Quan arriba la darrera setmana d’abril, si el calendari no ho LLETRES. impedeixi i la pluja ho permet, prenen la paraula les LLETRES Unes lletres que s’ajunten per formar paraules, cal·ligrames, rodolins, eslògans, poemes, històries, descripcions. Unes lletres que s’ajunten per fer sonar contes que s’expliquen per carrers i places, que juntes donen veu a aquells titelles que ens expliquen aquella llegenda tan nostrada. Unes lletres lletres, moltes lletres, que es reuneixen damunt el paper per regalar-nos històries, mons imaginaris... És un temps que, per segon any, hem volgut recollir en aquesta revista que no és més que una FESTA DE LES LLETRES LLETRES.
La rinxols d’or de P3
3
Les 5 margarides de P4
10
Els contes de P5
13
Els rodolins de primer
19
Els cal·ligrames de segon
25
El poema de tercer
30
Els eslògans de quart
31
Les històries de cinquè
36
Les descripcions de sisè
42
BASIRU
IRATXE
MARIA
NOA
ULISES
MARTÍ G.
ERIK
BERTA
AISHA
PAU
AHMED ABRIL
AMANDA
EDUARD NAIARA
JOAN
JÚLIA IRIS
ADRIÀ
IRINA
BERNAT
JULIÀ
ITZIAR
GORKA
TÀNIA
JANA
AZDINE MARTÍ C.
DINA
PAULA
DARIO SAMIA
ALEXIA KILIAN
FERRAN
MARIA
DANIEL IVET
JORDI
CLAUDIA
ÀFRICA
Jana
Kevin
Lucia
Karla
Jawhara
Mohamed
Marwa
Miriam
Giovanni
Aran
Paula
Noa Yeray
Paz
Ivan
Eric
Joel
Daniel
Aina
Alba
Leire
Lluna
Judit
Ariadna
Joan Gabriel
Karla
Laura
Ibrahim
Andrea
Aaron
Pol
Maria Glòria
Jesús
Ainoa L.
Vinyet
Ai
Soraya
Yasmine
En aquestes alçades de curs, els de primer ja som d’allò més creatius, és per això que us deixem els nostres rodolins.
Roger
Jaume
Júlia
Pedro
JosĂŠ Carlos
Joel
Aitor
Sara
Ramon
Miriam
Biel
Carlos S.
Eneko
Anastasia
Laia
MartĂ G.
MartĂ L.
AdriĂ
Iker
Hannan
Paul
Iman
Montse
Wassima
Carlos G.
Els nens i nenes de segon hem elaborat diversos cal路ligrames en forma de fruites i hortalisses, ja que s贸n molt saludables per al nostre cos.
Alei x
Eric
Joel
Ferdaouss Ikram
Nayade
Isaac
Paula
Miriam Àlex
Kevin
Izan
Derek
JesĂşs
Sa a
d
Youssef
Esteban Susana
Oriol
Nouhaila D. Gal·la
Deivith
Nouhaila A. Adrià
Poema de Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç era petit com la punta del dit, i va anar creixent oferint treball a la gent. El nom d’aquest poble tan bell ve d’un Sant i d’un castell. Els edificis, places i masies ens donen moltes alegries. Si voleu veure animals, en trobareu de molt grans, arbusts i arbres també que haurem de cuidar molt bé! El riu Llobregat és molt allargat, i quan plou baixa l’aigua marroneta amb caquetes i aneguetes. El mapa del Bages heu de tenir si no us voleu deixar res d’aquí. Però el plànol és un engany perquè és Sant Vicenç d’un altre any! De serveis en tenim més que grans de raïm, un és l’escola Puigsoler, on us ho passareu d’allò més bé! Si us voleu traslladar amb Renfe, Catalans o Costa podeu anar, però alerta que no us esperarà! i un seient us costarà trobar! Si aneu a l’Ajuntament no us tractaran malament, allà el Torres i els regidors no fan gens el mandrós mandrós..
VISCA SANT VICENÇ!!!
La classe dels equilibristes de tercer, aprofitant que estem fent el projecte del nostre poble, hem realitzat un poema de S ant Vicenç de Castellet. Esperem agradi!
que
us
Aprofitant el treball dels anuncis, cada nen i nena de 4t. Ha pensat un eslògan per a la nostra Escola.
Ylènia
Martina
Ă€lex
Elena
Said
Gemma
Eduard
Eric
Pablo
Aina
Aida
Guillem
Redouan
La Biblioteca Jo us explicaré una història del Cap d’estruç, un poble al peu dels Pirineus. Tot va començar a la biblioteca d’aquest poble que, com sempre, estava plena de nens i nenes alegres llegint contes i novel·les de tot tipus. Cada nit els seus personatges cobraven vida. El follet Pep, el capità, organitzava trobades cada tres nits. Un dia hi va haver un eclipsi de sol i els personatges dels contes van sortir pensant-se que era de nit. Per sort era dilluns i el dilluns no hi havia gaire gent, en aquell cas només hi havia la bibliotecària i la seva filla. La filla de la bibliotecària, que es deia Laia, en veure el Pep i tots els altres és va desmaiar. En despertar-se, es va trobar envoltada de nans, fades, pirates, nimfes, monstres etc... En Pep i companyia, pensant que la nena revelaria el seu secret, van tancar la Laia dins del castell d’un monstre terrorífic. Com que un eclipsi de sol dura poca estona, en tornar la llum del sol, els personatges van haver de tornar als seus contes o novel·les. Així doncs la Laia va quedar tancada en el món màgic dels contes. Un cop es va fer de nit a la biblioteca, com sempre, tots els personatges van cobrar vida, inclosa la Laia a qui li semblava que hagués passat una eternitat. El follet Pep i els altres van quedar amb la Laia que ella guardaria aquell secret, amb la condició que ells la deixessin entrar en aquell món màgic quan ella volgués. Àfrica
El lladre pastanaga Fa temps, a Barcelona, vivia el lladre Pastanaga. Els seus robatoris eren fets amb molta astúcia: com que era una arrel, els feia des de sota terra. Entrava per sota del lloc on era exposada la joia. Un cop a dins, la robava i se n’anava amb el mateix sistema. Quan el van atrapar, el cas era tal (havia comés més de mil robatoris) que el van condemnar a mort. A la presó, quan esperava perquè el matessin, va barrinar el terra fins a fer un túnel i es va escapar. Va fer mil robatoris més, fins que el policia patata el va trobar i en va fer suc de pastanaga. Bruna
El policia Patata Hi havia una vegada un policia que era molt, però molt patata. Ara, era molt bon policia, però es deia patata perquè tenia el cap de patata. La gent, de tant en tant, se’l volia menjar pensant-se que era una patata, però... què hi vols fer! A veure, tornem a la història. Una vegada, com bon policia, estava perseguint un lladre i el lladre li va disparar amb una nou mil·límetres i li va donar a la cara. Tothom es pensava que estava mort, però no. Recordeu que tenia el cap de patata? Va fer un forat a terra i va enterrar el cap. A que això no us ho esperàveu, ehhh? Quan va treure el cap de terra, no tenia cap rascada i va seguir essent el POLICIA PATATA. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. Gerard
La Laura i el seu gos Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. Estava fent deures i la seva mare li va dir: - Laura, vés a comprar. - Sí, mare.- Va contestar la Laura i va anar a comprar. Quan va arribar al mercat, va dir: - Hola Marc, em podries posar tres bosses de macarrons? - Oh, i tant! Té, són tres euros.- Va dir el Marc. La Laura anava passejant pel carrer i es va trobar un gosset. I com que a la Laura li agraden tant els gossos, el va agafar i el va portar a casa seva. - Mare, mare, mira que m’he trobat!!! – Va dir la Laura només entrar a casa. I la mare va dir: - Espera que estic al lavabo. - D’acord.- va dir la Laura. Quan la mare va sortir del lavabo, va veure el gos i va dir: - Quina monada! On l’has trobat? La Laura va dir: - Al carrer, pobret. I se’l van quedar. El gosset era molt bo. La mare va dir: - Li haurem de posar un nom. La Laura va dir: - És veritat. Ja sé, li posarem “Doc”. La mare va dir: - Sí, el gosset es dirà Doc. Un dia van anar a la platja i el Doc s’ho va passar molt bé, a partir d’aquell dia, el Doc i la Laura es van fer inseparables. Judith
La Martina i les bruixes Hi havia una vegada una nena que es deia Martina, que va sortir de viatge amb els seus pares. Van anar a una zona d’Itàlia on hi havia moltes bruixes. Aquells dies van començar a arribar bruixes d’arreu del món perquè tenien una reunió molt important: volien apoderar-se de la Terra. Havien de vigilar que no els veiés cap humà. Un dia la nena, per casualitat, va anar prop de la casa on es reunien totes les bruixes. La van enxampar i li van fer beure una pòcima. Aquesta pòcima li feia oblidar tot el que acabava de veure. La van deixar tancada en una gàbia que tenien a la cuina mentre el beuratge li feia efecte. Un grup de mags que estaven vigilant la seva bola màgica, van poder veure el que passava. Tres dels mags van sortir al rescat. Dos van immobilitzar les bruixes que havia a la cuina i el tercer va alliberar la Martina i marxaren corrents. Van desfer l’encanteri i van acompanyar la nena a casa seva. Allí van explicar als pares tot el que havia passat. La família va decidir anar a viure a Londres per anunciar a tothom el que estava passant i reunir gent per acabar amb les bruixes infames. Els mags van muntar una escola per ensenyar trucs a la gent i combatre el mal. Quan en van saber prou, van anar a Itàlia per acabar amb les bruixes. I no en van deixar ni una. Toni
La casa del terror 1 PART Hi havia una vegada una família: el pare que es deia Joan, la mare que es deia Maria, les dues filles l’Anna i la Sara, el fill en Pol i per últim el gos que es deia Boy. Tota la família buscava una casa on viure. Buscaven i buscaven, però no trobaven res. Fins que al final van trobar una casa. Era una casa prou gran per a tots, prop del riu, en mig del no res. Així que se la van quedar. En Pol va pensar que era molt estrany el cercle de bolets que es formava al voltant de la casa. Però no li va donar massa importància. Per la nit, quan estava dormint, va sentir sorolls estranys. Es va aixecar i va mirar per la finestra. Va veure que es movien fulles del terra, així que va obrir la finestra. Però quan la va obrir... no feia gens ni mica d’aire! Després va sentir un altre soroll que venia del pis de dalt. Així, que va pujar. Un cop a dalt, es va trobar un llibre estrany amb figures corbades, però quan el va agafar... una espècie de follet estrany va saltar cap a ell, cridant tota la estona: ”Deixa el llibre sagrat, si no tindrem molts problemes amb el FIGNES!” En Pol li va dir: “Com que és un llibre sagrat?” El follet va estar explicant-li que el seu amo, feia temps, li havia dit que protegís el llibre, sobretot dels fignes, i també li va dir que sobretot el llibre no sortís de la casa. En Pol va marxar corrents a baix amb el follet estrany i va anar a la seva habitació. Li va preguntar al follet estrany com es deia. El follet li va dir que es deia Rushfusvell. I en Pol li va dir:” Jo t’ajudaré a protegir el llibre.”
2 PART En Rushfusvell li va donar les gràcies a en Pol per la seva ajuda. - M’anirà molt bé. Però en Rushfusvell va sentir un soroll pel bosc, va mirar per la finestra i va dir: “Oh no! Són ells! En Pol va dir: “ Però si no hi ha res. Només fa aire!” i va obrir la finestra, però no feia aire. En Pol va dir: “ Però, llavors, què és?” i en Rushfusvell va dir”: SÓN FIGNES! Unes criatures que són com granotes pero bastant més grans i són els servidors de l’ogre FUGOT, un ogre que fa 10 metres d’alçada i que vol agafar el llibre sagrat per destruir tothom, i així dominar la terra. En Pol li va dir a en Rushfusvell que ell no els veia i en Rushfusvell li va preparar com una sopa per als ulls. En Pol se la va ficar als ulls i va mirar per la finestra darrera els bolets que semblaven boníssims, havia més de 20 fignes amagats. I després li va preguntar el Pol a en Rushfusvell “ Però què són aquests bolets?” En Rushfusvell va respondre: “Són uns bolets màgics que fan una barrera de defensa perquè els fignes no puguin passar. Al cap d’uns dies va venir l’ogre FUGOT a la casa amb una poció que feia desaparèixer els bolets màgics. Quan va escampar la pòcima van desaparèixer tots els bolets i va poder entrar a la casa. Però en Pol li va clavar un ganivet de cuina al cor i va desaparèixer i des d’aquell moment van viure en pau. Marina
El gatet del meu aniversari La Júlia era una nena que vivia a Sevilla i pel seu aniversari li van regalar un gat però no era un gat qualsevol, era un gat màgic. Una nit va despertar a la Júlia i amb els seus poders va vestir la nena de bruixa i ella va avisar els seus pares i van pujar a l’escombra màgica per anar-se’n al Canadà. La Júlia va matricular-se a una escola de bruixes perquè, com que era propietària un gat màgic tenia l’oportunitat de ser bruixa. Karla
Igualada Fa vuit mesos vivia a Igualada. Aquesta ciutat té molts blocs de pisos i és molt gran. Sempre se senten sorolls de cotxes, bots de pilotes, gent parlant i nois petits cridant i jugant amb el seus amics. No fa massa hi vaig tornar i vaig tenir la sensació de no haver marxat mai d’aquell bloc de pisos tan alt, on hi vaig passar 5 anys i mig de la meva vida. En entrar-hi em vaig omplir d’un sentiment enorme d’enyorança perquè vaig recordar que feliç era allà, amb els meus pares, amb la meva germana i amb el meu tiet. Soufian
La muntanya La muntanya té molts arbres i és molt gran i alta. Per això agafo sovint la meva bicicleta, per pujar-hi. A dalt, al cim, s’escolta el cant dels ocells i m’agrada molt. Hi ha molts arbres i són alts i de color verd. També hi ha moltes pedres de diverses mides. La vista de tot el poble és preciosa. El que més m’agrada és pujar al Castellet i descansar. Amina
La teulada Jo canviava de casa, tot sovint, era una nòmada. Però ara ja sóc sedentària i el lloc que m’agrada més de casa meva és la teulada. Hi pujo quan estic trista a mirar la lluna perquè m’anima, hi pujo quan està contenta per explicar-li a la lluna que em fa l’ullet. Des del meu balcó es veu Montserrat, el parc, molt pisos alts i ... L'Institut... que em recorda que no canviaré de casa però si d’escola aviat. Sorolls de cotxes, de nens, de gent...Olor de canvi. Andrea
El meu poble Em fascina el poble on va néixer el meu avi. Hi vaig cada Setmana Santa i per les vacances de Nadal. El meu racó preferit es el parc del centre del poble, sense sorolls, sense cotxes, sense massa gent... Molts arbres, una font i plantes. Olor de muntanya i ganes de tornar-hi, cada vegada que he de marxar. Blau
El meu bosc Una de les coses que més m’agrada en aquest món és passejar amb la meva gossa pel bosc. M’encanta el bosc perquè hi ha molta naturalesa i fa olor de flors. La meva gossa i jo, mentre passegem, sentim com els ocells canten i piulen com cants d’òpera i descobrim juntes moltes coses noves. Les fulles, depèn de l’època de l’any , cauen , les abelles es dirigeixen cap a les flors i produeixen molta mel, hi ha rierols d’aigua natural i una roca des d’on es pot veure, perfectament, el poble de Castellbell i el Vilar i el bosc sencer. Des d’aquesta roca es poden fer fotos xulíssimes! També hi ha el camp de tir antic ( que ja no té utilitat) i de motocròs. Recordo que un diumenge, el meu pare va trobar cebes d’un hort que ja no existeix per culpa de les fortes pluges. Un amic meu sap fer frares amb les roselles i junts ens encanta menjar una flor molt dolça anomenada pa i vi. Per acabar vull que sapigueu que gaudeixo bolets i cargols quan plou.
collint espàrrecs, Edurne
El bosc El primer dia que vaig anar el bosc vaig tenir por perquè era molt gran. Però m’hi vaig acostumar i cada vagada m’agrada més i més, quan sento el soroll de les fulles i els cant dels ocells em sento tranquil·la, relaxada, serena... M’agrada molt veure com els raigs de sol il·luminen el riu fresc. Algun dia provaré de posar els peus dins l’aigua. M’encanta el verd, el blau, el groc, el vermell, el marró... tots els colors de bosc . Ilhame
El meu barri El parc nou , del barri del xup, és viu, sempre ple de canalla que juguen amb l’aigua de la font fins que es fa fosc . S’hi perceben olors diferents de cremes, suavitzants, gomines , xampús... també de dolços, de llaminadures i sobretot olor a “tapes” boníssimes que fan al bar de la cantonada. M’agrada passar-hi les tardes de les meves vacances! Alba
Monistrol de Montserrat M’agrada anar a Monistrol, em porta records de quan era patit... mirar la muntanya de Montserrat des de qualsevol banda del poble, passar el pont i sentir la tranquil·litat del riu, jugar a la plaça del Bo·bó amb els meus amics; rialles i baralles. Quan hi vaig em sento molt feliç. Mohamed
Jugant a bàsquet Cada setmana, quan vaig a entrenar, em sento content. M’agrada sentir-me lliure i saltar imaginant que arribo al cel, només són uns metres quadrats però jugar a bàsquet em fa feliç. Entrenem al patí, de l’escola, i mentre jugo puc veure el bosc i les muntanyes que envolten l’escola. Tomàs
El meu poble El meu poble és molt bonic, ja que té unes vistes impressionants de les muntanyes de Montserrat. Hi ha cases petites i pisos i els carrers són amples i estrets, com el meu. Quan passejo sento els ocells com canten, olor a gasolina i a menjar. Quan tinc temps lliure, m’agrada anar al parc del Ramoneda perquè jugo amb els meus amics i em sento lliure i feliç. Redouan
Sant Jordi El dia de sant Jordi quan em desperto surto al carrer Gran. Està ple de parades amb roses vermelles com maduixes, llibres plens de històries i un carrer més avall una paradeta om hi venen una xocolata desfeta que està per llepar-se els dits. A la plaça del Pi, sempre plena de nens i nenes, s’hi senten rialles. Em vaig creuant amb la gent fins arribar a una parada de roses bellíssimes amb la seva dolça olor. En compro un parell pels pares. Vaig caminant pels carrers plens de gent amb la meva germana. Ens aturem en una gran parada plena de jocs i joguines de tots tipus. Al vespre dono les roses als pares i ells ens les donen a mi i a les meves germanes. Jana
Al costat de casa meva Al costat de casa meva, hi ha un parc força gran, se senten crits, rialles, converses i també alguna paraulota. Hi ha arbres florits, arbustos, bancs, gronxadors, un sorral... El camp de futbol és el meu lloc preferit del poble. Fa sis anys que vaig arribar a Sant Vicenç i hi vaig cada dia. Prop de l’institut, al parc, jo jugo a futbol amb els amics i em sento molt bé. Tot i trobar molt a faltar el meu país, el Marroc, sóc molt feliç de formar part d’aquest poble. Moussab
El Xup És convenient i recomanable anar a jugar a la plaça del barri del Xup per estar content i feliç com quan tenia nou anys. Hi ha sempre molta canalla jugant fins ben tard, fins que els pares, les mares, les iaies, les tietes, les germanes... criden que ja és hora d’anar a sopar. Tots arriben mullats de l’aigua de la font. El dia més especial és el de la festa de l’Escuma, juguem, empaitem les nenes i ballem tota la nit... ja tinc ganes de que arribi! Toni
CASA MEVA El primer dia que vaig estrenar casa meva vaig tenir por, perquè no hi havia mobles, la casa estava buida, penso que era per això. Però ara ja no em fa por perquè fa molts anys que hi visc. Té quatre habitacions,dos lavabos,una cuina,una sala d’estar i un pati a dins de la cuina. M’agrada casa meva i el meu barri. Ja no vull canviar de casa. Estic orgullosa de viure a casa meva. La sala d’estar és el meu lloc preferit . Wiam
“Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes; I si el vols més savi, explica-li més contes.” A. Einstein