació de la força pública no ens ha satisfet, trobaven que les entrades dins el camp havien d'estar subjectes a les decisions dels àrbitres i que certes expulsions d'espectadors no estaven motivades”. (Parlen: Miquel Tomàs i Toni Servera por part dels jugadors i En Toni Fiol per part dels directius). Els civils han estat consultats i han dit al respecte: "Nuestra actuación gira alrededor de dos puntos: orden público y protección al más dèbil". A més m'han parlat del fanatisme del públic porrerenc. Revista “Envant o enrere?”, editada per l'Obra Cultural de Porreres. Número 2. Juny de 1971. Entrevista de Guillem Llinàs.
La temporada 1970-71 a 1ª Regional
Aquesta classificació correspon a la jornada 26ª de la temporada 1970-71 a Primera Regional disputada el 28 de febrer. Vendria a ser la tercera divisió actual, dividida en dos grups, Palma i pobles. El Mallorca jugava a segona divisió i Poblense, Eivissa i Atc. Balears a tercera. Eren els anys de la gran rivalitat entre el Montuïri i el Porreres, que jugava al camp de n'Hereveta. A la jornada 23 a Primera Divisió el València era primer i Atco. de Madrid, Real Madrid, Barcelona i Atc de Bilbao ocupaven les primeres posicions seguits de Sevilla, Celta, Real Sociedad, Granada, Sabadell, Málaga, Español, Real Gijón, Las Palmas, Elche i Zaragoza. A Segona els tres primers eren Betis, Córdoba i Mallorca. A tercera Mestalla, Girona i Europa. Per últim el grup de Palma estava encapçalat per Collerense, Soledad, Santa Catalina , Andratx i Poniente.
Preus de bogeria als lloguers turístics
.
q Després d'una setmana de mudances, ha obert les portes la nova oficina del CBPAE a Porreres, gràcies a l'Ajuntament, que ho ha fet possible. Es troben al carrer d'en Sala, núm 11, primer pis. Just al veïnat de l'associació de Varietats Locals.
L'estiu de la recuperació, l'estiu del malbaratament. Balears va camí de convertir-se en un resort per a milionaris. La cistella de la compra puja, però la inflació sembla fer només mal a la butxaca d'alguns consumidors. Mentrestant, altres es poden permetre llogar xalets d'autèntic luxe. I si seguim mirant la part 'luxury' de les plataformes de lloguer de vacances, Mallorca està plena d'arrendaments per dies o setmanes a preu d'or: arquitectura colonial a Deià per 2.950 euros la nit; una finca del segle XVII a Porreres amb capacitat per a 16 viatgers, 9 habitacions i sis banys i mig costa 3.992 euros cada dia. Antoni Barceló, president de l'Associació d'Habitatges Turístics de les Balears (HABTUR), confirma la tendència a Mallorca: «Hi ha demanda de cases d' alt standing, especialment en aquesta illa. El problema és que no hi ha tantes propietats d'aquestes característiques a Mallorca».
q Ofertes de feina. Oficial 1ª fontaneria i oficial 2ª d'electricitat amb carnet B. Experiència en el perfil. Empresa de Porreres. Horari: jornada completa. Salari: segons conveni. Persones interessades enviar el cv a: administracio@eliteinstalacions.com q Campionats de Balears sub-16 per equips, celebrats a les pistes de Manacor. Causaren grata impressió les nines del Club Atletisme Porreres, quedant quartes amb 64 punts. A nivell individual el més destacat es va veure en salt d'altura, on la porrerenca Paula Obrador va superar el llistó a 1'50 metres. q Agroturisme de Porreres necessita cambrer-a a jornada completa. Imprescindible parlar alemany o anglès i residir a la zona. Horari: a concretar. Salari: segons conveni. Persones interessades poden enviar el seu cv a: faustino.rodriguez@valentinhotelgroup.com
Un estiu de 40 graus de temperatura màxima Durant cinc dies, des del 14 al 18 de juny, les temperatures màximes han estat de gairebé 40 graus a Porreres, registrant la temperatura més alta de Mallorca. Hem viscut unes jornades de malson, amb les temperatures més altes des de començament d'any i una escalada dels termòmetres amb registres completament anòmals. S'han registrat diversos rècords històrics de temperatura a Porreres, on s'ha arribat als 39,7 graus. Una xifra mai assolida des de 33 anys enrere, des de que es va instal·lar l'estació meteoròlògica automàtica a Ses Forques i que ara es troba als dipòsits d'aigua municipals del camí del puig d'en Femella.
q Residència de Porreres necessita 2 vacants d'auxiliar d'infermeria o geriatria (o tècnic de farmàcia). Horari a temps parcial o complet. Salari segons conveni sector residències. Persones interessades enviar el curriculum a: casnotari@gmail.com .
Contacta amb nosaltres Si teniu una queixa o voleu fer una pregunta que no s'hagi contestat envieu un correu electrònic al nostre editor: binerbo1@gmail.com o enviau-nos un missatge al telèfon 648257430, obert les 24 hores del dia.
El festival Out! en ruta a l'Auditori
.
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 19 – juliol 2019. Obres de connexió de drenatge del camí de Marina. Les
obres previstes han rebut l'autorització corresponent de la Comissió d'Urbanisme del Consell. La conducció de clavegueram de recollida d’aigües pluvials és necessari que es coordini amb les obres del projecte constructiu del vial de connexió entre el carrer Santa Creu i el carrer Pont. MÉS per Porreres denuncia abocaments incontrolats de les obres de la nova ronda. MÉS per Porreres ha denunciat al
Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (SEPRONA) l'abocament de materials de construcció i terra a la parcel·la de davant el dipòsit d'aigua del camí del Puig dels Soldats. Josep Francesc Sastre compleix 50 anys com a sacerdot.
Mossèn Josep Francesc Sastre Mora (Frígola) celebra les seves noces d'or com a sacerdot. Nascut el 1932 es va ordenar el juny de 1969. En el transcurs d'aquestes dècades ha estat destinat a les parròquies de Pina, Lloseta, s'Horta i Portocolom, on va estar 21 anys. També ha ajudat Porreres, Sineu, Algaida i Vilafranca.
La mallorquina Chantal Mohie, amb Des de Zero, en la categoria de ficció nacional; Xavier Seron, amb la cinta belga Squish, en la de ficció inºternacional; i Miquel Missé i Aitor Aguirre, amb Es recepta silenci, en documental, són els tres curtmetratges que han guanyat els premis Out!, votats pel públic, en la qual ha estat la cinquena edició d'Out! Mostra de Cinema LGTBIQ+ de les Illes Balears. Aquests tres curtmetratges i altres es pogueren veure a l'Out! en Ruta, que arrencava el diumenge 19 de juny a l'Auditori de Porreres, organitzat per l'associació cultural Mèdit. La importància de certàmens com l'Out! demostra que el cinema LGBTI té cada cop més bona acollida entre el públic, tot i que continua sent difícil la distribució d'aquest tipus de pel·lícules. .
Quico Alabat serà el nou entrenador del primer equip de la U.E. Porreres .
Presentat a finals de juny. En Quico ve d'entrenar el primer equip del Gènova els darrers tres anys. Amb aquests tres anys ha aconseguit un ascens a tercera divisió i dos play-offs d'ascens. El nou entrenador, juntament amb el seu cos tècnic, ve al Porreres assumint el repte d'obtenir l'ascens a tercera divisió, un objectiu que s'ha intentat, durant les darreres temporades, sense resultat.