S'espera bona gestió

"No hi ha molts camins. Hi ha molts noms pel mateix camí, i aquest camí és la consciència” (Osho, escriptor i gurú)

La Porreres que no es vincla ni es trenca ja té més de mite que de realitat, cosa normal en una societat diversa i global. Les hem passat de metre. Però el que som els mallorquins, a les acaballes de l'estat d'alarma, és gros. Hi ha menys restriccions, és possible fer més trobades, ja poden entrar turistes... La pràctica recuperació de la normalitat, que fa dies que és visible al carrer, coincideix amb algunes notes alarmants, de brots esporàdics però ara també veiem com, malgrat el bon temps, també n'hi ha, de més greus. Sabem que el risc zero no hi és, que s'han fet avenços mèdics però encara no hi ha vacuna. També hauria de ser més fàcil recuperar la nostra economia. El mal hi és i ja està fet.

Una Fira de l'Albercoc molt adaptada a les circumstàncies

(Simó Tortella | DM) A mitjan juny, durant aquests últims anys, l'ajuntament de Porreres, els productors locals i la Cooperativa han anat organitzant la Fira de l'Albercoc de Porreres, que serveix per a treure profit a un dels majors exponents de la pagesia porrerenca. Des de mitjan segle passat fins ben entrats els anys noranta, molts veïns de la localitat aconseguien liquiditat per a les seves economies gràcies a la venda dels albercocs, ja fos en la varietat madura com en sec. Ara, en el segle XXI i després d'un cert declivi de les explotacions, l'albercoc porrerenc ha tornat a retrobar-se amb la gastronomia. Els restaurants locals han afegit l'albercoc com un dels productes que condimenten els seus plats durant tot l'any. Prova d'això és que durant el període de la fira d'enguany, programada entre el 13 i el 21 de juny, els establiments de restauració oferiren creacions de tota classe als seus clients en els quals no faltà l'albercoc de Porreres. D'altra banda, i per a evitar aglomeracions en la zona de la plaça de la Vila, els punts de venda es repartiren en tres zones del nucli urbà. La part gastronòmica fou complementada amb diverses activitats culturals, algunes presencials i altres a través de les xarxes socials. El que no es pogué realitzar en aquesta edició va ser l'esperat concurs de xapar albercocs en el qual participaven molts veïns per a demostrar que encara continuen recordant com era aquell treball que de joves realitzaven.

Guillem Morro, historiador porrerenc: «L'emperador Carles I va ser un personatge nefast per a Mallorca»

Guillem Morro (Porreres, 1947) és llicenciat en Belles Arts i Filosofia i Lletres i doctor en Història. Acaba de publicar “La diabòlica secta colombina”. Història novel·lada de Joanot Colom (s. XV-1523), líder de la Germania Mallorquina (1521-1523)

Guillem Morro mostra la portada del seu llibre, una història novel·lada de Joanot Colom. -'La diabòlica secta colombina'. Per què aquest títol?

—Perquè els capellans predicaven llavors que la secta de Joanot Colom [els agermanats] era diabòlica. L'Església es va posar totalment en contra dels seus postulats, si bé va haver-hi alguna excepció com la de fra Barceló, que cavalcava amb una quadribarrada i un Crist sobre la senyera, a favor de la Germania.

-Qui era Joanot Colom?

—No ho sabem tot sobre ell, ni tan sols l'any que va néixer. Sabem que era fillol –que no va ser educat pels seus pares– o que tenia dos germans majors, Francesc, que sempre el va acompanyar, i Toni, del qual tenim poca informació. Joanot Colom va ser l'«instador del bé comú», després de Joan Crespí. L'«instador del bé comú» venia a ser el líder de l'aixecament. En aconseguir el poder, Colom es va envoltar de gent afí i de confiança i va encapçalar la revolució.

-És una «història novel·lada». Fins a on arriba la ficció?

—Hi ha ficció. Per exemple, parl d'un naixement de Joanot Colom que no està documentat històricament. No obstant això, vull deixar clar que els fets polítics s'inscriuen rigorosament dins de les fonts documentals més solvents. Per descomptat que hi ha una part fictícia, però es refereix a fets de la vida privada i només busquen fer més atractiva la lectura.

-Per què ha escrit aquest llibre? Amb quina intenció?

—La intenció era fer un homenatge a la Germania, que s'ha explicat de manera política intencionadament, des de Binimelis a Dameto [dos ‘historiadors’ medievals]. La mentalitat classista de llavors feia que es considerés als que es posaven contra el poder establert uns malfactors. Josep Maria Quadrado també la va tractar, però tots sabem que era molt catòlic, monàrquic i contrari a les subversions. I pren partit personalment contra els agermanats. No obstant això, també és cert que en la seva època, entorn de 1840, sorgeixen els primers homenatges als aixecats.

-Per què hauríem d'interessar-nos per la Germania?

—Per diverses raons. Per exemple perquè el que va ocórrer amb la Germania continua passant a tot el món, és absolutament vigent: unes classes privilegiades, un poder instituït i amb armes que no pot admetre un canvi del sistema.

-Concretament, per què es varen aixecar els agermanats?

—Hi ha altres revoltes anteriors, com la de 1391 o l' Alçament Forà de 1450. Ambdues varen acabar igual: amb el rei imposant multes brutals als revoltats. La solució sempre va ser el càstig, no la justícia. Com no se solucionava res, en 1521 va explotar la Germania. Llavors la raó concreta va ser que més del 90% del que avui diríem el pressupost del regne anava a pagar censals consignats, que eren una espècie de títols de deute públic. Els prestadors d'aquests diners rebien després una pensió anual d'entorn del 8 per cent per aquests diners. Però era un peix que es mossegava la cua, perquè el deute públic continuava creixent i per a pagar les pensions s'havien d'augmentar els impostos o crear-ne d'altres de nous. Això mai es va corregir, perquè els reis, que eren els que podien decidir canviar aquestes coses, no podien consentir que el poble, vassall, s'aixequés contra ells.

-Jo creia que els agermanats volien ser fidels al rei.

—Sí que volien. De fet, un dels quatre punts del seu jurament era salvar la fidelitat a l'emperador, que era Carles I. Que va ser nefast per a Mallorca. Això no s'ha dit ni escrit mai, possiblement per raons polítiques. Carles I des del primer moment va sancionar als agermanats, els va prometre un càstig etern i no va atendre cap de les seves raons.

-Els agermanats volien erradicar el deute.

—Així és. Ells demanaven la «santa quitació», redimir el deute. Un regne sanejat, que estigués en millors condicions de fer un servei pecuniari a l'emperador. Però el Papa instigava llavors a Carles I a ser el salvador de la fe catòlica europea. I per dir-ho en una paraula, això de Mallorca era un enfarfec per a ell i no els va concedir res. El mèrit dels agermanats va ser que varen seguir amb el seu programa i no varen desistir. El que en principi era una revolta es va arribar a convertir en una revolució.

“Última Hora” | A. Pol | Foto: Jaume Morey Un incendi crema quatre hectàrees de

cereals. L'espurna d'una màquina agrícola s'apunta com a causa més probable de l'incendi que dia 18 al migdia va cremar quatre hectàrees de terreny agrícola cerealístic a Porreres. La parcel·la afectada, situada entre les finques dels Pagos i Ses Talaies, estaven dedicades especialment a la producció de cereals. La ràpida intervenció de diverses dotacions de bombers dels parcs de Manacor i Felanitx i de l'Ibanat, amb base a Petra, va permetre controlar les flames en un temps prudencial, evitant que afectassin una zona de pinar pròxima. El fum de l'incendi es podia veure des d'uns quants quilòmetres de distància. La Policia Local de Vilafranca va intervenir en la regulació del trànsit. (Ara)

Entrevista. Llucia Salleras: «Les escoles no estan per a fer política, tenim altres necessitats»

Llucia Salleras, a la seu d'Escola Catòlica de les Illes

Balears.

Llucia Salleras (Porreres, 1969) és, des de fa quasi dos anys, la secretària general d'Escola Catòlica de les Illes Balears, entitat que agrupa, sota l'ideari catòlic, a 74 centres educatius concertats. En aquesta entrevista, realitzada abans de l'impacte del coronavirus i que oferim de forma resumida, repassa el funcionament de l'entitat i la situació educativa a Balears. -Quines funcions assumeix Escola Catòlica?

—Assessorament pedagògic i legal, i funcions pastorals, jurídiques, de negociació col·lectiva i de representació en diversos organismes educatius. En formació, realitzem més de 200 tallers a l'any. I som la patronal majoritària dels centres concertats de Balears.

-Amb el projecte educatiu sorgeixen crítiques.

—Sí. Caldria recuperar l'esperit que ha servit de base a l'avantprojecte: el document Illes per un Pacte. Aconseguim un consens social que es va trencar quan el document va arribar al Parlament. Nosaltres vàrem fer renúncies per a arribar a un pacte, però els polítics no feren el mateix, no estaren a l'altura. Les escoles no estan per a fer política. Tenim altres necessitats i el que precisem és estabilitat i una llei que perduri, al marge d'ideologies.

-I a escala estatal, què cal fer amb la LOMCE?

—Cal establir que el règim de concerts asseguri que qualsevol família pugui triar centre educatiu, independentment del nivell econòmic. Van ser preocupants les declaracions de la ministra Isabel Celaá, qüestionant els drets de l'ensenyament concertat. Sense aquesta, la conseqüència seria que la lliure elecció quedaria en mans exclusivament dels rics. Així que amb la nova llei estatal estarem a l'expectativa, perquè el que va dir la ministra no se sosté jurídicament. Podríem veure'ns en els tribunals. En qualsevol cas, la LOMCE tampoc va ser fruit del consens i per això és motiu de conflicte polític. Hem de madurar com a democràcia.

-Quins són els números de l'escola concertada a les Balears?

—Els mòduls estan congelats des de l'any 2008. Hem perdut un 15% respecte a l'IPC. Només per a aquest curs, la congelació ens porta a perdre 1,7 milions d'euros en l'Escola Catòlica i 2,5 milions en el conjunt de la concertada balear. I tenim despeses noves, com per exemple en la qüestió tecnològica. La Conselleria d’Educació ja ens ha dit que en el 2020 continuarà la congelació. En la concertada tenim el 30% dels alumnes. Doncs bé, de tot l'increment de pressupost de la Conselleria, a la concertada li correspon el 6,9%. Substancialment, costem molt menys que la pública i obtenim bons resultats acadèmics.

-Però hi ha hagut millores per a la concertada.

—Sí, no ho negarem. Hi ha hagut un esforç per a millorar les condicions laborals del professorat, ajudes de menjador i més personal d'atenció a la diversitat, però, proporcionalment, no estem rebent el mateix que l'ensenyament públic. En contra del que es pugui creure, la majoria de les nostres escoles són petites, instal·lades en pobles i barriades on hi havia necessitats educatives. I les congregacions que les varen crear varen aportar els seus diners. Tornant a les ajudes de menjador, la concertada rep el 41% del total. Això significa que les nostres famílies també les necessiten. I això trenca definitivament el tòpic que totes les nostres famílies són acomodades.

-Els sindicats del sector anuncien mobilitzacions.

—Sí, la Conselleria els ha comunicat que no hi haurà cap acord que impliqui més inversió ni es desplegarà cap altre en negociació que suposi més diners. Entre altres qüestions, s'estava negociant el segon sexenni i la paga dels 25 anys. Tampoc tendrem més orientadors per a Primària, creant greuges amb els centres que ja els tenen. En educadors socials, dinamitzadors lingüístics i alguns programes de coeducació, no hi haurà res per a l'ensenyament concertat. En definitiva, l'equiparació amb la pública queda ajornada.

-Es considera a la concertada subsidiària de la pública?

—Som una xarxa complementària, no subsidiària. L'Administració ha d'assegurar que els recursos són els mateixos. I els reclamarem.

-Els tribunals els han donat la raó en l'oferta obligatòria de Religió a 2n de Batxillerat, però han validat la retallada de mitja hora setmanal a Primària.

—Preferiríem que no hi hagués retallada, però això no afecta el nostre projecte educatiu. Ara es parla molt d'educar en valors. Nosaltres vivim en valors. Alguns centres presumeixen dels seus projectes de solidaritat. Nosaltres els hem fet tota la vida. És part del nostre ADN.

“Última Hora” | Joan J. Serra | Foto: Pilar Pellicer Subvencions a l'escola d'estiu

A partir del dia 1 de juliol, amb la col·laboració del Consell de Mallorca, es publicarà una línia d'ajudes per a les despeses derivades de la inscripció dels nins i nines a activitats esportives i de lleure d'estiu, per a les famílies empadronades a Porreres que es trobin en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica, en situació de desocupació i figurar inscrits en l'oficina de demanda d'ocupació i haver resultat afectada per un ERTO o un cessament total o parcial de l'activitat laboral amb motiu de la crisi sanitària derivada de la Covid-19.

Si creus que és útil, comparteix el quinzenal “Porreres”

Gerard Joan Barceló Lingüista i professor agregat de gramàtica

Ho sabem, vivim una crisi sanitària excepcional. El coronavirus de 2019 ha paralitzat mig planeta, i mitja humanitat ha estat forçada a refugiar-se entre les parets de la casa per provar de limitar el perill. Aquesta nit, em deman com serà l'endemà. Quan la catàstrofe hagi passat i hàgim comptat els nostres morts, què farem? Tornarem als nostres costums d'abans, temptant de guanyar el nostre pa (amb gluten o sense), com podrem? Voldrem tornar a fer els turistes i consumir sense límits? La natura haurà de patir una altra vegada la nostra presència arrogant? Desitj per nosaltres d'altres tries. Esper que siguem conscients de l'essencial, conscients que la societat de la cobdícia ens allunya massa sovint dels paratges que estimam i que no tenim sempre temps d'estimar. Finalment ens pensarem ser dins la natura, no els seus "mestres i posseïdors" com volia Descartes que fóssim, ara quan el Món canvia, que mesuram quants n'hi seiem i a quina distància estam? Ja es nota que els governs responsables d'escoltar dins els sistemes socials s'enllesteixen per a l'endemà: avaluen drets, centralitzen poder i més poder que pot derivar cap al militarisme. Voldran fer-nos pagar cars els plans de rellançament que ells mateixos ens anuncien. Per tant, jo dic que ens enllestim per a l'endemà. Caldrà lluitar, no només per perdre definitivament la mica que teníem, sinó per jutjar els responsables dels desastres, per dir-los que no deixarem torçar-nos, que hem de governar-nos perquè ells no són capaços de governarnos. Seran dies, mesos, anys, de mal viure, però encara seran més durs, aquells temps futurs, si, tan aviat abraçar els i les que estimam, no tenim enllestit entre nosaltres l'endemà del confinament.

(Traduït de “Jornalet”, gaseta occitana d'informacions)

Porreres és un dels 26 municipis de Mallorca signants de l'acord amb la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) de cara a la celebració de les Festes de Sant Roc, durant el mes d'agost, que fa perillar els actes massius. L'acord ratifica que «les festes patronals d'aquest estiu no es podran celebrar amb normalitat». Entre les mesures acordades figura la necessitat de «prescindir d'actes multitudinaris, descontrolats i de grans concentracions». Per això, els consistoris «prioritzaran les activitats dirigides al públic local, evitant en la mesura de les seves possibilitats el reclam al desplaçament massiu de població d'altres localitats que contribueixi a aquesta massificació».

Els alcaldes i alcaldesses consideren que «les decisions sobre les festes s'han de prendre amb el màxim consens amb les corporacions i grups polítics de cada ajuntament». En aquest sentit, sol·liciten «la comprensió de la ciutadania de les Illes en la situació actual de crisi sanitària i continua demanant la seva col·laboració, tal com s'ha fet fins ara, per a combatre aquesta pandèmia mantenint les mesures de seguretat». De moment, diversos ajuntaments no han subscrit la proposta de la FELIB. Entre aquests hi ha Felanitx, Sant Joan i Vilafranca. Altres municipis que tampoc han decidit no donar suport a la FELIB són Binissalem, Capdepera, Pollença, Sant Llorenç, Santa Margalida, Sóller, Santanyí o ses Salines. «Les festes d'aquest estiu no es podran celebrar de la manera que estem habituats tradicionalment», ha explicat el president de la federació, Antoni Salas, sobre la proposta de l'entitat perquè es desenvolupin activitats alternatives, adaptades a les mesures de seguretat i prevenció a seguir en la situació d'emergència sanitària per la Covid-19. El protocol recull que el principal objectiu és evitar les aglomeracions perquè dificulten mantenir la distància de seguretat personal i el control del seu compliment. Amb tot hi ha celebracions que ofereixen diferents possibilitats i es poden adaptar, en donar prioritat a les activitats dirigides al públic local, evitant animar a població d'altres llocs.

Gabriel Mestre Oliver

Una persona que l'altre dia em vaig trobar pel carrer, em va escometre per dir-me, més que dir-me «aconsellar-me», que deixàs d'escriure articles contra el turisme. Els arguments: els de sempre, que del turisme en vivim tots, que som una destinació de primer ordre mundial i hem de seguir essent-ho, que una mala temporada turística suposa la fam per a milers de famílies, que l'esforç i el concurs de tots és més necessari que mai, que cal salvar la indústria hotelera així com sigui... Bé, la lletania que tots coneixem, fins i tot d'abans de la pandèmia. No tenia ganes de discutir, és cosa que m'esbraona, i el vaig emplaçar a què llegís l'article. Per tant, vet-me aquí explicant un cop més la meva visió del negoci dels turistes.

De bon principi, jo no estic en contra del turisme: estic en contra d'aquest model de turisme. Un model imposat en els anys seixanta del segle passat pel règim franquista que volia donar una imatge d'obertura a l'exterior i posar solució a la fam endèmica que assolava moltes regions de la península. Un model turístic que funcionà en el seu temps, però que, per la seva agressivitat, ha tingut uns efectes molt negatius sobre els territoris on s'ha instal·lat; i que, a la llarga, no ha aportat la riquesa que prediquen els seus apologistes, car és una activitat especulativa depenent de manera absoluta d'agents externs que no podem controlar de cap manera, tal com està succeint ara mateix, i com ha succeït massa vegades en el passat. I en això estan d'acord la major part dels especialistes independents. L'extrema fragilitat d'aquest model turístic fa que basar en ell tota la nostra economia sigui tan suïcida com embarcarse en un viatge transatlàntic en un vaixell de cartó. Ja abans de la catàstrofe d'aquest any, per molt gran que fos l'afluència de visitants, per molt que Son Sant Joan vagi superant cada cop els registres de viatgers fins al punt d'exigir ampliacions que mai no són suficients, sempre hem d'acudir a tapar vies d'aigua. Com a inici, els llocs de feina que genera aquesta «indústria» són tan precaris que per a mantenir-los es necessita de manera sistemàtica recórrer a la caixa pública: d'on cobren els fixosdiscontinus quan no estan fent feina? Llavors hi ha els esdeveniments imprevistos, quan no són les tempestes, són les denúncies falses dels mateixos turistes contra els hotelers per aconseguir que els viatges siguin de franc, o els grans operadors, els vertaders controladors del flux de persones, que munten fallides fictícies per emportar-se més doblers. És clar que els grans empresaris no hi perden mai, i vull remarcar la condició de «grans empresaris», perquè mentre la petita i mitjana empresa suporta el pes de les successives crisis, ells semblen embarcats en una competició (la competitivitat és una constant en aquest sector) per demostrat qui el té més gros... al vaixell, no malpenseu. M'entristeix veure com la màxima aspiració del nostre govern, supòs que seguint les recomanacions dels taurons del sector hoteler, té com a primer objectiu rescatar una indústria que s'han demostrat d'una fragilitat extrema. Ja ho deia abans d'aquesta pandèmia, que malauradament em sembla que no serà la darrera, cal cercar altres vies per a refer la nostra economia. N'hi ha, per descomptat, des d'un turisme més respectuós amb el medi ambient i amb la societat que l'agombola fins a una més que necessària indústria de reciclatge i aprofitament de deixalles, i tot sense oblidar la cultura, l'autèntica ventafocs d'aquesta societat de consum convulsiu. Si els nostres polítics són incapaços de trobar noves solucions a problemes vells, val més que apleguin, Seguir entossudits a aplicar fórmules caducades que només beneficien als de sempre, per a mi, és perdre el temps (un temps que cada cop es fa més curt) i la llavor (una llavor cada cop més estèril). I mentrestant jo, refugiat en el meu món particular, em seguiré delectant en plaers senzills, més de mig retirat a casa, escoltant música, llegint, ara mateix “O Primo Basílio”, del portuguès Eça de Queirós, sempre, i a qualsevol preu, una activitat més enriquidora que jeure'm al sofà a veure com un presentador cridaner m'explica que una «famosa» està afectada de morenes.

La U.E. Porreres tendrà l'oportunitat de pujar a Tercera Divisió contra el Mercadal a la final balear

La Unió Esportiva Porreres haurà de guanyar-se la Tercera en el camp. La Fase d'Ascens Exprés, se celebrarà a mitjan juliol, a l'estadi de Son Malferit, a Palma. El seu primer rival serà el C.E. Mercadal, campió de Menorca de la Regional Preferent contra el qui s'estrenarà en les semifinals del Grup II el diumenge 19 de juliol des de les 18.30 hores. En l'altre partit s'enfrontaran els mallorquins Son Servera i Gènova. En cas de victòria, els vermells jugarien la final el cap de setmana següent. Tota la fase de playoff d'ascens a Tercera Divisió es disputarà en les instal·lacions federatives de Son Malferit, a Palma. Els porrerencs han intensificat els seus entrenaments a Ses Forques aquests últims dies. El nou entrenador tendrà a tota la seva plantilla disponible davant el Mercadal.

Porreres augmenta 82 residents més

Porreres ha guanyat 82 residents més el 2019, segons l'estadística de variacions residencials publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que recull altes i baixes en els padrons municipals d'habitants motivades per canvis de residència. En concret, la nostra vila va anotar 325 altes i 243 baixes, amb un saldo de 82 residents guanyats.

Fa 442 anys. Any 1578 El cultiu del safrà a Porreres

El safrà se l'ha considerat com l'‘or vermell’ dels productes agrícoles pel seu alt valor econòmic sempre tenint en compte que la seva recol·lecció i posterior manipulació és laboriosa. A més, se sol sembrar en petites quantitats, fet que ho encareix més. A Creta es conrea d'ençà d'uns 3.000 anys enrere (en el XVI) a Mallorca se sembrava en quantitats molt elevades, principalment en les zones d'Inca, Porreres i Felanitx. Però amb el temps va anar decaient fins que sobre el 1920 es va deixar pràcticament de conrear. Fa cent anys, curiosament, la competència del safrà que procedia de fora va acabar relegant-lo a un cultiu marginal. La historiadora Maria Barceló Crespí publicà anys enrere que Mallorca, i, en aquest cas, Porreres, era un indret on es conreava un safrà de gran qualitat, quelcom que dissortadament, avui en dia, ja no es fa. I d'aquest safrà de Porreres en parlava en el seu Diccionario geográfico, histórico y estadístico de España el polític i escriptor Pasqual de Madoz (1806-1870), que fou Ministre d'Hisenda i que aconseguí que fos aprovat el projecte de llei de Desamortització. Segons Maria Barceló «Els cultius no han estat sempre els mateixos. Un cultiu que avui ha desaparegut quasi per complet dels nostres camps i que en altres èpoques fou ben representatiu de la nostra vila era el safrà. D'aquest cultiu que hom podria qualificar gairebé d'exòtic, no en sabem l'extensió que s'hi dedicava ni la producció. És per això que davant una manca de documentació específica hem de recórrer a les notícies que ens faciliten els cronistes, viatgers, etc. quan es refereixen a la vila de Porreres. Vegem alguns exemples: A finals del segle XVI ja disposam de dades sobre plantacions de safrà en el lloc de Binicapús. N'agafarem dues mostres. El dia 15 d'abril de 1578 quatre quarterades de terra de Pere Mora foren valorades en 170 lliures, 'comprès lo safrà'. El dia 25 d'abril del mateix any, 'una quarterada de vinya i cinc quartons de terra i lo safrà de Rafel Barceló' fou valorat en 150 lliures. Ferrer Cassà qualifica el safrà porrerenc, cap al final del segle XVIII, dient que és millor que el de La Manxa. Terrassa i Berard a la seva Historia de las villas y poblaciones de Mallorca assenyalen el safrà com a punt important de la collita porrerenca. L'arxiduc Lluís Salvador, per la seva banda, explica com el safrà és una de les plantes que sembla ser més adequada al clima i a la qualitat de les terres de Mallorca. Es conrea en petita quantitat a tots els termes de l'illa, però en gran escala únicament a Porreres, on es fa collita d'un safrà de primera qualitat...». Als Països Catalans ja es conreava a l'edat mitjana a la Catalunya del Nord (Actualment es cultiva al Conflent) i al País Valencià (entorn de València). A Porreres es va produir un safrà molt cotitzat durant les edats mitjana i moderna. (U. Urbieta | UH) “Al voltant de l'Ammonita” és un llibre que ha tardat cinc anys a sortir. Córrer o simplement caminar, com una porta per a redescobrir Mallorca amb altres ulls era la idea inicial de Luis Velasco, arquitecte de professió i un runner consumat. «És un esport barat i que pots fer en qualsevol lloc», explica Velasco, coautor al costat de Txemi Terroso, i la col·laboració de Gori Salvà, Biel Salas, José Nula, Ana Cabello, Guiomar Pellejer i Eduard Bagur que han aportat el seu granet de sorra omplint les pàgines d'aquest llibre amb mapes, fotografies, microrelats, poesia i vinyetes de còmic El llibre és un compendi de rutes per l'illa que aprofundeixen en el patrimoni, la història i el medi ambient mallorquí. «Amb roba d'esport i unes sabatilles, qualsevol dia pots sortir i conèixer passejant com un turista» diu l'arquitecte. Gràcies al micromecenatge, en el qual han participat 220 persones, s'ha publicat un compendi de rutes per a excursionistes i runners curiosos per Mallorca, però al llarg d'aquests darrers anys, les travessies s'han anat reduint gradualment. «No pretenem mostrar res nou, només que quan els lectors acabin el llibre tenguin una visió renovada dels camps, la serra, la mar, els pobles o els camins que formen Mallorca».

Una imatge de la ruta Porreres-Banyeres-Son Dagueta.

Del Camí dels Miradors a l’Estaca, de Cala Mitjana a l'Arenalet d’Albarca, de Sant Llorenç a s’Espital o del bosc de Bellver a la barriada palmesana del Terreno són alguns dels recorreguts. Els autors d'Al voltant de l'Ammonita han recorregut Mallorca i han arribat a desgastar cadascun fins a tres parells de sabatilles de running, durant el procés per a oferir-nos rutes per a tots els gustos: fer esport, realitzar excursions o, simplement, relaxar-se i aprendre del passat i el present de Mallorca. «Algunes rutes estan pensades per a aportar consciència sobre l'abandó gradual de l'activitat agrària al camp, altres travessies posen l'accent sobre el patrimoni històric o cultural, la turistificació, la pèrdua ecològica després de l'incendi de la Trapa, la memòria històrica o els albiraments d'ovnis a la Serra de Tramuntana», enumera Luis Velasco, que recorda haver rebut inputs negatius sobre el projecte al·legant que si es mostra a la gent més llocs polits de Mallorca, l'illa rebrà encara més turistes. «Al contrari, si li expliques a algú per què un lloc és important per a tu, acabarà respectant-lo de la mateixa manera».

q El lateral porrerenc Joan Sastre ha retornat a la competició de primera divisió de futbol davant el Barça. El seu joc transmet calma i serenitat. Ha passat molt temps entrenant i llegint i un dels seus llibres ha estat “La Metamorfosi” de Pep Guardiola. q Agnès Oliver, psicòloga clínica i neuropsicòloga, ha estat la persona designada per a atendre els professionals d'Atenció Primària que necessiten ajuda per a afrontar el sobre esforç laboral i emocional que suposa estar en primera línia de l'epidèmia causada pel coronavirus. q Els vivers de Ca na Justa, on fan planter de les varietats autòctones, tant d'hortalissa com de planta de flor o aromàtiques, han estat l'indret per a realitzar cursets de recuperació de plantes per a usos culinaris. Pep Pou, propietari del viver és un home peculiar perquè malgrat dedicar-se al món de la jardineria és un gran amant dels cotxes clàssics. q Bernat Febrer va plantar a Porreres, juntament amb la seva filla Maria Antònia, 6,5 hectàrees de vinyes, que han donat lloc a Blanca Terra, un dels cellers més joves de Mallorca. Les vinyes estan en sols blanquinosos, que antigament varen ser camps de cereals i albercoquers. Tenen una producció anual de 18.000 litres.

q Bàrbara, una veïna de Porreres, deia que dóna pena i alegria passejar per la platja del Trenc i veure que tot està tancat però, d'altra banda, sentia molta alegria per gaudir d'un paradís en bones condicions. Pots caminar, nedar, l'aigua no pot estar més neta, però sobretot la diferència està en l'absència de renou. No se senten motors de vaixells, ni d'avionetes... i això no té preu. q Repassant les notícies dels últims dos mesos i mig: pràcticament tothom sol·licita ajudes d'algun tipus: famílies, pimes, autònoms, patronals, comerços... de diverses activitats i subsectors. Totes tenen la seva justificació. La pregunta és: qui i com es pagaran? q Millor 'represa' que no pas 'nova normalitat'. És prest, encara.

El Govern preveu que les obres d'ampliació i remodelació de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Porreres estigui acabada i la instal·lació funcioni a principi del 2021. El projecte ha suposat una inversió de 2,2 milions d'euros i permetrà duplicar la capacitat actual de depuració del municipi, segons ha informat l'agència Efe. L'ampliació ha estat finançada a través dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder) i de l'Impost de Turisme Sostenible, iniciativa consolidada des de la passada legislatura que dóna recursos per a qüestions bàsiques, estructurals i necessàries. L'impost continua finançant actuacions sobre el cicle de l'aigua. La meitat de l’aigua que arriba a la depuradora està massa contaminada.

Línia directa: 627477628 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 28-6-2020 El volum 5 d'estiu de la revista en paper ja està disponible

Arreplegant l'edició dels exemplars sortits durant maig i juny d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti (ara sols per 3 euros) als establiments: PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER

CERDÀ) i

FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)

La Porreres que no es vincla ni es trenca ja té més de mite que de realitat, cosa normal en una societat diversa i global. Les hem passat de metre. Però el que som els mallorquins, a les acaballes de l'estat d'alarma, és gros. Hi ha menys restriccions, és possible fer més trobades, ja poden entrar turistes... La pràctica recuperació de la normalitat, que fa dies que és visible al carrer, coincideix amb algunes notes alarmants, de brots esporàdics però ara també veiem com, malgrat el bon temps, també n'hi ha, de més greus. Sabem que el risc zero no hi és, que s'han fet avenços mèdics però encara no hi ha vacuna. També hauria de ser més fàcil recuperar la nostra economia. El mal hi és i ja està fet.

(Simó Tortella | DM) A mitjan juny, durant aquests últims anys, l'ajuntament de Porreres, els productors locals i la Cooperativa han anat organitzant la Fira de l'Albercoc de Porreres, que serveix per a treure profit a un dels majors exponents de la pagesia porrerenca. Des de mitjan segle passat fins ben entrats els anys noranta, molts veïns de la localitat aconseguien liquiditat per a les seves economies gràcies a la venda dels albercocs, ja fos en la varietat madura com en sec. Ara, en el segle XXI i després d'un cert declivi de les explotacions, l'albercoc porrerenc ha tornat a retrobar-se amb la gastronomia. Els restaurants locals han afegit l'albercoc com un dels productes que condimenten els seus plats durant tot l'any. Prova d'això és que durant el període de la fira d'enguany, programada entre el 13 i el 21 de juny, els establiments de restauració oferiren creacions de tota classe als seus clients en els quals no faltà l'albercoc de Porreres. D'altra banda, i per a evitar aglomeracions en la zona de la plaça de la Vila, els punts de venda es repartiren en tres zones del nucli urbà. La part gastronòmica fou complementada amb diverses activitats culturals, algunes presencials i altres a través de les xarxes socials. El que no es pogué realitzar en aquesta edició va ser l'esperat concurs de xapar albercocs en el qual participaven molts veïns per a demostrar que encara continuen recordant com era aquell treball que de joves realitzaven.

«L'emperador Carles I va ser un personatge nefast per a Mallorca»

Guillem Morro (Porreres, 1947) és llicenciat en Belles Arts i Filosofia i Lletres i doctor en Història. Acaba de publicar “La diabòlica secta colombina”. Història novel·lada de Joanot Colom (s. XV-1523), líder de la Germania Mallorquina (1521-1523)

-'La diabòlica secta colombina'. Per què aquest títol? —Perquè els capellans predicaven llavors que la secta de Joanot Colom [els agermanats] era diabòlica. L'Església es va posar totalment en contra dels seus postulats, si bé va haver-hi alguna excepció com la de fra Barceló, que cavalcava amb una quadribarrada i un Crist sobre la senyera, a favor de la Germania. -Qui era Joanot Colom? —No ho sabem tot sobre ell, ni tan sols l'any que va néixer. Sabem que era fillol –que no va ser educat pels seus pares– o que tenia dos germans majors, Francesc, que sempre el va acompanyar, i Toni, del qual tenim poca informació. Joanot Colom va ser l'«instador del bé comú», després de Joan Crespí. L'«instador del bé comú» venia a ser el líder de l'aixecament. En aconseguir el poder, Colom es va envoltar de gent afí i de confiança i va encapçalar la revolució. -És una «història novel·lada». Fins a on arriba la ficció? —Hi ha ficció. Per exemple, parl d'un naixement de Joanot Colom que no està documentat històricament. No obstant això, vull deixar clar que els fets polítics s'inscriuen rigorosament dins de les fonts documentals més solvents. Per descomptat que hi ha una part fictícia, però es refereix a fets de la vida privada i només busquen fer més atractiva la lectura. -Per què ha escrit aquest llibre? Amb quina intenció? —La intenció era fer un homenatge a la Germania, que s'ha explicat de manera política intencionadament, des de Binimelis a Dameto [dos ‘historiadors’ medievals]. La mentalitat classista de llavors feia que es considerés als

Entrevista. Llucia Salleras:

«Les escoles no estan per a fer política, tenim altres necessitats»

Llucia Salleras (Porreres, 1969) és, des de fa quasi dos anys, la secretària general d'Escola Catòlica de les Illes Balears, entitat que agrupa, sota l'ideari catòlic, a 74 centres educatius concertats. En aquesta entrevista, realitzada abans de l'impacte del coronavirus i que oferim de forma resumida, repassa el funcionament de l'entitat i la situació educativa a Balears.

-Quines funcions assumeix Escola Catòlica? —Assessorament pedagògic i legal, i funcions pastorals, jurídiques, de negociació col·lectiva i de representació en diversos organismes educatius. En formació, realitzem més de 200 tallers a l'any. I som la patronal majoritària dels centres concertats de Balears. -Amb el projecte educatiu sorgeixen crítiques. —Sí. Caldria recuperar l'esperit que ha servit de base a l'avantprojecte: el document Illes per un Pacte. Aconseguim un consens social que es va trencar quan el document va arribar al Parlament. Nosaltres vàrem fer renúncies per a arribar a un pacte, però els polítics no feren el mateix, no estaren a l'altura. Les escoles no estan per a fer política. Tenim altres necessitats i el que precisem és estabilitat i una llei que perduri, al marge d'ideologies. -I a escala estatal, què cal fer amb la LOMCE? —Cal establir que el règim de concerts asseguri que qualsevol família pugui triar centre educatiu, independentment del nivell econòmic. Van ser preocupants les declaracions de la ministra Isabel Celaá, qüestionant els drets de l'ensenyament concertat. Sense aquesta, la conseqüència seria que la lliure elecció quedaria en mans exclusivament dels rics. Així que amb la nova llei estatal estarem a l'expectativa, perquè el que va dir la ministra no se sosté jurídicament. Podríem veure'ns en els tribunals. En qualsevol cas, la LOMCE tampoc va ser fruit del consens i per això és motiu de conflicte polític. Hem de madurar com a democràcia. -Quins són els números de l'escola concertada a les Balears?

—Els mòduls estan congelats des de l'any 2008. Hem perdut un 15% respecte a l'IPC. Només per a aquest curs, la congelació ens porta a perdre 1,7 milions d'euros en l'Escola Catòlica i 2,5 milions en el conjunt de la concertada balear. I tenim despeses noves, com per exemple en la qüestió tecnològica. La Conselleria d’Educació ja ens ha dit que en el 2020 continuarà la congelació. En la concertada tenim el 30% dels alumnes. Doncs bé, de tot l'increment de pressupost de la Conselleria, a la concertada li correspon el 6,9%. Substancialment, costem molt menys que la pública i obtenim bons resultats acadèmics. -Però hi ha hagut millores per a la concertada. —Sí, no ho negarem. Hi ha hagut un esforç per a millorar les condicions laborals del professorat, ajudes de menjador i més personal d'atenció a la diversitat, però, proporcionalment, no estem rebent el mateix que l'ensenyament públic. En contra del que es pugui creure, la majoria de les nostres escoles són petites, instal·lades en pobles i barriades on hi havia necessitats educatives. I les congregacions que les varen crear varen aportar els seus diners. Tornant a les ajudes de menjador, la concertada rep el 41% del total. Això significa que les nostres famílies també les necessiten. I això trenca definitivament el tòpic que totes les nostres famílies són acomodades. -Els sindicats del sector anuncien mobilitzacions. —Sí, la Conselleria els ha comunicat que no hi haurà cap acord que impliqui més inversió ni es desplegarà cap altre en negociació que suposi més diners. Entre altres qüestions, s'estava negociant el segon sexenni i la paga dels 25 anys. Tampoc tendrem més orientadors per a Primària, creant greuges amb els centres que ja els tenen. En educadors socials, dinamitzadors lingüístics i alguns programes de coeducació, no hi haurà res per a l'ensenyament concertat. En definitiva, l'equiparació amb la pública queda ajornada. -Es considera a la concertada subsidiària de la pública? —Som una xarxa complementària, no subsidiària. L'Administració ha d'assegurar que els recursos són els mateixos. I els reclamarem. -Els tribunals els han donat la raó en l'oferta obligatòria de Religió a 2n de Batxillerat, però han validat la retallada de mitja hora setmanal a Primària. —Preferiríem que no hi hagués retallada, però això no afecta el nostre projecte educatiu. Ara es parla molt d'educar en valors. Nosaltres vivim en valors. Alguns centres presumeixen dels seus projectes de solidaritat. Nosaltres els hem fet tota la vida. És part del nostre ADN.

A partir del dia 1 de juliol, amb la col·laboració del Consell de Mallorca, es publicarà una línia d'ajudes per a les despeses derivades de la inscripció dels nins i nines a activitats esportives i de lleure d'estiu, per a les famílies empadronades a Porreres que es trobin en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica, en situació de desocupació i figurar inscrits en l'oficina de demanda d'ocupació i haver resultat afectada per un ERTO o un cessament total o parcial de l'activitat laboral amb motiu de la crisi sanitària derivada de la Covid-19.

Ho sabem, vivim una crisi sanitària excepcional. El coronavirus de 2019 ha paralitzat mig planeta, i mitja humanitat ha estat forçada a refugiar-se entre les parets de la casa per provar de limitar el perill. Aquesta nit, em deman com serà l'endemà. Quan la catàstrofe hagi passat i hàgim comptat els nostres morts, què farem? Tornarem als nostres costums d'abans, temptant de guanyar el nostre pa (amb gluten o sense), com podrem? Voldrem tornar a fer els turistes i consumir sense límits? La natura haurà de patir una altra vegada la nostra presència arrogant? Desitj per nosaltres d'altres tries. Esper que siguem conscients de l'essencial, conscients que la societat de la cobdícia ens allunya massa sovint dels paratges que estimam i que no tenim sempre temps d'estimar. Finalment ens pensarem ser dins la natura, no els seus "mestres i posseïdors" com volia Descartes que fóssim, ara quan el Món canvia, que mesuram quants n'hi seiem i a quina distància estam? Ja es nota que els governs responsables d'escoltar dins els sistemes socials s'enllesteixen per a l'endemà: avaluen drets, centralitzen poder i més poder que pot derivar cap al militarisme. Voldran fer-nos pagar cars els plans de rellançament que ells mateixos ens anuncien. Per tant, jo dic que ens enllestim per a l'endemà. Caldrà lluitar, no només per perdre definitivament la mica que teníem, sinó per jutjar els responsables dels desastres, per dir-los que no deixarem torçar-nos, que hem de governar-nos perquè ells no són capaços de governarnos. Seran dies, mesos, anys, de mal viure, però encara seran més durs, aquells temps futurs, si, tan aviat abraçar els i les que estimam, no tenim enllestit entre nosaltres l'endemà del confinament. (Traduït de “Jornalet”, gaseta occitana d'informacions)

Porreres és un dels 26 municipis de Mallorca signants de l'acord amb la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) de cara a la celebració de les Festes de Sant Roc, durant el mes d'agost, que fa perillar els actes massius. L'acord ratifica que «les festes patronals d'aquest estiu no es podran celebrar amb normalitat». Entre les mesures acordades figura la necessitat de «prescindir d'actes multitudinaris, descontrolats i de grans concentracions». Per això, els consistoris «prioritzaran les activitats dirigides al públic local, evitant en la mesura de les seves possibilitats el reclam al desplaçament massiu de població d'altres localitats que contribueixi a aquesta massificació».

Els alcaldes i alcaldesses consideren que «les decisions sobre les festes s'han de prendre amb el màxim consens amb les corporacions i grups polítics de cada ajuntament». En aquest sentit, sol·liciten «la comprensió de la ciutadania de les Illes en la situació actual de crisi sanitària i continua demanant la seva col·laboració, tal com s'ha fet fins ara, per a combatre aquesta pandèmia mantenint les mesures de seguretat». De moment, diversos ajuntaments no han subscrit la proposta de la FELIB. Entre aquests hi ha Felanitx, Sant Joan i Vilafranca. Altres municipis que tampoc han decidit no donar suport a la FELIB són Binissalem, Capdepera, Pollença, Sant Llorenç, Santa Margalida, Sóller, Santanyí o ses Salines. «Les festes d'aquest estiu no es podran celebrar de la manera que estem habituats tradicionalment», ha explicat el president de la federació, Antoni Salas, sobre la proposta de l'entitat perquè es desenvolupin activitats alternatives, adaptades a les mesures de seguretat i prevenció a seguir en la situació d'emergència sanitària per la Covid-19. El protocol recull que el principal objectiu és evitar les aglomeracions perquè dificulten mantenir la distància de seguretat personal i el control del seu compliment. Amb tot hi ha celebracions que ofereixen diferents possibilitats i es poden adaptar, en donar prioritat a les activitats dirigides al públic local, evitant animar a població d'altres llocs.

Una persona que l'altre dia em vaig trobar pel carrer, em va escometre per dir-me, més que dir-me «aconsellar-me», que deixàs d'escriure articles contra el turisme. Els arguments: els de sempre, que del turisme en vivim tots, que som una destinació de primer ordre mundial i hem de seguir essent-ho, que una mala temporada turística suposa la fam per a milers de famílies, que l'esforç i el concurs de tots és més necessari que mai, que cal salvar la indústria hotelera així com sigui... Bé, la lletania que tots coneixem, fins i tot d'abans de la pandèmia. No tenia ganes de discutir, és cosa que m'esbraona, i el vaig emplaçar a què llegís l'article. Per tant, vet-me aquí explicant un cop més la meva visió del negoci dels turistes.

De bon principi, jo no estic en contra del turisme: estic en contra d'aquest model de turisme. Un model imposat en els anys seixanta del segle passat pel règim franquista que volia donar una imatge d'obertura a l'exterior i posar solució a la fam endèmica que assolava moltes regions de la península. Un model turístic que funcionà en el seu temps, però que, per la seva agressivitat, ha tingut uns efectes molt negatius sobre els territoris on s'ha instal·lat; i que, a la llarga, no ha aportat la riquesa que prediquen els seus apologistes, car és una activitat especulativa depenent de manera absoluta d'agents externs que no podem controlar de cap manera, tal com està succeint ara mateix, i com ha succeït massa vegades en el passat. I en això estan d'acord la major part dels especialistes independents. L'extrema fragilitat d'aquest model turístic fa que basar en ell tota la nostra economia sigui tan suïcida com embarcarse en un viatge transatlàntic en un vaixell de cartó. Ja abans de la catàstrofe d'aquest any, per molt gran que fos l'afluència de visitants, per molt que Son Sant Joan vagi superant cada cop els registres de viatgers fins al punt d'exigir ampliacions que mai no són suficients, sempre hem d'acudir a tapar vies d'aigua. Com a inici, els llocs de feina que genera aquesta «indústria» són tan precaris que per a mantenir-los es necessita de manera sistemàtica recórrer a la caixa pública: d'on cobren els fixosdiscontinus quan no estan fent feina? Llavors hi ha els esdeveniments imprevistos, quan no són les tempestes, són les denúncies falses dels mateixos turistes contra els

hotelers per aconseguir que els viatges siguin de franc, o els grans operadors, els vertaders controladors del flux de persones, que munten fallides fictícies per emportar-se més doblers. És clar que els grans empresaris no hi perden mai, i vull remarcar la condició de «grans empresaris», perquè mentre la petita i mitjana empresa suporta el pes de les successives crisis, ells semblen embarcats en una competició (la competitivitat és una constant en aquest sector) per demostrat qui el té més gros... al vaixell, no malpenseu. M'entristeix veure com la màxima aspiració del nostre govern, supòs que seguint les recomanacions dels taurons del sector hoteler, té com a primer objectiu rescatar una indústria que s'han demostrat d'una fragilitat extrema. Ja ho deia abans d'aquesta pandèmia, que malauradament em sembla que no serà la darrera, cal cercar altres vies per a refer la nostra economia. N'hi ha, per descomptat, des d'un turisme més respectuós amb el medi ambient i amb la societat que l'agombola fins a una més que necessària indústria de reciclatge i aprofitament de deixalles, i tot sense oblidar la cultura, l'autèntica ventafocs d'aquesta societat de consum convulsiu. Si els nostres polítics són incapaços de trobar noves solucions a problemes vells, val més que apleguin, Seguir entossudits a aplicar fórmules caducades que només beneficien als de sempre, per a mi, és perdre el temps (un temps que cada cop es fa més curt) i la llavor (una llavor cada cop més estèril). I mentrestant jo, refugiat en el meu món particular, em seguiré delectant en plaers senzills, més de mig retirat a casa, escoltant música, llegint, ara mateix “O Primo Basílio”, del portuguès Eça de Queirós, sempre, i a qualsevol preu, una activitat més enriquidora que jeure'm al sofà a veure com un presentador cridaner m'explica que una «famosa» està afectada de morenes.

La Unió Esportiva Porreres haurà de guanyar-se la Tercera en el camp. La Fase d'Ascens Exprés, se celebrarà a mitjan juliol, a l'estadi de Son Malferit, a Palma. El seu primer rival serà el C.E. Mercadal, campió de Menorca de la Regional Preferent contra el qui s'estrenarà en les semifinals del Grup II el diumenge 19 de juliol des de les 18.30 hores. En l'altre partit s'enfrontaran els mallorquins Son Servera i Gènova. En cas de victòria, els vermells jugarien la final el cap de setmana següent. Tota la fase de playoff d'ascens a Tercera Divisió es disputarà en les instal·lacions federatives de Son Malferit, a Palma. Els porrerencs han intensificat els seus entrenaments a Ses Forques aquests últims dies. El nou entrenador tendrà a tota la seva plantilla disponible davant el Mercadal.

Porreres ha guanyat 82 residents més el 2019, segons l'estadística de variacions residencials publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que recull altes i baixes en els padrons municipals d'habitants motivades per canvis de residència. En concret, la nostra vila va anotar 325 altes i 243 baixes, amb un saldo de 82 residents guanyats.

El safrà se l'ha considerat com l'‘or vermell’ dels productes agrícoles pel seu alt valor econòmic sempre tenint en compte que la seva recol·lecció i posterior manipulació és laboriosa. A més, se sol sembrar en petites quantitats, fet que ho encareix més. A Creta es conrea d'ençà d'uns 3.000 anys enrere (en el XVI) a Mallorca se sembrava en quantitats molt elevades, principalment en les zones d'Inca, Porreres i Felanitx. Però amb el temps va anar decaient fins que sobre el 1920 es va deixar pràcticament de conrear. Fa cent anys, curiosament, la competència del safrà que procedia de fora va acabar relegant-lo a un cultiu marginal. La historiadora Maria Barceló Crespí publicà anys enrere que Mallorca, i, en aquest cas, Porreres, era un indret on es conreava un safrà de gran qualitat, quelcom que dissortadament, avui en dia, ja no es fa. I d'aquest safrà de Porreres en parlava en el seu Diccionario geográfico, histórico y estadístico de España el polític i escriptor Pasqual de Madoz (1806-1870), que fou Ministre d'Hisenda i que aconseguí que fos aprovat el projecte de llei de Desamortització. Segons Maria Barceló «Els cultius no han estat sempre els mateixos. Un cultiu que avui ha desaparegut quasi per complet dels nostres camps i que en altres èpoques fou ben representatiu de la nostra vila era el safrà. D'aquest cultiu que hom podria qualificar gairebé d'exòtic, no en sabem l'extensió que s'hi dedicava ni la producció. És per això que davant una manca de documentació específica hem de recórrer a les notícies que ens faciliten els cronistes, viatgers, etc. quan es refereixen a la vila de Porreres. Vegem alguns exemples: A finals del segle XVI ja disposam de dades sobre plantacions de safrà en el lloc de Binicapús. N'agafarem dues mostres. El dia 15 d'abril de 1578 quatre quarterades de terra de Pere Mora foren valorades en 170 lliures, 'comprès lo safrà'. El dia 25 d'abril del mateix any, 'una quarterada de vinya i cinc quartons de terra i lo safrà de Rafel Barceló' fou valorat en 150 lliures. Ferrer Cassà qualifica el safrà porrerenc, cap al final del segle XVIII, dient que és millor que el de La Manxa. Terrassa i Berard a la seva Historia de las villas y poblaciones de Mallorca assenyalen el safrà com a punt important de la collita porrerenca. L'arxiduc Lluís Salvador, per la seva banda, explica com el safrà és una de les plantes que sembla ser més adequada al clima i a la qualitat de les terres de Mallorca. Es conrea en petita quantitat a tots els termes de l'illa, però en gran escala únicament a Porreres, on es fa collita d'un safrà de primera qualitat...». Als Països Catalans ja es conreava a l'edat mitjana a la Catalunya del Nord (Actualment es cultiva al Conflent) i al País Valencià (entorn de València). A Porreres es va produir un safrà molt cotitzat durant les edats mitjana i moderna.

El cultiu del safrà a Porreres

(U. Urbieta | UH) “Al voltant de l'Ammonita” és un llibre que ha tardat cinc anys a sortir. Córrer o simplement caminar, com una porta per a redescobrir Mallorca amb altres ulls era la idea inicial de Luis Velasco, arquitecte de professió i un runner consumat. «És un esport barat i que pots fer en qualsevol lloc», explica Velasco, coautor al costat de Txemi Terroso, i la col·laboració de Gori Salvà, Biel Salas, José Nula, Ana Cabello, Guiomar Pellejer i Eduard Bagur que han aportat el seu granet de sorra omplint les pàgines d'aquest llibre amb mapes, fotografies, microrelats, poesia i vinyetes de còmic El llibre és un compendi de rutes per l'illa que aprofundeixen en el patrimoni, la història i el medi ambient mallorquí. «Amb roba d'esport i unes sabatilles, qualsevol dia pots sortir i conèixer passejant com un turista» diu l'arquitecte. Gràcies al micromecenatge, en el qual han participat 220 persones, s'ha publicat un compendi de rutes per a excursionistes i runners curiosos per Mallorca, però al llarg d'aquests darrers anys, les travessies s'han anat reduint gradualment. «No pretenem mostrar res nou, només que quan els lectors acabin el llibre tenguin una visió renovada dels camps, la serra, la mar, els pobles o els camins que formen Mallorca».

Fa 442 anys. Any 1578

Porreres dins les 15 rutes per a redescobrir Mallorca

Del Camí dels Miradors a l’Estaca, de Cala Mitjana a l'Arenalet d’Albarca, de Sant Llorenç a s’Espital o del bosc de Bellver a la barriada palmesana del Terreno són alguns dels recorreguts. Els autors d'Al voltant de l'Ammonita han recorregut Mallorca i han arribat a desgastar cadascun fins a tres parells de sabatilles de running, durant el procés per a oferir-nos rutes per a tots els gustos: fer esport, realitzar excursions o, simplement, relaxar-se i aprendre del passat i el present de Mallorca. «Algunes rutes estan pensades per a aportar consciència sobre l'abandó gradual de l'activitat agrària al camp, altres travessies posen l'accent sobre el patrimoni històric o cultural, la turistificació, la pèrdua ecològica després de l'incendi de la Trapa, la memòria històrica o els albiraments d'ovnis a la Serra de Tramuntana», enumera Luis Velasco, que recorda haver rebut inputs negatius sobre el projecte al·legant que si es mostra a la gent més llocs polits de Mallorca, l'illa rebrà encara més turistes. «Al contrari, si li expliques a algú per què un lloc és important per a tu, acabarà respectant-lo de la mateixa manera».

q El lateral porrerenc Joan Sastre ha retornat a la competició de primera divisió de futbol davant el Barça. El seu joc transmet calma i serenitat. Ha passat molt temps entrenant i llegint i un dels seus llibres ha estat “La Metamorfosi” de Pep Guardiola.

q Agnès Oliver, psicòloga clínica i neuropsicòloga, ha estat la persona designada per a atendre els professionals d'Atenció Primària que necessiten ajuda per a afrontar el sobre esforç laboral i emocional que suposa estar en primera línia de l'epidèmia causada pel coronavirus.

q Els vivers de Ca na Justa, on fan planter de les varietats autòctones, tant d'hortalissa com de planta de flor o aromàtiques, han estat l'indret per a realitzar cursets de recuperació de plantes per a usos culinaris. Pep Pou, propietari del viver és un home peculiar perquè malgrat dedicar-se al món de la jardineria és un gran amant dels cotxes clàssics.

q Bernat Febrer va plantar a Porreres, juntament amb la seva filla Maria Antònia, 6,5 hectàrees de vinyes, que han donat lloc a Blanca Terra, un dels cellers més joves de Mallorca. Les vinyes estan en sols blanquinosos, que antigament varen ser camps de cereals i albercoquers. Tenen una producció anual de 18.000 litres.

q Bàrbara, una veïna de Porreres, deia que dóna pena i alegria passejar per la platja del Trenc i veure que tot està tancat però, d'altra banda, sentia molta alegria per gaudir d'un paradís en bones condicions. Pots caminar, nedar, l'aigua no pot estar més neta, però sobretot la diferència està en l'absència de renou. No se senten motors de vaixells, ni d'avionetes... i això no té preu.

q Repassant les notícies dels últims dos mesos i mig: pràcticament tothom sol·licita ajudes d'algun tipus: famílies, pimes, autònoms, patronals, comerços... de diverses activitats i subsectors. Totes tenen la seva justificació. La pregunta és: qui i com es pagaran?

q Millor 'represa' que no pas 'nova normalitat'. És prest, encara.

L'ampliació de la depuradora estarà llesta a principi del 2021

Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 28-6-2020

El volum 5 d'estiu de la revista en paper ja està disponible

Arreplegant l'edició dels exemplars sortits durant maig i juny d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti (ara sols per 3 euros) als establiments: PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)