QUIN DOLÇ CANT (6È)
VISCA LA VIDA
Quin dolç cant, tot plovent per terra i els teulats
Estic segur que tots
Per un cor enyorat quin dolç cant tot plovent.
els records i amistats que tinc
MUNTANYES REGALADES
viatjaran lluny amb mi, i em faran fort
Muntanyes regalades són les del Canigó
al llarg de tot el meu camí.
Que tot l’estiu floreixen, primavera i tardor Jo que non l’aimo gaire, jo que non l’aimo no Mun pare m’ha casada, m’ha donada a un pastor Ell se’n va a la muntanya, jo resto al rosselló
Els mals moments s’emporta el vent I a tu et vull recordar, vull recordar Quan miro la gent d’aquí
Ell menja pa moreno, jo en menjo del flecó
Sento el món, és un lloc feliç.
Ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó
Però ens cal anar més enllà i buscar un estel
Jo que non l’aimo gaire...
i fer-nos un raconet, un raconet.
Ell veu de l’aigua clara, jo bec vi del millor
Nosaltres , els 6ès de l’escola
Ell cull brotets de menta, jo floretes d’olor.
Hem fet companys, amics,recorda
Jo que non l’aimo gaire...
Que ens ho hem “currat” bastant i ens toca
EL MARINER
Acomiadar-nos de tots plegats, alhora.
A la vora de la mar
Ens voldríem sentir contents
hi ha una donzella.
Fer un comiat no gens trist,
Que en brodava un mocador N’és per la reina, n’és per la reina Quan en fou a mig brodar Li manca seda, Gira els ulls envers la mar
Si a “l’insti” posem el rumb Seguirem explorant el món. Els mestres amb qui hem compartit sabers , I les troballes que amb ells hem fet,
Veu una vela veu una vela.
Són finestres, s’han obert al món,
Mariner bon mariner
Esperem seguir així, aprenent molt.
Que en porteu seda De quin color la voleu
COREOGRAFIA 5È
Blanca o vermella.
COREOGRAFIES DE 6È
La música pot modelar els sentiments de les persones, A l’antiga Xina, la música va ser creada per curar malalties. Aquest punt es pot rastrejar en el passat amb la creació de l’ ideograma Han, perquè en xinés la paraula medicina prové de l’ ideograma que a la seva vegada s’utilitza per la paraula música.
2008/09 CEIP ANTONI VILANOVA
Jo que non l’aimo gaire...
Fins les nits d’estiu no hi vull pensar,
FESTIVAL
Jo que non l’aimo gaire, la vida del pastor.
Estic segur ho tinc clar