juliol 2020 núm. 40
"No hi ha molts camins. Hi ha molts noms pel mateix camí, i aquest camí és la consciència” (Osho, escriptor i gurú)
S'espera bona gestió La Porreres que no es vincla ni es trenca ja té més de mite que de realitat, cosa normal en una societat diversa i global. Les hem passat de metre. Però el que som els mallorquins, a les acaballes de l'estat d'alarma, és gros. Hi ha menys restriccions, és possible fer més trobades, ja poden entrar turistes... La pràctica recuperació de la normalitat, que fa dies que és visible al carrer, coincideix amb algunes notes alarmants, de brots esporàdics però ara també veiem com, malgrat el bon temps, també n'hi ha, de més greus. Sabem que el risc zero no hi és, que s'han fet avenços mèdics però encara no hi ha vacuna. També hauria de ser més fàcil recuperar la nostra economia. El mal hi és i ja està fet.
Una Fira de l'Albercoc molt adaptada a les circumstàncies (Simó Tortella | DM) A mitjan juny, durant aquests últims anys, l'ajuntament de Porreres, els productors locals i la Cooperativa han anat organitzant la Fira de l'Albercoc de Porreres, que serveix per a treure profit a un dels majors exponents de la pagesia porrerenca. Des de mitjan segle passat fins ben entrats els anys noranta, molts veïns de la localitat aconseguien liquiditat per a les seves economies gràcies a la venda dels albercocs, ja fos en la varietat madura com en sec. Ara, en el segle XXI i després d'un cert declivi de les explotacions, l'albercoc porrerenc ha tornat a retrobar-se amb la gastronomia. Els restaurants locals han afegit l'albercoc com un dels productes que condimenten els seus plats durant tot l'any. Prova d'això és que durant el període de la fira d'enguany, programada entre el 13 i el 21 de juny, els establiments de restauració oferiren creacions de tota classe als seus clients en els quals no faltà l'albercoc de Porreres. D'altra banda, i per a evitar aglomeracions en la zona de la plaça de la Vila, els punts de venda es repartiren en tres zones del nucli urbà. La part gastronòmica fou complementada amb diverses activitats culturals, algunes presencials i altres a través de les xarxes socials. El que no es pogué realitzar en aquesta edició va ser l'esperat concurs de xapar albercocs en el qual participaven molts veïns per a demostrar que encara continuen recordant com era aquell treball que de joves realitzaven.
