QUIN DOLÇ CANT (6È)
VISCA LA VIDA
Quin dolç cant, tot plovent per terra i els teulats
Estic segur que tots
Per un cor enyorat quin dolç cant tot plovent.
els records i amistats que tinc
MUNTANYES REGALADES
viatjaran lluny amb mi, i em faran fort
Muntanyes regalades són les del Canigó
al llarg de tot el meu camí.
Que tot l’estiu floreixen, primavera i tardor Jo que non l’aimo gaire, jo que non l’aimo no Mun pare m’ha casada, m’ha donada a un pastor Ell se’n va a la muntanya, jo resto al rosselló
Els mals moments s’emporta el vent I a tu et vull recordar, vull recordar Quan miro la gent d’aquí
Ell menja pa moreno, jo en menjo del flecó
Sento el món, és un lloc feliç.
Ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó
Però ens cal anar més enllà i buscar un estel
Jo que non l’aimo gaire...
i fer-nos un raconet, un raconet.
Ell veu de l’aigua clara, jo bec vi del millor
Nosaltres , els 6ès de l’escola
Ell cull brotets de menta, jo floretes d’olor.
Hem fet companys, amics,recorda
Jo que non l’aimo gaire...
Que ens ho hem “currat” bastant i ens toca
EL MARINER
Acomiadar-nos de tots plegats, alhora.
A la vora de la mar
Ens voldríem sentir contents
hi ha una donzella.
Fer un comiat no gens trist,
Que en brodava un mocador N’és per la reina, n’és per la reina Quan en fou a mig brodar Li manca seda, Gira els ulls envers la mar
Si a “l’insti” posem el rumb Seguirem explorant el món. Els mestres amb qui hem compartit sabers , I les troballes que amb ells hem fet,
Veu una vela veu una vela.
Són finestres, s’han obert al món,
Mariner bon mariner
Esperem seguir així, aprenent molt.
Que en porteu seda De quin color la voleu
COREOGRAFIA 5È
Blanca o vermella.
COREOGRAFIES DE 6È
La música pot modelar els sentiments de les persones, A l’antiga Xina, la música va ser creada per curar malalties. Aquest punt es pot rastrejar en el passat amb la creació de l’ ideograma Han, perquè en xinés la paraula medicina prové de l’ ideograma que a la seva vegada s’utilitza per la paraula música.
2008/09 CEIP ANTONI VILANOVA
Jo que non l’aimo gaire...
Fins les nits d’estiu no hi vull pensar,
FESTIVAL
Jo que non l’aimo gaire, la vida del pastor.
Estic segur ho tinc clar
LA PRIMAVERA (P3)
Ja en respon una velleta
Tinc una tremolor que em fa caure
QUIN GUSTET SI ÉS FINET (4RT)
SPRING, SPRING (5E)
LES QUATRE ESTACIONS.
Penso que haurà estat el ca
Sóc incapaç de dir ni paraula
Em ve de gust que em facis petonets als ulls
Spring, spring, spring , like all the birds that sing
A VIVALDI
Jo la gata no l’he vista ni sentida miolar La cara se’m repinta vermella
Que m’acaronis que m’estimis sempre així
Spring, spring, spring, like all the flowers that brings
Que so jo el puc atrapar
és la vergonya que m’entra
Notar-te suau, dolç, ben finet com cotó fluix The happy summertime of my life, to children, men, and wife.
L’ORENETA (P4)
A la nyigo,nyigo,nyigo,
Tinc una tremolor
Em ve de gust parlar-te sempre molt fluixet (Winter is going away, summer is coming to stay)
L’orenta que torna
Que si jo el puc atrapar
que em fa caure de cul
I que m’abracis , que m’escoltis sempre així
UN MOIX DALT D’UNA TEULADA.
quan l’hivern se n’ha anat
Que ja me la pagarà.
Sóc incapaç de dir ni paraula estic mut
Dones bé estareu contentes
La cara se’m repinta vermella, “cucut”
Sentir-te prop, tot delicat i amb molt d’amor.
Jo n’he vist un moix dalt d’una teulada
ve xisclant d’alegria al seu niu de cada any. Ja fa temps que l’espero I que vetllo el seu niu. - Déu te guard, oreneta,
Ara que el ca se’n ha anat
És la vergonya que m’entra.
Llençols molt fins fets de tu ,
Atipareu bé la gata Perquè s’engreixi aviat Li donàreu pa torrat
QUAN ESTIC SOL (3R) Quan la gent no riu perquè no juga,
ja s’atansa l’estiu.
A la nyigo,nyigo,nyigo
Quan algú pateix però dissimula,
Ella baixa i s’atura
Li donàreu pa torrat
sobre un jove ametller..
Amb allioli ben sucat.
Quan la mare no em fa cas, quan el pare fa callar. Quan la mestra està malhumorada
Mentre espolsa les ales em vol dir no sé què.
LA CANÇÓ DE LA FELICITAT (1R)
Jo m’hi atanso, l’escolto
Si estàs trist i en manca l’alegria,
i ja entenc el que em diu:
Corre fes fora la melancolia
Ha volat moltes hores,
Vine amb mi t’ensenyaré
ve d’un altre país.
La cançó de la felicitat, bum, bum, bum
Coixins suaus fets amb sentiments,
Quan els meus germans fan mala cara Dono corda al món però em sento sol.Giro, giro , però perdo el control.
Volar pels núvols sense patir, Saber que tinc a tu , Que hi ets tu, Sempre tu.
Que en s’ha boca duia una sobrassada. Jo li he dit moix dóna’m un bocí Fet ses mil banyetes, jo no en tinc per mi. SAMBA LELÉ Samba-Lelê ta doente, ta co’a cabeça quebrada. Samba-Lelê precisava de umas dezoito lambadas.
SI TINGUÉS LA MÀGIA D’UN MAG (1R,2N3R,4RT) Si tingués la màgia d’un mag De les bales en faria flors,
Samba, Samba, Samba, ô Lelê. Pisa na barra da saia, ô Lelê. Samba, Samba, Samba, ô Lelê. Pisa na barra da saia, ô Lelê.
Quan la lluna tanca el sol a casa
Dels fusells trombons i fagots,
Quan tothom s’estova o s’escridassa
I dels trons poemes d’amor
Quan no entenen el que vull dir
Si tingués la màgia d’un mag
Quan no em diuen mai que si
De la gana en faria blat
Quan l’hivern es torna primavera
Dels canons prismàtics gegants
Quan tot passa, passa ràpid i depressa
I dels tancs camions de gelats
jo us diré lo que ha passat,
Dono corda al món ...
Si tingués la màgia d’un mag
s’ha perdut alguna cosa
Quan els convidats se’n van de casa
Dels soldats en faria clowns
Quan tothom treballa i treballa
Dels tinents ocells de paper
Moro na praia Formosa,
Quan m’estiro sol al llit
Ballarines o castellers.
Digo adeus e vou-me embora.
Quan em quedo adormit
Si tingués la màgia d’un mag
Samba, Samba...
Quan algú no em diu perquè s’enfada
De les mines en faria daus
ADEU
Quan em renyen però no sóc culpable
De les bombes jocs malabars
Adeu, adeu, l’occident és tot en foc
Dono corda al món ....
I dels corbs, coloms de la pau.
El jorn mor a poc a poc, dins el bosc l’oreig suau
Bat les ales, mou les antenes, LA GATA I EL BELITRE (P5) De la gata i el belitre
no sé qui l’haurà trobat. Si serà el gos o bé el gat A la nyigo,nyigo,nyigo Si serà el gos o bé el gat aquell qui l’haurà trobat.
Dóna’m les dues potetes. Vine amb mi t’ensenyaré La cançó de la felicitat. LA VERGONYA (2N) Sóc poc xerraire No parlo pas gaire Em quedo callat i ja està Si algú em pregunta, jo callo Si algú s’acosta, no el miro Tinc una cosa que em puja per dintre I no sé pas que deu ser.
Ô morena bonita, Como é que se namora? Põe o lencinho no bolso, Deixa a pontinha de fora. Samba, Samba... Ô morena bonita, Onde é que você mora?
Ens ve a dir adeusiau,, dormiu en pau.