Porreres treballa en la prevenció de violències masclistes
Porreres a la lluna plena. Bona fotografia del nostre poble, durant la lluna plena d'agost, una de les més clares de l'any, realitzada per Rafael Oviedo.
Angela Davis té el seu propi grafiti a un carrer del poble. Recentment, des de la Fundació IRES s'ha duit a terme una sèrie d’actuacions per a la prevenció de la violència de gènere en diferents àmbits del municipi de Porreres, dirigides a múltiples perfils en la seva població i orientades cap a la formació, la sensibilització i la promoció de la igualtat de gènere. Una de les activitats destacades ha estat el cicle de tallers “estratègies per a l’apoderament feminista” dirigit a dones del municipi. Intel·ligents, fortes, decidides, generoses, resilients, empàtiques i, sobretot, valentes, així s’han mostrat les participants durant les diferents sessions. Juntes, en cada taller, han pogut compartir espais de reflexió personal i col·lectiva, exposar vivències i aprendre noves estratègies per a enfortir la seva autoestima. D’altra banda, l’Associació de la Tercera Edat de Porreres ha participat en el cicle de tallers “La petjada feminista”. Durant les activitats han pogut aprendre i incorporar nous coneixements sobre la igualtat entre dones i homes, mitjançant un viatge per la realitat simbòlica i social del territori: les tradicions, la cultura, l’art, la història de les dones, els mites i llegendes, i molt més. En aquesta experiència compartida, hem descobert que les dones de Porreres són dones fortes des de sempre. Un poble que Angela Davis té el seu propi grafiti en un carrer.
En el construcciótoptenendepiscines
setembre 2022 núm. 92 «Aquest és un moment molt emocionant a la història, cada vegada més gent reconeix que el món ha de canviar» (Angela Davis, activista afroamericana i filòsofa)
Porreres és el desè municipi de Mallorca amb més piscines construïdes per 10.000 habitants, després de Santanyí, Campos, Artà, Sineu, Selva, Ses Salines, Petra, Sencelles i Bunyola, segons ha denunciat Terraferida que ha comparat les fotos aèries de Mallorca entre 2015 i 2021. S'han trobat molts de canvis. Un dels més sorprenents és que s'han construït 5.271 noves piscines. Són 17 cada setmana al llarg de 6 anys. A Porreres, en aquest període, s'haurien construït més de 80 piscines. Les 5.271 noves piscines no són totes. Són, de mitjana, 880 piscines construïdes cada any. Curiosament, la majoria d'aquests municipis són gestionats per equips de govern ultraconservadors de dretes. La construcció massiva de piscines va lligada a la construcció massiva de residències a fora vila, una tercera part del total. Costa creure que la majoria puguin ser legals, segons Terraferida que diu que “posen en risc els recursos hídrics, pel consum tan elevat que tenen”. De fet, cap municipi s'ha plantejat restringir res. Tampoc el Govern, ni el Consell. Això és el que més espanta. Tot un canvi de paisatge en un any de sequera que obliga a decretar restriccions d'aigua. Per això, Terraferida proposa mesures concretes sense les quals no podem ni imaginar garantir aigua per a tots en el futur: prohibició definitiva de construir més piscines a Mallorca, protecció definitiva del sòl rústic i no permetre més xalets amb piscina, reclassificació dels sòls urbanitzables a sòl rústic, impedint nous desenvolupaments i tarifes progressives en el preu de l'aigua, gravant el consum abusiu lligat a piscines i jardins tropicals.
A més dels tallers preventius, s’han dut a terme formacions en sensibilització, prevenció i atenció en violències masclistes, dirigides a múltiples professionals de l’administració pública. Es tracta d’una iniciativa que ha estat altament valorada per tot l’alumnat, tant per l’adquisició d’instruments pràctics en el seu dia a dia laboral, com per les orientacions facilitades respecte a la vida personal. En tot el programa, l’enfocament feminista ha estat crucial per a comprendre la realitat i transformar la societat present i futura en una més igualitària. Perquè ara s'entén millor la importància de la dona en el paper col·lectiu i l’efecte que té la petjada que deixa en el món. Són moltes les persones participants que han fet possible aquesta experiència.
I per què Palma no és Patrimoni de la Humanitat?
Maria Barceló, catedràtica d'Història
—No hi ha hagut mai voluntat política per fer-ho. Palma va ser una de les grans ciutats medievals de la Mediterrània occidental, connectada amb tots els ports del Mare Nostrum i fins i tot amb Flandes. Per aquí passaven mercaders venecians o genovesos que es dirigien al nord d'Europa. Famílies acomodades de la ciutat tenien objectes de valor italians i flamencs. -Mallorca tenia una situació estratègica. —El Regne de Mallorca era una autèntica cruïlla de rutes marítimes i, per tant, de gent i cultures, des de Barcelona i València fins a Constantinoble, i des de França fins al nord d'Àfrica, però per aquí també passaven castellans, biscaïns, gallecs, andalusos, portuguesos, italians, nord-africans... Alguns es varen quedar. També hi ha mallorquins que varen sortir fora. Quan Alfons el Magnànim va traslladar la seva cort a Nàpols el 1442, diferents mallorquins varen ocupar càrrecs institucionals, com Tomàs d'Olesa, que va ser bibliotecari reial. També hi ha mallorquins que estudiaven a Roma o Bolonya. A Itàlia, els mallorquins allà presents varen conèixer noves idees, un nou ambient cultural, humanista i renaixentista. I tot això va tornar a Mallorca. Estem parlant sempre d'elits intel·lectuals i culturals. -Una societat que també era esclavista. —Sí, a Mallorca hi havia molts esclaus, sobretot al segle XV, principalment del nord d'Àfrica i les Canàries. Eren una mercaderia més. Cal no oblidar que els mallorquins ja eren a Gran Canària el 1342 i varen fundar el bisbat de Telde, abans que castellans i portuguesos. Pràcticament, els mallorquins varen ser els primers europeus que varen veure els aborígens de Gran Canària. Un s'imagina una activitat frenètica a la zona portuària de Palma.
—Sí, per unanimitat del meu departament. També el nomenament com a Filla Il·lustre de Porreres va tenir la unanimitat de l'Ajuntament.
—És un gran problema per a qualsevol govern de qualsevol país. Cal tenir voluntat, sensibilitat i pressupost. En el nostre cas, amb un gran patrimoni de l'Església, cal unir voluntats amb l'Administració, ja que aquesta té un deure de conservació i de divulgació de la cultura, per sobre d'ideologies i creences. -Què cal fer amb Sant Jeroni?
Joan J. Serra / Última Hora
-Què suposa per a vostè ser Filla Il·lustre de Porreres?
-Com es conserva un patrimoni de grans dimensions i amb segles d'antiguitat?
—Doncs resulta que els seus vestigis més emblemàtics, la Seu, el castell de Bellver, la Llotja o l'Almudaina, són els edificis més visitats de la ciutat. El nucli històric de Palma no és Patrimoni de la Humanitat, però hi ha ciutats que sí que ho són i no li arriben de lluny en quantitat i qualitat d'edificis, museus o col·leccions. En qualsevol cas, els turistes de totes les grans ciutats europees sempre visiten o pregunten per la catedral o els vestigis medievals.
—A l'Arxiu del Regne hi ha molts documents que no estan classificats ni catalogats, però passa el mateix al Diocesà, els parroquials, els conventuals i els municipals. Recordem que, amb la Revolució del 1868, Andratx, Santanyí i Porreres varen ser els tres pobles de Mallorca que varen cremar els seus arxius municipals.
-Què cal estudiar per l'Edat Mitjana a Mallorca?
-I a partir de dia primer d'octubre, catedràtica emèrita.
—Des que m'ho varen dir, he plorat diverses vegades de l'emoció. Penso en què dirien els meus pares. Som Premi Ramon Llull i 31 de Desembre, i he estat pregonera de les festes de Porreres –la primera dona a ser-ho– i de la Festa de l'Estandard a Palma, i en aquelles ocasions no vaig plorar. He de reconèixer que m'ha arribat a l'ànima.
Maria Barceló, gran referent de la Història Medieval Maria Barceló (Porreres, 1951) és un dels grans referents de la Història Medieval a Mallorca. Catedràtica de la UIB des del 2010, doctora des de fa 40 anys, passarà a ser emèrita a partir del pròxim 1 d'octubre, però el que més l'emociona, literalment, és haver estat nomenada Filla Il·lustre de Porreres.
-Què es pot dir de la primera Palma cristiana?
—Podem donar-li molts usos culturals propis d'aquesta època: centre d'interpretació, concerts, conferències, exposicions, trobades d'investigadors... El que no pot passar, ni amb Sant Jeroni ni amb cap altre edifici similar, és que caigui a les mans de l'especulació urbanística.
—Per exemple, l'actual carrer de la Mar connectava el moll amb la ciutat. Parlem del moll, no del port de grans vaixells, ja que aquest era a Portopí. El carrer de la Mar era el carrer per on passaven els que venien i els que se n'anaven, amb totes les seves idees, gustos, modes i notícies. El carrer de la Mar no té una gran importància monumental, però sí que té una gran rellevància històrica.
-Queda molta documentació per consultar?
Medieval a la UIB i filla il·lustre: «No hi ha hagut voluntat perquè Palma sigui Patrimoni de la Humanitat»
—És una època que s'ha treballat molt i bé, però sempre hi falten coses per estudiar. Tenim poques fonts de la Mallorca musulmana, en bona part per la destrucció exercida pels cristians. Els vencedors sempre volen fer desaparèixer l'etapa anterior, però sempre poden sorgir sorpreses, com el Tresoret Almohade o el Kitab Tarih Mayurqa, la crònica àrab de la conquesta de Mallorca, que es pot comparar amb el Llibre dels Fets, de manera que les dues fonts són força fiables.
Depèn de dos factors principals: de la deposició de les restes a la mort de l’ésser viu i de la seva conservació. Si a Monti-sion no n’hi ha és perquè en la mar on es dipositaren hi havia molt poca vida. Igual pot semblar en el Miocè mitjà (Son Drago, Son Valls d’en Sastre), dipositat a certa profunditat. Aquí, però, hi ha microfauna. Si parlam de conservació, la majoria dels ammonits dipositats en els terrenys del terme s’han espatllat. N’hauríem de trobar més que no s’han conservat. Les closques originals dels mol·luscs de Son Doctor o des Baulenes s’han dissolt. Un altre material ha omplert els buits i ens han arribat els seus motlles compactats sols suficientment per formar una roca molt porosa.
1311 – Fa 711 anys
Amb la promulgació de les Ordinacions de Jaume II de l’any 1300, la monarquia mallorquina pretenia impulsar el repoblament dels espais interiors de l’illa, i una de les àrees menys poblades, menys roturades i més seques de Mallorca eren les terres del SE. Encara que la pobla de Porreres va ser declarada com a tal l’any 1308, abans d’aquesta data ja hi ha constància de la presència de pobladors en el territori des del segle XIII, però segurament disseminats i sense configurar un vertader centre urbà. Així i tot, la bul·la d’Innocenci IV, emanada l’any 1248, ja cita la presència d’una petita capella a Porreres, indici d’un incipient nucli de cases. El terme de Porreres va correspondre al comte Nunyo Sanç en el repartiment de Mallorca, juntament amb els termes de Manacor, Felanitx i Santanyí, de manera que l’any 1244, en la seva mort i sense descendència masculina, les seves propietats passaren a engrandir l’erari reial, així com tots els drets senyorials que li competien, els quals foren administrats pels procuradors reials de la Corona.
Compravenda de propietats a Porreres durant el regne privatiu de Mallorca (1311-1343)
Dintre de l’estructura feudal, un dels drets senyorials inherent a la propietat de la terra fou el lluïsme, que proporcionava importants ingressos als senyors i que, juntament amb la fadiga, els permetia apoderar-se novament de les propietats que els seus súbdits volien alienar, permutar o vendre si aquelles entraven a formar part d’algun dels seus projectes.
Per què en alguns indrets de Porreres hi ha fòssils i en d’altres no n’hi ha?
D’altra banda, la fadiga facultava al senyor directe a comprar, en primera instància, la propietat que el vassall volia alienar, anticipantse al comprador, per la mateixa quantitat que s’havia acordat, però deduint després el lluïsme. La documentació que tenim a l’abast correspon al lluïsme cobrat pels procuradors reials en aquelles alienacions, vendes, permutes, establiments, etc. fets a la parròquia i terme de Porreres durant els darrers anys de la segona etapa del regne privatiu de Mallorca (1298-1343). Ara bé, d’aquests 45 anys tan sols podem documentar les modificacions de domini de 16 anualitats, compreses entre 1311 i 1343, de manera que l’anàlisi i exposició dels resultats es basen en el 33% de casos possibles, ja que la resta de la documentació segurament s’ha perdut.. Tot fa pensar que els procuradors reials havien comprat amb anterioritat les propietats territorials on s’ubicava la nova pobla a tres germans: Jaume, Francesc i Guillem de Caules (Caldes o Calders). Aquells en conjunt eren els segons senyors, vassalls del comte Nunyo Sanç, ja que els seus noms apareixen a la majoria de les transaccions. Però en aquells moments, el fet que la terra i els drets senyorials restassin en possessió de la monarquia feia que la seva nominació fos simplement anecdòtica i testimonial. Així i tot, el nombre de transaccions realitzades en aquests 16 anys, en les quals els porrerencs van pagar el lluïsme (en aquest cas, al rei de Mallorca), sumen un total de 281 casos. Si sabem que un menestral qualificat amb la categoria de mestre rebia diàriament un salari de 2- 2,5 sous, el preu d’una casa digna (entre 20-40 lliures) representava per a ell la inversió de 200-320 jornals de feina. En canvi, en el cas de llogar l’immoble, és a dir, arrendar una casa o una casa amb pati, li suposava bestreure el guany de 35-45 dies de feina per pagar l’entrada; després, satisfer anualment el censal representava la despesa d’altres 10-12 dies de treball. Però, al mateix temps, la quantia de l’entrada donada pel lloguer d’un immoble digne (20-30 lliures) era suficient per adquirir una cabana. Aquest raonament ens permet creure que la majoria dels pobladors que compraren una casa per fixar la seva residència a Porreres eren d’una condició econòmica baixa, ja que 18 de les 36 adquisicions de cases (el 50% de les vendes) ho foren a preus inferiors a 20 lliures, mentre que les cases amb valors superiors a aquesta xifra (20-40 lliures) devien disposar d’unes poques però majors comoditats que les primeres. La majoria de les propietats rústiques venudes a la pobla de Porreres foren de petites dimensions. Els seus preus també eren baixos i assequibles per a una majoria.
El lluïsme donava llicència al senyor per obtenir una part de la quantitat pagada en la venda (un terç, un quart, un sisè, etc.) cada vegada que l’immoble passava a un altre propietari.
Jaume Sastre Moll: “Compravenda de propietats a Porreres durant el regne privatiu de Mallorca (1311-1343)”, II Jornades d’Estudis Locals, Porreres, 2008. Resum.
q L'Ajuntament de Porreres ha posat en marxa els cursos de llengua catalana que s'impartiran des d'octubre de 2022 a gener de 2023. El termini d'inscripcions va del 5 al 15 de setembre a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics.
q El Sant Roquet i l'ensaïmada gegant -pesava uns 50 kilos i tenia uns 3,5 metres de diàmetre- tornaren a posar fi a les festes de Porreres. Centenars de joves esperaren a la matinada per acompanyar el dolç en una curiosa processó. Durant l'acompanyament ressonà la inexplicable cançoneta de S’ensaïmada la duim els porrerencs amb so de xeremies. En arribar a la plaça, en pocs minuts no va quedar ni rastre de l'ensaïmada.
D'altra banda, creix el 'Memorial de la paraula', arxiu oral dels represaliats. El 'Memorial de la paraula' incorpora deu nous testimonis de la repressió franquista a Mallorca. Fills, nets i besnets de les víctimes expliquen en primera persona com van marcar la seva família no només els assassinats, sinó el silenci posterior i l'oblit.
q Maria Janer, natural de Porreres, va complir el passat dia 30 d'agost 100 anys. El centre geriàtric ‘Fontsanta’ de Sóller, on resideix en l’actualitat, li va preparar una festa a l’altura del moment i la celebració.
q La nova autopista de Campos estimula el mercat immobiliari del sud de Mallorca. El cas de Santanyí és brutal. Ha edificat un mínim de 400 piscines en 6 anys, la majoria a fora vila, tot i tenir uns aqüífers sobreexplotats.
q L’Ajuntament de Porreres està desenvolupant l’habilitació de les instal·lacions del carrer Pare Francesc Molina, s/n «Centre formació ocupacional de Porreres» per desenvolupar-hi cursos de formació professional ocupacional per tal de millorar l'ocupabilitat de la ciutadania. Per tal d'obtenir l’esmentada acreditació per part del SOIB s'ha iniciat la implantació d'un sistema de gestió de qualitat per a la gestió de la impartició de plans i programes de formació ocupacional.
Lluís
q L'atleta porrerenca Sub20 Marta Obrador (del club Atletisme Porreres), gràcies a un temps de 29:36 va aconseguir la tercera plaça a la popular Ronda Murades, clàssica prova nocturna del calendari atlètic insular que va celebrar la seva divuitena edició a Alcúdia el passat dia 20. La millor va ser Leonor Font, experta atleta del CA Montuïri qui va repetir el seu èxit del 2017. La cursa organitzada pel Patronat Municipal d'Esports del consistori local va registrar gairebé 180 participants en la seva prova principal, de 7,4 quilòmetres. Damiana Moll va entrar a la posició 107.
L'exposició “Els canyissos de Porreres” a Galícia Hi serà del 2 al 25 de setembre al Museu Man de Camelle, al concello de Camariñas, a la Costa da Morte gallega.
Manfred Gnädinger, conegut com a Man va ser un pintor, filòsof i escultor alemany que va viure com un anacoreta, elaborant escultures a l'aire lliure a prop de la platja on vivia i cuidant el petit jardí. Durant l'accident del Prestige la taca de petroli va danyar les seves escultures. Es creu que l'alemany es va deixar morir de malenconia i tristesa.
q El porrerenc Toni Lliteres Barceló ha participat en terres suïsses, a Arosa Graubunden a una altra experiència de ciclisme tot terreny. Aquesta vegada ha passat de la calor sufocant de Sud-àfrica a temperatures de 10 graus i pluja en ple mes d'agost. Cinc etapes amb pujades i baixades interminables que amb la pluja es feien dificultoses, però en qualsevol cas espectaculars.
Cap on anava l'autopista nova? a conquerir el sòl no edificat de Campos, Santanyí i Felanitx. Estava cantat.
Borràs i Marina Garau guanyen el Trofeu Sant Roc de ciclisme Lluís Borràs, ciclista elit del Qromia, va confirmar el gran nivell que està demostrat des de l'inici de la present campanya en adjudicar-se un altre triomf absolut. Aquesta vegada va ser amb motiu de les festes patronals de Porreres, el Trofeu Sant Roc que anualment organitza la Penya Ciclista Porrerenca. L'escenari va ser un traçat urbà de 1.600 metres on els ciclistes de primera categoria varen completar 26 voltes. Varen prendre la sortida 26 ciclistes, si bé només 18 aguantaren fins al final. A cinc voltes del final es va formar un trio amb el guanyador, Joan Martí Bennàssar i Albert Moyà. La seva col·laboració els va permetre assolir la meta amb més d'un minut a favor seu. Borràs va superar sense angúnies Bennàssar, amb Moyà tercer. Mesa i Adrià Barceló varen completar les cinc primeres places després d'una carrera en què Abdón Vich, únic màster 40, es va mostrar com el més combatiu. Núria Tauler va ser la gran animadora de la cursa per a dones, que va congregar 22 ciclistes per completar 15 voltes. Va atacar en repetides ocasions encara que Marina Garau sempre va estar atenta i va neutralitzar successivament tots els intents fins a arribar al final sense escapades, per obtenir el triomf després d'un atac a l'última volta que li va permetre travessar la meta amb un lleuger avantatge respecte a Margalida Capellà, que va donar temps al primer grup perseguidor davant de Tauler, Julia Martínez i la porrerenca Maria Rosselló. Entre la sisena i la novena plaça es van classificar les millors cadets. La fossa de Porreres com a model La directora d'excavacions d'Aranzadi, Almudena GarcíaRubio, ha explicat que, des que es va obrir la fossa de Porreres l'any 2016, la delegació d'Aranzadi a Balears «ha format un bon equip, gent amb molt de compromís amb la causa que portem rodant junts també aquest darrer any i que treballa amb veracitat i engranatge». Per això, afirma l'arqueòloga, que cinc arqueòlegs de les Balears han obert la primera fossa de víctimes civils de la Guerra Civil a Madrid, on cerquen les restes de 108 persones afusellades a Colmenar. Quan la Comissió de Veritat de San Sebastián de los Reyes va contactar amb Aranzadi, García-Rubio va proposar portar tot l'equip de les Balears. «Abans de venir hem fet una feina prèvia que ha durat uns dos anys, de cerca de documentació i visita al cementiri que ens va portar a concloure que era una fossa viable per excavar», ha dit la directora de la intervenció.
q L'Esplai Albercoc comença a organitzar el nou curs d'activitats, aventures i grans moments. Destinat a atlots d'entre 6 i 12 anys. Dia 20 de setembre a les 20 hores hi haurà una reunió informativa al Casal Jove de n'Hereveta.
Un grup de veïns ha denunciat que a la carretera que uneix Llucmajor i Porreres se celebren carreres il·legals de motos «cada cap de setmana». Els residents han enviat una carta a l'alcalde de Llucmajor perquè hi intervengui com més aviat millor. «Les carreres esmentades, a més del risc que suposen per als usuaris de la via, causen molèsties pels sorolls ensordidors que produeixen. Els veïns que signen la carta apunten que la fama d'aquesta carretera s'ha expandit fins al punt que «hi han acudit fins i tot motards que viatgen des de la Península».
La UE Porreres ha començat per a la nova temporada la captació de socis. Hi haurà tres combinacions possibles. La prèmium que inclou l'entrada als partits de preferent i regional amb preus que van de 65 a 150 euros. La preferent amb entrada als partits de Preferent, de 40 a 100 euros i la regional amb entrada als partits de Regional també de 40 a 100 euros. Es podran treure els abonaments abans dels partits locals.
Deiael“Porreres”...
Fa 3 anys. Núm. 23 – setembre 2019. Canvis parroquials. El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en data de 31 de juliol de 2019, va signar els nomenaments eclesiàstics que han afectat la Parròquia de Porreres. Mossèn Francesc Munar Servera serà el nou rector de les parròquies de Campos i Porreres. Intercanvi d'Aires de Monti-sion a l'illa de Lanzarote. L'agrupació Aires de Monti-sion ha participat en un intercanvi amb la població de Conil, a Lanzarote, on va realitzar una mostra dels seus balls. Aquesta actuació s'ha d'englobar en els actes de l'intercanvi cultural que realitzaren les dues entitats folklòriques d'aquests municipis illencs i que es varen iniciar l'any passat durant les festes de Sant Roc a Porreres. Maribel Tous i Agnès Oliver participaren a la Mongòlia Bike Challenge de BTT. Les dues porrerenques participaren en aquesta prova de ciclisme, una de les més atractives del món, que constava de 600 quilòmetres, dividits en sis etapes. La sortida i arribada eren a Ulaanbaatar, capital i ciutat més gran de Mongòlia. La desena edició de la prova va comptar amb el concurs de ciclistes de 25 països. L'Institut de Porreres començarà el nou curs escolar amb dos barracons més, que s'afegiran als sis que ja hi havia. La tornada a l'escola, durant el setembre, serà amb més barracons i poc transport públic, segons ha informat IB3 Notícies. Tot per l’augment d’alumnes que en tres anys han passat de 380 a 500, 100 més en dos anys. Línia directa: 627477628 · 656407793 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 2-9-2022.
A més de ser un dels carrers llargs del poble amb molts de carrers adjacents que hi tenen accés i a on s'ha de garantir la circulació als veïnats. Havent d'aixecar tot el carrer per canviar totes les canonades i no poder començar a asfaltar fins que estigui tot acabat i les voreres fetes totes de bell nou. Una llàstima que es fiquin pel mig qüestions electorals, quan el què es pretén és tenir un carrer més, amb les condicions sanitàries i mediambientals adequades, complint així amb el pla de sanejament municipal. Amb aquesta calor regam perquê no s'aixequi la pols, però no serveix de quasi res. L'obra es fa a tres bandes: Consell, Mancomunitat i Ajuntament i els terminis han anat així. I el setembre és un mes perillós pel que fa a les pluges. Nosaltres hem demanat celeritat a l'empresa per aquest motiu”.
A un comentari, publicat al nostre anterior número 91, la batlessa de Porreres, Xisca Mora, manifesta el següent: “A la revista darrera hi ha una errada. Més que res perquè els veïnats/es poden sentir enganats, quan no és així. El termini de les obres del carrer Sala acaba a finals de setembre, ja que aquest compte a partir de quan es signa l'acta de recepció de les obres. Així que, de moment, les obres van dins els terminis. Som ben conscients de la problemàtica que ocasiona una obra com aquesta, però no es pot fer d'altra manera. Les molèsties que ocasiona una obra d'aquestes característiques, en mesos de molta calor i que no ha plogut gens per ajudar a llevar la pols és evident.
Comença la campanya de socis de la U.E. Porreres
El talaiot de Baulenes, netejat Han acabat les tasques de manteniment i neteja de l'espectacular talaiot de Baulenes, després de la intervenció d'aquesta campanya. Enric Ragnar i Sebastià Amer, han estat els codirectors del Projecte Arqueològic de Porreres, una iniciativa que han duit a terme, amb els voluntaris, la neteja del mateix durant el mes d'agost. La intervenció finalitzarà el mes de setembre amb el tancament perimetral i un accés públic al talaiot. Les tasques s'han centrat en la neteja exterior i interior de la vegetació i l'espedregament del jaciment arqueològic. La vicepresidenta del Consell, Bel Busquets i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll visitaren les obres de restauració i l'equip de govern de l'Ajuntament de Porreres, Puntualització de la batlessa sobre les obres del carrer Sala
Curses il·legals de motos a la carretera Llucmajor-Porreres
