Llibre Ciencies Socials Santillana by Jordi Polo

830900 _ 0001-0007.qxd

2/1/08

13:58

Página 1

Geografia i Història 2 ESO El llibre Geografia i Història per a 2n d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut: J. M. Caballero Martínez A. I. Calvo Villalba J. Casassas Ymbert O. Costa Ruibal O. Espino de Torres-Peralta A. Ghanime Rodríguez T. Grence Ruiz A. Perales Álvarez G. Prieto Renieblas EDICIÓ

Marta Ballester Gassó Teresa Grence Ruiz Antonia Perales Álvarez DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Teresa Grence Ruiz

Grup Promotor Santillana

Índex d’Història

830900 _ 0001-0007.qxd

28/1/08

11:14

Página 2

UNITATS

Introducció: la història, l’estudi del passat

INFORMACIÓ 1. La feina de l’historiador 2. Les fonts 3. Important! No perdre’s en el temps

4. Les edats de la història 5. També és fonamental orientar-se en l’espai

1. El final de l’Imperi romà 2. Els regnes germànics 3. L’Imperi bizantí

4. L’islam en l’edat mitjana 5. L’Imperi carolingi

1. Les segones invasions 2. Uns reis dèbils 3. Una societat estamental

4. La noblesa 5. Els clergues 6. Els camperols

1. La cristiandat 2. Un art religiós 3. L’arquitectura romànica

4. L’escultura romànica 5. La pintura romànica

1. La prosperitat econòmica del segle XIII 2. El renaixement de les ciutats 3. L’auge de l’artesania

4. El reforçament de les monarquies

4. L’escultura gòtica 5. La pintura gòtica

Pàg. 58

1. Una cultura urbana 2. El naixement de les universitats 3. L’arquitectura gòtica

Pàg. 66

Activitats de repàs de les unitats 1, 2, 3, 4 i 5

Pàg. 8

L’edat mitjana UNITAT 1

L’inici de l’edat mitjana Pàg. 14 UNITAT 2

La societat feudal Pàg. 28 UNITAT 3

L’època del romànic Pàg. 40 UNITAT 4

El ressorgiment de les ciutats Pàg. 48 UNITAT 5

L’època del gòtic

Els territoris hispànics en l’edat mitjana 1. La història d’al-Àndalus 2. Una economia pròspera 3. Una societat desigual 4. Un món urbà

5. El llegat cultural 6. L’arquitectura 7. L’islam a Catalunya

1. Els nuclis de resistència cristiana 2. La formació del regne asturià i lleonès 3. El naixement de Castella 4. De la Marca Hispànica als regnes i comtats pirinencs

5. L’organització dels territoris cristians 6. L’avenç dels regnes cristians 7. Les tres cultures 8. La corona de Castella

Pàg. 92

1. La Marca Hispànica 2. La consolidació del Casal de Barcelona 3. La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió cap a la Catalunya Nova

4. La formació de la societat feudal (segles XI-XII) 5. L’expansió de la corona d’Aragó 6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval 7. Catalunya durant els segles XIV i XV

Pàg. 106

Activitats de repàs de les unitats 6, 7 i 8

UNITAT 6

Al-Àndalus Pàg. 72 UNITAT 7

Els regnes cristians hispànics Pàg. 84 UNITAT 8

L’edat mitjana a Catalunya

El començament de l’edat moderna UNITAT 9

L’època dels descobriments

1. El món que coneixien els europeus en el segle XV 2. Causes dels descobriments 3. Les exploracions portugueses

4. Les exploracions castellanes 5. Les conseqüències dels descobriments

1. La recuperació de la població 2. El creixement econòmic 3. La transformació social

4. El naixement de l’estat modern 5. Els Reis Catòlics, exemple de monarquia autoritària

1. El Renaixement: l’època de l’humanisme

6. L’escultura 7. L’expansió del Renaixement 8. El canvi religiós 9. La Contrareforma 10. Les conseqüències de la Reforma

Pàg. 112 UNITAT 10

Els canvis polítics, econòmics i socials Pàg. 120 UNITAT 11

2. El desenvolupament científic El canvi cultural: Renaixement i Reforma 3. Un nou estil artístic: el renaixentista Pàg. 128

4. L’arquitectura 5. La pintura

Pàg. 144

Activitats de repàs de les unitats 9, 10 i 11

830900 _ 0001-0007.qxd

25/1/08

13:28

Página 3

ACTIVITATS Procediments

Tècniques d’estudi

EDUCACIÓ EN VALORS

LECTURA

• Analitzar un objecte i classificar-lo • Recordar les nocions temporals • Interpretar línies del temps i elaborar-ne • Interpretar mapes històrics estàtics i dinàmics

• Novel·la històrica: La llegenda del rei Artús (pàg. 13)

• Comparar mapes: l’islam medieval i l’islam actual • Estudiar una tècnica: l’elaboració de mosaics

• Completar un quadre comparant civilitzacions

• Patrimoni: Constantinoble • Patrimoni: Santa Sofia de Constantinoble • Patrimoni: L’Alcorà. La Meca • Patrimoni: Aquisgrà

• Elaborar una piràmide feudal • Analitzar un tapís: el tapís de Bayeux

• Elaborar definicions

• Drets humans: El codi de cavalleria • Drets humans: Esclaus i serfs

• Analitzar una pintura • Identificar escenes de l’art cristià

• Fer un resum

• Drets humans: Les heretgies: els càtars • Patrimoni: Santa Maria de Taüll i Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó

• Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat • Analitzar mitjans de transport antics • Analitzar el significat i el valor d'un objecte: el vestit

• Fer un esquema

• Comparar escultures: un Crist romànic i un de gòtic • Analitzar un edifici

• El mapa conceptual

• Patrimoni: La catedral de Chartres • Patrimoni: Els frescos de la basílica de Sant Francesc, a Assís

• Analitzar un cas: l’habitatge andalús • Analitzar la pervivència de la ciutat andalusina a la Còrdova actual • Investigar topònims i paraules d’origen àrab

• Elaborar un quadre cronològic d’al-Àndalus

• Patrimoni: Còrdova • Patrimoni: L’Alhambra i el Generalife • Drets humans: Les dones

• Novel·la històrica: Lleó l’Africà (pàg. 71)

• Analitzar una carta de poblament

• Resumir en cronologies

• Patrimoni: L’art asturià. L’art mossàrab • Patrimoni: L’art mudèjar • Patrimoni: El camí de Sant Jaume

• Textos històrics: El camí de Sant Jaume segons el Còdex Calixtí (pàg. 109)

• Estudiar els fets històrics per mitjà de fonts escrites • Estudiar les diferents institucions medievals • Analitzar les característiques d’un grup social per mitjà d’un quadre durant l’edat mitjana a Catalunya en funció comparatiu de la representació iconogràfica

• Distingir causes i efectes • Analitzar un descobriment arqueològic

• Elaborar fitxes

• Compara ritmes de canvi • Analitzar l’evolució social • Interpretar l’organigrama d’una monarquia moderna • Establir una cadena causal

• Fer un esquema: la monarquia dels Reis Catòlics

• Analitzar l’evolució de la pintura • Analitzar l’evolució d’un artista • Interpretar la mentalitat religiosa

• Sintetitzar la unitat en quadres de doble entrada

• Textos històrics: Les croades (pàg. 69)

• Patrimoni: Els castells medievals a Catalunya • Patrimoni: El Llibre del Consolat de Mar

• Drets humans: La persecució de les idees científiques

• Memòries històriques: Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán dins Historia verdadera de la conquista de la Nueva Espanya (pàg. 111) • Textos històrics: La Inquisició (pàg. 147)

830900 _ 0001-0007.qxd

28/1/08

11:14

Página 4

UNITATS

INFORMACIÓ

Els segles XVI, XVII i XVIII UNITAT 12

El segle XVI: l’apogeu de l’Imperi hispànic Pàg. 150 UNITAT 13

Els segles XVII i XVIII Pàg. 160

UNITAT 14

Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya Pàg. 174 UNITAT 15

L’Europa del barroc

Índex Geografia

Pàg. 188

1.Carles V: l’inici del regnat 2. El govern d’un imperi molt extens 3. Els problemes del regnat 4. La monarquia hispànica de Felip II 5. Els objectius de Felip II 1. El final de l’hegemonia hispànica 2. La crisi econòmica i social 3. L’hegemonia francesa 4. L’equilibri continental

5. La guerra de Successió 6. El reformisme i les transformacions del segle XVIII

1. El segle XVI a Catalunya 2. La crisi política del segle XVII 3. Economia, demografia i societat al segle XVII 4. Catalunya dins l’Espanya borbònica

5. Demografia, economia i societat a la Catalunya del segle XVIII

1. La mentalitat barroca 2. Trets de la cultura barroca 3. La revolució científica 4. L’arquitectura barroca

5. La pintura barroca 6. El Segle d’Or de la pintura espanyola 7. L’escultura barroca 8. La cultura del segle XVIII

Pàg. 198

Activitats de repàs de les unitats 12, 13, 14 i 15

Introducció. Què és la geografia i com s’estudia

1. Què estudia la geografia? 2. Geografia física i geografia humana 3. Fotos, mapes i gràfics, tres eines importants per al geògraf

Pàg. 202

6. Els problemes del regnat 7. La conquesta d’Amèrica 8. L’organització de l’Amèrica conquerida 9. L’explotació de les colònies 10. La societat americana

La població i la vida en societat 1. Som més de 6.000 milions de persones 2. On vivim? 3. Com s’estudia la població? 4. Dues situacions oposades: els països rics i els països pobres

5. Les polítiques de població 6. La població espanyola 7. La població catalana

1. Les societats segons l’estructura econòmica i social 2. La diversitat cultural de les persones 3. Els grans reptes culturals d’avui

4. Les llengües del món 5. Les religions del món

Pàg. 234

1. Les persones s’agrupen en societats 2. La diversitat de grups socials 3. Les societats tenen una estructura 4. Les societats canvien

5. La societat occidental actual 6. Els problemes socials 7. El conflicte social 8. Els reptes de la societat catalana

Pàg. 244

Activitats de repàs de les unitats 16,17 i 18

UNITAT 16

La població del món Pàg. 208

UNITAT 17

Una població diversa Pàg. 224 UNITAT 18

La diversitat dins de cada societat

Cap a un món de ciutats UNITAT 19

Els ritmes d’urbanització al llarg de la història

1. L’hàbitat rural 2. L’hàbitat urbà 3. El paisatge urbà 4. L’estructura de les ciutats

5. Els grans canvis en el desenvolupament urbà 6. La ciutat preindustrial 7. Els ritmes de la gran transformació urbana 8. L’urbanisme: l’organització de l’espai urbà

1. La llarga història de les ciutats europees 2. Les ciutats de la Unió Europea 3. La població rural a Espanya 4. La població urbana a Espanya 5. La gestió de les ciutats espanyoles

6. Els problemes urbans 7. La distribució de la població a Catalunya 8. Les característiques de la xarxa urbana catalana 9. Els nous processos de transformació i el nou model urbà català

Pàg. 250 UNITAT 20

Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya Pàg. 260

Activitats de repàs de les unitats 19 i 20

Pàg. 274

Annex

Pàg. 278

Mapamundi, mapes polítics per continents i dades estadístiques de població per estats

830900 _ 0001-0007.qxd

25/1/08

13:28

Página 5

ACTIVITATS Procediments

• Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica • Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica

Tècniques d’estudi

• Sintetitzar la unitat en línies del temps

EDUCACIÓ EN VALORS

• Drets humans: El treball dels indis

• Novel·la històrica: Las aventuras del capitán Alatriste (pàg. 149) • Textos històrics: La guerra de Successió (pàg. 201)

• Drets humans: Malalties de la nostra època

• Notícies de premsa: L’ONU assumeix l’Aliança de Civilitzacions (pàg. 207) • Afers d’actualitat: La situació de les dones en l’actualitat (pàg. 247)

• Comparar casos: França i Anglaterra • Analitzar les causes immediates i llunyanes de la crisi de la monarquia hispànica • Extreure informació d’una pintura sobre la vida quotidiana • Analitzar la lletra d’una cançó • Obtenir informació d’una font iconogràfica

LECTURA

• Elaborar un esquema

• Analitzar un conjunt arquitectònic: Versalles • Analitzar un quadre barroc: Las Meninas

• Descriure la fotografia d’un lloc. • Utilitzar l’atles • Interpretar un mapa • Relacionar mapes

• Interpretar un mapa de coropletes • Interpretar un mapa d’isodenses d’Espanya • Usar estadístiques per calcular dades i fer gràfics • Investigar la història demogràfica de la teva família • Analitzar una fotografia de satèl·lit: el món de nit • Analitzar règims demogràfics • Analitzar un cas: els indígenes de Guatemala • Analitzar un cas: els fonamentalismes

• Resumir la unitat en quadres i esquemes

• Drets humans: Cultures indígenes amenaçades

• Drets humans: Les castes • Drets humans: La gent gran

• Analitzar un cas: els gitanos a Espanya • Enregistrar notícies de la televisió sobre les migracions i analitzar-les

• Conèixer les capitals del món

• Analitzar un pla urbà

• Fer un quadre sinòptic • Fer un mapa conceptual

• Patrimoni: Les cases rurals • Patrimoni: Ciutats Patrimoni de la Humanitat

• Notícies de premsa: Els Jocs Olímpics de 2012 (pàg. 249) • Afers d’actualitat: El preu de l’habitatge a l’Estat espanyol (pàg. 277)

830900 _ 0001-0007.qxd

25/1/08

13:28

Página 6

ÉS IMPORTANT QUE CONEGUIS LES DIFERENTS PARTS QUE TÉ EL LLIBRE, PERQUÈ HI PUGUIS ESTUDIAR MILLOR.

Coneix el llibre, per estudiar de manera eficaç El llibre es divideix en dues seccions, l’una dedicada a la història medieval i moderna, i l’altra dedicada a la geografia humana. Cada secció comença amb unes pàgines d’Introducció, on es presenten algunes nocions i procediments bàsics. Les unitats s’agrupen en sis blocs: quatre blocs d’història i dos blocs de geografia. Per exemple, el bloc dedicat a l’edat mitjana té cinc unitats.

Al llarg del llibre, aquest personatge et donarà alguns consells perquè milloris la manera d’estudiar.

Una doble pàgina obre cada bloc d’unitats. La introducció situa l’assumpte de què tracta el bloc i en proporciona les idees clau.

La lectura i la imatge presenten novel·les i altres textos històrics i notícies d’actualitat perquè la unitat comenci d’una manera motivadora.

BLOC

El començament de l’edat moderna Els historiadors situen l’acabament de l’edat mitjana a finals del segle XV. La conquesta de Constantinoble pels turcs l’any 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492 es consideren els dos grans esdeveniments que marquen l’inici de l’edat moderna. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per l’expansió dels europeus per la resta de continents a la recerca de riquesa o de terres on establir-se. Europa va deixar de ser un continent aïllat, amb pocs contactes exteriors, i va establir rutes comercials i colònies a gairebé tot el món. Al continent europeu es van produir transformacions molt importants. Van canviar-hi els sistemes polítics, les condicions de l’economia i el panorama cultural. Fins i tot hi va tenir lloc una ruptura religiosa que va comportar la divisió del continent en dos bàndols enfrontats. Tot aquest conjunt de canvis van posar fi al món medieval.

Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán

PLA DE TREBALL

El pla de treball t’indica els objectius que has de complir. Això t’ajudarà a seleccionar els continguts en què t’has de fixar més.

Què aprendràs

10. Comparar ritmes de canvi.

1. Quins països i quines persones van protagonitzar els viatges d’exploració i quins van ser els efectes d’aquests viatges.

11. Comparar diferents visions sobre un mateix fet.

2. Quins pobles vivien a Amèrica quan hi van arribar els espanyols i com vivien.

13. Analitzar l’evolució de la pintura.

3. Com era la societat europea durant l’edat moderna. 4. Què va significar la formació de monarquies autoritàries i què diferenciava aquests sistemes polítics de les monarquies medievals.

15. Conèixer i establir les causes que van provocar un esdeveniment històric i les conseqüències que se’n deriven.

5. Quins canvis es van produir en la població i en l’economia.

16. Interpretar restes arqueològiques.

6. En què van consistir l’humanisme i el Renaixement.

17. Analitzar l’evolució d’un artista.

7. Per què va tenir lloc la Reforma protestant i quines conseqüències va tenir.

12. Elaborar un organigrama. 14. Establir una cadena causal. UTILITZA AQUEST TRUC EN AQUEST BLOC HI TÉ MOLTA IMPORTÀNCIA L’ESPAI GEOGRÀFIC. CONSULTA ELS MAPES SEMPRE QUE ES PARLI D’UN TERRITORI NOU.

18. Analitzar la pervivència de trets del passat.

Què faràs 8. Analitzar l’evolució d’objectes, grups socials, etc.

Després, un altre dia al matí vam marxar d’Estapalapa, acompanyats d’aquells grans cacics dels quals he parlat abans; avançàvem per la nostra calçada, una via de vuit passos d’amplada en la qual, malgrat que era prou gran, no s’hi cabia a causa de la gentada que hi havia; alguns entraven a Mèxic, d’altres en sortien i també s’hi sumaven els que ens venien a veure, perquè mai no havien vist cavalls ni homes com nosaltres. I no ens en sabíem avenir, de les coses admirables que vam veure, o de si era veritat tot el que apareixia davant nostre, perquè d’una banda a terra ferma hi havia grans ciutats, i a la llacuna, moltes altres; arreu hi vèiem canoes i a la calçada, de tant en tant, molts ponts. Enfront de tot, s’alçava la gran ciutat de Mèxic. [...] I tornem a la nostra entrada a Mèxic, on tots plegats vam ser instal·lats a les estances d’unes cases molt grans que havien pertangut al pare del gran Moctezuma, anomenat Axaiacatl. En aquells moments, Moctezuma hi tenia els seus grans adoratoris d’ídols i una recambra molt secreta de peces i joies d’or, que devia ser el tresor que havia heretat del seu pare Axaiacatl [...] i tots aquells palaus eren esplendorosos, emblanquinats, nets i enramats [...] Vam entrar en un pati molt gran, i aleshores el gran Moctezuma va agafar la mà del nostre capità, Hernán Cortés, que l’havia estat esperant allà, i el va fer entrar a l’estança on havia de descansar.

9. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar quadres comparatius i cronologies.

BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. 1519. Adaptat.

Les activitats avaluen com has comprès la lectura i els coneixements previs que tens.

• Qui era el capità de l’expedició espanyola? Què en saps? • Com era la ciutat de Tenochtitlán? On estava situada? • Creus que els espanyols es van quedar sorpresos en veure la gran ciutat asteca? Justifica la resposta. • Com creus que era una ciutat espanyola d’aquella època? • Saps alguna cosa de la conquesta d’Amèrica? • Per què creus que els espanyols es van llançar a aquella aventura?

110

111

Cada unitat està formada per diverses pàgines d’informació. El text informatiu està acompanyat de diferents elements. Els documents (fotografies, mapes, gràfics, esquemes dibuixos...) exemplifiquen o amplien el contingut del text.

Els glossaris t’expliquen els conceptes més complicats.

El reformisme i les transformacions del segle XVIII El despotisme il·lustrat

2. Una economia pròspera

3. Una societat desigual

La major part de la població d’al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies.

Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a al-Àndalus. Al principi, només alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions.

• Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció. • Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació. En les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colorants i el treball de la seda eren les manufactures més destacades (docs. 14-17). Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt actiu. Els productes artesans andalusins es venien en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis comercials s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el dirhem de plata (docs. 12 i 13).

El grup més poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències.

Doc. 11. La caravana, miniatura musulmana del segle XIII.

Doc. 12. Dinar d’or de l’etapa del califat.

Doc. 13. Dirhem de plata encunyat a Còrdova.

DRETS HUMANS

Les dones

• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern. • Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys beneficis, i per això es van revoltar algunes vegades. La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos.

A FONS

Els artesans musulmans van assolir un bon mestratge en l’elaboració d’alguns productes que en molts casos van donar origen a veritables peces d’art.

• Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’islam. Alguns ho van fer perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos. • Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impostos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nord, fugint de les persecucions. • Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població.

ACTIVITATS 7. GG Interpreta el text. • Per què diem que al-Àndalus tenia una economia pròspera i avançada? • Per què la societat andalusina era diversa? 8. GGG Organitza la informació. • Dibuixa una piràmide social andalusina i situa-hi de manera ordenada cada grup social. a) Jueus. d) Berbers. b) Àrabs. e) Mossàrabs. c) Muladins. • Justifica l’ordre en què has situat cada grup.

Doc. 14. Càntir de metall.

Doc. 15. Enquadernació d’un llibre.

Doc. 16. Plat de ceràmica.

Doc. 17. Bagul de fusta.

També s’elaboraven magnífics mobles i paravents amb fusta, i es feien unes enquadernacions excel·lents en cuir.

• Escriu una petita explicació sobre les característiques de cadascun dels grups socials d’al-Àndalus. • Com creus que era la manera de viure de cadascun d’aquests grups?

La forma de govern més general a l’Europa del segle XVIII va ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la concentració de poders, el centralisme i la tendència a la uniformització política del estats. Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Frederic II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupament del seus països i van impulsar reformes. Aquesta voluntat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. A l’Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van continuar la política de centralització i uniformització de Felip V (doc. 20), però cal destacar l’esperit reformista del regnat de Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració. Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Floridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l’ensenyament, va voler sotmetre l’Església al control de l’estat, va fomentar la investigació científica a través de les Societats Econòmiques d’Amics del País i va intentar modernitzar l’agricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobretot per l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol mesura que perjudiqués els seus privilegis.

Espanya, sotmesa a la política exterior 1796 de França 1795 Guerra entre Espanya 1793 i la França revolucionària

1788

En la cultura islàmica, les dones eren considerades una de les propietats més valuoses d’un home. Per això havien de ser vigilades i amagades.

El cicle demogràfic antic, imperant fins al segle XVIII, es caracteritzava per una natalitat i una mortalitat elevades, amb una forta incidència de la mortalitat catastròfica, però al llarg del segle XVIII la població europea, inclosa l’espanyola, va augmentar ràpidament (doc. 21). La raó fonamental del creixement demogràfic va ser el descens de la mortalitat, sobretot de la mortalitat catastròfica. Aquest fet s’explica per la disminuEvolució de la població ció de l’impacte de les en els segles XVII i XVIII grans epidèmies de pesta (en milions d’habitants) 40 i a una millor alimentaFrança Itàlia Rússia Espanya 35 ció de la població. La poAlemanya Anglaterra blació europea va passar 30 aproximadament de 115 25 a 190 milions d’habitants. 20 15 10 5 0 1700

1750

1800

Doc. 21 Evolució de la població a diferents estats europeus durant el segle XVIII.

La secció A fons recull els continguts més difícils i descriu exemples i casos concrets.

Carles IV

1783 Guerra de la Independència dels Estats Units. Espanya recupera Florida i Menorca 1775

Carles III 1759

1746

1763 Guerra dels Set Anys. Espanya perd Florida a canvi de part de la Louisiana 1756

1748 Guerra de Successió austríaca. Parma i Piacenza cedides a l’infant Felip

Ferran VI

1740 1735 Guerra de Successió 1733 polonesa. Se cedeix el regne de Nàpols al príncep castellà Carles

1724 Espanya fracassa 1720 en intentar recuperar 1717 les possessions italianes 1714

Demografia

Doc. 18. Dones musulmanes.

Artesania o art?

1808

Guerra de Successió espanyola

Felip V

1700

1701

Lluís I (només va regnar un any i Felip V va tornar a assumir el tron)

Doc. 20 Línia del temps dels regnats espanyols del segle XVIII.

La crisi del regnat de Felip IV

En el centre de la imatge el governador de la ciutat, Justí de Nassau, lliura les claus al general de les tropes hispàniques, Ambrogio Spinola. Velázquez va voler plasmar la generositat i cavallerositat de Spinola, que impedeix amablement que el vençut s’humiliï agenollant-se.

GLOSSARI Guaret. Període, generalment d’un any, en què es deixa descansar un terreny de conreu perquè es regeneri. La Il·lustració. Moviment intel·lectual europeu, originat a la Gran Bretanya a final del segle XVII, que s’estengué a França i després a tot Europa al llarg del segle XVIII. Es proposava d’il·luminar la humanitat amb les llums de la raó, tot combatent la ignorància i la superstició.

L’Alcorà permetia a cada home tenir fins a un màxim de quatre esposes, a les quals havia de protegir i tractar 170 de la mateixa manera. Abans de casar-se, les dones estaven supeditades a l’autoritat dels seus pares, i un cop casades, a la dels seus marits. Havien d’obeir l’espòs i tenir cura dels fills i de la casa, de la qual no podien sortir soles sense permís.

La primera part del regnat de Felip IV Felip IV va arribar al poder l’any 1621. Tal com havia fet el seu pare, va cedir el govern efectiu a un favorit, el comte duc d’Olivares (doc. 5). La política exterior del nou govern va ser radicalment contrària a la del govern anterior. El 1621, quan va finalitzar la treva amb les Províncies Unides, va recomençar la guerra contra els rebels flamencs (doc. 3). També es va implicar en la guerra dels Trenta Anys, que va esclatar al Sacre Imperi el 1618, i va capitanejar el bàndol catòlic (doc. 4). En un primer moment, les tropes hispàniques van tenir força èxit. Les seves victòries van culminar el 1635 a la batalla de Nördlingen, en què els protestants alemanys i suecs van caure derrotats. Olivares també va intentar reformar la política interior amb dos objectius:

L’educació estava reservada als nois, que llegien l’Alcorà i aprenien a escriure i a calcular a les mesquites.

• Repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispànica, perquè fins aleshores només Castella pagava les guerres. • Reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern dels diferents territoris. Aquestes reformes van despertar grans oposicions.

A FONS

La guerra dels Trenta Anys La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte que es va estendre del 1618 al 1648, i hi van participar la majoria de països europeus. La guerra va començar quan els protestants bohemis es van rebel·lar el 1618 contra el seu rei, el catòlic Ferran II, l’emperador del Sacre Imperi. Ferran va demanar ajuda al monarca hispànic i al duc de Baviera. La rebel·lió va ser sufocada. No obstant això, la resta de regions protestants del Sacre Imperi van donar suport als rebels bohemis i la guerra va continuar. Les Províncies Unides i Anglaterra també van decidir ajudar-los, així com Dinamarca i Suècia. El 1635, França, país catòlic, es va aliar amb els protestants, perquè d’aquesta manera perjudicava la monarquia hispànica, que era el seu enemic principal. La guerra dels Trenta Anys va assolar el centre del continent i va suposar el final de l’hegemonia hispànica a Europa.

El regnat de Carles II

Doc. 4 Piquer dels terços hispànics.

161

Les activitats et serviran de guia per interpretar el text informatiu i els documents.

Les fitxes Medi ambient, Patrimoni i Drets humans aprofundeixen en aspectes relacionats amb les actituds i els valors.

La dècada de 1640 va ser desastrosa per a la monarquia hispànica. • La política centralista del comte duc d’Olivares va provocar diversos aixecaments en els territoris de la monarquia hispànica. Els més importants van ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents. • Les guerres exteriors també es van complicar. El cardenal Richelieu, favorit del rei de França Lluís XIII, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’enfrontar-se amb tants enemics, van començar a patir derrotes successives. La guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat reconeixia la independència de les Províncies Unides i va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia hispànica a Europa (doc. 7).

Carles II va pujar al tron als quatre anys, el 1665. La seva mare, Marianna d’Àustria, va governar com a regent fins al 1675, any en què es va concedir al rei la majoria d’edat. Amb tot, Carles II era una persona malalta tant des del punt de vista mental com físic, incapaç d’exercir el seu càrrec, i per això la seva mare i diferents favorits van dirigir el govern (docs. 6 i 8). Durant la primera etapa del regnat de Carles II, la monarquia va estar immersa en una crisi molt profunda. No obstant això, a partir de la dècada de 1680 la situació va millorar lentament. Els últims anys del regnat van estar marcats pel problema de la successió. El rei era estèril i les principals dinasties europees intrigaven per aconseguir l’herència de l’Imperi hispànic, el més extens de l’època. El 1700 Carles II va morir. Això suposava l’extinció de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé doscents anys. La nova dinastia que va assumir el tron va ser la dels Borbó, d’origen francès.

Doc. 5 El comte duc d’Olivares, obra de Velázquez. Aquest quadre va ser pintat el 1634, en el moment en què l’ofensiva hispànica a Europa estava assolint la màxima intensitat. Olivares hi apareix com el triomfador de la guerra.

SABIES QUE… El comte duc d’Olivares patia atacs periòdics de profunda depressió mental. Segons l’historiador britànic J. H. Elliott, el comte duc tenia una personalitat ciclotímica que oscil·lava entre l’eufòria i la melangia. A partir del 1626, la depressió s’agreujà, però el comte duc va poder superar-la amb un gran esforç personal. Els dos últims anys de la seva vida, però, la seva situació mental empitjorà. Segons J. H. Elliott, entre el 1643 i el 1645, el comportament d’Olivares es movia entre la anormalitat i la bogeria.

Doc. 6 Carles II, el Hechizado Durant els seus trenta-cinc anys de vida, Carles II va patir greus problemes de salut: trastorns psicològics constants, atacs epilèptics i depressions freqüents. El rei creia que havia estat embruixat i va recórrer als serveis d’exorcistes i confessors per aconseguir alliberar-se dels esperits malignes, que suposava que s’havien apoderat del seu cos i del seu esperit. D’aquí el malnom d’el Hechizado. Carles II no va ser capaç d’exercir el poder; només era un símbol, una ombra de rei, manipulat pels uns i pels altres. El seu deteriorament físic va encarnar la decadència i la pèrdua de poder internacional dels Àustria hispànics.

162

L’apartat Sabies que... transmet anècdotes i curiositats.

830900 _ 0001-0007.qxd

2/1/08

13:58

Página 7

Cada unitat té unes pàgines d’activitats. Alhora que repasses la unitat, aprendràs a utilitzar diferents tècniques d’estudi i els procediments més importants de la geografia i la història.

Activitats

Aquest símbol indica activitats de tècniques d’estudi. Si fas totes les activitats, aniràs elaborant esquemes, resums, taules, fitxes... que t’ajudaran a estudiar i a repassar.

Sintetitzar la unitat en línies del temps

1500

1510

1520

1530

1540

Cada activitat porta un títol que indica el que faràs.

Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica

13. G Completa la cronologia sobre el segle XVI. Repassa la unitat, selecciona els esdeveniments principals que van tenir lloc a Espanya, Europa i Amèrica i anota cadascun d’aquests fets al lloc i data que els correspongui. 1550

1560

1570

1580

1590

ESPANYA

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

• Abans de la conquesta tota la població americana tenia la mateixa situació o hi havia uns grups més poderosos i uns grups dominats?

Ja hem vist que els esdeveniments històrics tenen més d’una conseqüència. Aquests efectes, a més, poden ser de diferents tipus: polítics, econòmics, socials i culturals.

1600

• Qui va dominar la societat americana després de la conquesta? Amb quins criteris es va organitzar aquesta societat?

16. GG Analitza els efectes que va tenir el descobriment per a l’Amèrica conquerida. Per fer correctament les activitats caldria que repassessis els continguts sobre l’Amèrica precolombina, a les pàgines 116 i 117.

EUROPA

AMÈRICA

• Situa cada personatge en el lloc que ocupava en la societat colonial.

A) Els efectes polítics. • Quins imperis hi havia a Amèrica abans que hi arribessin els conqueridors?

14. GG Explica la importància dels esdeveniments que has seleccionat. Escriu un paràgraf sobre cadascun i justifica per què són tan importants.

• A quins imperis es van integrar els territoris americans després de la conquesta?

Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica Índex de preus (100 = mitjana entre 1570-1580)

• Quines institucions governaven a Amèrica?

El descobriment i la conquesta d’Amèrica van produir grans canvis econòmics. • Les rutes comercials del Mediterrani van perdre importància davant de les rutes atlàntiques. Ports com ara Sevilla, Lisboa i Cadis van créixer gràcies al comerç americà. • Es van portar a Europa productes nous. • L ’arribada massiva de metalls preciosos des de les colònies va originar una pujada forta i continuada dels preus als territoris hispànics. Aquesta pujada dels preus va encarir molt tots els productes i va provocar l’empobriment d’un gran percentatge de població. La majoria dels metalls americans no va servir per crear riquesa als territoris peninsulars, sinó que es va gastar per finançar les guerres i per comprar productes de luxe a l’exterior, que només consumien els més rics.

• Quina activitat econòmica es va convertir en la fonamental després de la conquesta? Per què?

100

• Quins nous conreus es van implantar a Amèrica?

0 1520

1540

1560

1580

1600

• Analitza com va evolucionar la població.

Porten una quantitat sorprenent de faldilles. La faldilla de sobre sempre és de tafetà negre ben gruixut, o de pèl de cabra gris llis; aquestes faldilles són tan llargues per davant i pels costats que les arrosseguen molt. A sota en porten una dotzena, totes esplèndides, de teles molt riques i adornades amb galons i puntes d’or i plata fins a la cintura. A casa porten tapins, que són una mena de sandàlies de brocat o vellut guarnit amb plaques d’or que les aixequen mig pam de terra.

• Com va evolucionar l’arribada de metalls preciosos? • Els preus es van apujar durant tot el període? Quan es van apujar més? Per què? • Com creus que va afectar la pujada de preus a la majoria de la població? • Com va afectar l’arribada de metalls a l’alta noblesa castellana? • I a la política dels reis?

20.000.000 d’indis

1532

16.800.000 indis

1568

2.600.000 indis

1608

1.069.295 indis

• Com eren les religions que hi havia a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Després de la conquesta aquestes religions van continuar existint? 17. GGG Reflexiona i respon les preguntes. • Es pot dir que la conquesta hispànica va tenir efectes profunds a Amèrica?

Font: Historia de España. América Hispana. Vol. V. Ed. Labor.

MARIE CATHERINE D’ALNOY, 1691

Països de majoria catòlica

• Quines llengües es parlaven a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Què va passar després?

L’exemple de Mèxic central 1519

OCEÀ PACÍFIC

Països que parlen castellà Països que parlen portuguès

C) Els efectes socials.

Els vestits de les nobles hispàniques

15. GGG Analitza els documents.

ATLÀNTIC

OCEÀ PACÍFIC

• Els beneficis de les activitats econòmiques es quedaven a Amèrica?

1500

OCEÀ

OCEÀ ATLÀNTIC

• Qui es va quedar amb la propietat de les terres?

El text sobre fons morat et dóna les pautes que has de seguir o els elements que cal tenir en compte.

B) Els efectes econòmics.

Arribada de metalls preciosos en milions de pesos

120

D) Els efectes culturals.

Índex de preus a Espanya

140

• Hi havia esclaus en les societats americanes prehispàniques? I després de la conquesta? Qui eren?

• Quina institució es va encarregar del govern de les terres conquerides? On tenia la seu?

Milions de pesos

• Creus que van ser positius o negatius? Per a qui?

a) A quin territori es refereix la taula?

• Quins efectes encara perviuen avui dia?

b) Què va passar després de la conquesta? Per quines causes?

• Com canvia la vida de les persones que són conquerides?

159

158

Cada bloc es clou amb unes activitats de repàs de les unitats que formen el bloc. El resum t’ajudarà a repassar les idees principals de les unitats del bloc.

El racó de la lectura tanca el bloc. S’hi presenten nous continguts, però també aprendràs a buscar més informació en altres llibres o a Internet.

Unitats 12, 13, 14 i 15

Activitats de repàs G

Repassa

• Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi va ser el monarca més poderós del seu temps. Gran part d’Europa estava sota el seu domini, malgrat que va haver d’afrontar tres grans problemes: la rivalitat de França, la Reforma protestant i l’amenaça dels turcs. • Felip II va heretar del seu pare un imperi immens, la monarquia hispànica, i ell el va ampliar amb la incorporació de Portugal i les seves colònies. Al final del seu regnat els problemes es van acumular. • Durant el segle XVI, la monarquia hispànica va bastir i organitzar un immens imperi colonial a Amèrica.

• Quin era l’objectiu de la política de Carles V? El va assolir? Justifica la resposta.

• A la segona meitat del segle XVII a França es va imposar el sistema polític absolutista. A Anglaterra i a les Províncies Unides, però, es van aplicar sistemes parlamentaris.

• Després de la guerra de Successió, Felip V va aplicar una política centralista i uniformista.

• El segle XVII va ser un període de crisi econòmica i social per a Espanya.

• Al segle XVIII es van desenvolupar dos estils molt diferents: el rococó i el neoclàssic.

1. Recorda.

Toledo

Madrid

3. Anglaterra.

2. França.

4. Sacre Imperi. Valladolid

Guadalajara

Granada

b) Guerra dels Trenta Anys.

Granada

OCEÀ

d) Regnat de Lluís XIV de França. 1650

1700

1750

PACÍFIC

1800

Zamora Barcelona

INTERCAN V I AGRÍCOLA-RAMADER ENTRE EL VELL I EL NOU MÓN

2. Llocs.

VELL MÓN

• Anota cada nombre al lloc corresponent. • Explica qui van ser aquests personatges. 1. Virregnat de Nova Espanya. 2. Virregnat del Perú. OCEÀ PACÍFIC

NOU MÓN

Blat, vinya, olivera, canya de sucre, cafè, arròs, llegum, fruiters, all, ceba, flors.

3. Personatges. OCEÀ ATLÀNTIC

• Compara el govern de l’imperi hispànic amb la França de Lluís XIV. Monarquia hispànica

França

La guerra de Successió

Poder dels parlaments

La Guerra de Successió va tenir un vessant internacional, en l’enfrontament entre potències europees, i un vessant intern, en l’enfrontament entre Felip V i els regnes que formaven part de la monarquia hispànica. La defensa de les constitucions catalanes va ser un dels factors clau en l’aposta dels catalans per l’arxiduc Carles d’Àustria.

Mateixes lleis per a tot el territori 12. Explica la relació entre la conquesta castellana i aquests trets actuals de les societats Unitat religiosa llatinoamericanes.

Patata, blat de moro, cacau, pebrot, tomàquet, mandioca, tabac, fruites tropicals, coca, vainilla, mongeta, carabassa.

Cavall, gos, porc, vaca, ovella, cabra, aus de corral, cuc de seda.

a) Felip II.

c) Bernini.

b) Rafael Casanova.

d) Diego Velázquez.

• El predomini del castellà i de la religió catòlica. Poder de la noblesa • La composició racial i la millor posició social de les persones de raça blanca en alguns països. • Podem dir que la monarquia hispànica era • La dieta. Barcelona una monarquia absoluta? Per què? 13. Observa el mapa. 7. Compara aquest mapa amb el de la pàgina 153. • Els topònims estan relacionats amb Espanya? • Explica’n el perquè. GGG Opina 14. Busca a Internet fotografies de la catedral de Mèxic i de la catedral de Lima. Castellón 10. Imagina que ets un inversor molt ric del segle XVII • De quin estil artístic són? que vol muntar un negoci en algun lloc d’Europa. CEÀ • Com creus que Oaquest estil va Escull arribarelfins aquells país en què l’instal·laries i l’activitat OCEÀ PACÍFIC OCEÀ països? a què et dedicaries si tinguessis com a objectiu Córdoba OCEÀ PACÍFIC ATLÀNTIC aconseguir els màxims beneficis. Explica Cuenca 15. Analitza la influència de la conquesta castellana ÍNDIC les raons que justifiquen l’elecció. d’Amèrica a Espanya.

Analitza

Valencia

Toledo Sevilla

c) Tractat de Westfàlia. 1600

9. Analitza si la monarquia hispànica en època dels Àustria era una monarquia absoluta.

L’arxiduc Carles d’Àustria.

ATLÀNTIC

Sevilla

a) Regnats hipànics dels segles XVI, XVII i XVIII.

1550

Crisi internacional: .................................................. Crisi de la política interior: ...................................... Crisi econòmica: ...................................................... Crisi demogràfica: ................................................... Crisi social: ...............................................................

OCEÀ

• Situa en la línia del temps aquests fets.

1500

Aplica

6. Analitza aquestes escultures i digues quina GGG EN L’ACTUALITAT és renaixentista i quina barroca. Justifica L’herència de la conquesta d’Amèrica l’opinió.

• Situa al mapa. 1. Països Baixos.

• • • • •

• Què caracteritzava el despotisme il·lustrat?

• En el segle XVII es va imposar un nou estil artístic, el barroc. El barroc va suposar un canvi en la mentalitat que va afectar tots els aspectes de la cultura europea.

Recorda

La crisi de l’Imperi hispànic

• Com es van explotar les colònies americanes? • Quins objectius perseguien les reformes del comte duc d’Olivares? Els va assolir? Per què?

• Durant el segle XVIII va predominar l’absolutisme com a forma de govern, però alguns monarques absoluts van regnar seguint els principis del despotisme il·lustrat.

• A mitjan segle XVII, va perdre l’hegemonia a Europa en favor de França, que es va convertir en el país més poderós del continent.

8. Analitza la crisi de l’Imperi hispànic en el segle XVII. Anota’n les manifestacions principals en els diferents plans.

Explica

DOCUMENT A

DOCUMENT B

Al principi, els catalans no es van manifestar en contra del nou rei Felip V, a qui van rebre amb actitud expectant. Si fem cas del cavaller Francesc Castellví, tot just coneguda la notícia del testament de Carles II, els grups dirigents catalans van prendre actituds diferenciades: d’una banda, els diputats i nou jutges de la reial Audiència eren partidaris d’acceptar-lo; de l’altra, el que anomena «partido celante» –constituït per «celosos defensores de la observancia de las leyes patrias»–, que defensava que la successió s’havia d’aprovar en Corts.»

El constitucionalisme català no va arrossegar incialment tota la societat catalana. Va ser la noblesa el sector que va aixecar primer aquesta bandera contra Felip V. El braç militar, presidit per Pere Torrelles, va promoure un dissentiment a les conclusions d’aquestes Corts. La vella relació hostil entre castellans i catalans hi devia comptar molt. Ja ho deia el comte de Marcin, embaixador francès: «els castellans tenen una aversió insuportable als catalans. Creuen ser els súbdits bons del rei d’Espanya i quan s’imaginen que S.M. està content d’altres, s’hi posen en contra, perquè volen ser els únics posseïdors de tots els càrrecs i dignitats dels països depenents de la monarquia espanyola».

JOAQUIM ALBAREDA, La Guerra de Successió i l’Onze de setembre, 2000. Adaptació

• Com va canviar la dieta de la població peninsular, amb el temps, arran de la conquesta d’Amèrica? Imperi de Carles II • Quins altres productes van venir GGGd’Amèrica? Investiga

Gall dindi.

EL RACÓ DE LA LECTURA

Les activitats treballen diferents capacitats: recorda, explica, aplica, analitza, opina i crea.

5. Respon les preguntes.

RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Felipe V y los españoles, 2002. Adaptació.

DOCUMENT C

4. Conceptes. • En quins dels dos regnats l’Imperi hispànic era més extens?

• Explica el significat dels termes següents. a) Favorit.

11. Dividiu la classe en dos grups. Cada grup buscarà informació sobre les conseqüències polítiques i culturals de la derrota del 1714 per a la ciutat de Barcelona. Podeu centrar la recerca en el trasllat de la Universitat a Cervera i la construcció de la Ciutadella.

e) Virrei.

• Quins territoris havia perdut la monarquia hispànica Les empremtes del segle XVIII a final del segle XVII a Europa? I al món? g) Consell d’Índies. 16. Busca informació en una enciclopèdia. • Quins altres imperis es van formar durant el segle • Enumera i comenta les característiques més XVII? Per on s’estenien? h) Segle d’Or. importants de l’arquitectura neoclàssica.

b) Junta de comerç.

f) Empirisme.

c) Racionalisme. d) Casa de Contratación.

• Quins són els models estètics i culturals del neoclassicisme?

198

Va arribar el rei [l’arxiduc Carles d’Àustria] a la plaça del convent de Sant Francesc, i va pujar al tron que a aquesta finalitat havien dispost (...), i va jurar d’observar els privilegis a Mallorca, Menorca, Illes Balears, i a la ciutat de Barcelona els privilegis i costums que la ciutat havia gaudit fins a la mort del difunt Carles II.

El Pacte de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, preveia el compromís de Catalunya amb les potències de la Gran Aliança de la Haia, amb l’objectiu de proclamar rei d’Espanya l’arxiduc Carles d’Àustria, en substitució de Felip V.

FRANCISCO DE CASTELLVÍ, Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1726 (Obra manuscrita). Adaptació

JOSEP M. TORRE I RIBÉ, La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). 2001

199

DOCUMENT D

17. Observa la fotografia. • Descriu la façana de l’edifici.

GGG LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS

• Quins elements hi destaquen?

20. Situa els textos. • Algun dels textos va ser escrit al segle XVIII? Quin? Raona la resposta. • Són fonts d’informació primàries o secundàries? • Busca informació en una enciclopèdia sobre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V.

• Està molt decorada? • Quin tipus de material van fer servir per a la construcció? 18. Compara.

L’apartat En l’actualitat té com a finalitat que apliquis el que has estudiat a un problema real del present.

21. Comprèn el que llegeixes. • Document A. Tots els catalans van acceptar el testament de Carles II? Argumenta la resposta. • Document B. Quin va ser el sector de la societat catalana que primer s’oposà a Felip V? • Document C. Què entens per privilegis? • Document D. A quin monarca van recolzar la majoria de catalans a partir de 1705?

• Quins elements corresponen a l’estil neoclàssic? 19. Opina. • És d’estil neoclàssic? Raona la resposta.

200

201

Mapamundi polític

35˚

is riu Eufr ates

40˚

I S

35˚

U Q

Nicòsia

Ankara

XIPRE

30˚

Rodes

Istanbul

A Càndia

25˚

• Una taula amb dades estadístiques de geografia humana (població) de molts estats del món.

Jakarta

570

mar

Tim

280

Càncer tròpic de

110°

OCE

* Mapa físic de l’âsia (pàg 71)

Blanc

Nil

I A

riu

SE YC IL HEL LE S LE S

MA LA

920

20°

120°

50˚

20˚

10˚

* Mapa físic del’Àfrica (pàg 68)

284

I C

Mo ça mb ic

460 quilòmetres

100°

ng o

M O

ESCALA 1:46.000.000 (1 cm equival a 460 km)

90°

BENÍN

GHANA

40˚

IA AN 80°

Pè rsic

Benín 110.619RWANDA 6.918 42 14 C Bujumbura Mombasa9 Brazzaville Bielorússia 207.600 BURUNDI 9.851 13 DEL CONGO llac Tanganyika Kinshasa Bolívia Cabinda 1.084.389 8.973 8Victòria Zanzíbar30 Dodoma MbujiBòsnia i Hercegovina 51.129 4.186 10 8 (Ang.) Dar es Salaam Mayi TANZÀNIA BotswanaLuanda 585.371 1.795 31 20 Kolwezi Brasil 8.456.511 180.655 20 7 Lubumbashi COMORES Bulgària 110.549 7.829 8 15 ANGOLA Moroni cap d’Ambre Mpica Burkina Faso 273,799 13.393 48 18 llac Malawi Kitwe Benguela Huambo Burundi 25.649 3.819 44 21 Lilongwe ZÀMBIA Mahajanga Burundi 25.649 3.819 44 21 Lusaka B Nampula es Camerun 469.440 16.296 36 17 Harare M i va A ngo cap da Marca Oshakati Canadà 9.220.970 31.743 10 Antananarivo 8 ZIMBABWE Beira Centreafricana, República 622.980 3.912 38 22 MAURICI llac NAMÍBIA Colòmbia 1.038.699 iu Li 44.914 22 Makarikari Reunió 6 mp (Fra.) 16 Port Louis o Windhoek Congo 341.499 3.818 44 BOTSWANA tròpic de Gaborone Congo, Rep. Dem. del 2.267.599 54.417 51 22Capricorn Pretòria Maputo Corea del Nord 120.409 22.776 17 11 Johannesburg Mbabane Keetmanshoop cap Corea del Sud 98.189 47.950 12de Santa Maria 6 SWAZILÀNDIA riu Orange 318.000 Costa d’Ivori 16.897 36 20 LESOTHO O11C E À Bloemfontein Croàcia 56.538Maseru 4.416 12 30˚ Cuba 110.860 11.328 12 7 REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA Dinamarca 42.370 5.375 12 11 Ciutat del Cap Dominicana, República 8.716 48.380 24 6 cap de Egipte 995.451 73.389 27 6 Bona Esperança El Salvador 20,720 6.614 25 6 Equador 276.840 13.193 6 Í N23D I C Eritrea 121.320 4.296 40 12 Eslovàquia 49.010 5.407 10 10 40˚ Eslovènia 20.251 1.982 8 10 Espanya 505.988 43.197 9 9 Estats Units 9.166.601 297.043 15 8 Estònia 45.100 1.308 9 14 Etiòpia 1.119.683 72.420 43 18 Filipines 298.171 81.408 26 5 Finlàndia 305.470 5.216 11 10 50˚ França 0˚ 545.63030˚ 13 60˚ 970˚ 10˚ 20˚ 40˚ 60.434 50˚ Ghana 230.020 21.377 32 10 Grècia 130.800 10.977 9 10 Guatemala 108.430 12.661 35 7 281 Guinea 245.861 8.620 43 16 Hondures 111.891 7.100 30 6 Hongria 92.341 9.831 9 14 Iemen 527.969 20.732 45 9 Índia 2.973.190 1.081.229 24 9 Indonèsia 1.826.440 222.611 21 7 Iran 1.635.999 69.789 20 5 Iraq 433.970 25.856 35 9 Irlanda 68.889 3.999 14 8 Islàndia 100.251 291 14 7 Israel 20.329 6.560 20 6 Itàlia 294.019 57.346 9 11 Japó 394.744 127.799 9 8 r

Dili 10°

ng baja Sura

Java

1.140

70°

ATLÀNTI 30˚

R TIMO L NTA ORIE

D Bandu

20˚

tròpic de Capricorn

quilòmetres

60°

Ni l EGIPTE Assuan

MALDIVES

el Jof

OCEÀ

ESCALA 1:57.000.000 (1 cm equival a 570 km)

50°

ka riu O

Ghałt

ca na l de

10˚

llac Nasser Taoudenni cap Blanc 20˚ 20˚ Madama MAURITÀNIA Població Bardaï Superfície Port Sudan Nouakchott CAP M A L I Taxa bruta Taxa Mortalitat VERD En milers N Í G Estat E R r i u S en riu Níg de mortalitat infantil Praia En km2Omdurmand’habitantsAsmarade natalitat Dakar ER cap Verd T X A D en IT Mopti Khartum N2004 En ‰ En ‰ SENEGAL il RE d’Ad En ‰ Zinder Niamey Bl Banjul GÀMBIA A llac Txad golf Bamako BURKINA au Afganistan 647.500 24.926 48 22 – GUINEA-BISSAU DJIBOUTI cap Ouagadougou N’Djamena llac Albània Kano 27.400 3.193 18 5 10˚ 18 Bissau Djibouti S U D A N Guardafui 10˚ Tana GUINEA FASO NIGÈRIA Conakry Alemanya 350.261 82.526 9 Burco 11 4 Addis Abeba Sahr Abuja SIERRA COSTA Algèria 2.381.741 32.339 23 6 35 Freetown D’IVORI ETIÒPIA REPÚBLICA LEONE Porto-Novo Angola 1.246.699 14.078 53 24 154 Yamoussoukro CENTREAFRICANA Lagos Monròvia 2.149.590 24.919Negele 32 4 22 Lomé Aràbia Saudita CAMERUN riu Ubangui Juba LIBÈRIA ArgentinaDouala Bangui 2.736.690 38.871 19 8 17 Abidjan Accra cap Malabo llac Austràlia 7.617.913 19.913 12 7 6 Yaoundé UGANDA Palmes Turkana GUINEA golf de Guinea EQUATORIAL Àustria 82.730 Kampala 8.120 9 Mogadiscio 10 4 KENYA São Tomé REPÚBLICA Libreville equador Bangla Desh 133.911 149.665 29 8 0˚ 46 0˚ equador SÃO TOMÉ llac Kigali Nairobi Bèlgica 30.230 10.339 11 10 4 GABON I PRÍNCIPE Victòria Co DEMOCRÀTICA O

riu

30˚

S el Caire

riu Zamb

OCE

ig mar Ro

lf go

Alexandria

Bengasi

Palemba

E D I T E R R A N I

ri u

PACÍFIC

C A N Fuertev ¸ R I entura

Gran Can ria

15˚

Tenerif

I L L E Palma S

S Sumatra

Trípoli

Estadística d’alguns països del món I

50°

a cap Lop atk

d’O ma kh r ot sk illa Sa de kh ali n

illes Kurils

A 5˚

35˚

30˚

E S Lanzar ote

10˚

45˚

Casp

ma r

279

10°

TUNíSIA

cercle p r àrtic ola

BULGÀRIA

Atenes

Sofia

Creta

Tessalònica

G R È C I A

20˚

Tirana

MAR

JÒNIC

MONTENEGRO

T Podgorica Skopje IC ALBÀNIA MACEDÒNIA À

120 ° Bari

R 100° I

15˚

SICÍLIA

Nàpols

TIRRÈ

Palerm

MALTA D La Valletta

Roma

CIUTAT DEL VATICÀ

rak ger Ska

MAR

10˚

SARDENYA

80°

No ille va s

5˚

Barcelo

ALEARS ES B ILL Palma de Mallorc a

Valènc ia

de Gata

F 0˚

cap

Liver

lín

IRL

N riu Guad iana Y riu Guadalqu ivir Sevil la

30˚

D À

40˚

50˚

Hierro

40˚

estret de G ibra ltar

l D E L DINAMAR Mosco ara UN Oland Ura CA v in Sam IT a aO riu Riazan cc . Copenhaguen Penz NOR L I T UÀN IA pool Leeds D Smolensk ovo 50˚ Tula M ov Birm Nottin Balak PAÏSOS RÚSSIA tov Hamburg Tamb mar gham Cardi ingha BAIXOS Vílnius Sarà m ff Gdansk Cèltic Minsk Amsterd Bremen Londre Lipeck Briansk riu Tà am j s de P O L Ò N I A Berlín70° mesi Plymo Voròne emb.grad Rotterdam Hannover riu Vístula BIELORRÚSIA cap uth riu de À S I A Brussel· Volgo O St. canal de la Mànega les ALEMAN Math Varsòvia rad Lilla BÈLGIC Bonn Txernòbil YA ieu Volgog A Wroclaw Brest Caen r Kíev v riu Donets LuxembuFrankfurt Praga i París LUXEMBURG Khàrko Cracòvia an rg emb. de akh REP. TXECA na Do n Krementxuk Lviv 45˚ ke Astr Nante u ma A Dnipropetrovske Estrasbu Donets Stuttgart r C A Ï N s rg MAR del Don riu Loira U C R riu an ESLOVÀQUIA Rostov tàb La Dijon cap ric Munic l Coru SUÏSSA F R Viena Bratislava CASPI Finis Melitopi A N Vaduz D MOLDÀVIA terre nya Ç A Berna r iu Borde Llemo ÀUSTRIA mar Budapest Cluj LIECHTENST us tges EIN golf Chisinau d’Azov HONGRIA Lió ni ESLOVÈNIA 40 Biscade Milà Odessa Groz ° Bilbao ROMANIA r Ljubljana Venècia ia Torí ol Port riu Po Tolosa Zagreb CROÀCIA Sebastòp o Gènova r 60° riu Duero iu ANDO Marsella Bucarest BÒSNIA I RRA Bolonya ,a E HERCEGOVINA Belgrad Andor MÒNACO golf Constant G R 40˚ Lisb Sarago Madr SAN MARINO riu Danubi N E ra del Lleó SÈRBIA oa ssa la Vella R riu Tajo id Sarajevo CÒRSEGA M A Varna

Riga riu L E T ÒNIA

60˚

nbu

Ufa

teri Eka sk

. Kúib

Ijev

emb

an Kaz

Simb

orod Nóvg vl

Nizni

Vòlogd I Ó A C E R

Jarosla

Tver ESTÒNIA Novgorod

F E

Hèlsinki dia inlàn Sant Petersburg eF lf d go D Tallinn llac Peipus

illes Åland

Gotland

Estocolm

60°

Vätern

Vänern

Göteborg

Oslo

Bergen

MAR

Òrcade

illes

Glasg ow

e id br

Belfa

5˚ 15˚

badi Galw ay a Galw de ay Dub

60˚

r ivka Sikt t.

50˚ 70˚ 55˚

aS ep

nguel

v in

Arkhà

45˚

On riu

A BL

40˚

odsk Petrozav llac Onega llac Làdoga

M AR

ARENTSZ DE B MAR

35˚ 30˚

k Murmans llac Inari

cap Nord

Oulu

25˚

Vaasa

20˚

Luleå

Kiruna

15˚ 10˚

Umeå

Tromsø illes Vesterålen

5˚

illes Lofoten

Trondheim

0˚

A UEG

MAR

NOR

Shetla

10˚

70˚

illes

Fèroe les

àrti c

20˚

rc le

pol

N D vík I A

IS Rey L À kja

25˚ 30˚

Fax Rey afló i kja nes 440

cap

35˚

quilòmetres

220 0

ESCALA 1:22.000.000 (1 cm equival a 220 km)

65˚

60˚

irsk

S 65˚

ixev

Perm

65˚

riu Obi

70˚

55˚

40°

NOVA ZELANDA

60°

Tasmània

cercle pola r antàrtic

80°

180° 140° 120° 100° 80° 60°

illes Crozet (Fra.)

160°

1 Albània 10 Letònia 2 Àustria 11 Lituània 3 Bèlgica 12 Luxemburg 4 Bòsnia i Hercegovina m a 13r Macedònia de Davis 5 Croàcia 14 Moldàvia 6 Eslovàquia 15 Montenegro 7 Eslovènia 16 Països Baixos 8 Estònia 17 República Txeca 9 Hongria 18 Sèrbia A D

40°

I 20°

T R

0˚

À T

20˚

N 40˚

60˚

Geòrgia del Sud (RU)

80˚

illes Sandwich del Sud (RU) illes Òrcades Australs (Arg.) mar de Weddell

100˚

illes Malvines (RU)

cap d’Hornos

120˚ 140˚ 160˚

ll Maga estret de

s ane

mar de Bellingshausen

antàrtic cercle polar

0˚

20°

tròpic de Capri corn

mar de Tasmània

A U S T R À L I A

MALÀISIA

Gran Badia Australiana Amsterdam

Í N D I C SWAZILÀNDIA

BOTSWANA

LESOTHO REP. DE SUD-ÀFRICA

NAMÍBIA

cap de Bona Esperança illes Trisão da Cunha

URUGUAI Riu d e la Plata

PARAGUAI

golf d’Arica

arx. Juan Fernández (Xile)

illa S. Félix (Xile)

illa Sala y Gómez (Xile)

20°

NAURU

SALOMÓ

equador

mar del Corall VANUATU

PAPUA NOVA GUINEA

DE MICRONÈSIA PALAU

TIMOR ORIENTAL

I N D O N È S I A

SINGAPUR

Chagos

O C E À MADAGASCAR MAURICI

COMORES MALAWI

ZÀMBIA

ZIMBABWE

ANGOLA

Santa Helena (RU)

(RU)

BOLÍVIA

B R A S I L

COLÒMBIA

arx. de Colón (illes Galápagos)

EQUADOR

PERÚ

40°

ILLES MARSHALL

ESTATS

CAP VERD

TRINITAT I TOBAGO

GUYANA SURINAM

VENEÇUELA

COSTA RICA PANAMÀ

Bering illes s Aleutiane

FEDERATS BRUNEI

mar de la Xina Meridional CAMBODJA

TAILÀNDIA

SRI LANKA

ER NÍGER TXAD MALI IT RE IEMEN SUDAN A GÀMBIA BURKINA FASO DJBOUTI GUINEA- GUINEA NIGÈRIA BISSAU ETIÒPIA SIERRA LEONE REPÚBLICA CENTREAFRICANA LIBÈRIA COSTA MALDIVES UGANDA D’IVORI GUINEA EQUAT.GABON KENYA SÃO TOMÉ RWANDA GO REP. DEM. ILLES I PRÍNCIPE N BURUNDI SEYCHELLES DEL CONGO arx. Ascensió TANZÀNIA

mar

JAPÓ

mar de la Xina Oriental

TAIWAN

MYANMAR

BANGLA DESH

NEPA L BHUTAN

ÍNDIA

K BAHRAIN

ARÀBIA QATAR UEA SAUDITA EGIPTE LÍBIA

MAURITÀNIA

MARROC ALGÈRIA BAHAMES

REP. PUERTO RICO HAITÍDOM.(EUA)ANTIGUA I BARBUDA JAMAICA GUATEMALA HONDURES DOMINICA SAINT LUCIA EL SALVADOR NICARAGUA GRENADA BARBADOS

CUBA

golf de Mèxic

MÈXIC

BELIZE

àrtic

COREA DEL SUD

mar del Japó

mar sk d'Okhot illa Sakhalin

polar

COREA DEL NORD

cercle

A N I X

A ST

AFGANISTAN

TURKMENISTAN TADJIKISTAN TURQUIA

XIPRE SÍRIA IRAN LÍBAN IRAQ ISRAEL JORDÀNIA KUWAIT

GRÈCIA

MALTA

TUNÍSIA

ESPANYA

ANDORRA PORTUGAL

Madeira (Port.) illes Canàries (Esp.)

illes Açores (Port.)

illes Bermudes (RU)

80°

illes de la Nova Sibèria

180°

A R Ú S S I

160° 140° 120°

D E

Terra del Nord

100° 80°

KAZAKHSTAN MONGÒLIA UZ BE KI ST KIRGUIZISTAN AN

F E D E R A C I Ó

rra Te mar de Kara

a 60° 40°

FINLÀNDIA

G A

3 12

20°

17 6 UCRAÏNA 14 75 9 ROMANIA 4 18 IA 15 13BULGÀRIA GEÒRGIA 1 ARMÈNIA

ÀRTIC

SUÏSSA 2

0˚ 20˚

FRANÇA

GLACIAL

illes Fèroe (Din.)

40˚

DINAMARCA 10 REGNE 11 IRLANDA UNIT 16 POLÒNIA BIELORÚSSIA ALEMANYA

ISLÀNDIA

OCEÀ

60˚

cap Farvel

100˚ 80˚

badia de Baffin

Terranova

120˚ 140˚

Terra de Baffin

Re ina Elisabe t re me de la es Ell i ll a

160˚

mar d’Aràbia

equador

35˚

Line Islands (Espòrades Equatorials) illes T uam otu (F ra. Tahití ) 20˚ (Fra.) corn illa Pitcairn tròpic de Capri (RU)

30˚

0˚

25˚

tròpic de Càncer

20˚

GREMAR NL DE ÀN DIA

badia de Hudson

C I

20˚

O N

il les

U N I T S

No v IA

ÈC SU

illa Victòria

Hè

CAM

ille s

ERU

N A M

80˚

ÀL

BIC ÇAM MO

mar de Beaufort

E U

àrtic

A G

È U

polar

òt

E S T A T S

cercle

Roin

F I riu Kem N L À N D I Ai go

illes Kurils

golf d'Alaska

Rin

r f Pè gol

* Mapa físic d’Europa (pàg 83)

40˚

Tunis

Gizeh

riu

Constantina

60˚

R E

TOGO

2.500

rinbu Sama o Ufa rg ra or Txelià llac l binsk pp Baika Omsk ok Sa ing ost Novosibirsk Ros PÓ erb div Irkutsk an del tov Ha Vla bu Don JA An l ka io hun K A GE ra Astana qu hama 55˚ T ngc ÒR Z A Tò ko A i U Bator Cha GI A R RE RDg ng K H Ulan Yo A Tbi I AR Q S T A XI CO L NOan nya ya U L lisi MÈ N PR mar IA DE gy She Ò Ere NI oto Nago on d’Ar E van A AZE Ky a N G Py al ül M O ak ru Be LÍ RBA Se ren UZB be Os sa iru BA SÍR IDJ Bak uín Dai Ko lemt IA N AN ú A Peq Alma Ata 30° Urumchi RA RE D TURK Taixke Da jin CO SU a MEN T 30°EL nt ma IRA L Bixkek ISTA A uan Tian uok sc KIRGU DE Q Taiy N N JO Am Fuk IZISTA Aixk an RD ma haba N Tsin TADJI ÀN n Bag Teh d ou dad KISTA era IA Duixa hou gai ngzh N n nbe Lanc Zhe Xan KUW Xian er ou quín nc AIT Kabul gzh Nanan Cà Islamabad Kuw IR Han AFGA tròp Aang de Wuh AN NISTA ait u H ic pic N de BAH trò N al Man RAI Lahore ei Cà I X du N Taip Jidd ncer ama N sic Cheng A 20° gqing T ah al N Chon 20° Rya QATDoha I S dus WA d AR Abu ng K NE TAI Delhi In A Kueiya ton P Thimbu Nova PAL Can UEA Dhabi riu Jaipur BHUTAN Delhi d’O Katmandu Kanpur Hong g Masq man Karatxi A Kunmin riu anges at Kong San G Dacca i de N Í N D I A aa n Hano A Ahmadab zonmar ines Luzo n M BANGLA ad Que O Haina L Calcuta DESH MYANMAR Nagpur Ade I E M E N City Filip A n ila 10° ne Bombai Man O MAR NES Vientia go lf d’Aden IPI NAM golf Haiderabad VIET FIL Yangon DIA Pune D’ARÀ 10° Socotr de TAILÀN BIA cap (Ieme a Bengala n) ICA Guar Bangkok ao ao DJA ÀFR dafu dan Dav CAMBO i Minh Bangalore Min Ho Chi Andaman n Madràs Phnom awa (Índia) Penh Beg A Seri I dar S Ban SRI LANKA I r 0° ado L À cap NEI equ M A Comorin 0° BRU r equa Lumpu Colombo dor Kuala Male bes Cèle A Medan o PUR I Borne SINGA

I A À B A R

• Els mapes polítics del món i de cada continent.

Fes Orà Casablanca C Rabat O Marràqueix R illes Canàries Bèchar R (Esp.) A M A L G È Tindouf Sàhara tròpic de Càncer Occidental El-Aaiún

l ega

1.250

arx. Madeira (Port.)

30˚

quilòmetres

50˚

mar d'Aral

C O

riu

70˚

60˚

Població urbana

50˚

M A R Alger Annaba

estr. de Gibraltar

Ekate

ESCALA 1:125.000.000 (1 cm equival a 1.250 km)

riu

Kaza n

la de ibèria S

mar Negre

Perm

40˚

30˚

P O

te rs bu rg

Nizh Nov ni goro

20˚

10˚

À L T I C

Sa nt

re eg

40˚

riu Vol ga

0˚

TIC

r Eb

rd No

10˚

20˚

OCEÀ ATLÀN

40˚

sep

ZemNova ona Bama bla u Ga re r d ri nt e sz

el ad

de Bering

60˚

* Mapamundi físic (pàgs. 26 i 27)

IA ND LÀ FIN

Terr

mar

riu

ÏN

I A È C

Mapa polític de l’Àfrica 30˚

50˚

AMÈRICA e ret d Bering est

Wrangel

180°

160°

)

UC RA

BI EL OR ÚS SI A

FraTe ncrra es de c Jo

160°

140

n e s (E U A

Ch LD ÀV RO isin IA MA au NI A BU LG m a ÀR 40° Ist IA r N

OCEÀ

utia

le sA

I L À

80°

ille

tic m a r B à lES TÒ

70°

140

GLACIAL ÀRTIC

0°

100°

° 120

40°

bard va l 20° sS ille

20°

enlàndia mar de Gr

No el

I F Í C A

ÀNDIA

Kattegat ISLÀNDIA

OCEÀ ATLÀNTIC

L E X I

80°

te ès ni

GRENL

A NI IA

TÒ LE ÀN TU LI

ARG

T EN

Mapa polític de l’Âsia

CA U A AR E NI AM YA LÒ DIN AN PO EM 50° AL

e ga

gr Ti

riu

60°

278

D riu

E REGN UNIT

a xor Pet riu

50˚

55˚

polar àrtic

N BENÍG O TO GHANA

60˚

80°

ÀL IT

65˚

cercle

El llibre es tanca amb un annex que inclou:

S INE LIP FI

AM TN VIE S O A L

70˚

ni èpe

Càncer tròpic de

Mapa polític d’Europa

P À

E C O

91 13 53 14 82 33 14 107 114 114 95 5 115 18 81 129 – 5 117 6 6 3 34 33 32 24 45 7 4 4 7 8 112 27 4 4 59 4 35 104 32 7 82 63 31 33 – 6 3 5 4 3

Esperança de vida

Creixement vegetatiu

IDH 2005

En anys – 73,8 78,7 71,1 40,8 71,8 74,5 80,3 79,0 62,8 78,9 54,0 68,1 64,1 74,2 36,3 70,5 72,2 47,5 43,6 43,6 45,8 80,0 39,3 72,4 52,0 43,1 – 77,0 45,9 75,0 77,3 77,2 67,9 69,8 70,9 74,3 53,8 74,4 76,4 79,5 77,4 71,3 47,6 70,4 78,5 79,5 56,8 78,3 67,3 53,7 67,8 72,7 60,6 63,3 66,8 70,4 – 77,7 80,7 79,7 80,1 82,0

En % 3,9 0,7 0,1 1,7 3,2 2,9 1,2 1,0 0,1 2,0 0,2 2,7 –0,5 1,9 1,1 0,9 1,2 –0,9 3,0 3,1 3,1 1,8 0,8 1,3 1,6 2,6 2,9 0,5 0,6 1,6 –0,2 0,3 0,2 1,3 2,0 1,6 1,5 3,7 0,1 –0,1 0,2 1,0 –1,1 2,5 1,8 0,2 0,5 2,2 0,1 2,6 1,6 2,3 –0,5 3,5 1,5 1,3 1,2 2,7 1,1 0,8 2,0 –0,1 0,1

Lloc – 68 22 104 162 61 38 3 15 140 17 163 64 117 66 124 70 53 176 167 131 144 4 171 75 139 168 – 26 166 47 51 14 79 112 103 89 157 42 27 13 12 44 169 90 11 10 135 24 118 160 115 36 153 128 107 94 – 5 1 23 20 8

Ciutats més poblades Kabul (700.000) Tirana (280.000) Berlín (3.400.000), Alger (1.600.000), Luanda (2.600.000) al Ryad (4.300.000), Buenos Aires (3.100.000), Sydney (4.000.000), Viena (1.600.000) Dacca (3.700.000), Brussel·les (1.006.000), Port-Novo (240.000), Minsk (1.950.000) La Paz (1.880.000), Sarajevo (300.000) Gaborone (210.000) São Paulo (11.000.000), Sofia (1.210.000) Ougadougou (1.200.000) Bujumbura (400.000) Phom Penh (1.407.000) Yaoundé (1.430.000) Toronto (2.500.000), Bangui (690.000) Bogotà (6.840.000), Brazzaville (1.260.000) Kinshasa (7.500.000) Pyongyang (2.750.000) Seül (10.000.000), Yamoussoukro (200.000) Zagreb (980.000) l’Havana (2.200.000) Copenhaguen (504.000) Santo Domingo (3.050.000) el Caire (7.500.000), San Salvador (2.260.000) Guayaquil (2.230.000), Asmara (580.000) Bratislava (450.000) Ljubljana (265.000) Madrid (3.130.000), Nova York (8.220.000), Tallinn (405.000) Addis Abeba (3.630.000) Manila (1.600.000), Hèlsinki (565.000) París (2.200.000), Accra (2.000.000) Atenes (3.000.000) Guatemala (3.950.000) Conakry (2.000.000) Tegucigalpa (1.250.000) Budapest (1.600.000) Sanaa (1.900.000 Bombai (12.000.000), Jakarta (11.500.000), Teheran (7.800.000), Bagdad (5.600.000), Dublín (505.000) Reykjavík (113.00) Jerusalem (705.0000), Roma (2.850.000), Tòquio (12.500.000),

Hamburg (1.710.000), Orà (650.000)

Munic (1.200.000)

Jiddah (3.400.000) Córdoba (1.300.000) Melbourne (3.400.000) Chittagong (1.400.000) Anvers (470.000) Cotonou (762.000) Sucre (250.000)

Rio de Janeiro (5.900.000),

Belo Horizonte (2.350.000)

Mont-real (1.600.000),

Ottawa (860.000)

Pusan (3.700.000)

Alexandria (4.000.000) Quito (1.880.000)

Barcelona (1.650.000) Los Angeles (3.900.000),

Chicago (2.850.000)

Quezon City (2.180.000) Marsella (820.000),

Lió (455.000)

Delhi (10.000.000), Surabaja (2.700.000), Mashhad (2.400.000) Mosul (670.000)

Bangalore (4.500.000) Bandung (2.500.000)

Tel Aviv (430.000) Milà (1.350.000), Yokohama (3.600.000),

Nàpols (990.000) Osaka (2.700.000)

Percentatge població urbana sobre el total – 72 20 103 60 77 34 3 17 139 9 162 67 113 68 131 63 55 175 169 130 148 5 171 69 142 167 – 28 163 45 52 14 95 119 104 82 161 42 26 21 10 38 170 84 13 16 148 24 117 156 16 35 151 127 110 99 – 8 2 23 18 11

Estat

Afganistan Albània Alemanya Algèria Angola Aràbia Saudita Argentina Austràlia Àustria Bangla Desh Bèlgica Benín Bielorússia Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Bulgària Burkina Faso Burundi Cambodja Camerun Canadà Centreafricana, República Colòmbia Congo Congo, Rep. Dem. del Corea del Nord Corea del Sud Costa d’Ivori Croàcia Cuba Dinamarca Dominicana, República Egipte El Salvador Equador Eritrea Eslovàquia Eslovènia Espanya Estats Units Estònia Etiòpia Filipines Finlàndia França Ghana Grècia Guatemala Guinea Hondures Hongria Iemen Índia Indonèsia Iran Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Japó

285

830900 _ 0008-0011.qxd

2/1/08

14:01

Página 8

Introducció: la història, l’estudi del passat 1. La feina de l’historiador

1. Situar el que s’estudia

La història és la ciència que investiga com vivien les persones d’altres èpoques i quins són els fets més destacats del passat. No només els països, les societats i els grans personatges formen part de la història. Tots vivim en una època i formem part de la història.

2. Els fets

3. La forma de vida

2. Les fonts

4. Mentalitats i art

Per estudiar el passat, cal llegir i interpretar les restes que han deixat els nostres avantpassats. Aquestes restes són les fonts que estudien els historiadors per reconstruir la història. Els historiadors i historiadores fan servir diferents tipus de fonts per investigar el passat i per provar les afirmacions que fan en els seus escrits.

• • • • • • • •

Quan va passar? On va passar? Què va passar? Per què va passar? Quines conseqüències va tenir? Com es governaven les societats? Quins grups formaven la població? Amb quines activitats econòmiques es guanyaven la vida? • Quins objectes feien servir? • Com es divertien? • Tenien creences religioses o d’una altra mena? • Quines manifestacions artístiques feien?

Fonts primàries

Fonts orals Fonts escrites

Fonts secundàries

Contemporànies Posteriors als fets als fets dels quals dels quals s’informa s’informa Entrevistes als testimonis del passat. Documents escrits (llibres, tractats, discursos, diaris, inscripcions...).

Fonts iconogràfiques

Imatges (fotografies, pintures, escultures...).

Fonts materials

Objectes (roba, eines, armes, edificis...).

Analitzar un objecte i classificar-lo Analitzar un objecte del passat implicar investigar aspectes com ara aquests: 1. Què és? Què t’ho fa pensar? 2. Quin poble del passat el va elaborar? Què t’ho fa pensar? 3. Per tant, de quina època deu ser aproximadament? 4. Com és (forma, material de què està fet, decoració...)? 5. Com es va elaborar? 6. Sobre quins aspectes del passat ens informa (fets, govern, població, economia, oci, eines, mentalitats o art)? 7. Per a què creus que servia? 8. Per a què serveix ara?

1. ●●● Observa la fotografia i analitza aquest objecte seguint les pautes que t’hem donat a la fitxa. 2. ●●● Classifica aquest objecte. • És una font primària o secundària? Justifica l’opinió. • És una font oral, escrita, iconogràfica o material? Per què?

830900 _ 0008-0011.qxd

18/1/08

10:07

Página 9

3. Important! No perdre’s en el temps

Recordar les nocions temporals

Els historiadors han de datar tan exactament com poden els aspectes que estudien. Si és possible, n’esbrinen l’any exacte: per exemple, sabem que l’últim emperador romà va ser derrocat l’any 476. Però molt sovint no tenim prou dades per establir una data exacta i per això es fan servir períodes més amplis: la dècada, el segle o el mil·lenni en què va passar un fet concret. Si no en sabéssim la data, no seríem capaços d’establir l’ordre en què es van succeir els esdeveniments, ni diferenciar-ne les causes (que passen abans) de les conseqüències (que passen després). A més, seria impossible elaborar un relat ordenat del passat, per la qual cosa no tindria sentit. El sistema vigent avui dia a gairebé tot el món per mesurar el temps és l’anomenada era cristiana. Segons aquest sistema, l’any 1 coincideix amb el naixement de Jesucrist. Tot el que va passar abans d’aquesta data diem que va passar abans de Crist (aC) i el que va succeir després diem que va passar després de Crist (dC). Si una data no va seguida de cap d’aquestes dues expressions, vol dir que va passar després de Crist. Cada civilització estableix la seva manera de mesurar el temps. Per exemple, els romans comptaven el temps a partir de la fundació de Roma: per a ells, aquella data era l’any 1, que es correspon amb el 753 aC del nostre calendari.

3. ● Quins anys pertanyen a cada segle? Completa el quadre. Segles

Anys De l’any 1 a l’any 100.

I II

4. ●● Indica el segle al qual pertanyen els anys 1235, 345, 1945, 43, 112, 827, 1200 i 2005. 5. ●● Posa exemples d’anys que corresponguin als segles següents: I, VII, X, XIII, XX. 6. ●●● Ordena de la més antiga a la més moderna les dates següents: • 1000 aC • 1000 dC

• 1 dC • 525 aC

• 700 aC

• 1025 dC

• 500 aC

• 600 aC

4. Les edats de la història

L’ANY PASSAT VAS ESTUDIAR LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA. AQUEST ANY ESTUDIARÀS L’EDAT MITJANA I LA MODERNA.

Els historiadors han dividit la història en períodes: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània. L’inici de cada període el marca un esdeveniment important que va significar un canvi en la manera de viure. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta classificació va ser establerta per historiadors europeus. Per això és una periodització que s’ajusta bé a la història europea, però no a la història de la resta del món.

5 000 000 aC

3000 aC

1 dC Caiguda de l’Imperi romà

E d a t

Ed at mitjana

a n t i g a

Invenció de l’escriptura 4 000 000 aC

3 000 000 aC

2 000 000 aC

1 000 000 aC

2000 aC

Revolució Francesa

Descobriment d’Amèrica 1000 aC

1000

Edat moderna

P r e h i s t ò r i a

1492 1789 Actualitat

Edat contemporània

Aparició de l’ésser humà

476 dC

2000

830900 _ 0008-0011.qxd

2/1/08

14:01

Página 10

Interpretar línies del temps La línia del temps o eix cronològic és una imatge que representa el temps. Les línies del temps ens permeten observar ràpidament la durada de les

diverses etapes del passat, l’ordre en què es van succeir els fets i les etapes a què pertanyen.

7. ●● Observa la línia del temps corresponent a les edats de la història de la pàgina anterior i completa la taula. Fet que en va marcar l’inici

Data d’inici

Data que en va marcar el final

Durada

Prehistòria

8. ● Observa aquesta línia del temps i explica quins pobles van viure en l’edat antiga. Esmenta’ls del més antic al més modern. 3000 aC

600 aC

CIVILITZACIÓ MESOPOTÀMICA

3100 aC

31 aC

CIVILITZACIÓ EGÍPCIA 800 aC 753 aC 3000 aC

2500 aC

2000 aC

1500 aC

1000 aC

30 aC

GRÈCIA

476 dC

ROMA 500 aC

1 dC

500

Elaborar línies del temps de diversos aspectes Recorda com has de fer una línia del temps. 1. Agafa un full quadriculat o mil·limetrat. 2. Traça-hi un rectangle. Escriu a l’extrem esquerre del rectangle la data més antiga i a l’extrem dret la data més moderna. 3. Divideix el rectangle proporcionalment. Tria intervals diferents segons el període que hi vols representar. Si és un període llarg, has de dividir la línia en mil·lennis o en segles. Si és un període més curt, divideix-la en dècades o en anys. 4. Anota els fets, dades, etc., en el lloc que els correspon d’acord amb la data en què van passar. 5. Si l’època que has representat es divideix en diverses etapes, pots pintar cada etapa d’un color diferent.

9. ●●● Elabora una línia del temps sobre monuments de la prehistòria i l’edat antiga. • Quina és la data d’inici de la línia del temps? I la data que en marca el final? • Quines etapes hi distingiràs? Quines dates corresponen a cadascuna? • Situa aquests moments on correspongui.

10. ●●● Què recordes del curs passat? Fes una línia del temps amb els principals esdeveniments i personatges que vas estudiar a 1r d’ESO.

830900 _ 0008-0011.qxd

2/1/08

14:01

Página 11

5. També és fonamental orientar-se en l’espai La història no només s’esdevé en el temps, sinó també en un lloc concret, més o menys ampli. Per això, quan estudiem un fet, una civilització..., també hem de situar-lo en l’espai. Per facilitar aquesta feina es fan els mapes històrics.

El mapes històrics poden reflectir diferents aspectes d’una civilització o època: l’extensió i límits d’un estat del passat; l’evolució que ha experimentat al llarg del temps, i aspectes relacionats amb l’economia, la religió o l’art, per exemple.

Interpretar mapes històrics estàtics i dinàmics A

L’Imperi romà en el segle II BRITÀNIA

GERMÀNIA

Els mapes estàtics reflecteixen un moment concret del passat. Els mapes dinàmics reflecteixen l’evolució d’un fenomen.

Rin

riu Da

GÀL·LIA e Tíb riu

OCEÀ ATLÀNTIC VIENNENSIS

TRÀCIA ITÀLIA

ÀSIA MÈSIA

Roma

DESERT

mar Tirrè

HISPÀNIA

• Quin territori representa?

g r e N e

PANNÒNIA

11. ● Analitza el mapa A.

D’ARÀBIA

riu

mar Mediterrani

• En quina època? Com ho saps?

ORIENT

ÀFRICA

• Quin és el tema del mapa?

ar Ro

12. ● Analitza el mapa B. Respon les mateixes preguntes. DESERT DEL SÀHARA

13. ●● Compara els dos mapes. Dominis de l’Imperi romà

• Per què creus que en el mapa A s’ha fet servir només un color i en el mapa B s’han utilitzat tres colors diferents per representar la informació?

GERMÀNIA

Rin

riu Da

• On se situa l’origen de l’Imperi romà?

Evolució de l’Imperi romà BRITÀNIA

GÀL·LIA

OCEÀ ATLÀNTIC

e Tíb riu

14. ●●● Descriu el mapa B.

B u

• Quin mapa et proporciona més informació? Quin és més complicat de llegir?

VIENNENSIS

TRÀCIA ITÀLIA

Roma

ÀSIA MÈSIA DESERT

mar Tirrè

HISPÀNIA

D’ARÀBIA

ORIENT

ÀFRICA

riu

mar Mediterrani

• Per on es va estendre l’Imperi romà durant l’època de la República? I durant l’Imperi?

ar Ro

• En quin continent podríem trobar empremtes romanes? Per què? • Quins accidents geogràfics s’han representat en el mapa? Per què creus que s’ha fet així?

g r e N e

PANNÒNIA

• Quines tres etapes es diferencien en la història de la Roma antiga? Sabries dir-ne alguna cosa de cadascuna?

DESERT DEL SÀHARA

Monarquia

República

Imperi

Limes (frontera)

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 12

BLOC

L’edat mitjana L’any 476 va desaparèixer l’Imperi romà, que havia durat més de mil anys. Va ser un esdeveniment tan important que els historiadors el prenen com a punt de referència per marcar l’inici d’una nova etapa històrica: l’edat mitjana. Des del principi del segle VII l’espai que havia ocupat l’Imperi romà es va dividir en tres civilitzacions: l’Imperi bizantí, l’islam i els regnes germànics. Cadascuna d’aquestes civilitzacions es caracteritzava per tenir una religió i una manera de viure pròpies. A Europa, durant l’edat mitjana es va imposar una civilització peculiar basada en un món rural en què la majoria de la població estava sotmesa al poder de la noblesa i l’Església; aquesta civilització estava caracteritzada per la gran influència que la religió catòlica tenia sobre tots els aspectes de la vida i pel desenvolupament d’un art particular que va tenir com a màxims exponents els estils romànic i gòtic. Constantinoble.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 01. Per què es va desintegrar l’Imperi romà. 02. Com era la vida en els regnes germànics i en l’Imperi bizantí. 03. Què és l’islam i a quina civilització va donar lloc. 04. Què van ser les segones invasions. 05. Com es governava un regne medieval europeu.

14. Extraure informació històrica de fonts iconogràfiques: un tapís, una miniatura. 15. Comparar mapes històrics. 16. Reconstruir tècniques: l’elaboració d’un mosaic.

06. Què era un senyor i un serf i a què ens referim quan diem que una societat era feudal.

17. Buscar empremtes del passat en una fotografia aèria.

07. Com eren les ciutats en l’edat mitjana.

18. Analitzar objectes.

08. Com eren les activitats econòmiques en l’edat mitjana: agricultura, artesania i comerç. 09. Quin paper tenia l’Església en el món medieval.

19. Analitzar un edifici, una pintura i una escultura.

10. Les principals característiques i obres de l’art germànic, bizantí, islàmic, romànic i gòtic.

20. Comparar obres d’art.

Què faràs 11. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar quadres comparatius, definicions i esquemes. 12. Elaborar piràmides socials.

13. Llegir textos amb visions enfrontades sobre un mateix fet històric.

21. Conèixer el significat d’alguns símbols cristians.

UTILITZA AQUEST TRUC AQUEST BLOC ABRAÇA UNS MIL ANYS D’HISTÒRIA. COM QUE ÉS MOLT LLARG, I PERQUÈ NO ET PERDIS, VÉS COMPLETANT UNA LÍNIA DEL TEMPS AMB ELS FETS MÉS RELLEVANTS DE CADA UNITAT QUE ESTUDIÏS.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 13

La llegenda del rei Artús Després de la mort del rei Uther, el regne es va quedar sense successor i va entrar en una etapa d’anarquia. Un bon dia, el mag Merlí va explicar als nobles de la Cort que Déu, mitjançant un miracle, triaria un successor. Al cap d’uns quants dies, al pati de l’església va aparèixer un gran bloc de marbre amb una enclusa d’acer travessada per un espasa i una inscripció que deia: «La persona que arrenqui l’espasa de la pedra i l’enclusa és el rei d’Anglaterra per dret de naixement.» Tots els cavallers van anar a veure l’espasa. Quan van llegir la inscripció, alguns van provar de fer el que proposava, però cap va ser capaç de moure-la o arrencar-la. Aleshores Artús va aferrar amb força l’espasa per l’empunyadura i la va extreure fàcilment d’aquella pedra, per la qual cosa va ser coronat rei. En el llarg i anàrquic període posterior a la mort d’Uther, molts senyors detenien l’autoritat a Anglaterra, Gal·les, Cornualles i Escòcia i, com que alguns es van negar a renunciar-hi, Artús va dedicar els primers anys del regnat a restaurar el regne mitjançant la força de les armes. Artús es va envoltar dels senyors més valents i plegats van crear l’orde dels cavallers de la Taula Rodona. D’entre tots, sir Lancelot era considerat, sens dubte, el més digne. Un dia els cavallers van decidir partir a la recerca del Sant Greal i la Taula Rodona es va quedar buida. El rei Artús va pensar que els seus cavallers es dispersarien pel món i que molt pocs retornarien.

PUNT DE PARTIDA • Saps com acaba aquesta història? En cas afirmatiu, explica-ho als companys. • Quan i on la situaries? • En el text es diu que la història és una llegenda. Per tant, va passar realment? • Què és un cavaller? Imagina com devien anar vestits, a què es dedicaven, on vivien... • Com creus que devia ser la resta de la població d’aquella època? • Qui són els protagonistes de la llegenda? Quin és el paper de cadascun? • Quin paper té la religió en aquesta història? • Investiga històries relacionades amb la llegenda del rei Artús: la de Tristany i Isolda; la d’Amadís; la de Lancelot i Ginebra; els enfrontaments amb Mordret, o la mort d’Artús.

JOHN STEINBECK, Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers. Adaptat

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 14

U N I TAT

L’inici de l’edat mitjana

1. El final de l’Imperi romà Els pobles germànics vivien al nord de l’Imperi romà, més enllà dels rius Rin i Danubi. Eren pobles seminòmades: una part de les tribus vivia en petits pobles, mentre que la resta es dedicava a pasturar el bestiar. Els romans els anomenaven bàrbars (que significa ‘estranger’) i pensaven que tenien costums poc civilitzats. A partir del segle III, alguns grups de germànics van creuar repetidament les fronteres romanes atrets per les riqueses de Roma. Eren grups molt nombrosos, formats per tota mena de gent: dones, nens, guerrers... A vegades, van entrar a l’Imperi pacíficament. Però altres cops es van produir enfrontaments militars molt violents. L’any 395 l’emperador Teodosi va decidir dividir l’Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil de defensar: Honori va rebre la zona oest del territori, l’Imperi d’Occident, i Arcadi, la zona est, l’Imperi d’Orient. L’arribada dels germànics es va produir en una època en què l’Imperi d’Occident patia una gran crisi, de manera que els emperadors tenien cada vegada més dificultats per defensar-se d’aquestes invasions. L’any 476, el capitost germànic Odoacre va vèncer Ròmul Augústul, l’últim emperador romà d’Occident. Aquest esdeveniment és tan important que, per als historiadors, constitueix l’origen d’una nova etapa de la història: l’edat mitjana.

La successió de guerres, primer entre romans i germànics, i després entre els germànics mateixos, va provocar que la inseguretat s’estengués arreu. Les ciutats van ser saquejades i la població se’n va anar a viure al camp, on va buscar la protecció dels propietaris rics. Des d’aleshores l’economia es va basar pràcticament del tot en l’agricultura i la ramaderia, els productes de les quals es destinaven al consum de la família camperola, això va originar la desaparició gairebé total del comerç. Com que la societat es va empobrir, la cultura també va experimentar un gran retrocés. Ens queden restes molt escasses d’art germànic, entre les quals destaquen les petites esglésies visigodes (doc. 2) i algunes peces d’orfebreria* (doc. 1). Els germànics eren una minoria de la població. Al principi, els romans i els germànics tenien lleis, costums i religions diferents, però lentament els dos grups es van anar barrejant. Als llocs més romanitzats, els germànics van adoptar el llatí com a llengua i el cristianisme com a religió. GLOSSARI Orfebreria. Art de fabricar objectes amb pedres, metalls preciosos i altres materials nobles, com ara el marfil o l’esmalt.

Corona del rei Recesvint

Creu

2. Els regnes germànics L ’antic territori de l’Imperi romà d’Occident es va fragmentar en diversos regnes, en cadascun dels quals s’havia instal·lat una tribu germànica. A les terres de la França actual s’hi van establir els francs; a Hispània, els visigots; a Itàlia, els ostrogots i més tard els llombards, i a Britània, els angles i els saxons... Cada regne estava governat per un rei, assessorat per un consell de nobles i guerrers (doc. 3).

Doc. 1 Joies del tresor visigot de Guarrazar.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 15

Els visigots

A FONS

Els visigots van entrar a l’Imperi romà al final del segle IV pressionats pels huns. L’any 410 van conquerir Roma i la van saquejar. L’emperador d’Occident va preferir pactar-hi l’any 416: els visigots havien d’expulsar els sueus, els vàndals i els alans, que s’havien instal·lat a Hispània, a canvi de terres al sud-est de la Gàl·lia (la França actual). Al començament del segle VI, els francs van expulsar els visigots de la Gàl·lia i aquests es van instal·lar a la península Ibèrica, on van fundar un regne que va tenir com a capital la ciutat de Toledo. El regne visigot va assolir la plenitud en la segona meitat del segle VI i la primera meitat del VII. El rei Leovigild va consolidar l’autoritat reial, va engrandir el regne i va dictar noves lleis. El seu fill Recared es va convertir al catolicisme i d’aquesta manera es va aconseguir la unificació religiosa del regne. Durant la segona meitat del segle VII, les lluites entre els reis i els nobles van ser constants. Aquesta situació va afavorir la invasió musulmana l’any 711, fet que va provocar el final del regne visigot.

Arc interior Teulada

Doc. 2 Església de San Juan de Baños (Palència). Les esglésies visigodes són unes de les principals restes d’arquitectura germànica que tenim a Europa. Es construïen amb blocs de pedra, eren petites, de poca alçada i no tenien finestres. Els capitells de les columnes estaven decorats amb escenes esculpides a la pedra.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què significava bàrbar? Què significa ara? Quin creus que pot ser l’origen del significat actual?

JUTS ANGLOSAXONS

BRITANS

FRISON S

SAXONS ESLAUS

OCEÀ

Cambrai

ATLÀNTIC

REGNE DELS FRANCS Burdigala

R EG NE

TURINGIS REGNE DELS ÀVARS REGNE DELS Ravenna LLOMBARDS

DELS Toledo

VISIG O TS

Roma

m a r

M e d

Imperi bizantí

i t

Trípoli

2. ●● Interpreta el text. • Per què van entrar els germànics a l’Imperi romà? • Per què va decaure l’economia en els segles V i VI? 3. ●● Interpreta els documents. • Document 3. D’on procedien els germànics? En quins regnes es va fragmentar l’Imperi romà d’Occident? Per on s’estenia cada regne? Compara-ho amb un mapa actual d’Europa. 4. ●●● Reflexiona. • Per què els germànics van acabar adoptant el llatí com a llengua i el cristianisme com a religió?

Doc. 3 Els regnes germànics en el segle VI.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 16

3. L’Imperi bizantí

Al·legoria que simbolitza la victòria del cristianisme a la Terra.

L’Imperi d’Orient, més ric que el d’Occident, va ser capaç de resistir les invasions germàniques. Aquest imperi es va mantenir deu segles amb el nom d’Imperi bizantí. Va tenir com a capital la ciutat de Constantinoble, que abans s’anomenava Bizanci (doc. 7). L’esplendor de Justinià L’emperador bizantí més important va ser Justinià (doc. 4), que va governar juntament amb la seva dona Teodora entre els anys 527 i 565. Durant el seu regnat, Bizanci va viure l’època més gloriosa (doc. 5).

L’emperador Justinià amb un globus cruciger, que simbolitza la cristiandat.

Doc. 4 Moneda bizantina amb la imatge de Justinià.

Justinià va intentar reconstruir l’Imperi romà. Els seus exèrcits, comandats per Belisari i Narsès, van conquerir moltes terres que havien format part de l’Imperi d’Occident: el nord de l’Àfrica, part de la península Ibèrica i d’Itàlia... (doc. 6). Per governar un imperi tan extens calia una bona organització:

395 Divisió de Teodosi

476 Fi de l’Imperi romà d’Occident 527 Regnat de Justinià 565

E S P L E N D O R

600

700

• Disposava del suport d’una àmplia xarxa de funcionaris especialitzats que executaven les seves ordres per tot l’Imperi i d’un exèrcit molt poderós que en defensava les fronteres. Hi havia un cos de diplomàtics que mantenia les relacions amb altres pobles i afavoria el comerç.

800

Evangelització dels eslaus

D E

900

Es van actualitzar les lleis romanes, el famós Codi de Justinià, que més tard va tenir molta influència.

1000

L 1054 Cisma d’Orient, l’Església bizantina se separa de la de Roma

Una lenta decadència Després de la mort de Justinià, l’Imperi bizantí va començar un procés molt llarg de pèrdues territorials. Primer els llombards van conquerir tot el centre i nord de la península Itàlica. Després, els visigots van expulsar els bizantins de la península Ibèrica. Durant els segles VII i VIII, els musulmans van conquerir tota la costa mediterrània de l’Àfrica, i també Síria i Palestina (docs. 5 i 6).

500

Justinià I.

• L’emperador o basileu concentrava tots els poders: dirigia l’exèrcit i l’administració i era el cap religiós.

Des d’aleshores, l’Imperi bizantí va quedar reduït a la península d’Anatòlia, els Balcans i el sud de la península Itàlica. A principi del segle XV, només quedava Constantinoble en mans bizantines. El 1453, després d’un setge molt llarg, la ciutat va caure en poder dels turcs i l’Imperi bizantí va desaparèixer.

400

Constantí IX

I 1100

V I

1200

1300

Els turcs prenen Constantinoble, desapareix l’Imperi bizantí 1453

Setge de Constantinoble per part dels turcs.

Doc. 5 Línia del temps de l’Imperi bizantí.

1400

2/1/08

14:02

Página 17

830900 _ 0012-0069.qxd

O A T C EÀ L À N T I

riu Danu

mar Caspi

Gènova Ravenna

mar Narona

Roma

Màlaga Ceuta

Constantinoble Tessalònica

Nàpols

Còrdova Cartagena

Negre

a r

1453 Nicea Iconi

Atenes

Messina

Cesarea Cartago

Efes

Tars Antioquia

Esparta

Siracusa

Càndia

IMPERI BIZANTÍ Territori perdut per l’Imperi bizantí entre el 565 i el 1025

M Trípoli

e Cirene

Cesarea

Alexandria

r iu N i l

Territori perdut entre el 1025 i el 1100 Territori perdut entre el 1100 i el 1300 Territori perdut entre el 1300 i el 1453 Expedicions dels generals de Justinià Avenç turc

Doc. 6 Evolució de l’Imperi bizantí.

PATRIMONI

Constantinoble Constantinoble va ser construïda per l’emperador Constantí l’any 330 a imatge de Roma.

Línies de muralla

Situada en un lloc estratègic a l’estret del Bòsfor, va controlar les rutes comercials entre Europa i l’Àsia. Amb més de mig milió d’habitants en l’època de Justinià i més d’un milió en el segle IX, va ser una de les ciutats més riques i populoses del món durant l’edat mitjana. Estava protegida per un doble cinturó de muralles i el centre se situava al Corn d’Or, un port natural al voltant del qual es van edificar grans palaus, l’hipòdrom, el Senat, diversos fòrums i esglésies, i el barri de Pera, on vivien els mercaders. L’esplendor màxima de l’art bizantí va tenir lloc a Constantinoble. 5. ●●● Reflexiona. • Per què el 1985 la UNESCO va declarar el centre de Constantinoble (l’Istanbul actual) Patrimoni de la Humanitat?

Fòrum

Doc. 7 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble (l’Istanbul actual) en època bizantina.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 18

Un imperi urbà i comercial A l’Imperi bizantí les ciutats van continuar tenint molta importància. Constantinoble, Efes i Tessalònica es consideraven de les més importants de l’època. Les ciutats van conservar les funcions que havien exercit durant l’etapa de l’Imperi romà: eren la seu dels bisbats i de les institucions de govern i de l’exèrcit. Igualment, s’hi va desenvolupar una artesania de gran qualitat (seda, esmalts, tapissos...) i eren el centre dels intercanvis comercials.

GLOSSARI Cúpula. Cobertura semiesfèrica d’un edifici. Les grans cúpules bizantines solien recolzar-se sobre altres cúpules més petites per suportar-ne el pes, molt elevat.

L’Imperi bizantí va gaudir d’una prosperitat econòmica molt gran. Els bizantins van dominar el comerç mediterrani i les grans rutes que unien Europa amb l’Àsia i l’Àfrica. Per això, les monedes bizantines van ser el principal mitjà de pagament al Mediterrani durant molt temps (doc. 4). Els bizantins venien els seus productes agrícoles i artesans i compraven espècies, blat, pells... Icona. Imatge religiosa.

Un imperi grec i ortodox Al principi, l’Imperi bizantí va mantenir les formes de vida de l’Imperi romà. No obstant això, després del regnat de Justinià cada cop va anar adoptant més elements grecs. El grec va substituir el llatí com a llengua oficial i l’Església bizantina es va anar allunyant de l’Església de Roma. Les diferències cada vegada més grans que enfrontaven les dues institucions van conduir a la separació definitiva el 1054 entre l’Església catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa, que reconeixia la del patriarca de Constantinoble. Aquesta separació ha rebut el nom de Cisma d’Orient.

Mosaic. Tècnica artística que consisteix a recobrir una superfície amb petites peces de pedra, vidre o ceràmica per crear un dibuix.

A l’Imperi bizantí, la religió amarava la vida i la cultura i era un motiu fonamental de disputes. Per exemple, en el segle VIII, els emperadors van prohibir el culte a les imatges santes (icones*); aquesta prohibició va provocar molts avalots i finalment es va haver de derogar. Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l’est d’Europa. Per això, l’Església ortodoxa és la majoritària a Rússia, Lituània, Bielorrúsia, Bulgària i Romania, a més de ser-ho també a Grècia i Macedònia. Un art sumptuós L’Imperi bizantí va desenvolupar un art molt ric. Com que a Bizanci la religió era tan important, la major part de les obres d’art que en conservem són religioses. En arquitectura, destaquen les nombroses esglésies, que tenien planta de creu grega* i estaven cobertes per grans cúpules*. La basílica de Santa Sofia n’és el millor exemple (docs. 8 i 9). Un altre element típic de l’art bizantí van ser els mosaics*, que cobrien les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

Planta de creu grega. Planta en què els braços de la creu són de la mateixa mida.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 19

PATRIMONI

Santa Sofia de Constantinoble Santa Sofia era l’església més important de tot l’Imperi bizantí. L’emperador Justinià la va fer construir entre els anys 531 i 537. En la construcció hi van treballar uns 10.000 obrers, que van utilitzar materials portats de totes les regions del Mediterrani, sovint procedents de temples pagans desmantellats. Era una església de planta de creu grega coronada per una cúpula enorme de 65 m d’altura i 31 m de diàmetre. La cúpula de la basílica era tan gran i alta, que es deia que no estava assentada a terra, sinó penjada del cel per cadenes d’or. La cúpula se sostenia en altres cúpules més petites.

Docs. 8 i 9 Exterior i interior de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble.

Les parets estaven recobertes de marbre i mosaics molt bonics que enlluernaven els visitants per la bellesa i esplendor que desprenien. A la cúpula se situava el pantocràtor, una immensa figura de Crist beneint. Símbol de la cristiandat ortodoxa, va ser convertida en mesquita després que l’any 1453 els turcs conquerissin Constantinoble. Els quatre minarets islàmics que envolten l’església són d’aquella època.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre; a) l’Església ortodoxa i la catòlica; b) una pintura i un mosaic. • Què és una icona? I una planta de creu grega? 7. ● Busca les idees principals. • Explica què és el Cisma d’Orient, quan es va produir i per què va tenir lloc. 8. ●● Interpreta el text. • Per què es diu que l’Imperi bizantí estava molt influït per la religió? 9. ●● Interpreta els documents. • Document 6. Per on s’estenia l’Imperi bizantí quan va arribar a la màxima extensió? Quins d’aquests territoris van ser conquerits

per Justinià? Com va evolucionar el territori després de la seva mort? • Documents 8 i 9. Descriu com era Santa Sofia de Constantinoble. 10. ●●● Organitza la informació. • Resumeix en una taula les característiques principals de l’Imperi bizantí en l’època de Justinià. Govern Economia Cultura 11. ●●● Busca informació en una enciclopèdia o a Internet sobre l’alfabet ciríl·lic: quin origen té, com és i en quins països s’utilitza actualment.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 20

4. L’islam en l’edat mitjana Mahoma, el fundador de l’islam Aràbia és una extensa península de l’Àsia situada entre el mar Roig i el golf Pèrsic. Té un clima desèrtic que només permet l’agricultura en algunes zones de la costa i als oasis de l’interior. Els àrabs* estaven organitzats en tribus enfrontades entre si, sense cap poder polític que les unís. Cada tribu tenia les seves pròpies creences, malgrat que totes eren politeistes i consideraven la Meca la seva ciutat sagrada. La majoria de la població estava formada per nòmades que es dedicaven al pasturatge. Només hi havia dues ciutats importants, la Meca i Medina, on es concentrava un comerç molt pròsper.

Els rics comerciants de la Meca van reaccionar contra Mahoma perquè van creure que les seves predicacions eren una amenaça per a l’ordre social. Per això, Mahoma va haver de traslladar-se a la ciutat de Medina l’any 622. Aquesta data rep el nom d’hègira i marca el principi del calendari musulmà. A Medina, Mahoma va reclutar un exèrcit molt poderós i, vuit anys més tard, va aconseguir conquerir la Meca. Des d’aquesta ciutat va dirigir l’expansió de l’islam per tot Aràbia. Quan Mahoma va morir, gairebé tots els àrabs practicaven l’islam.

Mahoma era un dels comerciants de la ciutat de la Meca. En els seus viatges comercials havia conegut dues religions monoteistes, el judaisme i el cristianisme. Un bon dia, Mahoma va sentir que Déu el cridava, va decidir abandonar la seva feina i es va dedicar a predicar una nova religió, l’islam. L’islam defensava que les persones s’havien de sotmetre a Al·là, que és tal com els musulmans* anomenen l’únic Déu.

GLOSSARI Amb freqüència es confonen dos termes que no tenen el mateix significat: • Àrab. Terme que es refereix als habitants d’Aràbia i als seus descendents. • Musulmà. Persona que professa la religió islàmica. Podem dir, per tant, que molts àrabs són musulmans i que molts musulmans són àrabs, però en cap cas podem dir que els musulmans són àrabs o que els àrabs són musulmans globalment, perquè hi ha musulmans a molts altres llocs que a Aràbia i perquè hi ha àrabs que professen altres religions o cap.

PATRIMONI

L’Alcorà

La Meca

Aquest llibre conté les predicacions de Mahoma, i d’aquí en ve el nom, que significa ‘recitació’. Mentre Mahoma estava viu, va recitar les seves ensenyances de manera oral i els fidels les memoritzaven o les escrivien en fulles de palma o en pell de camell. Quan Mahoma va morir, es va decidir recopilar totes les seves ensenyances en un sol llibre, l’Alcorà.

La Meca era un dels principals oasis d’Aràbia i un dels punts més importants de les rutes de caravanes procedents d’Orient.

En aquest llibre, a més dels preceptes de la fe islàmica, hi ha ensenyances morals i qüestions d’índole social i de justícia; per això l’Alcorà va ser durant molt temps la font del dret als països musulmans i encara ho és en alguns.

En aquesta ciutat hi havia la Kaaba, un santuari que, segons la llegenda, va ser construït pels profetes Abraham i Ismael. En un cantó de la Kaaba hi ha incrustada la Pedra Negra, possiblement un meteorit, que els àrabs adoren des de temps immemorial. Actualment, l’edifici de la Kaaba es conserva igual que fa segles, cobert amb una tela de seda negra que es renova cada any.

Doc. 10 Pelegrins al voltant de la Kaaba celebrant el Hadj o pelegrinatge.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 21

La religió islàmica Les predicacions de Mahoma es van recollir en l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. Segons la doctrina islàmica, tot musulmà ha de complir cinc obligacions fonamentals: • La professió de fe, per la qual tot musulmà testifica que «Al·là és l’únic Déu i Mahoma, el seu profeta». • La pregària cinc cops al dia: a punta de dia, al migdia, a la tarda, quan el sol es pon i al vespre. • El pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida (doc. 10).

• Fer dejuni durant el mes del Ramadà, tots els dies des que el sol surt fins que es pon. • L’almoina, per ajudar els pobres. Al principi, els musulmans també tenien l’obligació de defensar la seva religió i estendre-la per mitjà de la jihad o guerra santa, però avui dia aquesta obligació només és secundada pels més extremistes. L’Alcorà també recull certes obligacions per a la vida quotidiana: es permet la poligàmia i es prohibeix menjar carn de porc, beure vi i participar en jocs d’atzar.

La mesquita

A FONS

La mesquita és sobretot el lloc on es reuneixen els musulmans per pregar. Totes les mesquites tenen la mateixa estructura, que està inspirada en la casa de Mahoma a Medina (doc. 11). • Un gran pati on hi ha la font en què els creients purifiquen el cos abans de resar. Són les ablucions (purificacions). • Un minaret, una torre des de la qual el muetzí crida a l’oració cinc cops al dia. • Una sala de columnes on els fidels preguen. • Un mur anomenat alquible, on hi ha el mihrab, un nínxol buit situat en direcció a la Meca.

Mihrab

Mur de l’alquible

Els creients resen agenollats davant l’alquible, ordenats en files paral·leles. • El minbar, el púlpit des d’on l’imam dirigeix l’oració. Les parets interiors de la mesquita es poden decorar amb motius vegetals, geomètrics o amb la bella cal·ligrafia àrab, però no s’hi representen mai figures humanes, perquè la religió musulmana ho prohibeix. La mesquita també es feia servir com a escola, i s’hi proclamaven els nomenaments polítics.

Sala d’oració

Pati i font d’ablucions

Mimbar

Interior de la sala d’oració. Doc. 11 Estructura d’una mesquita.

Minaret

12. ●● Observa els dibuixos i descriu com és una mesquita.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 22

Samarcanda

ESLAUS

Bukhara

FRANCS Saragossa

mar

Narbona

mar

ARMÈNIA

IMPERI

AL-ANDALUS

BIZANTÍ MAR

Orà

Kabul

Caspi

Nishapur Sharastan

Còrdova

Fes

Negre

Palerm

Alger

Marràqueix

PÈRSIA

Teheran

SÍRIA Kairouan

ME Trípoli

DITE

Bagdad

Damasc

RRANI Alexandria

al-Mansura Shiraz

Bàssora

Jerusalem

d e s e r t el Caire

d e l

S à h a r a

Medina

d e s e r t

OMAN

d ’A r à b i a

a r

ARABIA o

Expansió dels califes ortodoxos

Conquestes sota el califat ortodox

Expansió dels omeies

Conquestes sota la dinastia omeia

Expansió dels abbàssides

Conquestes sota la dinastia abbàssida

Principals ciutats i seus de califats

Conquestes a la mort de Mahoma

OCEÀ

la Meca

L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

ÍNDIC ESCALA

Aden

450

quilòmetres

Doc. 12 Mapa de l’expansió de l’islam durant l’edat mitjana.

L’expansió de l’islam i el govern del territori Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans es van llançar a expandir la nova religió mitjançant la jihad o guerra santa. D’aquesta manera es va crear un gran imperi. La màxima autoritat de l’imperi era el califa, que disposava del poder polític i religiós. El califa era assistit pels seus consellers, els visirs, i per molts funcionaris: els valís governaven les províncies, els ulemes interpretaven la llei alcorànica i els cadis eren els jutges. Els primers quatre califes van ser parents directes de Mahoma. Durant aquella època, els exèrcits musulmans van controlar tota la península Aràbiga. L’any 661 el califa Alí va ser assassinat i va arribar al poder la família dels omeies (docs. 12 i 13). Durant l’etapa omeia, el títol de califa es va fer hereditari entre els membres d’aquesta família. Els omeies van traslladar la capital a Damasc (a la Síria actual) i van conquerir molts territoris, des de Pèrsia fins a la península Ibèrica (docs. 12 i 13). L’any 750 una rebel·lió dirigida per Abul Abbas va eliminar la família omeia. A partir d’aleshores el poder de l’imperi musulmà va recaure en la família dels abbàssides. Harun al-Rashid, que va regnar en la segona meitat del segle VIII, va ser el califa més important d’aquesta dinastia. La nova capital de l’imperi va ser la ciutat de Bagdad (docs. 12 i 13). Però les lluites internes van desintegrar l’imperi. A partir del segle XIII, els turcs, un poble islamitzat procedent de l’Àsia, es va convertir en el poble més poderós del món islàmic.

A RÀ B I A A B A N S DE M A HO M A

500

570

MAHOMA

600

632 661

CALIFAT ORTODOX OMEIES

750

700

800

900

ABBÀSSIDES 1000

1100

1200

1258

1300

DES I N T E G R A CI Ó

1400

1500

Doc. 13 Les etapes de la història de l’islam durant l’edat mitjana.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 23

Una civilització brillant La civilització islàmica era una de les més desenvolupades de la seva època. L’economia se sustentava en tres activitats: • L’agricultura era molt productiva. Els musulmans van estendre les tècniques de regadiu, mitjançant sínies i molins, i van difondre cultius com ara l’arròs, la taronja, el safrà i la canya de sucre. • L’artesania era de gran qualitat (ceràmiques, armes, teixits...). • El comerç es va desenvolupar molt. Els comerciants viatjaven per terra i per mar venent els productes agrícoles i artesans i comprant seda, cotó i espècies a l’Àsia; or, marfil i esclaus a l’Àfrica, i metalls a Europa.

Doc. 14 Miniatura musulmana que representa uns astrònoms en un observatori.

L’esplendor econòmica va provocar el creixement de les ciutats, on es concentrava l’artesania i el comerç. Per això, el soc o mercat era el lloc més actiu. Damasc, Bagdad, Còrdova i el Caire van ser les ciutats més importants. Els musulmans han tingut un paper molt important en el desenvolupament de la humanitat. Van adoptar les innovacions d’altres pobles i van portar de l’Àsia noves tècniques (la fabricació del paper, per exemple) i nous objectes (la pólvora, la brúixola...), que d’aquesta manera van arribar a Europa. Però també van fer innovacions pròpies, sobretot en camps com ara l’astronomia, les matemàtiques (ús del zero, nombres aràbics, invent de l’àlgebra...) i la medicina, amb l’aportació de metges com Avicenna i Averrois (docs. 14 i 15). També van crear grans biblioteques on van recollir obres seves i dels autors clàssics grecs i llatins, que d’aquesta manera es van poder conservar durant segles. I els seus literats van crear obres molt boniques, com per exemple Les mil i una nits.

Doc. 15 Un metge examina un pacient. Els musulmans van usar el guix per tractar les fractures d’os i sabien fer amputacions de membres i lligades d’artèries. També van dominar l’anestèsia. Van crear hospitals molt ben dotats i es van preocupar per la prevenció de les malalties.

ACTIVITATS 13. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre; a) monoteisme i politeisme; b) musulmà i àrab; c) califa i ulema. • Quina paraula utilitzen els musulmans per anomenar Déu? • Què és l’hègira? I la jihad? 14. ● Busca les idees principals. • Fes una llista amb els cinc preceptes bàsics de l’islam. • Afegeix-hi altres aspectes de la religió musulmana. 15. ●● Interpreta el text. • La paraula islam designa una religió o un territori?

• L’islam era una civilització rica? Justifica la resposta. 16. ●● Interpreta els documents. • Document 12. On es va originar la civilització islàmica? Per on es va estendre? Què va passar a la península Ibèrica? • Document 13. Anota les dates de cadascuna de les etapes de la història de l’islam medieval. 17. ●●● Reflexiona. • Quins aspectes continuen vigents de l’islam medieval?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 24

5. L’Imperi carolingi

minava tot l’imperi. Per governar-lo millor, el va dividir en províncies, anomenades comtats, perquè estaven governades per un comte. A les zones de frontera va crear les anomenades marques, territoris amb un exèrcit comandat per un marquès.

Després de la desintegració de l’Imperi romà en el segle V, als territoris de la França actual s’hi va establir el regne franc. En aquest regne els reis eren dèbils i van deixar el govern en mans dels alts funcionaris, els majordoms de palau. El majordom més important va ser Carles Martell, que l’any 732 va derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers i va impedir que el regne franc caigués sota domini musulmà.

Carlemany nomenava els comtes i els marquesos, que li havien de jurar fidelitat. Malgrat tot, a vegades enviava funcionaris per inspeccionar com actuaven i per controlar-los. A l’imperi, hi predominava un tipus de vida de caràcter rural. La majoria de la població vivia de l’agricultura i residia al camp. Les ciutats eren petites, i l’artesania i el comerç, escassos.

Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar l’últim monarca franc l’any 751 i es va fer coronar rei. El successor de Pipí va ser el seu fill Carlemany, que va intentar tornar a fundar l’Imperi romà d’Occident: va conquerir el regne llombard d’Itàlia, va sotmetre els saxons i altres pobles de Germània, i es va apoderar d’alguns territoris de la península Ibèrica (doc. 16).

La dissolució de l’Imperi carolingi Quan un rei franc moria, el regne es dividia entre els seus fills. Els carolingis van seguir aquest costum. A Carlemany només el va sobreviure un fill, Lluís el Piadós, però quan aquest es va morir l’imperi es va repartir entre els seus descendents: Carles, Lluís i Lotari.

Carlemany tenir tant poder, que el dia de Nadal de l’any 800 el papa el va coronar a Roma nou emperador d’Occident.

Al principi, els germans es van enfrontar entre si, però finalment van firmar el tractat de Verdun (843), pel qual reconeixien el repartiment de l’imperi (doc. 17). Després de la mort de Lotari, el seu regne es va repartir entre els seus dos germans.

El govern de l’Imperi carolingi Carlemany va establir la seva residència a Aquisgrà, on va construir el seu palau (doc. 18). Des d’allà do-

Regne dels francs Conquestes de Carlemany IC

BÀ

DEL

NORD Marca Danesa

REGNES BRITÀNICS ÍS

BRETANYA

R CA

Bordeus REGNES CRISTIANS

Lió

ING

Bordeus AQUITÀNIA

Ratisbona Milà ESLAUS DEL SUD

REGNES

TRACTAT DE VERDUN (843) Regnat de Carles el Calb Regnat de Lotari

BIZANTÍ

ISLÀMICS

I T E R R A N I

Regnat de Lluís el Germànic

Doc. 17 El tractat de Verdun.

Doc. 16 L’Imperi de Carlemany.

Ratisbona

CARÍNTIA

LLOMBARDIA ÇA EN OV R P ESTATS DE L’ESGLÉSIA

IMPERI

M A R

ubi

Estrasburg

DEL NORD

ESTATS DE L’ESGLÉSIA DUCAT DE Roma SPOLETO

AL-ANDALUS

Verdun an AUSTRÀSIA D

ESLAUS

París

Marca Bretona

NÈUSTRIA

Marca Soraba

SAXÒNIA

París

SAXÒNIA

Magúncia

Aquisgrà

OCEÀ

PRINCIPAT DE KÍEV

R o in e

Aquisgrà

Rin

MAR

Residència de Carlemany

ATLÀNTIC

FRÍSIA

Marques frontereres

Roma

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 25

PATRIMONI

Aquisgrà

Tron

Carlemany va instaurar en aquesta ciutat alemanya la capital del seu imperi i hi va construir el seu palau. Era un lloc ben comunicat, perquè estava a la riba del Rin i tenia una calçada romana. El palau constava de molts edificis: un era la residència de l’emperador i de la seva família, un altre allotjava la sala d’audiències i la sala on es guardava el tresor, i també es van aprofitar unes antigues termes romanes. De tot l’edifici només es conserva la Capella Palatina, l’església del palau, on es va situar el tron de l’emperador i posteriorment també la seva tomba; en aquesta capella es van coronar els emperadors alemanys fins al segle XVI. Per construir-la es van fer servir materials d’antics monuments romans, molts originaris d’Itàlia, inclosos mosaics i altres elements de decoració. Capella

18. ●●● Observa i reflexiona. • L’estil de la Capella Palatina et recorda més l’estil de les esglésies germàniques o el de les bizantines? Justifica l’opinió.

Deambulatori

Doc. 18 Capella Palatina d’Aquisgrà.

Planta octogonal

ACTIVITATS 19. ● Comprèn els conceptes. • Carolus vol dir ‘Carles’ en llatí. Què creus que significa la paraula carolingi? • Què significa l’expressió «jurar fidelitat»? • En què s’assemblen un comte i un marquès? En què es diferencien? 20. ● Busca les idees principals. • Com es governava l’Imperi carolingi? Què va fer Carlemany per assegurar-se que se’l servia amb fidelitat? • Quina era la forma de vida predominant a l’Imperi carolingi?

21. ●● Interpreta els documents. • Documents 16 i 17. a) Quins territoris abraçava el regne franc? b) Quins va conquerir Carlemany? c) Què eren les marques? Quina marca hi havia a la península Ibèrica? d) En quins territoris es va dividir l’Imperi carolingi l’any 843? Per què? Què va passar després amb la Lotaríngia? 22. ●●● Reflexiona. • Per què creus que Carlemany volia ser nomenat emperador?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 26

Activitats Comparar mapes: l’islam medieval i l’islam actual

ALGÈRIA

LÍBIA

SÀHARA OCCIDENTAL

EGIPTE

IRAN

KUWAIT

MAURITÀNIA

MALI

BAHREIN

QATAR

ARÀBIA SAUDITA

SENEGAL GÀMBIA

GU IN

IRAQ

JORDÀNIA

OCEÀ

SUDAN

20°

PACÍFIC

OMAN

TXAD NIGÈRIA

tròpic de Càncer

BANGLA DESH

UEA

NÍGER

BURKINA FASO

TA N

MARROC

SÍRIA LÍBAN

ST KM AN EN IST TADJIKISTAN AN N TA

AF GA

TUNÍSIA

KIRGUIZISTAN

NI S

TURQUIA

IDJ

TUR

PA K

RBA

ALBÀNIA

40°

AZE

IEMEN DJIBOUTI

SOMÀLIA

MALÀISIA

MALDIVES

BRUNEI equador

I N D O N È S I A

OCEÀ COMORES

ÍNDIC ESCALA

Països actuals amb un 50% o més de població islàmica 0°

La comparació de mapes és una tècnica molt útil, perquè ens permet analitzar l’evolució al llarg del temps d’un territori, una civilització, una religió... Primer analitza cadascun dels mapes. Només quan hagis comprès bé cada mapa podràs comparar-los correctament. En la comparació has de prestar atenció tant als canvis que hi observes com als elements que continuen en el temps. Si és possible, aventura raons que expliquin els canvis i les continuïtats.

Ara compararem el mapa de l’islam medieval de la pàgina 22 amb el mapa de l’islam actual que tens en aquesta pàgina. 23. ●●● Descriu la informació dels mapes. • El mapa de l’edat mitjana. a) Representa una data concreta o una data àmplia? A quins segles correspon? b) En quines zones estava establert l’islam durant l’edat mitjana? c) En la taca de color que representa l’islam s’hi distingeixen diversos estats?

0 60°

90°

120°

850

quilòmetres

d) Usa l’escala. Calcula l’extensió en línia recta entre el punt situat més a l’est i el situat més a l’oest de l’islam. • Observa el mapa actual i respon les mateixes preguntes i activitats. 24. ●●● Compara els mapes. • Analitza’n els canvis. a) Quan va arribar a l’extensió màxima la religió islàmica, en l’edat mitjana o ara? b) En l’edat mitjana hi havia un únic estat o hi havia diversos estats islàmics? c) I avui dia? Esmenta el nom dels estats actuals en què la majoria de la població professa l’islamisme. • Analitza els elements que hi perviuen. a) Quines zones eren islàmiques en l’edat mitjana i ho continuen sent avui dia? b) Quines no eren islàmiques en l’edat mitjana i ara sí que ho són? • Com podries explicar l’avenç de l’islam després de l’edat mitjana? 25. ●●● Presenta per escrit els resultats de l’anàlisi. Elabora un text d’una pàgina com a màxim titulat «Comparació entre l’islam en l’edat mitjana i l’islam actual».

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 27

Estudiar una tècnica: l’elaboració de mosaics Els bizantins van heretar de l’Imperi romà la tècnica del mosaic. Els romans acostumaven a adornar el terra de les vil·les amb mosaics d’escenes quotidianes i mitològiques. Però els mosaics bizantins representaven l’emperador o escenes religioses. Per això es va considerar que no podien posar-se a terra, perquè no era decorós trepitjar-los, i es van utilitzar per recobrir les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

26. ●● Imagina com s’elaborava un mosaic. Escriu aquests passos ordenadament a la llibreta. Es cobreixen les parets amb tres capes de guix, calç, sorra i palla perquè puguin aguantar les tessel·les. Les tessel·les es col·loquen una per una sobre el dibuix fent coincidir els colors. Es pinta la paret, ja preparada amb les capes de diferents materials, amb el dibuix que es vulgui representar. 27. ●●● Descriu què representa aquest mosaic i com vesteixen els personatges que hi apareixen; igualment, digues quins altres objectes et criden l’atenció.

Les irregularitats dels mosaics atrapaven la llum, de manera que brillaven intensament i donaven molta lluminositat a les parets.

Mosaic bizantí de l’església de San Vitale de Ravenna. Hi apareix retratat l’emperador Justinià i la seva cort.

Completar un quadre comparant civilitzacions 28. ●● Completa el quadre.

Regnes germànics

Imperi bizantí

Islam

Qui controlava el govern? Era una civilització rural o urbana? Quina activitat o activitats econòmiques hi destacaven? Quina religió professaven? Hi havia un gran desenvolupament cultural? 29. ●●● Analitza els resultats i respon les preguntes. • Quines dues civilitzacions s’assemblaven més? Justifica l’opinió. • Quina civilització estava menys avançada? Què t’ho fa pensar?

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 28

U N I TAT

La societat feudal

1. Les segones invasions A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X es van caracteritzar per la divisió i la inseguretat. La desaparició de l’Imperi carolingi va debilitar el poder polític i la capacitat defensiva del territori, fet que va facilitar una segona onada d’invasions. Tres nous pobles invasors van assolar Europa: els víkings, els magiars i els sarraïns. • Els víkings procedien d’Escandinàvia. Van conquerir les Illes Britàniques, el nord de França i el sud d’Itàlia, on van fundar regnes. Els víkings eren guerrers ferotges i cruels i les seves incursions van provocar el pànic entre els habitants de tot el continent (doc. 1). • Els magiars o hongaresos provenien de les estepes asiàtiques. Es van establir a l’est d’Europa, on van formar el regne d’Hongria. • Els sarraïns eren pirates musulmans que van protagonitzar molts saquejos i pillatges al llarg de les costes mediterrànies europees.

Els víkings Els víkings habitaven Escandinàvia des de diversos mil·lennis abans de Crist. Vivien en petits pobles autosuficients. A final del segle VIII, els víkings van començar a fer incursions de saqueig i colonització a Europa. Es creu que aquestes incursions es van deure a un augment de la població a les seves zones d’origen, fet que els va impulsar a buscar noves maneres de viure i nous llocs on establir-se. Els víkings van aprofitar molt bé la superioritat tàctica que els proporcionaven les seves armes i la tècnica de combat. Gràcies a la qualitat i abundància del ferro escandinau, tenien armes més bones. A més, els seus vaixells, ràpids i petits, els permetien desembarcar amb rapidesa a la costa, i fins i tot remuntar rius, sense donar temps als territoris atacats d’organitzar la defensa.

L’extrema crueltat dels invasors va sumir Europa en un clima de violència i inseguretat. Molta gent va interpretar aquelles calamitats com un càstig de Déu i l’anunci de la fi del del món, que hauria d’arribar l’any 1000.

2. Uns reis dèbils Després de la fragmentació de l’Imperi carolingi tot Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis eren molt dèbils i no tenien exèrcits ni mitjans per protegir els seus regnes. Com que no disposaven de la protecció del rei, els camperols van buscar la dels nobles (comtes, ducs, marquesos...) que tinguessin un exèrcit propi i un castell on la població de la zona es pogués protegir en cas que fos atacada. A canvi de protegir-los, el noble exigia als camperols que treballessin per a ell i que se sotmetessin completament a la seva autoritat. D’aquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels nobles.

A FONS

Doc. 1 Drakkar víking.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 29

El feudalisme Aquesta situació va donar lloc a l’aparició del feudalisme, un nou sistema social que tenia les característiques següents: • Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres. El poder del rei va quedar limitat als territoris que controlava directament, com si fos un noble més. • Els nobles acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat vassallatge. Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d’homenatge, en què, agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern. Per la seva banda, el rei feia la investidura, per la qual cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall (doc. 2). • Al seu torn, els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser nobles menys importants. A canvi de jurar fidelitat al seu senyor, aquest els atorgava un feu més petit. Així es va formar una cadena de vincles personals que lligava el rei amb els nobles del regne (doc. 5).

Doc. 2 Cerimònia d’homenatge.

DRETS HUMANS

El codi de cavalleria Per evitar el salvatgisme i la crueltat entre els cavallers, partir del segle XI es va instituir un codi d’honor que havien de respectar. Els cavallers havien de mantenir un seguit de valors: valentia, lleialtat envers el seu senyor, fidelitat a la paraula donada i defensa dels desemparats (orfes, viudes i pobres).

Aquest sistema va provocar guerres freqüents. Algunes vegades, un o diversos nobles deixaven de reconèixer l’autoritat del rei i lluitaven contra ell. D’altres, era el rei qui intentava apropiar-se per la força de les terres d’algun noble. I també eren molt freqüents les lluites entre nobles (doc. 3). Els poders del rei i la seva cort Durant el feudalisme, el poder dels reis era molt dèbil. La cort estava formada per un grup de juristes, eclesiàstics i guerrers que ajudaven el rei a governar. En gran part, les seves decisions només afectaven els territoris sota domini directe del rei. L’exèrcit reial era reduït i el monarca per defensar el regne depenia dels exèrcits dels seus vassalls. Quan hi havia una amenaça exterior, el monarca cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als del rei i s’enfrontaven amb els enemics. La principal font d’ingressos dels reis procedia dels seus propis feus i d’algunes ciutats, perquè no tenia poder suficient per cobrar impostos a les terres dels seus vassalls. En ocasions especials, com ara guerres o pactes matrimonials, rebia ajudes de l’Església i dels grans nobles.

Doc. 3 Cavallers lluitant en un torneig.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 30

El feu Com hem vist, els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fidelitat al rei. Aquestes terres rebien el nom de feu o senyoria (doc. 4). A cada feu hi havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets on vivien els camperols que depenien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els masos.

Poblet

• La reserva era la part de la terra explotada pel senyor mateix. Tots els cultius que se n’obtenien pertanyien al senyor. • Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè les cultivessin en benefici propi. A canvi d’aquestes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes rendes. Aquestes rendes podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals...) i, sobretot, serveis personals, com ara treballar un temps determinat les terres del senyor gratuïtament. Al feu hi havia grans extensions de boscos. Aquests boscos eren propietat exclusiva del senyor, que decidia en quin moment els camperols podien caçar-hi o buscar-hi llenya.

Bosc

Als seus feus els senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els camperols havien de pagar impostos quan feien servir el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. A més, els senyors cobraven impostos als comerciants que travessaven els seus dominis (peatge) i quan creuaven els ponts (pontatge).

3. Una societat estamental

Doc. 4 Un feu.

La societat medieval es va dividir en tres grups anomenats estaments: els nobles, els clergues i els treballadors. • Els nobles eren els cavallers i les seves famílies. Tenien com a missió defensar la resta de la població. • Els clergues eren els monjos i els sacerdots. Havien de resar per salvar espiritualment les persones. • Els treballadors eren majoritàriament camperols, malgrat que també hi havia artesans i comerciants. S’ocupaven de produir i vendre aliments i els productes que necessitava la societat. Es pertanyia a cada estament per naixement, exceptuant el cas dels clergues. Els nobles i els clergues eren estaments privilegiats. Això significa que els membres que en formaven part tenien un seguit d’avantatges: per exemple, no pagaven impostos i no feien treballs manuals. A més, controlaven els càrrecs més importants de l’administració.

Protecció militar

SENYOR

Ajuda econòmica

Defensa judicial

Consell

Terres cultivables

Ajuda militar VASSALL

Doc. 5 Esquema de les relacions feudals.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 31

Molí

Conreus

Peatge Poblet

Castell del senyor

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què és el feudalisme? • Quines parts es distingeixen en un feu? • Què és un estament? • Què volem dir quan diem que un home de l’edat mitjana podia ser un privilegiat? I un no privilegiat? 2. ● Busca les idees principals. • Explica breument en què van consistir les segones invasions. • Enumera els estaments que es distingien en la societat medieval i descriu la situació de cadascun.

• Quins altres factors van intervenir en l’aparició del feudalisme? • Explica com un rei medieval es feia obeir. Ho aconseguia sempre? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Identifica l’escena i descriu-la. • Document 4. Explica què era un feu i com era. 5. ●●● Organitza la informació. • Copia l’esquema a la llibreta i completa’l.

Rei

Nobles 6

3. ●● Interpreta el text. • Explica com van influir les segones invasions en la formació de la societat feudal.

Camperols 6

a) Concedeixen protecció. b) Concedeix un feu. c) Els paguen rendes. d) Juren fidelitat.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 32

4. La noblesa Els nobles o cavallers No tots els nobles eren iguals de poderosos. Alguns eren amos de grans feus i d’immenses riqueses, mentre que d’altres només tenien les armes i un cavall. La guerra era la seva activitat principal. Lluitaven a cavall, i com a armes portaven una llança, l’escut, l’espasa i la maça. Els fills dels nobles començaven l’educació militar des que eren nens. De petits, servien de patges i escuders d’un noble important, amb el qual aprenien les diferents tècniques de combat. Quan arribaven a la majoria d’edat, es convertien en cavallers després d’una cerimònia específica. En cas de guerra, el rei convocava els cavallers i els demanava ajuda militar. Els cavallers i els seus vassalls hi acudien amb les tropes i formaven una mainada (doc. 6). Quan la gerra s’acabava, nobles i guerrers tornaven als feus. Els nobles havien d’estar sempre preparats per anar a la guerra; per això entrenaven contínuament. Una de les formes més comunes d’entrenament eren els tornejos, combats que, malgrat que no eren a vida o mort, resultaven molt importants per guanyar prestigi i respecte (doc. 3). Les dames La funció fonamental de les dones nobles era casar-se i tenir fills que asseguressin la pervivència del llinatge. Els matrimonis els concertaven els pares, a vegades quan els fills i sobretot les filles encara eren molt joves. Les dones que es quedaven solteres ingressaven als monestirs.

Doc. 6 Un cavaller i la seva mainada.

SABIES QUE... Els joves nobles havien de ser armats cavallers. Era una cerimònia senzilla. Després d’una nit de vigília i reflexió, els joves juraven acatar les normes de la cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller de més antiguitat i prestigi. El cavaller donava a l’aspirant un o diversos copets amb l’espasa o amb la mà (bescollada) mentre el declarava apte per a la cavalleria.

Les dones dirigien la feina dels servents, educaven els nens més petits i brodaven i teixien (doc. 7). Rarament sortien del castell. Les dones nobles estaven sotmeses completament al marit, al qual no podien desobeir.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Què és un llinatge? • Quina diferència hi ha entre una guerra i un torneig? • Què és una mainada? • D’on creus que prové el terme cavaller? 7. ● Busca les idees principals. • Tots els cavallers eren igual de poderosos? • Quina era la situació de les dones nobles?

Doc. 7 Tapís molt ric brodat amb l’escena de la dama i l’unicorn.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 33

Torre de l’homenatge

Muralla

Pati

Torrassa

Ferreria

Fossat

Pou

Merlets

Pont llevadís

Barbacana

Andador

Doc. 8 Reconstrucció d’un castell medieval.

El castell

A FONS

Com eren? Qui hi vivia?

Com era la vida al castell?

Els castells eren la residència dels nobles. Hi vivien amb les seves famílies, servents i soldats (doc. 8). Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una o diverses files de muralles amb torres. L’interior presentava una estructura complexa: hi havia estables per guardar els cavalls i el bestiar, grans patis en què entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners i una capella pròpia. A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva família. Per això era la construcció més alta i protegida. Dins la torre, el gran saló era el centre vital: el senyor hi rebia els cavallers i hi celebrava festes i banquets.

Encara que els castells eren grans i molt cars, no s’hi podia dur una vida gaire còmoda. El fred constituïa el problema principal d’aquests edificis. Per combatre’l, es construïen xemeneies enormes en totes les habitacions i es penjaven tapissos que evitaven els corrents i mitigaven la fredor de les parets i el terra. Sovint els senyors celebraven festes al gran saló amb banquets, balls i representacions, per a les quals es feien venir joglars, trobadors i artistes ambulants que cantaven i recitaven poemes. 8. ● Entra en www.castellscatalunya.com . • Busca-hi algun castell proper del lloc on vius i explica’n breument la història.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 34

5. Els clergues L’Església catòlica era una institució que estava present a tota l’Europa occidental. El papa de Roma era el cap de l’Església i també governava un estat propi, els Estats Pontificis, situats al centre de la península Itàlica. El papa tenia els seus propis exèrcits, però no disposava de gaire poder militar. Ara bé, tenia molta influència: si considerava que un rei no es comportava adequadament, l’excomunicava, és a dir, l’expulsava de l’Església. L’excomunicació era un càstig molt greu, perquè si un rei era excomunicat els súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.

Papa CLERGAT SECULAR

CLERGAT REGULAR

Bisbes i arquebisbes

Abats principals

Per sota del papa l’Església estava dividida en dues branques: el clergat secular i el clergat regular (doc. 9). • Els caps del clergat secular eren els bisbes, que controlaven un territori molt extens anomenat diòcesi. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. • El clergat regular estava format pels ordes religiosos. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (en els monestirs femenins). Les parròquies i els monestirs eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

Sacerdots Superiors dels convents i monestirs

Frares, monjos i monges

Doc. 9 Estructura de l’Església catòlica.

Els ordes religiosos L’orde religiós més important durant els primers segles de l’edat mitjana va ser el dels benedictins, fundat per Benet de Núrsia a Itàlia en el segle VI, i que es va estendre per tot Europa. Cada orde tenia una regla que detallava com s’havia d’estructurar i organitzar, quines eren les obligacions de tots els membres que en formaven part i l’horari en què s’havien de celebrar totes les activitats. Per ingressar en un orde religiós calia jurar obediència a aquesta regla. La regla dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana dels monjos i les monges. Les regles d’alguns ordes decretaven la clausura, i per això els membres que en formaven part vivien sempre en la comunitat religiosa i no podien sortir a l’exterior ni ser vistos per ningú. D’altres establien l’obligació de mendicar, i per això els seus membres havien de passar la major part del temps recorrent els camins demanant almoines per als pobres. La regla també podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest cas els membres de l’orde no podien tenir béns materials. Cada orde vestia un hàbit que l’identificava.

Monjo en el seu escriptori Cada monjo copiava molt pocs llibres, perquè la feina era molt lenta.

Doc. 10 Monjo amanuense, és a dir, que copiava manuscrits.

830900 _ 0012-0069.qxd

25/1/08

13:41

Página 35

Església Hi resaven diversos cops al dia.

Refectori Era el menjador.

Claustre Pati amb un jardí central i cobert pels costats en què els monjos passejaven hi meditaven.

Sala capitular S’hi reunien els monjos.

Biblioteca

Infermeria

Colomar Horts

Hostatgeria Hi dormien els pelegrins.

Bodega Cuina

Dormitoris En alguns monestirs, tots els monjos dormien junts en una gran habitació, mentre que en d’altres cada monjo tenia la seva pròpia habitació o cel·la.

Doc. 11 Estructura d’un monestir.

La vida als monestirs Els monjos i les monges vivien als convents i monestirs (doc. 11). En aquests edificis els monjos es dedicaven sobretot a pregar i meditar. Els monestirs solien situar-se en indrets aïllats, perquè pensaven que així era més fàcil concentrar-se i entrar en contacte amb Déu. Però els monjos i les monges també feien feines diverses, com ara cultivar l’hort del monestir i atendre els pobres i els malalts. Alguns copiaven a mà manuscrits a la biblioteca del monestir i els decoraven amb petites il·lustracions anomenades miniatures. Sense la feina d’aquests monjos, gran part dels escrits dels antics grecs i romans i dels intel·lectuals de l’edat mitjana s’haurien perdut per sempre (doc. 10).

ACTIVITATS 9. ●● Interpreta el text. • Fes una narració d’unes quinze línies sobre la vida d’un monjo o una monja. • El papa tenia poder polític durant l’edat mitjana? Per què? 10. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Explica com és l’estructura de l’Església catòlica. • Documents 10 i 11. En quin lloc del monestir situaries aquest monjo? Per què? 11. ●●● Reflexiona. • Creus que avui dia l’excomunió tindria conseqüències polítiques per als governants?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 36

6. Els camperols

La vida de la família camperola

Serfs i lliures En l’edat mitjana, el 90 % de la població estava formada per camperols. Molt pocs camperols eren propietaris de terres. La majoria vivia en un feu i treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació. • Alguns camperols eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Per exemple, no podien abandonar el feu ni casar-se sense el seu permís. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. La condició de serfs passava de pares a fills. • Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven els masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, un percentatge de la collita. A vegades, els camperols es rebel·laven contra els seus senyors per tal de millorar la situació en què es trobaven.

En general, els camperols vivien en petits pobles, en cases molt pobres fetes de tova, fusta i canyes; aquests habitatges constaven d’una sola habitació en què tota la família menjava i dormia. Els mobles eren molt escassos: algun bagul, una taula i el matalàs on dormien. Era molt habitual que compartissin aquesta mateixa habitació amb els animals domèstics (doc. 12). Les famílies estaven compostes pel pare i la mare, els fills i, molt sovint, també per altres familiars. El pare era el cap de família i la resta de membres l’havien d’obeir. Els camperols eren autosuficients, és a dir, produïen tot el que necessitaven. S’alimentaven del que cultivaven i es vestien amb les robes que teixien les dones. I ells mateixos es construïen les cases i es feien els mobles. Tenien un nivell de vida molt baix. Menjaven malament, i la carn i el peix eren luxes que només es podien permetre en dies especials. Tampoc no tenien medecines. Per tot això, sovint les malalties eren mortíferes i la vida, molt curta: els que superaven els 40 anys es consideraven vells. Qualsevol calamitat (una sequera, una inundació, una epidèmia, una plaga) comportava moltes morts.

Paller Hort

Podien completar la dieta amb peix.

Doc. 12 Casa camperola.

Persones i animals compartien l’espai de la casa.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 37

La feina al camp La feina de camperol era molt dura. Tota la família, fins i tot els nens i els vells, treballaven de sol a sol amb eines molt rudimentàries: falçs, dalles, aixades i arades romanes (doc. 14). Com que no tenien adobs, cada any cultivaven només la meitat de la parcel·la. L’altra meitat es deixava en guaret, és a dir, sense cultivar, perquè la terra recuperés la fertilitat (doc. 13). Això provocava que la producció agrícola fos molt baixa. Principalment cultivaven cereals: amb el blat i el sègol elaboraven el pa, que era l’aliment principal, i amb l’ordi feien cervesa. També plantaven llegums: mongetes, llenties, cigrons... I als horts hi tenien hortalisses, vinya (amb què elaboraven vi) i fruites.

Dalla

Falç

Doc. 14 Camperols segant les seves collites.

Els qui estaven més ben situats tenien algun animal: gallines, xais, porcs, vedelles... ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. Guaret

Conreu

Primer any Guaret

• Explica com era la vida d’un camperol serf i la d’un camperol lliure. • Per què diem que els camperols medievals eren autosuficients? Segon any Conreu

Doc. 13 Rotació biennal. Cada any descansava la meitat de la terra de cultiu.

DRETS HUMANS

Esclaus i serfs Durant els primers segles de l’edat mitjana va continuar havent-hi esclaus, tal com havia passat durant l’Imperi romà. Però el fenomen de l’esclavitud va anar desapareixent progressivament. La majoria dels camperols es van convertir en serfs de la gleva, la qual cosa significava que ells i els seus fills estaven lligats per a tota la vida a la terra que treballaven. La condició dels serfs era una mica millor que la dels esclaus. La vida dels esclaus depenia completament de la voluntat del senyor, que podia fins i tot matar-los si ho volia. En canvi, els serfs, sempre que no cometessin cap delicte, almenys tenien dret a viure.

13. ●● Interpreta el text. • Què significa la frase «la condició de serfs passava de pares a fills»? • Recordes quina mena de rendes pagava un camperol medieval al seu senyor? • Per què diem que els camperols medievals tenien un nivell de vida baix? 14. ●● Interpreta els documents. • Document 12. Explica quines funcions tenia la llar. • Document 13. Descriu en què consistia la tècnica del guaret. • Document 14. Descriu com feien aquests camperols la sega. 15. ●●● Organitza la informació. • Completa el quadre. La vida d’un camperol medieval Alimentació Habitatge Vestit Salut

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 38

Activitats Elaborar definicions 16. ● Posa un exemple de cada concepte.

Una definició és l’explicació del significat d’una paraula, un concepte o una idea. Una definició ha de complir certs requisits per ser adequada.

a) Privilegiat.

b) No privilegiat.

17. ● Uneix amb una fletxa els conceptes que tenen relació entre si.

1. Ser breu i clara. 2. Incloure els trets més importants que defineixen la idea que es vol explicar. No cal incloure-hi les característiques que són comunes a altres conceptes, sinó tan sols les que són exclusives del que volem definir. 3. No s’han d’explicar els significats d’altres conceptes inclosos en la definició. Per exemple, llegeix aquesta definició: Feu: terres que un senyor concedia a un vassall a canvi de consell i ajuda en la guerra.

Bisbe

Monestir

Abat

Masos

Camperol serf

Parròquia

Camperol lliure

Reserva

Sacerdot

Diòcesi

18. ●● Quina diferència hi ha entre...

Per definir què és un feu no cal precisar quin tipus de terres eren ni a què es dedicaven. Tampoc no s’han explicat altres conceptes inclosos en la definició, com ara senyor o vassall, que, si es desconeixen, s’han de buscar al diccionari.

a) b) c) d)

La investidura i l’homenatge? El claustre i la sala capitular? El delme i el guaret? Senyor i vassall?

19. ●● Elabora definicions dels termes recollits a les activitats 16 i 17.

Elaborar una piràmide de la societat feudal La piràmide social és un gràfic en què es representa l’estructura d’una societat. 1. Al capdamunt de la piràmide hi ha el personatge o grup més poderós. El fet de representar-lo dalt de tot de la piràmide transmet aquesta idea de poder. No ocupa gaire espai, perquè els grups poderosos solen ser poc nombrosos. 2. Als estrats següents s’hi situen la resta de grups, ordenats un sota l’altre segons el grau de poder de cadascun. L’alçada de la franja que ocupen variarà segons el nombre de persones que conformen el grup. 3. A la base de la piràmide s’hi situa el grup que té una situació pitjor.

20. ●● Ordena correctament els grups que conformaven Rei Camperol ric Artesà la societat feudal. Gran noble

Cavaller

Camperol pobre

21. ●● Pinta de vermell els estrats privilegiats i de verd els no privilegiats. 22. ●● Respon les preguntes. • De quin color has representat els artesans? Per què ho has fet d’aquesta manera? • Quin grup ocupa l’últim lloc? Per què?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 39

Analitzar un tapís: el tapís de Bayeux En el segle XI, el bisbe de Bayeux (França) va encarregar l’elaboració d’un tapís per decorar la catedral. Es tracta d’una tela de 70 m de llarg per mig metre d’ample brodada amb escenes històriques

que narren la conquesta d’Anglaterra per part dels normands l’any 1066. Els normands eren un poble originàriament víking que havia conquerit Normandia, al nord-oest de França.

23. ●● Per poder analitzar bé el tapís hem d’analitzar el context històric en què va ser fet. • Digues quan van passar els fets que es relaten al tapís i si coincideixen amb l’època en què va ser confeccionat. • El tapís és una font primària o secundària? • És una font literària, material, iconogràfica o oral? 24. ●● Descriu com és el tapís. • Què hi veus a les franges superior i inferior? • Què hi veus a la franja central? • En quin idioma creus que està escrita la inscripció? Quina funció creus que tenia? • Quins colors s’han utilitzat? • L’estil és molt detallista? 25. ●● Les escenes del tapís, com altres obres d’art, també ens serveixen per conèixer aspectes de les societats que estudiem. • Explica com van vestits els personatges que apareixen en les diferents escenes. • Digues com són els vaixells i si coincideixen amb allò que has estudiat en la unitat sobre les embarcacions víkings. • Indica quins tipus de personatges pots identificar en aquestes escenes del tapís (cavallers, soldats d’infanteria, cortesans, reis, dames monjos, etc.) i explica quins trets els identifiquen. • S’ha representat algun element fantàstic al tapís? Quin?

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 40

U N I TAT

L’època del romànic

1. La cristiandat Durant l’edat mitjana, el cristianisme, que era la religió majoritària dels europeus, va ser un dels elements que va contribuir amb més força a formar una civilització comuna. L’Església estava present en tots els països i regions d’Europa, i per això aquest conjunt de territoris es coneixia amb el nom de cristiandat. Entre els segles XI i XII, l’Europa cristiana va anar ampliant les fronteres. Pel nord i per l’est, els catòlics alemanys van cristianitzar pobles pagans germànics i eslaus, i el mateix van fer els ortodoxos bizantins amb els eslaus dels Balcans i Rússia. Pel sud, els regnes cristians de la península Ibèrica van anar conquerint territori musulmà. L’Església regulava la vida privada L’Església intervenia en gairebé tots els aspectes de la vida. Els principals ritus, des del bateig i el matrimoni fins a l’enterrament, eren considerats esdeveniments molt importants en la vida de les persones i els celebrava tota la comunitat sota la direcció dels clergues. Els cristians havien d’anar a missa els diumenges, pregar diàriament, dejunar durant la quaresma, confessar-se almenys un cop l’any, combregar com a mínim també un cop l’any, durant la Pasqua, i, si era possible, pelegrinar als llocs sants. D’aquesta manera podien aconseguir la vida eterna.

ELS DRETS HUMANS

Les heretgies: els càtars En l’edat mitjana, l’Església i les autoritats vigilaven que ningú no propagués creences contràries a les oficials. Qualsevol desviació de la doctrina catòlica romana era considerada una heretgia. Una de les heretgies més importants va ser la dels càtars occitans o albigesos, que defensaven l’existència de dos déus, un del bé i un altre del mal. Al principi, l’Església va intentar convèncer els càtars de manera pacífica perquè tornessin a l’ortodòxia catòlica, però no ho va aconseguir. El 1209, el papa Innocenci III va declarar una croada contra els càtars. El rei de França, Felip II, va aprofitar aquesta circumstància per afavorir la conquesta de bona part d’Occitània i incorporar-la a la seva obediència. Llavors, es va desfermar una repressió terrible. El 1230 els albigesos havien estat pràcticament exterminats.

Les campanes de les esglésies regulaven les tasques quotidianes i les hores de feina dels camperols. Fins i tot el calendari seguia les festes religioses i els anys, tal com encara fem ara, es comptaven a partir del naixement de Crist. L’Església intervenia en la política i la societat L’ Església tenia molt poder social i econòmic, perquè gran part de les terres eren propietat dels monestirs i els bisbats. L’Església cobrava rendes als seus serfs com qualsevol altre senyor, però, a més, tots els camperols li havien de pagar el delme, que era la dècima part de la collita. També tenia molta influència política, perquè els papes intervenien en els assumptes dels estats cristians. L’Església fins i tot intervenia en les guerres. Establia certs períodes, anomenats Treva de Déu, en què estava prohibit lluitar, i també podia organitzar grans exèrcits disposats a combatre per motius religiosos, tal com va passar a les croades.

Doc. 1 La ciutat de Carcassona (França) va ser un dels principals nuclis de resistència càtara.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 41

Les croades

A FONS

Les croades, unes intervencions militars organitzades pel papa i els reis europeus per conquerir Terra Santa als musulmans, van tenir lloc entre els segles XI i XIII. La primera croada es va desenvolupar entre el 1096 i el 1099. Després de l’ocupació de Jerusalem per part dels turcs, el papa Urbà II va fer una crida als cristians d’Occident per alliberar Terra Santa. Molts cavallers, impulsats per la fe o l’esperit aventurer, Londres París

OCEÀ ATLÀNTIC

Orleans

van marxar cap a Jerusalem i van conquerir la ciutat. Després d’aquesta croada encara n‘hi va haver set més, malgrat que no van aconseguir l’objectiu de recuperar de manera permanent Terra Santa. Les croades van afavorir el contacte i el desenvolupament del comerç entre les dues ribes del Mediterrani. Però també van tenir un costat negatiu, perquè els enfrontaments van provocar matances de població, saquejos i destrucció.

Colònia Ratisbona Metz

SABIES QUE... egre mar N

Tolosa Durazzo

Constantinoble

mar

Expedicions primera croada

Musulmans

M e d ite r ra n i

Jerusalem

Expedicions segona croada PRIMERA CRUZADA Cristians Territori conquistat Expedicions tercera croada temporalment

Una prova del fervor religiós que van despertar a Europa les croades va ser l’anomenada Croada dels nens, malgrat que no va ser en realitat una croada perquè no va disposar de l’aprovació papal. El 1212, milers d’europeus d’origen humil van formar un exèrcit que pretenia ajudar els croats a conquerir Terra Santa. Entre els voluntaris hi havia més de 7.000 nens.

Doc. 2 Mapa de les principals croades.

Doc. 3 Miniatura d’un cavaller templer. L’orde del Temple es va crear durant les croades amb l’objectiu de defensar els pelegrins que visitaven Terra Santa.

Fent un gran esforç perquè no tenien mitjans, van arribar als ports italians amb l’objectiu d’embarcar-se cap a Terra Santa, però no disposaven de vaixells. El moviment va acabar tràgicament, perquè els mercaders genovesos van vendre molts d’aquells voluntaris als traficants d’esclaus.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen les expressions següents: cristiandat, delme i Treva de Déu. 2. ● Busca les idees principals. • En què es basava el poder econòmic de l’Església?

• Quina influència tenia l’Església en la societat medieval? 3. ●●● Reflexiona. • Creus que l’Església catòlica continua tenint influència en la societat actual? Justifica la resposta.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 42

2. Un art religiós A partir del segle XI es va estendre per tot Europa occidental un nou estil artístic que anomenem romànic perquè ens recorda l’art romà. Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix estil, encara que amb variants regionals. La religiositat és la característica més important de l’art romànic. L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels a Déu. • En arquitectura la influència de la religió es va notar en els tipus d’edificis, perquè els més representatius van ser les esglésies, les catedrals* i els monestirs.

Una altra característica de l’art romànic és l’ús de símbols. Tot transmetia un missatge, des de les formes dels edificis, fins als materials utilitzats o els motius de decoració. Quant als artistes, eren considerats uns simples artesans. En la majoria dels casos ni tan sols se sap el nom dels que feien les obres. Acostumaven a fer una vida itinerant, és a dir, quan acabaven la feina en un lloc se n’anaven a un altre per poder sobreviure.

3. L’arquitectura romànica Els principals edificis romànics es construïen en pedra. Al principi es cobrien amb sostres de fusta, però com que els incendis eren freqüents, es va optar per usar la pedra. Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes van tornar a utilitzar elements romans, com ara les voltes de canó i les cúpules (doc. 4). Les cobertes descansaven en arcs de mig punt i columnes i pilars* molt gruixuts. Però com que les cobertes pesaven molt, va caldre reforçar l’edifici per evitar que caigués. Per això, els arquitectes romànics utilitzaven murs molt gruixuts, reforçaven l’edifici amb contraforts a l’exterior i reduïen tant el nombre com la mida de les finestres. Aquests trets feien que els edificis mostressin un aspecte molt sòlid i compacte i tinguessin poca llum a l’interior (doc. 5). Els temples solien tenir planta de creu llatina*, per recordar la creu en què va morir Jesús. El braç llarg de la creu podia estar compost d’una o diverses naus que acabaven en un absis. El braç més curt rep el nom de creuer o transsepte.

Doc. 4 Interior de la basílica de Sainte Madelaine a Vézelay (França). Les voltes de canó tenien, a més d’una utilitat arquitectònica, un sentit simbòlic perquè representaven la volta celeste, és a dir, el cel.

GLOSSARI Catedral. Església on té la seu un bisbe. Pilar. Element arquitectònic de planta quadrada o poligonal que fa la mateixa funció que una columna. Planta de creu llatina. Tipus de planta composta per dos braços, un més llarg que l’altre, que s’entrecreuen.

Creuer

• En escultura i pintura la religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava de debò a l’artista romànic era representar l’essència interior, no la bellesa.

Nau principal Deambulatori

Planta d’una església romànica de pelegrinació.

Absis

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 43

Una església romànica

A FONS

El lloc on s’entrecreuen els braços s’anomena creuer. Sobre el creuer hi havia una cúpula anomenada cimbori.

Volta de canó

A la façana principal s’alçaven una o dues torres que servien de campanar.

El braç llarg de la creu estava format per una o diverses naus que acabaven cadascuna en un absis.

Contrafort

En alguns casos tenien més d’un pis.

Doc. 5 Alçat d’una església romànica.

Acostumaven a tenir de 3 a 5 naus. La central era més alta que les laterals.

A vegades, les naus laterals s’allargaven i formaven un deambulatori. Això permetia passar per darrere de l’altar major i observar les relíquies que s’hi conservaven.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Quines són les característiques més importants de l’art romànic? 5. ●● Interpreta el text. • Quan parlem de la recerca del sentit espiritual, a què ens referim? A l’interès per la forma física i la bellesa. Al culte als esperits dels morts. A l’essència de les coses més enllà de la forma física que presentin.

6. ●● Interpreta els documents. • Document 5. a) Explica aquests termes amb paraules teves: arc de mig punt, contrafort, volta de canó, nau, absis, creuer, cimbori, deambulatori, torre campanar. b) Com són les finestres de l’edifici? Creus que hi devia entrar molta llum? c) Per a què penses que devien servir les torres campanar de la façana?

830900 _ 0012-0069.qxd

25/1/08

13:41

Página 44

4. L’escultura romànica

Les figures es representen rígides i inexpressives.

L’exterior i l’interior dels edificis romànics es decoraven amb escultures. A més de decorar, aquestes escultures tenien una funció educativa i religiosa. Com que la majoria de persones no sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els personatges i temes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglésies romàniques eren «bíblies en imatges».

No hi ha comunicació entre el Nen i la Mare de Déu.

Doc. 6 Mare de Déu amb el Nen.

Les escultures romàniques s’adaptaven a l’arquitectura. Els artistes allargaven, retorçaven o estiraven les figures per adaptar-les a l’espai que disposaven. Les figures humanes no eren naturalistes i es representaven de manera esquemàtica. A més, els personatges apareixien vestits amb robes rígides que tapaven la major part del cos. Les escultures estaven pintades amb colors vius. Avui dia, la majoria de les escultures romàniques que podem observar han perdut els colors a causa del pas del temps. Decoraven especialment els capitells i les portalades d’esglésies i claustres, destacant la representació de Crist en majestat (pantocràtor) i les representacions del judici final. També es feien talles de fusta que representaven la Mare de Déu amb el Nen (doc. 6) i el Crist Crucificat (doc. 7).

5. La pintura romànica La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l’exterior com a l’interior. Però les pintures més importants es reservaven per a l’interior dels temples. La pintura romànica no era naturalista. Les figures es representaven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els colors eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb una línia negra força gruixuda. A més, alguns personatges es dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la importància. Es pintaven sobretot temes religiosos i no hi apareixien paisatges de fons, es buscava sobretot destacar el missatge que comunicaven els personatges. Els principals tipus de pintura romànica eren: • La pintura mural és la que se situa a les parets, utilitzant la tècnica del fresc. Els temes preferits eren el pantocràtor i la Verge amb el Nen (doc. 8). • La pintura sobre taula utilitzava la tècnica del tremp, barrejant pigments i rovell d’ou, per decorar la part frontal i els retaules de fusta que decoraven els altars. • Les miniatures eren petites pintures amb què s’il·lustraven llibres, com ara bíblies, còdexs i santorals.

Els gestos i les proporcions no són realistes.

Les cames rectes són característiques dels Crists romànics.

Doc. 7 Crist crucificat.

ACTIVITATS 7. ● Comprèn els conceptes. • Diem que una escultura té una funció únicament decorativa quan: Serveix per adornar i transmetre algun missatge. Només serveix per embellir un edifici. 8. ●● Interpreta el text. • Per a qui creus que es feien els manuscrits amb miniatures? • Per què les pintures més importants es col·locaven a l’absis principal? 9. ●● Interpreta els documents. • Documents 6 i 7. Quines característiques de l’escultura romànica hi pots observar? 10. ●● Reflexiona. • Per què es decoraven de manera especial les portades dels temples? • Per què les pintures eren esquemàtiques i només representaven els trets principals de les figures?

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 45

PATRIMONI

Santa Maria de Taüll

Mare de Déu com a tron del Nen.

L’església de Santa Maria de Taüll es va construir en el segle XII. Està formada per tres naus que acaben en un absis cadascuna. En els absis i en diverses parets d’aquesta església s’hi van trobar pintures cobertes per una capa de calç. De tot el conjunt, les pintures més importants es troben a l’absis principal, on es representa el tema de l’Adoració dels Reis.

Adoració dels Reis. Melcior apareix com un ancià, Baltasar, com un home madur, i Gaspar, com un jove.

Màndorla Apòstols i sants.

11. ●● El mateix taller que va pintar l’absis de l’església de Santa Maria de Taüll va fer altres pintures molt famoses a la mateixa zona. • Busca’n informació, digues de quines pintures es tracta i quin tema representen. Àngel que anuncia el naixement de Crist.

Doc. 8 Absis de l’església romànica de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Vegetació Bestiar

Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó Al Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó, fundat en el segle XI, hi ha enterrats 23 reis.

Pastors

Muntanyes

Doc. 9 Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó. En aquesta escena es representa el moment en què un àngel anuncia als pastors que ha nascut Jesucrist.

A les voltes del panteó hi ha un conjunt de pintures que es consideren una de les obres més importants del romànic europeu. Les pintures versen sobre la vida de Crist: infància, mort i resurrecció. Una de les escenes més destacades és la que representa l’Anunciació als pastors.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 46

Activitats Fer un resum Fer un resum consisteix a expressar, normalment per escrit, les idees principals d’un text amb les nostres pròpies paraules. Per això en els resums no s’han de copiar paràgrafs sencers del text original. Per fer un bon resum has de seguir aquests passos: 1. Llegeix atentament el text i subratlla’n amb llapis la informació més rellevant. Assegura’t que has comprès tot el text. 2. Escriu el resum basant-te en les idees que has subratllat. Recorda que has d’unir les frases de manera que tinguin sentit. 3. Compara el resum amb el text original. Has de ser molt més breu i precís.

12. ● Expressa en una sola frase la idea principal continguda en aquest paràgraf. Com que la majoria de persones no sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els personatges i temes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglésies romàniques eren «bíblies en imatges». 13. ●● Llegeix l’epígraf 2 i fes-ne un resum. • El resum ha d’estar format de tres frases amb aquesta estructura: 1. Situació artística d’Europa en el segle XI. 2. Característiques de l’estil artístic. 3. Situació dels artistes. 14. ●●● Fes un resum amb les característiques de l’arquitectura, la pintura i l’escultura romàniques.

Analitzar una pintura 15. ●●● Primer, descriu la pintura i explica’n la composició. • Quins personatges hi apareixen? Quina posició hi ocupa cadascun? • Són tots igual de grans? Per què? • Quin és el centre de l’escena? 16. ●● A continuació, explica la tècnica que s’hi ha utilitzat. • Quin tipus de colors s’hi han fet servir? • Fa sensació de volum? • Les figures s’hi representen de manera realista? 17. ●●● Finalment, interpreta la pintura. • Què s’hi representa? • On creus que està situada? • En quina època es va fer? Crist de l’església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 47

Identificar escenes de l’art cristià L’art medieval va tenir una funció religiosa. Entre les escenes religioses que es representaven més sovint hi ha les dedicades a narrar la vida de Crist. Els fets que va viure Jesús durant la seva vida serveixen com a base per a la doctrina cristiana. Per això era important que tots els cristians els 18. ●● Revisa les fotografies de la unitat. • Hi apareixen algunes de les escenes que s’esmenten en el text? Quines? • Descriu cada escena. A

coneguessin. Els que no podien llegir-los a la Bíblia podien aprendre’ls mirant els relleus i les pintures de les esglésies, com si fossin un còmic. Algunes de les escenes més representades eren l’Anunciació, la Nativitat, l’Adoració dels Reis, el Baptisme, l’Últim Sopar i la Crucifixió.

19. ●● Observa aquestes escenes de la vida de Crist i relaciona-les correctament amb la descripció corresponent.

Resurrecció de Llàtzer

El sepulcre buit

Visita d’uns savis

Havent dit això, cridà amb tota la força: – Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: – Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. Joan, 11. 43-44

El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor.

L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es postraren a terra i els van adorar. Després, van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

Lluc, 24. 1-5

Mateu, 2. 10-11

20. ●●● Busca informació sobre la vida de Jesús en una enciclopèdia o a Internet. • Ordena les tres escenes de la vida de Jesús segons l’ordre en què van passar. • Anota altres esdeveniments importants de la vida de Jesús i busca a Internet fotografies de pintures i escultures que els representin.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 48

U N I TAT

El ressorgiment de les ciutats

1. La prosperitat econòmica del segle XIII

1. Conreu 1 2. Conreu 2

En el segle XIII Europa va experimentar una gran prosperitat econòmica que va millorar les condicions de vida de la població. La millora de l’agricultura i el creixement de la població

Primer any

3. Guaret

1 2

3 1

A partir del segle XII, la producció agrícola va augmentar en gairebé tot el continent. D’una banda, va augmentar la superfície cultivada. Es van talar boscos, es van dessecar pantans i es van conrear les noves terres. A més, en algunes zones es va implantar la rotació triennal de cultius (doc. 2), gràcies a la qual només es deixava en guaret la tercera part de les parcel·les.

Segon any

1 2 Tercer any

Doc. 2 Rotació triennal.

També es van introduir noves tècniques que van facilitar la feina agrícola. Es va començar a utilitzar l’arada de pala (doc. 3) que solcava la terra més profundament. I a la zona mediterrània es va estendre el regadiu i s’hi van introduir nous cultius, en els dos casos a causa de la influència islàmica. En tercer lloc, es van difondre els molins (moguts pel vent o per l’aigua), que feien la feina de 40 persones. Com a conseqüència de tots aquests canvis, la producció d’aliments va augmentar, fet que va permetre allunyar el fantasma de la gana. Per això, la població va créixer molt: va passar de 42 milions l’any 1000 a 73 milions el 1300 (doc. 1). Evolució de la població europea en l’edat mitjana (en milions d’habitants) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1000

1050

1100

1150

1200

Doc. 1 Evolució de la població europea.

1250

1300

Doc. 3 Miniatura que representa un camperol llaurant amb una arada de pala.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 49

Fusta Blat

Bergen

ÀREA COMERCIAL

Revel

Hanseàtica Genovesa

mar

Veneciana Catalana

Llana

De la Xampanya

Bàltic

Rutes catalanes Rutes terrestres Bordeus Santander Bilbao Medina del Campo

Moscou Polotsk

Ambre Pells Cera

Smolensk

Danzig

Leipzig

Kíev Cracòvia

Tana Pells Mel

Viena Ferro Venècia

Caffa

mar

Gènova

Montpeller

Teixits

Augsburg

Lió

Sal

Negre

Ferro Marsella Barcelona

Toledo Armes Lisboa València Sevilla Cadis

Stralsund

Frankfurt

Fira

Riga

Lübeck Hamburg Anvers Dortmund

Bruges Colonia Lagny París Provins Troyes

Rutes italianes

ATLÀNTIC

Nord

Londres

Rutes de la Hansa

OCEÀ

mar

Estany

RUTA COMERCIAL

Visby

del

Novgorod

Trebisonda

Ragusa

Blat

Constantinoble

Durazzo

Espècies

Nàpols Palma

Cuir

Alguer

Antioquia

Càller

Espècies Seda

m a r Palerm Orà

Alger

Alcoll Tunis

Blat

Tir

Mediterrani

Càndia

Doc. 4 Principals rutes del comerç medieval.

El desenvolupament del comerç i la banca

ACTIVITATS

El comerç també va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle XII, perquè el creixement de la població va augmentar les necessitats de productes (doc. 4).

1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què és una fira. • Encara se’n celebren avui dia?

Els productes es transportaven per terra (amb carro) i, sobretot, amb vaixell, pels rius i mars principals. Hi havia dues grans rutes marítimes.

2. ●● Interpreta el text. • Per què va augmentar la producció agrícola a partir del segle XII? • Per què va incrementar el comerç?

• La ruta del Mediterrani relacionava les ciutats de la costa de les penínsules Ibèrica i Itàlica amb els ports musulmans i de l’Imperi bizantí. Els europeus importaven productes de luxe (perfums, sedes, porcellana, espècies) i exportaven teixits i armes. • La ruta de l’Atlàntic i del Bàltic estava dominada per una associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports portuguesos (Lisboa) i del Cantàbric (Bilbao, Santander) amb les ciutats flamenques (Bruges, Anvers), alemanyes (Hamburg, Lübeck) i fins i tot russes. S’intercanviaven les llanes castellanes i angleses; els vins francesos; l’estany anglès, i l’ambre, les pells, la fusta i el blat del Bàltic. Els mercaders es reunien periòdicament en fires comercials en què arribaven productes de tot arreu. Les fires més importants van ser les de la regió francesa de la Xampanya. L’augment del comerç va comportar l’aparició de noves tècniques bancàries i financeres a Europa. Els viatges comercials sovint eren molt cars i van començar a finançar-se a crèdit. I per evitar els robatoris es van establir les lletres de canvi, que permetien viatjar sense portar diners en metàl·lic.

3. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Què és la rotació triennal? Per què va afavorir l’augment de la producció? • Document 4. On se celebraven les fires principals? Amb quins productes es comerciava a Europa? 4. ●●● Organitza la informació. • Completa l’esquema amb aquestes frases. a) Va incrementar el comerç. b) Va créixer la producció agrícola. c) Va augmentar la població. 5

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 50

2. El renaixement de les ciutats A Europa les ciutats havien entrat en una fase de decadència després de la crisi de l’Imperi romà. A partir del segle XII, les ciutats van tornar a créixer. En uns casos, eren ciutats antigues que tornaven a cobrar força. En d’altres, eren ciutats de nova creació, sorgides al costat d’un castell o un monestir, en una cruïlla de camins o en rutes comercials. Les ciutats medievals eren petites i les més grans tenien uns 50.000 habitants. Les més poblades eren París, les ciutats dels Països Baixos (Bruges, Gant...) i les del nord d’Itàlia (Gènova, Florència, Venècia...). Les causes del creixement de les ciutats El creixement de les ciutats va respondre a diversos motius. D’una banda, amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven menys camperols i molts van haver d’emigrar a les ciutats per buscar-hi feina. A més, el comerç es va reactivar i molts mercaders es van instal·lar a les ciutats, on tenien lloc els mercats. Els camperols dels voltants anaven un cop per setmana a la ciutat a vendre els seus productes i, alhora, hi compraven els que necessitaven (doc. 5). Algunes ciutats van arribar a ser centres de comerç regional i fins tot internacional molt importants. Les ciutats oferien condicions de vida millors, perquè no estaven sota el control dels senyors feudals i tots els seus habitants eren lliures. Cada ciutat tenia el seu propi govern, l’ajuntament, que dirigia un alcalde. Molts camperols també van emigrar a les ciutats per fugir de la servitud i ser més lliures.

Doc. 5 Mercat d’una ciutat medieval francesa.

GLOSSARI Burgès. Originàriament, aquest terme designava l’habitant del burg o barri comercial i artesanal; més tard es va utilitzar per designar qualsevol habitant de la ciutat.

Els habitants de les ciutats L’ habitant de les ciutats s’anomenava burgès*. Però entre els habitants de les ciutats hi havia grans diferències. • Alguns eren molt rics, per exemple els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests grups controlaven el govern de la ciutat. • La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics. • Per sota d’ells hi havia els pobres i els marginats, que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure. A les ciutats de l’Europa medieval la major part de la població era cristiana. Però també hi havia grups de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls. Als regnes cristians de la península Ibèrica també hi havia població islàmica, que vivia en uns barris anomenats moreries.

ACTIVITATS 5. ●● Interpreta el text. • Enumera les causes que van provocar que les ciutats creixessin a partir del segle XII. 6. ●● Interpreta els documents. • Document 6. Llegeix el text que hi ha sota del document i localitza cada part de la ciutat al dibuix. 7. ●●● Organitza la informació. • Elabora una piràmide social sobre la societat de les ciutats medievals.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 51

Portal

Doc. 6 Reconstrucció d’una ciutat medieval.

Com era una ciutat medieval Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles força altes que les protegien. A les portes es cobraven els impostos sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. Les portes es tancaven durant la nit. L’edifici més alt i destacat de la ciutat solia ser la catedral, que era la seu del bisbat. També hi ressaltaven l’ajuntament i els palaus d’alguns nobles i burgesos. Les ciutats es dividien en barris, cadascun amb la seva pròpia parròquia. A les poques places de què disposaven s’hi celebraven els mercats, les representacions dels artistes i els ajusticiaments.

A FONS L’ambient era molt insà. Pocs carrers estaven empedrats, per la qual cosa es caminava sobre el fang. No hi havia ni clavegueres ni un servei regular de recollida d’escombraries, i les deixalles de les cases, que es llançaven directament al carrer des de les finestres, es barrejaven amb el fang. Els animals domèstics (gallines, porcs, gossos...) també corrien lliurament. A més, en moltes ciutats la majoria de les cases eren de fusta i s’apinyaven formant carrerons molt estrets. Per això quan hi havia un incendi, s’expandia ràpidament de casa en casa i sovint arrasava barris sencers.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 52

3. L’auge de l’artesania

A FONS

Els artesans

La fabricació de teixit de llana

L’augment general de la població i el creixement de les ciutats van comportar una demanda més elevada de productes artesanals, com ara vestits o objectes de metall i fusta. Per això es va produir un gran desenvolupament de l’artesania i va augmentar el nombre d’artesans.

La majoria dels artesans i artesanes es dedicaven a la fabricació de tèxtils. L’elaboració dels productes tèxtils era molt complexa i requeria la col·laboració de molts gremis diferents. Per exemple, per fabricar un teixit de llana se seguien set passos en què intervenien diferents gremis.

Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters, bataners, forners, fusters, tintorers, sabaters, cistallers, terrissaires, etc. Els artesans elaboraven els seus productes a mà, amb poques eines i amb materials naturals. Treballaven en petits tallers situats a la casa dels propietaris, que tenien pocs treballadors. Al taller es feia tot el procés de producció i també s’hi venien els productes al públic. Era habitual que els artesans que es dedicaven a una mateixa professió visquessin al mateix carrer, que acabava prenent el nom de l’ofici: carrer dels tintorers, ribera dels adobers, carreró dels llauners, passatge dels estibadors, etc. Molts d’aquests noms encara perduren.

1. La llana es rentava i es cardava. El cardatge permetia treure el pèl de la llana.

2. S’elaborava el fil amb la llana (filada).

3. Es fabricava el teixit amb el fil (teixidura).

4. El drap es tenyia (tintatge).

Els gremis A partir del segle XII, tots els artesans d’un mateix ofici es van associar formant gremis. Cada gremi elaborava un estatut que havien de jurar tots els membres en què s’especificaven tant les normes de l’ofici com els drets i les obligacions dels associats. Els gremis controlaven la producció. El gremi distribuïa entre els seus membres les primeres matèries necessàries per fabricar la mercaderia, controlava severament el nombre de treballadors i la qualitat dels productes i n’establia el preu. Els gremis també s’ocupaven de l’assistència als membres de l’ofici i les seves famílies. Els associats pagaven unes quotes i amb aquests ingressos s’atenia els malalts, les viudes i els orfes. A vegades, els gremis creaven hospitals i hospicis per als seus membres i familiars. Els gremis van aconseguir dominar tota la producció artesana que es feia a les ciutats i ningú no es podia dedicar a un ofici si no s’associava al gremi corresponent.

5. El drap es batanava i es tesava, és a dir, es compactava i s’estirava.

6. El teixit es cardava.

7. Es procedia a l’abaixament (tallar i igualar el pèl).

8. ●●● Reflexiona. • A què es dedicaven aquests oficis: cardadors, bataners, abaixadors, filadores, teixidors i tintorers? • Als tallers hi treballaven només homes?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 53

Dormitoris

La composició dels oficis

Habitació del mestre i la seva dona

Cada ofici estava dividit en tres categories d’artesans: mestres, oficials i aprenents. • El mestre era el propietari del taller, de les eines i les primeres matèries. Era la persona que obtenia els beneficis i pèrdues del negoci. Normalment, la propietat d’un taller s’heretava de pares a fills. Els mestres eren els que dirigien i controlaven el gremi. • L’oficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari per la feina que feia. • L’ aprenent era un jove que volia aprendre l’ofici i que treballava durant uns quants anys al taller sense cobrar un salari. En general, cada taller tenia només un aprenent, que vivia a casa del mestre, que també el mantenia. En teoria els oficials podien convertir-se en mestres i parar taller propi. Per fer-ho havien de fer una obra mestra, que havia de passar un examen molt sever dels mestres. Però els mestres no solien aprovar-les per evitar que la competència augmentés. ACTIVITATS 09. ● Comprèn els conceptes. • Què era un gremi? Quines funcions exercia? • On es feia la producció artesana? • Explica què tenen en comú i què de diferent un mestre, un oficial i un aprenent.

Cuina, menjador i sala

Taller i botiga

Doc. 7 Casa taller d’un sastre important.

10. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Què representa? A qui creus que pertanyia? Per què? En quantes plantes es divideix? Quina planta es destinava a l’habitatge? I al taller? On es venien els productes? • Document 8. a) Què representa? Què fan els personatges que van davant? I la resta? b) Descriu com es vestien. c) Compara-ho amb les processons actuals.

Doc. 8 Processó del gremi dels advocats de la ciutat de Perusa (Itàlia).

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 54

4. El reforçament de les monarquies

A partir del segle XII, els reis, a poc a poc, van enfortir el seu poder i van engrandir els seus regnes. Com que l’economia va millorar, els reis van recaptar més impostos. Amb els ingressos, els monarques van crear exèrcits propis i van imposar l’obediència a molts senyors feudals mitjançant la força o pactes pacífics. També van enfortir l’administració del seu regne i van contractar juristes i experts formats a les universitats de les ciutats més importants. Aquests juristes van fomentar la restauració del dret romà, que atorgava molt més poder al rei que el dret tradicional, el qual combinava el costum amb alguns elements romans i germànics. Els reis van utilitzar les ciutats, cada vegada més poderoses, per arrabassar part del poder a la noblesa. Així, van concedir cartes de llibertats i privilegis a les ciutats, segons les quals quedaven lliures de qualsevol dependència feudal. A canvi, els habitants de les ciutats van donar suport al rei en contra dels senyors feudals. La creació dels parlaments Al final del segle XII i durant el segle XIII, els reis europeus van començar a convocar corts o parlaments, molt diferents dels parlaments actuals.

Doc. 9 El rei Jaume I presidint les Corts catalanes.

SABIES QUE... El 1188 el rei Alfons IX va convocar a Lleó la seva cúria règia incorporant-hi representants de les ciutats amb l’objectiu de guanyar suport popular i afermar-se en el tron. L’assemblea estava formada per tres estaments (la noblesa, el clergat i les ciutats) i aviat es va convertir en habitual. Aquesta va ser la primera vegada que es van reunir corts a Europa i la iniciativa es va repetir aviat en altres països del continent.

Als parlaments medievals només hi estaven representats el rei, els nobles, els clergues i els governants de les ciutats. Amb la convocatòria d’aquestes assemblees els reis pretenien rebaixar el poder de la noblesa gràcies al suport de les ciutats. Es reunien únicament quan el rei ho considerava oportú, i tenien com a funcions principals establir nous impostos i aprovar despeses extraordinàries per sufragar les guerres. Així, doncs, la convocatòria de les assemblees depenia generalment de noves necessitats econòmiques dels reis. Els parlaments van assolir diferents graus de poder segons els regnes. En alguns, com ara Castella, el Parlament es limitava a aprovar o negar el que demanava el monarca. Però en d’altres, com el de Catalunya, el Parlament tenia molt poder i el rei necessitava el seu vistiplau a l’hora de dur a terme moltes de les accions de govern que emprenia.

Doc. 10 Un rei medieval amb els símbols del seu poder (corona, tron i ceptre) i envoltat de la seva cort.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 55

REGNE

R E G N E

D E

S U È C I A

NORUEGA

ESTATS RUSSOS

T EUT

ESCÒCIA

IRLANDA

PRINCIPAT DE MOSCOU

DINAMARCA

O C E À

GRAN DUCAT

ANGLATERRA REGNE DE POLÒNIA

DE HORDA D’ O R

LITUÀNIA

A T L À N T I C SACRE REGNE DE FRANÇA

IMPERI REGNE D’HONGRIA

DUCAT D’AQUITÀNIA

NÈ

PRINCIPAT DE VALÀQUIA

Negre

mar

AL UG RT PO

PRÍNCEPS SERBIS

Còrsega

D’ARAGÓ

Sardenya (Aragó)

GRANADA

BULGÀRIA

ESTATS DE L’EGLÉSIA

CORONA

mar

PROVENÇA GÈNOVA NAVARRA

REGNE DE CASTELLA

PRINCIPAT DE MOLDÀVIA

REGNE DE NÀPOLS

Mediterrani Sicília (Aragó)

IMPERI BIZANTÍ

ALBÀNIA

S RC S TU MAN O EMIRATS DELS TURCS SELJÚCIDES

NEGREPONT DUCAT (Venècia) D’ATENES PRINCIPAT D’ACAIA DUCAT MISTRÀS DE (Imperi NAXOS bizantí)

RODES (Cavallers de Sant Joan)

Creta (Venècia)

Doc. 11 Regnes europeus en el segle XIV.

Els enfrontaments entre els regnes europeus A més d’imposar la seva autoritat dins els regnes, els reis medievals van intentar estendre els seus dominis. A vegades lluitaven contra nobles que tenien grans territoris i que no reconeixien l’autoritat de cap monarca. Però altres vegades els reis lluitaven entre ells mateixos. Molts dels conflictes s’originaven en disputes successòries, que es produïen quan dos o més reis s’enfrontaven per obtenir el tron d’un rei que havia mort sense nomenar un successor. Per exemple, la pretensió del rei anglès d’heretar el tron francès va originar la guerra dels Cent Anys (1337-1453), que va enfrontar durant més d’un segle Anglaterra i França i que va acabar amb la victòria del rei francès Carles VII. En aquesta guerra va destacar la lluita de la camperola francesa Joana d’Arc. Altres lluites estaven provocades pel desig d’imposar fronteres clares. Durant l’edat mitjana hi havia molts territoris que no eren de ningú, i les fronteres entre els diferents regnes estaven molt poc definides. Els reis lluitaven per intentar sotmetre sota el seu domini aquestes terres de ningú.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Explica què significa l’expressió «terra de ningú». • Explica què és una carta de llibertats i privilegis. • Descriu qui es reunia en un parlament medieval i què s’hi discutia. 12. ●● Interpreta el text. • Com va influir la millora econòmica en l’augment de poder dels reis? • Per què els reis i les ciutats es van convertir en aliats? • Per què els reis van crear parlaments? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 10. Enumera els símbols de la reialesa. • Document 11. a) Quins estats actuals ja existien en el segle XIV? b) Compara’ls amb un mapa d’Europa actual. Són iguals?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 56

Activitats Fer un esquema 14. ●● Copia l’esquema i completa’l col·locant cada frase al lloc corresponent. • • • • • • •

Auge del comerç Desenvolupament de la burgesia Millora de la producció agrícola Afermament del poder del rei Creixement de les ciutats Aparició dels parlaments Creació de les tècniques bancàries • Augment de la població • Pèrdua del poder de la noblesa • Auge de l’artesania

Canvis polítics

Els canvis en els segles XII i XIII

Canvis econòmics

Canvis socials

Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat La fotografia aèria és una font molt important per estudiar com era el traçat d’una ciutat en el passat, quines transformacions ha experimentat i quines restes d’altres èpoques hi perduren. 15. ●● Observa la fotografia d’Àvila. • Identifica-hi els llocs següents i explica quines activitats s’hi feien. a) Catedral b) Muralles c) Plaça Major • Analitza com era la ciutat. a) Com són els carrers de la zona antiga? b) Quins edificis antics hi destacaries? • Analitza’n els canvis. a) En quines zones s’han erigit els edificis moderns, dins o fora muralles? b) Hi ha alguna intervenció que hagi modificat el casc antic?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 57

Analitzar mitjans de transport antics 16. ●● Observa les imatges i respon les preguntes. • Com es feia el transport per terra? I per mar? • Observa el carro. a) Quins animals tiraven el carro? b) Creus que era un transport còmode? I ràpid? Justifica les respostes. • Observa el vaixell. a) Com es movia, amb remers o per la força del vent? Què t’ho fa pensar? b) Quina forma tenia la vela? c) De quins materials estava fet el vaixell? d) Creus que era tan gran com els vaixells de càrrega actual?

Miniatures de les Cantigas de Santa María, obra encarregada pel rei castellà Alfons X el Savi.

Analitzar el significat i el valor d’un objecte: el vestit A

17. ●● Identifica el grup social al qual pertanyia cada dona. Justifica l’elecció. 18. ●● Analitza les funcions d’un objecte. • Quina era la funció pràctica dels vestits que portaven aquestes dones? • No obstant això, eren molt diferents. a) Podries saber si la persona que porta cada vestit és pobra o rica? Per què? b) Podria informar-te el vestit de la feina que fa una persona? Posa’n un exemple. • Per tant, un vestit només té una funció pràctica? Quines altres funcions fa?

19. ●● Els objectes també ens informen de la moda. • Observa com era la moda medieval analitzant el vestit de la dona noble. Descriu el que hi veus. • Imagina de quins materials podria estar fet. 20. ●● El valor dels objectes canvia amb el temps i d’unes persones a les altres. • Quin valor va tenir el vestit de la dona noble per a la persona que el va fabricar? • I per a la que el va usar? • I per a un historiador que el trobés? • I per a un comerciant d’antiguitats? • Quin valor té per a tu?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 58

U N I TAT

L’època del gòtic

1. Una cultura urbana

2. El naixement de les universitats

Entre els segles XI i XIII, Europa va viure un renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Aquest fet va provocar canvis, que hem vist a la unitat anterior. Aquests canvis van influir en l’art i en la cultura.

Entre els segles XI i XII van sorgir a les ciutats les primeres escoles urbanes i, més tard, les universitats (doc. 3). Els reis necessitaven empleats formats per governar els seus regnes, i els burgesos i els nobles volien que els seus fills adquirissin sabers útils per a l’administració dels negocis.

En primer lloc, el creixement de les ciutats va provocar un veritable furor arquitectònic. Es necessitaven edificis que cobrissin diferents necessitats: esglésies, catedrals, llotges, on els mercaders feien els seus intercanvis comercials, i ajuntaments, des dels quals es dirigia la vida de les ciutats (docs. 1 i 2). En segon lloc, l’església va deixar de ser l’única institució que encarregava obres d’art. Molts nobles i alguns burgesos enriquits amb el comerç van destinar diners a construir palaus per viure-hi i també van encarregar pintures i escultures per decorar les seves cases. La vida urbana també va provocar canvis religiosos. Els monestirs aïllats al camp, propis dels segles anteriors, no eren adequats per a la nova realitat. Per això es van crear nous ordes religiosos, formats per frares que vivien en convents dins les ciutats. Els dos ordes religiosos més importants en aquell moment van ser el dels franciscans i el dels dominics.

Doc. 1 Ajuntament de Siena (Itàlia), construït en el segle XIV.

Les escoles urbanes podien dependre dels bisbes o dels ajuntaments. Les que depenien del bisbe rebien el nom d’escoles catedralícies o capitulars. Les escoles creades pels ajuntaments eren escoles municipals i estaven dirigides especialment als membres de la burgesia urbana. Les universitats van sorgir de les escoles catedralícies. Els mestres i els estudiants volien escapar del control de l’Església i van decidir organitzar-se com a corporació o universitat, igual que els altres oficis. Cada universitat fixava el seu calendari de classes i les ensenyances que s’hi impartien (docs. 3-5). La llarga durada dels estudis va fer que només una minoria de la societat pogués accedir-hi, els nobles i els burgesos rics. Entre les universitats medievals més prestigioses destaquen les de París, Oxford, Cambridge i Bolonya.

Doc. 2 Llotja de València, construïda en el segle XV.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 59

Doc. 3 Universitat de Cambridge. Va ser fundada en el segle XIII i és una de les més antigues del món.

Doc. 4 Miniatura que representa un curs a la universitat de Bolonya (Itàlia).

Set arts liberals Quadrivi

Trivi

• Gramàtica

• Aritmètica • Geometria

• Retòrica • Astronomia • Dialèctica

• Música

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Defineix amb les teves pròpies paraules aquests conceptes: llotja, ajuntament, burgès i convent.

Doc. 5 Estudis universitaris medievals.

2. ● Busca les idees principals.

A FONS

La llengua i la literatura A partir del segle VI, el llatí va deixar de parlar-se, però les obres literàries, filosòfiques i científiques es continuaven escrivint en aquesta llengua. En el segle XIII, les llengües vulgars (castellà, català, anglès, francès...) van substituir el llatí en les obres literàries. Així, per exemple, la Chanson de Roland es va escriure en francès, i la Divina Commedia, en italià. Van tenir molt èxit les novel·les de cavalleria, que narraven les aventures d’un cavaller a la recerca de la fama per amor envers una dama. En el segle XV, es van publicar dues de les principals obres d’aquest gènere: Tirant lo Blanc, escrita en català i Amadís de Gaula, escrita en castellà. La major part de la població no sabia llegir; per això gran part de la literatura es transmetia de manera oral. Els joglars recorrien els pobles i les ciutats recitant poemes, tocant instruments musicals i fent jocs i acrobàcies amb l’objectiu d’entretenir el públic.

• Com van influir els burgesos rics en el desenvolupament de l’art? • Per què van sorgir les universitats? 3. ●● Interpreta el text. • Quines diferències hi havia entre les escoles catedralícies i les municipals? • Qui anava sobretot a les escoles municipals? • Quins grups de la societat creus que devien formar part de la minoria que podia anar a la universitat? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 4. a) Com eren les classes a les universitats medievals? b) En què s’assemblen i en què es diferencien de les classes actuals? 5. ●●● Reflexiona. • Per què el creixement de les ciutats va produir un desenvolupament de l’artesania i de l’art?

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 60

3. L’arquitectura gòtica A final del segle XIII, l’estil gòtic va succeir el romànic. Va néixer a França i des d’aquest país es va estendre ràpidament per tot Europa. El gòtic, igual que el romànic, va ser un art religiós, però també el símbol del poder i la riquesa de les ciutats. La catedral n’era l’edifici més representatiu, però també es van construir altres edificis no religiosos, com ara castells, palaus, ajuntaments, universitats, etc.

Volta de creueria

La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. No només s’hi feien els ritus religiosos, sinó que també s’hi reunien els gremis i els governs municipals abans que es construïssin els ajuntaments. Fins i tot van sorgir rivalitats entre les ciutats per construir la catedral més gran i alta. Característiques principals En els edificis gòtics es van utilitzar tècniques arquitectòniques noves que van permetre construir esglésies i edificis d’aspecte totalment diferent dels romànics (doc. 6).

Arcbotant

Arc ogival

Pilar

Contrafort

Doc. 6 El pes de la volta es desplaçava a través de l’arcbotant fins al contrafort situat a l’exterior de l’edifici.

• S’usava l’arc ogival o apuntat. Es tracta d’un arc amb forma de punta de fletxa que, a causa de l’estructura vertical que presenta, permet elevar l’altura de l’edifici. • S’usava la volta de creueria, el pes de la qual no descansava sobre el mur, sinó sobre els pilars a l’interior de l’edifici i els arcbotants i contraforts a l’exterior. Els arcbotants rebien el pes de la volta i, com si fossin una mena de pont, el transmetien als contraforts. Gràcies a aquestes tècniques, ja no calien murs gruixuts i es van obrir finestres enormes. D’aquesta manera la llum va penetrar a l’interior dels edificis. Els finestrals es tancaven amb vitralls* molt vistosos i rosasses* amb colors intensos (doc. 7). Com a resultat, mentre que a l’art romànic dominava la foscor i el recolliment, l’art gòtic va edificar construccions cada vegada més altes i lluminoses. Les plantes dels edificis també van ser diferents de les romàniques. Malgrat que es va conservar la forma de creu llatina, les capçaleres, en lloc de ser semicirculars, es van fer poligonals i la nau central es construïa molt més alta i ampla que les laterals.

Doc. 7 Vitrall de la catedral de Tours (França) amb escenes de la vida de sant Martí.

GLOSSARI Rosassa. Finestra de forma circular decorada amb vitralls que se situava a les portalades de les catedrals gòtiques. Vitrall. Composició feta amb vidres de colors amb què s’adornaven els finestrals de les esglésies gòtiques.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 61

PATRIMONI Agulla

La catedral de Chartres Es va començar a construir el 1194, just després d’un incendi que va destruir l’anterior catedral del segle XI.

Pinacles

La rosassa i els vitralls donen llum a l’interior.

Les voltes són de creueria i totes les càrregues descansen sobre arcbotants. Portalada lateral

El timpà central de la façana principal és un dels elements més decorats de l’edifici.

Façana principal

Té tres naus.

Doc. 8 Alçat de la catedral de Chartres (França).

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Què anomenem gòtic? 7. ● Busca les idees principals. • Quines van ser les principals innovacions tècniques de l’art gòtic? • Quines conseqüències van tenir aquestes innovacions? 8. ●● Interpreta el text. • Quines diferències hi havia entre les voltes de l’arquitectura romànica i les de la gòtica?

9. ●● Interpreta els documents. • Documents 1, 2 i 3. Quines característiques de l’arquitectura gòtica hi observes? • Document 8. a) Què creus que predomina en la catedral de Chartres, les obertures o els murs massissos? b) Com s’ha decorat la façana principal de la catedral? c) Quins elements fan que la catedral tingui un aspecte esvelt?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 62

4. L’escultura gòtica

5. La pintura gòtica

Els escultors gòtics, igual que els romànics, representaven sobretot temes religiosos, especialment els temes de Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Nen. Igualment, les escultures van continuar tenint una funció educativa. No obstant això, l’escultura gòtica va experimentar canvis importants:

La pintura mural va perdre la importància que havia tingut durant el romànic a gairebé tot Europa, excepte a Itàlia. Els murs van ser substituïts per finestrals molt amplis i no va quedar lloc per fer-hi les pintures.

• Les obres es van anar alliberant de l’adaptació a l’arquitectura i, d’aquesta manera, les escultures exemptes, les que poden ser vistes per tot el seu contorn, van anar adquirint més importància. • Les figures es representen de manera més realista i natural; els vestits, les actituds i els gestos dels personatges eren cada cop més detallats. Aquest realisme va originar l’aparició dels primers retrats de nobles i burgesos. • Va triomfar la línia corba i les figures van anar adquirint moviment.

Al principi del gòtic, els exemples més importants de pintura van ser les miniatures que decoraven els llibres i els vitralls de les catedrals, que estaven fets per pintors. Més tard, va adquirir importància la pintura sobre fusta, fet que va originar l’aparició dels retaules pictòrics. Aquests retaules van evolucionar des dels que estaven formats per una sola taula fins als que es componien de diverses peces (doc. 11).

• Hi va haver interès per expressar sentiments d’alegria, tristesa, dolor, etc. El Crist crucificat pateix, i la Mare de Déu, contenta, juga amb el seu fill (doc. 10).

Els temes més representats van continuar sent els religiosos (en retaules dedicats a la vida de Jesucrist, la Mare de Deú i els sants), malgrat que també cal destacar l’aparició dels retrats. Molts nobles i burgesos, quan encarregaven un retrat, volien mostrar el poder que tenien i passar a la posteritat.

Van destacar les portalades de les esglésies i catedrals i els ornaments com ara les gàrgoles, els cadirats de cor, sobre fusta i també l’escultura funerària (doc. 9).

Les característiques més importants de la pintura gòtica van ser la riquesa de colors, l’ús del daurat, la introducció de paisatges de fons, la recerca de realisme i el moviment de les figures.

Als peus hi ha un lleó ajagut.

Àngels

Difunt en actitud d’orar.

Doc. 10 La Mare de Déu de Sanaüja.

Doc. 9 Sepulcre de Felip l’Ardit. Al pedestal hi apareixen personatges afligits que acompanyen el difunt i que reben el nom de ploraners.

Doc. 11 Fragment del retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell. El retaule es componia de diverses taules com aquesta.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 63

PATRIMONI

Els frescos de la basílica de Sant Francesc, a Assís.

2 2

3 3

La basílica es va construir en el segle XIII com a tribut a Sant Francesc d’Assís.

En la decoració dels murs interiors van intervenir-hi diversos artistes de l’escola gòtica italiana: Cimabue, Simone Martini i Giotto.

1 1

L’any 1997 un terratrèmol va produir danys molt importants a la basílica, sobretot a la part de la volta, que es va ensorrar. Avui en dia els frescos estan restaurats i es poden tornar a visitar. Doc. 13 Interior de la basílica de Sant Francesc d’Assís. Doc. 12 Homenatge a un home senzill. Escena de la vida de Sant Francesc.

Escenes de la vida de Sant Francesc. Frescos de la part baixa de la nau.

Escenes de l’Antic i del Nou Testament. Frescos de la part alta de la nau.

Verge, Jesús i sants. Frescs de les voltes.

Doc. 14 Jesús és empresonat. Escena del Nou Testament.

ACTIVITATS 10. ● Comprèn els conceptes. • Què vol dir que les obres gòtiques van mantenir una funció educativa? Que es van continuar usant com a mètode per ensenyar les persones. Que les obres es van fer només per a les universitats. • Què és una escultura funerària? I un retaule? 11. ● Busca les idees principals. • Explica les característiques principals de la pintura gòtica.

12. ●● Interpreta el text. • Per què podem dir que l’art gòtic és més realista i naturalista que el romànic? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Quins elements de l’arquitectura gòtica pots veure al sepulcre? • Document 12. Quin tipus de paisatge s’ha utilitzat per crear profunditat? 14. ●●● Investiga. • Busca a Internet informació i obres de tres pintors gòtics: un d’italià, un de flamenc i un de català i redacta’n un informe.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 64

Activitats El mapa conceptual El mapa conceptual és el resum d’un text, fet en forma d’esquema, en què es recullen els conceptes principals i les relacions que hi ha entre ells. El mapa conceptual és molt útil a l’hora d’estudiar, perquè et permet comprendre les idees i recordar-les millor. Per poder-lo fer cal tenir en compte els elements següents: 1. Els conceptes. Són les paraules clau per recordar un text. Es destaquen en un requadre i s’ordenen així: els conceptes principals es col·loquen a la part superior i els conceptes que en depenen es col·loquen a sota.

15. ●● Completa un mapa conceptual sobre l’art gòtic. • Conceptes: Art gòtic; art urbà; arquitectura; religiositat; escultura; arcs ogivals; pintura; voltes de creueria; portalades; murs amb finestrals amplis; retaules; sepulcres; taula.

….

2. Les línies d’enllaç. Serveixen per unir els conceptes entre si. 3. Les paraules i frases d’enllaç. A més d’unir els conceptes, ens expliquen el tipus de relació que hi ha entre ells. Quan elaboris un mapa conceptual has de recordar: • És important fer una bona selecció dels conceptes clau. • Cal ordenar jeràrquicament els conceptes. • Les paraules d’enllaç i els conceptes han de formar oracions amb sentit lògic, fàcils de comprendre.

• Enllaços: com a característiques importants destaquen; es manifesta en; la trobem a; es van introduir novetats com; es va fer sobretot en 16. ●●● Fes un mapa conceptual similar sobre les universitats medievals.

es manifesta en

Pintura

…

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 65

Comparar escultures: un Crist romànic i un de gòtic 17. ●●● Ara compararem aquesta escultura amb el document 7 de la unitat 3 (pàg. 44). • Primer, descriu i classifica les escultures. a) Són relleus o escultures exemptes? b) Quin tema representen? c) De quin material estan fetes? d) Estan policromades? Com són els colors?

Crist del segle XIV al monestir de La Rábida (Huelva).

• A continuació, diferencia els trets principals de cadascuna. a) Quin dels dos crucifixos fa més sensació de moviment? Com ho aconsegueix? b) Com són les expressions dels rostres? Quin dels dos expressa més patiment? c) Quin dels dos crucifixos creus que representa millor un cos penjat d’una creu? d) Quin tipus de corona porta cadascun? e) Quants claus té el Crist romànic? I el gòtic? Quina posició tenen els peus?

Analitzar un edifici Exterior i interior de la catedral de Reims (França).

A l’hora d’analitzar un edifici hem de fixar-nos en diversos aspectes: 1. Diferenciació. Cal especificar si es tracta de l’exterior o de l’interior de l’edifici. 2. Descripció. Hem d’indicar-hi: a) Els materials utilitzats en la construcció. b) La funció per a la qual va ser construït. c) Com són els elements que sostenen (murs, pilars i columnes). d) Com són els elements sostinguts (sostres plans, voltes, cúpules i arcs). e) La il·luminació. 3. Context. Es tracta de relacionar l’edifici amb l’època en què es va construir per determinar l’estil artístic al qual pertany. També podem aportar altres dades que coneguem amb certesa, com per exemple el nom de l’autor de l’obra o la data de construcció.

18. ●●● Comenta aquest edifici seguint l’esquema proposat.

830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 66

Activitats de repàs • Repassa • L’any 476 va finalitzar l’Imperi romà. El territori occidental es va fragmentar en diferents regnes germànics, mentre que a la zona oriental es va formar l’Imperi bizantí. • Posteriorment, es van produir dos canvis importants. A principi del segle VII, a la península Aràbiga, Mahoma va predicar una nova religió, l’islam, que va originar un gran imperi. Un segle després, a Europa, Carlemany va crear l’Imperi carolingi. • Les civilitzacions bizantina i islàmica van ser urbanes, riques i pròsperes. A l’Europa occidental, la població vivia al camp i la societat estava menys desenvolupada. • Des del segle IX, Europa va ser assolada per les invasions dels víkings, magiars i sarraïns.

Els reis eren incapaços de protegir la població. Els camperols van buscar la protecció dels nobles, a canvi de ser els seus serfs. • D’aquesta manera es va implantar el feudalisme. La societat es va dividir en tres estaments (nobles, clergues i treballadors), amb diferents drets i obligacions. La societat va començar a canviar en el segle XIII, quan les ciutats van créixer i van aparèixer nous grups socials (artesans, comerciants) que s’escapaven del control dels senyors feudals. • Durant l’edat mitjana la religió va un element molt important. Per això gairebé totes les mostres d’art que tenim d’aquella època tenen un caràcter religiós. A Europa es van succeir dos estils artístics, el romànic i el gòtic.

● Recorda 1. Dates. • Recordes les dates d’aquests esdeveniments? a) El final de l’Imperi romà. b) El final de l’Imperi bizantí. c) L’hègira. d) La coronació de Carlemany. e) El Cisma d’Orient. • Descriu en què consisteix cadascun.

• Quin era el títol de l’emperador bizantí? I de la màxima autoritat de l’islam? 4. Llocs. • De quins imperis van ser capitals les ciutats de Constantinoble, Bagdad, Aquisgrà i Damasc? • Pinta el mapa segons la llegenda.

2. Personatges. • Escriu el segle en què va viure cada personatge. a) Justinià. b) Mahoma. c) Harun al-Rashid. d) Carlemany. • Explica qui va ser cadascun.

Sacre Imperi Regne de França Regne de Castella Corona d’Aragó

3. Conceptes. • Explica les diferències entre: a) Un comte i un marquès. b) Un ulema i un cadi. c) Un camperol lliure i un serf. d) Un mestre, un oficial i un aprenent.

● Explica 5. Explica per què: • Va aparèixer el feudalisme. • Van créixer les ciutats en el segle XIII.

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 67

Unitats 1, 2, 3, 4 i 5 6. Observa el mapa i explica si representa Europa en el segle VI o en el segle XIII. Justifica la resposta.

●● Analitza 10. Explica la rellevància que va tenir el tractat de Verdun per a la història europea. 11. Analitza el poder de l’Església durant l’edat mitjana. • Estudia les diferents facetes del poder de l’Església medieval: a) poder polític; b) poder econòmic; c) poder social; d) poder cultural. • Per tant, durant l’edat mitjana l’Església era poderosa? 12. Com eren les relacions entre un senyor i els camperols que treballaven per a ell?

7. Descriu els mecanismes que van fer servir els reis europeus per augmentar el seu poder a partir del segle XIII.

●●

Aplica

8. Observa l’edifici. Identifica què és i indica’n les parts principals.

• Què donava el senyor als camperols? • Què havien de fer els camperols a canvi? • Què passava amb el molí, la premsa, el forn i el bosc? 13. Compara la societat europea en el segle X i en el segle XIII. Segle X Segle XIII La societat era estamental? On vivia la major part de la població? Les ciutats eren importants? Activitats econòmiques Població: estancada o en creixement Poder del rei Estil artístic predominant

●●● Opina 14. Imagina que som en el segle XII i que ha esclatat una revolta camperola al poble veí. Expressa què pensarien sobre aquesta rebel·lió: 9. Analitza aquests edificis. Digues si són romànics o gòtics i justifica l’elecció.

• • • •

El senyor feudal de les terres on vius. L’abat del monestir. Els camperols que s’han rebel·lat. Els camperols del teu poble.

15. Opina sobre la societat feudal. • Recorda en quins estaments es dividia i quins eren els drets i les obligacions de cadascú. • Recorda què era la servitud. • T’agradaria que la nostra societat s’organitzés d’aquesta manera? Per què?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 68

16. Llegeix el text i respon les preguntes. El totxo amenaça la capital visigoda En aquestes terres, a l’indret conegut amb el nom de Vega Baja, a la riba del Tajo, van començar a aparèixer les primeres restes de la que va ser la capital del regne visigot: murs de cases i de muralles, de basíliques, de palaus, de carrers... El valor de les pedres visigodes dels segles VI i VII s’enfronta ara amb el dels totxos del segle XXI, llestos per construir els 1.300 habitatges públics projectats a la zona. I la troballa ha generat un profunda divisió entre arqueòlegs i defensors del patrimoni històric, d’una banda, i constructors, promotors i administracions públiques, de l’altra. Els historiadors i arqueòlegs coincideixen a fer notar que és el primer cop que apareix una ciutat que mostra la forma de vida urbana dels visigots. «Les troballes poden tenir un valor documental i d’investigació, però no valor monumental», diu Mari Paz González, regidora d’urbanisme. «Cal entendre que la història no es troba només en els monuments, sinó també en els entramats de les edificacions, els carrers, les cases, les habitacions que contenen, les cuines... Importa el conjunt», comenta un arqueòleg.

• A quin descobriment arqueològic fa referència el text? Què s’ha trobat? • De quina època són les restes? • Per què els arqueòlegs, d’una banda, i els constructors i regidors, de l’altra, tenen opinions contraposades? • Cal conservar només les restes que tinguin un valor artístic? Què n’opina la regidora? I l’arqueòleg? • Què n’opines tu? • Què proposaries per solucionar el dilema?

El País, 9 de juliol del 2006. Adaptat

●●● Crea 17. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup investigarà un d’aquests temes i l’exposarà a classe. La ruta de la seda • Què era. • Recorregut. • Productes. • Mitjans de transport.

●●●

Genguis Khan • Qui era. • Quan va viure. • Què va fer. • Mapa dels seus dominis.

Marco Polo • Qui era. • Quan va viure. • Per què és famós. • Obres.

L’alfabet ciríl·lic • Què era. • Per què va sorgir. • Per on es va estendre. • Pervivència.

Tradicions medievals • Carnaval. • El pessebre. • Els Reis d’Orient. • Sant Nicolau.

EN L’ACTUALITAT

Les ciutats europees CIUTATS DEL SEGLE XIV Amb més de 100.000 habitants Entre 40.000 i 100.000 habitants Londres París

Bruges Colònia Gant Praga Brescia Verona Venècia Bolonya Florència Roma Nàpols

Milà Gènova Barcelona Lisboa

Palerm

Constantinoble

18. Observa el mapa de les principals ciutats medievals i compara’l amb un mapa de les principals ciutats d’Europa en l’actualitat. Consulta un atles. • Quines eren les principals ciutats europees a final de l’edat mitjana? • Encara ho són avui dia? Analitza quines continuen tenint influència i quines no. • Estudia el cas de l’Estat espanyol. Quina era la ciutat més gran del territori fa 700 anys? Hi ha grans canvis respecte a l’actualitat?

830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 69

EL RACÓ DE LA LECTURA

Les croades DOCUMENT A Els vostres germans que viuen a l’Orient necessiten la vostra ajuda urgentment [...]. Perquè, com deveu haver sentit, els turcs i els àrabs els han atacat i han conquerit vasts territoris de la terra de Romania [l’Imperi bizantí] [...]. Han matat i capturat molta gent, han destruït les esglésies i han assolat l’Imperi. [...] el Senyor us designa com a heralds de Crist [...] per assistir tan aviat com sigui possible aquells cristians. [...] Tots els que morin pel camí, sigui per mar o per terra, o lluitant contra els pagans, seran absolts de tots els seus pecats. Urbà II en el concili de Clermont (1095)

DOCUMENT B La predicació d’aquests homes per alliberar Jerusalem era tan influent que els habitants de cada regió [...] es van oferir lliurament per a la destrucció. No només la gent ordinària; també reis, ducs, marquesos i altres homes poderosos d’aquest món. Tots van creure que així mostraven la seva lleialtat envers Déu. [...] Les intencions dels homes eren diverses. Alguns cobdiciosos, després d’assabentar-se de les novetats d’Orient, hi van anar per conèixer-les. La resta hi va anar per la pobresa [...]. N’hi va haver alguns que, aclaparats per les deutes, van intentar escapar del servei que havien de prestar als seus senyors; també n’hi va haver d’altres que, esperant el càstig merescut pels seus fets vergonyosos, van buscar una sortida. Anònim, segle XII. Adaptat

DOCUMENT C Els francs van marxar sobre Jerusalem i la van assetjar durant més de quaranta dies. [...] La ciutat va caure el matí del 5 de juliol del 1099. La població va ser passada per l’espasa i els francs van massacrar els musulmans de la ciutat durant una setmana. A la mesquita d’al-Aqsa els francs van exterminar més de setanta mil persones, de devots i ascetes [...]. Allà mateix van robar quaranta canelobres de plata [...] i també un botí enorme. Ibn AL-ATHIR (1160-1233), Història perfecta

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 19. Analitza el context. • En quina data es va escriure cada document? Són fonts primàries o secundàries? • Qui escriu cada document? 20. Relaciona les fonts i estableix els fets. • Elabora un informe sobre les croades. Els fets

Document que aporta la informació

Per què el papa va organitzar la croada Com es premiava els que hi anessin Com es va difondre la croada Quins grups socials hi van anar Quan va durar el setge de Jerusalem Quan va caure Jerusalem 21. Analitza aspectes subjectius. • Document A. Què opina Urbà II dels turcs i els àrabs? Què en destaca? Qui diu que ordena la croada? Creus que és cert? Quina intenció tenia el papa? • Document B. L’autor donava suport a la croada? Pensa que les croades estaven mogudes només per motius espirituals? • Document C. Com anomena els croats? Ens transmet una visió positiva o negativa dels croats? Per què?

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 70

BLOC

Els territoris hispànics en l’edat mitjana Després de la caiguda de l’Imperi romà, a la península Ibèrica es va establir el regne visigot. L’any 711 els exèrcits musulmans van derrotar els visigots i, en poc temps, van conquerir la Península i les illes Balears. Aquest esdeveniment va obrir un nou període històric que va tenir dues grans característiques. En primer lloc, tres cultures van compartir el territori hispànic: la cristiana, la islàmica i la jueva. En segon lloc, entre el 711 i el 1492 van coexistir dos grans espais: el domini islàmic al sud i els regnes cristians al nord. L’extensió de tots dos espais va anar variant al llarg del temps. En aquest context es va produir el naixement dels comtats catalans, a partir dels quals es va formar Catalunya.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 01. Què anomenem al-Àndalus. 02. Les principals fases de la història d’al-Àndalus. 03. Com era Còrdova, la capital d’al-Àndalus. 04. L’economia, la societat i la manera de viure andalusines. 05. Les principals característiques i obres d’art andalusines. 06. La formació dels regnes cristians. 07. L’avenç dels regnes cristians. 08. El regne de Castella: història i manera de viure. 09. Els comtats catalans i la corona d’Aragó: història i manera de viure. 10. L’art medieval hispànic: preromànic, romànic i gòtic.

Què faràs 11. Aprendre tècniques d’estudi, com l’elaboració de quadres cronològics i la comparació mitjançant quadres de doble entrada. 12. Analitzar la pervivència del llegat musulmà als nostres habitatges, ciutats i paraules.

13. Analitzar un procés complex: la formació dels regnes medievals. 14. Detectar similituds i diferències entre els diferents regnes medievals hispànics. 15. Relacionar objectes amb l’època i la civilització corresponents. 16. Estudiar textos d’època. 17. Analitzar les diferències entre una llegenda i la realitat històrica. 18. Aprofundir en el coneixement de la cultura pròpia estudiant-ne els orígens en l’edat mitjana.

UTILITZA AQUEST TRUC ESTUDIARÀS DIFERENTS REGNES QUE VAN ANAR CANVIANT DE NOM, EN NOMBRE I EN EXTENSIÓ. PER AIXÒ ÉS IMPORTANT QUE CONSULTIS ELS MAPES DEL LLIBRE MENTRE ESTUDIES.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 71

PUNT DE PARTIDA

895 de l’hègira (1489-1490) El primer dia d’aquell any, havia pujat de bona hora a l’Alhambra, no pas per anar, com de costum, al petit despatx del divan on redactava les cartes del príncep, sinó per fer, amb alguns notables de la meva família, els compliments de Ras-es-Sana. El majlis, la cort del soldà, que es feia aquell dia a la sala dels ambaixadors, formiguejava de cadis enturbantats, de dignataris amb altes gorres de feltre, verdes o vermelles, de rics negociants amb els cabells tenyits de henna i separats, com els meus, per una clenxa ben traçada. [...] La ciutat estava dividida, igual com ho estava des de feia anys, entre el partit de la pau i el partit de la guerra, i cap dels dos no volia ser del soldà.

• Què és l’Alhambra? • On està situada? • Per tant, en quina ciutat es desenvolupa la història? • Quan tenen lloc els fets? Per què es donen dues dates diferents? • Què signifiquen aquestes paraules: hègira, soldà, cadi, divan, majlis? A quina civilització pertanyien, per tant, les terres on té lloc la novel·la?

Els que volien la pau amb Castella deien: nosaltres som els febles i els Rum [cristians] són poderosos; els nostres germans d’Egipte i del Magrib ens han abandonat [...]; les hortes han estat devastades pels exèrcits i els pagesos es queixen; els camins no són segurs, els negociants no es poden aprovisionar [...]; Boabdil hauria de fer tots els possibles per fer callar els bel·licistes i aconseguir una treva duradora amb els castellans, abans que no arribin a conquistar fins i tot Granada.

• Qui és Boabdil?

Els que volien la guerra deien: l’enemic ha decidit aniquilar-nos d’una vegada per sempre, i no és pas sotmetent-nos que el farem recular. Mireu com han fet esclaus els habitants de Màlaga, després de la seva rendició! [...] Com ho podem evitar, si no és amb la resistència, amb la mobilització, amb la Jihad?

• Quines altres coses coneixes que tinguessin lloc durant l’edat mitjana?

• Què temien els habitants del seu regne? Quines dues posicions s’enfrontaven? • Saps si, finalment, Castella va acabar conquerint el regne de Granada?

• Saps què va passar a Catalunya durant l’edat mitjana?

Amin MAALOUF, Lleó l’Africà

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 72

U N I TAT

Al-Àndalus

1. La història d’al-Àndalus L’any 711, el regne visigòtic va viure una guerra civil entre Roderic i els familiars del rei anterior. Aquests últims van demanar ajuda als musulmans, que ja dominaven el nord de l’Àfrica. El governador d’aquesta zona, Musà ibn Nusayr, i el seu general Tariq ibn Ziyad van travessar l’estret de Gibraltar amb les seves tropes i van derrotar l’exèrcit de Roderic a la batalla de Guadalete (711). Però Musà i Tariq no van tornar el poder als visigots. En només quatre anys, els seus exèrcits van ocupar la major part de la Península. Els exèrcits musulmans van trobar poca oposició: la noblesa visigòtica estava desunida i la població es va mostrar indiferent a la invasió (doc. 2). Els musulmans van conquerir gairebé tota la Península, però aviat van abandonar els territoris situats al nord del Sistema Central, a causa del clima fred, i van anomenar al-Àndalus les terres que tenien sota el seu poder (docs. 1 i 2). Al-Àndalus va passar a estar governada per un emir o governador, dependent del califat de Damasc, i Còrdova va esdevenir la capital del territori. L’emirat independent Com hem vist en la unitat 1, l’any 750 els abbàssides van aconseguir el poder de l’islam i la família Omeia va ser assassinada. Només un dels seus membres, el jove Abderraman, va aconseguir escapar i arribar a la península Ibèrica, on va aconseguir el poder. Abderraman I es proclama Batalla de Guadalete emir de Còrdova

Últim califa de Còrdova

EMIRAT I CALIFAT DE CÒRDOVA 711

756

L’any 756 es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. El títol d’emir independent significava que els governadors d’al-Àndalus deixaven d’obeir el califa, tot i que van continuar reconeixent-ne l’autoritat religiosa. Els primers temps de la història d’al-Àndalus van ser turbulents. Els emirs es van enfrontar a les incursions militars dels francs i dels cristians que s’havien refugiat al nord, i també es van produir un gran nombre de revoltes internes. El califat de Còrdova Abderraman III va heretar el tron l’any 912. Els primers anys del seu regnat va aconseguir sufocar les insurreccions internes i les incursions cristianes. Les victòries li van donar una gran autoritat i Abderraman III es va intitular califa l’any 929, Aquest títol significava que Abderraman III, a més de dirigir el govern, també era la màxima autoritat religiosa del seu regne. El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història d’al-Àndalus (doc. 3). El califa era auxiliat en el govern per l’hagib, el primer ministre, i pels visirs, una mena de ministres. Els valís dirigien les províncies i les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mèrida. L’any 976 va arribar al califat Hixam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar en mans d’un general brillant, Almansor, que va fer més de cinquanta ràtzies contra els regnes del nord. Les ràtzies eren campanyes de saqueig, per recollir botins i fer presoners. Batalla de Las Navas de Tolosa

REGNES DE TAIFES I IMPERIS NORD-AFRICANS 1031

Fi d’al-Àndalus. Els cristians conquereixen Granada

REGNE NASSARITA DE GRANADA 1212

1492

Inscripció nassarita Almansor

Doc. 1. Les etapes d’al-Àndalus.

La Giralda de Sevilla era l’antic minaret de la gran mesquita de la ciutat.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 73

Batalla de Covadonga

ma r C a n t à b ric

Narbona

Oviedo Amaya Astorga

Batalla de Roncesvalls

Palència

Saragossa

Osca Saragossa Calataiud Tortosa Albarrassí

Guadalajara Talavera

Toledo

Conca

Mèrida

Toledo Lisboa Badajoz Còrdova Còrdova

Batalla de Guadalete Cadis Medina Sidonia

Ceuta

Tariq Ibn Ziyad 711-714 Musà Ibn Nusayr 712-714 Expedicions ultrapirinenques

Úbeda Múrcia

Palma

Dénia Alacant

Baeza Vera ra Sevilla Cartagena e r t i Màlaga Granada Almeria ed

Algesires

Territoris cristians independents

r ma Territori cristià

Línia principal de la resistència cristiana

Doc. 2. La conquesta musulmana de la península Ibèrica.

València Alzira Xàtiva

Mèrida

Territori musulmà

Doc. 3. El califat de Còrdova.

PATRIMONI

Còrdova Amb més de 100.000 habitants en el segle X, Còrdova va ser la ciutat europea més gran durant l’edat mitjana.

Doc. 4. Traçat original de la mesquita, anterior a les ampliacions successives.

La mesquita de Còrdova és un dels edificis més bells i valorats del món musulmà. Va ser construïda per Abderraman I vers l’any 784 sobre l’antiga església cristiana de San Vicente i ampliada posteriorment. La sala de les pregàries està formada per dinou naus que ocupen un gran rectangle de 180 per 130 metres. Les naus estan separades per 850 columnes de granit, jaspi o marbre, que sostenen dos pisos d’arcs de ferradura i li confereixen un majestuós aspecte que recorda, d’alguna manera, els boscos de palmeres del desert. Quan els cristians van conquerir Còrdova, la van convertir en catedral, i s’hi van anar fent diverses reformes. En el segle XVI es va destruir una part de l’interior per bastir-hi una catedral i, posteriorment, el minaret va quedar tancat en un campanar cristià. 1. ● Observa. • Distingeix en la mesquita de Còrdova les parts principals de qualsevol mesquita. Doc. 5. Interior de la mesquita.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 74

Els regnes de taifes mar Cantàbric

Després de la mort d’Almansor, les lluites van arrasar al-Àndalus. Com a resultat, l’any 1031 el califat es va dividir en un gran nombre de regnes o taifes. Destacaven els regnes de Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa. La desunió va afeblir al-Àndalus i les taifes van ser fustigades constantment pels regnes cristians del nord. Per evitar els atacs, les taifes pagaven paries (tributs) als reis cristians.

Saragossa

Alacant Còrdova Sevilla

Però l’empenta militar dels regnes cristians era cada vegada més gran. El 1085, Toledo va passar a mans cristianes. Atemorits, els musulmans van demanar ajuda als almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord de l’Àfrica, amb capital a Marràqueix.

Jaén

Múrcia

Granada Almeria

r er

r Territori cristià Territori musulmà Cap a l’any 1100 Cap a l’any 1200 Cap a l’any 1300

Almoràvits i almohades Els almoràvits van passar a la península Ibèrica per frenar l’avenç cristià, van posar fi als regnes de taifes i van tornar a unificar al-Àndalus.

Palma

València

Doc. 6. El retrocés d’al-Àndalus.

ACTIVITATS

El 1147 els almoràvits van ser substituïts en el poder per un altre poble berber, els almohades. Els almohades van llançar una ofensiva general contra els regnes cristians. Només la unió dels exèrcits cristians va permetre frenar els almohades en la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. Després d’aquesta derrota, l’Imperi almohade es va desintegrar i els cristians van conquerir gairebé tot al-Àndalus (doc. 6).

2. ● Comprèn els conceptes. • Què signifiquen aquestes paraules àrabs: al-Àndalus i hagib? • Quina diferència hi ha entre un emir i un califa? • Què signifiquen aquests adjectius: andalusí, nassarita? • Què vol dir que el regne nassarita era vassall de Castella?

El regne nassarita de Granada

3. ●● Interpreta els documents. • Document 2. On van desembarcar els exèrcits musulmans que van conquerir la Península? En quina direcció van avançar? Per quines ciutats van passar? Quant temps van tardar a completar l’avenç? Per què van tardar tan poc? • Document 3. Quines terres ocupava al-Àndalus durant el califat? Com es governaven aquestes terres? Qui vivia al nord de la Península? • Document 6. Com va evolucionar al-Àndalus des del segle XII?

El regne de Granada es va convertir en l’últim territori musulmà a la Península, S’estenia per les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis. Estava governat per la família dels Nasr, d’on ve el terme nassarita. El regne nassarita era molt feble. Durant gairebé dos segles i mig, va ser vassall de Castella. Els governants granadins havien de pagar un tribut als reis castellans i ajudar-los en cas de guerra. La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns van afeblir el regne i van acabar facilitant la conquesta cristiana, duta a terme pels Reis Catòlics el 1492.

4. ●●● Organitza la informació. • Elabora una línia del temps amb les diferents etapes de la història d’al-Àndalus i els esdeveniments principals.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 75

PATRIMONI

L’Alhambra i el Generalife L’Alhambra era el palau dels reis nassarites. Va ser construït al llarg dels segles XIV i XV sobre el turó de Sabika. S’hi distingeixen dos espais: • L’espai públic era la part del palau en què el rei exercia les funcions de govern. S’ordena al voltant de tres patis paral·lels: el de Machuca, el del Cuarto Dorado i el de Comares o dels Arrayanes. • Les dependències privades formaven part de la zona del palau on vivien el rei, la seva família i els servents. Es disposaven al voltant del pati dels Lleons, que rep aquest nom per la famosa font que hi destaca. A l’est, a la volta de la sala dels Reis, hi ha pintures dels monarques nassarites.

Doc. 7. El pati dels Lleons.

El palau del Generalife va ser construït per Muhammad VII. Era una finca d’esbarjo ubicada en una de les faldes del proper Cerro del Sol. Les dependències del Generalife s’estableixen al voltant del pati jardí de la Sèquia.

Doc. 9. Esquema de l’Alhambra.

Doc. 8. El pati de la Sèquia, al Generalife.

5. ● Observa la fotografia de la pàgina 71. • Descriu l’aspecte exterior de l’Alhambra. Amb quin material es va construir? Quin aspecte té, molt decorat o molt auster? • Què sembla, un palau o una fortalesa? Per què? • Observa les fotografies de l’interior que tens en aquesta pàgina. Com està decorat?

Doc. 10. Mirador de Lindaraja.

6. ●●● Busca informació a Internet. • Busca fotografies d’altres parts de l’Alhambra. • Una d’aquestes sales s’anomena dels Abenserraigs. Per què rep aquest nom?

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 76

2. Una economia pròspera La major part de la població d’al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies. • Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció. • Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació. En les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colorants i el treball de la seda eren les manufactures més destacades (docs. 14-17). Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt actiu. Els productes artesans andalusins es venien en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis comercials s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el dirhem de plata (docs. 12 i 13).

Doc. 11. La caravana, miniatura musulmana del segle XIII.

Doc. 12. Dinar d’or de l’etapa del califat.

Doc. 13. Dirhem de plata encunyat a Còrdova.

Artesania o art?

A FONS

Els artesans musulmans van assolir un bon mestratge en l’elaboració d’alguns productes que en molts casos van donar origen a veritables peces d’art.

Doc. 14. Càntir de metall.

Doc. 15. Enquadernació d’un llibre.

Doc. 16. Plat de ceràmica.

Doc. 17. Bagul de fusta.

També s’elaboraven magnífics mobles i paravents amb fusta, i es feien unes enquadernacions excel·lents en cuir.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 77

3. Una societat desigual Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a al-Àndalus. Al principi, només alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions.

DRETS HUMANS

Les dones

El grup més poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències. • Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern. • Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys beneficis, i per això es van revoltar algunes vegades. La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos. • Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’islam. Alguns ho van fer perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos. • Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impostos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nord, fugint de les persecucions. • Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població. Doc. 18. Dones musulmanes.

ACTIVITATS 7. ●● Interpreta el text. • Per què diem que al-Àndalus tenia una economia pròspera i avançada? • Per què la societat andalusina era diversa? 8. ●●● Organitza la informació. • Dibuixa una piràmide social andalusina i situa-hi de manera ordenada cada grup social. a) Jueus. d) Berbers. b) Àrabs. e) Mossàrabs. c) Muladins. • Justifica l’ordre en què has situat cada grup. • Escriu una petita explicació sobre les característiques de cadascun dels grups socials d’al-Àndalus. • Com creus que era la manera de viure de cadascun d’aquests grups?

En la cultura islàmica, les dones eren considerades una de les propietats més valuoses d’un home. Per això havien de ser vigilades i amagades. L’Alcorà permetia a cada home tenir fins a un màxim de quatre esposes, a les quals havia de protegir i tractar de la mateixa manera. Abans de casar-se, les dones estaven supeditades a l’autoritat dels seus pares, i un cop casades, a la dels seus marits. Havien d’obeir l’espòs i tenir cura dels fills i de la casa, de la qual no podien sortir soles sense permís. L’educació estava reservada als nois, que llegien l’Alcorà i aprenien a escriure i a calcular a les mesquites.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 78

4. Un món urbà Tot i que la majoria de la població vivia al camp, a al-Àndalus les ciutats tenien una gran importància, ja que eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural. Cordova, per exemple, tenia uns 100.000 habitants. Era una ciutat molt gran en comparació amb les que hi havia a la resta de l’Europa occidental. Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i tenien diverses portes que es tancaven a la nit. La part principal de la ciutat era la medina o ciutat vella, en la qual hi havia els edificis més destacats. El més important era l’aljama o mesquita principal, al voltant de la qual girava la vida religiosa de la ciutat. També hi havia altres mesquites més petites distribuïdes per altres zones de la ciutat (doc. 19).

Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven autèntics laberints. Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris més populars, on s’instal·laven els tallers dels artesans. El centre de la vida política era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris. La vida social i econòmica es desenvolupava al voltant del soc o mercat. Els comerciants guardaven les mercaderies en grans magatzems, coneguts com alfòndecs, des d’on es distribuïen als comerços locals. En moltes ciutats espanyoles es conserven restes de la ciutat musulmana.

Alcàsser AlquerIa

Aljama

Soc

Banys Alfòndec

Muralla

Doc. 19. Reconstrucció d’una ciutat islàmica medieval.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 79

5. El llegat cultural

GLOSSARI Arcs.

A al-Àndalus va florir una cultura esplèndida. L’apogeu va començar a partir del segle X, gràcies a l’obra del califa Hakam II, que va reunir una biblioteca que va arribar a tenir 400.000 volums. Entre els intel·lectuals van destacar el musulmà Averrois i el jueu Maimònides. El llegat andalusí és profund en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els habitatges i la gastronomia del sud i l’est de l’Estat espanyol no s’expliquen sense aquest influx andalusí. I l’empremta també és important les llengües peninsulars: per exemple, s’estima que unes 10.000 paraules catalanes tenen un origen àrab.

Ferradura.

Polilobulat.

Cúpula.

6. L’arquitectura L’ art també va florir de manera excepcional, especialment l’arquitectura. La pintura i l’escultura es van usar essencialment per decorar els fabulosos edificis que construïen, ja que els permetia recobrir les parets, els sostres i les columnes, o compondre fonts i altres elements per decorar els jardins i els patis.

Motius decoratius.

L’ arquitectura islàmica té unes característiques particulars: • Es construïa amb materials pobres i poc duradors, com ara maons i guix. • Aquests materials, però, es recobrien amb una decoració abundant i molt bella, que els donava una aparença de gran riquesa. L’islam prohibeix representar animals i persones. Per això, per decorar usaven motius geomètrics* i vegetals*. Un altre tipus de decoració era la cal·ligrafia*, que és molt bonica i artística. Cobrien els murs amb textos de l’Alcorà, poemes i lloances. • La preocupació per crear ambients agradables i frescos va donar lloc a espais en els quals abundaven jocs de llum i ombra que s’aconseguien per mitjà de l’ús de vidrieres, gelosies i reflexos a les rajoles. A més, el gust per l’aigua es materialitzava en fonts, piscines, cascades, etc. • Els edificis musulmans se sostenien sobre columnes, pilars i diferents tipus d’arcs, com ara els arcs de ferradura* i els polilobulats*. A vegades aquests elements eren tan nombrosos que formaven autèntics boscos. • Generalment, els edificis es cobrien amb sostres plans i de fusta, tot i que també usaven cúpules*, que van arribar a ser decorades amb gran riquesa. Els edificis públics més abundants van ser les mesquites, però també es van construir palaus, castells i banys.

Geomètric.

Vegetal.

Cal·ligràfic.

ACTIVITATS 9. ●● Interpreta el text. • Per què diem que al-Àndalus era un món urbà si la majoria de la població vivia al camp? 10. ●● Interpreta els documents. • Documents 7-17. Observa les fotografies i enumera les característiques típiques de l’art musulmà que hi vegis.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 80

7. L’islam a Catalunya L’arribada de l’islam a Catalunya es produeix en el mateix context de crisi de la monarquia visigòtica que va permetre la ràpida penetració en el conjunt de la península, a partir de l’any 711. En canvi, des d’un primer moment, la presència musulmana als territoris que actualment formen Catalunya va ser més inestable que a d’altres indrets a causa al caràcter fronterer de la zona. Les ciutats van tenir actituds diverses davant l’avenç dels exèrcits musulmans: mentre Lleida arribava a un acord amb els invasors, Tarragona va oferir una tenaç resistència i va ser durament castigada pels assaltants, fet que els va facilitar la negociació en altres llocs. Barcelona va ser conquerida el 716 i, una mica més tard, es va completar la presa de tot el regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al nord dels Pirineus. Les avantguardes musulmanes van fer diverses incursions dins els territoris francs, fins que Carles Martell els va deturar a la batalla de Poitiers (l’any 732).

En el moment de la conquesta la major part de la població hispanovisigòtica va romandre i es va adaptar als nouvinguts, la major part dels quals eren pobladors berebers, procedents del nord d’Àfrica i constituïen nuclis poc nombrosos. Una part de la població autòctona es va convertir a l’islam per gaudir dels avantatges fiscals que el fet comportava. Els cristians (mossàrabs) i els jueus van conservar els seus drets culturals i religiosos, a canvi del pagament de tributs. Una altra part, la menys nombrosa, va buscar refugi a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània conquerida pels francs. En aquestes zones les relacions eren fluïdes, alternant-se llargs períodes de pau, on destacaven els intercanvis econòmics i culturals, amb les ràtzies, o incursions militars de saqueig.

A partir d’aquest moment, la frontera d’al-Àndalus va retrocedir constantment, i es va fixar, durant la segona meitat del segle VIII, al voltant dels Pirineus. A l’inici del segle IX, després que els francs conquerissin Girona i Barcelona, la frontera es va estabilitzar seguint el curs del riu Llobregat. Aquesta línia es va mantenir fins a la conquesta cristiana de totes les terres ocupades pels musulmans als territoris de l’actual Catalunya, durant el segle XII. L’organització del territori i la societat Tot i tractar-se de terres allunyades dels centres més importants del poder polític andalusí, com ara Còrdova, l’organització del territori es va efectuar d’acord amb criteris polítics i administratius semblants a d’altres territoris d’al-Àndalus. Durant els períodes de l’Emirat i el Califat, la població es va agrupar al voltant de ciutats fortificades, que devien garantir la defensa de l’extensa frontera i que formaven part d’una àmplia zona governada des de Saraqusta (Saragossa). Més tard, durant els regnes de taifes, algunes de les ciutats més importants, com ara Turtuixa (Tortosa), Làrida (Lleida) i Madinat Balají (Balaguer), van assolir un poder polític propi i van controlar la població d’àmplies zones sota el seu domini.

Doc. 20. El Castell de Miravet, formava part del conjunt d’importants defenses musulmanes construïdes al llarg de la línia de les terres de l’Ebre, formada per ribbats, ràpites (recintes fortificats). El seu nom prové de muràbit, monjo guerrer.

830900 _ 0070-0109.qxd

25/1/08

15:46

Página 81

El llegat cultural islàmic a Catalunya La zona nord dels territoris de l’actual Catalunya (la Catalunya Vella) va estar relativament poc temps sota domini musulmà abans de l’arribada dels francs, mentre que la zona al sud del riu Llobregat, i sobretot les terres de l’Ebre, van tenir una presència musulmana més estable. Aquest fet es nota, per exemple, en els nombrosos topònims d’origen àrab que es mantenen en aquesta zona. Alguns autors afirmen que el mateix terme Catalunya prové dels mots àrabs Qa (castell) Talunya, una fortificació propera a Lleida, que per extensió donava el nom al conjunt de les terres que s’estenien més enllà. Els musulmans van adaptar les ciutats d’acord amb el model islàmic i va difondre una arquitectura complexa. Van introduir tècniques agrícoles pròpies: el regadiu amb una tecnologia hidràulica innovadora com la sínia i conreus com l’arròs, el safrà i els dàtils. Van difondre les seves tècniques comercials i van estendre l’ús de la seva moneda. A més, el caràcter fronterer dels territoris que hi ha entre l’Ebre i el Pirineu va afavorir els intercanvis culturals. De fet, una bona part dels coneixements de la civilització islàmica van passar al món cristià a través del que avui és Catalunya.

A FONS

Doc. 21 Castell de la Suda, antiga fortificació islàmica a la ciutat de Tortosa.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Què significa ràtzia? Quina diferència hi ha amb conquesta? A quina zona dels territoris de l’actual Catalunya hi va haver ràtzies?

Narbona

la Seu d’Urgell

Girona

Balaguer

Lleida Barcelona

Màxima extensió musulmana entre els anys 759 i 768

mar Tortosa

Mediterrani

Màxima extensió musulmana entre els anys 768 i 785 Màxima extensió musulmana entre els anys 785 i 801 Màxima extensió musulmana des del 801 fins al s. XII

12. ● Interpreta el text. • Quina zona dels territoris de Catalunya va tenir una implantació musulmana més estable? • Quines ciutats van destacar en aquesta època, per les fortificacions i el poder polític, als territoris propers a l’Ebre? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 22. En quins períodes es pot dividir la presència islàmica a Catalunya? 14. ●●● Reflexiona. • Quines van ser, segons la teva opinió, les aportacions islàmiques més importants a la cultura catalana medieval?

Doc. 22 Diverses fases de la presència musulmana.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 82

Activitats Elaborar un quadre cronològic d’al-Àndalus El quadre cronològic permet sintetitzar els aspectes més importants d’una època de la història i ordenar-los en els períodes principals. Per això, és una eina molt útil per estudiar i repassar.

Perquè aquests quadres siguin profitosos només hi has de recollir les dades més importants i escriure-les de manera esquemàtica.

15. ●● Copia aquest quadre cronològic sobre al-Àndalus i completa’l. Data Conquesta i emirat

Fets

Art

Economia

• 711: invasió •

Societat • Àrabs i berbers són els grups dominants.

Califat

• La resta s’organitza per criteris religiosos: muladins, mossàrabs i jueus.

Regnes de taifes Almoràvits i almohades Regne nassarita

16. ●●● Observa el quadre i respon la pregunta. • Per què els apartats d’economia i societat no s’han subdividit per etapes?

Estudiar un cas: l’habitatge andalús 17. ●● Observa les fotografies i descriu els elements següents. • L’aspecte dels murs. • El nombre de finestres i balcons. • L’organització interior de l’habitatge. 18. ●● Explica per quines raons creus que les cases tradicionals andaluses s’assemblen a les cases islàmiques. Habitatges tradicionals de Las Alpujarras, a Granada.

Casa tradicional andalusa a Còrdova.

830900 _ 0070-0109.qxd

25/1/08

15:46

Página 83

Analitzar la pervivència de la ciutat andalusina a la Còrdova actual c.

ña ue n Sa te c. llan Bri el

av Las Ermitas

Me jo r

Pedroches Campiñuela Baja

an a

polígon industrial Chinales polígon industrial Levante

parc de Figuerola

d dri Ma de

Andalusi de a a. cr

polígon El Santuario

del Río

ia to v

Centre històric

d’A nd alu sia

indústria metal·lúrgica escola universitària d’infermeria

Cá d iz

Palma cra. a

. cra

19. ●● Observa els plànols. • A quin lloc de la ciutat hi ha la zona andalusina? • Els carrers d’aquesta zona es corresponen amb les característiques de la ciutat musulmana? • Quins monuments i llocs cordovesos creus que procedeixen del període musulmà? • Analitza els noms. Hi ha algun barri que pervisqui des de llavors? • Saps qui vivia en aquests barris? Creus que encara hi deuen viure? 20. ●● Observa la fotografia. • Com són les cases del centre, altes o baixes? • Quin edifici destaca?

Investigar topònims i paraules d’origen àrab 21. ●●● Llegeix la taula i fes les activitats. • Busca paraules que comencin per alen tota la unitat i investiga si són d’origen àrab.

Arrel àrab Significat Alqalat Castell

• Agafa un mapa de carreteres. Cerca a l’índex de topònims llocs l’origen dels quals pugui ser d’arrel àrab.

Allaqqat Assaqya Beni

Tenalla Irrigadora Fill de

• Investiga en un diccionari, en la lletra a, altres paraules que creguis que són d’origen àrab.

Gabal

Muntanya

Aljúbbah Madinat

Aljub Ciutat

Wad

Riu

• Explica quin és el terme àrab original del qual procedeixen i indica’n el significat. • Entra a Internet, en un cercador, i escriu «paraules d’origen àrab». Anota els resultats de la cerca.

Exemples Alcalá de Henares Alcoletge Alicates Sèquia Benicàssim Benifallet Gibalcolla Gibraltar Aljub Medinyà Medina del Campo Guadalquivir, gual

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 84

U N I TAT

Els regnes cristians hispànics

1. Els nuclis de resistència cristiana 2. La formació del regne asturià i lleonès

Després de la conquesta musulmana, les úniques zones que no van quedar sota el domini musulmà van ser les àrees cantàbriques i pirinenques, al nord de la Península. Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en aquestes zones. Aquest va ser l’origen dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la Península entre els segles VIII i IX: • A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès (doc. 1). • Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans (doc. 8). Els regnes cristians van coexistir durant vuit segles amb al-Àndalus. Tots dos espais van comerciar i van intercanviar coneixements, però també es van disputar pel territori peninsular.

El regne d’Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII (doc. 2). L’any 718 els visigots refugiats a la serralada Cantàbrica van triar com a rei Pelagi. Aquest rei es va enfrontar als musulmans en la batalla de Covadonga (722), una escaramussa de resultat incert, però que li va permetre consolidar el poder de què disposava. La cort es va establir a Oviedo. Els reis asturians van anar ampliant les terres. Vers l’any 800 el regne d’Astúries comprenia des de Galícia, a l’oest, fins a Àlaba, a l’est. En el segle IX, moltes ciutats, com Burgos, Zamora o Coïmbra, es van incorporar al regne. La màxima expansió va coincidir amb el regnat d’Alfons III (866-910). En el segle X la capital del regne es va traslladar a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó. m a r

A S T Ú R I E S

Covadonga

M iñ

R E G N E

riu

Lleó

D E

Ebr

N A V A R R A

G A

Lugo

A T L À N T I C

Cangas de Onís

Oviedo

Santiago de Compostel·la

O C E À

C a n t à b r i c

Astorga

Sahagún

ri u

Tuy

Burgos

L L E Ó

Límits del comtat de Castella

Zamora

Batalla ri u

Porto

Frontera amb l’islam

Toro

riu

Simancas

Due

C A L I F A T

D E

Osma

C Ò R D O V A

Doc. 1. El regne asturià i lleonès. Presa de Lleó Batalla de Covadonga

Inici de les campanyes d’Alfons I

Trasllat de la capital del regne a Oviedo

Regnat d’Alfons III

Revolta de Ferran González

R E G N E R E G N E

D E

L L E Ó

D ’ A S T Ú R I E S COMTAT AUTÒNOM DE CASTELLA

700

722

739

800 808

856 866

Doc. 2. L’evolució del regne asturià i lleonès (segles VIII-XI).

900

910

943 951

1000

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 85

3. El naixement de Castella En l’època del califat de Còrdova, Lleó va patir les incursions musulmanes i va aturar l’expansió. Al mateix temps, Castella, la regió oriental del regne, es va independitzar (doc. 2). Castella era la zona de defensa enfront de les incursions musulmanes procedents de la vall de l’Ebre. Estava dividida en comtats, que es van mantenir sota l’autoritat del comte Ferran González (930970). Ferran González va governar de manera independent des de l’any 951, tot i que continuava sent vassall dels reis de Lleó. Però la progressiva decadència lleonesa des de finals del segle X va fer augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Al final, el 1035 Castella es va convertir en un regne propi.

ACTIVITATS 1. ●● Interpreta els documents. • Document 1. En quines regions es dividia el regne asturià i lleonès? Quines eren les ciutats principals? • Document 2. Quines etapes es distingeixen en la història del regne asturià i lleonès fins al segle XI? Quins monarques van destacar? Per què? Quan va tenir lloc la independència de Castella? • Document 4. Què eren els beats? Qui els feia? 2. ●●● Reflexiona. • Per què els cristians es van instal·lar en zones muntanyoses?

PATRIMONI

L’art asturià Entre els segles VIII i X, a Astúries es va desenvolupar un art original, l’anomenat art asturià. Les restes més interessants es troben a Oviedo i als seus voltants. Es tracta de petites esglésies de pedra, com San Miguel de Lillo o San Julián de los Prados. Però sens dubte, l’edifici més conegut és Santa María del Naranco, que va ser construïda com a palau, tot i que posteriorment es va utilitzar d’església. L’art asturià va destacar també per l’orfebreria. En són exemples importants la creu de la Victòria, la creu dels Àngels i l’arqueta de les Àgates.

Doc. 3. Exterior de Santa María del Naranco (prop d’Oviedo, Astúries).

L’art mossàrab A l’interior dels regnes cristians va sorgir en el segle X un estil artístic anomenat mossàrab, perquè el van desenvolupar els mossàrabs fugits d’al-Àndalus.

Doc. 4. Pàgina del Beat de Liébana. Els beats eren uns manuscrits religiosos, fets per monjos, amb il·lustracions de gran bellesa, com els Comentaris a l’Apocalipsi del beat de Liébana, de qui prenen nom aquestes obres.

L’interior de les esglésies té un aspecte oriental, ja que s’utilitzen arcs de ferradura i capitells que recorden l’art musulmà. L’església de San Miguel de Escalada (Lleó) n’és el millor exemple. També són característics de l’art mossàrab els beats, uns manuscrits religiosos amb il·lustracions molt belles, com la famosa obra del beat de Liébana.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 86

4. De la Marca Hispànica

als regnes i comtats pirinencs La regió pirinenca va formar part de l’imperi carolingi. Allà, Carlemany va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats, la missió dels quals era protegir l’imperi de l’avenç musulmà. En el segle IX l’Imperi carolingi es va dissoldre i aquestes regions es van independitzar. Es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans (docs. 8 i 9). La creació del regne de Navarra Al principi del segle IX, el comte Ènnec de Pamplona, dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplona. Va ser l’origen del regne de Pamplona, que més endavant es va anomenar regne de Navarra (doc. 5). A partir del segle X, la dinastia Ximena va governar a Navarra i va aconseguir estendre la seva influència per la Rioja i Àlaba. El moment de més esplendor va ser el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035), que va arribar a ser el rei cristià més poderós de la Península. Va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó. Però el regne es va fragmentar quan ell va morir (doc. 6). Els comtats d’Aragó Més tard que a Navarra, la família del comte Asnar va aconseguir la independència per al comtat d’Aragó.

Doc. 5. El castell d’Olite (Navarra). Va ser la residència dels reis navarresos. L’edifici que es veu actualment es va construir en el segle XIV.

Sanç III el Gran (1000-1035) • • • •

Rei de Pamplona Comte d’Aragó (Sanç II) Comte de Ribagorça i Sobrarb (Sanç I) (1018-1035) Comte de Castella (Sanç II) (1029-1035)

CASTELLA I LLEÓ

PAMPLONA

ARAGÓ

SOBRARB RIBAGORÇA

Ferran I (1035-1065)

Garcia IV, dit el de Nájera (1035-1054)

Ramir I (1035-1063)

Gonçal (1035-1044)

Sanç II (1065-1072)

Sanç IV, dit el de Peñalén (1054-1076)

Alfons VI (1072-1109)

Sanç Ramires (1076-1094)

Ramir I d’Aragó (1044-1063)

Sanç Ramires (Sanç III d’Aragó) (1063-1094)

Doc. 6. L’herència de Sanç III el Gran.

L’any 922 Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III, el 1035. Els comtats catalans Els reis francs també van organitzar en comtats un territori a les dues vessants dels Pirineus oriental, que en conjunt seria conegut més tard, amb el nom de Catalunya Vella. Al començament, els comtes eren d’origen franc i tenien uns poders administratius amplis, s’ocupaven de la justícia i d’organitzar la defensa del territori. En època de Guifré el Pilós, l’iniciador del Casal de Barcelona, van ser substituïts per membres de la noblesa local que, cap el segle X, es van consolidar com un poder independent dels reis carolingis.

Doc. 7. El monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Va ser fundat per Guifré el Pelós.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 87

Regne de Navarra i comtats aragonesos

Comtats catalans

DAN

BESALÚ

CER

LL GE UR

Frontera amb l’islam

RÇA

LLA

AGO RIB

B RAR SOB

IES

Calahorra

ROSSELLÓ

PÚR

ARAGÓ

Jaca

Territoris musulmans

Perpinyà

Pamplona

N A V A R R A

Girona

BARCELONA

Barcelona

C A L I F A T D E

mar

C Ò R D O V A

Mediterrani

M A R C A

H I S P À N I C A

803 Ènnec Aritza aconsegueix la independència de Navarra

800

820 Asnar Galindo aconsegueix la independència d’Aragó

Regnat de Sanç III el Gran Unió de Navarra 970 i Aragó 1035 1000

NAVAR RA

AR A G Ó

1035

1076 Aragó s’independitza de Navarra

988 Els comtats catalans s’independitzen del rei franc 850

900

950

1000

Doc. 8. Els territoris cristians als Pirineus, al final del segle X.

1050

Unió de Navarra Separació 1134 d’Aragó i Navarra i Aragó 1118 Conquesta de Saragossa Unió d’Aragó i els 1137 comtats catalans

C OM T A T S C A T AL AN S 1100

1150

Doc. 9. L’evolució dels territoris cristians als Pirineus (segles VIII-XII).

5. L’organització dels territoris cristians

El rei tenia la màxima autoritat. Prenia les decisions polítiques i dirigia l’exèrcit. La cort era ambulant, és a dir, els consellers del rei es traslladaven allà on s’establia el monarca. La guerra era una pràctica habitual. Al regne asturià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses per defensar el territori. A la zona pirinenca, la situació de guerra contínua va mantenir el prestigi dels nobles i els caps militars, als quals s’encarregava el control de les terres repoblades per ser defensades. No hi havia un exèrcit permanent, sinó que els guerrers es vinculaven al rei per mitjà del vassallatge. Els territoris conquerits van ser poblats amb pagesos lliures als quals els reis reconeixien la propietat de les terres on s’instal·laven. Aquests pagesos practicaven una agricultura que només era capaç de produir el que les famílies necessitaven per mantenirse. Per això el comerç gairebé va desaparèixer.

ACTIVITATS 3. ● Comprèn els conceptes. • Què era la Marca Hispànica? 4. ● Busca les idees principals. • Quins territoris es van formar a partir de la Marca Hispànica? 5. ●● Interpreta els documents. • Document 6. a) Qui va ser Sanç III el Gran? b) Què va passar amb els seus territoris quan va morir? • Document 8. a) Quins territoris cristians es van diferenciar als Pirineus? b) Quins eren regnes? Quins eren comtats? c) Quins eren els comtats catalans? Qui els governava inicialment? d) Quan van començar a ser governats per membres de la noblesa local? • Document 9. Descriu breument l’evolució dels regnes de Navarra i Aragó i dels comtats catalans.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 88

6. L’avenç dels regnes cristians

7. Les tres cultures

L’avenç fins al Duero

Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els musulmans, els cristians i els jueus. El més habitual era que aquests grups no s’integressin: vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis.

Durant els segles IX i X els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del riu Duero. Aquesta zona no interessava als musulmans i havia quedat gairebé deserta. L’avenç cristià no va ser militar; es va basar en la colonització de la terra per grups de pagesos que van formar petits llogarets. La conquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre L’any 1031 el califat de Còrdova es va dissoldre i al-Àndalus es va dividir en regnes de taifes. Els regnes cristians van aprofitar la feblesa de les taifes per expandir-se cap al sud (doc. 11).

Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars (doc. 12) eren musulmans que romanien en territori cristià. Els reis cristians es comprometien a respectar-ne els costums. Però la situació va empitjorar a partir del segle XIII i molts van emigrar a Granada. L’ altre grup era el dels jueus. Les relacions amb la resta de la població van ser tenses, sobretot des del segle XIV, i sovint van ser perseguits.

Per evitar atacs, els regnes musulmans pagaven paries (tributs). Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del riu Tajo. A l’est, Aragó va aconseguir conquerir Saragossa i Terol, mentre que els comtats catalans es van expandir cap al sud, i van ocupar els territoris entre el Llobregat i l’Ebre i les zones interiors de Lleida, que es van repoblar i van començar a ser conegudes com a Catalunya Nova.

951 Independència del comtat de Castella

Ferran González.

C 1000

A 1038 Ferran I, comte de Castella, annexa Lleó als seus territoris

Després de conquerir un territori, aquest es dividia en circumscripcions, dominades per una ciutat o vila, que feia de capital, i nombrosos llogarets que en depenien. Per afavorir l’emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles.

1143 Independència de Portugal

1050

1100

1135 Alfons VII es corona emperador

L A

1230 Unió definitiva de Castella i Lleó

1273 Creació de l’Honrado Concejo de la Mesta

La conquesta de la vall del Guadalquivir, la costa mediterrània i les Balears

L’ escassetat de pobladors va convertir en grans senyories bona part de tot aquest territori. Aquestes terres eren treballades majoritàriament per serfs.

1200

Tanmateix, hi va haver territoris en què la repoblació va ser lenta, com la Manxa i les muntanyes de Terol. Els reis van lliurar aquestes terres a ordes militars, que hi van formar grans senyories.

El 1212 la derrota musulmana a la batalla de Las Navas de Tolosa va obrir el territori d’al-Àndalus als exèrcits cristians. Portugal va conquerir l’Algarve, Castella es va apoderar d’Andalusia i Múrcia, mentre que la corona d’Aragó es va expandir per València i les Balears.

Alfons X.

1477 Comença la conquesta de Canàries

C 1300

L A

1348 Pesta a Castella

1400

1450

1492 Conquesta de Granada

Doc. 10. Cronologia de la corona de Castella.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 89

Campanyes almoràvits

mar

Campanyes almohades

Cantàbric

Principi del segle XI Oviedo

Principi del segle XII

Santiago

Mitjan segle XII

NAVARRA Lleó

Final del segle XV

Palència

Barcelona

CORONA Salamanca

Victòria cristiana

Saragossa

Porto

CATALUNYA

ARAGÓ

Zamora

T OR

Entre el 1150 i el 1270

Pamplona

Burgos

Tarragona

D’ARAGÓ

CORONA

Victòria musulmana

Toledo

Sagrajas (Zalaca) 1086

Santarém

BALEARS

Conca

DE Uclés 1108

VALÈNCIA

Palma

València

CASTELLA

Lisboa Badajoz Évora Còrdova

Alarcos 1195 Las Navas de Tolosa 1212 Múrcia Aledo 1088

Sevilla Granada

GRANADA Màlaga

O CEÀ A TL ÀNT I C

Algesires

Almeria

r m a

e i t

Doc. 11. Avenç dels regnes cristians.

PATRIMONI

ACTIVITATS

L’art mudèjar

6. ●● Interpreta els documents. • Document 11. a) Quines fases es distingeixen en l’avenç dels regnes cristians? b) Quins territoris es van conquerir fins al segle X? c) I en els segles XI i XII? d) Per què el segle XIII va ser tan decisiu en la Reconquesta?

En el segle XII va sorgir a la poderosa ciutat de Sahagún, a Lleó, un nou estil artístic que es va anomenar mudèjar. El nom prové de les colles de manobres musulmans que es van contractar per construir diverses esglésies cristianes. El nou estil es va caracteritzar per utilitzar el fang cuit com a material de construcció. Els edificis segueixen els estils de les diferents èpoques; per això parlem de romànic mudèjar i de gòtic mudèjar. Les mostres principals d’aquest estil es troben a Lleó, Toledo i Terol.

Doc. 12. Torre de San Martín (Terol).

7. ●●● Reflexiona. • Per què creus que no es trobaven voluntaris per repoblar moltes zones? • Creus que el terme Reconquesta és adequat? Per què? • I anomenar croada aquest procés?

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 90

8. La corona de Castella Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades. El 1230 va tenir lloc la unió definitiva, quan Ferran III va reunir tots dos regnes i va fundar la corona de Castella (doc. 10). Aquest regne es va anar imposant com el més poderós. El 1085 Alfons VI va prendre Toledo; la vall del Tajo va caure en poder castellà. I després de la derrota musulmana a Las Navas de Tolosa (1212), els reis Ferran III i Alfons X van conquerir gairebé tot Andalusia. Tanmateix, en el segle XIII Castella va minvar de territori quan Portugal es va independitzar.

PATRIMONI

El camí de Sant Jaume

Govern La corona de Castella estava constituïda per un únic estat, amb unes institucions úniques i una mateixa llei. El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Tenia potestat per elaborar les lleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castellanes no podien legislar. La facultat més important d’aquesta institució era la capacitat d’aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca. Economia i societat L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia essencialment de la cria de l’ovella merina, que donava una llana d’alta qualitat que s’exportava a altres països o es destinava a la indústria tèxtil. Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la Península de nord a sud. Els ramaders es reunien en assemblees, anomenades mestas, per resoldre les qüestions del seu ofici. El 1273, el rei Alfons X va reconèixer l’Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos. La venda de la llana i dels draps que se n’elaboraven, va fer que l’artesania i el comerç es desenvolupessin molt. L’auge econòmic va provocar el desenvolupament de fires, entre les quals va destacar la de Medina del Campo. L’esplendor cultural A Castella hi ha mostres molt interessants d’estil romànic. Per exemple, les esglésies de San Martín de Frómista (Palència) i San Isidoro de León, i part de la catedral de Santiago de Compostel·la, on destaca el pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo (doc. 13). També es van construir importants edificis gòtics, com les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo, del segle XIII.

Doc. 13. Pòrtic de la Glòria (Catedral de Santiago de Compostel·la).

En el segle XI, Santiago de Compostel·la es va convertir en un dels principals destins dels pelegrins cristians. Segons la llegenda, les restes de l’apòstol Jaume hi estaven enterrades, i sobre aquest lloc es va edificar una església. Pelegrins de tot Europa arribaven a Compostel·la cada any per visitar el sepulcre de l’apòstol. La ruta que recorrien els pelegrins es coneix com el camí de Sant Jaume. Els pelegrins portaven modes, estils i maneres de pensar d’altres països, de manera que la Península es va anar integrant en la cultura occidental. Al llarg del camí de Sant Jaume hi ha algunes de les millors mostres d’edificis d’estil romànic de tot l’Estat.

ACTIVITATS 8. ●● Interpreta el text. • Durant quin regnat es va fundar la corona de Castella? • Què eren les mestas? Quan va ser reconegut el Honrado Consejo de la Mesta? 9. ●● Interpreta els documents. • Document 13. a) Què és el pòrtic de la Glòria? b) Quines escenes s’hi representen?

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 91

Activitats Analitzar una carta de poblament

Resumir en cronologies 10. ● Escriu a la línia del temps l’aparició i la durada de cada territori al lloc corresponent. • Astúries. • Corona de Castella. • Navarra. • Lleó. • Aragó. • Marca Hispànica. • Comtat de Castella. • Comtats catalans. 800

900

1000

1100

1200

1300

1400

1500

11. ●● Completa aquests quadres cronològics amb els esdeveniments més importants de cada segle i cada territori. La formació dels regnes cristians Segle VIII

Segle IX

Segle X

Astúries-Lleó Navarra Aragó Comtats catalans L’expansió dels regnes cristians (segles XI-XIII) Quin regne En quin el va segle conquerir

Com es va fer la repoblació

Duero Tajo Guadalquivir Ebre València Balears 12. ●● Completa la taula sobre la corona de Castella en els segles XII i XIII. Govern Corona de Castella

Economia

Cultura

Cal que tots els homes sàpiguen que jo, Ramon, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Lleida i Tortosa, i jo, Ermengol, comte d’Urgell, us donem a tots els pobladors de Lleida les cases, patis, horts, finques i tota la ciutat de Lleida. També us donem tot el territori en propi i franc alou, perquè en féssiu allò que volguéssiu com a hisendes vostres i donar-les, vendre-les o hipotecar-les a qui vosaltres volguéssiu, llevat de cavallers i eclesiàstics. També us donem els prats i pasturatges, fonts i aigües, boscos, llenyes i caça, el pla i la muntanya per a tots els vostres usos. També us concedim a tots vosaltres que d’ara en endavant no pagueu cap mena de lleuda ni cap usatge. I que, en endavant, sigueu francs, lliures i segurs amb totes les vostres possessions i hisendes. Feta aquesta carta en el mes de gener, any d’Encarnació del Senyor de 1149. Carta de poblament. Text adaptat

13. ● Situa el text. • Qui és l’autor del text? Quines persones hi surten i a qui s’adreça? • Quin any es va escriure? Què significa l’expressió «any de l’Encarnació del Senyor»? • A quin lloc es refereix el text? A quin territori de la Península pertanyia? 14. ●● Respon les preguntes. • Què concedeixen els comtes? • A qui els concedeixen? • Què incloïa el territori d’una ciutat? • Què vol dir franc alou? • Els lleidatans eren lliures o serfs? Escriu les frases que justifiquen la teva opinió. • Quines diferències hi havia amb els habitants d’un feu? 15. ●●● Explica per què: • Els sobirans concedien cartes de poblament. • Els comtes no permetien que els lleidatans venguessin propietats als cavallers i a l’Església.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 92

U N I TAT

L’edat mitjana a Catalunya

1. La Marca Hispànica A la segona meitat del segle VIII, els francs, que havien aturat l’avenç musulmà a Poitiers (732), van mantenir una pressió constant sobre la frontera nord d’al-Àndalus. Durant el regnat de Pipí el Breu, van ocupar Tolosa i poc temps més tard els territoris de les ciutats de Nimes, Besiers i Narbona, que formaven la Septimània. Des d’aquesta posició van oferir avantatges als pobladors que volguessin establirse en les terres conquerides. Aquesta política va donar prestigi al regne franc entre la població hispanovisigoda que habitava els territoris al sud dels Pirineus i això en va facilitar, més tard, la seva instal·lació. Durant el regnat de l’emperador Carlemany (768814), es van dur a terme diverses incursions al sud dels Pirineus. L’ any 785 la presència d’un exèrcit franc, va facilitar que els habitants de Girona els lliuressin la ciutat. Poc temps més tard, eren ocupats els territoris de l’Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça. L’any 801, després d’un llarg setge, Barcelona va ser presa per un exèrcit conduït per Lluís el Piadós, fill de Carlemany. Poc després, la conquesta es va estabilitzar en una línia fronterera que anava des de les Corberes, l’eix Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp. El territori comprès entre el nord d’aquesta demarcació i el Rosselló va ser anomenat Marca Hispànica. Aquest es pot considerar el nucli més antic de Catalunya i per això es coneix amb el nom de Catalunya Vella.

L’any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d’Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quan va morir Guifré els seus fills van heretar els comtats. A partir d’aquell moment la transmissió va ser hereditària i va quedar en mans de les famílies comtals. Les relacions de vassallatge amb els francs es van anar afeblint, alhora que la política de les diverses famílies es feia més independent. L’any 985, davant una important incursió sarraïna, el comte Borrell II no va rebre l’ajut militar dels francs que havia sol·licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s’havia trencat. A partir d’aquell moment, els comtes del Casal de Barcelona* van actuar, a la pràctica, amb plena sobirania. La independència formal no es va produir fins el 1258, amb el tractat de Corbeil. GLOSSARI Casal de Barcelona. Família comtal que es va iniciar amb Guifré el Pelós i que va constituir el nucli més important de l’aristocràcia catalana que es va independitzar dels francs.

Guifré I († 897) (comte de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona)

Sunyer I († 950/954) (comte de Barcelona, Girona i Osona)

Guinedilda

1. Aimilda 2. Riquilda

La formació dels comtats Els francs van dividir el territori en jurisdiccions administratives sense vincles entre elles, al capdavant de les quals hi havia un comte nomenat directament pel rei, i del qual eren vassalls. A l’inici del segle IX hi havia sis comtats: Pallars, Ribagorça, Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Al començament, els comtes eren nomenats d’entre els membres de l’aristocràcia franca però amb el temps, el desinterès i les lluites internes d’aquell regne van motivar que fossin nomenats comtes membres del grup local privilegiat.

Borrell II († 992) (comte de Barcelona)

1. Letgarda de Roergue 2. Eimeruda d’Alvèrnia

Ramon Borrell I († 1017) (comte de Barcelona)

Ermessenda de Carcassona († 1058) (comtessa de Barcelona)

Doc. 1 Arbre genealògic del Casal de Barcelona, de Guifré el Pelós a Ramon Borrell I.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 93

La població i la societat prefeudal (segles IX-X) Els reis francs van afavorir la repoblació de la Catalunya Vella. Els pobladors procedien en bona part de les superpoblades valls dels Pirineus, també d’Occitània, de Septimània, d’Aragó i d’altres zones properes. El poblament de les zones conquerides es feia sota la direcció i la protecció de l’aristocràcia comtal i dels monestirs. Girona va ser repoblada al començament del segle IX. A la segona meitat d’aquell segle, el comte Guifré el Pelós va repoblar l’Alt Urgell, el Ripollès i la Cerdanya, i va ocupar les terres de la Catalunya central. Per organitzar la repoblació, va fundar els monestirs de Sant Joan de les Abadesses (887) i de Ripoll (888). Les ciutats més importants com Barcelona, Perpinyà o Girona no sobrepassaven els dos mil habitants. La major part de la població vivia al camp atreta per les condicions especials i les facilitats fiscals que oferia la monarquia als nous pobladors. Els pagesos vivien en masos cedits pel rei i podien arribar a ser-ne els propietaris al cap de trenta anys de treball (aprisió). L’aristocràcia i la jerarquia eclesiàstica disposaven de les terres no cedides als pagesos, que eren treballades per serfs o per pagesos lliures en règim de tinença, un sistema de treball en què el propietari es quedava una part de la collita i el pagès, una altra.

A FONS

Doc. 2 Una llegenda molt estesa afirma que el rei Carles el Calb va atorgar l’emblema de les quatre barres al comte Guifré el Pelós, ferit de mort, després d’una batalla contra els sarraïns.

ACTIVITATS REGNE DE FRANÇA Perpinyà ROSSELLÓ

Prada

SOBR

ARB

PALLARS Sort

RIBAGORÇA

CONFLENT

la Seu d’Urgell

Puigcerdà

BESALÚ

URGELL Tremp

ESPI

VALL

CERDANYA

VALL DE LORD Berga BERGA Vic OSONA

Besalú

Castelló d’Empúries

EMPÚRIES

Girona

GIRONA

Manresa Lleida

BARCELONA

m a r

AL-ANDALUS Barcelona

M e d i t e r r a n i

Límit del bisbat d’Urgell (839) Tortosa

Expedició de Lluís el Piadós (801) Expedició procedent de la Marca de Tolosa Expedició fracassada contra Tortosa (808-809) Zona despoblada després de la revolta d’Aissó els anys 826-827 Zona repoblada entre els anys 870 i 879 Zona repoblada entre els anys 879 i 886

Doc. 3 Mapa dels comtats catalans en els segles IX-X, que inclou els territoris repoblats en època de Guifré el Pelós.

1. ● Comprèn els conceptes. • Què eren els comtats? Qui els governava? Quina relació tenien amb el rei dels francs? 2. ●● Interpreta el text. • Per què la política dels reis francs a Septimània va resultar atractiva per a la població hispanovisigoda? • Què va succeir a la mort de Guifré el Pelós? • Què era el Casal de Barcelona? 3. ●●● Interpreta els documents. • Document 3. Quins territoris es van repoblar a l’època de Guifré el Pelós? D’on provenien els pobladors? Per què emigraven? Quin paper van tenir els monestirs en el procés? Què eren l’aprisió i la tinença? 4. ●●● Reflexiona. • Quines conseqüències penses que va tenir la negativa del comte Borrell II a jurar fidelitat al rei dels francs?

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 94

2. La consolidació del Casal de Barcelona

Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a terme una política d’aliances matrimonials i de pactes amb els altres comtats que van consolidar, a poc a poc, l’hegemonia del Casal del Barcelona sobre els altres comtats. A mesura que el poder polític es feia més fort, la paraula Catalònia va començar a utilitzar-se per designar el territori dels comtats on vivien els catalans. En aquesta tasca van destacar especialment tres comtes de Barcelona: Ramon I (1017-1035), Ramon Berenguer I (1035-1076) i Ramon Berenguer III (10971131). Aquest darrer va ampliar i consolidar, mitjançant una política hàbil, els dominis del Casal de Barcelona i el predomini sobre els altres comtats independents, subjectes a relacions de vassallatge. Durant el segle XI, els pactes que sotmetien a tribut (paries) al-Àndalus van alentir l’ocupació de nous territoris. Aquesta situació va canviar a inici del segle XII quan Ramon Berenguer III va ocupar Tarragona (1129). L’Església catalana va poder restablir la seu d’aquesta ciutat, que va esdevenir independent de l’arquebisbat de Narbona.

3. La unió amb Aragó

i la intensificació de l’expansió cap a la Catalunya Nova La mort sense descendència del rei d’Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre la seva neboda –i única hereva, filla de Ramir, germà del rei– Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (doc. 5). D’ençà de llavors, la corona d’Aragó va constituir una confederació, en la qual els monarques eren a la vegada reis d’Aragó i comtes de Barcelona. Cada territori conservava les institucions i les lleis pròpies i els trets característics de la cultura. La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida –preses al segle XII– i de la resta de territoris del sud que constituirien la Catalunya Nova (doc. 6). Per facilitar la repoblació es van utilitzar cartes de poblament i de franquesa, que atorgaven terres i facilitats fiscals als nous pobladors. En aquesta tasca van tenir un paper important els ordes religiosos, com ara el Cister, que van rebre dels monarques terres per instal·lar-s’hi. Els monestirs com ara el de Santa Creus i el de Poblet, van dirigir els nous pobladors i els van prestar assistència. GLOSSARI Unió dinàstica. Matrimoni de membres de dues cases reials, que no comporta la integració dels regnes respectius en els aspectes jurídic, econòmic o cultural.

La unió matrimonial d’Aragó i el comtat de Barcelona En nom de Déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d’Aragó. I t’encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l’esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d’impediment després de la meva mort. Doc. 4 Monument a Ramon Berenguer III, el Gran, a Barcelona.

Doc. 5 Fragment del contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV i Peronella, 1137. Adaptat.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 95

Els catalans a Occitània

A FONS Els interessos catalans van topar amb l’oposició del rei de França. Aquest va aprofitar l’ocasió que li facilitava la croada predicada pel papa Innocenci III contra l’heretgia càtara, el 1209, per obtenir el control del comtat de Tolosa i de tots els territoris de la zona vinculats als catalans. La mort del rei Pere I el Catòlic a la Batalla de Muret (1213), a mans dels francesos dirigits per Simó de Montfort, va posar fi a la influència catalana en tota aquella àrea i va provocar la intensificació de l’expansió cap al sud i la Mediterrània.

Els monarques catalanoaragonesos van manifestar la voluntat d’expandir-se a totes dues vessants dels Pirineus. Cap al nord, mitjançant la seva presència a diversos comtats d’Occitània (doc. 7). Una política matrimonial hàbil i el recolzament de la força militar els va permetre participar activament en la política d’aquesta zona. La presència catalana a Occitània va ser iniciada en època de Ramon Berenguer I i es va consolidar amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). Cal recordar que aleshores es va introduir dins l’àmbit cultural català el corrent trobadoresc.

Presa de Tortosa 1148 Presa de Lleida 1149 Fundació de Poblet Unió Dinàstica 1153 1137

Ramon Borrell I

1000

Ramon Berenguer I

Berenguer Ramon I

1016-17

1035

1050

Ramon Berenguer II

1076

1082

Ramon Berenguer III

1100

1131

1150

Jaume I el Conqueridor

Pere I el Catòlic

Alfons I el Cast

Ramon Berenguer IV

1162

1195-96 1200

1213

1276

1250

1300

Doc. 6 Conquesta i repoblació de la Catalunya Nova i la unió dinàstica amb Aragó.

ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Quins territoris formaven la Catalunya Nova? • Quins comtes van tenir un paper destacat en la consolidació del Casal de Barcelona?

REGNE DE FRANÇA Carcí

8. ●●● Reflexiona. • Com va incidir la pèrdua de la influència catalana a Occitània en l’expansió posterior de la corona catalanoaragonesa?

Gavaldà

Agen

Usès

TOLOSA Fesenzac

Millau Albí Melguelh

Tolosa

Diès

Vivarès

Roergue

6. ●● Interpreta el text. • Com va esdevenir hegemònic el Casal de Barcelona? • Com es van organitzar les diferents realitats polítiques, jurídiques i culturals dins de la corona d’Aragó? • Com va ser la repoblació de la Catalunya Nova?

Besiers

Bearn

Forcalquier Marquesat de Provença

Nimes

Niça

COMTAT DE PROVENÇA Marsella

Montpeller

Muret Carcassona (1213) Bigorra Narbona Rasès Comenge Foix

NAVARRA

Vall d’Aran Pallars Sobirà

Rosselló

Pallars Jussà

Empúries

m a r

Urgell

A R A G Ó Saragossa

CATALUNYA

M e d i t e r r a n i

Barcelona CASTELLA

7. ●●● Interpreta els documents. • Document 4. Quina importància va tenir Ramon Berenguer III? Per què deu ser que se’l coneix com «el Gran»? • Document 5. a) Quin paper va tenir el comte de Barcelona després de la unió dinàstica amb Aragó? b) Qui li va donar Peronella en matrimoni?

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

Velai Carladès

Tortosa

Tarragona

Albarrasí Terol

IMPERI ALMOHADE

Dominis de la corona d’Aragó Vassalls del rei d’Aragó Dominis heretats per Alfons I el Cast el 1165 Dominis dels comtes de Tolosa Vassalls dels comtes de Tolosa

Doc. 7 La corona d’Aragó i Occitània al segle XII.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 96

4. La formació de la societat feudal (segles XI-XII)

L’afebliment dels vincles que relacionaven els comtats catalans amb la monarquia carolíngia va facilitar que la noblesa s’apropiés gradualment de les terres i sotmetés una bona part de la pagesia lliure. La formació d’un nou estat feudal es va produir durant el govern de Ramon Berenguer I, basant-se en l’hegemonia del Casal de Barcelona, a partir de les relacions feudals establertes entre els antics comtats. El nou model social, basat en les relacions de vassallatge, situava el comte com a príncep al vèrtex de la piràmide social, fet que es fonamentava en la concessió de terres (feus) a canvi del jurament de fidelitat. Així, la guàrdia d’un castell (doc. 8) i la zona sota el seu domini, anomenada jurisdicció, era atorgada pel comte al cap d’un llinatge nobiliari: el castellà o baró que, al seu torn, delegava en un castlà el govern efectiu de les seves possessions. Les normes i les diferents fonts jurídiques en què es fonamentava el nou ordre feudal es van agrupar, a partir del segle XII, en una compilació de lleis anomenada Usatges de Barcelona, que recollia les normes del dret romà, del dret germànic i els costums feudals i substituïa l’antic codi dels visigots, el Liber iudiciorum. El nou ordre va influir en l’organització de l’Església, que es va a basar, a partir d’aquest moment, en els vincles personals propis de la societat feudal. Els bisbes i abats van rebre dominis a canvi del jurament de fidelitat al monarca i ells el van rebre dels seus vassalls a canvi de protecció. Els ordes militars hi van tenir un paper destacat, i alguns, com el del Temple, van veure incrementat el seu poder amb la conquesta de territoris als musulmans.

El creixement econòmic i demogràfic A partir del segle XI es va constatar un augment significatiu de la producció agrícola. L’activitat comercial es va intensificar. Arreu es van celebrar fires i mercats on s’intercanviaven principalment productes locals. Així mateix, el comerç de productes amb al-Àndalus es va incrementar, i a través de les rutes marítimes també van començar a arribar mercaderies d’altres indrets.

Va tenir lloc un augment important de la població que es va traduir en un increment demogràfic i de l’activitat de les antigues ciutats, com Barcelona, Perpinyà i Girona, i de les noves viles sorgides de la repoblació. La cultura i l’art durant els segles XI-XII La llengua escrita continuava sent el llatí, tot i que a partir del segle XII es van començar a escriure textos importants en català (doc. 10). A través d’Occitània, va arribar a Catalunya la poesia trobadoresca, en llengua provençal, que tenia un caràcter cortesà. La transmissió i la creació culturals estaven a les mans fonamentalment dels escriptoris i les biblioteques dels monestirs i de les catedrals. En l’arquitectura va destacar l’estil romànic, principalment en els edificis religiosos. PATRIMONI

Els castells medievals a Catalunya

Doc. 8. Castell de Mur, al Pallars Jussà.

El castell construït al voltant d’una torre fortificada i protegida per un perímetre emmurallat envoltat de fossats esdevé lloc de residència del senyor feudal i element característic de l’arquitectura militar dels segles X-XII. Ubicat en un lloc estratègic des d’on es podia controlar el territori, servia també de refugi als pagesos en cas de necessitat. Durant el segle XI les fortificacions eren molt simples, construïdes amb fusta i pedra. A partir del segle XII, es van afegir més elements defensius, les tècniques constructives es van fer més complexes i es va fer servir la pedra com a material de construcció principal.

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 97

A FONS

L’abat Oliba i les assembles de Pau i Treva Al segle XI, la difusió del nou ordre feudal, va comportar l’increment de la violència social. L’Església catalana va adoptar iniciatives per fer minvar els efectes de les activitats bèl·liques, va intentar aturar parcialment les contínues guerres feudals. En aquesta tasca va tenir un lloc destacat l’abat Oliba (971-1046), que va ser la figura més important de l’Església catalana cap a l’any 1000. De jove, Oliva renuncià a la seva condició de comte de Berga i de Ripoll i va entrar de monjo al monestir d’aquesta darrera ciutat. L’any 1008 va ser nomenat abat del monestir i també del de Cuixà. Va tenir un paper destacat com a impulsor de la reforma cluniacenca a Catalunya. El 1017 va ser nomenat bisbe de Vic. L’abat Oliba va contribuir de manera activa a la repoblació de diversos territoris de la Catalunya central. La seva iniciativa més transcendent va ser la difusió de les assemblees de Pau i Treva, que pretenien limitar la violència feudal. La Pau de Déu era la prohibició eclesiàstica de qualsevol acte hostil contra les persones de qualsevol condició o contra tot tipus de béns que romanguessin dins d’un espai delimitat pel perímetre traçat a trenta passos al voltant d’una església. La Treva de Déu consistia en la prohibició de lluitar determinats dies de la setmana, especialment el diumenge i també en algunes dates significatives del calendari litúrgic. L’èxit de la iniciativa va fer que aquestes institucions eclesiàstiques es difonguessin, des de Catalunya cap a la resta d’Europa.

ACTIVITATS 9. ● Comprèn els conceptes. • Quin text va recollir les normes del nou ordre feudal a Catalunya? • Quines funcions tenia el castellà o baró? 10. ●● Interpreta el text. • Com influeix l’afebliment dels vincles de vassallatge dels comtes catalans amb el rei de França en la formació de la societat feudal? • Quina relació hi va haver entre l’augment de l’activitat agrícola i l’augment del comerç? • Com s’efectuava la transmissió de la cultura? Quines institucions se n’encarregaven? 11. ●●● Interpreta els documents. • Document 8. Quina importància va tenir la construcció de recintes fortificats durant els segles X-XII? • Document 9. Descriu la relació que establien els nobles de la figura amb el comte. • Document 10. a) En quina llengua parlava la població catalana en els segles XI-XII? b) En quina llengua s’escrivien els documents? 12. ●●● Reflexiona. • Quina importància van tenir les assemblees de Pau i Treva? Penses que calia establir límits a les lluites feudals? Per què?

Doc. 9 Jurament de fidelitat d’un grup de nobles, del Liber Feudorum Maior.

Doc. 10 Fragment de les Homilies d’Organyà (s. XII), un dels primers textos escrits en català.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 98

5. L’expansió de la corona d’Aragó

a l’oest. Els límits meridionals de l’expansió catalanoaragonesa van quedar fixats a la zona d’Alacant pel Tractat d’Almirra, signat amb els castellans el 1244. D’altra banda, l’any 1258, Jaume I va signar amb el rei de França, Lluís IX, el Tractat de Corbeil, en el qual el monarca catalanoaragonès renunciava als drets d’herència que tenia sobre Occitània, mentre que el rei francès renunciava als seus sobre Catalunya i en reconeixia formalment la independència iniciada, de fet, 273 anys abans. Amb els límits que fixaven aquests tractats les possibilitats d’expansió quedaven obertes només cap al Mediterrani.

A començament del segle XIII, la corona catalanoaragonesa va iniciar un nou període d’expansió cap al Mediterrani. La pèrdua de la influència a Occitània, després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret (1213) va coincidir amb un moment de creixement econòmic i de la població, que va afavorir les noves empreses d’expansió. La política d’expansió es va iniciar durant el regnat del rei Jaume I el Conqueridor (1213-1276). Després de pacificar els seus regnes sotmetent la noblesa, va emprendre una expedició de conquesta de Mallorca (1229), va controlar Menorca (1231) i va prendre Eivissa (1235). El 1232 va iniciar les tres llargues campanyes per la conquesta de la taifa de València, que es van allargar fins el 1245 (doc. 11).

La importància del comerç Un dels objectius més importants de l’expansió de la corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana va ser controlar i dominar el comerç a la Mediterrània occidental, on s’aconseguí tenir un paper destacat, ja que es va arribar a superar el domini genovès sobre el trànsit comercial de la zona. En canvi, la competència va ser més difícil a la Mediterrània oriental, que controlava Venècia. La necessitat de disposar d’escales segures al llarg de la ruta comercial que unia el Mediterrani occidental i el Mediterrani oriental va despertar l’interès dels catalans per les costes del nord de l’Àfrica i l’illa de Sicília. Aquestes places es van transformar en l’objectiu de l’expansió política i militar.

Les campanyes van comptar amb el suport dels sectors mercantils i van anar seguides de la repoblació dels territoris amb colons catalans, aragonesos i d’altres llocs diversos. Els nous territoris es van integrar a la corona d’Aragó com a regnes independents. Els límits de l’expansió La conquesta de les darreres places valencianes va enfrontar Jaume I amb els interessos de la corona de Castella, fet que va frenar l’expansió cap al sud i cap SACRE IMPERI Venècia ROMANOGERMÀNIC

FRANÇA

mar

ESTATS

Ó AG AR

CIA

Roma

NÈ

REGNE

Sàsser

REGNE

Messina

DE SICÍLIA

Tunis

Cízic

B I Z A N T Í Kybistra

Ania

TURCS

Principat Atenes de Morea Ducat n de ia Naxos

(1303)

Comtats incorporats al Casal de Barcelona

Territoris incorporats durant el regnat de Jaume II

Ducats d’Atenes i Neopàtria

Conquestes de Jaume I (entre 1229 i 1245)

Regne de Mallorca (reincorporat durant el regnat de Pere el Cerimoniós)

Expedicions catalanoaragoneses

Conquesta de Sicília de Pere el Gran (1282)

Regne de Nàpols (incorporat durant el regnat d’Alfons el Magnànim)

Expedicions dels almogàvers

Doc. 11 Mapa de l’expansió catalanoaragonesa pel Mediterrani.

Gal·lípoli

lò

Alcoll

Alger

(1282)

Constantinoble

Filadèlfia

e td

Palerm

l’E

Càller

Neopàtria

NÀPOLS

Tessalònica at

Nàpols

Sardenya

m a r

LÈN

València

)

(13

L’ESGLÉSIA

Còrsega

29)

URGELL EMPÚRIES YA UN TAL Barcelona CA

(12

C A S T E L L A

ROSSELLÓ

NAVARRA PALLARS

Negre

Montpeller

riu Dan ubi

Gènova

Xipre Creta

M e d i t e r r a n i

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 99

A FONS

PATRIMONI

L’expansió mediterrània

El Llibre del Consolat de Mar

L’any 1282 els catalans van expulsar els francesos de Sicília i van ocupar l’illa, tot i que l’operació va comportar un conflicte amb França i amb el Papa, que va excomunicar el rei Pere II i va convocar una creuada contra els seus dominis. El seu fill, Jaume II d’Aragó, signà amb el Papa el Tractat d’Anagni, en un intent de posar fi al conflicte (1295) i va rebre el dret de conquesta sobre les illes de Còrsega i Sardenya. La pau definitiva amb França va arribar el 1302, amb la signatura de la Pau de Caltabellotta, que va permetre conservar el domini efectiu de Sicília.

La importància creixent del comerç mediterrani va afavorir la creació d’un tribunal que exercia la jurisdicció penal sobre les causes marítimes i mercantils. Les diverses normes jurídiques que regulaven el dret marítim català foren recollides al final del segle XIV en el Llibre del Consolat de Mar, codi que va assolir una gran difusió també en els tribunals d’altres països durant el segle XV.

Va ser aleshores que l’exèrcit mercenari que havia participat en la defensa de Sicília va marxar cap a Constantinoble, comandat per Roger de Flor, per lluitar al servei de l’emperador Andrònic II. Roger de Flor va ser assassinat traïdorament, i els almogàvers van enfrontar-se a l’Imperi bizantí i el van saquejar. L’any 1311 van conquerir el ducat d’Atenes al qual van unir el de Neopàtria el 1319. Aquests ducats van ser incorporats a la corona d’Aragó el 1380, però la inestable política mediterrània va fer que passessin a altres mans poc temps després. La conquesta de l’illa de Sardenya, iniciada el 1323, va representar la culminació de l’expansió de la corona d’Aragó. Al segle XV, però, durant el regnat del rei Alfons el Magnànim es va dur a terme la conquesta del regne de Nàpols (1436 –1442), última etapa de l’expansió catalanoaragonesa (docs. 11 i 12).

ACTIVITATS 13. ● Comprèn els conceptes. • Quins límits van establir a l’expansió catalanoaragonesa els tractats d’Almirra i de Corbeil? • Quin monarca va iniciar l’expansió catalanoragonesa pel Mediterrani? Quines van ser les seves campanyes principals? 14. ●● Interpreta el text. • Per què es va iniciar l’expansió de la corona catalanoaragonesa cap al Mediterrani? • Quina importància va tenir el comerç en l’expansió mediterrània d’aquesta corona? • Quina importància tenia per a l’expansió comercial el Llibre del Consolat de Mar? 15. ●● Interpreta els documents. • Documents 11 i 12. a) Quin conflicte va intentar resoldre el Tractat d’Anagni? I la Pau de Caltabellotta? b) Qui eren els almogàvers? c) Quina va ser la principal dificultat per a l’expansió catalana al Mediterrani oriental? 16. ●●● Reflexiona. • Per què la corona catalanoaragonesa va ser competidora a la Mediterrània de les ciutats del nord d’Itàlia, com ara Gènova i Venècia?

Doc. 12 Atles català de Cresques Abraham (1375).

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 100

6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval

La monarquia, la noblesa i el pactisme A partir del segle XI, la noblesa feudal va tenir territoris importants, on exercia el poder jurisdiccional, a la vegada que disposava d’exèrcits. Els nobles es van revoltar moltes vegades contra el rei per aconseguir més privilegis dels que ja gaudien. El monarca era la màxima autoritat civil i militar de la Catalunya medieval, i basava el seu poder tant en l’exèrcit com en el suport que li donaven l’estament nobiliari i l’Església. Aquesta va imposar un fre a la violència feudal a través d’institucions com les assemblees de Pau i Treva. La noblesa va aprofitar els períodes de crisi o els problemes successoris de la monarquia per augmentar el seu poder. Jaume I el Conqueridor va haver de recuperar el poder perdut durant el període de la seva minoria d’edat buscant el suport de les ciutats i les viles reials. El seu fill Pere I el Gran va acabar d’imposar el poder reial a la noblesa, a la vegada que va regular el funcionament de les Corts, que es comprometia a respectar. La doctrina jurídica del pactisme, que caracteritzà la pràctica política a Catalunya, limità el poder reial i l’obligava a pactar les decisions amb els estaments, especialment amb la burgesia urbana.

GLOSSARI Consell Reial. Organisme consultiu del monarca als territoris de la corona d’Aragó, durant l’edat mitjana. Evolucionà a partir de la cúria reial però a partir del segle XIII va ser un organisme autònom. Amb Pere III el Cerimoniós es constituí en una institució permanent que actuava sota la presidència del canceller i estava integrada per oficials i funcionaris reials.

GOVERN DE CATALUNYA Monarquia Corts catalanes Convocades i presidides pel rei. Tres braços: – eclesiàstic: alt clergat – nobiliari – reial: ciutats (burgesia) Diputació del General Representació permanent de les Corts. – tres diputats (un per braç) – tres oïdors de comptes

– aprovació de subsidis (donatius al rei) – aprovació d’impostos – queixes i peticions al rei – aprovació de constitucions i lleis – execució de les decisions de les Corts – defensa de les constitucions i lleis – recaptació de subsidis i impostos – organització pròpia de l’administració

Les institucions de govern

Doc. 13 Les institucions catalanes en la baixa edat mitjana.

El govern del regne va ser exercit pel monarca, assistit per la cúria reial o cort, formada per nobles, eclesiàstics i membres de la família. El monarca tenia també l’ajud del procurador general, normalment vinculat a l’hereu de la corona, en el qual delegava algunes funcions governatives. A final del segle XIII, les funcions d’assessorament del rei van ser assumides pel Consell Reial*. A partir del regnat de Jaume I, es van integrar a la Cort (doc. 14) els representants de les ciutats i viles reials i la institució va evolucionar fins a assolir, a partir de 1283, caràcter legislatiu. Així, el rei es va comprometre a fer que totes les lleis o constitucions que s’aprovessin fossin consensuades i aprovades per les Corts, que havien de convocar-se en un període prefixat de temps. Les Corts designaven una comissió de representants dels estaments encarregada de fer complir els acords i recaptar els tributs acordats. A partir de 1359, aquesta comissió va ser una institució estable i es va anomenar Diputació del General i més tard, al segle XV, Generalitat (doc. 13). Des de 1422, aquesta institució era l’encarregada també de vetllar pel compliment de les lleis o constitucions de Catalunya.

Doc. 14 Jaume I el Conqueridor a les Corts.

100

830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 101

El govern municipal

A FONS

Fins al segle XIII, el govern municipal estava en mans del veguer o batlle local. Però després, per concessió reial, van sorgir els primers organismes autònoms de govern municipal a partir de les antigues assemblees veïnals. Aquestes van ser substituïdes per un consell restringit, format pels consellers o veïns més rellevants, que assessoraven els magistrats o paers, que detenien les funcions executives. La presidència del consell corresponia al batlle. El sistema de govern de la ciutat de Barcelona estava format per cinc consellers i un consell de cent prohoms jurats, anomenat Consell de Cent. El consell estava format per representants dels tres estaments de la ciutat: els ciutadans honrats, membres de la gran burgesia mercantil, la mà mitjana, els mercaders i artistes, i finalment els menestrals, artesans dels gremis de la ciutat. A causa del sistema d’elecció emprat, el càrrec de conseller, tot i que s’havia de renovar cada any, era ocupat sempre per un grup reduït de ciutadans honrats, membres del grup de famílies privilegiades que formaven el patriciat urbà. Durant el segle XIV el Consell de Cent estava format per 72 ciutadans honrats, 15 de la mà mitjana i 12 menestrals.

Doc. 15 El Saló del Cent a l’Ajuntament de Barcelona.

ACTIVITATS

Vall d’Aran Vilafranca de Conflent Pallars

Puigcerdà Camprodon

Urgellet

Ribagorça

Perpinyà Vescomtat de Rocabertí i comtat d’Empúries

Ripollès la Ral Besalú Berguedà Cardona Camarasa

Cervera amb els Prats

Osona

Girona

Manresa

Tàrrega Lleida

Barcelona i el Vallès

Montblanc Vilafranca

Tarragona Castellania d’Amposta

m a r

Tortosa

M e d i t e r r a n i

Doc. 16 Les vegueries medievals (s. XIV). Les vegueries eren les demarcacions en què es dividia la jurisdició o poder reial sobre el territori. Cada veguer representava el rei en la seva demarcació.

17. ● Comprèn els conceptes. • Qui era la màxima autoritat política i militar de la corona d’Aragó? • Quins eren els estaments representats a les Corts? 18. ●● Interpreta el text. • Quines funcions tenia el procurador reial? • Quines eren les funcions de la Generalitat medieval? • Quines atribucions tenien les Corts? 19. ●● Interpreta els documents. • Documents 13 i 14. a) Quines funcions tenia el Consell Reial? b) Qui el presidia a partir del segle XIV? c) Durant el regnat de quin monarca es van començar a reunir les Corts? • Document 15. Qui formava el Consell del Cent? Quina funció tenia? • Document 16. Què eren les vegueries? Quantes n’hi havia en el segle XIV? 20. ●●● Reflexiona. • Per què el pactisme limitava l’autoritat dels monarques catalanoaragonesos?

101

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 102

7. Catalunya durant els segles

XIV i XV

La crisi demogràfica i l’impacte econòmic i social Durant el segle XIV la falta d’aliments causada per les collites insuficients i l’aparició de la Pesta Negra van provocar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres. La primera crisi de subsistència es va deixar sentir l’any 1333, i les cròniques de l’època el van anomenar «lo mal any primer». En aquest context de crisi agrícola i demogràfica va arribar a Catalunya, el 1348, l’epidèmia de Pesta Negra (doc. 17), que va causar estralls entre la població catalana principalment a les ciutats però també al camp. La crisi demogràfica va incidir sobre l’economia i va provocar que els segles XIV i XV en conjunt es caracteritzessin a Catalunya per la successió de crisis agrícoles i els conflictes socials. Molts pagesos pobres van haver d’emigrar a les ciutats a la recerca de millors condicions de vida. En canvi, els pagesos rics van millorar la seva situació apropiant-se dels masos abandonats (masos rònecs), al mateix temps que les rendes agràries dels senyors feudals van disminuir. Els nobles van reaccionar aplicant els mals usos* i van exigir el pagament dels censos. Aquest increment de la pressió feudal va provocar l’odi dels pagesos i va esdevenir una de les causes dels greus conflictes socials d’aquests segles.

GLOSSARI Mals usos. Conjunt de càrregues i obligacions feudals, en part recollides als Usatges de Barcelona, que havien estat rebutjades pels camperols i progressivament limitades pels reis en els segles XIV i XV, i que els nobles van continuar aplicant, fet que va provocar la reacció dels camperols remences. Remences. Pagesos adscrits a una propietat senyorial que no podien abandonar si no pagaven una redempció o remença, per la qual havien de posar-se d’acord amb el senyor.

La crisi succesòria, l’expansionisme dels Trastàmara i el conflicte social La mort del rei Martí I l’Humà sense una successió clara va obrir un període de tensions polítiques que va acabar-se amb un acord conegut com el compromís de Casp (1412). Les Corts dels tres regnes de la corona d’Aragó van escollir rei a Ferran I d’Antequera, del casal castellà dels Trastàmara, contra la voluntat d’alguns nobles, com ara el comte d’Urgell que van iniciar una revolta contra el nou monarca. Després de consolidar-se en el poder, el nou rei va iniciar una política d’expansió pel Mediterrani, que va continuar seu fill Alfons IV el Magnànim, amb la incorporació del regne de Nàpols a la corona d’Aragó (1442). Durant el segle XV, els senyors feudals van reaccionar a la disminució de les rendes augmentant la pressió fiscal, especialment sobre els pagesos de remença*, que es van revoltar contra els senyors en diverses ocasions al llarg del segle. En època del rei Joan II, el conflicte al camp va contribuir, juntament amb les tensions dinàstiques i els enfrontament urbans, a l’esclat de la guerra civil (1462-1472). La sentència arbitral de Guadalupe (1486), en època de Ferran II, va posar fi a aquest contenciós, que va abolir els mals usos i obrí la possibilitat de redempció dels pagesos.

102

Doc. 17 Escultura d’un seguici funerari on s’observa com el personatge intenta protegir-se de la pesta.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 103

Els conflictes socials al segle XV

A FONS

A mitjan segle XV, les classes mitjanes de la Barcelona, organitzades en un grup anomenat la Busca, es van enfrontar amb el patriciat, format pels ciutadans honrats que s’aplegaven en la Biga. La Busca va tenir el suport dels sectors populars, mentre que la Biga va comptar amb el dels senyors feudals. El rei Joan II va afavorir la Busca per trobar aliats i enfortir l’autoritarisme reial contra els senyors feudals i els ciutadans honrats, com també havia fet el seu germà Alfons IV el Magnànim donant suport als pagesos de remença. El conflicte amb el seu fill, Carles de Viana, pel regne de Navarra va provocar l’esclat d’una llarga guerra civil (1462-1472), que va acabar amb la victòria de les forces partidàries del rei. El 1460 el rei havia fet empresonar el seu fill, Carles, però aleshores un exèrcit format per la Diputació del General del Principat obligà al rei a alliberar el príncep, que va entrar a Barcelona aclamat com a defensor de les constitucions catalanes. Poc després va morir de tuberculosi a la ciutat comtal, i va sorgir el mite que l’identifica com a defensor de les llibertats de Catalunya davant de l’autoritarisme reial de la dinastia dels Trastàmara.

Doc. 18 El príncep Carles de Viana entra a Barcelona, obra de Ramon Tusquets, 1885.

Martí I de Sicília, el Jove (mort el 1409)

C 1300

Pere III el Cerimoniós D

1327 1336

Martí I l’Humà N

1387 1395 1400 1410

1416

Ferran I d’Antequera

Joan I el Caçador

Alfons III el Benigne

1412

E L S

Alfons IV el Magnànim

Joan II

T R A S T À M A R A

1416

1458

Ferran II el Catòlic C A T A L U N Y A 1479

1500

1516

Doc. 19 Els monarques de la corona d’Aragó durant el segles XIV i XV.

ACTIVITATS 21.● Comprèn els conceptes. • Què eren els mals usos? I els masos rònecs? 22.●● Interpreta el text. • Quines van ser les causes de la crisi demogràfica i econòmica del segle XIV? • Quin va ser l’àmbit d’expansió principal de la corona catalanoaragonesa durant el segle XIV? 23.●● Interpreta els documents. • Document 17. Quins efectes va tenir la Pesta Negra en la societat catalana del segle XIV? • Document 18. a) En quin context es va produir l’enfrontament del príncep de Viana amb el seu pare? b) Quins grups socials representaven la Busca i la Biga? • Document 19. Per què hi va haver un canvi de llinatge reial al capdavant de la corona catalanoaragonesa a començament del segle XV? Quin va ser el nou llinatge reial que substituí el Casal de Barcelona? 24.●●● Reflexiona. • Quines van ser les conseqüències més importants dels conflictes socials durant el segle XV a Catalunya?

Doc. 20 Pere III el Cerimoniós (1336-1387).

103

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 104

Activitats Estudiar els fets històrics per mitjà de les fonts escrites Un acord per a la conquesta de Mallorca Mentrestant, escoltats els parlaments, digueren que els féssim una carta, segons la qual es faria el repartiment de les terres que nós guanyéssim amb ells, i dels béns mobles. I la forma de la carta fou aquesta. Que segons els cavallers, els homes armats, les naus, les galeres, els vaixells i l’armament que aniria amb ells, nós, quan nostre Senyor ens hagués concedida aquella victòria, els en donessin una part, tant per aquells que anirien amb nós, a peu i a cavall com pels guarniments que durien. I que d’aquesta part fos deduïda el guany que hom fes per qualsevol concepte en aquell viatge, fins que la host [la tropa] se n’hagués tornat, i els prometerem, en do Déu i en fe nostra, de complir-los això sense falliment, mentre ells ens servissin bé i lleialment i no hi posessin [a la carta] més homes dels que s’hi embarcarien. Jaume I, Llibre dels feits. Jaume I al setge de Mallorca.

Les quatre grans cròniques catalanes relaten cronològicament la història dels monarques i els esdeveniments a Catalunya durant l’edat mitjana. Són: el Llibre dels feits, de Jaume I (cobreix el període 1207-1274), el Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot (1137-1285), la Crònica de Ramon Muntaner (1208-1328) i la Crònica de Pere el Cerimoniós (1299-1387). Les cròniques són una de les fonts més importants del coneixement de la història medieval de Catalunya. El Llibre dels feits va ser dictat pel rei mateix i relata moltes de les seves empreses, com ara la conquesta de Mallorca el 1229. 25. ●●● Comprèn el text i analitza els continguts. • Llegeix el text: a) Subratlla les paraules que no entenguis. Consulta el diccionari i anota’n el significat a la llibreta. b) Fes una redacció breu en català actual exposant les idees principals del text. c) Assenyala de quina manera el rei Jaume I va acordar amb els parlaments repartir els possibles guanys de la conquesta de Mallorca.

104

d) Explica d’on penses que el rei i el seu exèrcit obtindrien les terres i els béns mobles a què fa referència el text. 26. ●●● Llegeix l’epígraf 5 de la unitat i respon les preguntes sobre l’expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa. a) Per què l’expansió de la corona catalanoaragonesa s’orientà cap al Mediterrani en època de Jaume I? b) Quins territoris van ocupar els catalans al Mediterrani? c) Què era el Llibre del Consolat de Mar? 27. ●●● Torna a llegir l’epígraf 6. a) Què eren els parlaments que s’esmenten al text del Llibre dels feits? b) Per què el rei havia d’arribar a un acord amb els parlaments? c) Quan van començar a reunir-se les Corts? d) Quines atribucions tenien? 28. ●●● Redacta un text breu en què expliquis les raons que, a parer teu, poden haver portat el rei Jaume I a dictar un llibre sobre el seu regnat i les seves conquestes.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 105

Analitzar les característiques d’un grup social durant l’edat mitjana a Catalunya en funció de la representació iconogràfica Durant l’edat mitjana, la pertinença d’una persona a un grup social, a un estament o a un ofici, o l’exercici d’un càrrec públic, es manifestava, en primer lloc, per la manera de vestir. Així, els jueus, un grup religiós minoritari, van ser obligats a partir del segle XIII a vestir de manera diferent dels cristians i a dur un senyal extern enganxat als vestits, la rodella, per ser distingits ben clarament. Les altes dignitats que ocupaven càrrecs en el govern de la ciutat o en les institucions de govern portaven vestits adequats a la seva dignitat, que els diferenciaven de persones que no exercien una funció pública o eren d’altres estaments. Els artistes van reflectir aquesta realitat a les seves obres.

Els jueus estaven obligats a vestir amb una indumentària característica i portar enganxada la rodella per ser distingits.

29. ●● Observa les figures i respon les preguntes: • Què distingeix els jueus d’altres grups socials? • Per què havien de vestir de manera diferent? • Quins elements podrien ser característics de la seva indumentària? • Com es distingeixen els consellers en el quadre? • Com són els vestits? Quins colors hi predominen? • Quina actitud tenen? • Com van vestits els altres personatges? 30. ●●● Què significa que la societat medieval era estamental? Com es podia reflectir externament la pertinença a diferents estaments?

La Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau.

Estudiar les diferents institucions medievals per mitjà d’un quadre comparatiu 31. ●● Repassa la informació de les pàgines 100 i 101 i completa la taula següent. Monarca

Corts

Consell Reial

Era personal o col·lectiva Depenia d’una altra autoritat Tenia funcions consultives o executives

105

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 106

Activitats de repàs ● Repassa • Entre l’any 711 i el 716, els exèrcits musulmans van conquerir la major part de la península Ibèrica i les Balears. Les terres peninsulars dominades pels musulmans van rebre el nom d’al-Àndalus. • La història d’al-Àndalus va passar per diferents etapes: l’emirat dependent, l’emirat independent, el califat, els regnes de taifes, el domini de les dinasties nord-africanes (almoràvits i almohades) i el regne nassarita de Granada. El califat va ser el moment de més esplendor. • Al-Àndalus va destacar pel desenvolupament econòmic, basat en la puixança de l’agricultura, l’artesania i el comerç, la força de la vida urbana i la riquesa de la cultura i l’art, com mostren la mesquita de Còrdova i l’Alhambra. • Els musulmans es van instal·lar a tota la península Ibèrica, inclosa Catalunya. Al segle IX la pressió dels francs els va fer retrocedir a les terres al sud del Llobregat i al llarg de l’Ebre. La permanència en aquests territoris es va

perllongar fins al segle XII i va deixar l’empremta en nombrosos topònims, a l’arquitectura, a l’urbanisme i a les llengues. • La serralada Cantàbrica es va fundar el regne d’Astúries, després anomenat de Lleó, que es va expandir fins a ocupar les terres al nord del Duero. El comtat de Castella se’n va independitzar en el segle X. Castella i Lleó es van unificar en el segle XIII, amb el nom de corona de Castella. Aquesta corona va conquerir les valls del Tajo i del Guadalquivir i es va convertir en el regne peninsular més poderós. • Als Pirineus es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans. Els francs van organitzar el territori en comtats que, amb el temps, es van fer independents. Aragó i Catalunya es van unir en el segle XII i van formar la corona d’Aragó. Aquesta corona va conquerir les terres fins a Alacant i Múrcia i les illes Balears. Després es va expandir també pel Mediterrani.

3. Completa la línia del temps.

● Recorda

AL-ÀNDALUS

1. Elabora un mapa dels territoris hispànics en el segle XIII. Escriu els noms dels regnes. 711 750

mar Cantàbric

929

1031 1085 1147 1212

1492

ATLÀNTIC

• Escriu els noms de les etapes. • Escriu què va passar en les dates que les separen. • Anota altres esdeveniments que coneguis. 4. Completa l’esquema sobre els territoris que van sorgir de la Marca Hispànica. M A R C A H I S P À N I C A

OCEÀ

mar Mediterrani

2. Explica qui eren els personatges següents i indica’n algun fet significatiu. • • • •

106

Abderraman I. Alfons III. Abderraman III. Ferran González.

• • • •

Guifré el Pelós. Sanç III el Gran. Ferrran III. Jaume I.

COMTATS

REGNE DE

COMTATS

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 107

Unitats 6, 7 i 8 05. Ordena de l’1 al 4 aquests esdeveniments. Fundació del regne de Lleó. Independència del comtat de Castella. Fundació del regne d’Astúries. Unió definitiva de Castella i Lleó en la corona de Castella.

●● Aplica 11. Observa la fotografia del Generalife. • A quin estil artístic pertany?

06. Explica el significat d’aquests conceptes. • • • • • • • •

• Quins elements propis d’aquest estil observes en la fotografia?

Consolat de mar. Ràtzia. Assembles de Pau i Treva. Paries. Almoràvit. Generalitat. Casal de Barcelona. Repoblació.

07. Anota en quin segle els reis cristians van conquerir cadascuna d’aquestes zones. • • • • • •

Vall del Duero: Vall de l’Ebre: Illes Balears: Vall del Tajo: Regne de Granada: Vall del Guadalquivir:

●● Analitza 12. Compara al-Àndalus i els regnes cristians. • Compara’ls en el segle X. Al-Àndalus Regnes cristians

● Explica 08. Explica per què: • Els musulmans van conquerir la Península amb facilitat. • Els musulmans no es van instal·lar al nord. • Els reis catalanoaragonesos van començar l’expansió per la Mediterrània. 09. Recorda les dates d’aquestes batalles i explica en què van consistir i quins en foren els resultats. • Muret. • Las Navas de Tolosa. • Guadalete. 10. Els reis musulmans pagaven paries a partir del segle XI. • Què eren les paries? • Per què les pagaven? • Van aconseguir el seu propòsit, els reis musulmans? Per què?

Territori que ocupaven Com es governaven Desenvolupament econòmic Desenvolupament cultural • Compara al-Àndalus, la corona de Castella i la corona d’Aragó en el segle XIII. AlCorona de Corona Àndalus Castella d’Aragó Territori que ocupava Com es governava Desenvolupament econòmic Desenvolupament cultural • Respon les preguntes: a) Com va evolucionar el territori d’al-Àndalus i el dels regnes cristians entre els segles X i XIII? b) Quines diferències econòmiques hi havia entre al-Àndalus i els regnes cristians en el segle X? I en el segle XIII? c) En quin d’aquests dos moments estava més desenvolupada la cultura d’al-Àndalus? I la dels regnes cristians?

107

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 108

●●● Opina 13. Actualment, al sud de l’Estat espanyol predominen les grans propietats agrícoles i al nord de Castella i als Pirineus les propietats petites. Com pot haver influït en això les maneres de repoblar de l’edat mitjana? 14. Moltes persones posen la península Ibèrica a l’època medieval com a exemple de territori on van conviure diferents cultures. • En quins regnes es dividien els territoris hispànics medievals? • Van conviure entre si de manera pacífica? • Dins de cada regne, vivien persones d’una sola cultura o de cultures diferents? • Totes les persones tenien els mateixos drets o hi havia un grup dominant en cada regne? Qui dominava a al-Àndalus? I als regnes cristians? • Aquests grups es relacionaven entre si? • Hi havia persecucions per motius religiosos?

●●●

●●● Crea 15. Dividiu la classe en grups. Cada grup ha de triar un d’aquests personatges, fer-ne una investigació i elaborar una presentació oral de deu minuts de durada amb els resultats obtinguts. • • • •

Ramon Berenguer III. Alfons X, el Sabi. Jaume I, el Conqueridor. Pere III, el Cerimoniós .

• • • •

Almansor. Ramon Llull Averrois. Anselm Turmeda.

A l’hora de fer l’exposició, us pot ajudar tenir anotades les dades principals en una fitxa com aquesta: • Data i lloc de naixement: • Data i lloc de mort: • Territori on va viure: • Ocupació: • Fets principals: • Per què ha passat a la història:

EN L’ACTUALITAT

Les empremtes de l’edat mitjana a Catalunya 16. Repassa les pàgines d’aquest bloc que contenen dades sobre la història de Catalunya en l’edat mitjana: les trobaràs en la unitat 7 i sobretot en la 8. Després fes les activitats següents: • Analitza el territori. a) El territori que ocupa avui Catalunya, va ser conquerit pels musulmans? b) A quina part del territori català la presència musulmana va ser més important? c) Es reflecteix en alguns topònims el passat islàmic dels territoris de Catalunya en l’edat mitjana? I en els territoris que la formen? • Quins van ser els esdeveniments principals de l’evolució històrica dels comtats catalans durant l’alta edat mitjana? a) Anota la data i explica per què és important cada fet. b) Alguns d’aquests fets dóna nom a algun carrer o barri de la teva població? I a alguna escola o institut?

108

c) Alguns d’aquests fets es commemoren en alguna de les festes i celebracions? d) L’escut o bandera de Catalunya reflecteix algun esdeveniment real o llegendari de l’edat mitjana? Busca a Internet si necessites més informació. • Analitza el llegat que han deixat l’islam i la cristiandat medieval a Catalunya. Analitza aspectes com els següents: a) Els noms dels pobles i les ciutats. b) El tipus de propietat agrícola: propietats grans o propietats petites. c) El tipus d’activitats econòmiques. d) La vida quotidiana: habitatge, aliments, costums. e) Ciutats i fortificacions relacionades amb la presència musulmana. f) Esglésies, edificis, ciutats, fortificacions, manifestacions artístiques cristianes de l’edat mitjana.

830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 109

El Còdex Calixtí va ser escrit en el segle XII. Es diu que el va escriure un monjo que va acompanyar el papa Calixte III en el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Però en realitat es tracta de diversos materials que es van redactar de manera independent. El llibre V del Còdex conté una mena de guia de viatge per als pelegrins que emprenien el camí de Sant Jaume.

DOCUMENT A Pel lloc anomenat Lorca, a la zona oriental, corre el riu anomenat Salado: vés amb compte de beure-hi, ni tu ni el teu cavall, perquè és un riu mortífer! Camí de Santiago, asseguts a la seva riba, vam trobar dos navarresos esmolant els ganivets amb què solien escorxar les cavalleries dels pelegrins que bevien aquella aigua i morien. Els vam preguntar i ens van respondre, mentint, que aquella aigua era potable, i per això vam donar de beure als nostres cavalls, i al moment en van morir dos, que els navarresos van escorxar allà mateix. Còdex Calixtí

DOCUMENT B Després ve la terra dels gallecs, passats els confins de Lleó i els ports dels monts Irago i Cebrero. És una terra frondosa, amb rius, prats, vergers extraordinaris, bones fruites i fonts claríssimes; però poques ciutats, viles i terres de llaurança. És escassa en pa, blat i vi, però abundant en pa de sègol i sidra, ben proveïda de ramats i cavalleries, de llet i mel, i de peixos de mar, grans i petits; rica en or, plata, teles, en pells salvatges i altres riqueses, i fins i tot molt abundant en valuoses mercaderies sarraïnesques. Còdex Calixtí

DOCUMENT C Tothom ha de rebre amb caritat i respecte els pelegrins, rics o pobres, que tornen o es dirigeixen al solar de Santiago, ja que tothom que els rebi i els allotgi amb cura, tindrà com a hoste, no només Jaume, sinó també el Senyor mateix. Còdex Calixtí

A París

A Vézelay

Poitiers

Llemotges Lo Puèi Bordeus Arle

mar Cantàbric SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Portomarín

Auch

Tolosa Auloron Roncesvalls Lleó Port de Somport Estella Sahagún Ponferrada Puente Jaca Astorga la Reina Burgos Oviedo

Frómista

Sto. Domingo de la Calzada

mar Mediterrani

Ruta del camí de Sant Jaume. Al llarg del camí de Sant Jaume es van construir un gran nombre d’edificis: esglésies per complir amb el culte diari, hospitals per atendre els pelegrins malalts i ponts per facilitar el pas dels rius.

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 17. Situa els textos. • En quin segle es va escriure el Còdex? • Penses que els pelegrins d’aquesta època emprendrien el camí portant aquesta guia de viatge? Justifica la resposta. 18. Comprèn el que llegeixes. • Explica el significat de mortífer i escorxar. • Què signifiquen les expressions «és una terra frondosa» i «mercaderies sarraïnesques». • Com es descriu Galícia? • Els pelegrins corrien algun perill? En quin dels documents se’ls fa una advertència de perill? • Com s’aconsella tractar els pelegrins? 19. Busca més informació. • Sobre la història del camí: www.caminodesantiago.org . • Sobre les diferents rutes: www.caminodesantiago.org . • Sobre la indumentària del pelegrí: www.turismo.navarra.es/esp/propuestas/ camino-santiago/desarrollo/curiosidades.htm . 20. Fes un informe escrit sobre el camí de Sant Jaume. Has d’incloure-hi les dades següents: • L’origen d’aquest pelegrinatge. • Per on discorria i si hi ha una ruta catalana del camí de Sant Jaume. • Com era la vida del pelegrí. • Quina importància va tenir per a l’economia i la cultura dels llocs per on passava.

109

EL RACÓ DE LA LECTURA

El camí de Sant Jaume, segons el Còdex Calixtí

Rutes històriques Localitats on comencen els pelegrinatges Altres localitats

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 110

BLOC

PLA DE TREBALL

Què aprendràs

10. Comparar ritmes de canvi.

1. Quins països i quines persones van protagonitzar els viatges d’exploració i quins van ser els efectes d’aquests viatges.

11. Comparar diferents visions sobre un mateix fet.

2. Quins pobles vivien a Amèrica quan hi van arribar els conqueridors i com vivien.

13. Analitzar l’evolució de la pintura.

3. Com era la societat europea durant l’edat moderna. 4. Què va significar la formació de monarquies autoritàries i què diferenciava aquests sistemes polítics de les monarquies medievals.

15. Conèixer i establir les causes que van provocar un esdeveniment històric i les conseqüències que se’n deriven.

5. Quins canvis es van produir en la població i en l’economia.

16. Interpretar restes arqueològiques.

6. En què van consistir l’humanisme i el Renaixement.

17. Analitzar l’evolució d’un artista.

7. Per què va tenir lloc la Reforma protestant i quines conseqüències va tenir.

Què faràs 8. Analitzar l’evolució d’objectes, grups socials, etc. 9. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar quadres comparatius i cronologies.

110

12. Elaborar un organigrama. 14. Establir una cadena causal.

18. Analitzar la pervivència de trets del passat.

UTILITZA AQUEST TRUC EN AQUEST BLOC HI TÉ MOLTA IMPORTÀNCIA L’ESPAI GEOGRÀFIC. CONSULTA ELS MAPES SEMPRE QUE ES PARLI D’UN TERRITORI NOU.

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 111

Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán Després, un altre dia al matí vam marxar d’Estapalapa, acompanyats d’aquells grans cacics dels quals he parlat abans; avançàvem per la nostra calçada, una via de vuit passos d’amplada en la qual, malgrat que era prou gran, no s’hi cabia a causa de la gentada que hi havia; alguns entraven a Mèxic, d’altres en sortien i també s’hi sumaven els que ens venien a veure, perquè mai no havien vist cavalls ni homes com nosaltres. I no ens en sabíem avenir, de les coses admirables que vam veure, o de si era veritat tot el que apareixia davant nostre, perquè d’una banda a terra ferma hi havia grans ciutats, i a la llacuna, moltes altres; arreu hi vèiem canoes i a la calçada, de tant en tant, molts ponts. Enfront de tot, s’alçava la gran ciutat de Mèxic. [...] I tornem a la nostra entrada a Mèxic, on tots plegats vam ser instal·lats a les estances d’unes cases molt grans que havien pertangut al pare del gran Moctezuma, anomenat Axaiacatl. En aquells moments, Moctezuma hi tenia els seus grans adoratoris d’ídols i una recambra molt secreta de peces i joies d’or, que devia ser el tresor que havia heretat del seu pare Axaiacatl [...] i tots aquells palaus eren esplendorosos, emblanquinats, nets i enramats [...] Vam entrar en un pati molt gran, i aleshores el gran Moctezuma va agafar la mà del nostre capità, Hernán Cortés, que l’havia estat esperant allà, i el va fer entrar a l’estança on havia de descansar. BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. 1519. Adaptat.

PUNT DE PARTIDA • Qui era Bernal Díaz del Castillo? En quina època i on va viure? • Quins esdeveniments narra en aquest fragment de la seva crònica? Saps qui eren els asteques? Quina relació tenen amb aquest text? • Qui era el capità de l’expedició castellana? Què en saps? • Com era la ciutat de Tenochtitlán? On estava situada? • Creus que els expedicionaris es van quedar sorpresos en veure la gran ciutat asteca? Justifica la resposta. • Com creus que era una ciutat hispànica d’aquella època? • Saps alguna cosa de la conquesta d’Amèrica? • Per què creus que els conqueridors es van llançar a aquella aventura?

111

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 112

U N I TAT

L’època dels descobriments

1. El món que coneixien

els europeus en el segle XV

A principis del segle XV, el món que coneixien bé els europeus es limitava a Europa i els territoris que envoltaven el Mediterrani i el mar Negre. També sabien que existien l’Índia, la Xina i el Japó gràcies als viatges que havien fet alguns viatgers medievals, com ara Marco Polo, i perquè hi havia rutes comercials per les quals es traficava amb seda, espècies i altres productes. No obstant això, el coneixement d’aquestes terres era molt imprecís. Per als habitants d’Europa la resta del món continuava sent una incògnita. No coneixen pràcticament res de l’interior de l’Àfrica i l’Àsia, i ni tan sols sabien que Amèrica i Oceania existien (doc. 1).

• Van sorgir nous tipus de vaixells, com ara la caravel·la, que va ser la protagonista dels viatges d’exploració del segle XV. El nom d’aquest vaixell procedeix de la paraula àrab karabos, que significa ‘escarabat’, perquè la nau sembla un escarabat de panxa enlaire (doc. 2). La caravel·la era un vaixell que unia velocitat i capacitat de càrrega. Combinava veles quadrades, que li permetien agafar velocitat, i veles triangulars, amb les quals maniobrava. La tripulació d’una caravel·la solia estar formada per uns 30 mariners. Podia portar molta càrrega, perquè no duia remers que restessin espai a les bodegues; per això tenia molta autonomia i podia fer viatges molt llargs. A més, portava canons, que li servien per defensar-se dels atacs pirates i dels vaixells enemics.

2. Causes dels descobriments A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d’expedicions marítimes que els van permetre ampliar el coneixement que tenien del món. Les causes d’aquestes exploracions van ser de diversos tipus. En primer lloc, els europeus necessitaven buscar noves rutes comercials amb l’Orient. El 1453 els turcs van conquerir Constantinoble i es van apoderar de l’Imperi bizantí. Aquest fet va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l’Extrem Orient. Per això els països de l’Europa occidental van intentar trobar noves rutes cap a l’Àsia vorejant l’Àfrica o endinsant-se en l’oceà Atlàntic. En segon lloc, es van produir un seguit d’avenços tècnics que van millorar la navegació. • Es van desenvolupar nous mapes, els portolans, pensats especialment per a la navegació. En aquests mapes només s’hi dibuixava la línia de la costa i els obstacles marítims. Igualment, indicaven la distància més curta entre els diferents ports per mitjà de línies rectes (doc. 3). • Es va generalitzar l’ús d’instruments de navegació que afavorien l’orientació, com per exemple la brúixola*, l’astrolabi* i el quadrant*.

112

OCEÀ OCEÀ

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ ÍNDIC

OCEÀ PACÍFIC

Mars coneguts pels europeus cap al 1300

Mars descoberts pels europeus entre el 1300 i el 1500

Mars desconeguts per als europeus

Doc. 1 Territoris que coneixien els europeus abans del 1500.

GLOSSARI Astrolabi. Instrument d’orientació basat en la posició de les estrelles. Brúixola. Instrument d’orientació que indica la situació del nord geogràfic. Quadrant. Instrument per mesurar angles i traslladar els mesuraments als mapes.

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 113

Podien tenir de dos a quatre arbres, malgrat que normalment en tenien tres.

Portaven banderoles i estendards de colors brillants. Vela llatina o triangular Arbre major

Arbre de trinquet

Arbre de mitjana

Vela quadrada

Cordes de cànem

Coronament de popa

Bauprès

Cabina del capità

Timó

Doc. 2 Esquema d’una caravel·la. El capità i els oficials dormien en cabines pròpies, però la resta de la tripulació havia de dormir en una habitació comuna, en hamaques penjades, o en lliteres.

Els bucs es pintaven de colors vius. La tripulació solia estar formada per uns 30 mariners. Àncora

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què és un portolà, una brúixola, un astrobabi i una caravel·la. 2. ● Busca les idees principals. • Quines zones del món coneixien els europeus a finals de l’edat mitjana? 3. ●● Interpreta el text. • Per què els europeus necessitaven una nova ruta per arribar l’Extrem Orient? • Per què la caravel·la va permetre allargar la durada dels viatges? Doc. 3 Mapa portolà de l’any 1500. Aquests mapes es van generalitzar en la navegació pel Mediterrani des del segle XIII. S’hi indicaven els ports principals i els esculls, i sobre el mar s’hi dibuixava una xarxa de línies que unien ports comunicats entre si.

4. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Indica els avantatges de les veles quadrades de les caravel·les.

113

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 114

3. Les exploracions portugueses Des del començament del segle XV, Portugal va buscar una nova ruta cap a l’Índia vorejant l’Àfrica (docs. 6). Els reis portuguesos i l’infant Enric el Navegant van organitzar diverses expedicions amb aquest objectiu. Els portuguesos van avançar a poc a poc. Primer van descobrir les illes Madeira (1418) i les Açores (1431) i les van incorporar al seu regne. Després es van dirigir cap al sud i van vorejar la costa africana. El 1431 van doblar el cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea. El 1488 Bartolomeu Dias va aconseguir doblar el cap de Bona Esperança a l’extrem sud de l’Àfrica, fet que va obrir el pas cap a l’oceà Índic. El 1498 Vasco da Gama va arribar a l’Índia. D’aquesta manera es va crear una nova ruta entre Europa i l’Àsia que no havia de passar per territoris dominats pels turcs.

Doc. 4 12 d’octubre de 1492 L’Almirall va sortir a terra ferma en la barca armada i Martín Alonso Pinzón i Vicente Yañez, el seu germà, que era capità de la Niña [...] Un cop a terra van veure arbres molt verds, i molta aigua i fruites de diverses menes. L’Almirall va cridar la resta de capitans i als altres, que van saltar a terra, i els va dir que testimoniessin que ell prenia possessió d’aquella terra en nom del Rei i la Reina, els seus senyors. FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, Resumen del diario de a bordo de Colón. Adaptat

Els portuguesos es van establir en diversos punts al llarg de tota aquella nova ruta per assegurar l’abastament de les naus i el control del comerç. Així van crear un gran imperi i Portugal es va convertir en una potència de primer ordre.

4. Les exploracions castellanes La corona de Castella va ser la gran competidora de Portugal pel que fa a la recerca d’un nou camí cap a l’Índia. Els castellans van decidir navegar cap a l’oest, creuant l’Atlàntic i circumval·lant la Terra. Era una empresa molt arriscada: pel que sabien, ningú s’havia endinsat a l’Atlàntic, un oceà que es considerava temible perquè per creuar-lo calia allunyar-se moltes milles de la costa i navegar per aigües desconegudes.

Cristòfor Colom porta la bandera reial.

Els germans Pinzón, capitans de les caravel·les, amb les banderes de l’expedició: una creu verda sobre fons blanc.

El descobriment d’Amèrica Cristòfor Colom era un navegant genovès que pretenia arribar a les costes orientals de l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic. Colom partia de la idea que la Terra era rodona, malgrat que moltes persones d’aquell temps es pensaven que era plana. Va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar l’expedició. Colom va partir el 3 d’agost de 1492 des del port de Palos de la Frontera amb una tripulació de 90 mariners i tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María. No obstant això, els seus càlculs eren equivocats, perquè es pensava que la Terra era més petita del que en realitat és. Passaven les setmanes i no veien terra. La tripulació, descontenta, es va amotinar, però Colom va poder controlar la situació. Per fi, el 12 d’octubre de 1492 van veure costa. Colom es pensava que havia arribat a Cipangu (el Japó), però en realitat aquelles terres pertanyien a un continent que desconeixia: Amèrica (docs. 4-6).

114

Indígenes, segons Colom, «de color dels canaris, ni blancs ni negres».

Illa de Huanahaní, batejada com Sant Salvador.

Doc. 5 Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica, obra de De la Puebla. En el segle XIX es van pintar molts quadres que representaven escenes històriques. Els autors acostumaven a mostrar una visió molt idealitzada i gloriosa dels esdeveniments.

830900 _ 0110-0147.qxd

cle

17:14

Página 115

0°

pola

r àr ti

meridià de Greenwich

cer

17/1/08

inuits hurons

mohicans mongols illes Açores

Cipangu

illes Canàries

tròpic de Cànce r

Imperi asteca

civilització maia caribs

món

islàmic

Macau

cap Bojador

Calicut illes Cap Verd

0° equador

golf de Guinea

OCEÀ

OCEÀ PACÍFIC illes Filipines

Ceilan

bantus

OC E À

OCEÀ ÍNDIC

0°

illes Moluques

oik ho

ATLÀNTIC

tròpic de Capricorn

Imperi incaic

imperi xinès

PACÍFIC

araucans

cap de Bona Esperança

RUTES PORTUGUESES Diogo Cão 1482 estret de Magallanes

Bartolomeu Dias 1487-88 Vasco da Gama 1497-99

RUTES CASTELLANES

ALTRES VIATGES Giovanni Caboto 1497 Giovanni Magalhães-Elcano 1519-22 da Verrazzano 1524 Colom 1492-93

0°

Doc. 6 Principals exploracions portugueses i castellanes.

ACTIVITATS

Després d’aquest primer viatge, Colom en va fer tres més per explorar i assegurar el domini castellà d’aquells territoris. En el segon viatge es va establir la ruta més ràpida i segura per arribar a Amèrica. En els altres dos Colom va explorar part de la costa centreamericana i sud-americana. El 1504 Colom va retornar definitivament a Espanya, on va morir dos anys després. Va morir convençut d’haver arribat a l’Índia. Però el 1502 un navegant italià, Amerigo Vespucci, ja havia determinat que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d’Amèrica en honor seu. La primera volta al món El 1519 va partir de Sevilla una expedició de cinc vaixells i 250 mariners capitanejats per Fernâo de Magalhâes i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano. Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir donar la volta al món(doc. 6). El 1520 van trobar l’estret que unia els dos mars, que es va batejar amb el nom d’estret de Magallanes, i van arribar a les illes Filipines. Magallanes va morir a l’illa en un combat contra els nadius i Elcano va agafar el comandament de l’expedició. Es va dirigir a les illes Moluques i des d’allà va tornar cap a Espanya, on només va arribar una sola nau, la Victòria, i 18 homes. Havien aconseguit donar la primera volta al món i demostrar que la Terra era rodona.

5. ● Comprèn els conceptes. • Què significa l’expressió «obrir una nova ruta»? 6. ● Busca les idees principals. • Quina ruta cap a l’Extrem Orient van utilitzar els portuguesos? I els castellans? Qui va arribar primer a l’Índia? • On va arribar Cristòfor Colom? 7. ●● Interpreta el text. • Quins objectius tenien els viatges d’exploració? Qui ho va aconseguir? 8. ●● Interpreta els documents. • Document 5. És una font d’època? Creus que és una imatge realista? Com t’imagines aquell moment? • Document 6. Per quines terres van passar els diversos viatges? 9. ●●● Organitza la informació. • Elabora una línia del temps amb les dates dels descobriments portuguesos i castellans.

115

830900 _ 0110-0147.qxd

28/1/08

11:20

Página 116

Maies, inques i asteques L’Amèrica precolombina

60º

Abans de l’arribada de castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines, perquè eren allà abans del viatge de Cristòfor Colom. Les més destacades eren la dels maies, els inques i els asteques, que havien desenvolupat grans civilitzacions. (doc. 7). No obstant això, al continent americà hi vivien molts altres pobles. La majoria eren petites tribus amb formes de vida molt primitives.

40º ncer de Cà p t rò ic 20º

20º

Tenochtitlán

OCEÀ ATLÀNTIC 0º

equ

ado

0º

Amazònia OCEÀ Cuzco

PACÍFIC

20º

20º t r ò p ic

ri c o rn de Cap

Imperi asteca 40º

Doc. 7 Localització geogràfica de les tres grans civilitzacions de l’Amèrica precolombina.

Imperi incaic Civilització maia

120º

100º

80º

60º

40º

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència provocada per la successió de guerres civils.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra (doc. 8).

Els maies s’organitzaven en ciutats-estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán. La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els maies dominaven les matemàtiques i l’astronomia i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propis. Van desenvolupar un art molt ric en què destacaven les enormes piràmides escalonades.

Enemics vençuts han estat torturats i esperen el moment en què seran sacrificats.

Grans guerrers presenten els presoners.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fesols, carbasses, tomàquets, espècies i altres productes. Tenien una artesania molt rica i venien els objectes que fabricaven als pobles veïns.

El cap Chan Muan sosté la seva llança.

Guerrers d’elit coberts amb lligadures i pells de jaguar.

Representants de la cort de Bonampak assisteixen al ritual de sacrifici.

El cos d’un presoner sacrificat.

116

Doc. 8 Mural de la sala 2 de Bonampak (Chiapas, Mèxic). Al jaciment de Bonampak es conserva una de les millors mostres de pintura mural maia. S’hi representen diversos rituals de l’època.

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 117

A FONS

Els inques De tots els imperis que hi havia a l’Amèrica precolombina, l’imperi inca era el més gran: comprenia part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, Argentina i Xile. Quan els castellans hi van entrar en contacte, l’Imperi inca estava en ple apogeu. Els inques van construir una xarxa fantàstica de carreteres que recorria més de 40.000 km, i es comunicaven entre ells mitjançant un servei de correus molt eficient. La societat inca estava formada per diversos grups socials: el poble, els serfs i els esclaus. El cap suprem era l’inca, considerat fill del Sol. La majoria de la població era camperola i els conreus més importants eren el blat de moro i la patata. Per poder cultivar en zones muntanyoses creaven terrasses. Els animals domèstics més importants eren les llames i les alpaques, de les quals obtenien aliments i llana per elaborar teixits; igualment, les utilitzaven com a mitjà de transport. Sabien treballar el coure i l’or i van fabricar objectes molt bonics fets d’aquests metalls (doc. 9). També feien instruments de ceràmica decorats amb figures humanes, animals i vegetals. L’arquitectura inca era de proporcions molt grans (doc. 10). Doc. 9 Màscara inca d’or.

L’escena mostra Moctezuma fent presoner un enemic i simbolitza la incorporació d’un poble a l’Imperi asteca.

Doc. 10 Localitat inca de Machu-Picchu, situada als Andes peruans.

Els asteques Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. El seu imperi se sustentava en l’aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Quan els castellans hi van entrar en contacte no feia ni cent anys que s’havia format aquesta confederació, per la qual cosa l’imperi estava en la fase inicial. Els asteques eren un poble guerrer que s’organitzava en tribus, dividides en diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus. L’economia es basava en el conreu de blat de moro i altres productes agrícoles, com ara la carbassa o el tomàquet. Cultivaven en illots de terra flotants, anomenats chinampas, sobre els llacs Texcoco i Xochimilco. Els asteques cobraven grans tributs als pobles vençuts i acostumaven a sacrificar molts dels enemics derrotats. Per això eren molt odiats pels pobles que sotmetien (doc. 11).

ACTIVITATS 10. ●●● Busca informació. • Fes un text semblant als d’aquesta doble pàgina sobre una altra civilització precolombina: olmeca, teotihuacana, mochica, etc. Doc. 11 Detall de la Pedra de Moctezuma.

117

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 118

5. Les conseqüències dels descobriments

El descobriment, conquesta i colonització d’Amèrica va posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual (doc. 14). La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes i la mort de molts milers de persones. Com a conseqüència dels descobriments, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins. Per evitar problemes entre ells, es va decidir repartir les àrees que podia explorar cadascun dels països; és el tractat de Tordesillas de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions (doc. 12). A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica.

OCEÀ PACÍFIC

equador OCEÀ

OCEÀ

PACÍFIC

ATLÀNTIC

ÍNDIC

Línia de demarcació del tractat de Tordesillas

Hemisferi per a Portugal

Hemisferi per a Castella

Doc. 12 Límits d’exploració i domini establerts pel tractat de Tordesillas. Es considera que el tractat va ser un triomf del rei portuguès Joan II, perquè segurament, gràcies a les dades geogràfiques que li havien aportat els seus navegants, tenia indicis que una part d’Amèrica (el Brasil) quedava dins de la seva demarcació, mentre que els Reis Catòlics ho ignoraven.

Els dos descobriments van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món. Els diferents països d’Europa van començar una lluita per ampliar al màxim els seus dominis i zones d’influència en altres continents, per beneficiar-se del comerç i de l’explotació de les seves riqueses. Aquesta rivalitat es va allargar durant cinc segles. Els descobriments també van significar un avenç molt notable de les ciències. Les exploracions van possibilitar un coneixement exacte de les terres i els oceans que formen el nostre planeta, i també la troballa de nombroses espècies vegetals i animals noves. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia (doc. 13).

Doc. 13 Primer mapa en què apareix Amèrica, elaborat per Juan de la Cosa el 1500.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Què és un imperi ultramarí? Per què rep aquest nom? 12. ● Busca les idees principals. • Què va ser el tractat de Tordesillas? Què va establir? 13. ●●● Reflexiona. • Per què Portugal i Castella es van convertir en grans potències gràcies als descobriments?

118

Doc. 14 Detall del Codex Mendoza. Aquest llibre, encarregat pel virrei de Nova Espanya, va ser dibuixat per escrivents asteques i tenia com a objectiu analitzar els costums d’aquest poble.

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 119

Activitats Elaborar fitxes

Distingir causes i efectes

Les fitxes són un instrument especialment útil per guardar ordenadament informació sobre coses concretes: conceptes, objectes, personatges, esdeveniments o llocs.

Un dels principals objectius de la història és analitzar quines raons han provocat un esdeveniment i quines conseqüències se n’han derivat.

Perquè una fitxa sigui útil, s’hi han d’indicar només les dades més importants.

Per això és tan important conèixer la seqüència temporal dels successos. Per trobar les causes d’un esdeveniment, sempre has d’estudiar els fets que van tenir lloc abans que passés aquest esdeveniment. En canvi, els que es van produir després poden fer referència a les conseqüències.

14. ● Elabora fitxes sobre els personatges que apareixen en la unitat. Si cal, busca’n més dades. Nom: Data de naixement i mort: Esdeveniments en què va participar:

16. ●● Observa la línia del temps i respon. 1400

1500

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

Breu resum de la seva trajectòria:

15. ●●● Elabora fitxes sobre tres pobles que apareixen en la unitat: maies, inques i asteques. • Decideix els aspectes que has d’incloure a les fitxes. • Elabora les fitxes.

Grans avenços en navegació i cartografia

1492 Descobriment d’Amèrica

1516 Carles I hereta un gran imperi i Espanya és la primera potència europea 1494 Tractat de Tordesillas

• Indica les causes del descobriment d’Amèrica. • Explica quines conseqüències va tenir aquest esdeveniment.

Analitzar un descobriment arqueològic El 1987, en un petit poble del Perú anomenat Sipán va tenir lloc un dels descobriments arqueològics més espectaculars de la història, comparable a la troballa de la tomba de Tutankamon. Es va trobar la tomba d’un gran senyor del poble mochica, que va viure al Perú entre els anys 200 i 600 de la nostra era. Al costat s’hi van trobar deu tombes més de nobles, xamans i guerrers. Tots els morts estaven envoltats d’objectes d’or i ceràmica fabulosos. 17. ●●● Respon les preguntes. • Quins coneixements històrics poden obtenir els investigadors d’una troballa arqueològica com la de Sipán? a) Dels esquelets. b) De la tomba mateixa. c) Dels objectes. • Per què creus que és tan important conservar els objectes tal com es van trobar sense desordenar-los ni barrejar-los?

119

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 120

U N I TAT

Els canvis polítics, econòmics i socials

1. La recuperació de la població Durant el segle XIV, tot Europa va experimentar les conseqüències d’una crisi terrible provocada per les males collites, les guerres i les malalties. L’ agricultura no produïa prou per alimentar tota la població. Aquesta situació es devia al fet que molts sòls s’havien esgotat i que anys successius de grans pluges van provocar la pèrdua de les collites. Per això gran part de la població estava desnodrida i moltes persones van morir de fam. També va ser un període de contínues guerres i revoltes populars, que assolaven les ciutats i els camps i van provocar molts morts. Però l’esdeveniment més greu va ser la terrible epidèmia de pesta que es va desfermar a Europa el 1348. Aquesta epidèmia, coneguda amb el nom de pesta negra, va arrasar tot el continent i va aniquilar més d’una quarta part de la població (doc. 1). Durant el segle XV la situació va millorar i la població va començar a recuperar-se lentament. El 1500 la població europea gairebé va arribar al mateix nombre d’habitants que havia tingut abans de la pesta negra (doc. 4), i en el segle XVI va créixer molt.

MAR DEL NORD

OCEÀ ATLÀNTIC

NEGRE

MAR

MEDITERRANI

AVENÇ DE LA PESTA 1347

Abans de juliol de 1349

Regions no afectades

Abans de juliol de 1348

Abans de desembre de 1349

Després de juliol de 1350

Abans de desembre de 1348

Abans de juliol de 1350

Doc. 1 Expansió de la pesta negra per Europa.

SABIES QUE... El nom de pesta prové del fet que el cos dels afectats desprenia mala olor i de la creença que la malaltia es produïa per la corrupció de l’aire. Per això es pensava que utilitzar herbes aromàtiques i perfums era eficaç per evitar-ne el contagi, i es va fer molt habitual cremar encens i altres espècies a l’interior de les cases.

2. El creixement econòmic Durant els segles XV i XVI, l’economia europea va experimentar una fase de prosperitat. D’una banda, la població creixia i necessitava més productes agrícoles i artesans. A més, els descobriments geogràfics van incrementar els intercanvis comercials amb les terres que s’acabaven de descobrir. Per facilitar les transaccions comercials es van perfeccionar els mètodes de pagament i de préstec, fet que es va traduir en una millora del sistema bancari. Les potències econòmiques més grans d’aquella època van ser ciutats on es concentrava la producció artesana i que disposaven de ports importants des dels quals comerciar: Venècia (doc. 2) i Florència a Itàlia, Anvers a Flandes, les ciutats de la Hansa, Lisboa, Sevilla i Londres.

120

Doc. 2 Processó a la plaça de Sant Marc, obra de Bellini. La República de Venècia va ser una de les grans potències comercials europees del segle XV, perquè monopolitzava gran part del comerç que es feia amb l’Orient i el mar Negre.

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 121

3. La transformació social

Evolució de la població europea en l’edat mitjana (en milions d’habitants)

La societat continuava dividida en tres estaments com en l’edat mitjana, malgrat que s’hi van produir canvis importants.

Els camperols continuaven tenint unes condicions de vida molt dures i majoritàriament eren molt pobres. Amb tot, a Europa occidental van millorar, perquè en la majoria dels països van deixar de ser serfs i es van convertir en persones lliures.

Dins l’estament no privilegiat, la burgesia va assolir una gran preeminència. Formada per les famílies dels grans comerciants i banquers, que tenien enormes riqueses i poder, alguns dels seus membres es van enllaçar amb famílies nobles per buscar més reconeixement social. Entre aquestes famílies burgeses algunes van aconseguir un gran poder polític, com ara la família Médici. Altres famílies, com els Fugger o els Welser, es van relacionar directament amb els reis més poderosos del seu temps, als quals prestaven diners i dels quals rebien grans privilegis (doc. 3).

70 PE

La noblesa i el clergat van continuar sent els estaments privilegiats: no pagaven impostos directes, dominaven la societat i ocupaven els càrrecs principals. Eren grups minoritaris, tot i que el nombre de components que els formaven va créixer molt.

50 40 30 20 10 0 1000 1050 1100 1150 1200 1250 1300 1350 1400 1450 1500

Doc. 4 Evolució de la població europea.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què significava burgès en l’edat mitjana? Quin significat va adquirir en l’edat moderna? 2. ● Busca les idees principals. • En què va consistir la crisi de finals de l’edat mitjana? 3. ●● Interpreta el text. • Per què es considera que durant el segle XV es va produir una transformació de l’economia europea? • La societat també es va transformar?

Doc. 3 El matrimoni Arnolfini, obra de Jan van Eyck. Aquest retrat representa les esposalles d’un banquer italià establert a Flandes.

• Quina relació hi ha entre el creixement de l’economia i el de la població? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Per què a Venècia es van construir grans palaus entre els segles XIII i XVI? • Document 3. A quin grup social pertanyen aquests personatges? Quin tipus de vida feien? • Document 4. Descriu l’evolució de la població europea entre els segles XIV i XVI.

121

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 122

4. El naixement de l’estat modern Les monarquies autoritàries

Els grans regnes

En el segle XV, els reis europeus van continuar reforçant el seu poder. Per fer-ho, van haver de debilitar els poders de la noblesa, de l’Església, dels municipis i dels parlaments. Aquesta lluita va provocar grans enfrontaments, que a vegades van causar guerres civils.

Durant l’edat mitjana, Europa va estar dividida en multitud de petits estats. Però a partir dels segle XV molts d’aquests estats es van unir gràcies a les aliances matrimonials entre els seus sobirans o per mitjà de conquestes. D’aquesta manera, es van crear noves i grans potències, que en gran part són l’origen dels actuals països europeus (doc. 7). Malgrat que la formació de monarquies autoritàries va ser un procés comú a tot Europa, quatre grans corones van destacar sobre la resta: França, Anglaterra, Espanya i Rússia. • França. Després de la guerra dels Cent Anys, els reis francesos des de Carles VII fins a Francesc I van unificar el país i van afermar el seu poder. • Anglaterra. Durant bona part del segle XV el país va viure una guerra civil que va debilitar la noblesa i va fer possible que Enric VIII augmentés el poder reial. • Espanya. L’enllaç matrimonial d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va posar les bases de la unió dinàstica dels regnes de la península Ibèrica, llevat de Portugal. • Rússia. Ivan III el Gran va unificar el país, va incorporar nous territoris i es va designar a si mateix tsar (emperador) de Rússia.

Els reis van establir un seguit de mecanismes per fer efectives les decisions que prenien. • Van crear una burocràcia i una administració centralitzada i professional que depenia directament d’ells. • Van enfortir l’exèrcit. Les tropes estaven pagades pel monarca i obeïen les seves ordres. • Van augmentar els impostos per obtenir ingressos i finançar-se. No obstant això, l’aprovació de nous impostos va continuar estant sotmesa als parlaments. • Van crear una xarxa diplomàtica per mantenir relacions amb els països veïns (doc. 5). Així van sorgir les anomenades monarquies autoritàries. La cort, o casa del rei, va abandonar el típic caràcter itinerant que tenia en l’edat mitjana i es va instal·lar en una ciutat fixa des d’on es dirigia el govern.

Doc. 6 El fi justifica els mitjans

Doc. 5 Els ambaixadors, obra de Holbein. Les monarquies autoritàries van crear delegacions diplomàtiques a imitació de les que tenia el papat per millorar les relacions amb altres països.

122

[...] hi ha tanta diferència entre com es viu i com s’hauria de viure, que aquell que canvia el que es fa pel que s’hauria de fer es veu abocat a la ruïna, perquè un home que vulgui actuar arreu com una persona bona és inevitable que es perdi entre tantes que no ho són. Per això cal que tot príncep que es vulgui mantenir aprengui a no ser bo i a practicar-ho o no d’acord amb la necessitat. [...] no li ha de preocupar gaire incórrer en la infàmia dels vicis sense els quals difícilment podria salvar l’Estat, perquè si considerem això fredament veurem que, a vegades, el que sembla virtut és causa de ruïna, i el que sembla vici només acaba reportant benestar i seguretat. NICCOLÓ MAQUIAVELO, El príncep, 1513. Adaptat

14:07

Página 123

REG N E REG N E DE DE N ORUEG A S UÈC IA Estocolm

A T L À N

PA ÏS OS DE L ’ORDE T EUT ÒN IC

REIN O DE DIN A M ARC A

Edimburg Dublín

Moscou

Copenhaguen

REG N E D ’A N G L AT ERRA Hamburg

O C E À

Budapest

REG N E DE F RAN Ç A Milà NAVARRA

Marsella

DE REGN PO RT E UG A

Bilbao

REG N E D’H ON G RIA E

GÈNOVA

Toledo

DE CASTELLA

Barcelona C O R O N A D València ’

Sevilla M

PRIN C IPAT DE V A L ÀQUIA C

Nàpols

A M

OTOMÀ

REG N E DE N ÀPOL S

G Ó

Melilla

Istanbul IM PERI

Roma

MAR NEGRE

A ESTATS PONTIFICIS

Pamplona CORONA

Cracòvia

S A C RE IM PERI

París

Kíev

POL ÒN IA

KHA

Amsterdam

Londres

PRIN C IPA T DE L IT UÀN IA

Anvers

Lisboa

RÚSSIA

I C

REG N E D’ES C ÒC IA

DE C RIM

2/1/08

NAT

830900 _ 0110-0147.qxd

Palerm

CRETA

Doc. 7 Europa el 1500.

5. Els Reis Catòlics, exemple de monarquia autoritària Castella i Aragó en el segle XV

La unió dinàstica

En la primera meitat del segle XV, el territori de la península Ibèrica estava dividit en cinc grans unitats polítiques: la corona de Castella, la corona d’Aragó, el regne de Navarra, el regne de Portugal i el regne islàmic de Granada.

El 1469 s’havien casat Ferran, fill del rei d’Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. El 1477 Isabel es va convertir en reina de Castella, i el 1479 Ferran va succeir el seu pare en el tron aragonès. Aleshores, es va produir la unió dinàstica de la corona de Castella i de la corona d’Aragó.

La història de la corona de Castella en el segle XV va estar marcada per les contínues revoltes dels nobles. Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana (anomenada la Beltraneja) i els de la seva germana Isabel. Aquesta última va ser proclamada finalment reina de Castella, després d’una guerra civil que va durar cinc anys. A la corona d’Aragó, la mort sense descendència de Martí I el 1410 van deixar vacant el tron. El 1412 es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cada regne que formaven la Corona (Aragó, Catalunya i València) i van nomenar rei Ferran d’Antequera, de la dinastia Trastàmara, la mateixa que governava a Castella des del segle anterior.

Però aquesta unió tan sols era una unió personal. Isabel i Ferran, els anomenats Reis Catòlics, governaven conjuntament els seus territoris, però cada regne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions. Per això, després de la mort d’Isabel (1502) la unió dinàstica va estar a punt de desfer-se. El tron castellà va passar a la seva filla Joana (anomenada la Boja), mentre que Ferran va continuar com a rei d’Aragó. La bogeria de la reina Joana la va incapacitar per al tron i va ser Ferran qui va acabar exercint la regència fins que Carles I, fill de Joana la Boja, va ocupar el tron de les dues corones el 1516. D’aquesta manera la unió dinàstica va quedar confirmada definitivament en les persones de Carles i els seus successors.

123

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 124

La política interior

A l’Àfrica van conquerir diverses places, com ara Melilla i Orà, a l’oceà Atlàntic van conquerir les illes CanàUn cop acabada la guerra de successió a Castella, Ferran i Isabel es van dedicar a pacificar els seus regnes. ries i van començar la conquesta d’Amèrica, territoPer fer-ho a Castella van crear la Santa Germandat, un ris que van ser incorporats a la corona de Castella. cos de policia que es dedicava a lluitar contra els banLa unitat religiosa dits que assolaven els camins i contra els excessos de la noblesa. També van reorganitzar la justícia i van reforçar Els Reis Catòlics van fer de la unificació religiosa dels la Chancillería, que era el màxim organisme judicial. seus regnes un dels seus objectius principals. Igualment, els Reis Catòlics van decidir augmentar el Amb permís del papa, el 1478 van fundar el Tribunal seu poder davant les ciutats. Per fer-ho van nomenar de la Inquisició per perseguir els heretges. El tribucorregidors, uns funcionaris encarregats d’imposar nal tenia jurisdicció sobre tots els territoris, tant a Casl’autoritat dels reis en tots els municipis de Castella. tella com a Aragó. Els condemnats a mort per aquest Mentre que en els seus dominis, el rei Ferran II va tribunal eren cremats a la foguera o executats amb el mantenir el sistema constitucional que limitava l’au- garrot. toritat de la monarquia. El pas següent en la unificació religiosa va ser l’exVan reforçar la Hisenda reial, per a la qual cosa van pulsió dels jueus el 1492. Per un edicte reial tots arrabassar privilegis i terres que els seus antecessors els jueus havien de convertir-se al cristianisme o abanhavien atorgat a la noblesa. I van crear un exèrcit pro- donar tots els dominis dels Reis Catòlics. Unes 80.000 fessional i permanent que es va convertir en un dels persones van veure’s forçades a marxar. Els que van més efectius d’Europa. adoptar el cristianisme, anomenats conversos o judeoconversos, van patir una persecució inquisitoL’expansió territorial rial molt dura, que va durar segles. Els Reis Catòlics van ampliar molt els seus territoris El 1502, després de la revolta de les Alpujarras, Isabel (doc. 9). la Catòlica publicava una ordenança que donava als muA la península Ibèrica van conquerir el 1492 l’últim ter- sulmans de Castella la possibilitat de triar entre la conritori en poder dels musulmans, el regne de Granada, versió o l’exili. La mesura es va aplicar posteriorment que van incorporar a la corona de Castella (doc. 8). El als regnes de València i d’Aragó. Poc a poc, els musul1512, un cop morta Isabel, també es va conquerir el mans que es van quedar als territoris de les dues coregne de Navarra. rones hispàniques després de 1492 (moriscs) van ser Fora de la Península es van expandir per diversos ter- obligats a convertir-se, encara que van continuar més o ritoris. El 1504 van incorporar el regne de Nàpols a menys d’amagat amb els seus costums i tradicions, fins que van ser expulsat definitivament l’any 1609. la corona d’Aragó. ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Defineix els conceptes xarxa diplomàtica, dinastia i aliança matrimonial. • Explica la funció del Tribunal de la Inquisició. 6. ●● Interpreta el text. • Quins canvis polítics es van produir a Europa? • Per què es diu que als regnes peninsulars es va produir una unió dinàstica? • Com van reforçar els Reis Catòlics el seu poder davant els municipis i davant la noblesa? 7. ●● Interpreta els documents. • Document 6. Què aconsella Maquiavel als governants? Què n’opines?

124

• Documents 7 i 9. a) Indica quins eren els principals regnes europeus. b) Compara el mapa d’Europa del 1500 amb un d’actual. Digues quins països subsisteixen avui dia i quins han canviat. c) Explica quins territoris dominaven els Reis Catòlics. 8. ●●● Reflexiona. • Què opines de la política religiosa dels Reis Catòlics?

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

1. Boabdil, l’últim emir de Granada, lliura la clau de la ciutat als Reis Catòlics.

17:14

Página 125

3. Isabel i Ferran presideixen a cavall la comitiva cristiana.

2. Al fons, el paisatge de la ciutat de Granada.

4. Darrere els monarques hi ha els seus fills grans: Isabel i el príncep Joan.

5. Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, encarregat de les negociacions amb Boabdil.

5 2

6.Heralds i patges formen part de la comitiva reial.

Doc. 8 La rendició de Granada, obra de Francisco Pradilla, 1882.

OCEÀ REGNE D’ANGLATERRA

ATL

ÀN

ATLÀNTIC

SARDENYA

SACRE IMPERI REGNE DE FRANÇA MILÀ

Navarra

CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ

GÈNOVA ESTATS ITALIANS

ESTATS PONTIFICIS

Sardenya

SICÍLIA Alger Orà

SAVOIA

Regne de Nàpols

GRANADA 14 97 Melilla

ica èr 492 Am e 1 sd de

BALEARS

NÀPOLS

Nàpols

OCEÀ DE REGNE POR TUG AL

12 15

CORONA D’ARAGÓ

CORONA DE CASTELLA 149

RTU

NAVARRA

Bugia

Sicília

Tunis

-9 77 14

Doc. 9 Possessions dels Reis Catòlics.

CANÀRIES

Aliança matrimonial Trípoli

Incorporacions i conquestes

Doc. 10 Aliances matrimonials establertes pels Reis Catòlics. Isabel i Ferran van utilitzar els matrimonis dels seus fills per establir aliances amb Portugal, Anglaterra i el Sacre Imperi.

125

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 126

Activitats Fer un esquema: la monarquia dels Reis Catòlics 9. ●● Completa l’esquema sobre la monarquia dels Reis Catòlics. LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS

Monarques

Època

Territoris

Política interior

Política exterior

• Isabel de Castella •…

Comparar ritmes de canvi L’edat moderna és una etapa històrica diferent de l’edat mitjana. No obstant això, malgrat que alguns aspectes van experimentar una gran transformació, d’altres es van mantenir amb pocs canvis. Per fer una anàlisi històrica correcta és important comprendre que no tots els aspectes canvien al mateix ritme. 10. ●● Compara la situació a final de l’edat mitjana i a principi de l’edat moderna. Edat mitjana

Edat moderna

Com va evolucionar la població? La societat es dividia en estaments? Quins grups eren els més poderosos? Quina era la principal activitat econòmica? Les tècniques bancàries eren habituals? Quin poder tenia el rei?

Analitzar l’evolució social En l’edat moderna la societat s’organitzava en els mateixos estaments que durant l’edat mitjana, però dins de cada grup es van produir canvis importants. 12. ●● Digues quins canvis es van produir en cadascun dels tipus socials indicats. • Com van augmentar el seu poder els reis durant l’edat moderna? A quins grups socials van arrabassar el poder que van aconseguir?

• Per què es considera que els nobles de l’edat mitjana eren més poderosos que els de l’edat moderna?

• A quin estament pertanyia la burgesia? Qui en formava part? • Com va canviar la situació dels burgesos en l’edat moderna?

Amb quines institucions governava? 11. ●●● Quins trets de la societat, l’economia i la política de l’edat moderna eren els mateixos que en l’edat mitjana? Quins van canviar?

126

• La situació dels camperols va millorar o va empitjorar? En quins aspectes?

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 127

Interpretar l’organigrama d’una monarquia moderna C A S T E L D L E A

Normalment, el càrrec o institució de més pes es col·loca en un lloc destacat, generalment al centre, i se sol ressaltar.

R E I S

Els diferents organismes es diferencien en pisos segons la importància que tinguin. Els càrrecs o organismes que tenen la mateixa importància es col·loquen al mateix nivell.

C A T Ò L I C S

Els organismes que depenen d’altres organismes o que estan relacionats s’uneixen mitjançant fletxes.

13. ●●● Observa l’organigrama del govern dels Reis Catòlics. • Quins territoris es distingien en els seus reialmes?

Rei • Dirigeix el govern ajudat pels consells. • Dirigeix la política exterior. • Estableix les noves lleis. • Exerceix justícia per mitjà de la Cancelleria. • Mana sobre un exèrcit professional i permanent.

C O R O N A

L’organigrama és una manera de representar gràficament la divisió de funcions dins de qualsevol institució i les relacions que s’estableixen entre els diferents organismes que formen aquestes institucions.

Corts de Castella • Aproven els nous impostos sol·licitats pel rei. Rei • Dirigeix el govern. • Legisla juntament amb les Corts. Regne d’Aragó

Corts • Aproven impostos. • Supervisen el govern. • Legislen amb el rei. C O R O N A

D‘ A R A G Ó

Rei • Dirigeix el govern. • Legisla juntament amb les Corts. Principat de Catalunya

Generalitat • Salvaguarda el compliment dels furs. • Administra els impostos recaptats. Corts • Aproven impostos. • Supervisen el govern. • Legislen amb el rei. Rei • Dirigeix el govern. • Legisla juntament amb les Corts.

• Quin era el màxim poder en tots ells? Hi havia els mateixos poders a cada regne? • Enumera quines altres institucions hi havia i explica quines funcions feien dins de cadascun dels organismes que componien la monarquia.

Diputació i Justícia d’Aragó • Salvaguarden el compliment dels furs. • Administren els impostos recaptats.

Regne de València

Generalitat • Salvaguarda el compliment dels furs. • Administra els impostos recaptats. Corts • Aproven impostos. • Supervisen el govern. • Legislen amb el rei.

Establir una cadena causal Quan estudies història has de prestar una atenció especial a les causes i les conseqüències dels esdeveniments que estàs analitzant. En història uns fets es concatenen amb els altres. Cada esdeveniment té un seguit de causes i provoca unes conseqüències. Al seu torn, aquestes conseqüències poden ser causa de fets posteriors.

14. ●● Analitza la seqüència. • Quines van ser les causes de l’augment de població en el segle XV? • Quins efectes va provocar l’augment de població? Explica-ho. • Aquesta conseqüència va ser, al seu torn, causa d’algun altre fet? Per què va tenir aquestes conseqüències?

Finalitzen moltes guerres Remet la pesta

Augment de la població

Creix la producció artesana i el comerç

La burgesia es fa poderosa

Milloren les collites

127

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 128

U N I TAT

El canvi cultural: Renaixement i Reforma

1. El Renaixement: l’època de l’humanisme Les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI van ser tan profundes que aquesta etapa s’ha denominat amb un nom propi: el Renaixement. Un dels trets essencials del Renaixement va ser el desenvolupament de l’humanisme, un corrent cultural que es va desenvolupar plenament en el segle XV i a principi del XVI i que va tenir aquestes característiques bàsiques: • Enfront de la mentalitat medieval, en què tot girava entorn de Déu, els humanistes es preocupen per l’ésser humà. Els humanistes consideraven que l’ésser humà era el centre del món i van dedicar els seus escrits a estudiar-lo: el seu pensament, la seva història, la seva anatomia. • Els humanistes es van inspirar en la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat. Van estudiar els textos originals, en llatí i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals. • L’ humanisme va defensar la recerca de la veritat a través de la raó i l’experiència. Els humanistes investigaven per si mateixos, discutien els resultats i defensaven el valor de la reflexió personal. • Els humanistes tenien una profunda curiositat. Aspiraven a saber-ho tot; no volien ser especialistes en una matèria, sinó savis. Els principals humanistes van ser Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives (docs. 1 i 2). Els mitjans de difusió de l’humanisme

Data

Aportacions

Erasme de Rotterdam

1466-1536

Va defensar la necessitat d’augmentar la moralitat del clergat i va advocar per una religiositat íntima i personal. Va ser un gran promotor dels estudis filosòfics i històrics.

Thomas More

1478-1535

Va exposar la posibilitat d’una societat diferent basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.

Joan Lluís Vives

1492-1540

Va defensar la separació entre la lògica i la metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la natura.

Doc. 1 Principals humanistes.

Doc. 2

Però la pèrdua o el gran enfosquiment d’aquestes dues llengües augustes, la llatina i la grega, va originar forçosament que les arts i les disciplines que s’havien expressat en aquestes llengües se sumissin en les mateixes tenebres i enviliment i que les veus perdessin el seu sentit precís i s’introduïssin idiotismes desconeguts i lletjos. JOAN LLUÍS VIVES, De disciplinis, 1531

APARICIÓ DE LA IMPREMTA

Les obres dels humanistes es van difondre fonamentalment a través de la impremta i les acadèmies. La invenció de la impremta per part de Gutenberg el 1440 va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment, perquè ja no calia copiar a mà cada exemplar. Gràcies a això els llibres, tot i que continuaven sent molt cars, van ser més assequibles i se’n van vendre molts més (doc. 3). Les acadèmies van ser els llocs de trobada d’estudiosos on es van desenvolupar i difondre els estudis humanístics. S’hi reunien savis i erudits per intercanviar idees. Va destacar l’Acadèmia Platònica de Florència. Les universitats van mantenir els mètodes d’estudi medievals, però algunes, com ara les de Pàdua, Bolonya, Florència, Alcalá de Henares, Salamanca o Lovaina, van incorporar els principis de l’humanisme.

128

1456: Primer llibre imprès al món. Taller de Johan Gutenberg

Ciutats amb tallers d’impressió

Londres

Magúncia

OCEÀ

Lovaina Nuremberg

ATLÀNTIC

París Estrasburg

Augsburg

Venècia

Milà Burgos Valladolid Segòvia

Bolonya Pamplona

Florència

Saragossa Barcelona

Toledo Alcalá de Henares València Sevilla Granada

Roma

1472: Primer llibre imprès a Espanya

Doc. 3 Principals centres d’impressió a Europa.

mar Mediterrani

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 129

Leonardo da Vinci, prototipus d’humanista

A FONS

Leonardo da Vinci va néixer el 1452 al poble de Vinci, prop de Florència. Va ser educat en aquesta ciutat, que era el centre intel·lectual d’Itàlia i el bressol de l’humanisme. De jove, Leonardo va mostrar la seva gran intel·ligència i creativitat en les disciplines més variades. Leonardo és considerat un dels millors pintors de tots els temps. Però també va ser un gran científic. Va investigar l’anatomia humana. Va ser un expert en òptica i va analitzar l’ull humà detingudament. Va fer descobriments en geologia, meteorologia i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna. Va destacar com a enginyer. Va fer dissenys de tota mena de màquines, des de ginys militars fins a prototipus voladors. També va ser un músic notable, amb una gran capacitat d’improvisació. Doc. 5 Dibuix sobre la proporció del cos humà segons Vitruvi fet per Leonardo da Vinci. Els estudis d’anatomia de Leonardo reflecteixen un gran sentit de l’observació.

Doc. 4 Projecte de giny volador. Leonardo va analitzar el vol dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica que després va aplicar al disseny de màquines voladores.

Doc. 6 Catapulta. També va fer diversos projectes de màquines militars per a Ludovico Sforza, duc de Milà.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què és l’humanisme? D’on creus que procedeix la paraula? 2. ●● Interpreta els documents. • Document 1. Explica quins van ser els humanistes principals i què van aportar. • Document 2. Quines idees de l’humanisme reflecteix? • Document 3. On hi va haver centres d’impressió? Quina relació hi va haver entre la impremta i l’humanisme?

3. ●●● Organitza la informació. • Compara la cultura medieval i la cultura humanista. Medieval

Humanista

Centre de referència Paper de la investigació Mitjans de difusió 4. ●●● Reflexiona. • Quins trets de l’humanisme perduren en la nostra mentalitat?

129

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 130

2. El desenvolupament científic El desig d’investigar i de saber fomentat per l’humanisme va ser també un incentiu per al desenvolupament de les ciències. En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant seu. L’Església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per això el sistema de Ptolomeu (elaborat en el segle II dC), que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l’oficial durant molt temps. També es va avançar en el coneixement del cos humà, gràcies als estudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació sanguínia de Miquel Servet. Els descobriments geogràfics van desenvolupar altres ciències i disciplines, com ara la geografia, la zoologia, la botànica i la cartografia.

3. Un nou estil artístic: el renaixentista El canvi de mentalitat també es va reflectir en l’art. Es va desenvolupar un nou corrent artístic, l’estil renaixentista, que buscava la inspiració en els models artístics de l’antiguitat. Els artistes del Renaixement van recuperar les formes simples i harmonioses de l’art grec i romà i van rebutjar la grandiositat i l’abundant decoració del gòtic. L’ ésser humà es va convertir en el centre de l’art i els artistes es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa. L’ estil renaixentista va sorgir a Itàlia en el segle XIV i es va desenvolupar en dues etapes: • El Quattrocento va comprendre el segle XV. En aquesta etapa el gran centre cultural va ser la ciutat de Florència (doc. 7). • El Cinquecento va correspondre al segle XVI i el principal focus de difusió d’aquesta etapa va ser la ciutat de Roma. En aquest moment l’estil renaixentista es van estendre per tot Europa. Artistes i mecenes En l’edat mitjana, l’artista era un simple artesà que treballava al seu taller i no firmava les seves obres. En el Renaixement aquesta concepció va canviar. Els artistes renaixentistes firmaven les obres i buscaven la fama i el reconeixement. A més, eren molt cultes i eren capaços de desenvolupar diverses disciplines. És per això que molts artistes van ser escultors, pintors i arquitectes, i fins i tot n’hi va haver que van destacar com a inventors i científics. Els artistes disposaven del suport dels mecenes, que eren persones riques que finançaven les obres i en protegien els autors.

130

Doc. 7 Cúpula de la catedral de Florència, obra de Brunelleschi (1418-1464). Aquesta cúpula es considera la primera gran obra arquitectònica renaixentista i va destacar per les dimensions que tenia, molt superiors a les de les cúpules gòtiques. Es considera la tercera gran cúpula de la història de l’arquitectura, després de la del Panteó de Roma i la de l’església de Santa Sofia de Constantinoble (Istanbul).

DRETS HUMANS

La persecució de les idees científiques En l’edat moderna, qualsevol innovació que qüestionés els dogmes religiosos era declarada herètica i se’n prohibia la difusió. Molts científics van patir persecucions per aquest motiu.

ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Per què els artistes del segle XV deien que en la seva època s’havia produït un renaixement? • Què signifiquen els termes Quattrocento i Cinquecento? 6. ● Busca les idees principals. • Enumera els principals avenços científics dels segles XV i XVI. 7. ●●● Reflexiona. • Els Mèdici van ser uns mecenes? Per què?

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 131

El palau d’uns mecenes: els Mèdici

A FONS

El palau Mèdici-Ricardi va ser encarregat a l’arquitecte Michelozzo per Cosimo el Vell, patriarca de la família Mèdici, una de les més poderoses de Florència. Es va construir entre 1444 i 1460. Aviat es va convertir en el model de palau del Renaixement i va ser imitat en nombroses construccions civils a Florència i en altres ciutats d’Itàlia i d’Europa. Els Mèdici van voler fer del seu palau un lloc de referència del nou art. Per això es va combinar el marc arquitectònic amb altres branques de l’art: el palau va ser decorat amb pintures i escultures molt boniques fetes pels principals mestres renaixentistes. A més, en el gran parc situat a la banda nord del palau, l’anomenat Orto di San Marco, s’hi van col·locar nombroses escultures clàssiques, comprades a Roma, i es va crear una gran escola sota la direcció de l’escultor Bertoldo que ha estat considerada la primera acadèmia de belles arts d’Europa.

Doc. 8 Esquema del palau.

Doc. 9 Façana principal. Michelozzo va diferenciar els tres pisos del palau. Al pis inferior, fet de carreus encoixinats d’aspecte rústec, hi sobresurten les grans pedres irregulars; el segon pis presenta carreus encoixinats de factura més fina i l’últim pis té la façana llisa. També hi destaca la gran cornisa superior.

Doc. 10 David, obra de Donatello. L’original d’aquesta estàtua estava al pati del palau; és una de les escultures més famoses del Quattrocento.

Doc. 11 Seguici dels Reis Mags, frescos que decoren la capella de palau. Aquests frescos van ser fets pel pintor Benozzo Gozzoli. Malgrat que representa una escena religiosa, la cavalcada dels Reis Mags, els personatges són els membres principals de la família Mèdici, com ara Cosimo el Vell o Lorenzo el Magnífic, acompanyats d’una gran cort de personatges polítics de la seva època.

131

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 132

4. L’arquitectura Els arquitectes del Renaixement recuperen els elements clàssics: arcs de mig punt, frontons, voltes de canó i columnes clàssiques (ordres dòric, jònic i corinti). Aquests elements van substituir completament les formes gòtiques (doc. 12). Els edificis eren més petits i més baixos que els gòtics, perquè es volien adaptar a les proporcions del cos humà. Es decoraven amb senzillesa i austeritat. Pretenien donar una sensació d’ordre i harmonia. El Quattrocento Entre els arquitectes del Quattrocento destaca Brunelleschi. Es considera el primer artista complet, perquè era arquitecte, pintor i escultor. Entre les seves obres sobresurten la cúpula de la catedral de Florència (doc. 7), la façana del Palau Pitti i esglésies com ara la de San Lorenzo o la del Santo Spirito (doc. 15), que es van convertir en models d’art renaixentista i van ser imitades en moltes altres construccions italianes i de la resta d’Europa. Un altre arquitecte destacat va ser Alberti, que va construir a Florència el palau Rucellai i a Màntua l’església de Sant Andreu (doc. 13).

GLOSSARI

Cornisa

Fris

Capitell

Frontó

Arc de mig punt

Fust

Balaustrada

Doc. 12 Disseny d’un detall de la façana del palau Bevilacqua (Verona).

Frontó triangular

El Cinquecento En el segle XVI el gran centre de l’arquitectura renaixentista va ser la ciutat de Roma, on es van construir edificis magnífics sota el mecenatge dels papes Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Climent VII. D’entre els grans edificis que es van construir en aquesta etapa a Roma va destacar la basílica de Sant Pere, en què van participar tres dels millors arquitectes d’aquell temps: Bramante, que en va fer el primer projecte, Miquel Àngel, que en va modificar la cúpula, i Maderno, a qui devem la resta de l’edifici. Un altre focus d’aquest període va ser la ciutat de Venècia, on es van construir esglésies i palaus fantàstics. A Venècia es va generalitzar un nou tipus de construcció civil, la vil·la, que era una casa de camp de l’aristocràcia (doc. 14). Andrea Palladio va ser un dels arquitectes principals d’aquesta etapa, i va fer vil·les i esglésies molt importants a Venècia i pels voltants, com ara l’església del Redemptor.

132

Doc. 13 Església de Sant Andreu de Màntua, obra d’Alberti. Es considera una de les construccions més originals del Quattrocento. La façana recorda un arc de triomf romà i està rematada per un gran frontó triangular.

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 133

La cúpula cobreix la gran sala central rodona (rotonda), que dóna nom a la vil·la. La resta de l’edifici s’organitza al voltant d’aquesta sala.

La planta d’aquesta vil·la, la més famosa de Palladio, està composta per les formes geomètriques més senzilles: el quadrat, el cercle i el rectangle.

Les quatre façanes tenen un esquema idèntic, amb una escala que arriba al pòrtic, format per sis columnes i escultures sobre cadascun dels vèrtexs del gran frontó.

La vil·la s’eleva sobre un podi ben alt.

Doc. 14 Vil·la Rotonda (Vicenza), obra d’Andrea Palladio. Aquesta vil·la era el centre d’una gran explotació agrícola. Va ser molt imitada en altres països durant segles. Per exemple, moltes mansions de camp angleses i del sud-est dels Estats Units construïdes entre els segles XVII i XX van seguir aquest patró.

ACTIVITATS 8. ● Comprèn els conceptes. • Dibuixa esquemàticament la façana d’un edifici renaixentista que contingui aquests elements: cornisa, fris, capitell, frontó, balustrada, voluta i carreus encoixinats. • Explica què és un vil·la palladiana. 9. ●● Interpreta el text. • Explica com es plasmen aquestes dues idees en l’arquitectura renaixentista: a) Inspiració basada en l’antiguitat. b) Primacia de l’ésser humà. 10. ●● Interpreta els documents.

Doc. 15 Església del Santo Spirito (Florència), obra de Brunelleschi. Aquesta església va ser un dels millors exemples de l’arquitectura religiosa del Renaixement, perquè Brunelleschi va intentar assolir-hi la perfecció geomètrica.

• Documents 13 i 14. a) Explica de quins edificis es tracta, la data i lloc de construcció i qui en va ser l’autor. b) Indica quins elements clàssics distingeixes en aquestes façanes. • Document 15. És un edifici harmoniós? Com ho va aconseguir Brunelleschi? En què es diferencia d’un edifici gòtic?

133

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 134

5. La pintura La pintura del Renaixement es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva* i el domini de l’espai. El color, la composició i les escenes que servien de fons a les obres (generalment, edificis o paisatges) es van utilitzar per crear diferents plans i donar sensació de profunditat. Els pintors es van inspirar en l’antiguitat clàssica. Per això es prestava una atenció especial a les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments. Els temes dels quadres es van ampliar. Malgrat que es van continuar fent moltes escenes religioses, també es representaven escenes mitològiques, nus i retrats.

GLOSSARI Perspectiva. Tècnica pictòrica utilitzada per representar el relleu dels objectes i la distància a què es troben respecte de l’espectador.

El Quattrocento El pintor florentí Masaccio és considerat el primer pintor plenament renaixentista, especialment pel tractament que va fer de la perspectiva (doc. 16). No obstant això, la figura més coneguda del Quattrocento italià va ser Botticelli, que va plasmar amb perfecció el dibuix i va saber transmetre amb mestria la sensació de moviment de les figures (doc. 18). Els quatre grans del Cinquecento La culminació de la pintura renaixentista va arribar durant el segle XVI. Van destacar-hi quatre artistes italians: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti, Rafael Sanzio i Ticià. • Leonardo (1452-1519) va ser un humanista que va treballar molts camps del coneixement. Com a pintor va fer poques obres, però totes genials. Leonardo va destacar en la representació de la natura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de profunditat. Entre les seves obres destaquen La Gioconda (doc. 17) i la Santa Cena. • Miquel Àngel (1475-1564) va ser un extraordinari arquitecte, escultor i pintor. Entre les seves obres pictòriques destaquen principalment els frescos de la Capella Sixtina de Roma, amb escenes plenes de moviment i expressivitat (doc. 23). • Rafael (1483-1520) és considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color, el dibuix i la composició. Entre les seves obres destaquen els frescos pintats per a la Stanza della Signatura del Vaticà, com ara L’ Escola d’Atenes (doc. 19), i les seves madonne o verges. • Ticià (1490-1576) va ser el millor pintor venecià. Els pintors venecians es van caracteritzar pel colorisme i la riquesa de les seves representacions. Ticià és autor d’excel·lents retrats i quadres de temàtica religiosa i mitològica.

134

Doc. 16 Santíssima Trinitat, obra de Masaccio.

Doc. 17 La Gioconda, obra de Leonardo.

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 135

Ben abraçats, Zèfir, el déu del vent, i Aura, la deessa de la brisa, empenyen Venus cap a l’illa de Citera.

La deessa Venus sura en el mar sobre una petxina després de néixer.

La primavera espera la deessa per abrigar-la amb un mantell de flors.

Doc. 18 El naixement de Venus, obra de Botticelli. En aquesta pintura, Botticelli va utilitzar la línia fosca per delimitar el contorn de les figures; d’aquesta manera aconseguia que els personatges adquirissin un cert aspecte escultòric. D’altra banda, el gest i l’actitud púdica de Venus recorden les pintures grecoromanes dedicades a aquesta deessa.

1. L’escena està emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, que és la que estableix la perspectiva i dóna profunditat al quadre.

4. Diògenes se’l veu ajagut a les escales.

2. El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer ha estat retratat amb els trets de Leonardo.

3. El personatge meditatiu assegut en primer pla possiblement és Miquel Àngel Buonarroti.

5. Aquest grup està format per diversos personatges contemporanis del pintor: l’arquitecte Bramante traça una figura sobre una taula amb un compàs; a sobre, amb els braços fent un gest d’admiració, hi ha Frederic II, el duc de Màntua, i Rafael mateix es va retratar a l’extrem dret de l’escena.

4 3 5

Doc. 19 L’Escola d’Atenes, obra de Rafael. En aquesta obra Rafael va voler reunir la saviesa dels clàssics amb la del seu propi temps. Per això hi va retratar grans pensadors de la Grècia clàssica amb les faccions de personatges contemporanis molt destacats.

135

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 136

6. L’escultura L’escultura també va seguir els models de l’antiguitat clàssica. Per això es va prestar molta importància a les proporcions i als estudis anatòmics dels personatges, fet que es va reflectir en la proliferació de nus.

Doc. 20 Detall del rostre de Gattamelata. El rostre de l’estàtua està individualitzat, encara que l’autor retrata el condottiero amb la noblesa d’un emperador.

Altres gèneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i l’escultura eqüestre. En els dos casos, les figures es representen idealitzades, amb cossos i trets plens de bellesa, malgrat que també s’intentava plasmar la personalitat del retratat (docs. 20 i 21). La majoria de les escultures, tal com passava en l’antiguitat, es feien de bronze o marbre. El primer escultor renaixentista va ser Ghiberti. Les seves portes del baptisteri de la catedral de Florència estaven decorades amb relleus de bronze en què l’artista va aplicar les lleis de la perspectiva per donar profunditat a les escenes. El gran escultor del Quattrocento va ser Donatello, que va plasmar a la perfecció l’ideal de l’escultura d’aquest període en obres com ara el David (doc. 10). L’ escultor més important del Cinquecento, considerat la culminació de l’escultura renaixentista, va ser Miquel Àngel Buonarroti. Entre les seves obres destaquen la Pietat, el David i el Moisès (docs. 34, 22 i 24).

Doc. 21 Estàtua del condottiero Gattamelata, obra de Donatello. Aquesta escultura va ser pensada com un monument tomba; per això la cambra funerària, molt bonica, és la part central del conjunt. Donatello va voler fer una escultura eqüestre a l’estil de les dels emperadors romans, com a homenatge al gran soldat de l’exèrcit venecià.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen aquestes expressions: a) Idealitzar les figures. b) Escena mitològica. 12. ● Busca les idees principals. • Explica les característiques generals de la pintura renaixentista. • Indica quins pintors van ser els més importants del Quattrocento i del Cinquecento i descriu els trets essencials que els caracteritzen. • Quines són les característiques generals de l’escultura del Renaixement? • Quins són els gèneres que es van desenvolupar més? Eren els mateixos que en l’escultura medieval o hi havia diferències?

136

• Quins artistes van ser els representants principals de l’escultura renaixentista? • Quines van ser les escultures més rellevants de Miquel Àngel? 13. ●● Interpreta els documents. • Documents 16, 17, 18 i 19. a) Quins artistes van pintar aquests quadres? b) Quan ho van fer? c) Indica en cadascun alguna característica de la pintura renaixentista. • Documents 10 i 22. a) En què s’assemblen? b) En què es diferencien?

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 137

Miquel Àngel, un geni de l’art

A FONS

Miquel àngel és un dels artistes més grans i complets de la història. Va fer obres extraordinàries en totes les branques de l’art, i va ser un dels millors pintors, arquitectes i escultors del Renaixement. Miquel Àngel va dur a terme la seva obra fonamentalment en dues ciutats: Florència i Roma. Malgrat que va ser genial en totes les facetes de l’art, sempre es va considerar a si mateix un escultor. La seva obra va suposar la culminació de l’escultura renaixentista. Les escultures de Miquel Àngel mostraven un domini total de les proporcions humanes. Representaven personatges heroics, plens de força interior i bellesa. Entre les seves obres principals cal esmentar el David, l’Esclau moribund, el Moisès i les Pietats.

Doc. 23 La creació d’Adam, obra de Miquel Àngel. Aquesta escena pertany al conjunt de frescos que decoren el sostre de la Capella Sixtina al Vaticà, encarregats pel papa Juli II a Miquel Àngel el 1505. L’artista va fer nou escenes del Gènesi, que es consideren entre les millors obres pictòriques de tota la història de la humanitat. Més tard també va pintar el mural que hi ha darrere l’altar amb escenes del Judici Final.

Doc. 22 David, obra de Miquel Àngel. L’escultura era una representació de l’home ideal del Renaixement: bell, fort, serè i racional.

14. ●●● Busca a Internet altres obres escultòriques de Miquel Àngel, per exemple l’Esclau moribund o les tombes dels Mèdici i analitza-les.

Doc. 24 Moisès, obra de Miquel Àngel escultura que forma part de la tomba de Juli II. L’artista no va arribar a acabar el complex escultòric de la tomba de Juli II, però alguna de les seves figures es consideren entre les millors de la història, com per exemple la de Moisès, al qual Miquel Àngel representa com un heroi d’anatomia portentosa, amb una força sobrehumana i una mirada furiosa i profunda. Expliquen que quan Miquel Àngel va acabar l’estàtua la va veure tan perfecta que li va clavar un copet de martell i va dir: «Per què no em parles?».

137

830900 _ 0110-0147.qxd

25/1/08

13:50

Página 138

7. L’expansió del Renaixement L’ estil renaixentista es va estendre des d’Itàlia cap a altres zones d’Europa, sobretot en el segle XVI. No obstant això, no va tenir el mateix èxit ni en tots els llocs ni en les diferents branques de l’art. En molts països el gòtic va continuar dominant l’arquitectura fins al segle XVII, mentre que la pintura sí que va rebre influències del nou estil. La gran figura del Renaixement fora d’Itàlia va ser el pintor Albrecht Dürer, que va introduir aquest estil a Alemanya després dels viatges que va fer a Itàlia. Dürer va ser un excel·lent dibuixant, gravador i retratista. Entre les seves obres destaquen Adam i Eva i l’Adoració dels mags. El Renaixement hispànic L’art renaixentista no es va imposar plenament als territoris peninsulars fins al segle XVI. A partir d’aleshores, la influència del nou estil es va fer notar en totes les branques de l’art. En arquitectura, el gòtic va continuar sent l’estil predominant al llarg de tot el segle XV i principi del XVI. A Espanya hi ha molt poques mostres de l’estil renaixentista italià; només es va fer servir per a algunes construccions molt concretes, com ara el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada o la catedral d’aquesta mateixa ciutat. L’arquitectura renaixentista hispànica, no obstant això, va desenvolupar estils propis. • El més important va ser l’estil herrerià, caracteritzat per l’austeritat i una gran solemnitat. El millor exemple d’aquest estil és el monestir de San Lorenzo de l’Escorial, un dels monuments més importants d’aquell temps, ideat per Juan de Herrera. • Altres edificis van seguir l’estil plateresc, caracteritzat per una decoració molt abundant i delicada. La façana de la universitat de Salamanca n’és el millor exemple. L’escultura hispànica va rebre influències del Renaixement italià, però els escultors van intentar plasmar la intensitat dels sentiments religiosos més que no pas la bellesa ideal. La majoria de les obres van ser talles de fusta molt boniques pintades de colors ben vistosos. Entre els escultors va destacar Alonso de Berruguete, nascut a Palència. En pintura, El Greco va sobresortir per sobre de tots els altres pintors. Va fer pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; principalment, destaca per l’ús del color i les figures allargades. De la seva obra, molt àmplia, destaquen l’Espoliació, l’Enterrament del senyor d’Orgaz i el retrat El cavaller de la mà al pit (doc. 25).

138

Doc. 25 El cavaller de la mà al pit, obra del pintor El Greco.

ACTIVITATS 15. ● Comprèn els conceptes. • A quins conceptes corresponen aquestes definicions? a) L’estil propi del Renaixement hispànic caracteritzat per l’austeritat i la solemnitat. b) L’estil propi del Renaixement hispànic caracteritzat per la decoració abundant. 16. ● Busca les idees principals. • Explica tot el que sàpigues de Dürer i El Greco. 17. ●● Interpreta el text. • Es va imposar l’estil renaixentista en l’arquitectura fora d’Itàlia? • En què es diferencien les escultures renaixentistes hispàniques de les italianes? 18. ●● Interpreta els documents. • Document 25. Descriu la figura representada i analitza els aspectes següents: a) Explica com són els colors. b) A quina classe social creus que pertany la figura retratada? c) Quin són els elements més importants del quadre?

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 139

8. El canvi religiós L’Església a principi de l’edat moderna A final de l’edat mitjana, hi havia en alguns sectors de la societat europea un profund malestar contra certes pràctiques de l’Església catòlica. Els crítics opinaven que les altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, fet que atemptava contra els principis de la religió cristiana. A més, denunciaven que gran part del clergat tenia molt poca formació i no sabia o no volia exercir correctament les labors pastorals que tenien encomanades. S’unia a aquesta situació el fet que molts càrrecs eclesiàstics es compraven i els compradors a vegades no tenien una autèntica vocació religiosa, sinó que buscaven els beneficis associats al càrrec a què accedien. Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències, un document que emetia el papa pel qual es comprava el perdó dels pecats. La Reforma luterana El 1515, el papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere que s’estava edificant en aquell moment. El monjo alemany Martí Luter va respondre la publicació de les indulgències amb les seves 95 tesis (doc. 26), en què criticava el papa durament. Aquest li va ordenar que reconegués públicament que s’havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Des d’aquell moment, Luter va començar a difondre les seves idees. Aquest va ser l’origen del luteranisme, els principis bàsics del qual són: • Les persones se salven per la seva fe, i no pas per les obres que facin. • Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’intermediaris. • L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d’acceptar la interpretació de l’Església. • Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l’eucaristia. • El culte a la Verge i als sants s’ha de prohibir. • A més, Luter va negar l’autoritat del papa. Aquestes idees eren irreconciliables amb l’Església catòlica. Per això els luterans, els quals van començar a ser anomenats protestants*, s’en van excloure.

Doc. 26 Contra les indulgències Per què el papa, que té més riqueses que molts grans rics, no edifica almenys la basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en lloc de fer-ho amb els dels pobres fidels? Les indulgències, per les quals els predicadors prometen grans mèrits, en tenen només un, de mèrit: el de donar diners. Cal ensenyar als cristians que el que es dóna als pobres o es presta als necessitats és millor que guanyar indulgències. M. LUTER, 95 tesis

GLOSSARI Concili. Congrés de bisbes i altres representants de l’Església per tractar sobre matèria de dogma. Protestant. El terme protestant va sorgir en la Dieta d’Espira de 1529. La Dieta era la reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi amb l’emperador. En aquesta reunió, la majoria catòlica va decidir prohibir les doctrines de Martí Luter, per la qual cosa la minoria que hi donava suport es va enfrontar amb l’emperador Carles V. Des d’aleshores, els que s’oposaven al papat de Roma van ser coneguts com a protestants.

Els calvinistes no decoraven els seus temples amb obres d’art ni riqueses perquè consideraven que era una mostra d’ostentació contrària a l’esperit religiós.

Van retirar les imatges religioses perquè negaven el culte a les icones.

Molt sovint van utilitzar les antigues esglésies catòliques, però sense decoració ni imatges.

Doc. 27 Interior d’un temple calvinista, obra de Berckhayde.

139

830900 _ 0110-0147.qxd

25/1/08

13:50

Página 140

L’expansió de la Reforma

ACTIVITATS

El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya. Els nobles alemanys van veure la possibilitat d’apropiar-se les terres de l’Església catòlica i d’oposar-se a l’emperador Carles V, que donava suport al papa.

19. ● Comprèn els conceptes. • Com es diuen les religions que van fundar Luter, Calví i Enric VIII? • És el mateix protestant i luterà? • Què és la Reforma? I la Contrareforma? • Què significa predestinació?

A més, per tot Europa van sorgir nous moviments de reforma religiosa. Un dels més influents va ser el calvinisme (doc. 27), predicat per Joan Calví. La seva doctrina es basava en la predestinació: les persones estaven condemnades o salvades en néixer, sense que les obres fossin importants. Un cas especial va ser el d’Anglaterra. El rei anglès Enric VIII volia divorciarse de la seva dona, Caterina d’Aragó, i casar-se amb Anna Bolena. Però el papa no li va concedir el divorci. El 1534, Enric VIII va crear la seva pròpia Església, l’Església anglicana, al capdavant de la qual s’hi situava el rei mateix.

9. La Contrareforma La Contrareforma va ser un moviment reformador en el si de la mateixa Església catòlica. Va sorgir amb l’objectiu de frenar la Reforma protestant i per millorar el funcionament de l’Església. El 1545 es va reunir el concili* de Trento, on es van prendre aquestes resolucions:

20. ● Busca les idees principals. • Per què va sorgir la Reforma? • Com va esclatar la Reforma luterana? • Quines idees defensava Luter? • Com va reaccionar l’Església davant la Reforma? Amb això es va aconseguir restaurar la unitat de l’Església Occidental? 21. ●● Interpreta els documents. • Document 27. En què es diferencia una església catòlica i una de protestant? • Document 28. Indica els noms dels països de majoria catòlica, els de majoria luterana, els de majoria calvinista i els de majoria anglicana 22. ●●● Reflexiona. • Què opines de la situació d’intolerància religiosa que es va establir a Europa?

• Confirmar la doctrina elaborada per l’Església al llarg dels segles. • Fundar seminaris per a la formació dels sacerdots. • Crear nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat. Els principals van ser el catecisme i les noves escoles.

10. Les conseqüències

Edimburg

Riga

Armagh

Copenhaguen Königsberg

Dublín

Bremen

Oxford Londres

OCEÀ ATLÀNTIC

Nantes

de la Reforma

Amsterdam

Després de la Reforma, Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics. I aviat la divisió religiosa va originar les guerres de religió. La intolerància es va generalitzar a tot Europa. En els països catòlics es va perseguir els protestants, i en els països protestants es perseguia els catòlics (doc. 28). Es van prohibir llibres i qualsevol activitat científica que contradigués el dogma religiós. Als territoris de la monarquia hispànica la intolerància religiosa es va disparar. La Inquisició va perseguir amb duresa qualsevol que s’apartés del dogma catòlic.

140

Bordeus

Valladolid

Praga Nuremberg

París Orleans Ginebra Lió

Wittenberg

Salzburg

Viena

Zuric Trento Torí Gènova

Narbona

Siena

Toledo

Roma Nàpols

Sevilla

MAR

MEDITERRANI

Zones de domini catòlic

Zones de domini anglicà

Zones de domini luterà

Concili de Trento

Zones de domini calvinista

Àrea de disturbis religiosos

Doc. 28 Divisió religiosa a Europa.

Àrea d’expansió

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 141

Activitats Sintetitzar la unitat en quadres de doble entrada 23. ●● Recorda que els quadres de doble entrada són molt útils per sintetitzar les idees principals d’un tema. Fes un quadre explicant com era la cultura a principis de l’edat moderna. Humanisme

Renaixement

Reforma

Què és? Època Característiques Protagonistes 24. ●● Els quadres també són molt útils per fer comparacions. • Compara l’art del Quattrocento amb el del Cinquecento. Quattrocento

Cinquecento

Característiques Arquitectura Autors i obres Característiques Pintura Autors i obres Característiques Escultura Autors i obres • Compara les diferents religions que hi havia a Europa a principi del segle XVI. Catolicisme

Luteranisme

Calvinisme

Anglicanisme

Posició del papa Valor de les obres Interpretació de l’Evangeli Paper dels sants i la Verge Sagraments

141

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 142

Activitats Analitzar l’evolució de la pintura Al llarg de la història de l’art es repeteixen un seguit de temes o motius. Però la forma com es representen varien molt segons l’època, perquè cadascuna té un estil artístic propi. En el cas de la pintura, les diferències se centren generalment en la manera de representar les figures, el domini de la perspectiva, l’ús del color, etc.

Fresc de Santa Maria de Taüll, segle XII.

Mare de Déu amb el Nen, obra de Barnaba da Mòdena, segle XIV.

Mare de Déu amb el Nen, obra de Filippo Lippi, segle XV.

La Sagrada Família de l’Anyell, obra de Rafael, segle XVI.

25. ●● Analitza els quadres. • Quina és la temàtica d’aquestes obres? • Identifica-hi els personatges. • A quina època pertany cadascun dels quadres? • Se sap l’autor de cadascuna de les obres? Per què en alguns casos el coneixem i en d’altres no? • Com es plasmen les figures humanes en cada pintura? Quines creus que donen més importància a la representació realista de les formes i les proporcions? • Quina actitud tenen la Mare de Déu i el Nen en cada cas?

142

• Com són els fons de cadascuna de les pintures? • Quines diferències hi observes pel que fa al tractament de la perspectiva? • Com són els colors de cada quadre? Quin té els colors més cridaners? Quin creus que té els colors més semblants a una escena real? 26. ●●● Identifica’n l’estil. • A quin estil creus que pertany cada obra? Justifica l’opinió. • Dues d’aquestes obres són renaixentistes. Quina és del Quattrocento? Quina és del Cinquecento? Quins trets de cada estil hi reconeixes?

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 143

Analitzar l’evolució d’un artista Pietat Rondanini (1555-1564), obra de Miquel Àngel.

Doc. 34 Pietat (1498-1500), obra de Miquel Àngel.

27. ●●● Observa aquestes dues imatges. • A quina època de l’obra de Miquel Àngel pertany cadascuna? • Quina de les dues creus que va deixar incompleta? • En quina de les dues obres creus que a Miquel Àngel li va importar més la bellesa física i en quina creus que es va preocupar més per mostrar sentiments? • Quina de les dues imatges et sembla més plenament renaixentista? Per què?

Interpretar la mentalitat religiosa Molt honorables senyors: m’han detingut pels càrrecs delictius que ha presentat Joan Calví, el qual m’acusa falsament d’haver dit això: 1. Que les ànimes són mortals. 2. Que Jesucrist únicament va adquirir de la Verge Maria una quarta part del seu cos. Es tracta de coses horribles. Entre totes les heretgies i delictes, no n’hi ha cap de tan gran com pretendre que l’ànima és mortal. Cartes de Miquel Servet des de la presó, Ginebra, 22 de setembre de 1553

La humanitat que tant estimen els que volen que els heretges siguin perdonats és més cruel, perquè per salvar els llops deixen els pobres xais desvalguts. Us suplico que em respongueu: és raonable que els heretges fereixin greument les ànimes, corrompent-les amb les seves falses doctrines, i que s’impedeixi a l’espasa ordenada per Déu tocar els seus cossos, de manera que tot el cos de Jesucrist es vegi esqueixat, perquè la pudor d’un membre podrit s’hi mantingui? Declaració de Joan Calví contra Miquel Servet, Ginebra, 1554

28. ●● Explica el cas. • Qui va ser Miquel Servet? • Per què se li va obrir un procés judicial? • Qui el va acusar? Què en saps, de Calví? • Servet considerava que les acusacions eren certes o falses? • Com justifica Calví la condemna? • Saps quina va ser la sentència del cas? Es va complir? 29. ●● Analitza la intolerància religiosa durant l’edat moderna. • Com es tractava la dissidència religiosa? • Tant els catòlics com els protestants van ser implacables amb tot el que consideraven heretgies. Què n’opines, d’aquesta manera d’actuar?

143

830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 144

Activitats de repàs ● Repassa • A final del segle XV, un seguit de canvis marquen el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. • El món que coneixien els europeus es va ampliar molt gràcies als nous descobriments geogràfics i a l’obertura de noves rutes de navegació. Portugal i Castella van protagonitzar els grans viatges d’exploració i com a conseqüència d’això van formar dos grans imperis. • Va ser una època de creixement de la població i de transformació econòmica. • La burgesia va acaparar més poder i molts camperols van deixar de ser serfs. • El poder dels reis i del govern central es va reforçar a costa dels poders locals i de la noblesa; com a conseqüència d’això van néixer

les monarquies autoritàries. Els estats dels Reis Catòlics van ser una de les principals potències europees i un exemple de monarquia autoritària. • El Renaixement també va comportar un canvi cultural molt important amb el desenvolupament d’un nou corrent de pensament, l’humanisme, i avenços científics molt notables. • També va néixer un nou estil artístic, el renaixentista, que va implicar un gran desenvolupament de totes les arts. • Un dels esdeveniments més transcendentals del començament de l’edat moderna va ser l’esclat de la Reforma protestant, que va suposar la ruptura de la unitat religiosa de l’Europa occidental.

3. Descobreix les paraules que s’amaguen darrere d’aquestes definicions.

● Recorda

• Nova forma de govern sorgida en l’edat moderna basada en un augment del poder del rei.

1. Elabora la llegenda d’aquest mapa sobre els descobriments geogràfics.

• Institució creada per lluitar contra les heretgies que es va introduir als territoris dels Reis Catòlics el 1487. • Acord segons el qual Portugal i Castella es van repartir les zones d’exploració i conquesta del món. OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ OCEÀ

OCEÀ ÍNDIC

ATLÀNTIC PACÍFIC

• Corrent de pensament que es va desenvolupar en els segles XV i XVI i que es va difondre gràcies a les acadèmies i la impremta. • Estil artístic nascut a Itàlia en el segle XIV que reivindicava una tornada als patrons de l’art de l’antiguitat grega i romana.

60°

• Indica quines expedicions van ser castellanes i quines van ser portugueses.

4. Escriu F quan la frase sigui falsa i C quan sigui certa. Corregeix les frases falses. Martí Luter va ser l’iniciador de la Contrareforma.

• Explica qui va protagonitzar cadascuna d’aquestes expedicions i la data en què es van dur a terme.

Els principals moviments de la Reforma van ser el luteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme.

• Marca les àrees on estaven establertes les tres grans civilitzacions americanes prehispàniques.

La Contrareforma va ser un moviment de reforma en el si de l’església anglicana.

2. Situa en un mapa d’Europa les quatre grans monarquies autoritàries del moment i els països que van formar grans imperis marítims en aquesta etapa.

144

5. Fes una línia del temps amb els principals esdeveniments i personatges del principi de l’edat moderna i explica el més destacat de cadascun.

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 145

Unitats 9, 10 i 11 ● Explica 6. Indica les causes que van afavorir els descobriments geogràfics. 7. Explica les causes de la Reforma protestant. Para atenció als aspectes següents: • La situació de l’Església catòlica a final de l’edat mitjana. • La reacció de Luter davant de les indulgències papals. ●●

Aplica

8. Identifica les característiques d’aquestes obres. A

●● Analitza 9. Descriu les semblances i les diferències entre el final de l’edat mitjana i l’inici de l’edat moderna. a) Població i societat • Com va evolucionar la població? • Quins estaments hi havia? b) Economia • Quin era el sector econòmic principal? • En quina de les dues etapes creus que l’agricultura va millorar? • Què va passar amb l’artesania i el comerç? Quines raons expliquen aquests canvis? c) Política • Quins canvis van introduir els reis per reforçar el seu poder a partir del segle XV? ●●● Opina 10. Explica com creus que van veure la conquesta d’Amèrica cadascun d’aquests personatges i posa’t en el seu lloc a l’hora de valorar aquest procés històric: • Un conqueridor castellà. • Un indi americà. 11. Valora la situació religiosa d’Europa durant el segle XVI.

• Quina actitud mostraven els europeus davant les persones que tenien creences religioses diferents de les seves? • Què opines de la intolerància religiosa? ●●● Crea 12. Fes un informe sobre altres expedicions d’exploració del segle XVI (Alvarado, Almagro, Valdivia, Aguirre, Orellana, Cabeza de Vaca):

• Quina creus que era la funció d’aquests edificis? Quan creus que es van construir? • Quin dels dos és d’estil renaixentista? Per què? Quines característiques d’aquest estil estan presents en aquesta obra arquitectònica? • De quin estil creus que és l’altre edifici? Quines diferències hi ha entre l’un i l’altre?

• Explica qui hi va participar: el nombre de persones de cada expedició, qui les dirigia, d’on eren, etc. • Investiga les rutes que van seguir, des d’on i quan van sortir, les parades que van fer, els fets que van viure, etc. • Explica quan van tornar al seu país i les condicions en què ho van fer: quants van aconseguir tornar, com van fer-ho, com els van «premiar les gestes», etc.

145

830900 _ 0110-0147.qxd

●●●

17/1/08

17:14

Página 146

EN L’ACTUALITAT

Protestants i catòlics 13. Compara el mapa amb el de la divisió religiosa d’Europa de la pàgina 140.

OC EÀ

OCEÀ

ATLÀNTIC

P AC ÍF IC

• Actualment, en quines zones d’Europa la població es majoritàriament protestant? • Quines són catòliques?

OC EÀ P AC ÍF IC

• Aquestes dades coincideixen amb la divisió religiosa de l’Europa del segle XVI?

OCEÀ ÍN D IC

• En quines altres àrees del món s’ha estès el catolicisme i el protestantisme? Se t’acut alguna raó històrica que expliqui aquesta situació?

L AN T ÀR T I C OC E À G LA CIA

Cristiana catòlica Cristiana protestant

OCEÀ ATLÀNTIC

Zones de majoria catòlica

El cristianisme al món i a Europa.

Zones de majoria luterana i altres branques del protestantisme Zones de majoria anglicana

• Creus que la religió és una part important del patrimoni cultural? Justifica l’opinió. • Continuen havent-t’hi guerres religioses entre protestants i catòlics? Per què?

Les empremtes dels segles XV i XVI a Catalunya 14. Formeu cinc grups a classe i investigueu el llegat de l’inici de l’edat moderna a Catalunya. Consulteu les pàgines precedents, enciclopèdies i Internet. • Grup 1: Elaboreu una línia del temps de gran format amb els esdeveniments principals que van tenir lloc a Catalunya a final del segle XV i principi del XVI. A sota de cadascun cal que hi figuri una petita fitxa explicant què va passar. • Grup 2: Feu una llista amb personatges rellevants que van tenir relació amb Catalunya en aquella època i completeu una fitxa com aquesta per a cadascun.

146

Nom: .................. Data: .................. Obres: ................ ............................ ............................ ............................

• Grup 3: Investigueu quins monuments de Catalunya són d’època renaixentista. Situeu-los en un mapa i feu una fitxa de cada monument.

Nom: .................. Data: .................. Autor: ................. Utilitat: ............... ............................ ............................

• Grup 4: Feu un mural amb els artistes més importants de principi de l’edat moderna que van viure a Catalunya. Al costat, situeu-hi alguna de les seves obres: si era arquitecte o pintor, una fotografia d’algun dels seus edificis o quadres; si era escriptor, un fragment d’algun text seu, etc. • Grup 5: Busqueu en un plànol de Barcelona o d’una altra ciutat catalana referències als personatges, monuments i esdeveniments que han seleccionat la resta de grups.

830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 147

DELICTES

La Inquisició era una institució d’origen medieval que s’ocupava de la persecució del que aleshores es consideraven delictes religiosos, és a dir, qualsevol actitud religiosa que s’allunyés de la doctrina catòlica dictada pel papa o que la contravingués.

DOCUMENT A La tècnica de l’inquisidor Quan un heretge és presentat per primer cop amb l’objectiu de ser examinat assumeix un aire de superioritat, com per assegurar la seva innocència. Li pregunto per què l’han portat davant meu. Ell respon somrient i amb cortesia: «Senyor, m’agradaria que m’ho expliquéssiu vós mateix». Però un inquisidor vigorós no ha de permetre’s ser manipulat; ha de procedir fermament fins que aconsegueixi que aquesta gent confessi el seu error, de manera que si es descobreix que van jurar falsament, se’ls pot enviar a les autoritats perquè els castiguin. BERNARDO GUY, Tècnica d’inquisició, 1307. Adaptat

DOCUMENT B Si el pare diu alguna cosa pel seu fill, també és agafat i tancat a la presó com a afavoridor d’heretges. Tampoc ningú no pot visitar el presoner: i allà està sol, en aquell lloc, on pràcticament no pot veure res més que el terra on jau, i no pot llegir ni escriure; però aguanta en l’obscuritat palpable, entre horrors infinits, trist i ple de pors, lluitant contra els assalts de la mort. Afegeix a aquestes afliccions i horrors de la presó les ferides, amenaces, cops de fuet i flagel·lacions, ferros, tortures i turments que suporten. A vegades els treuen i els exposen en un lloc més important, per a la gent, com a espectacle, per a reprovació i infàmia. JOHN FOXE, El libro de los mártires, 1563. Adaptat

DOCUMENT C La Inquisició espanyola diferia de la Inquisició papal tant pel que fa als orígens com a l’organització. En l’Espanya medieval no hi va haver heretgies; la raó per crear la Inquisició va ser el temor envers els jueus conversos. Però, a més del religiós, la corona tenia altres motius. Les finances en aquell moment estaven en crisi; per tant, els que aconsellaven la confiscació dels béns dels conversos van ser convenientment escoltats. Quan van veure que tenien les mans lliures, els monarques van demanar al papa establir la Inquisició, però no la papal: volien un tribunal sota el seu control absolut. JOHN LYNCH, España bajo los Austrias, 1992. Adaptat

1636-1699

Bigàmia

103

Blasfèmies

126

Proposicions herètiques

165

Visionaris

Falses celebracions

Matrimonis de clergues

Altres delictes del clergat

Protestants

Superstició

Judaïtzants

Delictes diversos

117

TOTAL

790

297

Encausats i tipus de delictes religiosos jutjats pel tribunal de l’Audiència de Lima.

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 15. Situa els textos. • Quan es va escriure cada text? Quins són fonts primàries i quins són secundàries? 16. Comprèn el que llegeixes. • Document A. Qui el va escriure? Per què creus que es va publicar aquest llibre? • Document B. Com s’aconseguien les confessions dels presos? Creus que les confessions eren autèntiques? • Document C. Quines diferències hi havia entre la Inquisició medieval i l’espanyola? 17. Busca més informació • Entra a: www.pachami.com/ Inquisicion/Espa.htm. a) Vés a «Característiques especials de la Inquisició espanyola» i resumeix quins aspectes propis tenia aquesta institució. b) Llegeix l’apartat «Composició del Tribunal» i fes un esquema dels diferents membres que el formen. 18. Elabora un informe. • Amb tot el que has estudiat, redacta un informe sobre la Inquisició: què és, origen, composició, procediments, nombre d’encausats i delictes perseguits.

147

EL RACÓ DE LA LECTURA

La Inquisició

1570-1635

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 148

BLOC

Els segles XVI, XVII i XVIII Durant el segle XVI, Espanya va ser la primera potència del món. La monarquia hispànica es va convertir en l’imperi més extens que hi havia hagut fins aleshores, amb possessions a Europa, Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia. El segle XVII va ser un període de crisi per a tot Europa, però sobretot per a la monarquia hispànica, ja que va perdre l’hegemonia continental i va patir una forta crisi peninsular quan va haver d’afrontar la sublevació de Portugal i de Catalunya. El segle XVIII va començar amb la guerra de Successió a la corona hispànica. Els regnes de la corona d’Aragó van fer costat a la candidatura de l’arxiduc d’Àustria. La victòria de Felip V representà l’aplicació d’un nou sistema d’organització política i administrativa als antics territoris de la corona d’Aragó.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs

Què faràs

1. Quins territoris va comprendre l’Imperi hispànic i com es governava.

13. Resumir la informació per mitjà de quadres cronològics.

2. Quins problemes interns i externs va haver d’afrontar la monarquia hispànica.

14. Saber identificar tipus de causes i conseqüències dels fets històrics.

3. Què va passar durant els regnats de Carles V i Felip II. 4. Com es va organitzar la conquesta i colonització dels territoris americans. 5. Com van ser les relacions institucionals entre Catalunya i els Àustria durant el segle XVI. 6. Per què l’Imperi hispànic va entrar en crisi. 7. Què va passar durant el segle XVII a Espanya. 8. Quina va ser la situació de Catalunya durant el segle XVII. 9. Quina era la situació d’altres potències europees, sobretot la França de Lluís XIV.

15. Analitzar quadres de tema històric. 16. Comparar la situació de diversos països en un mateix període de temps. 17. Comparar sistemes polítics. 18. Analitzar les causes de la decadència espanyola.

10. Què va ser l’absolutisme.

19. Elaborar esquemes.

11. Què va passar durant el segle XVIII a Espanya i a Catalunya.

20. Extraure informació sobre la vida quotidiana de quadres d’època.

12. Quines característiques van tenir la cultura i l’art dels segles XVII i XVIII.

148

UTILITZA AQUEST TRUC EN AQUEST BLOC HAS D’APRENDRE MOLTS FETS. ÉS RECOMANABLE QUE ELS VAGIS APUNTANT I SITUANT EN UNA LÍNIA DEL TEMPS.

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 149

PUNT DE PARTIDA

El capità Alatriste No era l’home més honest ni el més piadós, però era un home valent. Es deia Diego Alatriste y Tenorio, i havia lluitat com a soldat dels terços vells en la guerra de Flandes. Quan el vaig conèixer vivia a Madrid, llogant-se per quatre morabatins en feines de poca volada, sovint en qualitat d’espadatxí per compte d’altres que no tenien prou valor per resoldre les seves pròpies querelles. Ja sabeu: un marit cornut per aquí, un plet o una herència dubtosa per allà, deutes de joc pagats a mitges i alguns etcèteres més. Ara és fàcil criticar això; però en aquells temps la capital de les Espanyes era un lloc on calia buscar-se la vida de qualsevol manera, en una cantonada, entre l’esclat de dos acers. En tot això, Diego Alatriste hi tenia la mà trencada. Era molt hàbil amb l’espasa i manejava millor, dissimulant-ho amb l’esquerra, aquella daga estreta i llarga que alguns anomenaven biscaïna amb què els duelistes professionals s’ajudaven sovint; «una de freda i una altra de biscaïna», s’acostumava a dir. L’adversari estava ocupat amollant i parant estocades amb una esgrima ben fina i de sobte rebia per sota, als budells, una ganivetada curta com un llampec que no li deixava temps ni de demanar confessió.

• Qui és el protagonista d’aquest relat? En quina època i en quins llocs va viure?

Sí. Ja he dit a les vostres mercès que eren anys durs.

• Coneixes algun esdeveniment que Espanya protagonitzés durant els segles XVI i XVII?

ARTURO I CARLOTA PÉREZ-REVERTE, Las aventuras del capitán Alatriste, 1996

• Es tracta d’una font històrica o de ficció? Quin tipus de novel·la és? • En quines guerres havia participat el capità Alatriste? Què en saps, d’aquells conflictes? • A què es dedicava durant la seva estada a Madrid? Quin tipus de clients contractaven els seus serveis? • Per què creus que el narrador diu que «eren anys durs»? • Per què a principi del segle XVII la monarquia hispànica estava involucrada en tantes guerres? Per quines zones s’estenia l’Imperi hispànic?

149

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 150

U N I TAT

El segle XVI: l’apogeu de l’Imperi hispànic

1. CarlesV: l’inici del regnat

POSSESSIONS DE CARLES V

Alcalá

Càceres Úbeda Múrcia

n ra

Ciutats que van participar en la revolta de les Comunitats

Doc. 2 Comunitats de vila i terra.

150

PRÚSSIA (1525)

ANGLATERRA

PRINCIPAT DE LITUÀNIA

FLANDES

LÀ AT

FRANÇA

À OCE

POLÒNIA

DUCAT DE LUXEMBURG

Burgos Palència Sòria Valladolid Zamora Medina del Campo Toro Segòvia Salamanca Guadalajara Àvila Conca Madrid

OC EÀ ATLÀNTIC

DINAMARCA

Conquestes

Lleó

Jaén

Herència imperial

PORTUGAL

CAS

TEL

SACRE IMPERI FRANC COMTAT MILANESAT VE NÈ CI A GÈNOVA ESTATS PONTIFICIS I A RA

m a r

Alger Melilla Orà

MAXIMILIÀ I D’HABSBURG

Bugia Tunis

MARIA I DE BORGONYA

• Estats de la casa d’Àustria

• Països Baixos • Luxemburg

• Dret d’optar al títol d’emperador del Sacre Imperi

GÓ

Bona e d

• Franc Comtat • Artois • Charolais

HONGRIA PRINCIPAT DE VALÀQUIA

IMPERI OTOMÀ

REGNE DE NÀPOLS i t e r r a n i

CRETA

ISABEL I DE CASTELLA

FERRAN II D’ARAGÓ

• Corona de Castella i possessions fora de la Península (Canàries, territoris americans i africans)

• Corona d’Aragó i les seves possessions a Itàlia (Sardenya, Nàpols i Sicília)

FELIP I EL BELL

JOANA LA BOJA

CARLES V

Doc. 1 L’herència de Carles V.

El 1520, les principals ciutats castellanes es van rebel·lar contra Carles V perquè el rei havia repartit els càrrecs de govern entre estrangers i havia establert nous impostos que perjudicaven la burgesia urbana de Castella. Aquestes ciutats, anomenades comunitats de vila i terra, van començar l’anomenada guerra de les Comunitats (doc. 2).

Tordesillas

Sevilla

RÚSSIA PAÏSOS DE L’ORDE TEUTÒNIC

ESCÒCIA

A FONS

mar Cantàbric

Toledo

SUÈCIA

Herència borgonyona

Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps (doc. 1). • L’ any 1516 va heretar les possessions dels seus avis materns, els Reis Catòlics. Aquestes possessions incloïen les corones de Castella i Aragó i tots els territoris que tenien a Amèrica, Itàlia, el Mediterrani i l’Àfrica. Com a rei hispànic va rebre el nom de Carles I. • Dels seus avis paterns, Maria de Borgonya i Maximilià I, emperador del Sacre Imperi, va obtenir el títol d’emperador i les terres que la família tenia a Alemanya, els Països Baixos i França. Com a emperador va rebre el nom de Carles V. Carles V va néixer a Flandes. Quan va arribar al tron, el 1516, era un rei estranger que anava acompanyat de molts nobles flamencs als quals va donar els principals càrrecs de govern. A més, es va gastar molts diners castellans per aconseguir que el nomenessin emperador del Sacre Imperi. Aquests fets van provocar la rebel·lió de les Comunitats a Castella (doc. 2), que va fracassar però que va comportar un canvi en la manera de governar de Carles: a partir d’aleshores, els castellans van ocupar els càrrecs més importants del seu govern. La guerra de les Comunitats

NORUEGA

Herència espanyola

L’èxit va acompanyar els comuners durant els primers mesos de la rebel·lió, però el rei va pactar amb la noblesa castellana i, plegats, van plantar cara als revoltats. La batalla definitiva va tenir lloc a Villalar (Valladolid) el 1521 i va acabar amb la victòria reial. Els capitosts de la revolta (Juan Bravo, Juan de Padilla i Francisco Maldonado) van ser executats, però Carles V es va mostrar comprensiu amb les queixes dels castellans i des d’aleshores va canviar la seva manera de governar.

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 151

2. El govern d’un imperi molt extens L’ imperi de Carles V estava format per infinitat de territoris diferents, tots amb les seves pròpies lleis i institucions. El principal punt en comú que tenien aquells territoris era el fet de compartir un mateix rei, que exercia el govern, dirigia la política exterior i s’ocupava de l’administració, l’exèrcit i la recaptació d’impostos. Un conjunt de consells l’ajudaven en el govern (doc. 4). Però Carles V (doc. 3) no tenia un poder absolut. Algunes de les decisions que prenia, com ara l’establiment de nous impostos, havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne. En l’època de Carles V no hi havia una ciutat que fos la capital de l’Imperi. La cort era itinerant, perquè el rei es desplaçava personalment als territoris on hi havia problemes. A cada territori hi havia un virrei o governador que governava en nom del rei quan aquest no hi era. També hi havia una audiència, encarregada d’administrar justícia. La majoria dels ingressos del rei provenien del cobrament d’impostos, especialment de Castella. Però els impostos no eren suficients per finançar la política i el rei va recórrer a demanar préstecs. Per això la monarquia es va anar endeutant progressivament.

3. Els problemes del regnat El principal objectiu de Carles V va ser unificar la cristiandat sota el seu comandament, però aquesta política va topar amb tres grans focus d’oposició. • França va ser la principal rival de l’emperador en la lluita per aconseguir l’hegemonia a Europa; les dues potències van estar en guerra durant tot el regnat. • L’ altre gran rival van ser els turcs otomans, que eren una amenaça constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi. • El problema més greu va ser la rebel·lia dels prínceps protestants alemanys. Carles va intentar frenar l’expansió del luteranisme al Sacre Imperi, però va fracassar. Carles V, decebut per aquest fracàs, va decidir cedir el poder i dividir els seus territoris. Va donar el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.

Doc. 3 Carles V a Mühlberg, obra de Ticià. Carles V va participar en moltes batalles; per això alguns historiadors l’han considerat l’últim monarca cavaller, a l’estil medieval.

CONSELLS TERRITORIALS

CONSELLS TEMÀTICS

Consell de Castella

Consell d’Estat Política exterior i relacions polítiques amb tots els territoris

Consell d’Aragó

Consell d’Hisenda Consell de Flandes

REI

Consell de la Inquisició

Consell d’Índies Consell de Portugal Consell d’Itàlia

Consell de Croada Gestionar les donacions del papat Consell d’Ordes Gestionar les ordes militars

Doc. 4 El sistema de consells de la monarquia hispànica.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen els termes virrei, governador i consell. 2. ●● Interpreta el text. • Per què es diu que Carles V era rei i emperador? A quins territoris afectava cadascun d’aquests títols? • Quin regne sufragava la major part de la política imperial de Carles V? Quins problemes va tenir en aquest territori? Com els va resoldre? • Quins eren els objectius de Carles V a Europa? Els va assolir? Per què? 3. ●● Interpreta els documents. • Document 1. Quins territoris d’Europa pertanyien a Carles V?

151

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 152

4. La monarquia hispànica de Felip II El 1556, Carles V va abdicar i va cedir els territoris hispànics, italians i flamencs al seu fill Felip II (doc. 5). L’ imperi de Felip II va ser el més poderós de la seva època: estava format pel regne de Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, gran part d’Itàlia i altres territoris de l’Europa central; també comprenia l’imperi castellà a Amèrica i moltes possessions al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient. A més, Felip II era fill d’una infanta portuguesa. El 1580 el rei de Portugal va morir sense hereus i Felip II va reclamar els seus drets sobre la corona portuguesa, que va obtenir aquell mateix any. Les possessions de Portugal s’estenien per l’Àfrica, l’Àsia i el Brasil.

Doc. 5 Felip II, obra anònima.

El pont de Segòvia sobre el riu Manzanares es va construir durant el regnat de Felip II.

L’Alcàsser era la residència de la família reial.

L’imperi de Felip II era el més gran que fins aleshores havia conegut la humanitat (doc. 8). El rei governava totes les seves possessions des de Madrid (doc. 6), on va instal·lar la cort, perquè considerava que allà era el centre de la seva monarquia. Per això l’imperi de Felip II s’ha anomenat monarquia hispànica.

5. Els objectius de Felip II La política de Felip II va tenir dos objectius principals: conservar els seus territoris i defensar el catolicisme. • La conservació de l’herència patrimonial. Felip II considerava que tenia l’obligació de conservar tots els territoris que havia heretat i de transmetre’ls als seus successors. Si el seu poder perillava en algun territori, no dubtava a defensar-lo per les armes. • La defensa del catolicisme. Per a Felip II la monarquia hispànica era la gran defensora del catolicisme enfront de l’islam i l’expansió del protestantisme (doc. 7). El rei sempre es va negar rotundament a concedir la llibertat religiosa als seus súbdits i va ser implacable contra qualsevol brot de protestantisme als territoris on regnava. És per això que la Inquisició va actuar molt durament contra aquells qui anomenava heretges, és a dir, persones que professaven religions diferents de la catòlica, i així va créixer la intolerància. Aquestes línies van marcar tota la política exterior de Felip II i van ser l’origen de gran part de les guerres que va dur a terme contra els Països Baixos i altres potències europees.

152

Doc. 6 Escena de Madrid, obra de Félix Castello. Durant el regnat de Felip II la ciutat va passar de 13.000 a 100.000 habitants. Neptú vestit de turc simbolitza l’armada otomana.

La religió catòlica, nua i desemparada.

Espanya apareix representada per una matrona seguida de les seves tropes.

Doc. 7 La religió auxiliada per Espanya, obra de Ticià. Aquesta obra propagandística enalteix mitjançant símbols la labor d’Espanya com a defensora del catolicisme.

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 153

FLANDES DUCAT DE LUXEMBURG

OCEÀ

FRANC COMTAT

ATLÀNTIC

MILANESAT CO

REGNE N E S DE DE PORTUGAL CA S

MAR

Ceuta

Orà

Melilla

REGNE LA I A DE RA G Ó NÀPOLS MEDIT ER RA NI

Açores

VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA

Madeira

San Agustín

Guadalajara Veracruz

O CEÀ

Cuba Hispaniola Cartagena

Ceuta

Canàries Cap Verd

Orà

OCEÀ

VIRREGNAT

Bombai

Arguin

Elmina illa San Salvador São Tomé Zanzíbar Luanda

Bahia illa Santa Helena

DEL PERÚ

Lipatan

Goa Calicut Jafna Socotra Archin

ATLÀNTIC

Callao Lima

Ningpo

OC EÀ

Changchou Macau

P AC ÍFIC

Ormuz

Melilla

Mitombo

Guayaquil

PACÍFIC

TEL

Sofala

Moçambic Sena

Faifo

FILIPINES

Malacca Manado Singapur

OCEÀ

Macassa

ÍNDIC

Rio de Janeiro

Imperi de Felip II abans de la incorporació de Portugal Imperi portuguès incorporat el 1580 Principals establiments de la monarquia hispànica

Buenos Aires

Doc. 8 L’imperi de Felip II.

6. Els problemes del regnat Felip II va ser el rei més poderós del seu temps (doc. 8), però va haver d’afrontar molts problemes. • La guerra amb França. Felip II va derrotar els francesos a l’inici del regnat i els va obligar a firmar la pau de CateauCambresis de 1559. Al final del regnat el conflicte entre els dos països es va reactivar. • L’ enfrontament amb els turcs. L’imperi turc era una gran potència que amenaçava les possessions hispàniques al mar Mediterrani. Felip II, el papa, Pius V, i el govern de la república de Venècia van firmar una aliança i el 1571 van derrotar els turcs a la batalla de Lepant. • La revolta dels Països Baixos. El calvinisme es va estendre pels Països Baixos i la política religiosa de Felip II va provocar una gran oposició en aquell territori. El 1566 les províncies del nord es van rebel·lar contra Felip II i es van declarar independents amb el nom de Províncies Unides. El rei no ho va acceptar i així es va iniciar una guerra molt llarga i cara que va durar 80 anys. • L’enfrontament amb Anglaterra. Des que Isabel I va arribar al tron anglès les relacions amb Anglaterra van empitjorar. El suport anglès als rebels dels Països Baixos va fer que Felip II enviés contra Anglaterra l’Armada Invencible, una flota molt poderosa que va ser derrotada el 1588. Totes aquestes guerres van provocar unes despeses tan grans que l’economia es va col·lapsar i Felip II va haver de declarar diverses bancarrotes*.

GLOSSARI Bancarrota. Suspensió del pagament dels deutes per la impossibilitat de saldar-los.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen els termes monarquia hispànica i gran potència. 5. ●● Interpreta el text. • Quins eren els dos grans objectius de Felip II? Quins problemes del seu regnat es relacionen amb el primer objectiu? I amb el segon? 6. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Descriu-lo. • Document 8. Quins territoris va heretar Felip II? Quines noves terres va incorporar? 7. ●●● Reflexiona. • Per què es deia que en l’imperi de Felip II el Sol mai no es ponia?

153

Página 154

7. La conquesta d’Amèrica

O C EÀ 6

ATLÀNTIC 15

rn á

és n C or t

32 Tenochtitlan Alvarado 1524-25

1 5 19 -2 1 l’Havana

Santo Domingo M on te

1527

San Salvador Panamà

ro 15

Machu-Picchu

OCEÀ

-3

Cuzco

PACÍFIC

Roja

s 15 42

154

d e V a c a 15 2 8- 3

Piz

Les expedicions estaven dirigides i organitzades per particulars que rebien del rei una capitulació de conquesta, és a dir, una autorització per reclutar un exèrcit i conquerir un territori determinat. Les despeses de l’expedició corrien a càrrec del conqueridor. Un cop conquerit, el territori passava a mans del monarca. A canvi, el rei concedia al conqueridor el títol de governador o capità i una extensa part de les terres i del botí. El nombre de soldats era molt inferior al dels pobles conquerits, però els indígenes van ser sorpresos per la violència dels conqueridors i la superioritat de l’armament que duien, sobretot pels cavalls, uns animals que encara no coneixien, i les armes de foc. També va facilitar la conquesta el fet que circulessin antigues creences i tradicions que parlaven de l’arribada dels déus des de l’oceà. L’últim factor van ser les baralles i enemistats entre els pobles americans, que els conqueridors van aprofitar per establir aliances.

Els instruments de la conquesta

Me ndo

A començament del segle XVI, els conqueridors castellans només s’havien establert a les illes del Carib. Però la possessió d’aquestes illes no va satisfer les expectatives: la producció d’or era escassa, els colonitzadors no s’adaptaven bé al clima tropical i els conreus europeus no arrelaven a les noves terres. Davant d’aquests problemes van decidir explorar i colonitzar el continent. Es van interessar principalment per les zones més poblades i amb un clima i un paisatge més semblants als d’Europa. Per això van quedar sense explorar regions molt àmplies, especialment les grans selves de l’interior i les terres fredes del sud. Hi va haver moltes expedicions de conquesta a l’Amèrica Central i del Sud (docs. 9-12). Les més importants van ser les d’Hernán Cortés, que va conquerir l’imperi asteca, i les de Francisco Pizarro, que va conquerir l’imperi inca. També es van fer expedicions d’exploració. La més famosa va ser la de Francisco de Orellana, que va recórrer l’Amazones. A més a més, Amèrica va ser el punt de partida d’expedicions pel Pacífic, com ara la de Legazpi, que va sortir de Mèxic cap a l’oest i va conquerir les illes Filipines, a l’altra banda del Pacífic.

Cabeza

10:09

18/1/08

830900 _ 0148-0201.qxd

Men

Buenos Aires

Imperi asteca Imperi maia Imperi incaic

Doc. 9 Principals expedicions de conquesta.

SABIES QUE... Des del 1519 els homes d’Hernán Cortés i els seus aliats tlaxcalteques dominaven Tenochtitlán, la capital asteca. El 1520 Cortés va marxar de la ciutat i va deixar-hi com a comandant el seu subordinat Alvarado, que va aprofitar una celebració per ordenar la matança de 600 nobles asteques. La resposta de la població de la ciutat va ser atacar els conqueridors. Quan Cortés va tornar, va trobar les seves tropes assetjades i famolenques. Els homes d’Hernán Cortés van intentar sortir furtivament de la ciutat la nit del 20 de juny del 1520, però els van descobrir i atacar. Durant tota la nit, castellans i tlaxcalteques van creuar els canals per defensar-se de l’atac. Quan van poder sortir, van ser perseguits fins a l’alba. Centenars d’homes de Cortés i milers de tlaxcalteques van morir ofegats, molts d’ells a causa del pes del botí espoliat que s’enduien. Aquell episodi es coneix com la Nit Trista.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 155

Principals expedicions de conquesta

A FONS

La conquesta de Mèxic Hernán Cortés, un hidalgo extremeny establert a Cuba, va salpar cap a Mèxic el 1519 amb uns 400 soldats. Va desembarcar a Veracruz i va aprofitar la confusió dels indígenes per la seva arribada per guanyar poder. A més a més, es va valdre del descontentament dels pobles sotmesos pels asteques per fer-los aliats seus. Alguns dels pobles aliats van sumar-se a la causa de Cortés atemorits per una matança que van cometre els nouvinguts, amb una clara intenció exemplar, a Cholula. Cortés va entrar a Tenochtitlán el 1519, però l’any següent en va ser expulsat en els fets de la Nit Trista. El 1521 va conquerir definitivament la capital asteca i va manar destruir-la. En els anys següents, va completar la conquesta del territori asteca. Des de l’altiplà mexicà, els conqueridors van arribar pel nord a la zona de Zacatecas, on van descobrir unes mines de plata riquíssimes que van assortir l’Imperi hispànic durant segles. Pel sud van arribar a Yucatán i Guatemala, on perduraven les restes de la cultura maia. 1513 Núñez de Balboa arriba al Pacífic 1503 Es funda la Casa de Contratación

1513 Ponce de León arriba a Florida

1500

1510

1516 Solís descobreix el Riu de la Plata 1516 Carles I, rei d’Espanya 1520

1524 Consell d’Índies

1534 Virregnat de Nova Espanya

1521 Cortés conquereix Mèxic

1541 Valdivia conquereix Xile

1533 1541 Pizarro conquereix Orellana explora el Perú l’Amazones

1530

1540

1550

Doc. 10 Hernán Cortés mana empresonar Moctezuma.

1556 Felip II rei de la monarquia hispànica 1560

1571 Legazpi conquereix les Filipines 1580 Incorporació de Portugal a la monarquia hispànica 1570

1580

Doc. 11 Principals esdeveniments de la conquesta d’Amèrica.

La conquesta del Perú i Xile Panamà

Francisco Pizarro, també extremeny, va organitzar la conquesta de l’Imperi inca, governat en aquell moment per Atahualpa. Igual que Cortés, es va aprofitar dels problemes interns i de l’enemistat dels pobles que havien sotmès els inques per guanyar aliats.

Puerto Deseado illa del Gallo

Quito

SETEMBRE 1527 Pizarro: «Por aquí se va a la fama» (al Perú).

Tumbes Piura Cajamarca Pachacamac Lima Cuzco llac Titicaca

DESEMBRE 1532 Pizarro captura i mana executar l’inca Atahualpa.

El 1532, Pizarro i els seus homes, que no passaven de 200, van arribar a Cajamarca, al cor de l’Imperi. Van empresonar Atahualpa, que va pagar un fabulós rescat en or pel seu alliberament, però malgrat això, Pizarro va optar per executar-lo.

NOVEMBRE 1533 Pizarro conquereix Cuzco, capital de l’Imperi incaic

VIATGES DE PIZARRO 1r viatge 2n viatge 3r viatge Imperi incaic

Doc. 12 Expedicions de Francisco Pizarro.

El 1533 els conqueridors van prendre Cuzco, la capital de l’Imperi inca. El domini complet del territori va ser més difícil d’assolir, perquè era molt gros i per la resistència dels inques de les muntanyes.

8. ●●● Busca informació a Internet. • Busca dades d’una altra expedició de conquesta de les que apareixen en la línia del temps, pren-ne notes i escriu-ne un text d’una pàgina.

Almagro, soci de Pizarro, va iniciar des del Perú la conquesta de l’actual Xile. Aquest territori va ser completament conquerit per Pedro de Valdivia, amb moltes dificultats, especialment a la part nord, constituïda per un desert molt extens.

9. ●●● Reflexiona. • Quin va ser l’impacte de la conquesta en la població indígena d’Amèrica? Va tenir aspectes positius?, per a qui? I negatius?, per a qui?

El 1545, els conqueridors van descobrir les mines de plata de Potosí, que es van convertir en el principal centre de subministrament de plata de tota l’Amèrica conquerida.

155

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 156

OCEÀ ATLÀNTIC

8.L’organització de l’Amèrica conquerida Els reis van considerar Amèrica com una prolongació de les seves possessions peninsulars i van decidir que els territoris americans fossin governats per les mateixes lleis que Castella. Carles V va crear el Consell d’Índies, que era l’encarregat d’assessorar el monarca sobre el govern a Amèrica i de preparar les lleis relacionades amb aquests territoris. El territori conquerit es va dividir en dos virregnats: el Virregnat de Nova Espanya, al nord, i el Virregnat del Perú, al sud (doc. 13). Els virreis eren escollits pel rei entre l’aristocràcia castellana i tenien molts poders. A les principals ciutats americanes es van establir les audiències, que s’ocupaven d’aplicar les lleis i d’impartir justícia.

9. L’explotació de les colònies El descobriment a Amèrica de gran quantitat de metalls preciosos, especialment plata, va servir als reis per finançar la seva política imperial. Les mines més importants van ser les de Zacatecas, a Mèxic, i les de Potosí, a la Bolívia actual. L’explotació d’aquestes mines estava organitzada per l’estat, que es quedava un percentatge del metall que se n’extreia. També es van establir grans hisendes ramaderes i agrícoles. A les illes del Carib els treballadors eren esclaus negres portats de l’Àfrica, mentre que en el continent solien ser indis (doc. 14). Els conqueridors van introduir a Amèrica el blat, l’ordi, la vinya, l’olivera i la canya de sucre, i van portar a Europa molts productes americans, com ara el tomàquet, el blat de moro, el tabac, la patata i el cacau, que no van començar a consumir-se amb normalitat fins al cap de força temps. El comerç amb Amèrica era un monopoli* reial i es feia a través de la Casa de Contratación, que tenia la seu a Sevilla. Amèrica importava aliments europeus i mercaderies com ara roba, instruments de tota mena o productes de luxe; a canvi, exportava metalls preciosos i productes agraris. L’estat rebia un percentatge de totes les vendes. Les naus comercials es protegien amb vaixells militars durant el trajecte cap a la Península per evitar que els pirates i els corsaris robessin els metalls preciosos que transportaven.

156

D’Espanya

VIRREGNAT Veracruz Acapulco

l’Havana

NOVA ESPANYA les Filipines

Cartagena de Indias Quito Manaus

VIRREGNAT

Bahia

OCEÀ

Lima Potosí

PACÍFIC

DEL

Minas Gerais

PERÚ

Santiago Buenos Aires

Imperi hispànic Imperi portuguès Ruta de les flotes Mines principals

Doc. 13 Organització de l’Imperi hispànic a Amèrica.

GLOSSARI Monopoli. Dret en exclusiva per a una empresa o institució sobre una activitat econòmica determinada.

DRETS HUMANS

El treball dels indis A les terres conquerides es va establir l’encomienda, que consistia a lliurar lots de terra, amb els habitants indis inclosos, als conqueridors que havien destacat en conquesta. A resultes d’aquest sistema, els indis es convertien en serfs dels encomenderos, que van cometre grans abusos. El sistema va provocar diverses protestes pels maltractaments que s’infligia a la població índia, i les Lleis Noves de 1542 van abolir les encomiendas, malgrat que algunes encara van durar diverses generacions. Aleshores, es va generalitzar el sistema de les reduccions, que consistia a concentrar els indis en pobles habitats únicament per ells; aquests pobles estaven sota l’autoritat de la corona, que era la responsable de garantir els drets dels seus habitants. Els indis eren considerats jurídicament persones lliures, però quedaven obligats a fer la mita, que implicava un treball forçós, durant una part de l’any a les mines o a les obres públiques. Les dures condicions d’aquest treball van comportar una mortalitat alta dels treballadors indígenes.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 157

Doc. 14 Recreació d’una colònia a Amèrica.

10. La societat americana Els conqueridors van organitzar a les Índies una societat basada en criteris racials. • En la societat colonial els conqueridors ocupaven el lloc més alt. Exercien els càrrecs de govern, posseïen les terres i controlaven el comerç. • Els mestissos eren fills d’un conqueridor i una índia i ocupaven un lloc intermedi entre la minoria blanca i la majoria índia. • Els indis feien els treballs manuals, principalment totes les feines del camp. Van patir molts abusos, malgrat que es van crear les Lleis d’Índies, que tenien el propòsit de protegirlos. Però aquestes lleis es van incomplir molt sovint. • Els negres patien la pitjor situació: eren esclaus sense drets i no hi havia cap llei que els protegís. Se’ls portava de l’Àfrica per fer les feines més dures i penoses, i eren considerats possessions de les persones que els havien comprat. No se sap exactament quanta població hi havia a Amèrica abans de la conquesta. El que sí que sabem és que l’impacte de l’arribada dels europeus va ser catastròfic, a causa de les guerres i, sobretot, de les malalties que van portar els conqueridors, contra les quals els indis no disposaven de defenses naturals.

ACTIVITATS 10. ● Comprèn els conceptes. • Defineix: capitulació, monopoli, virregnat, Consell d’Índies, Casa de Contratación. 11. ● Busca les idees principals. • Enumera les principals expedicions de conquesta. • Com es va organitzar la conquesta d’Amèrica? • Quines institucions es van crear a la Península per administrar les colònies? I a Amèrica? • Quins productes obtenia la monarquia hispànica d’Amèrica? 12. ●● Interpreta el text. • Com es dividia la societat a la monarquia hispànica, per estaments o races? • En què es diferenciava la societat americana de la hispànica?

157

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 158

Activitats Sintetitzar la unitat en línies del temps 13. ● Completa la cronologia sobre el segle XVI. Repassa la unitat, selecciona els esdeveniments principals que van tenir lloc a Espanya, Europa i Amèrica i anota cadascun d’aquests fets al lloc i data que els correspongui. 1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

ESP ANYA

EU ROPA

A M ÈRIC A

14. ●● Explica la importància dels esdeveniments que has seleccionat. Escriu un paràgraf sobre cadascun i justifica per què són tan importants.

Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica Índex de preus (100 = mitjana entre 1570-1580)

Milions de pesos 36

El descobriment i la conquesta d’Amèrica van produir grans canvis econòmics. • Les rutes comercials del Mediterrani van perdre importància davant de les rutes atlàntiques. Ports com ara Sevilla, Lisboa i Cadis van créixer gràcies al comerç americà. • Es van portar a Europa productes nous. • L’arribada massiva de metalls preciosos des de les colònies va originar una pujada forta i continuada dels preus als territoris hispànics. Aquesta pujada dels preus va encarir molt tots els productes i va provocar l’empobriment d’un gran percentatge de població. La majoria dels metalls americans no va servir per crear riquesa als territoris peninsulars, sinó que es va gastar per finançar les guerres i per comprar productes de luxe a l’exterior, que només consumien els més rics.

15. ●●● Analitza els documents. • Com va evolucionar l’arribada de metalls preciosos? • Els preus es van apujar durant tot el període? Quan es van apujar més? Per què? • Com creus que va afectar la pujada de preus a la majoria de la població? • Com va afectar l’arribada de metalls a l’alta noblesa castellana? • I a la política dels reis?

158

140 120

Índex de preus a Espanya

Arribada de metalls preciosos en milions de pesos

28 24

100

1500

1520

1540

1560

1580

Els vestits de les nobles hispàniques Porten una quantitat sorprenent de faldilles. La faldilla de sobre sempre és de tafetà negre ben gruixut, o de pèl de cabra gris llis; aquestes faldilles són tan llargues per davant i pels costats que les arrosseguen molt. A sota en porten una dotzena, totes esplèndides, de teles molt riques i adornades amb galons i puntes d’or i plata fins a la cintura. A casa porten tapins, que són una mena de sandàlies de brocat o vellut guarnit amb plaques d’or que les aixequen mig pam de terra. MARIE CATHERINE D’ALNOY, 1691

1600

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 159

Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica Ja hem vist que els esdeveniments històrics tenen més d’una conseqüència. Aquests efectes, a més, poden ser de diferents tipus: polítics, econòmics, socials i culturals. 16. ●● Analitza els efectes que va tenir el descobriment per a l’Amèrica conquerida. Per fer correctament les activitats caldria que repassessis els continguts sobre l’Amèrica precolombina, a les pàgines 116 i 117.

• Abans de la conquesta tota la població americana tenia la mateixa situació o hi havia uns grups més poderosos i uns grups dominats? • Qui va dominar la societat americana després de la conquesta? Amb quins criteris es va organitzar aquesta societat? • Situa cada personatge en el lloc que ocupava en la societat colonial.

A) Els efectes polítics. • Quins imperis hi havia a Amèrica abans que hi arribessin els conqueridors? • A quins imperis es van integrar els territoris americans després de la conquesta? • Quina institució es va encarregar del govern de les terres conquerides? On tenia la seu? • Quines institucions governaven a Amèrica?

• Hi havia esclaus en les societats americanes prehispàniques? I després de la conquesta? Qui eren? D) Els efectes culturals.

B) Els efectes econòmics. • Quina activitat econòmica es va convertir en la fonamental després de la conquesta? Per què?

OCEÀ ATLÀNTIC

• Qui es va quedar amb la propietat de les terres? • Quins nous conreus es van implantar a Amèrica? • Els beneficis de les activitats econòmiques es quedaven a Amèrica? C) Els efectes socials. • Analitza com va evolucionar la població. L’exemple de Mèxic central 1519

20.000.000 d’indis

1532

16.800.000 indis

1568

2.600.000 indis

1608

1.069.295 indis

Font: Historia de España. América Hispana. Vol. V. Ed. Labor.

OCEÀ PACÍFIC

Països parlen Països parlen

que castellà que portuguès

OCEÀ PACÍFIC

Països de majoria catòlica

• Quines llengües es parlaven a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Què va passar després? • Com eren les religions que hi havia a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Després de la conquesta aquestes religions van continuar existint? 17. ●●● Reflexiona i respon les preguntes. • Es pot dir que la conquesta hispànica va tenir efectes profunds a Amèrica? • Creus que van ser positius o negatius? Per a qui?

a) A quin territori es refereix la taula?

• Quins efectes encara perviuen avui dia?

b) Què va passar després de la conquesta? Per quines causes?

• Com canvia la vida de les persones que són conquerides?

159

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 160

U N I TAT

Els segles XVII i XVIII

1. El final de l’hegemonia hispànica A l’inici del segle XVII, l’Imperi hispànic era el més ric i poderós del món. No obstant això, vivia immers en greus problemes interns i mantenia nombrosos conflictes amb altres potències. En poques dècades, aquest imperi va perdre l’hegemonia a Europa i va patir una profunda crisi econòmica i social.

1598 1604 Pau amb Anglaterra 1609 Treva amb les Províncies Unides Expulsió dels moriscos

1621

El regnat de Felip III Felip III va arribar al tron el 1598, després de la mort del seu pare, Felip II. El nou rei va delegar les tasques de govern en un favorit*, el duc de Lerma, que va ser qui va dirigir la política. Un dels objectius del regnat va ser concloure les nombroses guerres que havia heretat del seu antecessor. D’aquesta manera es pretenia solucionar la greu situació econòmica de la monarquia. La política exterior pacifista es va materialitzar en la firma de la pau amb Anglaterra el 1604 i la Treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides el 1609. Però els problemes econòmics no es van solucionar, perquè, malgrat que la despesa militar va disminuir, va augmentar la despesa destinada a les festes, al manteniment de la cort i al pagament de pensions a la noblesa. L’any 1607 el rei va tornar a declarar una altra bancarrota. En política interior, la mesura més significativa del regnat va ser l’expulsió dels moriscos* el 1609. L’expulsió va ser un drama per a les 275.000 persones que van haver d’abandonar casa seva i, a més, va arruïnar moltes regions, que es van despoblar sobtadament (doc. 1).

1621 Reinici de la guerra amb les Províncies Unides

Felip III

1640 Revolta de Catalunya i Portugal 1648 Pau de Westfàlia

Felip IV

1665

1668 Es reconeix la independència de Portugal

Carles II designa Felip d’Anjou com a hereu 1700

Carles II

1700

Doc. 2 La monarquia hispànica en el segle XVII.

GLOSSARI Favorit. Persona de confiança del monarca a qui li encomana la direcció del govern. Morisc. Poblador d’origen musulmà que en teoria s’havia convertit al cristianisme en el segle XVI però que a la pràctica mantenia la llengua i els costums islàmics. Doc. 1 Expulsió dels moriscos pel port de Vinaròs (Castelló).

160

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 161

Doc. 3 La rendició de Breda, obra de Velázquez. Aquest quadre, anomenat també Les llances, reflecteix el final de l’assetjament de la ciutat flamenca de Breda, que es va rendir davant les tropes hispàniques el 1625. En el centre de la imatge el governador de la ciutat, Justí de Nassau, lliura les claus al general de les tropes hispàniques, Ambrogio Spinola. Velázquez va voler plasmar la generositat i cavallerositat de Spinola, que impedeix amablement que el vençut s’humiliï agenollant-se.

A FONS

161

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 162

La crisi del regnat de Felip IV La dècada de 1640 va ser desastrosa per a la monarquia hispànica. • La política centralista del comte duc d’Olivares va provocar diversos aixecaments en els territoris de la monarquia hispànica. Els més importants van ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents. • Les guerres exteriors també es van complicar. El cardenal Richelieu, favorit del rei de França Lluís XIII, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’enfrontar-se amb tants enemics, van començar a patir derrotes successives. La guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat reconeixia la independència de les Províncies Unides i va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia hispànica a Europa (doc. 7). El regnat de Carles II Carles II va pujar al tron als quatre anys, el 1665. La seva mare, Marianna d’Àustria, va governar com a regent fins al 1675, any en què es va concedir al rei la majoria d’edat. Amb tot, Carles II era una persona malalta tant des del punt de vista mental com físic, incapaç d’exercir el seu càrrec, i per això la seva mare i diferents favorits van dirigir el govern (docs. 6 i 8). Durant la primera etapa del regnat de Carles II, la monarquia va estar immersa en una crisi molt profunda. No obstant això, a partir de la dècada de 1680 la situació va millorar lentament. Els últims anys del regnat van estar marcats pel problema de la successió. El rei era estèril i les principals dinasties europees intrigaven per aconseguir l’herència de l’Imperi hispànic, el més extens de l’època. El 1700 Carles II va morir. Això suposava l’extinció de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé doscents anys. La nova dinastia que va assumir el tron va ser la dels Borbó, d’origen francès.

162

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 163

Espanya i les seves possessions Altres possessions espanyoles Territoris espanyols annexats per França

N O RU E G A

ESCÒCIA

SUÈCIA

mar I d e l D IN A M A RC A Nord

RÚSSIA

Límit del Sacre Imperi Territoris pertanyents a la mateixa dinastia

IRLANDA ANGLATERRA

OCEÀ

PRÚSSIA

PROVÍNCIES UNIDES

ATLÀNTIC

BRANDENBURG

POLÒNIA

SACRE IMPERI

FLANDES

ÀUSTRIA

FRANÇA FRANC COMTAT

HONGRIA

SUÏSSA

IMPERI

SAVOIA MILANESAT

PORTUGAL

ESTATS ITALIANS

(independent des del 1640) M O N A R Q U I A

OTOMÀ

Còrsega NÀPOLS

HISPÀNICA

illes Ceuta

illes Canàries

Melilla

ars

Sardenya

Bale

mar Mediterrani Sicília Orà

Doc. 7 Europa a la segona meitat del segle XVII. Després de la firma del tractat de Westfàlia, la França de Lluís XIV es va convertir en el país més poderós d’Europa. Durant la segona meitat del segle XVII, França va arrabassar diversos territoris de la monaquia hispànica al centre del continent.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què era un favorit? Posa’n exemples. • Explica quines diferències hi ha entre una política exterior pacifista i una d’ofensiva. Posa’n exemples relacionats amb el que has estudiat. 2. ● Busca les idees principals. • Quins problemes hi havia a la monarquia hispànica durant el regnat de Felip III? Quines polítiques es van aplicar per resoldre’ls? Van tenir èxit? • Què va ser l’expulsió dels moriscos? Quins efectes va tenir? • Quines reformes va emprendre el comte duc d’Olivares? Per què ho va fer? Quins efectes van tenir?

Doc. 8 L’adoració de la Sagrada Forma, obra de Claudio Coello. El personatge agenollat al centre del quadre amb un ciri a la mà és el rei Carles II.

3. ●● Interpreta els documents. • Document 6. La malaltia del rei va afavorir la decadència de l’imperi dels Àustria hispànics? Raona la resposta. • Document 7. Quins territoris va perdre la monarquia hispànica a la segona meitat del segle XVII?

163

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 164

2. La crisi econòmica i social La disminució de la població La població espanyola havia crescut des de final de l’edat mitjana fins a final del segle XVI. Però en el segle XVII van patir un retrocés molt gran, que es va deure a diferents causes: • La successió de males collites i d’epidèmies de pesta, que van provocar molts milers de víctimes. L’epidèmia més greu va ser la pesta de 1599, que va delmar Castella i va causar gairebé mig milió de morts. • L’ expulsió dels moriscos. • La mortalitat provocada per les guerres, tan freqüents. • L’emigració a Amèrica d’alguns grups de persones, que buscaven una vida millor al Nou Continent.

Evolució de la població en el segle XVII (en milions d’habitants) 40

França

Itàlia

Rússia

Espanya

Alemanya

Anglaterra

0 1600

1610

1620

1630

1640

1650

1660

1670

1680

1690

1700

Doc. 9 Evolució de la població.

Com a resultat de tot això, la població espanyola, que en temps de Felip II era d’uns 8 milions d’habitants, va quedar reduïda a 7 milions l’any 1700 (doc. 9). El retrocés econòmic Durant el segle XVI, l’economia espanyola havia viscut una etapa de creixement. Però la situació va canviar en el segle XVII. • L’ agricultura va patir una crisi aguda. La crisi agrícola es va deure en part a la successió de sequeres i inundacions, però també a un exhauriment de les terres provocat per l’ús de tècniques de conreu rudimentàries. • L’artesania es va debilitar davant la competència dels productes del nord d’Europa, que eren més barats. • El comerç va decaure i les fires van començar a perdre importància. A més, els reis hispànics es van endeutar cada vegada més i van haver de declarar diverses bancarrotes. Una societat rendista i empobrida En gran part dels països d’Europa, els valors predominants en la societat fomentaven la vida inactiva. Es menyspreava el treball manual i s’admirava la noblesa que vivia de les rendes que els proporcionaven les terres i càrrecs que posseïen. Aquest problema era especialment greu a Espanya. L’ arribada de metalls d’Amèrica havia enriquit molt la noblesa castellana, que vivia amb molt de luxe i ostentació, mentre que la pujada dels preus i els grans impostos havien arruïnat la indústria i l’agricultura. Per això hi havia un percentatge important de població que no es dedicava a cap feina productiva i vivia de la mendicitat o de la delinqüència (docs. 10 i 12).

164

Doc. 10 Pobresa, delinqüència i ociositat Decíame mi padre: –Hijo, esto de ser ladrón no es trabajo manual sino profesión liberal. Y de allí a un rato, habiendo suspirado, decía de manos: –Quien no hurta en el mundo, no vive. ¿Por qué piensas que los alguaciles y jueces nos aborrecen tanto? Unas veces nos destierran, otras nos azotan y otras nos cuelgan… Porque no querrían que donde están hubiese otros ladrones sino ellos y sus ministros. Preso estuve por pedigüeño en caminos y a punto de acabar todos mis negocios ahorcado. Mas de todo me ha sacado el nunca confesar. Y con esto y mi oficio, he sustentado a tu madre lo más honradamente que he podido. –¿Cómo a mí sustentado? –dijo ella con grande cólera–. Yo os he sustentado a vos, sacándoos de las cárceles con industria y manteniéndoos en ellas con dinero. Si no confesabais, ¿era por vuestro ánimo o por las bebidas que yo os daba? ¡Gracias a mis botes! FRANCISCO DE QUEVEDO, Historia de la vida del Buscón. Adaptat

830900 _ 0148-0201.qxd

Pont de barques

Drassanes

2/1/08

14:11

Página 165

Transport de mercaderies amb animals

Carruatge amb dames

Catedral

Triana

Torre de plata

Torre de l’Or

Gent passejant i divertint-se

Doc. 11 Vista de Sevilla, obra de Sanxes-Coello. Sevilla era una de les ciutats més importants de l’Imperi hispànic perquè, gràcies al fet que allotjava la seu de la Casa de Contratación, era el lloc des d’on es regulava el comerç amb Amèrica. Era una ciutat de grans contrastos, amb una part de la població molt rica gràcies al comerç americà, i una gran quantitat de delinqüents i marginats que buscaven qualsevol oportunitat que sorgís per sobreviure.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Per què es diu que la societat espanyola del segle XVII era una societat rendista? Quins valors fonamentaven aquesta situació? 5. ● Busca les idees principals. • El segle XVII va ser un període d’expansió o d’estancament demogràfic? I econòmic? 6. ●● Interpreta el text. • Creus que la crisi econòmica i social va influir en la crisi militar? I al contrari? 7. ●● Interpreta els documents. • Document 10. A què es dedicaven els protagonistes del text? Per què creus que diu que l’ofici de lladre no és un treball manual? Quins valors socials reflecteix aquesta frase? Doc. 12 Nois menjant meló i raïm, obra de Murillo.

165

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 166

La perruca, igual que els talons, té la funció d’augmentar l’alçada i la presència del rei.

Ceptre: símbol de comandament

3. L’hegemonia francesa Lluís XIV va accedir al tron de França el 1643, amb només quatre anys. Fins al 1661 va governar el seu favorit, el cardenal Mazarino, i més endavant el rei va assumir personalment el govern. Des del tractat de Westfàlia de 1648, França s’havia convertit en la primera potència d’Europa. La política exterior de Lluís XIV es va dirigir a augmentar el poder del seu país: • Ampliant les fronteres de França a costa dels estats veïns. Per exemple, la monarquia hispànica va perdre el Franc Comtat, el Rosselló, la Cerdanya i altres places a Flandes, que van passar a França després de diverses guerres. • Formant un imperi colonial com el que tenien la monarquia hispànica, Portugal, les Províncies Unides o Anglaterra. És per això que va entrar en conflicte amb aquests països, als quals disputava molts territoris fora d’Europa. La resta de potències europees van formar diverses coalicions per frenar l’expansió de França. Una monarquia absoluta El regnat de Lluís XIV va ser l’exemple més clar de monarquia absoluta en el segle XVII. El rei va obtenir més poder a costa de la noblesa, l’Església i els parlaments. • Va imposar la centralització política. Va treure poder a les institucions locals i va unificar les lleis i els impostos de tot França. • Va eliminar la dissidència religiosa. Va expulsar els calvinistes i va intentar sotmetre l’Església. • Va aconseguir controlar la noblesa. Per poder controlar-la va repartir càrrecs i subsidis molt alts entre els nobles. Així va aconseguir que l’aristocràcia depengués de la voluntat del rei. • Va convertir la cort en el centre de l’administració de l’estat i en el principal focus cultural del país. Lluís XIV va ser el rei amb més poders de la seva època i el model que van imitar altres monarques (doc. 13). Les reformes econòmiques Lluís XIV va intentar millorar l’economia per augmentar els ingressos de l’estat. Es van crear monopolis estatals per a la indústria i el comerç amb l’objectiu d’impedir la importació de productes estrangers. Amb tot, aquesta política va fracassar.

166

La capa reial de coronació dels reis de França des de l’edat mitjana.

Espasa medieval: símbol de la justícia. El rei és la màxima representació de la justícia.

Corona: símbol de poder reial

Doc. 13 Lluís XIV, obra de Rigaud. En aquest retrat, Lluís XIV apareix amb tots els atributs del poder absolut dels reis. Té l’aparença d’un monarca modern, tal com demostren la perruca, els guarniments del vestit i les sabates, que segueixen l’última moda del moment, però a la vegada té tota la legitimació de la tradició, amb la capa, la corona, l’espasa i el ceptre d’origen medieval.

Doc. 14 L’absolutisme monàrquic Únicament al príncep incumbeix vetllar pel benestar del poble; aquest és el primer article i el fonament sobre el qual es basen tots els altres; a ell competeixen els decrets i les ordenances; a ell competeix atorgar les marques de distinció; no pot existir cap poder que no en depengui; ni cap assemblea, si no és comptant amb el seu vist-i-plau. Així és com, a favor del benestar d’un estat, es diposita en una mateixa mà tot el poder. El fet d’escampar aquest poder és dividir l’estat; és malmetre la pau pública; és donar pas a l’adveniment de dos amos, en contra de l’oracle de l’Evangeli: «Ningú no pot servir dos amos alhora.» JACQUES-BÉNIGNE BOSSUET

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 167

Fronteres del regne de Polònia el 1770

REGNE

Fronteres del Sacre Imperi Annexions de Prússia

SUÈCIA PRÚSSIA 1795 1772

PROVÍNCIES

1795 1793 1795 1740

altres

UNIDES

estats

Flandes

Territoris perduts per Àustria

REGNE 1772

Brandenburg

UNIT

Annexions de Rússia

alemanys

Àustria

DE RÚSSIA

1793

1772

SACRE

Territoris pertanyents a la mateixa dinastia

REGNE

Monarquies absolutes principals

SUÏSSA

FRANÇA

MILÀ

IMPERI

HONGRIA 1718

VENÈCIA

IMPERI

OCEÀ ATLÀNTIC

DINAMARCA

REGNE

Annexions d’Àustria

REGNE

GÈNOVA

REGNE

PIEMONT

REGNE

PORTUGAL

D’ESPANYA

PONTIFICIS REGNE

Menorca (Regne Unit 1713-1756)

illes Canàries Gibraltar (Regne Unit)

ESTATS

m a r

OTOMÀ

Sardenya

NÀPOLS

i M e d i t e r r a n

Doc. 15 Europa en el segle XVIII.

4. L’equilibri continental La mort del monarca hispànic Carles II sense descendència va obrir una crisi internacional a principi de segle XVIII. Gran part de les potències europees no van acceptar que Felip d’Anjou fos el nou rei. Temien que una possible unió entre les corones hispànica i francesa donés lloc a una monarquia amb massa poder al continent. Així va esclatar la guerra de Successió (1702-1714), que va implicar gairebé tots els països d’Europa. Després de molts anys de conflicte i de circumstàncies molt complexes, la guerra va concloure amb els tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714). La coronació de l’arxiduc Carles com a emperador d’Àustria després de la mort del seu germà, l’emperador Josep I, va facilitar l’acceptació internacional de Felip V com a rei de la monarquia hispànica, però, a canvi, el monarca va haver de renunciar al tron de França, i Espanya va perdre totes les possessions que li quedaven a Europa. Els tractats abans esmentats van imposar el sistema de l’«equilibri continental», que intentava que les potències europees mantinguessin anivellades les forces per impedir que cap país assolís de nou l’hegemonia. Aquest sistema, però, no va significar el final de les guerres a Europa. Els motius que van provocar els nous conflictes es poden agrupar de la manera següent: • Les noves potències, com Prússia, Àustria, Rússia i Anglaterra, van buscar expandir-se per Europa o formar imperis colonials a costa d’altres països. • Les antigues potències hegemòniques, com França i Espanya, van intentar recuperar part del seu antic poder o, com a mínim, no perdre més influència respecte dels països emergents.

ACTIVITATS 8. ● Comprèn els conceptes. • Què vol dir que un país té l’hegemonia al seu continent? • Què entens per potència internacional? • Què perseguia el sistema de l’«equilibri continental»? 9. ● Busca les idees principals. • Què va fer Lluís XIV per augmentar el poder del rei a França? • Quin és l’origen de la guerra de Successió? 10. ●● Interpreta el text. • Per què Lluís XIV va ser un rei absolut? • Per què Felip V va haver de renunciar als drets a la corona de França? • Per què el sistema de l’«equilibri continental» no va posar fi als conflictes entre potències? 11. ●● Interpreta els documents. • Document 13. Quins símbols del poder reial hi ha representats en el retrat de Lluís XIV? • Document 14. Quins arguments fa servir l’autor del text per dir que no s’ha de dividir el poder de l’estat? • Document 15. a) Quines eren les monarquies absolutes més importants del segle XVIII? b) Quins estats eren els més extensos?

167

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 168

5. La guerra de Successió Després de la mort de Carles II sense descendència, la Gran Bretanya, Àustria i Holanda van intentar col·locar en el tron hispànic l’arxiduc Carles d’Àustria, més favorable als seus interessos que Felip d’Anjou (doc. 19), nét del rei de França Lluís XIV, a favor del qual havia testat Carles II abans de morir. Les aliances internacionals El 1701, les tres potències abans esmentades van formar una coalició antiborbònica anomenada Gran Aliança de l’Haia, a la qual es van afegir Prússia i la majoria d’estat alemanys. França, que ajudava Felip d’Anjou, va aconseguir el suport de Colònia, Baviera, Savoia i Portugal, però els dos últims van canviar de bàndol afeblint la posició de Felip (doc. 16). La guerra va començar el 1702 i l’any següent l’emperador austríac Leopold I va proclamar rei d’Espanya l’arxiduc Carles. A Europa el conflicte es van anar desenvolupant a favor dels interessos de la Gran Aliança, però a dins de la Península la situació era diferent. Els regnes de València i Aragó, que s’havien sumat al bàndol austriacista, van ser derrotats el 1707, mentre que Catalunya resistia l’empenta dels exèrcits de Felip V. Quan el 1711 va morir l’emperador d’Àustria Josep I, que havia succeït Leopold I el 1705, i Carles va ser coronat emperador d’Àustria, la situació internacional va tornar a canviar.

O CE À

m ar

DE LA

Límit del Sacre Imperi

I NORUEGA

del

GRAN

Nor d

BRETANYA

Ú PR

HOLANDA

SSIA

HANNOVER

REGNE

FLANDES COLÒNIA SAXÒNIA

AT LÀ NTI C

DE POLÒNIA

LUXEMBURG

ÀU ST R

BAVIERA FRANÇA

GA TU PO R

Presidis

de la Toscana

168

REGNE DE

NÀPOLS SARDENYA M ed REGNE ite rr a n DE SICÍLIA i

Doc. 17 Felip V.

Gibraltar i Menorca (a la Gran Bretanya, 1713)

IMPERI OTOMÀ CI NÈ VE

mar

IC A

REGNE DE

BL PÚ

CASTELLA

CORONA CATALANOARAGONESA

NGRIA HO

MILANESAT

CORONA

Inicialment, els catalans havien jurat fidelitat a Felip V, però el 1705 van signar amb Anglaterra el pacte de Gènova contra Felip V. A canvi de revoltar-se contra el rei, Catalunya rebia ajut militar i garanties de respectar les lleis i les institucions del Principat. Entre les causes hi ha un fort sentiment antifrancès de la població del Principat i el rebuig del sistema centralista i uniformitzador que representava el nou monarca. A més a més, cal afegir el perill que per a l’economia catalana suposaven els productes francesos i l’actitud del nou virrei, contrari a l’autogovern de les institucions catalanes i a les prerrogatives que tenien. Un cop perduda la guerra, les temences dels catalans es van veure confirmades per la gestió centralista del nou govern borbònic.

Bàndol borbònic

DE SUÈCIA

DINAMARCA

REGNE

L’actitud dels catalans

Gran Aliança de l’Haia

REGNE

La possibilitat d’un Imperi austríac enfortit per la doble corona també posava en perill l’equilibri europeu. Les potències van negociar una sortida i l’any 1713 van signar el tractat d’Utrecht, que posava fi al conflicte en el seu vessant internacional. Les tropes de l’Aliança van abandonar Catalunya, però les autoritats catalanes van decidir continuar lluitant. L’11 de setembre de 1714, després d’un llarg setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques (doc.18). La resta de nuclis de resistència van caure un rere l’altre. Felip V va guanyar la guerra i va reforçar el poder de la monarquia.

Doc. 16 Mapa de les aliances durant la guerra de Successió.

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 169

PATRIMONI

El jaciment arqueològic del Born Unes obres iniciades en el subsòl del Born, al barri de Ribera de la ciutat de Barcelona, a final de l’any 2001, van posar al descobert les restes dels carrers i els habitatges que Felip V va ordenar enderrocar per construir la fortalesa de la Ciutadella, símbol del poder de la dinastia borbònica a Catalunya. La superfície recuperada correspon a un 5 % de la part del barri que es va enderrocar i les restes presenten un estat de conservació molt bo. Els treballs arqueològics han permès treure a la llum vuits carrers i un important nombre de cases, botigues i magatzems. El jaciment té una importància doble: arquitectònica i urbanística d’una banda, ja que ens mostra com era la ciutat a principi del segle XVIII, i històrica i simbòlica d’una altra, ja que és una mostra de la repressió de Felip V contra els catalans.

Doc. 19 Enfrontament per les possessions de la monarquia hispànica Hi ha unanimitat entre els diversos autors a considerar que des del final del segle XVII, a mesura que avançava el regnat de Carles II i s’esvaïen les expectatives que tingués descendència del seu darrer matrimoni, amb Marianna de Neuburg (1690), les diverses potències europees començaren una disputa sense treva per aconseguir el botí de les possessions de la monarquia hispànica. Ho intentaren per mitjà d’accions militars, de la negociació de successius tractats de partició o intentant assegurar l’herència testamentària del dissortat monarca a favor d’un dels diversos candidats que es disputaven els drets successoris. Els candidats eren Josep Ferran de Baviera, fill del duc de Baviera (l’elector Maximilià II Manuel); l’arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold; i Felip d’Anjou, fill segon del gran delfí i nét de Lluís XIV de França. Aquesta disputa entre les potències europees tingué una rèplica, a Espanya mateix, en la pugna entre diversos personatges cortesans, entre els quals hi havia fins i tot la reina i la mare del monarca, Marianna d’Àustria, que s’inclinaven per candidats diferents. La primera era favorable a l’arxiduc Carles d’Àustria, i la segona era partidària que la successió recaigués en el seu besnét, Josep Ferran de Baviera. J. M. TORRAS I RIBÉ. Adaptat

Doc. 18 Restes arqueològiques del jaciment del Born.

ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. • Quina funció tenen les aliances entre països? • Què entens per qüestió successòria? • Per què els catalans rebutjaven un sistema polític amb el poder centralitzat? 13. ● ● Busca les idees principals. • Indica les causes que van provocar la guerra de Successió. • Per què els catalans es van revoltar contra Felip V? • La guerra de Successió va ser un conflicte internacional? Raona la resposta. 14. ●● Interpreta els documents. • Document 16. Quins països formaven part de la Gran Aliança de l’Haia? Quins regnes peninsulars van combatre contra de Felip V? Quins regnes van defensar els drets de Felip V a la corona hispànica? • Document 17. A quina dinastia pertanyia Felip V? On regnava aquesta dinastia? • Document 19. Era important decidir qui seria el successor a aquesta corona? Per què? 15. ●●● Interpreta el text. • Creus que s’hauria arribat a la guerra, fos qui fos el candidat designat pel rei?

169

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 170

6. El reformisme

i les transformacions del segle XVIII El despotisme il·lustrat

1808

La forma de govern més general a l’Europa del segle XVIII va ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la concentració de poders, el centralisme i la tendència a la uniformització política del estats. Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Frederic II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupament del seus països i van impulsar reformes. Aquesta voluntat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. A l’Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van continuar la política de centralització i uniformització de Felip V (doc. 20), però cal destacar l’esperit reformista del regnat de Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració*. Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Floridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l’ensenyament, va voler sotmetre l’Església al control de l’estat, va fomentar la investigació científica a través de les Societats Econòmiques d’Amics del País i va intentar modernitzar l’agricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobretot per l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol mesura que perjudiqués els seus privilegis.

Espanya, sotmesa a la política exterior 1796 de França 1795 Guerra entre Espanya 1793 i la França revolucionària

1788

1783 Guerra de la Independència dels Estats Units. Espanya recupera Florida i Menorca 1775

Carles III 1759

1746

15 10 5 0

170

1748

1750

1800

Doc. 21 Evolució de la població a diferents estats europeus durant el segle XVIII.

Ferran VI

Guerra de Successió austríaca. Parma i Piacenza cedides a l’infant Felip 1740 1735 Guerra de Successió 1733 polonesa. Se cedeix el regne de Nàpols al príncep castellà Carles

1724

Demografia

1700

1763 Guerra dels Set Anys. Espanya perd Florida a canvi de part de la Louisiana 1756

Espanya fracassa 1720 en intentar recuperar 1717 les possessions italianes 1714

Carles IV

Guerra de Successió espanyola

Felip V

1700

Lluís I (només va regnar un any i Felip V va tornar a assumir el tron)

1701

Doc. 20 Línia del temps dels regnats espanyols del segle XVIII.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 171

Doc. 22 L’era, obra de Goya. Les millores agràries van contribuir al desenvolupament econòmic i al creixement demogràfic del segle XVIII.

L’economia

ACTIVITATS

Durant el segle XVIII es van produir canvis en l’agricultura que van donar com a resultat un gran augment de la producció agrària i de la productivitat del sòl en alguns països d’Europa (doc. 21). L’increment de la producció va permetre una millor alimentació de la població, que va créixer considerablement. Els canvis més importants van ser: la substitució del guaret* per noves rotacions de conreus, la introducció de noves plantes, la millora de les eines, la utilització d’adobs i la introducció del cavall en les tasques agrícoles (doc. 22). A més, l’augment de la població va estimular la producció industrial. Majoritàriament, la indústria va continuar sent artesana, però a l’Anglaterra de l’últim quart de segle van començar a generalitzar-se innovacions tècniques i d’organització del treball que van tenir una gran importància. L’ús de la màquina de vapor en el procés de producció va posar en marxa l’anomenada revolució industrial. El comerç també va créixer, sobretot el de llarga distància, vinculat al mercat colonial, mentre que Londres es va convertir en el centre financer més important del món.

16. ● Comprèn els conceptes.

La societat

18. ●● Interpreta els documents.

L’ estructura estamental típica de l’Antic Règim es va mantenir durant el segle XVIII, però la burgesia va assolir una posició econòmica molt destacada. Gràcies als seus diners, molts membres de l’alta burgesia es van ennoblir, però no van ser ben acollits per la noblesa tradicional. Lentament, la noblesa va anar perdent pes i protagonisme, però s’aferrà als seus privilegis i va intentar frenar l’ascens de la burgesia, que proposava canvis i reformes de les lleis per poder accedir a càrrecs de responsabilitat dins de l’administració, el govern i l’exèrcit.

• Què entens per reformisme il·lustrat? • Per què la noblesa defensava els seus privilegis? • Per què va ser important la substitució del guaret per la rotació de conreus? 17. ●● Busca les idees principals. • Hi ha alguna relació entre els creixement demogràfic i les transformacions agrícoles i industrials del segle XVIII? Raona la resposta. • Quin corrent de pensament va influir en la política d’alguns monarques europeus, com ara Carles III? • Quina classe social es va mostrar més activa durant el segle XVIII? • Document 20. A quina dinastia pertanyien Lluís I, Ferran VI, Carles III i Carles IV? • Document 21. Quin país experimentà un creixement demogràfic més important entre 1700 i 1800? • Document 22. Quins factors van afavorir la millora dels rendiments agrícoles al llarg del segle XVIII?

171

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 172

Activitats Comparar casos: França i Anglaterra SISTEMA POLÍTIC ANGLÈS

SISTEMA POLÍTIC FRANCÈS

REI

PARLAMENT

• Nomena el govern. • Estableix les polítiques atenint-se a les lleis. • Pot dissoldre el parlament, però ha de convocar-ne un de nou. • Sol·licita al parlament l’aprovació de noves lleis, nous impostos i el reclutament de tropes.

• Estableix noves lleis. Dissol

• Aprova la concessió al rei de nous impostos. • Aprova el reclutament i manteniment de tropes.

Controla

• Manté reunions periòdiques i freqüents.

19. ●● Analitza els organigrames. • Quins poders té el rei a cada país? • Quines eren les funcions dels parlaments? 20. ●●● Interpreta els organigrames. • Quin sistema pot ser considerat absolutista?

PODERS: • Governa. • Estableix les lleis. • Estableix i recapta els impostos.

PARLAMENTS • Poden donar la seva opinió sobre les lleis proposades pel rei. • Ocasionalment poden participar en l’elaboració d’algunes lleis.

• Forma i recluta l’exèrcit. OBLIGACIONS: • No pot donar o vendre el regne. • Aplicar les lleis de Déu. • Respectar les lleis dels seus avantpassats i els privilegis.

• Quin és un sistema parlamentari? Per què? 21. ●●● Reflexiona. • Per què creus que en el segle XVII hi va haver tantes disputes entre els reis i els parlaments?

Analitzar les causes immediates i llunyanes de la crisi de la monarquia hispànica Ja hem vist que els fenòmens històrics no tenen una sola causa. Una dificultat important a l’hora d’analitzar les causes d’un fet del passat es troba en el fet que sovint algunes d’aquestes causes es van produir molt temps abans del fenomen que intentem explicar. Per això els historiadors diferencien entre les causes immediates i les causes llunyanes, segons que siguin més o menys pròximes al fet que estudiem. Les causes llunyanes són més difícils de detectar, però acostumen a tenir efectes més profunds.

22. ●● El 1648 el tractat de Westfàlia va posar fi a l’hegemonia hispànica a Europa. Indica, segons el teu parer, les causes de la derrota militar. La successió de bancarrotes. L’entrada de França a la guerra dels Trenta Anys. El fet que governessin favorits en lloc dels reis.

172

La crisi de l’agricultura, l’artesania i el comerç. El descens de la població. 23. ●●● Explica per què creus que els aspectes que has escollit van poder provocar la derrota. Per exemple, La successió de bancarrotes: Els reis no tenien prou diners per finançar els exèrcits. 24. ●●● Classifica les causes que has marcat. Causes de la fi de l’hegemonia hispànica Immediates

Llunyanes

25. ●●● Respon les preguntes. • Quin fet va ser el detonant de la crisi final de l’Imperi hispànic? • Creus que la crisi s’hauria produït de totes maneres? Per què?

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 173

Extraure informació d’una pintura sobre la vida quotidiana A

Retrat d’una família noble, obra de W. Heimbach.

Retrat d’una família pobra, obra de Louis Le Nain.

26. ●● Identifica els quadres. C

• De quina època són aquestes tres obres? • Qui és l’autor de cada quadre? Sabries explicar alguna cosa sobre cadascun? 27. ●● Compara les escenes. • Descriu l’estança en què apareix cadascuna de les tres famílies: grandària, luxes, tipus de mobiliari, decoració, condicions higièniques, etc. • Com van vestits els personatges? • Qui són els protagonistes de cada pintura? A quin grup social pertanyen? Completa la resposta amb les dades que t’aporta cada quadre. • De quina manera creus que vivia cadascuna d’aquestes famílies? 28. ●●● Valora la importància de la pintura com a font històrica. • Quin tipus d’informació de caràcter històric podem obtenir dels quadres d’època? Interior d’una casa burgesa, obra de Vermeer.

• Et sembla una font fiable? Per què?

173

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 174

U N I TAT

14 1. El segle

Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya

XVI a Catalunya

El Principat de Catalunya va anar perdent pes econòmic i polític durant els regnats de Carles I i Felip II dins el conjunt de territoris de la monarquia hispànica, en part per la nova política imperial i en part pel desplaçament de l’eix econòmic mundial de la Mediterrània a l’Atlàntic. Política En línies generals, i malgrat alguns enfrontaments jurisdiccionals, durant el regnat de Carles I (15161556) la monarquia va respectar les lleis catalanes. Al llarg del regnat de Felip II (1556-1598), però, les diferències entre la monarquia i les institucions representatives de Catalunya van augmentar. Durant les Corts de 1563-1564, les primeres que Felip II va convocar com a rei a Catalunya, hi va haver enfrontaments entre grups partidaris de la política del rei i grups contraris. Felip II no va respectar les lleis catalanes amb la lluita contra el bandolerisme com a pretext, i va ordenar detenir els diputats de la Diputació del General el 1569 per haver-se negat a pagar l’excusat, un impost atorgat pel papa a la monarquia hispànica i amb el qual el rei buscava obtenir recursos econòmics per finançar la seva política imperial. Com a resum, podem dir que el regnat de Felip II a Catalunya es va caracteritzar pels enfrontaments entre els representants de l’autoritat del rei (doc. 1) i les institucions que defensaven les lleis i els privilegis de Catalunya.

tot Castella; mentre que el comerç mediterrani es va veure molt perjudicat per la pirateria. Malgrat les dificultats de comercialització, l’activitat artesana es va desenvolupar gràcies al mercat interior i a la creixent demanda procedent de Castella i d’Amèrica via Sevilla. Demografia i societat Al principi del segle XVI, la població catalana era d’uns 300.000 habitants, molt lluny dels 500.000 del primer terç del segle XIV. La població, però, es va anar recuperant al llarg del segle gràcies a uns índexs de natalitat força elevats i a la immigració procedent del regne de França. La manca de mà d’obra, sobretot al món rural, va afavorir aquest procés migratori. La servitud havia desaparegut, però els senyors continuaven gaudint d’un gran nombre de drets territorials i jurisdiccionals. A les ciutats, els ciutadans honrats o prohoms van anar incrementant el poder que tenien i van ocupar els principals càrrecs de govern municipal. Les crisis periòdiques, els enfrontaments nobiliaris i el trasllat de la plata americana a través de Catalunya cap a Gènova van afavorir el desenvolupament del bandolerisme al llarg del segle XVI.

Economia L’agricultura va continuar sent l’activitat econòmica més important en el conjunt del Principat i la masia, la unitat de producció bàsica. Els conreus principals eren els cereals. Durant el segle XVI, el comerç a llarga distància es va veure perjudicat per la política de la monarquia i per la conjuntura internacional. El comerç amb Amèrica es va centralitzar a Sevilla, i va beneficiar sobre-

174

Doc. 1 Façana del palau del Lloctinent (Barcelona). Edifici del segle XVI construït com a ampliació del Palau Reial Major i destinat a ser la residència del lloctinent general (virrei) de Catalunya i acollir les dependències del consell de justícia criminal de l’Audiència. Actualment és una de les seus de l’Arxiu de la corona d’Aragó.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 175

Doc. 2 Vista de la ciutat de Barcelona, segons l’atles Orbis Civitatis Terrorum (segle XVI).

A FONS

Els gremis de la seda Els gremis eren corporacions que regulaven i controlaven el treball, la producció i la comercialització dels productes artesans a les ciutats. A més a més, feien una funció assistencial, ja que atenien els malalts, les vídues, els orfes i participaven en l’enterrament dels membres. Tenien un origen religiós i estaven sota l’advocació d’un sant patró. A Catalunya, aquestes organitzacions van viure durant els segles XVI i XVII una època daurada. El nombre de gremis augmentà com a conseqüència de l’increment de la demanda interior i exterior. Un sector dels més actius va ser el de la seda. La plantació de morera i la cria de cucs de seda al Camp de Tarragona i a la Ribera d’Ebre, l’extensió de l’activitat a poblacions com Manresa, Mataró, Reus, Tortosa i Tarragona, i la creació de quatre gremis seders a Barcelona durant el segle XVI, posen de manifest el dinamisme del sector. El 1505 es va crear el gremi de perxers, el 1533 el de velers, el 1547 el de velluters i el 1572 el de passamaners. El de barreters d’agulla s’havia creat el 1496 i els de tintorers de seda i de torcedors es van crear el 1619. Al principi del segle XIX la producció de manufacturats de seda a Catalunya va entrar en crisi per la dificultat de comercialització, especialment per l’encariment del procés de producció i la competència estrangera.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què eren les corts? Quines diferències hi ha entre les corts d’aquella època i les actuals? • Què entens per privilegis? Busca el sentit de la paraula en el diccionari. • Què és un impost? 2. ●● Interpreta el text. • Com van ser les relacions entre la monarquia i les institucions catalanes durant els regnats de Carles I i Felip II? • Quina era l’activitat econòmica més important de la Catalunya del segle XVI? • El comerç amb Amèrica va beneficiar l’economia catalana? Raona la resposta. • Quins són els factors que expliquen la recuperació de la demografia a Catalunya al llarg del segle XVI? 3. ●● Interpreta el text de l’apartat «A fons». • Busca el significat dels oficis següents: perxer, veler, velluter, passamaner, barreter i torcedor. • Quines eren les funcions dels gremis? • Quins fets indiquen la importància del sector seder a la Catalunya del segle XVII? • Què devia passar amb els gremis un cop desapareixia l’ofici?

175

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 176

2. La crisi política del segle

XVII

Els enfrontaments i la tensió entre les institucions representatives de Catalunya i la monarquia van augmentar durant el regnat de Felip IV (1621-1661). El privat del rei, el comte duc d’Olivares, va dissenyar una política d’enfortiment del poder reial basada en el restabliment de l’hegemonia hispànica als Països Baixos. Per poder dur a terme aquest projecte la monarquia necessitava augmentar l’exèrcit i disposar de grans recursos econòmics, però no tots els regnes de la monarquia hi contribuïen de la mateixa manera. Aleshores, Olivares va voler aplicar a tots els regnes el model de contribucions castellà, que no limitava les aportacions fiscals a la corona i proposava una Unió d’Armes, segons la qual cada regne havia d’aportar un contingent d’homes proporcional al seu nombre d’habitants (doc. 3). Durant la reunió de les Corts catalanes de 1626 es van poder comprovar les discrepàncies entre la monarquia i els estaments catalans. El rei volia concretar la participació catalana en els projectes imperials i el cobrament d’impostos, mentre que els representants catalans no estaven disposats a cedir. La negativa de les Corts a pagar la contribució va provocar l’enuig reial. Les Corts es van reprendre el 1632, però es van tornar a tancar sense acord. El 1635, Felip IV va entrar en guerra amb França i el comte duc d’Olivares va forçar la participació catalana.

Doc. 3 El programa polític del comte duc d’Olivares Tenga vuestra Majestad por el negocio más importante de su monarquía el hacerse rey de España; quiero decir, señor, que no se contente vuestra Majestad con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia en todo aquello que mira a dividir límites, puertos secos, el poder celebrar Cortes de Castilla, Aragón y Portugal en la parte que quisiere, a poder introducir vuestra Majestad acá y allá ministros de las naciones promiscuamente y en aquel temperamento que fuere necesario en la autoridad y mano de los consellers, jurados, diputados y consejos de las mismas provincias en cuanto fueren perjudiciales para el gobierno y indecentes a la autoridad real, en que se podrían hallar medios proporcionados para todo, que si vuestra Majestad lo alcanza será el príncipe más poderoso del mundo. Memorial secret enviat pel comte duc d’Olivares al rei Felip IV, 1625.

La guerra dels Segadors La guerra es va desenvolupar al Rosselló entre 1637 i 1639, però un cop acabada, els terços castellans enviats a combatre els francesos, que eren uns 10.000 homes, es van quedar a Catalunya amb l’obligatorietat de la població d’allotjar-los i mantenir-los. La pressió econòmica sobre la població i els excessos dels soldats van provocar episodis de violència. La tensió va desembocar en l’aixecament camperol del 7 de juny de 1640, conegut com el Corpus de Sang (doc. 5). Els revoltats van matar el virrei, el comte de Santa Coloma, i alguns funcionaris de l’Audiència. La dura repressió va atiar la reacció dels catalans. La Diputació del General, presidida per Pau Claris, va reconduir la protesta social contra la política d’Olivares, i la reacció anticastellana es va generalitzar. Les institucions catalanes es van posar sota la protecció del rei de França, Lluís XIII, i Catalunya va quedar dividida en dos bàndols. Finalment, el 1652, després de dotze anys de conflicte (doc. 4), Barcelona es va rendir i la Generalitat va tornar a l’obediència de Felip IV, que va jurar les Constitucions catalanes de nou.

176

VALL D’ARAN

REGNE DE FRANÇA Prada Vilafranca de Conflent

ANDORRA

Perpinyà

Puigcerdà

REGNE D’ARAGÓ

Ripoll Solsona

Lleida

Girona

Vic

Balaguer

Martorell

Terrassa

Prades

Mataró Barcelona

Flix Falset

Reus

Cambrils

Tarragona

el Perelló Tortosa

Zona de predomini castellà

Zona annexionada a França (1659)

Zona de predomini francès

Avalot antifrancès

Darrera zona dominada per França

Població destruïda pels terços castellans

Doc. 4 La revolta popular i l’evolució de la guerra (1640-1652).

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 177

Doc. 5 Pintura d’Antoni Estruch (1907) que representa el Corpus de Sang de 1640.

Les conseqüències de la guerra amb França La guerra de la monarquia hispànica amb França es va allargar fins al 1659, any en què les dues potències van firmar el tractat dels Pirineus a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa. Com a conseqüència d’aquest tractat, les tropes franceses es van retirar de la part nord del Principat, però Catalunya va perdre el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i el nord de la Cerdanya, uns territoris que van ser incorporats a França. Quant a la relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya, la monarquia va optar per la reconciliació. Es va promulgar un indult general i la restitució dels béns confiscats als que havien lluitat contra les tropes reials, però el rei es va reservar el control de les llistes dels càrrecs de govern de Barcelona, fet que els catalans van valorar negativament. El 1661, una ambaixada oficial de Barcelona va negociar a la Cort la renúncia d’aquest dret, però no ho va aconseguir. Tanmateix, l’allotjament de les tropes reials a Catalunya va continuar portant problemes. Les despeses que generava el manteniment dels soldats, que es preparaven per reprendre la guerra amb França, les males collites de 1686 i la plaga de llagosta de l’any següent van afavorir l’aixecament de camperols catalans de 1687 contra les contribucions, conegut com la revolta dels barretines, que es perllongà durant els anys 1688 i 1689.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Recordes què és un privat? Quines funcions tenia? • Per què l’augment de les contribucions provocava protestes i revoltes? 5. ● Busca les idees principals. • La guerra dels Segadors va ser un conflicte social o polític? Raona la resposta. • Quines conseqüències va tenir per a Catalunya el tractat dels Pirineus? 6. ●● Interpreta els documents. • Document 3. a) Resumeix el contingut del text. b) Quin era l’objectiu polític del comte duc d’Olivares? c) Com afectava la política d’Olivares les lleis i els privilegis dels regnes de la monarquia hispànica? • Document 5. Descriu l’escena i els personatges principals.

177

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 178

El bandolerisme català Entre l’últim terç del segle XVI i el primer terç del segle XVII el món rural català es va veure trasbalsat per la violència i la inestabilitat social. El bandolerisme va ser una de les manifestacions d’una profunda crisi que sacsejava el país. Els bandolers formaven grups més o menys grans, d’entre 20 i 100 homes, que assaltaven els combois de carruatges, els viatgers i les masies (doc. 7). Aquests malfactors vivien amagats a les muntanyes, protegits per alguns pagesos i senyors. La seva procedència social era diversa. Hi havia camperols, artesans, desvagats i membres de la petita noblesa, que lideraven els enfrontaments senyorials. Les causes Entre les causes del bandolerisme cal assenyalar la pobresa del país, que afectava una gran part de la població, incloent-hi alguns sectors de la petita noblesa; la crisi del règim senyorial; els enfrontaments entre nobles i la feblesa de les institucions encarregades de garantir l’ordre i la seguretat. A més a més, les característiques naturals del país, muntanyós i boscós, dificultaven la persecució dels bandolers (doc. 6). Quan Catalunya va esdevenir ruta de l’or procedent d’Amèrica cap a Europa, el bandolerisme s’intensificà.

Perpinyà Vilafranca de Conflent Puigcerdà

la Seu d’Urgell

Ripoll

Tremp

Olot

Berga

Solsona

Girona Vic

Balaguer Lleida

Tàrrega

Cervera Manresa

Igualada Montblanc Valls

Martorell Barcelona

Vilafranca del Penedès Tarragona

Camí ral Vies secundàries

Tortosa

mar M ed i t er r a n i

Saltejament Zona on es refugiaven els bandolers

Doc.7 Mapa del bandolerisme en la Catalunya del segle XVII.

Entre la història i la llegenda el Viver Perpinyà

Viladrau Manresa

Barcelona

Moviments de Serrallonga

Doc.6 Mobilitat geogràfica de Serrallonga.

178

Alguns dels bandolers van ser mitificats per la tradició oral i per la literatura, però la imatge romàntica del bandoler que roba els rics per repartir el botí entre els pobres és falsa. Les quadrilles de bandolers es dedicaven a robar, segrestar, torturar i assassinar per encàrrec. La violència que feien servir queda molt lluny de la imatge de lladres generosos, tipus Robin Hood, que ens n’ha transmès la literatura. Vivien al marge de la llei i també robaven persones amb pocs recursos.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 179

A FONS Àlies Serrallonga El bandoler Joan Sala Ferrer, àlies Serrallonga, va néixer a Viladrau (Osona) el 1595. Serrallonga fou el cinquè de nou germans, cinc dels quals van ser bandolers. Antoni, el gran, va formar part de la colla d’en Rocaguinarda. A partir del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós, Joan prengué l’àlies amb què se’l coneix. Inicialment, Serrallonga compaginava les feines del mas amb petits robatoris, però la denúncia d’un veí seu, al qual va assassinar, el van convertir en un lladre de pas. A partir del 1622, les seves activitats delictives van augmentar. El 1630, perseguit per les autoritats, va haver de fugir a França. El 1633 el van detenir a Santa Coloma de Farners i el 8 de gener de 1634 va ser executat a Barcelona. Els dramaturgs castellans Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luis Vélez de Guevara el van immortalitzar en l’obra El catalán Serrallonga y vandos de Barcelona, escrita poc després de la seva mort. En el segle XIX, Víctor Balaguer refermà la llegenda en convertir-lo en un heroi liberal d’origen noble (doc. 8). Balaguer, per una banda, i aquells que consideraven Serrallonga simplement un lladre d’origen pagès, per l’altra, es van embrancar en una dura polèmica.

Doc. 9 Caricatura al voltant de la polèmica sobre la significació històrica de Joan Sala Serrallonga, publicada al setmanari literari Lo Esquirol (1868).

Dues interpretacions Un cop executat, la fama de Serrallonga va recórrer camins i masies, i s’incorporà a la tradició popular. El 1853, Manuel Milà i Fontanals va incloure al seu Romancerillo una cançó sobre Serrallonga que recollia aquesta tradició. Uns quants anys després, l’escriptor romàntic Víctor Balaguer, interessat per la figura del bandoler, va començar a recollir informació sobre les seves aventures. La imatge d’heroi que Cervantes va donar d’un altre bandoler, Perot Rocaguinarda, al Quijote, va animar Balaguer a vindicar la figura de Serrallonga, a qui no veia com un lladre de pas, sinó com un heroi popular i cap polític del bàndol dels nyerros, que ell identificava amb els liberals de la seva època. La crítica conservadora no va acceptar aquesta interpretació i li va retreure amb duresa que convertís un bandoler en un heroi (doc. 9).

Doc. 8 Portadella de la novel·la Don Juan de Serrallonga, de Víctor Balaguer. La primera edició es va publicar el 1858.

7. ●●● Busca informació • Localitza informació sobre el bandolerisme català dels segles XVI i XVII i elabora un petit treball sobre la figura de Perot Rocaguinarda.

179

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 180

3. Economia, demografia i societat al segle XVII

Catalunya no va patir durant el segle XVII una crisi econòmica tan greu com la castellana i els problemes provocats per la guerra dels Segadors es van superar a partir de l’últim terç de segle. La demografia es va veure afectada per les crisis periòdiques, especialment per la pesta de mitjan segle, però es recuperà a partir dels anys seixanta. L’antiga estructura social en estaments, d’origen medieval, es va mantenir, però l’evolució socioeconòmica va afavorir l’ascens de la burgesia. Economia A partir de 1680, Catalunya va iniciar un procés de recuperació econòmica general que va començar pel món rural. La producció agrària va transformar-se gràcies a l’expansió de conreus com la vinya o els fruits secs. Al camp, la masia va continuar sent la unitat de producció bàsica (doc. 12). Les comarques costaneres van ser les primeres a orientar la producció per a la venda en un mercat exterior en expansió. L’elaboració d’aiguardent, factor clau de la recuperació econòmica, es va beneficiar de les exportacions a Holanda i Anglaterra. Durant tot el segle, la indústria manufacturera s’escampà pel territori, tot aprofitant la mà d’obra rural. El sector principal era el de fabricació de teixit de llana. Altres sectors dinàmics van ser el de la producció d’armes (doc. 10) i claus, i el del vidre. El comerç marítim encara tenia problemes de seguretat, provocat pels pirates i els corsaris, però la situació va millorar a finals de segle. Els ports de Barcelona, Mataró, Salou i Tarragona van experimentar un creixement important.

Doc. 10 Pistola del segle XVII fabricada en un taller d’armes de Ripoll.

Entre 1630 i 1660, en el context de la guerra dels Segadors, la demografia catalana va patir una forta crisi, incrementada per l’epidèmia de pesta de 1650 a 1654. Malgrat tot, a principi del s. XVIII Catalunya superava els 650.000 habitants (doc. 11). Societat Els estaments privilegiats els formaven la noblesa i el clergat; i els no privilegiats, els pagesos, els artesans, els comerciants i la resta de la població rural i urbana. Una part important de l’alta noblesa es va castellanitzar, mentre que una part de la baixa noblesa rural empobrida es va dedicar al bandolerisme. El clergat continuava tenint un gran poder. La major part de la població camperola estava formada per petits propietaris, masovers i jornalers. A les ciutats, els grans comerciants, els botiguers i la menestralia van experimentar un creixement important.

FRANÇA ANDORRA

ARAGÓ

Densitat en focs per km 2 Disminució

Demografia La demografia estava sotmesa als cicles característics de l’Antic Règim: natalitat elevada, mortalitat elevada i crisis periòdiques provocades pels episodis de mortalitat catastròfica. La pèrdua de collites feia trontollar la feble economia de les famílies pageses, i provocava misèria i fam; i les epidèmies delmaven la població. Les guerres i revoltes no feien sinó agreujar els problemes demogràfics.

180

més de 20 focs de 20 a 10 de 10 a 5 de 5 a 0

MAR

Augment de 0 a 50 focs de 50 a 100

MEDITERRANI

de 100 a 150 de 150 a 200

VALÈNCIA

Doc. 11 Mapa de l’evolució de la població catalana, 1553-1717.

més de 200

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 181

Doc. 12 Masia Sanmartí de Sallent al segle XVII.

ACTIVITATS

Els gremis de la seda

A FONS

L’expansió del conreu de la vinya i la producció d’aiguardent L’expansió del conreu de la vinya va ser un dels canvis agraris més significatius del segle XVII. L’augment de la superfície de conreu va possibilitar l’inici d’un procés d’especialització vitícola que es consolidà al llarg del segle següent. Al final de segle XVII, al Camp de Tarragona i l’Anoia la vinya ocupava el 40 % de la superfície conreada; al Baix Empordà, el Maresme i el Vallès entre el 20 % i el 25 %. La producció de vins era important, però va ser sobretot la producció d’aiguardent la que permeté integrar l’economia catalana en les estructures del comerç mundial.

Doc. 13 Calderí per destil·lar aiguardent.

La conversió de vins en licors, mitjançant la destil·lació en alambins, permeté donar sortida als vins fluixos en ser sotmesos a ebullició a les olles d’aiguardent.

Les «oficines d’aiguardents» eren petites fàbriques de licors que arrelaren allà on el conreu de la vinya era important. 8. ●●● Busca informació. • Localitza informació sobre la producció d’aiguardent i la seva relació amb el comerç marítim.

9. ● Comprèn els conceptes. • Quines característiques tenia de la demografia d’Antic Règim? • Què és un estament? • Què vol dir «classes privilegiades»? 10. ●● Busca les idees principals. • Quina era la base de l’economia catalana del segle XVII? • A la Catalunya del segle XVII hi va haver crisi? Raona la resposta. 11. ●● Interpreta el text. • Per què les guerres i les revoltes influïen negativament en la demografia? • Per què una part de la petita noblesa es va dedicar al bandolerisme? 12. ●● Interpreta els documents. • Document 11. Quines zones de Catalunya estaven més poblades? Indica alguns factors que expliquin la distribució desigual de la població. • Document 12. Descriu i indica la funció de les diferents parts de la masia.

181

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 182

tendència, organisme encarregat d’obtenir i distribuir els recursos necessaris per mantenir l’estructura administrativa i militar del Principat.

4. Catalunya dins l’Espanya borbònica

La derrota catalana del 1714 (doc. 16), al final de la guerra de Successió, va representar la pèrdua de la majoria de lleis i de totes les institucions d’autogovern del Principat, com el Consell de Cent, les Corts i la Generalitat. L’eina jurídica per fer-ho va ser el decret de Nova Planta (doc. 15), promulgat pel rei Felip V l’any 1716. El text fixava un model nou de govern i d’administració basat en les idees de centralització i uniformització. Una administració nova El capità general es va convertir en la màxima autoritat política i militar del Principat, ja que representava el rei i presidia la Reial Audiència, una institució amb funcions de govern i d’administració de justícia. Les autoritats borbòniques van substituir la divisió territorial de les vegueries pels corregiments (doc. 14), administrats pels corregidors, que controlaven directament les autoritats municipals. El finançament Per responsabilitzar-se de l’economia i de les finances de la monarquia a Catalunya, el rei va crear la figura de l’intendent, responsable de la superin-

La integració i la resistència Felip V va compensar els catalans que li van fer costat, els anomenats botiflers* –poc nombrosos–, amb càrrecs i beneficis, però va castigar durament els que se li van enfrontar, una part dels quals van marxar a l’exili. La nova administració es va nodrir de felipistes catalans i d’administradors procedents d’altres províncies. La majoria de menestrals i burgesos catalans van restar al marge de la nova administració. Hi va haver alguns focus de resistència armada a la dominació borbònica fins el 1725, però la repressió i el cansament els van anar ofegant. Les principals manifestacions de malestar i discrepància amb la nova administració van ser els opuscles i els memorials*, que van proliferar a partir de 1730. La majoria d’aquests textos eren anònims i denunciaven la mala gestió que patia Catalunya i reivindicaven d’una forma més o menys clara la recuperació de les lleis i les institucions pròpies. GLOSSARI Botifler. Malnom que van rebre els catalans partidaris de Felip V durant la guerra de Successió. Memorial. Escrit en el qual es demana la concessió d’alguna cosa al·legant els motius en què es fonamenta la sol·licitud.

Viella

Puigcerdà Talarn

Girona Vic Manresa

Cervera Lleida Mataró Vilafranca del Penedès Tarragona

BARCELONA

m a r

Tortosa

M e d i t e r r a n i

Doc. 14 Divisió administrativa del segle XVIII a Catalunya. Els corregiments.

182

Doc. 15 Portada del decret de Nova Planta.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 183

Doc. 16 L’Assalt de Barcelona l’11 de setembre de 1714, obra d’Antoni Estruch. La resistència fins al final al setge de l’exèrcit borbònic que van presentar els barcelonins, amb el conseller en cap, Rafael Casanova al capdavant, es commemora cada any amb la Diada Nacional de Catalunya.

Les conseqüències culturals

ACTIVITATS

El rei Felip V va prendre un seguit de decisions que van tenir una gran transcendència històrica. Barcelona va ser castigada amb la pèrdua de la universitat, que es va atorgar a Cervera. Aquesta universitat esdevenia l’única del Principat, fet que permetia un control ferri de la ciència i el pensament per part dels borbònics.

13. ●● Comprèn els conceptes.

Es va imposar l’idioma castellà com a llengua oficial de la Reial Audiència i els corregidors van rebre instruccions per potenciar l’ús del castellà en detriment del català. Malgrat la força de l’administració, el procés de castellanització lingüística va ser lent i desigual, a causa del desconeixement de la llengua castellana que la major part de la població tenia. La promulgació de la Reial Cèdula d’Aranjuez de juny de 1768, però, va ser molt important per fomentar l’ús del castellà a Catalunya, ja que establia l’obligatorietat de la llengua castellana com a llengua única de tots els nivells de l’ensenyament. L’eficàcia d’aquesta norma va afectar sobretot la noblesa i els sectors benestants, ja que els baixos nivells d’escolarització dels sectors populars van alentir el procés. Malgrat tot, a final del segle XVIII havia arrelat una consciència diglòssica entre les classes catalanes més altes, que identificaven el castellà com a llengua de cultura i el català com a llengua familiar i popular, fonamentalment d’ús oral.

• Què és un decret? • Quines eren les funcions del capità general? • Per què era important la figura de l’intendent? • Què és un corregiment? • Què entens per «diglòssia»? 14. ●● Busca les idees principals. • Felip V va mantenir les lleis i les institucions de govern pròpies de Catalunya? Per què? • Quines són les característiques bàsiques de l’estructura política i administrativa imposada per Felip V al Principat de Catalunya? • Com es manifestava l’oposició dels catalans al règim borbònic? • Quines van ser les conseqüències culturals de la derrota del 1714? 15. ●●● Interpreta els documents. • Document 14. Observa el mapa i rellegeix l’epígraf «Una administració nova». a) La nova organització administrativa afavoria el poder del rei? Raona la resposta. b) Per què creus que les vegueries van ser substituïdes pels corregiments? • Document 16. a) Descriu i contextualitza l’escena. b) Identifica’n la figura principal.

183

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 184

5. Demografia, economia i societat a la Catalunya del segle El segle XVIII català va ser un període de creixement demogràfic, transformació econòmica i mobilitat social. Els grups econòmics més dinàmics van posar els fonaments d’un model de desenvolupament comercial i industrial, clarament diferenciat del model agrari predominant a la resta d’Espanya. La societat mantenia la tradicional estructura estamental, basada en el privilegi, però l’enriquiment de pagesos i menestrals n’afavorí l’ascens social. La població Entre el 1717 i el 1787, Catalunya va passar de 700.000 habitants a tenir-ne 1.100.000. Els factors més importants que expliquen aquest creixement van ser: • La natalitat elevada, provocada per l’augment d’enllaços matrimonials i la fecunditat elevada. • La davallada de la mortalitat catastròfica. L’agricultura L’agricultura va experimentar una fase de transformació, amb l’extensió i intensificació dels conreus, i un important procés d’especialització. Es van introduir noves tècniques i l’especialització va permetre millorar els rendiments. Els conreus característics eren els cereals, la vinya i l’olivera.

Doc. 17 Vidrier, segons una xilografia de l’època.

184

XVIII

Les manufactures A la Catalunya del segle XVIII, al costat de les manufactures tradicionals (doc. 17), va sorgir una important indústria cotonera, la de les indianes, que eren teixits estampats de cotó. Les indústries de la seda i de la llana van continuar l’activitat, però van patir crisis i recessions durant tot el segle, sobretot el sector de la seda, que pràcticament va desaparèixer a principi del segle XIX. Altres sectors, com els de la indústria paperera, les fargues (indústria del ferro) i les drassanes (indústria naval) van experimentar un creixement important gràcies a la demanda del mercat americà. Tant per la quantitat com per la qualitat del paper, cal destacar la fàbrica de Capellades; les fargues es concentraven majoritàriament als Pirineus, mentre que les drassanes més importants eren les d’Arenys de Mar, Barcelona, Mataró, Canet de Mar i Sitges. La indústria d’indianes es va desenvolupar a partir del segon terç del segle. El 1737 es va posar en funcionament la primera fàbrica, la de Jacint Esteve i Cia.

Doc. 18 Edifici de la Llotja de Barcelona, seu de la Junta de Comerç fins a mitjan segle XIX.

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 185

Doc.19 Rajoles del segle XVIII que representen una escena de descàrrega de mercaderies.

El comerç

ACTIVITATS

El 1758 es va fundar a Barcelona la Junta de Comerç (doc. 18), institució que va tenir un paper cabdal en el desenvolupament econòmic del Principat durant la segona meitat del segle XVIII. La Junta de Comerç va impulsar l’aprovació dels decrets de lliure comerç amb Amèrica i va intervenir en l’ordenació de les fàbriques tèxtils, en la regulació dels gremis i en la promoció d’investigacions sobre noves tècniques i nous conreus de plantes industrials. A més, va desenvolupar una tasca educativa important. Va crear escoles de formació tècnica i professional, com la de nàutica.

16. ●● Comprèn els conceptes.

Una de les claus del creixement general experimentat al llarg de tot el segle va ser l’increment de la demanda de productes catalans, sobretot vi, aiguardent, fruits secs, indianes, teixits de llana i claus. Cal destacar la importància del mercat colonial americà (doc. 19), però no es pot oblidar el pes dels mercats locals i del mercat peninsular. Al llarg del segle es va formar una important xarxa de negociants i traginers que distribuïen les manufactures per tot el territori espanyol. L’augment del nombre de botigues és la prova de l’augment de l’activitat comercial a tot Catalunya. Aquest dinamisme econòmic va afavorir l’ascens social de petits pagesos i menestrals, i va permetre l’ennobliment dels comerciants rics. Simultàniament, es va produir un procés d’increment de les desigualtats socials, tant en el món rural com en el món urbà.

• Què entens per «mortalitat catastròfica»? • Què són les indianes? • Quina és l’activitat econòmica de la burgesia mercantil? • Què són les manufactures? 17. ●● Interpreta els documents. • Documents 17 i 19. Què representen? Descriu i comenta cada document. • Document 18. Quina importància va tenir la Junta de Comerç en el desenvolupament econòmic de Catalunya durant el segle XVIII? 18. ●● Busca les idees principals. • Quins factors principals expliquen el creixement demogràfic del segle XVIII a Catalunya? • Quin paper van tenir els mercats en el creixement de l’economia catalana? • Podem dir que la societat catalana del segle XVIII era una societat dinàmica? Raona la resposta. 19. ●●● Reflexiona. • Quina relació hi ha entre la construcció de vaixells i lliure comerç amb Amèrica?

185

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 186

Activitats Analitzar la lletra d’una cançó Els romanços i les cançons populars són una bona font d’informació sobre una època perquè responen als centres d’interès del moment. La cançó dels segadors és un document històric sobre els precedents i els inicis de la guerra que començà el 1640 a Catalunya. La lletra d’aquesta cançó es va anar transmetent oralment generació rere generació des del segle XVII fins que els folkloristes catalans del segle XIX la van recollir en el seus llibres.

Romanç dels segadors Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena, ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra. El gran comte d’Olivars sempre li burxa l’orella: –Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra. Contra tots els catalans, ja ho veieu quina n’han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d’Arenes; n’han cremada una església, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, els calzes i les patenes i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l’església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. El pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sol per assolar la terra. Del vi que no era bo n’engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per a regar la terra. A presència dels seus pares deshonraven les donzelles. Ne daven part al Virrei del mal que aquells soldats feien: –Llicència els he donat jo, molta més se’n poden prendre. A la vista de tot això s’és avalotat la terra. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com n’eren temps de sega. De tres guàrdies que n’hi ha ja n’han morta la primera; ne mataren el Virrei a l’entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l’Audiència. Anaren a la presó, donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra: –On és vostre capità, a on és vostra bandera? Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: –Aquí és nostre capità, aquí és nostra bandera. A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra!

186

20. ● Resumeix el contingut del text. 21. ●● Identifica pel context històric el «rei Nostre Senyor» i el «Virrei». De qui es tractava? 22. ●● Rellegeix les pàgines 171, 172 i 176 i busca més informació biogràfica sobre el comte duc d’Olivares, escriu-ne un text breu en què destaquis el paper que va tenir en el conflicte de 1640. 23. ●● Respon les preguntes. a) Què vol dir que el pa no era blanc? b) Què feien els soldats? c) Quina va ser la resposta del virrei davant les queixes dels catalans? d) Per què van entrar a Barcelona els segadors? e) Quina part del text correspon als fets del Corpus de Sang? 24. ●●● Compara el contingut del text amb els fets històrics.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:10

Página 187

Obtenir informació d’una font iconogràfica Els historiadors fan servir diferents tipus de fonts per investigar el passat i per confirmar les hipòtesis de treball que elaboren. Unes fonts força importants són les iconogràfiques (pintures, escultures, etc.). Entre les fonts iconogràfiques, les rajoles de les cases benestants del segle XVIII ens informen sobre la vida quotidiana, els costums i els oficis de l’època. 25. ● Observa les imatges i respon les preguntes. • Identifica l’ofici o la feina que fa cada personatge. Raona la resposta. • Identifica cadascun dels objectes i les eines que es representen en cada rajola. • Es pot identificar el lloc de treball? En algun cas es tracta d’un obrador o d’una fàbrica? • Descriu el vestit dels personatges. • La indumentària ens dóna informació sobre la classe social a la qual pertanyen?

Elaborar un esquema 26. ●● Completa l’esquema sobre l’economia catalana del segle XVIII.

ECONOMIA CATALANA (s. XVIII)

AGRICULTURA

INDÚSTRIA

COMERÇ

• Introducció de noves tècniques

187

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:12

Página 188

U N I TAT

L’Europa del barroc

Doc. 1 Lluís XIV a l’Acadèmia de les Ciències. Durant el segle XVII, alguns governs van decidir organitzar institucions oficials per fomentar el desenvolupament de les ciències i aplicar els descobriments a la millora de la producció econòmica i de la maquinària militar.

1. La mentalitat barroca

2. Trets de la cultura barroca

Es coneix amb el nom de barroc una etapa cultural d’Occident que va abraçar el segle XVII i bona part del XVIII.

El barroc va ser un gran moviment cultural.

El barroc va aparèixer sobretot com a conseqüència de les lluites religioses que havien dividit Europa. L’enfrontament religiós va provocar un canvi en la mentalitat caracteritzat pels sentiments exaltats. La serenitat i l’optimisme del Renaixement van ser substituïts per una visió més mística de la vida i menys optimista.

L ’art barroc, igual que el renaixentista, es va inspirar en les formes clàssiques. No obstant això, l’un i l’altre es diferenciaven clarament. Els artistes barrocs volien representar la realitat tal com era, sense ocultar-ne els defectes ni idealitzar-la. També volien despertar sentiments molt intensos en l’espectador. Per això feien obres plenes de moviment i contrastos.

Als països catòlics la nova mentalitat es va reflectir en una religiositat punyent que es percebia en tots els aspectes de la vida.

La literatura va assolir un dels seus moments d’esplendor, amb autors com l’anglès Shakespeare i el francès Molière. Va destacar especialment el Segle d’Or de les lletres castellanes, amb autors com ara Cervantes, Lope de Vega i Calderón de la Barca.

Als països protestants es va imposar una manera de veure la vida més individualista i la valoració social del triomf econòmic.

La música també va viure un gran moment, amb compositors com Vivaldi, Händel o Bach. En aquesta època es van escriure les primeres òperes.

188

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 189

Descartes

1600

1637 El filòsof Descartes crea la geometria analítica

1604 J. Kepler, astrònom de la cort de Rodolf II de Praga, desenvolupa la teoria de les òrbites el·líptiques dels planetes 1609 Galileu comença les observacions astronòmiques

1611 Kepler perfecciona el telescopi astronòmic

Boyle

1640 L’anatomista W. Rolfinck fa dissecció de cadàvers

1628 El metge anglès W. Harvey exposa les seves teories sobre la circulació sanguínia

1656 C. Huygens inventa el rellotge de pèndol

1644 E. Torricelli inventa el baròmetre de mercuri 1642 El matemàtic B. Pascal presenta la seva màquina calculadora

1700

1669 Llei de la gravitació universal de Newton 1687 Llei d’acció-reacció d’I. Newton

1662 R. Boyle inventa la bomba pneumàtica 1665 Primera transfusió sanguínia

Telescopi de Galileu Màquina calculadora de Pascal Newton

Doc. 2 Principals descobriments científics del segle XVII.

3. La revolució científica Durant el segle XVII, es van difondre per Europa nous mètodes de coneixement, que eren conseqüència dels canvis que s’havien produït en el Renaixement. Els científics i pensadors del barroc defensaven que la veritat es podia assolir a través de l’experimentació (empirisme) i de l’ús de la raó (racionalisme). El gran representant de l’empirisme va ser l’anglès Bacon, mentre que el filòsof i matemàtic francès Descartes va establir les bases del racionalisme. Els nous mètodes d’investigació van donar a lloc a descobriments molt importants (doc. 2). Els tres científics més destacats van ser Galileu, Kepler i Newton. • Galileu va confirmar la teoria heliocentrista de Copèrnic, segons la qual la Terra girava al voltant del Sol, malgrat que l’Església catòlica el va obligar a renegar dels seus descobriments. També va fer avenços en mecànica i va enunciar el principi de la inèrcia. • Kepler va formular les lleis que regeixen les òrbites dels planetes i va introduir el llenguatge matemàtic en l’astronomia. • Newton va establir la llei de la gravitació universal, que explicava el moviment dels planetes a l’univers. També va fer investigacions en òptica i va formular la teoria general de la llum. Els governs d’alguns països van promoure la investigació i van crear acadèmies de les ciències amb l’objectiu d’aplicar els descobriments a l’economia i millorar-la (doc. 1).

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què eren el racionalisme i l’empirisme. 2. ● Busca les idees principals. • Enumera i explica les característiques principals de la mentalitat barroca. • Explica les diferències de mentalitat entre els països protestants i els catòlics. 3. ●● Interpreta el text. • Què vol dir que el barroc va significar el triomf dels sentiments exaltats? 4. ●●● Organitza la informació. • Anota els personatges que s’esmenten en aquesta pàgina i el camp en què van destacar. 5. ●●● Reflexiona. • Per què creus que l’Església va obligar Galileu a negar els seus descobriments científics? Per què aquestes teories es consideraven una amenaça per a la fe?

189

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:10

Página 190

4. L’arquitectura barroca Característiques Els edificis barrocs es construïen amb l’objectiu de cridar l’atenció dels vianants. Per aconseguir-ho feien servir diversos procediments: • L’ús de línies corbes i de columnes en espiral, anomenades columnes salomòniques*. • La creació d’efectes lluminosos a les façanes per mitjà de la utilització d’entrants i sortints i frontons partits* que creaven zones de llum i d’ombra. • L’ abundància de decoració i de guarniments a les façanes, en què es combinaven pintura, escultura i arquitectura. • L’ ús de materials rics i cridaners, com ara els marbres de colors.

GLOSSARI Columna salomònica. Columna que té el fust en espiral. Frontó partit. Frontó en què en algun dels angles o costats no està tancat.

Entrant

Frontó partit Sortint

Abundància de les línies corbes

Roma, la capital del barroc Roma va ser la ciutat on va néixer l’estil barroc. Després del Concili de Trento, en plena aplicació de la Contrareforma, els papes van decidir reestructurar Roma per reforçar el seu paper com a centre de la cristiandat. La remodelació de la ciutat va consistir en la construcció de grans esglésies en el nou estil barroc i de places i avingudes que unien els principals edificis religiosos de la ciutat. Gian Lorenzo Bernini va ser l’arquitecte escollit pels papes per fer els projectes més espectaculars. Va dissenyar la plaça de Sant Pere amb la seva gran columnata i el baldaquí a l’interior de la basílica. A més, va fer alguns dels principals edificis i places de la ciutat. Un altre arquitecte destacat va ser Francesco Borromini, que, entre altres edificis, va dissenyar l’església de San Carlo alle Quattro Fontane (doc. 3). L’expansió del barroc L’ arquitectura barroca es va estendre aviat per gairebé tot el continent. A Espanya l’arquitectura barroca es va caracteritzar per l’abundant decoració, tant a l’exterior com a l’interior dels edificis. Va destacar especialment l’obra de José Xoriguera, que va tenir una gran influència. El seu estil s’anomena xoriguerisme. Un aspecte típic del barroc espanyol va ser la construcció de places majors, entre les quals destaquen la de Madrid i la de Salamanca. A França el barroc es va caracteritzar per les línies rectes i una decoració menys abundant. La corona i la noblesa van construir grans palaus, entre els quals va destacar el palau de Versalles.

190

Doc. 3 Església de San Carlo alle Quattro Fontane (Roma), obra de Francesco Borromini. Estava construïda en un carreró estret, i Borromini va decidir que la façana havia de ser molt cridanera per atraure l’atenció dels vianants i que no passés inadvertida.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Fes un dibuix esquemàtic d’una façana que contingui un frontó partit, una columna salomònica, entrants i sortints i decoració molt abundant. • Per què es considera que Roma va ser el centre de l’art barroc?

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 191

5. La pintura barroca Característiques generals La pintura barroca va tenir un seguit de característiques comunes a gairebé totes les obres. • Es va imposar el realisme, és a dir, les persones es retrataven tal com eren, amb els defectes físics que tenien, i no se n’idealitzava ni el rostre ni la figura. • Els quadres mostraven escenes plenes de moviment i força. Aquests efectes es van aconseguir amb figures que feien gestos bruscos o amb composicions plenes d’elements i personatges amb actituds dinàmiques. • Els personatges mostraven tota mena de sentiments, que es reflectien en els gestos de les cares o en les expressions del cos. • Els temes van ser molt variats: assumptes religiosos, escenes mitològiques, moments de la vida quotidiana, retrats, etc. Es van desenvolupar noves temàtiques, com ara els paisatges i les natures mortes*. Malgrat els trets comuns, en la pintura barroca hi va haver una gran diversitat d’escoles i estils. El panorama europeu A Itàlia, el pintor barroc més important va ser Michelangelo Merisi, més conegut com Il Caravaggio (doc. 5). Va influir en molts altres pintors europeus del moment i va ser admirat per tot el continent. Caravaggio va ser un mestre del realisme i del clarobscur. La seva tècnica es va anomenar tenebrisme, i consistia a fer emergir les figures de la foscor. A les Províncies Unides, l’estil barroc va donar lloc a una escola pictòrica pròpia. Hi van tenir molta influència els gustos de la burgesia comercial, que era qui encarregava i pagava els quadres. Els pintors més importants van ser Rembrandt, Frans Hals (doc. 4) i Vermeer de Delft. A Flandes, al sud dels Països Baixos, també es va desenvolupar una escola de pintura barroca molt important. Els principal pintors flamencs van ser Rubens i Van Dick.

Doc. 4 Regents de l’asil, obra de Frans Hals.

GLOSSARI Natura morta. Pintura que presenta en primer pla aliments o flors al costat d’objectes diversos.

La llum incideix directament en la cara de Mateu, que, sorprès davant la presència de Jesús, s’assenyala a si mateix preguntant-se si és ell la persona que busca.

Darrere la figura de Crist, que acaba d’entrar a la taverna, sorgeix un feix de llum que il·lumina tots els que envolten la taula.

Una persona sense fe es nega a mirar la llum de la revelació i es dedica a comptar les monedes que acaba de guanyar. La cara del personatge es perd en la foscor.

Doc. 5 La vocació de sant Mateu, obra de Caravaggio. L’autor va voler centrar l’atenció de l’espectador en els punts il·luminats. Les persones es retraten com gent corrent.

191

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:10

Página 192

6. El Segle d’Or de la pintura espanyola Característiques generals El segle XVII es considera el Segle d’Or de la pintura espanyola, perquè en aquest període va assolir el màxim esplendor. L’escola espanyola barroca va ser una de les més importants. La pintura es va utilitzar sovint com un arma propagandística de la Contrareforma, i per això molts quadres eren de temàtica religiosa. L’ estil barroc espanyol es va caracteritzar pel realisme i per una gran emotivitat, especialment en els quadres religiosos. Una altra característica és la freqüència de missatges simbòlics que s’amagaven darrere de l’escena principal. Entre els pintors espanyols barrocs destaquen Ribera (doc. 6), Zurbarán (doc. 7) i Murillo. Però, Velázquez va ser, sens dubte, el millor pintor del barroc espanyol i un dels artistes més admirats de tots els temps. Va néixer el 1599 a Sevilla, on es va formar al taller de Francisco Pacheco; en aquest taller va adquirir un estil molt influït pel realisme i el tenebrisme. El 1623 va ser cridat a la cort per pintar un retrat de Felip IV. El monarca en va quedar tan satisfet que el va nomenar pintor de cambra, és a dir, el seu pintor oficial a palau. A Madrid va fer nombrosos retrats de la família reial i de molts personatges de la cort. El 1631 va fer el seu primer viatge a Itàlia, on va aprofundir en l’estudi del nu i la perspectiva (doc. 8).

Doc. 6 Sant Sebastià, obra de Ribera.

Doc. 7 Natura morta, obra de Zurbarán.

Doc. 8 Les filadores, obra de Velázquez. En aquest quadre Velázquez va pintar una escena costumista i mitològica a la vegada. Al primer pla del quadre hi ha un taller de filadores. Però, al fons, un tapís penjat a la paret representa el triomf de Minerva sobre Aracne i el càstig que aquesta va rebre per haver desafiat la deessa.

192

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 193

7. L’escultura barroca L’escultura barroca va tenir les característiques següents: • Es va imposar el realisme. Les escultures van adquirir trets personals i moviments naturals. • Les escultures representaven personatges amb sentiments molt intensos. • Les figures van adquirir una gran mobilitat, energia i vitalitat. Sovint s’enllaçaven en composicions complexes. • Es van crear efectes lluminosos amb els plecs de la roba i els gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra. A més d’arquitecte, Bernini va ser l’escultor principal del barroc i un dels escultors més grans de tots els temps. Entre les seves obres destaquen Apol·lo i Dafne (doc. 9), la Tomba d’Urbà VIII, l’Èxtasi de santa Teresa (doc. 10) i la Càtedra de sant Pere. La producció d’aquest artista estava molt influïda pel sentiment i l’expressivitat de les escultures de Miquel Àngel. També va destacar l’escultura barroca espanyola, que va dependre dels encàrrecs de l’Església, i per això la majoria de les obres van ser retaules i imatges. La majoria de les imatges eren de fusta policromada, és a dir, de fusta pintada. Il·luminació celestial feta en bronze daurat.

Dafne es transforma en llorer en el moment en què Apol·lo, enamorat, intenta capturar-la.

Doc. 9 Apol·lo i Dafne, obra de Bernini. En aquesta composició, Bernini intenta captar la tensió d’un instant de temps.

ACTIVITATS Família Cornaro

El rostre de santa Teresa expressa un dramatisme molt intens.

Els plecs de la roba produeixen una combinació espectacular de llums i ombres.

Doc. 10 Èxtasi de santa Teresa, obra de Bernini. Aquesta gran escenografia, situada a la capella Cornaro de l’església de Santa Maria della Vittoria (Roma), mostra la família Cornaro (als dos costats) assistint al miracle de l’entrada en èxtasi de la santa, il·luminada pel cel, en el moment en què un àngel li arranca un dard del pit.

7. ● Comprèn els conceptes. • Explica, amb l’exemple d’un quadre barroc, què és el clarobscur. • Què volem dir quan diem que un quadre és realista? 8. ● Busca les idees principals. • Quins van ser els trets generals de l’escultura barroca? I les característiques concretes de l’escultura barroca espanyola? 9. ●● Interpreta els documents. • Documents 5 i 10. Quins elements típicament barrocs observes a cada imatge? • Documents 6, 7 i 8. Què caracteritza aquests quadres?

193

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:12

Página 194

8. La cultura del segle

XVIII

La Il·lustració La Il·lustració és un corrent cultural i de pensament que es va desenvolupar a Europa des de final del segle XVII. L’objectiu dels il·lustrats del segle XVIII era il·luminar la societat del seu temps amb la «llum de la raó» per acabar amb la ignorància i la superstició (doc. 11). Les idees il·lustrades van influir en el pensament polític i en el món científic; i es van difondre en les reunions als salons de la noblesa i en les societats científiques, com ara les Societats Econòmiques d’Amics del País, que es van crear a Espanya durant l’últim quart del segle XVIII. Els pensadors de la Il·lustració No tots els pensadors il·lustrats pensaven el mateix, però coincidien en la necessitat de transformar la societat. Consideraven que la millor eina per difondre la raó era l’educació. Entre els pensadors més importants, cal destacar: • Montesquieu, que va teoritzar sobre el principi de la separació dels poders de l’estat: l’executiu, el legislatiu i el judicial. • Rousseau, que va plantejar la teoria del contracte social. • Voltaire, que va criticar l’absolutisme i la tirania, i va proposar la creació d’un sistema polític parlamentari que limités els poder del monarca.

Doc. 11 El sueño de la razón produce monstruos, gravat de Francisco de Goya. Francisco de Goya és el millor pintor espanyol de final del segle XVIII i principi del segle XIX. A banda de quadres, Goya va pintar cartrons per a tapissos i va fer gravats. El sueño de la razón produce monstruos pertany a la sèrie de gravats dels Caprichos.

L’art neoclàssic En la segona meitat del segle XVIII va sorgir el neoclassicisme, un estil oposat al rococó, molt més senzill, que recuperava el temes mitològics dels mons grec i romà. En arquitectura es van utilitzar les línies rectes i la puresa de formes, característiques de l’arquitectura clàssica. En l’escultura i la pintura es buscava la bellesa ideal clàssica i l’equilibri de la composició. Van destacar l’escultor Antonio Canova i el pintor Jacques-Louis David (doc. 13). A Catalunya i arreu d’Espanya sobresurt la figura de l’escultor Damià Campeny. A casa nostra, entre els exemples d’arquitectura del segle XVIII cal destacar l’església de Sant Miquel del Port de Barcelona, amb una façana d’estil barroc classicista (doc. 14). Va ser acabada el 1755.

L’art d’estil rococó A la primera meitat del segle XVIII es va generalitzar el rococó, un estil fill del barroc, molt carregat de decoració, que posava èmfasi en el luxe en què vivia l’aristocràcia de l’època. Aquest estil es va desenvolupar fonamentalment a França, tot i que a d’altres països, com Alemanya o Àustria, també hi ha exemples importants. L ’ arquitectura es va caracteritzar per una decoració molt rica als sostres i les parets dels palaus, que eren plens de mobles, miralls i cortinatges luxosos. En pintura van destacar pintors com Tiepolo, Watteau, Fragonard (doc. 12) i Boucher, que van reflectir els aspectes banals del món aristocràtic a través de la representació d’escenes galants.

194

Doc. 12 El gronxador, de Fragonard. Jean-Honoré Fragonard és un dels representants més qualificats de la pintura rococó i El gronxador és la seva obra mestra. Aquest quadre li va encarregar el baró de Saint-Julien com a homenatge a la seva amant. L’escena representa una aristòcrata gronxant-se davant d’un jove admirador.

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:12

Página 195

Doc. 13 Jurament dels Horacis, obra de Jacques-Louis David. Aquesta obra ha estat considerada la primera pintura d’estil neoclàssic. La temàtica és històrica i llegendària: l’escena representa el moment en què els germans Horacis es juramenten per defensar la ciutat de Roma dels seus enemics d’Alba Longa. La figura masculina que rep el jurament és el pare dels germans, i les figures femenines, situades a la dreta, són les dones de la família. L’obra va ser pintada el 1784. Actualment es troba al Museu del Louvre, a París.

ACTIVITATS 10. ● Comprèn els conceptes. • Per què són perjudicials per a la societat la ignorància i la superstició? • El rococó és un estil senzill? Raona la resposta. • Què vol dir que l’estil neoclàssic reprenia els temes de la tradició clàssica? 11. ● ● Busca les idees principals. • Per què és important el pensament il·lustrat? Indica el nom de tres autors d’aquest corrent de pensament. • Quins dos estils artístics van destacar a l’Europa del segle XVIII? Indica les característiques de cadascun. 12. ●● Interpreta el text. • El pensament de Montesquieu s’oposava a l’absolutisme monàrquic? Per què? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 11. Què fa l’home de la imatge? Quina mena d’animals l’envolten? Quin és el missatge del gravat? • Document 12. A quina classe social pertanyen els personatges? Raona la resposta. • Document 13. A quina època històrica corresponen les figures del quadre? Argumenta la resposta a partir els elements iconogràfics del quadre. • Document 14. Descriu els diferents elements de la façana de l’edifici. Hi ha algun element característic de l’arquitectura clàssica? Quin?

Doc. 14 Església de Sant Miquel del Port, Barcelona.

195

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:12

Página 196

Activitats Analitzar un conjunt arquitectònic: Versalles Els edificis ens donen moltes pistes sobre com viuen les persones que els habiten. Els palaus reials són una mostra dels corrents artístics de la seva època, però, a més, reflecteixen el poder i l’ambició dels reis que els van fer construir.

Palau de Versalles. El 1682, Lluís XIV va decidir traslladar la seva cort a Versalles, on havia construït un palau enorme sobre l’estructura d’un antic pavelló de caça. Les dimensions de l’edifici eren tan grans que es podia considerar com una petita ciutat: hi vivien més de 20.000 persones. Lluís XIV va voler construir el palau més magnífic del seu temps per demostrar que era el rei més poderós del món.

La vida a la cort El rei utilitzava les nombroses festes, passejos i excursions com una forma de recompensa o càstig, i invitava tal noble o no n’invitava tal altre. Com que ja havia reconegut que no tenia prou mitjans per pagar mercès, va substituir les recompenses de veritat per altres d’imaginàries, creant enveges que ell mateix fomentava a base de petits favors o benevolència cap a certes persones. Ningú no ha estat tan hàbil com ell en aquestes maniobres. SAINT-SIMON, Memòries

14. ● Descriu el palau. • Qui va encarregar la construcció d’aquest edifici? Quan es va construir?

• Quina utilitat simbòlica tenia el palau? Quins aspectes de l’interior i l’exterior relaciones amb aquesta funció?

• Per què es diu que el palau de Versalles podia ser considerat com una petita ciutat?

• Com va utilitzar Lluís XIV el palau per controlar els nobles?

• Com n’eren els interiors? Et sembla que reflectien luxe o austeritat? Per què? 15. ●● Analitza la funció de l’edifici. • Quina utilitat pràctica tenia? Quantes persones vivien a Versalles? Quin tipus de persones creus que eren?

196

16. ●● Identifica’n l’estil. • Explica quines característiques de l’arquitectura barroca són presents en aquest edifici. Fixa’t tant en l’exterior com en l’interior del palau.

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:12

Página 197

Analitzar un quadre barroc: Las Meninas Las Meninas, obra de Diego Velázquez. Aquest quadre mostra una escena cortesana. La infanta Margarida (al centre de la composició) juga a l’estudi de Velázquez mentre el pintor treballa, i per això se’l veu a l’esquerra de l’escena principal. Margarida està envoltada de les seves dues dames d’honor (les meninas). A la banda dreta hi ha els nans Maribárbola i Nicolás Pertusato, que juga amb el gos. Darrere la infanta hi ha Marcela de Ulloa, senyora d’honor, i un altre empleat de palau no identificat. Al fons de l’escena es veuen les imatges dels reis Felip IV i Marianna d’Àustria reflectides al mirall. A l’últim pla, darrere una porta, apareix José Nieto, aposentador de la reina. En aquesta obra Velázquez aconsegueix retratar, d’una manera pràcticament fotogràfica, un instant de temps paralitzat, tal com reflecteixen les mirades i els gestos dels personatges.

17. ● Descripció.

19. ●●● Tècnica.

• Quins personatges surten al quadre? On està situat cadascun d’aquests personatges? • Per què es diu que Velázquez va pintar un instant de temps? Et sembla que els personatges estan posant o que cadascun està pendent de coses seves? • Cap on miren la majoria dels personatges? Qui se suposa que hi ha? 18. ●● Composició

• Quins punts de llum hi ha en el quadre i quines zones són fosques? Com es diu aquesta tècnica? • A més de la perspectiva, Velázquez utilitza un altre procediment per donar sensació de profunditat: es diu esfumat i ja es feia servir en el Renaixement. Fixa’t detingudament en les cares d’aquests personatges situats en diferents plans de profunditat i explica quina tècnica utilitza el pintor per remarcar la llunyania.

• En quina meitat del quadre se situen tots els personatges? • Quin és el personatge central de la composició? • El punt de fuga és el punt cap on van totes les línies de la perspectiva. On el situaries?

• Creus que les persones es retraten d’una manera realista o que se n’idealitzen els trets? Justifica la resposta.

197

830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:12

Página 198

Activitats de repàs ● Repassa • Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi va ser el monarca més poderós del seu temps. Gran part d’Europa estava sota el seu domini, malgrat que va haver d’afrontar tres grans problemes: la rivalitat de França, la Reforma protestant i l’amenaça dels turcs. • Felip II va heretar del seu pare un imperi immens, la monarquia hispànica, i ell el va ampliar amb la incorporació de Portugal i les seves colònies. Al final del seu regnat els problemes es van acumular. • Durant el segle XVI, la monarquia hispànica va bastir i organitzar un immens imperi colonial a Amèrica.

• A la segona meitat del segle XVII a França es va imposar el sistema polític absolutista. A Anglaterra i a les Províncies Unides, però, es van aplicar sistemes parlamentaris. • Durant el segle XVIII va predominar l’absolutisme com a forma de govern, però alguns monarques absoluts van regnar seguint els principis del despotisme il·lustrat. • Després de la guerra de Successió, Felip V va aplicar una política centralista i uniformista.

• A mitjan segle XVII, va perdre l’hegemonia a Europa en favor de França, que es va convertir en el país més poderós del continent.

• En el segle XVII es va imposar un nou estil artístic, el barroc. El barroc va suposar un canvi en la mentalitat que va afectar tots els aspectes de la cultura europea.

• El segle XVII va ser un període de crisi econòmica i social per a Espanya.

• Al segle XVIII es van desenvolupar dos estils molt diferents: el rococó i el neoclàssic. • Situa al mapa.

● Recorda 1. Recorda.

1. Països Baixos.

3. Anglaterra.

2. França.

4. Sacre Imperi.

• Situa en la línia del temps aquests fets. a) Regnats hipànics dels segles XVI, XVII i XVIII. b) Guerra dels Trenta Anys. c) Tractat de Westfàlia. d) Regnat de Lluís XIV de França. 1500

1550

1600

1650

1700

1750

1800

2. Llocs. • Anota cada nombre al lloc corresponent. 3. Personatges. • Explica qui van ser aquests personatges.

OCEÀ ATLÀNTIC

1. Virregnat de Nova Espanya. 2. Virregnat del Perú.

OCEÀ PACÍFIC

198

a) Felip II.

c) Bernini.

b) Rafael Casanova.

d) Diego Velázquez.

4. Conceptes. • Explica el significat dels termes següents. a) Favorit.

e) Virrei.

b) Junta de comerç.

f) Empirisme.

c) Racionalisme.

g) Consell d’Índies.

d) Casa de Contratación.

h) Segle d’Or.

830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:10

Página 199

Unitats 12, 13, 14 i 15 8. Analitza la crisi de l’Imperi hispànic en el segle XVII. Anota’n les manifestacions principals en els diferents plans.

● Explica 5. Respon les preguntes. • Quin era l’objectiu de la política de Carles V? El va assolir? Justifica la resposta.

La crisi de l’Imperi hispànic

• Com es van explotar les colònies americanes? • Quins objectius perseguien les reformes del comte duc d’Olivares? Els va assolir? Per què? • Què caracteritzava el despotisme il·lustrat?

●●

Aplica

• • • • •

9. Analitza si la monarquia hispànica en època dels Àustria era una monarquia absoluta.

6. Analitza aquestes escultures i digues quina és renaixentista i quina barroca. Justifica l’opinió.

• Compara el govern de l’Imperi hispànic amb la França de Lluís XIV. França

Monarquia hispànica

Poder dels parlaments Mateixes lleis per a tot el territori Unitat religiosa Poder de la noblesa

●●

Analitza

• Podem dir que la monarquia hispànica era una monarquia absoluta? Per què?

7. Compara aquest mapa amb el de la pàgina 153. ●●● Opina

OCEÀ OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ PACÍFIC

ATLÀNTIC

OCEÀ ÍNDIC

Imperi de Carles II

• En quins dels dos regnats l’Imperi hispànic era més extens? • Quins territoris havia perdut la monarquia hispànica a final del segle XVII a Europa? I al món? • Quins altres imperis es van formar durant el segle XVII? Per on s’estenien?

10. Imagina que ets un inversor molt ric del segle XVII que vol muntar un negoci en algun lloc d’Europa. Escull el país en què l’instal·laries i l’activitat a què et dedicaries si tinguessis com a objectiu aconseguir els màxims beneficis. Explica les raons que justifiquen l’elecció.

●●● Investiga 11. Dividiu la classe en dos grups. Cada grup buscarà informació sobre les conseqüències polítiques i culturals de la derrota del 1714 per a la ciutat de Barcelona. Podeu centrar la recerca en el trasllat de la Universitat a Cervera i la construcció de la Ciutadella.

199

830900 _ 0148-0201.qxd

●●●

2/1/08

14:12

Página 200

EN L’ACTUALITAT

L’herència de la conquesta d’Amèrica 12. Explica la relació entre la conquesta castellana i aquests trets actuals de les societats llatinoamericanes.

Toledo

Madrid

OCEÀ Valladolid

Guadalajara

Granada

ATLÀNTIC

Sevilla

Granada

Valencia

Toledo Sevilla

Barcelona

13. Observa el mapa.

OCEÀ PACÍFIC

• Els topònims estan relacionats amb Espanya? • Explica’n el perquè.

Zamora Barcelona Castellón

VELL MÓN

Cavall, gos, porc, vaca, ovella, cabra, aus de corral, cuc de seda.

NOU MÓN Patata, blat de moro, cacau, pebrot, tomàquet, mandioca, tabac, fruites tropicals, coca, vainilla, mongeta, carabassa.

Córdoba Cuenca

Gall dindi.

Les empremtes del segle XVIII 16. Busca informació en una enciclopèdia. • Enumera i comenta les característiques més importants de l’arquitectura neoclàssica. • Quins són els models estètics i culturals del neoclassicisme? 17. Observa la fotografia. • Descriu la façana de l’edifici. • Quins elements hi destaquen? • Està molt decorada? • Quin tipus de material van fer servir per a la construcció? 18. Compara. • Quins elements corresponen a l’estil neoclàssic? 19. Opina. • És d’estil neoclàssic? Raona la resposta.

200

14. Busca a Internet fotografies de la catedral de Mèxic i de la catedral de Lima. • De quin estil artístic són? • Com creus que aquest estil va arribar fins aquells països?

INTERCAN V I AGRÍCOLA-RAMADER ENTRE EL VELL I EL NOU MÓN Blat, vinya, olivera, canya de sucre, cafè, arròs, llegum, fruiters, all, ceba, flors.

• El predomini del castellà i de la religió catòlica. • La composició racial i la millor posició social de les persones de raça blanca en alguns països. • La dieta.

15. Analitza la influència de la conquesta castellana d’Amèrica a Espanya. • Com va canviar la dieta de la població peninsular, amb el temps, arran de la conquesta d’Amèrica? • Quins altres productes van venir d’Amèrica?

830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 201

L’arxiduc Carles d’Àustria.

DOCUMENT A

DOCUMENT B

JOAQUIM ALBAREDA, La Guerra de Successió i l’Onze de setembre, 2000. Adaptat

RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Felipe V y los españoles, 2002. Adaptat

DOCUMENT C Va arribar el rei [l’arxiduc Carles d’Àustria] a la plaça del convent de Sant Francesc, i va pujar al tron que a aquesta finalitat havien dispost (...), i va jurar d’observar els privilegis a Mallorca, Menorca, Illes Balears, i a la ciutat de Barcelona els privilegis i costums que la ciutat havia gaudit fins a la mort del difunt Carles II.

FRANCISCO DE CASTELLVÍ, Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1726 (Obra manuscrita). Adaptat

JOSEP M. TORRAS I RIBÉ, La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). 2001

DOCUMENT D

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 20. Situa els textos. • Algun dels textos va ser escrit al segle XVIII? Quin? Raona la resposta. • Són fonts d’informació primàries o secundàries? • Busca informació en una enciclopèdia sobre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V. 21. Comprèn el que llegeixes. • Document A. Tots els catalans van acceptar el testament de Carles II? Argumenta la resposta. • Document B. Quin va ser el sector de la societat catalana que primer s’oposà a Felip V? • Document C. Què entens per privilegis? • Document D. A quin monarca van recolzar la majoria de catalans a partir de 1705?

201

EL RACÓ DE LA LECTURA

La guerra de Successió

830900 _ 0202-0205.qxd

17/1/08

17:28

Página 202

Introducció. Què és la geografia i com s’estudia 1. Què estudia la geografia? La Terra no és un espai homogeni, sinó que podem distingirhi llocs diferents, amb característiques pròpies. La geografia és una ciència que intenta descriure els diferents tipus de llocs que hi ha, explicar per què són com són, analitzar com es relacionen els diferents llocs entre si i imaginar com poden evolucionar aquests llocs en el futur.

PER QUÈ ÉS AIXÍ...?

QUINS EFECTES ORIGINA...?

COM INFLUEIX EN...?

ON ÉS?

QUÈ ÉS?

2. Geografia física i geografia humana La geografia es divideix en dues grans branques: la geografia física i la geografia humana. • La geografia física s’encarrega d’estudiar els paisatges naturals que hi ha a la Terra i els elements que els formen: relleus, aigües, clima, vegetació i sòls. També analitza les relacions entre el medi natural i els éssers humans, tant la influència del medi sobre les persones com els efectes que les persones provoquem sobre el medi. • La geografia humana estudia com és la població dels diferents llocs de la Terra i com varien les maneres de viure: economia, govern, organització social i cultura. Els trets de les diferents poblacions es reflecteixen en l’espai, i creen diferents paisatges transformats.

Doc. 1 Les preguntes que intenta respondre un geògraf.

GEOGRAFIA FÍSICA • CLIMATOLOGIA. Estudi del clima • GEOMORFOLOGIA. Estudi del relleu • BIOGEOGRAFIA. Estudi dels éssers vius i la seva distribució espacial • HIDROGRAFIA. Estudi de l’aigua

G E O G R AF I A G E N E R AL GEOGRAFIA HUMANA • DEMOGRAFIA. Estudi de la població

El curs passat vas estudiar la geografia física de la Terra. Aquest curs començaràs a estudiar la geografia humana.

3. Fotos, mapes i gràfics, tres eines

• G. RURAL. Estudi del camp i de les seves activitats • G. URBANA. Estudi de les ciutats • ECONOMIA. Estudi de les activitats econòmiques • GEOPOLÍTICA. Estudi de l’organització dels estats • G. CULTURAL. Estudi de les àrees culturals

Doc. 2 Les branques de la geografia.

importants per al geògraf

Per estudiar un lloc de la Terra, els geògrafs estudien en primer lloc el territori. Per fer-ho, analitzen fotografies i també fan visites al lloc en concret. A més, els geògrafs analitzen totes les dades estadístiques que tenen relació amb el lloc i el tema que estan estudiant. Per exemple, per estudiar la població de Catalunya, un geògraf n’analitza el nombre de naixements i defuncions, quantes persones hi ha en cada tram d’edat, el nivell econòmic que tenen, la feina a què es dediquen, etc. Amb les dades que obtenen, els geògrafs elaboren mapes i gràfics. Els mapes i els gràfics són molt útils perquè permeten visualitzar moltes dades d’una manera senzilla.

202

TIPUS DE MAPES

Mapes físics

Mapes polítics • Fronteres i divisions administratives • Localitats

Generals • Relleu • Hidrografia

Topogràfics • Tots els elements del paisatge, tant naturals com humans

Doc. 3 Els tipus de mapes.

Mapes temàtics • • • • • •

De clima De vegetació D’indústria De població De mineria Etc.

830900 _ 0202-0205.qxd

17/1/08

17:28

Página 203

Descriure la fotografia d’un lloc Per descriure un paisatge el primer que cal fer és identificar els elements que el formen. • En primer lloc, identifica els elements del paisatge natural (relleu, cursos d’aigua, vegetació, platges, etc.) i fes-ne una descripció breu: si el relleu és elevat o pla, per exemple. • En segon lloc, identifica els elements del paisatge humà: habitatges, camps de conreu, carreteres, etc. També els has de descriure. Després has d’assenyalar el tipus de paisatge

de què es tracta: si és un paisatge natural o transformat. Si és un paisatge transformat, caldrà precisar si es tracta d’un paisatge agrari, industrial, urbà o d’un altre tipus. És important que expliquis la transformació que ha experimentat aquest paisatge: quins elements han canviat el paisatge natural, a què són deguts, quins efectes han tingut... Com a conclusió, pots afegir-hi un comentari sobre la sensació que et provoca la contemplació d’aquest paisatge.

1. ●● Observa la fotografia. • Què podries saber del paisatge natural? Quins elements hi observes? • Què podries saber de la manera de viure de les persones? Com ho has fet? • Quins tipus de paisatge representa? Per què ho penses? • Per què creus que les persones han transformat aquest paisatge? • Què sents en veure’l?

Utilitzar l’atles Un atles és una col·lecció de mapes del món sencer o d’una part (un continent, un país, una regió...). Un atles pot ser general, si s’ocupa de tots els aspectes geogràfics del territori estudiat, o temàtic, si es refereix a un aspecte concret: la història (atles històric), l’economia (atles econòmic), etc. Un atles sol tenir les seccions següents: • Un índex, en el qual se n’enumeren les diferents parts. • Una llegenda, que aclareix els signes utilitzats als mapes. • El conjunt de mapes. De vegades els mapes van acompanyats de textos aclaridors. • Un índex de topònims, que recull la llista dels llocs representats en els diferents mapes de l’atles, així com la pàgina i el quadrant on estan situats. Alguns atles tenen una secció amb nocions elementals de cartografia (tipus de projeccions, escales...) i una altra secció informativa general de l’assumpte que es tracta.

2. ●● Busca un atles i observa’n l’índex. • Explica el contingut de l’atles. • Classifica l’atles: és mundial?, és general o temàtic? • Identifica què conté: textos, fotos, mapes, gràfics, dibuixos o croquis. • Hi ha un índex de topònims? Quines dades inclou? 3. ●●● Treballa amb un company o companya. Proposa-li que busqui una localitat, que esbrini a quines escales surt representada una comunitat autònoma, quina informació se n’ofereix... 4. ●●● Cerca a la pàgina de crèdits. • Quan es va elaborar l’atles? Està actualitzat? • Quina fiabilitat tenen les dades?

203

830900 _ 0202-0205.qxd

2/1/08

14:09

Página 204

Interpretar un mapa Un mapa és una representació plana i reduïda d’un territori. L’escala ens indica les vegades que s’ha reduït el lloc representat. Per exemple, una escala 1/200.000 significa que cada centímetre del mapa correspon a 200.000 cm de la realitat, és a dir, a 2 quilòmetres. La fletxa indica el nord. Si no n’hi ha, el nord correspon a la zona superior del mapa.

Els mapes poden ser de tres tipus: físics (els que representen el relleu i les aigües), polítics (els que representen les fronteres) i temàtics (els que proporcionen informació sobre aspectes determinats: la població, el clima, la indústria...).

El títol informa sobre el tema del mapa.

Els paral·lels i els meridians serveixen per localitzar les terres amb exactitud.

MAPA FÍSIC DEL MÓN 90°

60°

OCEÀ

O Mc Ki nl ey 6. 19 3

30°

A PE O

R U

Mont riu Blanc ALPS 4.807

OCEÀ ATLÀNTIC

uan

ri K 2TIBET é 8.611 Everest Iang-Ts HI M À 8.850 u LAIA 4.042 s

N riu í

OCEÀ

Kenya 5.199 5.895 Kilimanjaro

fossa de les Mariannes 11.033

OCEÀ ÍNDIC

0°

5.029 Jaya

depressió Cims muntanyosos Fosses marines

BATIMETRIA

metres

TS M O N KE DRA

200

Pa r

meridià de Greenwich

200

6.959 Aconcagua

DELS ANDES

500

altiplà africà

ná ra

RRALAD SE VISÒRIA A A N DI

1.000

Ojos del Salado 6.880

2.000

20°

PACÍFIC

Ras Dashan 4.620

Camerun 4.070 ng Co riu

e riu Amazon

SER Huascarán 6.768

40° Ismail Somoni 7.495

metres

4.000

SER

A L’

S TL E

Belukha 4.506

riu Ind u

Toubkal 4.165

r ge

0º equador

n u bi

5.633 Elbrus

riu

SE M is sissippí R R .D EL

Orizaba 5.700 4.217 Tajamulco

O C EÀ PAC ÍFIC

riu Vo

g He

ES TX LA PA A

riu Nil

tròpic de Càncer 20°

ALTIMETRIA

PLA GRAN

4.399 Elbert

180° 60°

S NE PLA NS RA SG S ES LE R O C AL LO NYES NTA

4.4 18 Wh itn ey

150°

A DE L AL PLÀ ENTR ALTI R IA C È IB S

ALS M O NTS UR lga

40°

120°

90°

60°

2.000 4.000 6.000

40°

ESCALA

20°

2.100

quilòmetres

90°

60°

30°

La llegenda recull els símbols utilitzats per representar les dades.

5. ●● Observa el mapa. • Quin territori representa? • Quin és el tema del mapa? Com ho has sabut? • Quin tipus de símbols s’utilitzen per representar la informació: dibuixos, colors, punts, línies...? • Què representa cada color? 6. ●●● Usa l’escala. • Quina longitud aproximada té el Nil? • I la serralada dels Andes?

204

30°

0°

GLACIAL ÀRTIC

120°

150°

180°

0°

30°

60°

90°

120°

150°

180°

L’escala indica quantes vegades s’ha reduït el territori que es representa.

7. ●● Localitza les coordenades geogràfiques aproximades dels llocs següents: • El cim de l’Everest. • La fossa de les Mariannes. 8. ●●● Interpreta el mapa. • Completa una fitxa sobre cada continent. CONTINENT • Principals unitats del relleu: • Cim més elevat: • Rius més importants: • Oceans que en banyen les costes:

830900 _ 0202-0205.qxd

2/1/08

14:09

Página 205

Relacionar mapes Una activitat molt interessant és comparar mapes d’un mateix territori. Si comparem diversos mapes, podrem establir relacions entre els diferents

aspectes: per exemple, entre la distribució del clima i la vegetació o entre la distribució de la població i les activitats econòmiques.

09. ●●● Interpreta el mapa dels climes del món. • Quines zones climàtiques es distingeixen en la Terra?

• Creus que el clima influeix en la vegetació? Justifica la resposta.

• Recorda el que vas estudiar a primer i observa el mapa. Completa la taula.

• Escriu el nom de la vegetació típica de cada clima.

Climes

cerc

10. ●●● Compara els dos mapes.

180¡ le p o la

Latitud aproximada a què es dóna

150¡

120¡

90¡

Clima

Característiques

60¡

0¡

30¡

90¡

60¡

120¡

150¡

Vegetació

CLIMES CÀLIDS

180¡

r àr t ic

Equatorial

60¡

Tropical humit Tropical sec Desèrtic 40¡

OCEÀ

CLIMES TEMPERATS Mediterrani i similars Xinès

PACÍFIC tròpic de Càncer

OCEÀ

20¡

CLIMES FREDS

PACÍFIC 0¡

OCEÀ ÍNDIC

180¡

le p o la r à r t ic

150¡

90¡

120¡

30¡

60¡

90¡

meridià de Greenwich

120¡

60¡

0¡

30¡

0¡

30¡

90¡

60¡

90¡

60¡

120¡

Polar D’alta muntanya

20¡

tròpic de Capricorn

cerc

Continental

ATLÀNTIC

0º equador

150¡

Oceànic

120¡

150¡

180¡

VEGETACIÓ 60¡

Selva Sabana Desert Estepes i praderies

40¡

OCEÀ PACÍFIC tròpic de Càncer

OCEÀ

20¡

ATLÀNTIC

Bosc mediterrani Bosc de fulla caduca Vegetació de muntanya Taigà

PACÍFIC 0¡

0º equador

Tundra

OCEÀ ÍNDIC

20¡

150¡

120¡

90¡

60¡

30¡

meridià de Greenwich

tròpic de Capricorn

0¡

30¡

60¡

90¡

120¡

150¡

180¡

205

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 206

BLOC

La població i la vida en societat En l’actualitat, més de 6.000 milions de persones habitem la Terra. Però no tots els llocs del planeta estan habitats en el mateix grau: hi ha unes zones superpoblades, mentre que uns altres territoris romanen buits o gairebé deserts. Les persones no som un grup homogeni, sinó que entre nosaltres hi ha grans diferències: en uns països la població creix molt i en altres està estancada o fins i tot disminueix; unes societats estan més desenvolupades i unes altres viuen en la pobresa; i podem diferenciar civilitzacions i cultures diverses.

Pla de treball

Què aprendràs 1. Quanta gent som i quina evolució tindrà la població mundial.

11. Calcular dades demogràfiques i elaborar gràfics a partir dels resultats.

2. On vivim i per què ens concentrem en aquestes zones.

12. Interpretar i comparar mapes coroplètics i d’isolínies.

3. Quins elements cal estudiar per analitzar una població: natalitat, fecunditat, mortalitat, esperança de vida i creixement natural.

13. Estudiar els règims demogràfics de diversos països, analitzar-ne els efectes i proposar polítiques de població UTILITZA AQUEST TRUC L’ACTUALITAT ÉS PLENA adequades DE NOTÍCIES RELACIONADES AMB a cada cas. LA POBLACIÓ. APLICA ELS CONEIXEMENTS

4. Quines són les característiques de la població als països desenvolupats i als països subdesenvolupats. 5. Quines són les principals diferències socials i econòmiques entre les societats del planeta. 6. Quines són les diferències culturals més destacades en el món d’avui. 7. La diversitat interna dins d’una societat. 8. Com són la població espanyola i la població catalana.

Què faràs 9. Elaborar quadres comparatius.

206

10. Elaborar un fitxer de termes demogràfics.

14. Interpretar fotografies de satèl·lit.

QUE TENS PER ENTENDRE LA TEVA REALITAT, T’AJUDARÀ A COMPRENDRE EL QUE ESTUDIES.

15. Investigar la història demogràfica de la teva família. 16. Analitzar casos relacionats amb problemes demogràfics d’actualitat. 17. Enregistrar notícies de televisió i analitzar-les.

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:12

Página 207

L’ONU assumeix l’Aliança de Civilitzacions Les Nacions Unides, per mitjà del seu secretari general, Kofi Annan, va assumir ahir la iniciativa espanyola d’una Aliança de Civilitzacions i va fer una crida a la comunitat internacional perquè se sumi al projecte. Annan crearà un grup d’experts que haurà de presentar propostes per posar fi al deteriorament en les relacions entre pobles i nacions que pertanyen a cultures diferents, «sanar» les divisions i combatre l’extremisme. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va enviar dimecres a Annan una carta signada al costat del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdorgan, en la qual el convidaven com a patrocinadors del projecte dins el si de l’ONU. En la missiva, tots dos líders ressaltaven que l’Aliança de Civilitzacions permetria crear «un clima de tolerància, entesa, comprensió i diàleg en un context de democràcia i de respecte dels drets humans» entre els diferents pobles i nacions del planeta. Aquesta aliança, va dir Annan, permetrà corregir les «amenaces emergents que emanen com a conseqüència de percepcions hostils que fomenten la violència». La cooperació «sanarà» aquestes divisions. L'ONU assenyala que els esdeveniments dels darrers anys posen en evidència l’existència d’una esquerda cada vegada més gran entre les societats islàmiques i occidentals. «És un clima que els extremistes exploten i exacerben en aquestes societats», va assenyalar Annan en el seu comunicat.

PUNT DE PARTIDA • Què és una civilització? Esmenta civilitzacions que coneguis. • Què ha rebut el nom d’Aliança de Civilitzacions? • De quin govern va sorgir la idea d’una Aliança de Civilitzacions? Qui n’és el copatrocinador? • On van presentar la proposta? Per què? • Penses que és cert que hi ha qui explota les diferències culturals per imposar la seva voluntat? Justifica la resposta. • Creus que és un problema prou important perquè es tracti a l’ONU? • Quins altres problemes relacionats amb la població mundial creus que s’haurien de discutir internacionalment? Per què has triat aquests problemes?

El País, 15 de juliol de 2005. Adaptat

207

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:12

Página 208

U N I TAT

La població del món

1. Som més de 6.000 milions de persones En l’actualitat, la Terra té uns 6.500 milions d’habitants. La població ha augmentat de manera progressiva. • Fins al segle XVII, el creixement de la població va ser molt lent. Tot i que el nombre de naixements era molt elevat, el nombre de defuncions també ho era, a causa, en bona part, de la fam i les grans epidèmies. • A partir del final del segle XVIII el ritme de creixement de la població es va accelerar. Això va ser degut a dos tipus de causes: les millores tècniques en l’agricultura i la indústria, que van permetre obtenir més aliments, i els avenços mèdics, que van millorar la qualitat de vida i la van allargar (doc. 1). El segle XX va ser el període de la història en què el creixement de la població va ser més intens; per això es diu que va tenir lloc una explosió demogràfica. Al llarg del segle XX, la població mundial gairebé es va quadruplicar, i va passar de 1.700 milions de persones el 1900 a 6.000 milions el 1999. Avui dia, la població mundial creix en uns 80 milions de persones l’any, tot i que el ritme està disminuint.

2. On vivim? La població del món no es reparteix de la mateixa manera per tota la Terra (docs. 2 i 3). En general, la població s’assenta en zones amb un medi físic favorable per a la vida: • Llocs on abunda l’aigua, que és necessària per abastir la població i per desenvolupar les activitats econòmiques. • Zones amb climes temperats, que tenen temperatures suaus durant tot l’any i pluges abundants però no excessives. • Valls i planes, que solen ser zones amb sòls fèrtils per desenvolupar-hi l’agricultura i amb un relleu que facilita la construcció i les comunicacions. • Árees amb recursos energètics: minerals, petroli, etc. En canvi, les zones de clima molt calorós o molt fred i les zones amb pluges molt escasses (deserts) o excessivament abundants (selves) estan poc poblades (docs. 3 i 4). També hi ha factors humans que expliquen on viu la població. Normalment, les zones habitades des de temps antics continuen estant molt poblades. I les àrees on es concentren les activitats econòmiques atreuen la població.

208

Població mundial 1800-2050 (en milers de milions d’habitants) 10 9

Estimació

8 7 6 5 4 3 2 1 0 1800

1825

1850

1875

1900

1925

1950

1975

2000

2025

2050

Doc. 1 Evolució de la població mundial entre el 1800 i el 2050.

Població per grans regions (en nombre d’habitants) 3.958.768.088

910.844.133 729.270.329

Àsia (60,7%)

Àfrica (14%)

Europa (11,2%)

561.827.566

Amèrica Llatina

331.672.307

Amèrica del Nord

(8,6%)

33.138.082

Oceania (0,5%)

(5,1%)

Doc. 2 Població mundial per regions el 2006.

ACTIVITATS 1. ●● Interpreta els documents. • Document 1. Quan va començar l’explosió demogràfica? Com evolucionarà la població en el futur proper? • Document 2. Ordena les regions del món de la més poblada a la menys poblada. • Documents 3 i 4. Quines zones concentren la major part de la població mundial? Quines estan pràcticament despoblades? 2. ●●● Reflexiona. • Explica com s’adapten els éssers humans als medis inhòspits.

830900 _ 0206-0247.qxd

cerc le po lar à rti

2/1/08

14:13

Página 209

OCEÀ

ÀRTIC

GLACIAL

riu

ri u H u riu

tròpic de Càncer

OCEÀ u

Ní

OCEÀ

riu Nil

ATLÀN TIC

-H ng

M i s s i s si p p í

riu Da nu

OC EÀ

- T sé ng

PA CÍ FIC

a nges

PACÍFIC 0º equador

OCEÀ ÍNDIC tròpic de Capricorn

meridià de Greenwich

Riu de la Plata

Grans buits demogràfics cercle polar ant

Grans concentracions de població

àrtic

ANTÀRTIC

GLACIAL

OCEÀ

Doc. 3 Grans concentracions de població i grans buits demogràfics.

180º

150º

120º

90º

60º

30º

0º

30º

60º

120º

90º

150º

180º

EÀ G LACIAL ÀRTIC

60º

franja de clima temperat

40º

OCEÀ

tròpic de Càncer

20º

PACÍFIC

20º

OCEÀ 0º equador

PACÍFIC

0º

OCEÀ

ATLÀNTIC

ÍNDIC 20º

20º tròpic de Capricorn

franja de clima temperat

Deserts Alta muntanya Zones polars

40º

Zones de clima fred Selves tropicals 150º

OCEÀ 120º

90º

GLACI 60º

AL 30º

ANTÀRTIC 0º

30º

60º

90º

120º

150º

180º

Doc. 4 Factors físics que expliquen la distribució de la població de la Terra.

209

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 210

Les zones més densament poblades de Per dir si un territori està molt poblat o no, no es té en compte la població absoluta, és a dir, el nombre de persones que hi habita. El que s’analitza és la densitat de població, és a dir, la relació entre una població i el territori que ocupa. Densitat de població

cerc

le p

El sector nord-oriental de l’Amèrica del Nord, és a dir, la costa atlàntica dels Estats Units i la zona dels Grans Llacs, concentra una mica més del 5% de la població mundial a causa, sobretot, del gran desenvolupament econòmic.

olar àrtic

Nombre d’habitants Superfície que ocupen (en km2)

Si una zona té un nombre d’habitants concentrat en un territori molt petit, direm que està densament poblada. Però si aquesta mateixa població es reparteix en un territori molt gran, direm que no està densament poblat. Algunes àrees de la Terra presenten densitats de població elevades (doc. 5). • La major part de les àrees densament poblades són a l’hemisferi nord, que concentra més del 90% de la població mundial. • A la zona climàtica temperada habiten la majoria de les persones, sobretot entre els 20º i els 50º de latitud nord. • El continent més poblat és Àsia, amb prop de 4.000 milions de persones. No obstant això, hi ha zones de l’Àsia que estan gairebé deshabitades. • Per regions, més de la meitat de la població es concentra a l’Àsia oriental i l’Àsia meridional. • Els dos països més poblats del món, la Xina i l’Índia, reuneixen uns 2.500 milions de persones, gairebé el 40% de la població mundial (doc. 6). Els seus habitants es concentren en unes zones concretes. • Dins de cada país, les àrees urbanes solen estar molt més poblades que les àrees rurals.

costa oest dels EUA

costa est dels EUA

tròpic de Càncer

OCEÀ zona central de Mèxic

ATLÀNTIC

0º equador

OCEÀ PACÍFIC tròpic de Capricorn

riberes del Riu de la Plata

ACTIVITATS 3. ● Comprèn els conceptes. • Al llarg de la unitat elaboraràs un fitxer amb els conceptes principals. Fes-ne les dues primeres fitxes: a) Població absoluta. b) Densitat de població. 4. ●● Interpreta els documents. • Documents 5 i 6. Quines són les zones més densament poblades de la Terra? Què ho fa? Quins són els països més poblats? Tot el seu territori està densament poblat?

ic antàrt polar cercle

ANT

DENSITAT DE POBLACIÓ (en hab./km2)

A GL

Menys d’1 D’1 a 25 De 25 a 100 Més de 100

EÀ

Docs. 5 Mapa de densitat de població del món.

210

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 211

la Terra OCEÀ

A FONS

ÀRTIC

GLACIAL

Europa, especialment la zona central, reuneix més del 10% de la població mundial. Alguns països europeus presenten unes densitats que superen els 500 hab/km2. L’Àsia oriental i meridional concentra més de la meitat de la població mundial. En aquesta zona hi ha els dos països més poblats del món: la Xina, amb més de 1.300 milions d’habitants, i l’Índia, que supera els 1.050 milions.

Europa

OCEÀ PACÍFIC

Àsia oriental i meridional

golf de Guinea

OCEÀ ÍNDIC

costa brasilera

meridià de Greenwich

Països més poblats del món (en milions d’habitants) 1.400 Xina 1.313 1.200

Índia 1.095

1.000

800

ANT

RTIC 600

400

200

Bangla Desh Estats 147 Units 298 Indonèsia Rússia Nigèria 245 Brasil Pakistan 142 188 131 165

Japó 127

Docs. 6 Els països més poblats del món.

211

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:12

Página 212

3. Com s’estudia la població?

GLOSSARI Tant per cent. S’expressa amb el signe %. Quan diem que el 48 % de la població mundial viu en ciutats significa que de cada 100 persones, 48 habiten en ciutats.

La natalitat i la fecunditat El terme natalitat fa referència al nombre de naixements que es registra en un lloc durant un període determinat, normalment un any. Per mesurar-la s’utilitza la taxa bruta de natalitat*, que és el nombre d’infants que neixen per cada mil habitants en un any. La fecunditat ens indica la mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc. Es mesura amb la taxa de fecunditat*, que relaciona el nombre d’infants nascuts amb el nombre de dones en edat de procrear (entre 15 i 49 anys).

Tant per mil. S’expressa amb el signe ‰. Quan diem que als països més pobres la mortalitat infantil és del 94 ‰ vol dir que de cada 1.000 infants, en moren 94. Taxa bruta de natalitat (Tbn). Relació entre el nombre de naixements i la població total. S’expressa en tant per mil. Tbn

212

Població total d’aquest any

1.000

Taxa de fecunditat total. Mitjana de fills per dona en edat de procrear (15-49 anys).

L’evolució de la natalitat i la fecunditat Fins al segle XIX la natalitat i la fecunditat van ser molt elevades a tot el món. A partir del final del segle XIX la natalitat va descendir als països desenvolupats, però es va mantenir als subdesenvolupats. Actualment, als països pobres també han començat a baixar les taxes de natalitat i de fecunditat, tot i que continuen sent notablement superiors a les dels estats més rics. La natalitat mitjana al món se situa avui en dia al voltant del 20 ‰, tot i que és molt diferent segons els llocs. Als països desenvolupats és baixa: per exemple, a l’Amèrica del Nord se situa en el 15 ‰ i a Europa està situada al voltant del 10 ‰. En canvi, als països subdesenvolupats és molt més alta. Àfrica és la zona del món amb la natalitat més elevada del món, al voltant del 40 ‰. Pel que fa a la fecunditat, la mitjana mundial és de 2,7 fills per dona. Però també hi ha grans contrastos entre països: així, al Níger la mitjana és de 7,6 fills per cada dona, mentre que a Bielorússia i a Ucraïna cada dona té una mitjana d’1,2 fills (doc. 8). La fecunditat és un indicador molt útil, ja que ens permet saber si la població d’un lloc es mantindrà en el futur. Perquè un territori no perdi població i el relleu generacional quedi assegurat, cada dona ha de tenir una mitjana de 2,15 fills. Als països desenvolupats, que tenen una fecunditat molt baixa, això no passa (docs. 7 i 9).

Nombre de naixements en un any

Taxa de fecunditat 1995-2000 (nombre de fills per dona) 6

Àfrica 5,1 5

regions menys desenvolupades 3

món 2,7

Amèrica Llatina 2,7

Àsia 2,6

regions més desenvolupades 1,6

Europa 1,4

Amèrica del Nord 1,9

Oceania 2,4

1 Mundo

África

Asia

Doc. 7 Taxa de fecunditat per regions.

Nombre de fills per dona 8 7

Níger 7,6

Mali 7,5

Afganistan Uganda Somàlia 6,8 Iemen 6,9 6,8 6,7

6 5 4 3 2

Bielorússia Espanya Itàlia Hongria Polònia Ucraïna 1,2 1,3 1,3 1,3 1,2 1,2

1 0

Doc. 8 Països amb una fecunditat extremament alta i extremament baixa.

830900 _ 0206-0247.qxd

cer

cle

pol

18/1/08

10:12

Página 213

ar à rtic

OCEÀ PACÍFIC OCEÀ PACÍFIC

tròpic de Cànce r

OCEÀ ATLÀNTIC

equador

OCEÀ ÍNDIC

NOMBRE DE FILLS PER DONA Més de 4 Entre 2,15 i 4 Menys de 2,15 Sense dades

meridià de Greenwich

tròpic de Capricorn

Doc. 9 La fecunditat al món.

Com s’expliquen les diferències?

ACTIVITATS

La natalitat i la fecunditat obeeixen a factors socioeconòmics, culturals i polítics. • Els factors socioeconòmics. Als països pobres, els fills treballen des de ben petits i contribueixen a sostenir la família. També s’ocupen dels pares quan arriben a la vellesa, ja que no hi ha pensions de jubilació. Per tant, els pares estan interessats a tenir molts fills. • En canvi, als països desenvolupats els fills comporten un gran esforç econòmic, ja que no poden treballar fins als setze anys com a mínim i els costos de la criança poden arribar a ser molt elevats.

5. ● Comprèn els conceptes.

• Els factors culturals. En una societat, el nombre de fills disminueix a mesura que augmenta el nivell cultural de les dones. L’alfabetització facilita, per exemple, l’ús correcte de mètodes anticonceptius. • També és important el paper de la religió. Generalment, totes les religions estan a favor de tenir molts fills, és a dir, són natalistes. Per això, el nombre de fills és més alt en les societats i en els grups socials profundament religiosos. • La política demogràfica. En molts països subdesenvolupats, on la població creix més de pressa que els recursos, els governs intenten frenar el nombre de naixements mitjançant polítiques de planificació familiar. I, contràriament, als països rics, els governs ofereixen incentius per tenir fills.

• Completa el fitxer de conceptes. Afegeix la definició de: a) Natalitat. b) Fecunditat. c) Relleu generacional. 6. ●● Interpreta el text. • Com són la natalitat i la fecunditat als països desenvolupats? I als subdesenvolupats? Per què? 7. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Com és la fecunditat per regions? • Documents 7, 8 i 9. Què representen? Quina relació hi ha entre fecunditat i desenvolupament? 8. ●●● Reflexiona. • Quins problemes pot provocar una natalitat molt elevada si el país és pobre? • I una natalitat reduïda?

213

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 214

La mortalitat La mortalitat fa referència al nombre de defuncions en una població. S’expressa per mitjà de la taxa bruta de mortalitat*. La mortalitat va ser molt elevada fins al segle XIX. En el segle XIX es va reduir als països desenvolupats i en el segle XX als països subdesenvolupats. El descens va ser a causa de la millora en la sanitat i en l’alimentació. Així, la taxa de mortalitat en el món ha passat del 20 ‰ el 1950 al 9 ‰ actualment. Avui en dia, la mortalitat és força reduïda a tot el món. Encara que alguns països presenten taxes elevades (doc. 11). L’elevada mortalitat s’explica per motius diferents: l’existència d’epidèmies, les males collites que provoquen fam i les guerres (doc. 10). La mortalitat infantil La mortalitat infantil fa referència al nombre de morts menors d’un any en una població. S’expressa per mitjà de la taxa de mortalitat de menors d’un any*. La mortalitat infantil també s’ha reduït molt. Antigament, només la meitat dels fills que tenia una família arribaven a ser adults. Si el 1950 morien 155 de cada mil infants de menys d’un any, en l’actualitat la taxa de mortalitat infantil és del 55 ‰, és a dir, tres vegades més petita. Però hi ha grans diferències (doc. 12). De fet, la mortalitat infantil es considera un excel·lent indicador del nivell econòmic d’un país, ja que un infant té moltes més probabilitats de morir en un país subdesenvolupat que en un de desenvolupat.

GLOSSARI Esperança de vida en néixer. Mitjana d’anys que es calcula que pot arribar a viure un nounat. Taxa bruta de mortalitat (Tbm). Relació entre el nombre de defuncions en un any i la població d’aquest any, expressada en tant per mil. Tbm

Nombre de defuncions en un any Població total d’aquest any

Taxa de mortalitat de menors d’un any (Tbm). Relació entre el nombre d’infants menors d’un any morts per cada mil nascuts vius.

DRETS HUMANS

Malalties de la nostra època Als països desenvolupats, les malalties responsables de la majoria de morts són el càncer, les malalties del cor i les malalties de tipus degeneratiu provocades per l’envelliment demogràfic. Als països subdesenvolupats tenen una incidència especial les malalties epidèmiques, com la sida. Segons Metges Sense Fronteres, al món hi ha actualment 40 milions de persones infectades; d’aquestes, el 90% viu en països subdesenvolupats, la majoria a l’Àfrica. Altres malalties que també tenen una incidència alta en països subdesenvolupats són la malària, la tuberculosi, la malaltia de Chagas i la malaltia del son. La majoria estan relacionades amb la desnutrició i la manca d’higiene ambiental i són transmeses per insectes.

L’esperança de vida La caiguda de la mortalitat ha tingut com a conseqüència l’augment dels anys que viuen les persones, és a dir, l’augment de l’esperança de vida*. El 1950 una persona vivia de mitjana 46 anys. En l’actualitat, l’esperança de vida és de 63 anys per als homes i de 68 per a les dones. Però hi ha grans diferències (doc. 13). Mentre que als països africans més pobres amb prou feines se superen els 40 anys, als països més desenvolupats es viu prop de 80 anys, és a dir, el doble.

214

1.000

Doc. 10 Campanya sanitària de l’ONG Metges Sense Fronteres al Tercer Món.

830900 _ 0206-0247.qxd

cerc

le p olar

2/1/08

àrti

14:13

Página 215

OCEÀ PACÍFIC OCEÀ PACÍFIC

tròpic de Cànce r

OCEÀ ATLÀNTIC

equador

meridià de Greenwich

OCEÀ ÍNDIC tròpic de Capricorn

TAXA DE MORTALITAT Superior al 20‰ Entre el 15 i el 20‰ Entre l’11 i el 15‰ àrtic c er cle pol ar ant

Inferior a l’11‰ Sense dades

Doc. 11 La mortalitat al món.

ACTIVITATS Mortalitat infantil per regions (2005)

9. ● Comprèn els conceptes.

(en ‰) Àfrica 90

88,6

• Completa el fitxer de conceptes. Afegeix la definició de: a) Mortalitat. b) Mortalitat infantil. c) Esperança de vida en néixer.

80 70 60

Àsia 47,6

50 40

Oceania 25,4

Amèrica Llatina 22,4

Europa 8,8

Amèrica del Nord 6,4

Doc. 12 La mortalitat dels menors d’un any al món per regions.

10. ●● Interpreta el text. • Com són la mortalitat i l’esperança de vida als països desenvolupats? I als subdesenvolupats? A què és degut? 11. ●● Interpreta els documents.

Esperança de vida per regions (2005) 90 80

80,8 75,5

78,4

77,3

Homes

70,2

Dones

76,1 69,8

66,8

70,8

49,3 50,6

50 40 30 20 10 0

Nord-amèrica

Oceania

Europa

Llatinoamèrica

Àsia

Doc. 13 Esperança de vida en néixer en homes i dones per regions (en anys).

Àfrica

• Document 11. En quines zones es concentren els països amb mortalitats més elevades? Per què? • Document 12. Què representa? Quina diferència hi ha entre les diferents regions? • Document 13. a) En quines regions és més baixa l’esperança de vida? En quines és més alta? Explica per què és així. b) Qui viu més, els homes o les dones? Com ho explicaries?

215

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 216

4. Dues situacions oposades:

Doc. 14 El desequilibri entre sexes a la Xina.

els països rics i els països pobres Uns països creixen molt i uns altres, molt poc Anomenem creixement natural* o vegetatiu la diferència entre el nombre de nascuts i de morts en una població. Quan neixen més persones que les que moren, la població creix, i quan neixen menys persones que les que moren, disminueix. Actualment, la taxa de creixement per al total del món se situa al voltant del 12 %. Però es poden distingir dues situacions oposades (doc. 16): • Als països desenvolupats el creixement natural és molt baix, del voltant del 0,3 %. Això s’explica perquè la natalitat és molt baixa. • Als països pobres el creixement natural és alt, per sobre del 2 %, o molt alt, per sobre del 3 %. La raó és que continuen naixent molts infants i cada vegada moren menys persones.

Cartell xinès a favor del control de la natalitat.

Al final del 1998, la revista The Economist revelava que la «política d’un sol fill» ha provocat que a la Xina es mantingui —tot i que està prohibit per llei— el mil·lenari i brutal costum de l’infanticidi femení. Segons William Lavely, demògraf de la Universitat de Washington, entre el 1975 i el 1995, es van «perdre» 8,7 milions de naixements de bebès del sexe femení. La taxa normal de naixement d’homes i dones és de 106 nens per cada 100 nenes. A la Xina ha variat dramàticament: el 1982, 107 naixements de nens per cada 100 naixements de nenes; el 1990, 110 per cada 100, i el 1995, 118 per cada 100. El desequilibri entre els efectius masculins i els efectius femenins comportarà, sens dubte, greus problemes demogràfics en aquest país. La situació s’agreuja per la caiguda de la fecunditat general per sota dels nivells de reemplaçament. Gaseta de l’ONU, 31 de desembre de 1998

En uns països la població és jove i en uns altres és vella La població del món està envellint. A mitjan segle XX només el 4 % dels habitants de la Terra tenien 65 anys o més. En l’actualitat, el percentatge és del 7 %, i la xifra continua augmentant. També aquí hi ha dues situacions diferents (doc. 15): • Als països desenvolupats el 15 % de la població té 65 anys o més. Això és degut al fet que la població té una esperança de vida llarga. La població jove, menor de 15 anys, és molt reduïda. • Als països pobres el 5 % de la població és vella. En aquests països el problema és el contrari: tenen una població jove molt elevada, ja que neixen molts infants. En alguns països, més d’un terç de la població té menys de 15 anys.

Estructura per edats (en %)

100 90

2,6% 19,5%

12,4%

80 70

53%

60 50

Taxa de creixement natural (Tcn). Relació entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions per cada cent habitants en un període determinat, generalment un any. Tcn

Més de 65 anys

67,2%

GLOSSARI

Nascuts Morts Població total

Entre 15-64 anys

66,4%

Entre 0-14 anys

40 30 20

44,4%

10 14,1%

1.000

POBLACIÓ

20,4%

0 Alemanya

Estats Units

Somàlia

Doc. 15 La població per edats a tres països del món.

216

830900 _ 0206-0247.qxd

cer

cle

pola

2/1/08

14:13

Página 217

OCEÀ

GLACIAL

ÀRTIC

r àr tic

OCEÀ

tròpic de Cànce r

OCEÀ PACÍFIC ATLÀNTIC

equador

OCEÀ PACÍFIC

Més del 3%

tròpic de Capricorn

Entre l’1 % i 3% Del 0% a l’1% Creixement negatiu Sense dades

meridià de Greenwich

CREIXEMENT VEGETATIU

OCEÀ ÍNDIC

Doc. 16 Mapa del creixement natural de la població al món.

5. Les polítiques de població L’ evolució de la població planteja problemes diferents segons els llocs. • Als països desenvolupats el nombre elevat d’ancians fa incrementar la despesa dedicada a sanitat, pensions de jubilació, residències i personal dedicat a la cura de persones grans, etc. • Als països subdesenvolupats la població creix per sobre de l’economia, i aquest fet provoca atur i misèria; en els casos més extrems, poden faltar fins i tot aliments. Per això, alguns governs intenten intervenir en l’evolució dels seus països. • Molts països desenvolupats implanten polítiques pronatalistes, és a dir, polítiques que afavoreixin la natalitat, com la creació d’escoles bressol, els subsidis a les famílies nombroses, la reducció de la jornada laboral dels pares i mares, els permisos per paternitat i maternitat, etc. • Molts països pobres, en canvi, implanten polítiques antinatalistes per controlar i reduir la taxa de natalitat, com són les campanyes de planificació familiar o les multes a les famílies amb més d’un fill (doc. 14).

ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. • Completa el fitxer de conceptes. Afegeix la definició de: a) Creixement natural. b) Política natalista. c) Política antinatalista. 13. ●● Interpreta els documents. • Document 14. Què creus que és la política de l’únic fill? Quines conseqüències té per a les nenes? 14. ●●● Organitza la informació. • Copia la taula comparativa i completa-la. Països Països desenvolupats subdesenvolupats Natalitat Fecunditat Mortalitat Mortalitat infantil Esperança de vida Població jove o envellida Creixement demogràfic Problemes demogràfics

217

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 218

6. La població espanyola Una població envellida

Evolució de la població espanyola (en milions d’habitants) 45

44,7

37,7

L’Estat espanyol té més de 44 milions d’habitants. La població espanyola va créixer molt fins a la dècada de 1970, ja que la natalitat era molt elevada i la mortalitat, baixa (doc. 17). Però des dels anys vuitanta del segle XX, el creixement natural de la població espanyola va baixar bruscament i avui en dia no arriba al 0,2 %. Això és degut a dos factors: • La reducció de la natalitat i la fecunditat (doc. 18), com a conseqüència de la incorporació massiva de la dona al mercat laboral, la difusió dels mètodes anticonceptius, l’endarreriment del matrimoni i la maternitat fins als 30 anys, etc. Així, el nombre mitjà de fills per dona és d’1,32, un dels més baixos del món, i no garanteix el relleu generacional. • L’increment de l’esperança de vida en néixer, una de les més altes del món, gràcies a la reducció de la taxa de mortalitat.

25 18,6

21,4

23,7

Una població distribuïda desigualment Tradicionalment, la població espanyola s’ha repartit pel territori de manera desigual. Aquests desequilibris són visibles a tres nivells: • Entre comunitats autònomes. El 60% de la població espanyola viu en quatre comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana. • A escala provincial. Algunes províncies, com ara Sòria o Terol, tenen unes densitats de població inferiors als 10 hab/km2, mentre que unes altres, com Madrid o Barcelona, sobrepassen els 670 hab/km2. En general, les províncies interiors, tret de Madrid, estan menys poblades que les litorals i les insulars. • Dins de cada província. A la major part de províncies la població es concentra a les ciutats, sobretot a la capital, mentre que el camp està gairebé despoblat. Així, per exemple, Saragossa concentra el 71 % de la població de la seva província i el 51 % de tota la població aragonesa.

218

30,5

15 10 5 0 1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

2001 2006

Doc. 17 Evolució de la població espanyola des del 1900.

Evolució de les taxes de natalitat i mortalitat (en ‰) 40

Creixement vegetatiu negatiu

35 30

Natalitat Mortalitat

25 20 15 10 5 0 1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1980

1990

2000 2004

Estructura de la població per edats el 1900 i el 2005 5,2% 16,7%

Com a resultat, la població espanyola està envellida: de cada cent persones, 17 tenen 65 anys o més, mentre que el grup d’edat de menors de 15 anys és cada vegada més reduït (doc. 18).

41,1

30 20

39,4

15,2%

33,5%

De 15 a 64 anys

61,3%

1900

De 0 a 14 anys

68,1%

65 anys i més

2005

Doc. 18 Evolució de la natalitat i la mortalitat, i repartiment de la població espanyola per edats.

ACTIVITATS 15. ● Interpreta el text. • Les característiques de la població espanyola són similars a les dels països desenvolupats o a les dels països subdesenvolupats? Justifica la resposta amb exemples. • Per què es diu que la població espanyola està distribuïda desigualment? 16. ● Interpreta els documents. • Document 17. Descriu com ha evolucionat la població espanyola el darrer segle. • Document 18. Com van evolucionar la natalitat i la mortalitat? 17. ● Reflexiona. • Quin tipus de política de població ha de dur a terme el govern espanyol? Per què?

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 219

7. La població catalana A principi de l’any 2006, Catalunya va arribar oficialment als 7.134.697 habitants, però els estudis realitzats durant l’any 2007, a partir de les targetes d’usuari de la sanitat pública, indicaven una població superior als 7.444.417 habitants. Les dinàmiques La població catalana va augmentar durant el segle XX gràcies al descens de la mortalitat, a unes taxes de natalitat altes i, sobretot, a les diferents allaus migratòries procedents de diferents parts de l’Estat espanyol. El creixement es va alentir a mitjan dels setanta i la natalitat va anar disminuint fins a la dècada de 1990. El 1997, però, la natalitat començà a recuperar-se a causa de la immigració estrangera. Catalunya ha passat d’una natalitat del 8,94 ‰ el 1996, a una de l’11,41 ‰ el 2004. Aquestes dades queden molt lluny, però, del 19,50 ‰ de 1975. El descens de la natalitat s’ha de relacionar amb els canvis socioculturals del darrer quart del segle XX. Actualment, a Catalunya les dones són mares majoritàriament a partir dels 30 anys. L ’ endarreriment progressiu del primer fill per part de les parelles catalanes està relacionat amb l’efectivitat dels mètodes anticonceptius, la dificultat d’accés a l’habitatge i una situació laboral estable, però també a un nivell d’estudis superior de la població femenina i la incorporació massiva de la dona al món laboral.

La mortalitat s’ha mantingut estable entre 1996 i l’any 2004. L’índex de mortalitat de l’any 1996 era 8,75 ‰, mentre que el 2004 era de 8,49 ‰. L’ índex de creixement natural de la població, és a dir, la diferència entre l’índex de natalitat i l’índex de mortalitat ha passat del 0,19 ‰ de 1996 al 2,92 ‰ del 2004. La distribució territorial La distribució de la població sobre el territori no és homogènia. La població catalana es concentra sobretot al litoral, al voltant de les grans àrees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicacions. Les comarques de la Catalunya interior i de muntanya estan menys poblades. L’any 2005, Catalunya tenia una densitat mitjana de 217,9 hab/km2. Les províncies més densament poblades eren les costaneres (Barcelona, Girona i Tarragona, per aquest ordre), mentre que Lleida era la menys densament poblada. Barcelona tenia 676,5 hab/km2 i Lleida 32,8 hab/km2. Les comarques de l’interior i de muntanya han anant perdent població com a conseqüència de l’èxode rural i de l’abandonament de les activitats econòmiques tradicionals, com l’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura. Contràriament, les zones més properes a la costa han incrementat i han diversificat la seva oferta d’ocupació, tant en el sector industrial com en el dels serveis, fet que ha comportant un increment de la població i de la densitat de població.

L’envelliment de la població catalana El descens de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida estan provocant, des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, un envelliment progressiu de la població catalana. La conseqüència directa és que cada cop hi ha més gent gran a Catalunya. L’any 2003, la població catalana de 60 anys i més representava un 21,6% del total de la població, mentre que la de menys de 20 no arribava al 19, 5 %. L’esperança de vida en néixer dels catalans se situa en els 80,1 anys de mitjana. De fet, es calcula que el 2015 el nombre d’habitants majors de 85 anys s’aproparà als 230.000, mentre que el 2002 la xifra era de 118.000. L’increment de gent gran genera noves necessitats i exigeix de l’administració nous serveis sanitaris i assistencials.

A FONS En els últims vint anys, però, l’arribada d’immigrants estrangers i una lleugera recuperació de la natalitat –imputable sobretot a la natalitat més alta de la població d’origen estranger– estan alentint el procés d’envelliment. Així, doncs, la tendència apunta cap a un augment de la població d’entre 0 i 15 anys, que podria passar d’1 a 1,4 milions entre el 2002 i el 2015. Doc. 19

219

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 220

Evolució de l’esperança de vida en néixer Anys de vida 87 86 85 84 83 82 81 80 79 78 Paquistan Resta Àsia 2,9 % 3,8 % Xina UE-15 4,3 % 12,5 % Resta Amèrica 19,0 %

77 76 2003

2005

2007

2009

2011

2013

HOMES

DONES

Hipòtesi baixa

Hipòtesi alta

2015

Any

Doc. 20 L’esperança de vida a Catalunya és una de les més altes d’Europa.

Perú 4,0 %

Equador 10,2 %

Marroc 27,1 %

Resta Àfrica 7,5 %

Doc. 21 Estrangers residents a Catalunya (2005) i el Raval de Barcelona.

La immigració

ACTIVITATS

Una de les característiques de la demografia catalana al llarg del segle XX ha estat la immigració. Fins als anys setanta, Catalunya es va nodrir d’immigrants procedents d’altres llocs de l’Estat espanyol, com ara Múrcia, Andalusia, Extremadura, Galícia, etc. A mitjan anys setanta, però, els fluxos migratoris procedents d’altres llocs de l’Estat es van interrompre. Des de la fi del segle passat, els fluxos migratoris s’han reactivat. Aquest cop els immigrants provenen majoritàriament de l’Àfrica, d’Amèrica llatina i de l’est d’Europa (doc. 21). Catalunya ha esdevingut una de les comunitats autònomes dins de l’Estat espanyol amb un percentatge més alt d’immigrants. Aquest fet és molt important ja que incideix directament en l’economia, i que té, al mateix temps, conseqüències socials i culturals. Amb dades de l’any 2005, a Catalunya hi havia un total de 603.636 de residents estrangers legalitzats. La província amb més immigrants era Barcelona, amb 410.739, seguida de Girona, Tarragona i Lleida. La comunitat d’immigrants més nombrosa era l’africana, amb un total de 209.049 immigrants, seguida de la llatinoamericana, amb 200.752. Per nacionalitats, les comunitats més nombroses eren la marroquina i l’equatoriana. Els marroquins representaven el 78,2% dels africans; i els equatorians el 30,79 dels llatinoamericans. Entre els europeus, els romanesos, amb 24.618 immigrants censats eren el grup més gran.

18. ● Comprèn els conceptes.

220

Resta Europa 8,6 %

• Quins factors expliquen el creixement de la població a Catalunya? • Per què és important la immigració? 19. ● Busca les idees principals. • Quins han estats els factors clau de la demografia catalana durant el segle XX? • La societat catalana és una societat envellida? Raona la resposta. 20. ● Interpreta el text. • Enumera les causes possibles que expliquen l’augment de l’esperança de vida a Catalunya. • Per què la major part d’immigrants es concentren a la província de Barcelona? 21. ●● Interpreta els documents. • Documents 19 i 20. Enumera els principals problemes als quals ha de fer front la gent gran. • Document 21. Quins són els reptes socials i culturals que planteja la immigració? 22. ●●● Reflexiona. • Amb quins problemes s’ha d’enfrontar una societat envellida?

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 221

Activitats Interpretar un mapa de coropletes de la població espanyola Els mapes de coropletes mostren la distribució d’un fenomen en un territori (un país, una comunitat autònoma, una província...). Cada valor numèric es representa amb un color. Com més fosc és un color, més alt és el valor.

BISCAIA GUIPÚSCOA CANTÀBRIA ÀLABA NAVARRA LLEÓ PALÈNCIA LA RIOJA OSCA BURGOS ZAMORA

ASTÚRIES

LA CORUNYA LUGO PONTEVEDRA OURENSE

VALLADOLID SEGÒVIA SALAMANCA

CASTELLÓ

CONCA

VALÈNCIA CIUDAD REAL

BADAJOZ

• Classifica les províncies espanyoles en: molt poblades, mitjanament poblades i poc poblades.

TARRAGONA TEROL

MADRID

TOLEDO

23. ●● Interpreta el mapa.

BARCELONA

SARAGOSSA

GUADALAJARA

ÀVILA

CÀCERES

• Quin territori representa? • Com es dóna la informació? Marca-ho. • Per a tot l’Estat. • Per a cada comunitat autònoma. • Per a cada província. • Què ens indica cada color?

SÒRIA

GIRONA LLEIDA

BALEARS

ALBACETE ALACANT

CÒRDOVA HUELVA

SEVILLA

JAÉN

MÚRCIA

GRANADA ALMERIA

MÀLAGA

OCEÀ

CADIS

ATLÀNTIC

CEUTA MELILLA

SANTA CRUZ DE TENERIFE

DENSITAT DE POBLACIÓ (en hab./km2) Menys de 20

LAS PALMAS

De 20 a 80 De 80 a 120 De 120 a 500

• Podries saber com es distribueix la població dins de cada província?

Més de 500

Interpretar un mapa d’isodenses d’Espanya Els mapes d’isodenses estan formats per zones que tenen la mateixa densitat de població.

la Corunya

Sant Santander Bilbao Sebastià

Lugo

Oviedo Vitòria

Lleó

Pontevedra

Palència

Ourense

Pamplona Osca

Logronyo

Burgos

Sòria

Zamora Valladolid Segòvia Salamanca

Saragossa

Guadalajara Terol

Àvila Càceres

Madrid Conca

Toledo

Barcelona

Tarragona

Castelló de la Plana

Palma

València

24. ●● Interpreta el mapa. Ciudad Real

Badajoz

• Quin territori representa? Quin tema? • On es concentra la població, a la costa o a l’interior? • Els dos arxipèlags, estan molt poblats o poc poblats? • El 75 % de la població espanyola viu en ciutats. Com es reflecteix aquest fet en el mapa? • Aquest mapa et permet saber com es distribueix la població dins de cada província? • Analitza el cas de la teva província.

Girona Lleida

Cada valor numèric es representa amb un color. Com més fosc és un color, més alt és el valor.

Albacete Alacant Múrcia

Còrdova Huelva

Jaén

Sevilla

Granada

mar

Mediterrani

Almeria Cadis

OCEÀ

Màlaga Ceuta

ATLÀNTIC OCEÀ

Santa Cruz de Tenerife

Melilla

ATLÀNTIC

Las Palmas de Gran Canaria

DENSITAT DE POBLACIÓ (en hab./km2) Menys de 30 De 30 a 100 De 100 a 500 Més de 500

221

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 222

Usar estadístiques per calcular dades i fer gràfics 25. ●● Recorda quina era la fórmula per calcular la densitat de població. Anota-la.

• Quin país estava més poblat el 1900? I el 2005? • Com han evolucionat tots dos països els darrers trenta anys?

26. ●● Copia la taula i completa-la amb les dades de l’annex. Població

Superfície

Densitat de població

Austràlia Singapur Canadà Espanya 27. ●● Elabora dos gràfics lineals a partir de les dades següents i respon les preguntes. Mèxic

Espanya

1900

13.600.000

18.616.630

1910

15.200.000

19.990.669

1920

14.300.000

21.388.551

1930

16.600.000

23.677.095

1940

19.700.000

26.014.278

1950

25.791.017

28.117.873

1960

34.923.129

30.582.936

1970

48.225.238

33.956.047

1981

66.800.000

37.742.561

1990

81.249.645

Data del cens o padró

1991

• Taxes de natalitat, mortalitat i mortalitat infantil. • Esperança de vida. 29. ●●● Analitza els gràfics que has elaborat i respon les preguntes. • Segons les dades, quins països classificaries com a desenvolupats i quins com a subdesenvolupats? Raona la resposta. 30. ●●● Elabora dos gràfics sectorials amb les dades següents i decideix quin país pateix envelliment demogràfic. Anys

Índia (%)

0-14 15-64 4 65 anys i més

31 64 5

39.433.942

1995

91.158.290

2000

97.483.412

2001 2005

28. ●●● Busca les dades a l’annex i elabora un gràfic de barres per cada una de les variables d’aquests deu països: Espanya, la Xina, Uganda, l’Equador, Austràlia, Suècia, els Estats Units, Rússia, Argentina i el Marroc.

40.460.055

41.116.842 103.263.388

44.108.530

Espanya (%) 14 69 17

Investigar la història demogràfica de la teva família En l’actualitat, les famílies que viuen a Espanya són menys nombroses que en el passat. Les taxes de natalitat i fecunditat han disminuït, a causa, entre altres coses, del progressiu envelliment de la població i de la incorporació de la dona en el mercat laboral, que ha repercutit en un endarreriment tant a l’hora de començar a viure en parella com a l’hora de tenir el primer fill.

31. ●●● Esbrina si els canvis assenyalats es reflecteixen també en la teva família. Pots seguir les pautes següents: • Recull informació. Nombre de germans

Edat en la qual van començar Edat en la qual va a viure en parella tenir el primer fill

Mare Madre Padre Pare Abuela Àvia materna materna Abuelo Avi matern materno Abuela Àvia paterna paterna Abuelo Avi patern paterno Bisabuelo Besavi 1 1 • Analitza la informació recollida. Examina les diferències entre les generacions de la teva família. • Fes un informe breu sobre l’evolució de la teva família.

222

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 223

Analitzar una fotografia de satèl·lit: el món de nit 32. ●● Observa la imatge. • Què creus que representen els punts? • A quin hemisferi hi ha més punts? • A quins continents? 33. ●● Compara la imatge amb el mapa de les pàgines 210 i 211. • Coincideixen els punts amb les zones més densament poblades de la Terra? • En quins casos sí que coincideixen? • En quins no? Com ho explicaries?

Muntatge d’una vista satèl·lit nocturna del món.

Analitzar règims demogràfics 34. ●● Selecciona les variables del quadre que usaries per estudiar cadascun dels problemes següents: • Evolució de la població en el futur. • Nivell sanitari. • Nivell econòmic.

Població total (habitants)

Bangla Desh

Espanya

142.000.000

44.000.000

Creixement demogràfic (%)

1,9

0,1

Població de 65 o més anys (%)

3,5

16,7

Població menor de 15 anys (%)

15,2

Població urbana (%)

Nombre mitjà de fills per dona

3,1

1,3

Natalitat (‰)

Mortalitat (‰)

Mortalitat infantil (‰)

3,9

Esperança de vida en néixer (anys)

Edat mitjana (anys)

Ingressos mitjans per habitant (dòlars)

2.000

25.000

Població que viu amb menys de 2 $ al dia (%)

Despesa per habitant en salut (dòlars)

1.950

Metges per 1.000 habitants

0,2

3,4

Població sense accés a aigua potable (%)

Consum d’energia per càpita (equival a kg de petroli)

155

3.215

Taxa d’alfabetització (%)

Telèfons mòbils

• Com són la natalitat i la fecunditat, altes o baixes? Com és la mortalitat? I la mortalitat infantil? • Per tant, la població creixerà en el futur? Quant: molt poc, una mica, molt?

• Nivell educatiu.

Variable

35. ●●● Elabora una fitxa per a cada país, i anota-hi les qüestions següents:

2.700.000

39.000.000

Usuaris d’Internet

300.000

17.200.000

Carreteres pavimentades (km)

22.800

660.000 (12.000 de vies ràpides)

Font: OMS, Banc Mundial, UNFPA, Fons de Població de les Nacions Unides

• Tenint en compte la natalitat i la fecunditat, com evolucionarà la població jove, augmentarà, seguirà igual, descendirà? • Quin percentatge de la població és vella? • Tenint en compte la mortalitat i l’esperança de vida, com evolucionarà la població vella? 36. ●● Analitza les dades que has recollit i selecciona els principals problemes demogràfics als quals s’enfronten aquests països. • L’elevat creixement de la població. • El creixement lent de la població. • L’excés de població jove. • Envelliment de la població. 37. ●● Quin tipus de política demogràfica hauria de dur a terme cada país? Proposa mesures. 38. ●● Creus que l’evolució de la població en aquests països és un obstacle o un al·licient per al creixement econòmic futur?

223

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 224

U N I TAT

Una població diversa

1. Les societats segons l’estructura econòmica i social

Els grups humans tenen diferents nivells de desenvolupament econòmic i també diferents maneres de viure. Podem distingir-ne tres grans tipus: les societats rurals, les industrials i les postindustrials (doc. 4). Les societats rurals En les societats rurals, l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels recursos minerals i energètics són la base de l’economia. En alguns països, més de la meitat de la població es dedica a aquestes activitats. La majoria duu a terme les feines del camp amb eines molt rudimentàries fet que motiva que la producció sigui molt baixa (doc. 1).

Doc. 1 Recol·lecció d’arròs a Zanzíbar (Tanzània).

La indústria no és gaire important i està poc modernitzada. Solen ser indústries dedicades a sectors tradicionals, com el tèxtil, o que necessiten mà d’obra barata. El sector de serveis pot ocupar gran part de la població, però són activitats tradicionals, com el petit comerç. La major part de la població continua vivint al camp, en petits llogarets. Als llogarets es mantenen molt forts els llaços entre els membres de la comunitat i les tradicions del grup, de manera que es tracta d’una societat molt estable. Les societats rurals continuen sent importants als països amb un nivell de desenvolupament baix de l’Àfrica, l’Àsia i Iberoamèrica.

Doc. 2 Fàbrica d’automòbils a Varsòvia (Polònia).

Les societats industrials En les societats industrials, més d’un terç de la població activa treballa en la indústria. Els sectors tradicionals (siderúrgia, tèxtil, química) continuen sent els que tenen més importància i les fàbriques estan poc modernitzades (doc. 2). L’agricultura i la ramaderia hi tenen un pes escàs, mentre que el sector de serveis és fort, sobretot en el cas dels transports, les comunicacions i el comerç. La majoria de la població viu en ciutats, i el camp es va despoblant. Podem trobar societats industrials a l’est i al centre d’Europa i als països d’industrialització recent (Mèxic, el Brasil, països del sud-est asiàtic…).

224

Doc. 3 Àrea comercial i de lleure a Sydney (Austràlia).

830900 _ 0206-0247.qxd

cerc

le p olar

2/1/08

àrti

14:13

Página 225

tròpic de Cànce r

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC

equador

meridià de Greenwich

OCEÀ ÍNDIC tròpic de Capricorn

Societats rurals Societats industrials Societats postindustrials Sense dades

àrtic c er cle pol ar ant

Doc. 4 Societats rurals, industrials i postindustrials.

ACTIVITATS

Les societats postindustrials En les societats postindustrials, els serveis ocupen més del 60% de la població (doc. 3). Aquests serveis són molt variats i d’alt nivell (serveis financers, serveis a empreses, serveis informàtics). Aquestes activitats són el motor de la modernització i el creixement econòmics. La indústria ocupa menys del 30 % dels habitants. Les activitats industrials tradicionals estan perdent pes i cada vegada tenen més força les indústries relacionades amb les noves tecnologies. L’ agricultura i la ramaderia representen sempre menys del 10 % de la població activa, i en la majoria de casos no arriba ni al 5 %. Ara bé, l’ús de màquines i altres avenços tecnològics fan que la producció continuï augmentant, malgrat que la mà d’obra sigui escassa. Són societats urbanes en les quals s’ha completat el procés d’emigració dels pagesos a les ciutats. Els darrers temps s’està produint el fenomen invers: una part de la població urbana abandona els centres de les ciutats i tria viure a llocs on l’habitatge és més assequible i on hi ha més qualitat mediambiental. Les societats postindustrials són les pròpies dels països més desenvolupats: els Estats Units, el Canadà, els països occidentals de la Unió Europea, el Japó, Austràlia...

1. ● Comprèn els conceptes. • Com classificaries la societat catalana: rural, industrial o postindustrial? Per què? 2. ● Busca les idees principals. • Descriu en un paràgraf cadascun dels tipus de societat que has estudiat. Inclou-hi aquestes dades: activitat econòmica principal i grau de modernització. 3. ●●Interpreta els documents. • Documents 1-3. Quina societat representa cada fotografia? Destaca els trets que et permeten classificar-les d’aquesta manera. • Document 4. Quins tipus de societats predominen a Europa? I a l’Àfrica? 4. ●●● Reflexiona. • Dins d’un país rural, hi pot haver enclavaments modernitzats? • Quin futur creus que els espera, a les societats rurals?

225

830900 _ 0206-0247.qxd

cer

cle

pol

ar à rti

2/1/08

14:13

Página 226

OCEÀ

GLACIAL

ÀRTIC

CIVILITZACIÓ ESLAVA

CIVILITZACIÓ

OCCIDENTAL CIVILITZACIÓ XINESA

tròpic de Cànce r

CIVILITZACIÓ DE L’ÀFRICA NEGRA

CIÓ ZA A AN IC

tròpic de Capricorn

PACÍFIC

CIVILITZACIÓ HINDÚ

ATLÀNTIC

C M

PACÍFIC

equador

OCEÀ

CIVILITZACIÓ ISLÀMICA

meridià de Greenwich

O C EÀ

OCEÀ

CIVILITZACIÓ JAPONESA

Insulíndia

OCEÀ ÍNDIC CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL

Doc. 5 Les grans civilitzacions del món.

2. La diversitat cultural de les persones

Les civilitzacions són les grans àrees culturals de la Terra. Les persones que formen part d’una civilització tenen una concepció pròpia del món i comparteixen uns senyals d’identitat, com ara la llengua, la religió, els costums, la mentalitat, les tècniques, el sistema de govern, etc. Avui dia en el món es diferencien diverses grans civilitzacions, com ara l’occidental, l’eslava, la xinesa, l’eslava i la islàmica. Europa forma part de la civilització occidental (doc. 5). Dins de cada civilització es distingeixen una multitud d’unitats que s’anomenen cultures. Així, en la civilització occidental trobem les cultures anglosaxona, escandinava, mediterrània, etc. Dins de cadascuna de les cultures es podrien fer altres distincions. Cada cultura es localitza en un espai, que pot comprendre diversos països. I dins d’un país hi poden haver diferents regions culturals. No hi ha civilitzacions ni cultures superiors o inferiors. En el món hi ha moltes cultures diferents que aporten diversitat i riquesa.

226

3. Els grans reptes culturals d’avui En el món actual, a causa del procés de globalització, els contactes entre les diferents cultures s’han intensificat; per això la convivència cultural és un dels grans reptes del nostre temps i un motiu creixent de preocupació. La convivència entre majories i minories culturals Dins d’un mateix país conviuen dues cultures o més. En general, hi ha una cultura majoritària, que predomina sobre les minoritàries. Per exemple, als Estats Units la cultura majoritària és l’anglosaxona, que conviu amb les minories hispana, xinesa i negra. La situació ideal és que entre les diferents cultures que conviuen en un mateix espai hi hagi una relació de respecte. Però de vegades les persones són marginades per la cultura a la qual pertanyen. Generalment, la cultura majoritària és la que sol imposar-se sobre les altres. Però també pot passar el contrari. Per exemple, en alguns països de l’Amèrica Llatina la població indígena majoritària ha estat discriminada per la minoria occidental.

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 227

La desaparició de cultures

DRETS HUMANS

La cultura occidental, sobretot la dels Estats Units, s’ha estès per tot el món. Els mitjans de comunicació familiaritzen totes les persones del món amb la manera de viure dels Estats Units, amb els seus gustos, música, idioma..., i acaben integrant en la seva vida algun d’aquests aspectes. Conèixer i aportar trets d’altres cultures pot ser enriquidor. Les cultures no són estàtiques, sinó que evolucionen amb la incorporació de les aportacions d’altres cultures. El problema sorgeix quan se’n substitueix una per una altra i desapareixen cultures, ja que això empobreix el planeta (doc. 6). Els contactes entre diferents cultures solen ser pacífics, a través de les migracions, els mitjans de comunicació, el turisme, els negocis, etc. Però també han estat freqüents en la història els contactes violents entre cultures diferents, quan un poble en conquereix un altre i li imposa la seva. Els fonamentalismes Els fonamentalismes són moviments religiosos que apliquen el contingut dels llibres sagrats per regular la vida d’una societat. Per als fonamentalistes només hi ha una veritat, la dels textos sagrats, i això els sol conduir a ser intolerants amb qui no comparteix la seva visió, però no necessàriament violents. Normalment, els moviments fonamentalistes rebutgen alguns elements del món modern, com ara la igualtat entre homes i dones, o el fet que les lleis no es basin en la religió. Encara que el fonamentalisme islàmic és el més conegut i estès, hi ha fonamentalistes dins les tres grans religions monoteistes: el cristianisme, l’islam i el judaisme i també en alguna politeista com l’hinduisme.

Doc. 6 Boiximans.

Cultures indígenes amenaçades Les poblacions autòctones compten amb uns 300 milions de persones a tot el món, i es divideixen en més de 5.000 cultures diferents. Els darrers anys s’han multiplicat els moviments internacionals que defensen els drets dels pobles indígenes. Molts grups estan amenaçats per interessos econòmics. Aquest és el cas, per exemple, dels boiximans, una de les cultures més antigues. Relegats avui dia al desert del Kalahari, el govern de Botswana pretén expulsar-los de les seves terres per fomentar-hi el turisme i l’extracció de diamants. El Parlament suec va concedir el premi Nobel alternatiu 2005 a l’organització boiximana First People of the Kalahari per la tasca de resistència contra l’expulsió de les seves terres.

ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Explica la diferència entre civilització i cultura. • Què és una cultura majoritària? I una minoria cultural? • Tota persona religiosa és fonamentalista? 6. ●● Interpreta els documents. • Document 5. a) Quines civilitzacions es distingeixen avui dia?

b) Esmenta les regions per les quals s’estén cada civilització? 7. ●●● Reflexiona. • Posa exemples d’actualitat relacionats amb els principals problemes culturals del nostre temps. • Quins trets compartim les persones de la civilització occidental?

227

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 228

4. Les llengües del món La llengua és un tret distintiu d’una societat i serveix d’element d’unió entre les persones que la parlen, ja que els permet comunicar-se entre si. En el món hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües diferents (doc. 8). Només a l’Àfrica se’n parlen unes 1.000 de diferents. Ara bé, no totes les llengües tenen el mateix pes. • El 96% de la població únicament utilitza el 4% d’aquestes llengües. • Més de la meitat de les persones s’expressen en les deu llengües més parlades. • A Internet, el 90% de les llengües no s’utilitzen. El predomini de la llengua anglesa a la xarxa és aclaparador: tres de cada quatre pàgines estan escrites en anglès, tot i que per a la meitat dels usuaris de la xarxa l’anglès no és la llengua materna. De vegades, l’àrea on es parla una llengua coincideix amb un estat. Però és normal que un idioma es parli en diversos països i també que dins d’un mateix país convisquin llengües diferents (docs. 8 i 9). Per exemple, el castellà és l’idioma oficial de 21 països, i a l’Estat espanyol també es parlen altres llengües.

Les deu llengües més parlades del món (en milions de parlants) 1.300 1.200

Xinès mandarí 1.211

1.100 1.000 900 800

Àrab clàssic (i dialectes) 211

700 600

Anglès 445

500 400

Hindi 366

Castellà 340 Bengalí Portuguès Rus 207 176 167

300 200 100

Japonès 125 Alemany 100

0 Font: Human Geography. Culture, Society and Space. Ed. Wiley

Doc. 7 Les deu llengües més parlades del món.

Països amb més llengües (en nombre de llengües)

Papua900 Nova Guinea

832 800

Indonèsia 731

700 600

Nigèria 515

500

Índia 400

400

Mèxic 295

300

Camerun 286

Austràlia 268

Brasil 234

200 100 0

Doc. 8 Els països amb un nombre més alt de llengües.

Llengües dominants i llengües en perill Les llengües amb un nombre més alt de parlants són el xinès (més de 1.200 milions de persones), l’anglès (uns 445 milions), el hindi (prop de 366 milions) i el castellà o espanyol (uns 340 milions) (doc. 7). Ara bé, la importància d’una llengua no es basa només en el nombre de persones que la parlen. L’anglès és la llengua internacional dels nostres dies, ja que és el vehicle de comunicació que utilitzem per comunicar-nos en els àmbits polítics, econòmics i científics. Per això és la llengua que aprenen més persones en el món. El castellà s’està convertint en la segona llengua més demanada en l’aprenentatge de segones llengües. La tendència a la uniformització cultural amenaça la pervivència de les llengües més minoritàries. L’ONU ha advertit que la meitat de les llengües que es parlen avui dia a la Terra podrien desaparèixer al llarg del segle XXI.

228

ACTIVITATS 8. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Quines són les llengües més parlades del món? Totes es poden considerar llengües internacionals? Per què? • Document 8. Quina mida tenen aquests països? Com aconsegueixen fer-se entendre els seus habitants? 9. ●●● Reflexiona. • Creus que és important parlar altres llengües a més de la pròpia? Per què? • Creus que la teva llengua materna té un futur com a llengua internacional? Justifica la teva opinió. • Què és una llengua: una part del patrimoni cultural, un instrument de comunicació o totes dues coses?

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 229

El castellà va néixer a Castella durant l’edat mitjana. També és conegut amb el nom d’espanyol.

L’anglès és un idioma originari del nord d’Europa (el que avui és Alemanya i Dinamarca), que es va desenvolupar a Anglaterra i que després es va difondre a moltes de les seves antigues colònies. És el segon idioma del món en nombre de parlants que el tenen com a llengua materna, i és el més demanat com a segona llengua.

Amb més de 300 milions de parlants a tot el món, sobretot a l’Estat espanyol i Iberoamèrica, és la quarta més parlada del món com a llengua materna, i la segona més demanada com a llengua d’ensenyament no materna.

cer

cle

pol

àrt

La importància cultural, econòmica, militar, política i científica del Regne Unit i els Estats Units durant els dos darrers segles ha donat a la llengua anglesa el preeminent estatus de llengua internacional. El coneixement de l’idioma anglès és pràcticament un requisit per treballar en les institucions acadèmiques internacionals, per exemple. També és essencial per accedir a bona part de la informació que circula per Internet.

OCE À GLAC IAL ÀRTIC ic

OCEÀ OCEÀ tròpic de Cànce r

PACÍFIC

ATLÀNTIC

OCEÀ PACÍFIC equador

OCEÀ meridià de Greenwich

ÍNDIC

tròpic de Capricorn

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES Afroasiàtica

Dravídica

Japonesa i coreana

Nigerokurdufaniana

Sinotibetana Sudanesa Uràlica

Altaica

Ameríndia

Khoisànida

Indopacífica i australiana

Austroasiàtica

Indoeuropea

Austronèsica

Niloticosahariana

Altres

Font: Human Geography. Culture, Society and Space. Ed. Wiley i Diccionari de lingüística (dir. Jesús Tuson). Ed. Vox

Doc. 9 Les principals famílies lingüístiques.

El xinès és l’idioma que té el nombre més alt de parlants del món: més de mil milions de persones. És l’idioma oficial a la Xina, Taiwan i Singapur, i també es parla a Indonèsia i Malàisia.

El hindi és un dels quinze idiomes oficials de l’Índia. El parlen més de 300 milions de persones, la majoria en aquest país, però també a Bangla Desh, la República Sud-africana, les illes Maurici, etc.

L’àrab és la cinquena llengua més parlada del món, amb més de 200 milions de parlants. És l’idioma oficial en més de vint països, la majoria situats al nord de l’Àfrica i a l’Orient Mitjà.

229

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 230

5. Les religions del món La religió és el conjunt de creences i de pràctiques que es relacionen amb el que un conjunt de persones consideren diví o sagrat. La religió influeix en la manera de viure de les societats, ja que directament o indirectament en condiciona els valors, la manera d’organitzar la família, els hàbits alimentaris, les festes, l’arquitectura, etc. Per això, les religions constitueixen un senyal d’identitat cultural. Les religions principals Els nostres avantpassats prehistòrics ja tenien creences religioses. Les primeres religions eres animistes, és a dir, adoraven les forces de la naturalesa. Les religions animistes continuen tenint gran importància en àrees extenses de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud, i en alguns punts d’Austràlia i el sud-est asiàtic, moltes vegades barrejades amb altres religions com la catòlica. Les religions amb un nombre més alt de practicants i que tenen més extensió geogràfica són el cristianisme, l’islam, l’hinduisme i el budisme (doc. 10): • • • •

El cristianisme té més de 1.500 milions de fidels. L’islam té més de 1.150 milions de creients. L’hinduisme té més de 750 milions de practicants. El budisme té prop de 350 milions de seguidors.

Altres religions importants són el sintoisme, que només es practica al Japó; les religions xineses (confucianisme i taoisme), que es localitzen en una gran zona de la Xina i Corea i que rebrota amb força en l’actualitat; i el judaisme, que es practica a Israel i en petites comunitats disperses al nord i l’est de l’Àfrica, Amèrica i Europa (doc. 11). També cal tenir en compte que moltes persones no creuen en cap religió. Aquest grup és especialment nombrós a Europa i en certes zones de l’Àsia. Els conflictes religiosos Les religions s’expandeixen des de les àrees on es van originar. Per això, és habitual que en un mateix territori convisquin persones de religions diferents. Aquesta convivència ha estat pacífica en general, però al llarg de la història també ha estat font de conflictes, i fins i tot ho és de vegades en l’actualitat. Moltes persones han estat perseguides i expulsades del seu país per les seves idees religioses. D’altra banda, en molts estats hi ha una religió oficial i les persones no tenen llibertat per practicar-ne d’altres, almenys de manera pública.

230

Religions amb més fidels (en milions de creients) 1.600

Cristianisme 1.523,8

1.400

Islam 1.156,7

1.200 1.000

Hinduisme 757,3

800 600

Budisme 347,3

400

Religions xineses 262,9

200 0

Doc. 10 Les religions amb el nombre més alt de fidels al món.

ACTIVITATS 10. ●● Interpreta els documents. • Documents 10 i 11. Completa el quadre. Història

Nre. de Creen- Localitfidels ces zació

Cristianisme Islam Hinduisme Budisme 11. ●●● Reflexiona. • Per què creus que de vegades la religió és una font de conflictes? • Què opines dels estats que prohibeixen la pràctica d’alguna religió? • Els governs han de tenir en compte la religió majoritària quan elaboren les lleis? 12. ●●● Cerca informació a Internet sobre religions. • Esbrina en què consisteixen les diferències entre sunnites i xiïtes, i entre protestants, ortodoxos i catòlics. • Tria una altra religió que no s’hagi analitzat en el document 11 i escriu un text breu en què hi expliquis la història, els pilars principals, el nombre de practicants que té en l’actualitat i els llocs on té més importància.

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 231

El cristianisme és una religió monoteista, és a dir, que defensa l’existència d’un únic déu. Va ser fundat per Jesucrist a Palestina en el segle I i el seu llibre sagrat és la Bíblia. És la religió més difosa a tot el món, i la majoritària a Europa, Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Es divideix fonamentalment en tres branques: catolicisme, protestantisme i ortodòxia.

L’islam és una religió monoteista. Va ser fundat per Mahoma a Aràbia en el segle VII. El seu llibre sagrat és l’Alcorà, que va ser revelat a Mahoma per Al·là, que és el nom que donen els musulmans a Déu. Es practica sobretot al nord de l’Àfrica, el sud-oest de l’Àsia i a Indonèsia. Els musulmans practiquen l’oració, el dejuni al mes del ramadà i l’almoina, i han de pelegrinar a la Meca almenys una vegada a la vida. L’islam es divideix en dues branques: la sunnita, que és la majoritària, i la xiïta.

OCE À GLACIAL ÀRTIC

RELIGIONS PRINCIPALS Cristianisme Cristiana catòlica Cristiana ortodoxa Cristiana protestant

Islam OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ ATLÀNTIC

tròpic de Cànce r

Islàmica sunnita Islàmica xiïta

Grans religions orientals equador

Budisme meridià de Greenwich

OCEÀ PACÍFIC tròpic de Capricorn

EÀ

GLA

CIAL

OCEÀ ÍNDIC

Hinduisme Sintoisme

Altres religions Religions tradicionals i animistes Religions xineses Judaisme

ANTÀRTIC

Font: Human Geography. Culture, Society and Space. Ed. Wiley

Doc. 11 Distribució de les grans religions en el món. L’hinduisme és una religió politeista que va sorgir a l’Índia en el segon mil·lenni abans de Crist.

El budisme és una doctrina fundada per Buda a l’Índia cap al 500 aC.

L’hinduisme es concentra principalment al seu lloc d’origen, l’Índia, i als països veïns.

Actualment es practica sobretot al sud-est asiàtic.

Els seus fidels creuen en la reencarnació. És a dir, creuen que quan una persona mor, la seva ànima es reencarna en un altre cos, humà, animal o vegetal. Aquest procés pot durar milers d’anys. Els hindús aspiren a abandonar el cicle de reencarnacions i assolir la immortalitat, és a dir, l’estat ideal que només es pot assolir a través de la renúncia, l’abstinència i la contemplació.

Els seus seguidors també creuen en la reencarnació. L’alliberament consisteix en l’èxtasi perfecte o nirvana.

231

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 232

Activitats Resumir la unitat en quadres i esquemes 13. ●● Completa el quadre. Societat rural

Societat industrial

Societat postindustrial

Sector predominant Agricultura i ramaderia Indústria Serveis On viu la població Localització 14. ●● Completa l’esquema. LES CIVILITZACIONS Definició

Quines són

Trets principals que les identifiquen

Problemes actuals que s’hi relacionen

Analitzar un cas: els indígenes de Guatemala 15. ●● Llegeix el text i respon les preguntes.

A Guatemala, els pobles maia, garífuna i xinca constitueixen més de la meitat de la població, però viuen en una situació deplorable des de fa segles. Les classes governants van prohibir als indígenes que parlessin les seves llengües, els van arrabassar les terres i els van sotmetre a tota mena d’exclusions. Com a resultat, avui dia el 80 % dels indígenes és pobre; d’aquests, el 40 % viu en la pobresa extrema i el 67 % dels infants pateix desnutrició crònica.

• Quin problema planteja? • Els indígenes són la majoria o la minoria de la població? • Et sembla estrany que tot i això, siguin ells els marginats? Com creus que és possible? Rigoberta Menchú. És una de les representants més importants en la lluita pels drets indígenes. Va denunciar davant de la comunitat internacional les atrocitats comeses al seu país. El 1992 va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau.

El rebuig a la població indígena es va posar de manifest una vegada més durant la llarga guerra civil que va arrasar aquest país al final del segle XX i en la qual van morir unes 200.000 persones. El 80 % de les víctimes mortals van ser indígenes maies, que foren massacrats cruelment. Molts altres van patir tortures i violacions sistemàtiques dels seus drets, tot i que van aconseguir sobreviure. Els responsables d’aquest genocidi no han estat castigats.

232

• Què opines de la situació dels indígenes de Guatemala? • Coneixes altres casos semblants al nostre país o en altres països del món? 16. ●●● Cerca a Internet la Declaració de Kimberley, feta a la Cimera Internacional dels Pobles Indígenes l’agost del 2002. Llegeix-la i respon. • Quines són les reclamacions principals de la població indígena? Et semblen justes? • Creus que afavoriran el seu desenvolupament econòmic? I la preservació de la seva cultura? • Per què critiquen la globalització econòmica actual?

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 233

Analitzar un cas: els fonamentalismes El fonamentalisme islàmic El fonamentalisme islàmic es presenta com l’executor de l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. Memoritzat i copiat escrupolosament des de la infància, l’Alcorà és el primer llibre de lectura, l’únic codi i la regla de vida. Als països on s’han implantat governs fonamentalistes, com l’Aràbia Saudita i l’Iran, l’islam és l’única religió que es pot professar en públic, els càrrecs religiosos intervenen en el govern i l’Alcorà, interpretat de manera conservadora, és la font de les lleis. En aquests països se segueix la llei xaria, que té en compte un seguit d’ofenses greus contra l’Alcorà, anomenades hadd, que són severament castigades. Entre aquests crims hi ha l’adulteri, que és penat amb la lapidació (matar a pedrades); les relacions homosexuals, que es poden sentenciar amb la decapitació (tallar el cap); beure alcohol, castigat amb la flagel·lació i les fuetades en públic, i el robatori, un delicte que es rescabala amb l’amputació d’una mà al lladre.

El fonamentalisme cristià: els amish Els amish conformen un moviment religiós no violent format per cristians protestants. El moviment va ser fundat pel suís Jacob Amman al final del segle XVII com a reacció al que ell considerava una relaxació moral de la seva Església. En el segle XVIII, molts amish van emigrar als Estats Units, on viuen en comunitats molt peculiars, amb un estil de vida tradicional, d’esquena a la modernitat i al que passa fora del seu entorn. Les normes que regeixen cada comunitat varien d’unes a d’altres. Així, el que en una comunitat està prohibit pot estar permès en una altra. Però, en general, totes rebutgen els avenços tecnològics i el progrés social. La majoria també rebutja les ajudes i els serveis socials de l’estat. La seva manera de viure xoca en alguns aspectes amb les lleis nord-americanes, sobretot pel que fa a l’educació i el treball infantil. Els nens i les nenes amish es formen en escoles pròpies, que abandonen després de la instrucció elemental per començar a treballar en la comunitat. 17. ●● Reflexiona. • Tota la població d’un estat té les mateixes creences religioses?

• Què és la xaria? Què n’opines?

• Si es prenen els llibres sagrats com a base de les lleis, què passarà amb les persones que no professen aquesta religió?

• Creus que la comunitat internacional ha de forçar els governs a posar fi a la xaria?

• Que et sembla que passa quan els llibres sagrats són la base de l’organització política i social? Per què?

• Està implantada a tots els països musulmans?

• Els amish no compleixen algunes lleis educatives i laborals dels Estats Untis per motius religiosos. Creus que és justificable?

233

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 234

U N I TAT

La diversitat dins de cada societat

1. Les persones s’agrupen en societats Des dels orígens, els éssers humans s’han agrupat per cooperar els uns amb els altres, protegir-se i millorar la qualitat de vida. Aquestes agrupacions voluntàries formen una societat. Les primeres formes d’agrupació van ser els clans i les tribus, que eren grups familiars de mida petita. Posteriorment es van formar agrupacions més grans i més complexes (pobles, ciutats, estats, imperis, etc.). Les societats tenen una organització. Disposen d’un sistema econòmic l’objectiu del qual és satisfer les necessitats de la població, amb un sistema polític que garanteixi el govern, l’ordre i la seguretat, i unes lleis que regulin la convivència. Generalment, els membres d’una societat comparteixen trets culturals (llengua, costums, mentalitats, etc.).

GLOSSARI Ètnia. Grup humà amb característiques comunes, tant racials com culturals (llengua, creences...). Estratificació social. Divisió de la societat en grups socials organitzats de manera jeràrquica.

DRETS HUMANS

Les castes

2. La diversitat de grups socials

Antigament, la societat de l’Índia s’organitzava en castes. Segons la família on naixia un persona, pertanyia a una casta determinada, i aquesta situació no podia canviar al llarg de la vida.

Les persones que formen una societat no són iguals. A totes les societats hi ha diferències entre els membres en funció de la riquesa econòmica, el poder polític, les capacitats individuals, la formació i la cultura, la professió, la llengua, l’edat, el sexe, l’origen, l’ètnia*, les creences, etc. Aquestes diferències solen originar l’aparició d’associacions en les quals s’uneixen els que comparteixen uns objectius i uns interessos determinats, per exemple els partits polítics, els sindicats, els clubs esportius, les associacions de veïns i les organitzacions no governamentals (ONG).

L’origen de les castes es remunta a més de 3.000 anys. Les castes originals eren quatre, de més a menys poder: la dels bramans o sacerdots, la dels ksatriya o guerrers i nobles; la dels vaishya, artesans i comerciants, i la dels shudra, pagesos, obrers i artesans que servien els altres. Els exclosos eren els pàries o intocables, que duien a terme les tasques considerades degradants.

3. Les societats tenen una estructura

El 1950 el govern indi va prohibir el sistema de castes, però en la realitat continuen existint. Hi ha poca gent que es casi amb persones d’una casta inferior a la pròpia, i els intocables (actualment anomenats dàlits) continuen sent discriminats.

En cada societat es distingeixen estrats socials que s’organitzen segons una jerarquia. No hi ha societats sense jerarquies. Les formes d’estratificació social* varien segons els llocs, i han canviat amb el pas del temps. Per exemple: • En l’edat mitjana i en l’edat moderna les societats s’organitzaven en estaments determinats pel naixement: la noblesa i el clergat posseïen el poder i la terra, i els pagesos i els artesans en depenien. • En l’edat contemporània va sorgir la societat capitalista, que és la societat en què vivim. En aquesta societat la població es divideix segons la riquesa. Així, es distingeixen cinc classes socials: alta, mitjana alta, mitjana, mitjana baixa i baixa.

234

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 235

L’estructura de la societat espanyola Doc. 1 Edat. Avui dia, 17 de cada 100 persones que viuen a Espanya superen els 64 anys. El 1950 només eren 7 de cada 100.

A FONS

16,6%

Doc. 2 Sexe. Hi ha unes 600.000 dones més que homes. En el tram d’edat de joves hi ha més homes que dones, i en el tram dels més grans, més dones que homes.

Estructura per sexes

Estructura per edats

14,3% De 0 a 14 anys

69,1%

49,4% 50,6%

De 15 a 64 anys Homes

65 anys i més

Dones

Doc. 4 Religió. La majoria de la població es considera catòlica. De les altres religions destaquen els musulmans i els protestants. Gairebé el 20 % de la població no és creient de cap religió.

Doc. 3 Llengües. A l’Estat espanyol es parla majoritàriament el castellà però hi ha tres llengües més que superen el milió de parlants: el català (prop de 8 milions), el gallec (cap a 3 milions) i el basc (1 milió).

Doc. 5 Classe social. La majoria de la població pertany a les classes mitjanes.

Adscripció ideològica 7,9%

1,6%

Estatus socioeconòmic

Dreta

10,4%

Centredreta Centre

12% 15%

33,9%

19,2% 20,2%

7,2%

Centreesquerra

29,8% 31,2%

Esquerra No ho sap No contesta

11,7%

Classe alta/mitjana-alta

Obrers qualificats (classe mitjana-baixa)

Noves classes mitjanes Velles classes mitjanes

Obrers no qualificats (classe baixa)

Doc. 6 Ideologia. La majoria de la població es defineix com de centre, amb una tendència cap a l’esquerra, tot i que sense arribar a posicions extremistes.

Adscripció religiosa 2,2%

5,9% 2,1% Catòlic

13,4% Creient d’una altra religió No creient

76,4%

Ateu No contesta

Font: Barómetro del CIS, octubre 2006

Doc. 7 Tecnologia. Només el 35 % de les llars estan connectades a Internet. Llars amb accés a Internet (%) 50,4 46,6 46,1 43,1 42,6 42,1 41,7 40,5 40,5 37,8 34,6 34,1 33,5 31,7 30,8 29,6

C. de Madrid Catalunya País Basc Cantàbria Illes Balears C. F. de Navarra Canàries Aragó P. d’Astúries la Rioja Castella i Lleó R. de Múrcia C. Valenciana Andalusia Castella-la Manxa Galícia Extremadura

23,8 0

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • • • •

Què és un estrat social? I una associació? A quina s’hi pertany de manera voluntària? A quina hi pertanyem a causa de la nostra situació, encara que no vulguem?

2. ● Busca les idees principals. • Quin tipus de diferències poden ser rellevants en una societat?

• Com s’anomena el tipus de societat en la qual vivim? Com s’estructura? 3. ●● Interpreta els documents. • Documents 1-7. a) Descriu com és la societat espanyola. b) Quins altres trets hauries inclòs en l’estudi? Cerca aquestes dades a Internet. Trobaràs molta informació a www.cis.es.

235

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 236

4. Les societats canvien Totes les societats es transformen amb el pas del temps. Quan els canvis són graduals, les persones rarament noten les transformacions. És normal que en una societat convisquin elements antics amb altres de més innovadors. El canvi individual Avui dia, la situació d’una persona pot variar en gran manera encara que la societat en conjunt canviï poc. Per exemple, una persona pot néixer en una família de classe baixa, però passar a formar part de la classe alta gràcies a l’èxit en els estudis o en la feina, si li aporten grans ingressos; i a l’inrevés, una persona de classe alta pot descendir socialment si perd la seva fortuna personal. Segons la facilitat o la dificultat que les persones tenen per canviar d’estrat social distingim dos tipus de societats. En les societats estàtiques o tancades les persones canvien amb dificultat, perquè es pertany a un grup per naixement i això no es pot modificar. En les societats dinàmiques o obertes la posició d’una persona pot canviar amb facilitat, normalment segons la riquesa i l’educació. La nostra societat, que és demodràtica i capitalista, es basa teòricament en la igualtat de les persones i la valoració del mèrit personal, i per això les possibilitats de canvi personal augmenten. Tanmateix, la família en què una persona neix i l’entorn on es cria marquen en gran manera l’educació i la riquesa, i, amb això, les seves possibilitats de millora social.

SABIES QUE... En el món empresarial hi ha molts exemples de personatges que, partint de zero, aconsegueixen desenvolupar models de negocis amb els quals obtenen èxit. Un exemple és el gallec Amancio Ortega (fundador i propietari de Zara). Va començar treballant de grum. Després va muntar un negoci de confecció que actualment és una de les multinacionals més grans del món del tèxtil. El 2006 ocupava el lloc 23 de la llista dels més rics del món (Llista Forbes). J. K. Rowling, creadora de Harry Potter, no tan sols ha obtingut una gran fortuna amb els seus llibres, sinó que ha aconseguit un gran nombre de premis i guardons.

Doc. 8 J. K. Rowling rep el premi Príncep d’Astúries el 2003.

El canvi massiu: les revolucions De vegades, els canvis socials tenen una gran magnitud o es produeixen en un curt període de temps. Quan els canvis afecten l’estructura de tota la societat, diem que s’ha produït una revolució social. En la història s’han donat dues grans revolucions socials: • La revolució neolítica del novè mil·lenni aC. Va significar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, i amb això, la de nous grups socials. Es va propiciar una especialització del treball més àmplia i van sorgir les primeres ciutats. • Les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. Van posar fi a la societat estamental i es va proclamar la igualtat davant la llei de tots els ciutadans. Les persones van passar a diferenciar-se pel nivell de riquesa i instrucció. En l’actualitat, molts científics defensen que estem vivint una altra revolució social, a causa dels canvis que les noves tecnologies provoquen avui dia en la nostra manera de viure i les conseqüències que se’n poden derivar.

236

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Quines diferències hi ha entre les societats estàtiques i les dinàmiques? • Què és una revolució social? • Què signifiquen les expressions «ascens» i «descens» social? Posa exemples de cada cas. 5. ●●● Reflexiona. • Pregunta als teus pares com era la seva vida fa 15 anys i comparala amb la teva. Creus que estem vivint una revolució social? • Explica com ha canviat la situació de la dona els darrers trenta anys.

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 237

El canvi en la societat espanyola

A FONS

En tres dècades, la societat espanyola s’ha transformat de manera radical. • L’edat mitjana de contraure matrimoni era de 26 anys en el cas dels homes i de 23 en el cas de les dones. Les unions de fet estaven prohibides.

Dècada de 1970

• Estaven totalment prohibits el divorci i els mètodes anticonceptius. • La majoria d’edat de les dones va passar dels 25 anys als 21 per equiparar-se als homes.

• Les espanyoles tenien el primer fill als 25 anys, de mitjana. • Un terç dels matrimonis tenien tres fills o més.

• Es castigaven els petons en públic i el biquini es considerava indecent.

• Només el 28 % de les dones treballava fora de casa.

• El nombre de dones analfabetes era del 10 %.

• Les dones casades no podien disposar dels seus propis béns, ni acceptar herències, ni comparèixer en judici per elles mateixes, ni contractar, ni treballar sense el consentiment del marit. • Les dones podien ser condemnades per delictes d’adulteri i amistançament. • Les dones rarament participaven en la vida política: de fet, en les eleccions de 1977 el percentatge de dones diputades era del 6 %.

• L’edat mitjana de contraure matrimoni supera els 30 anys en el cas dels homes i els 28 en les dones. • Les espanyoles tenen el primer fill als 31 anys, de mitjana. • La majoria de parelles decideixen tenir un sol fill. • Els fills s’emancipen molt tard. La majoria viu amb el pares fins a una edat molt tardana, molt per sobre de la mitjana europea. • Entre el 1991 i el 2001 les unions de fet es van multiplicar per 2,5 i continuen incrementant-se. Tanmateix, el matrimoni encara és l’opció majoritària de convivència entre les parelles.

2006

• El nombre de desunions s’ha incrementat en més del 50 % i han augmentat les llars monoparentals, és a dir, on viu només un dels progenitors amb els fills. • Prop de tres milions d’espanyols viuen sols: la meitat ho han triat, són els anomenats singles (abans se’ls deia concos) i l’altra meitat la formen persones més grans de 65 anys, la majoria dones, que s’han quedat vídues. • El 39 % de les dones treballen fora de la llar. Però els seus salaris poden ser fins al 30 % inferiors que els que rep un home per fer la mateixa feina. • El 60 % dels llicenciats universitaris són dones.

237

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 238

5. La societat occidental actual La societat occidental actual es pot descriure des de diferents punts de vista. Des del punt de vista econòmic es diu que és una societat postindustrial, ja que hi predominen les activitats vinculades al sector terciari. Des del punt de vista espacial es considera que és una societat urbana, ja que al voltant del 75 % de les persones viu en ciutats o zones molt urbanitzades. Des del punt de vista de la tecnologia és una societat de la informació. Els avenços en els mitjans de comunicació a distància (satèl·lits i sistemes GPS, televisió digital, telefonia mòbil...) i en la informàtica i l’electrònica (ordinadors personals, Internet, correu electrònic, reproductors DVD i MP3...) permeten a les empreses i les persones recollir o difondre informació de manera gairebé instantània a escala mundial, i això està modificant tots els aspectes de la nostra vida: la feina, el lleure, les relacions personals... Canvis en les relacions de gènere Les darreres dècades ha tingut lloc un canvi en les funcions tradicionals dels gèneres en la societat occidental. La dona accedeix cada vegada més a la formació superior i a feines i llocs de treball de direcció i responsabilitat antigament destinats de manera exclusiva a l’home, com l’exèrcit o la política, tot i que encara subsisteixen moltes discriminacions i problemes. La incorporació de la dona al mercat laboral ha modificat també el model familiar tradicional. L’edat de matrimoni i l’edat a la qual es té el primer fill s’han endarrerit, les dones tenen menys fills i el treball domèstic comença a ser compartit pels dos gèneres.

DRETS HUMANS

La gent gran El 2005, la població espanyola de 65 anys i més representava gairebé el 17 % del total, uns 7.300.000 de persones. Els més grans de 80 anys són gairebé dos milions (més del 4 % de la població). Malgrat que neixen més nens que nenes, a Espanya hi ha gairebé 1.200.000 més dones de la tercera edat que homes, ja que la mortalitat masculina és més alta i encara es noten, en la població vella, els efectes de la guerra civil. Es pot parlar de la «feminització de la vellesa», perquè per sobre dels 85 anys hi ha 231 dones per cada 100 homes. El nivell d’ingressos de la gent gran és baix: la pensió mitjana no arriba als 800 euros. La família continua sent la font principal d’ajuda i suport, però cada vegada són més necessaris els serveis socials de llarga durada (ajut a domicili, teleassistència, centres de dia i atenció residencial). Els principals problemes a què s’enfronten són la soledat, la discapacitat i la dependència.

Cap a les societats multiculturals La societat occidental actual avança cap a la barreja de cultures. Entre el 2001 i el 2004 van arribar gairebé sis milions d’immigrants a la Unió Europea. Hi arriben fugint de la pobresa o d’unes condicions polítiques inestables, a la recerca d’una vida més digna, i contribueixen a l’enriquiment econòmic, demogràfic i cultural dels països d’acollida. Les condicions laborals i de vida dels immigrants sovint són precàries, –especialment quan no tenen la residència legal–; i són aprofitades per organitzacions il·legals sense escrúpols. La desconfiança d’alguns grups locals i els problemes d’adaptació als costums del país d’acollida susciten de vegades brots xenòfobs*, que s’han de rebutjar i substituir per actituds de respecte i integració.

238

Doc. 9 Gent gran fent gimnàstica.

6. ● Imagina que ets un periodista. Inventa tres titulars a partir de les idees que consideres més importants del text.

GLOSSARI Xenofòbia. Rebuig als estrangers.

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 239

Els joves de la nostra societat

A FONS

Tal com passa a la resta de la Unió Europea, la joventut cada vegada té menys pes en el total de la població espanyola: del 1994 al 2004 el grup de 15 a 24 anys d’edat va passar del 17 % al 13 %. Però, com són els joves? Feina

On viuen

• L’any 2004, prop de 4.200.000 joves van treballar com a assalariats.

• Espanya és el país de la UE que registra una emancipació més tardana. Només viu fora de la llar familiar d’origen l’11% de la joventut entre els 18 i els 24 anys, el 21 % entre els 25 i els 29 anys i el 50 % entre els 30 i els 34 anys.

• El 85% valora l’estabilitat com el més important en una feina, seguit del bon ambient laboral. • Les dones joves guanyen gairebé 2.200 euros anuals menys que els homes de la mateixa edat. Tanmateix, tenen un nivell d’estudis superior. • El 2005 les taxes d’eventualitat laboral entre els joves superava la mitjana de la UE: el 73 % enfront del 37 %.

Valors i opinions • El 88 % dels joves es declara força o molt satisfet amb la seva vida, i el 81 % considera que millorarà. Participació en la via social • Dediquen una mitjana de 28,4 hores la setmana a activitats de lleure i diversió. • Només un quart de la joventut s’interessa bastant per la política; al 50 % els inspira desconfiança.

• Situen el seu nivell de llibertat en el 7,5 sobre 10. • Farien sacrificis per causes relacionades amb la solidaritat i la justícia social: la defensa dels drets humans, la lluita contra la fam, la llibertat, la pau, la igualtat entre els sexes i la defensa de la natura. Valoren menys les causes relacionades amb la religió, la revolució o la defensa d’Espanya.

• El mitjà d’informació política principal són les notícies de la televisió (per sobre de la ràdio, Internet o els diaris).

• El 80 % opina que cap causa política justifica la violència.

• Menys de la meitat consideren important votar en les eleccions, no evadir impostos, obeir les lleis, mirar d’entendre les opinions diferents de les nostres i triar articles de consum que, encara que siguin més cars, no perjudiquin el medi.

• La joventut està satisfeta amb les activitats de lleure i temps lliure que duen a terme, i els joves practiquen les que els agraden més: escoltar música, reunir-se amb els amics, anar al cinema i mirar la televisió.

Doc. 10 Com són els joves espanyols? Dades de l’Institut de la Joventut (INJUVE) 2004-2006: sondejos d’opinió, estudis i estadístiques.

ACTIVITATS 7. ●● Interpreta el text. • Quines tres característiques es poden destacar de la societat occidental actual? • Per què es diu que vivim en una societat de la informació? • En quins aspectes ha influït l’accés de la dona al treball fora de la llar? 8. ●●● Reflexiona. • S’emancipen aviat els joves espanyols? Per què creus que és així? • Com és el treball dels joves espanyols? Destaca les tres característiques que cercaries en una feina.

• Tens les mateixes opinions i valors que la majoria de joves? 9. ●●● Cerca informació a Internet. • Entra a la pàgina web de l’Institut de la Joventut. • Esbrina què és aquesta institució. • Analitza quin tipus d’informació et proporciona aquesta pàgina. • Cerca informacions sobre els joves que creguis que són interessants i que no s’hagin inclòs en el document 10. Justifica la importància d’aquestes informacions.

239

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 240

6. Els problemes socials Les societats es formen amb l’objectiu que un gran nombre de persones cooperin entre si per resoldre les seves necessitats. Però sempre hi ha problemes que una societat no aconsegueix resoldre. De vegades aquests problemes tenen relació amb la subsistència. Hi ha societats que no aconsegueixen satisfer les necessitats bàsiques (aliment, salut, habitatge) d’àmplies capes de la població. D’altra banda, en cada societat hi ha unes persones que gaudeixen d’una situació millor que les altres. Això provoca situacions greus de desigualtat social i discriminació. Els grups més vulnerables solen ser les dones (gairebé dos terços dels pobres del món són dones), els infants i els ancians, les persones d’una ètnia diferent a la majoritària, els immigrants (sobretot els il·legals) i els discapacitats físics i psíquics. Tant la manca de recursos com les desigualtats socials tenen com a resultat situacions d’exclusió i marginació social i l’augment de la pobresa. Hi ha grups de persones que són apartats de la societat: ningú no els vol proporcionar una feina o llogar-los un habitatge. En els casos més extrems es converteixen en captaires sense llar. Molts són drogoaddictes, alcohòlics i persones amb greus trastorns mentals. Algunes societats fallen també en la tasca de proporcionar seguretat als seus membres. Així, el crim i la delinqüència hi impedeixen una convivència normal (doc. 12).

Doc. 11 Disturbis en diverses ciutats franceses l’octubre del 2005. Després de la mort accidental de dos adolescents, grups de joves de barris desafavorits de les principals ciutats franceses van protagonitzar disturbis violents que es van allargar uns quants dies. Per a uns era una mostra de l’existència de grups delictius en aquests barris. Per a uns altres, l’esclat del descontentament dels joves marginats.

7. El conflicte social En totes les societats sempre hi ha conflictes, ja que hi conviuen grups socials amb situacions diverses i amb maneres diferents de sentir, pensar i actuar. Un conflicte social és una situació problemàtica en la qual dos grups o més perceben de manera diferent els seus interessos i valors i s’enfronten per defensar-los. Generalment, els conflictes se solucionen de manera pacífica: mitjançant el diàleg i el debat, els grups enfrontats arriben a un acord i les lleis plasmen aquesta posició acceptada per la majoria. Però de vegades els conflictes provoquen violència i agressivitat. Això passa quan una de les parts imposa a la força la seva voluntat, o bé quan tenen lloc situacions de greus injustícies o desigualtats (doc. 11). Com que la discriminació i la pobresa solen ser en l’origen de bona part dels conflictes socials, cal cercar solucions que ajudin a corregir les desigualtats econòmiques i a garantir amb noves lleis tant la igualtat d’oportunitats com els serveis bàsics a tots els grups socials. El final d’un conflicte social genera canvis en la societat en què tenia lloc i facilita la convivència entre les persones. 240

Doc. 12 Bandes delictives. Són les maras a Iberoamèrica, les màfies a Itàlia i als Estats Units... Extorqueixen, roben, maten i intimiden, violen, es dediquen al crim organitzat i al tràfic de drogues. Per exemple, a Guatemala, la violència de les maras va deixar més de 5.500 morts el 2005.

ACTIVITATS 10. ●●● Reflexiona. • Què és un conflicte social? Posa’n algun exemple del teu entorn i digues si la solució s’està cercant de manera pacífica o violenta. • Per què arriben a donar-se situacions d’exclusió o marginació social?

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 241

8. Els reptes de la societat catalana La identitat cultural Des de principis del segle XVIII, la societat catalana ha patit un fort procés d’aculturació. Els moments clau d’aquest procés van ser la supressió de les lleis i institucions d’autogovern el 1714 i l’aplicació de les lleis centralistes i uniformistes del segle XIX i del franquisme. A més, cal afegir-hi les conseqüències culturals de les diferents allaus immigratòries del segle XX. Malgrat la centralització i la uniformització que van anar relegant l’idioma català a un ús col·loquial i familiar, el moviment cultural de la Renaixença del segle XIX i el catalanisme polític del segle XX han permès la recuperació d’una identitat cultural pròpia, identificada amb la història, la llengua, les tradicions i els costums. Avui, però, la societat catalana ha de fer front a reptes de caràcter social i cultural nous, afavorits per la globalització cultural i els fluxos migratoris: • La influència dels models anglosaxons. • El profund arrelament de la llengua castellana, en una porció àmplia de la societat. • La importació de trets culturals i religiosos duts per la immigració extracomunitària. Amb tot, actualment la cultura catalana fa esforços per ser present al món (doc. 13).

Doc. 13 Cartell de la participació de la cultura catalana a la fira de Frankfurt, 2007.

La cohesió social L’arribada massiva d’immigrants i les transformacions socioeconòmiques dels últims 30 anys han provocat profunds canvis socials. Per una part, la convivència entre la població autòctona i les minories culturals i religioses no sempre és fàcil; per l’altra, han aparegut problemes socials nous relacionats amb els joves, els treballadors afectats per la deslocalització, la gent gran i els immigrants. Molts joves tenen problemes per trobar una feina amb una retribució salarial suficient per independitzar-se. A més, l’augment de l’esperança de vida i el baix poder adquisitiu de moltes pensions fa que una part de la gent gran tingui dificultats econòmiques. Tanmateix, el tancament de fàbriques i empreses a causa de la deslocalització industrial ha generat atur i ha obligat a molts treballadors a canviar de sector d’activitat. D’altra banda, la situació laboral de molts immigrants és difícil, sobretot la dels il·legals. Aquestes circumstàncies afavoreixen els risc de pobresa de molts catalans. Actualment, el percentatge de la població amb risc de pobresa arriba al 17,2% (doc. 14). Aquest risc augmenta en la població depenent: en el menors de 16 anys és del 20,6 % i en el més grans de 65 del 28,2 %.

Doc. 14 La manca de recursos que pateix una part de la població l’aboca en molts casos a la marginalitat.

241

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 242

La societat catalana Estructura per edats

A FONS Coneixement del català (%)

Població activa

L’entén 5.837.874 (94,5%)

16,6%

49,7%

14,3%

Activa

50,3% De 0 a 14 anys

69,1%

El sap parlar 4.602.611 (74,5%)

No activa

De 15 a 64 anys 65 anys i més

Doc. 18 La població activa (2001). La població no activa supera la població activa.

El sap llegir 4.590.483 (74,3%)

Doc. 15 Població per edat (2004). La població catalana està envellint. El 2004, la població de 65 anys i més superava la de 0 a 14 en 2,28 punts. L’edat mitjana de la població a Catalunya el 2004 era de 40,66 anys. En canvi, el 1996 era de 39,6 anys. Estructura per sexes

El sap escriure 3.077.044 (49,8%)

Taxa de risc a la pobresa (%). 2005 No l’entén 338.877 (5,5%)

Població de 2 anys i més 0

49,4% 50,6% Homes Dones

Doc. 16 Població per sexe (2004). Hi ha més dones que homes. L’any 2004 hi havia 3.357.208 homes i 3.443.904 dones. L’esperança de vida en néixer de les dones catalanes arribava als 83,31 anys, mentre que la dels homes era de 76,86 anys.

17,2%

6.176.751 (100%) 20

Població sense risc

82,8%

Població amb risc

100

Doc. 17 Població segons el coneixement del català (2001). Creix la població que sap escriure el català i augmenta la comprensió del català. El 2001, el 94,5 % de la població entenia el català; és a dir, que només 1 de cada 20 no l’entenien. Fills de mares que no entenen el català saben aquesta llengua: el 61,7 % la parlen i el 88,3 % ja l’entenen. Gairebé el 75 % de la població sap parlar el català. El 2001 el parlen tres de cada quatre residents a Catalunya. El català és en un 40,4 % la llengua que els catalans han parlat primer a casa seva.

Doc. 19 Taxa de risc a la pobresa (2005). El risc a la pobresa afecta més del 15 % de la població catalana. Equipament TIC a la llar (%). Any 2006 100 80 60 57,2% 40

43,1% 33,8%

20 0

Tinença d’ordinador

Connexió a internet

Banda ampla

Doc. 20 Equipament TIC a la llar. Quasi un 60 % de les llars catalanes tenen ordinador i més d’un 40 % estan connectades a Internet.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Com afecta la identitat d’una col·lectivitat un procés d’aculturació? • Què entens per convivència d’individus amb cultures i religions diferents? • Què vol dir que els joves tenen problemes per independitzar-se? 12. ●● Busca les idees principals. • Quins són els elements fonamentals de la identitat cultural dels catalans? • Els trets propis de la cultura catalana estan en perill? Raona la resposta. • Quins són els problemes de cohesió social als quals ha de fer front la societat catalana actual?

242

13. ●● Interpreta els documents. • Documents 15 i 16. Descriu i analitza la població catalana per grups d’edat i per sexe. • Document 17. Com és possible que fills de mares que no entenen el català parlin aquesta llengua? • Document 18. La població activa inclou les persones en edat de treballar però que no treballen i busquen feina? Raona la resposta. • Document 19. Analitza i comenta les dades. • Document 20. Quins són els avantatges de l’ordinador i de la connexió a Internet? Elabora una estadística del nombre d’ordinadors i de les connexions a Internet de l’alumnat de la classe i compara-la amb les dades del gràfic. Coincideixen els percentatges?

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 243

Activitats Analitzar un cas: els gitanos a Espanya El poble gitano prové del nord-est de l’Índia. Tradicionalment havia estat un poble nòmada, i va arribar a la península Ibèrica en el segle XV. La comunitat gitana està composta per dotze milions de persones a tot el món; la majoria viu en països de l’est d’Europa (vuit milions), i especialment a Romania (tres milions). S’estima que a l’Estat espanyol n’hi ha entre 650.000 i 700.000 (l’1,6 % de la població). La meitat viu a Andalusia, i molts a Extremadura, Madrid, el País Valencià i Catalunya. La família és la institució fonamental de la comunitat gitana. La cultura romaní és principalment oral, i s’ha transmès de generació en generació. A l’Estat espanyol es parla el caló, que prové del sànscrit i és una de les llengües més antigues del món. El caló no s’ensenya a l’escoles, i tampoc no s’hi promou la literatura romaní. Al voltant del 10 % viu en assentaments segregats (barraques, prefabricats i barris de tipologia especial). L’ esperança de vida de la població gitana és vuit o nou anys més baixa que la de la resta dels espanyols i la mortalitat infantil és 1,4 vegades superior a la mitjana. S’han creat programes adreçats a la inserció laboral i social dels gitanos, com el Pla de desenvolupament gitano 2006-2010.

14. ● Respon les preguntes. • Quin és l’origen del poble gitano? • Quants gitanos hi ha al món? I a l’Estat espanyol? • Quina llengua parlen? Com són la cultura i la manera de viure dels gitanos? 15. ●●● Reflexiona. • Penses que els gitanos viuen en una situació d’igualtat o de marginació? • Creus que cal desenvolupar plans d’inserció social? Per què? 16. ●●● Cerca informació. • Cerca informació a www.gitanos.org i www.unionromani.org. Redacta un article de com a mínim dos folis. Pots afegir-hi fotografies, mapes i gràfics, i no oblidis redactar-lo en estil periodístic!

Enregistrar notícies de la televisió sobre les migracions i analitzar-les Durant la primera meitat del segle XX, Espanya va ser un país d’emigrants. Més de dos milions d’espanyols van abandonar les seves regions per anar a treballar a Europa entre el 1960 i el 1975. Aquestes persones enviaven regularment a les seves famílies unes sumes de diners considerables. En l’actualitat, l’Estat espanyol s’ha convertit en un país d’immigrants. El 2006 hi havia uns quatre milions d’estrangers vivint a l’Estat, al voltant del 9 % de la població.

• Anota les dades que et semblin interessants. • Analitza com es dóna la informació: temps que dura l’emissió, si s’afirmen coses sense aportar dades, si es parla només de les migracions actuals o també de les del passat... 18. ●●● Elabora una fitxa amb els resultats. • Dades. a) Les migracions antigues.

17. ●●● Organitza una setmana de treball sobre el tema de les migracions a l’Estat espanyol. • Amb antelació, tria diversos programes de la televisió en els quals es pugui donar informació sobre el tema, per exemple els telenotícies, els debats i els reportatges.

b) Les migracions actuals. • Anàlisi. a) Visió que es dóna: positiva o negativa, tranquil·litzadora o alarmista. b) Si aporta prou dades o només es donen les impressions del periodista.

243

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 244

Activitats de repàs • Repassa • A la Terra vivim uns 6.500 milions de persones. La població va créixer espectacularment en el segle XX, fet que es coneix com «explosió demogràfica». • Les persones ens repartim desigualment per la Terra. Les zones amb aigua o amb un clima temperat, les valls i les planes, i les àrees amb recursos energètics i en les quals es concentra l’activitat econòmica són les més poblades. • Per estudiar l’evolució d’una població cal tenir en compte: la natalitat i la fecunditat (que varien segons els factors socioeconòmics, culturals i de política demogràfica), la mortalitat (que depèn de factors alimentaris i sanitaris) i l’esperança de vida. Tot això determina el creixement natural. • Als països desenvolupats, com Catalunya, la natalitat i la fecunditat són baixes i l’esperança de vida és molt elevada. Per això, aquests països creixen poc i estan envellint. • Als països subdesenvolupats la natalitat i la fecunditat continuen sent elevades, però

● Recorda 1. Escriu el concepte que explica cada oració. • Relació entre el nombre d’habitants d’un lloc i la superfície del territori que ocupen. • Nombre de nascuts. • Edat mitjana que s’espera que viurà una persona. • Nombre de morts. 2. Anota qui té els rècords següents. • Els dos països més poblats. • Les cinc llengües més parlades. • Les quatre religions majoritàries. ● Explica 3. Respon. • Per què la població va créixer poc fins el 1700? • Per què va créixer molt a partir del segle XIX? En quins països va créixer més en el segle XX? • Què és una estructura social jeràrquica?

244

la mortalitat s’ha reduït molt. Per això, aquests països creixen molt i la xifra de la població jove és molt elevada. • La població del món és molt diversa. Es pot classificar pels diferents nivells de desenvolupament econòmic (societats rurals, industrials i postindustrials). També cal tenir en compte la diversitat cultural: en el planeta es distingeixen diferents civilitzacions, llengües i religions. • La diversitat també és molt gran dins de cada societat, en les quals podem distingir diferents grups i estrats socials amb diferent poder. Els xocs d’interessos entre els grups causen conflictes socials. • La societat occidental, a la qual pertanyen Catalunya i Espanya, en general, és una societat postindustrial, urbana, de la informació, multicultural i amb un paper de les dones cada vegada més rellevant.

●● Aplica 4. Analitza els règims democràtics dels països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. • Amb les dades, calcula les taxes de natalitat, mortalitat i creixement natural de cada grup.

Països desenvolupats Països subdesenvolupats

Població total

Nascuts

Morts

1.197.329.000

13.280.363

12.168.652

5.017.562.000

119.864.094

41.761.888

• Analitza les taxes que has calculat i respon les preguntes. a) Com és la taxa de natalitat als països desenvolupats? I als subdesenvolupats? Són molt diferents? A què és degut? b) Com és la taxa de mortalitat als països desenvolupats? I als subdesenvolupats? Són molt diferents? A què és degut? c) Què és el creixement natural? Com és el creixement natural als països subdesenvolupats? I als desenvolupats?

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 245

Unitats 16, 17 i 18 • Com es distribueix la població per edats en cadascun dels dos casos? • Són poblacions joves o envellides? Per què ho creus? • Quins problemes provocarà en cada país aquest fet? • Quines polítiques demogràfiques haurien de posar en pràctica els governs de cada país? Quines repercussions creus que tindrien aquestes mesures?

5. Analitza el gràfic de l’evolució de la població mundial per continents i respon les preguntes. Evolució de la població mundial (en milions de persones)

Àfrica Àsia Europa

5.000

4.000

Amèrica Oceania 2004 Previsió

3.000

2.000

●● Analitza

1.000 0 1750

1800

1850

1900

1950

2000

2050

• Quin ha estat des del passat el continent més poblat? • En quins continents continuarà creixent la població en el futur? • Quins creixen poc o hi disminueix la població? 6. Observa la fotografia.

8. Llegeix el text i respon les preguntes. La pobresa a Catalunya Més d'1,2 milions de persones (17,2 % de la població) viu a Catalunya amb uns ingressos inferiors al llindar de pobresa, establert en 7.470 euros nets a l'any, segons l'informe sobre distribució personal de la renda (2005) elaborat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El sexe i l'edat estan correlacionats directament amb la incidència de la pobresa. Així, el 18,4 % de les dones es troben per sota del nivell de pobresa, mentre que només es troben en aquesta situació el 16% del homes.

• Quins factors expliquen que la població visqui en aquest lloc? • Quins tipus de societat viu en aquest lloc: rural, industrial o postindustrial? Justifica la resposta.

Segons la composició de la llar, els col·lectius més vulnerables són les persones que viuen soles (el 38,7 % es troben per sota del llindar de pobresa) i les famílies monoparentals, és a dir, mare o pare sols que viuen amb fills dependents (36,4 %). El 30,5 % de les persones vídues i el 28,8 % de les persones de nacionalitat estrangera es troben igualment per sota dels ingressos necessaris per viure dignament. J. ELCACHO, Avui, 11 de maig de 2007. Adaptat.

7. Compara aquests dos països. Iran

Alemanya

4,8% 19,5%

ESTRUCTURA PER EDATS 65,9%

Més de 65 anys De 15 a 64 anys 66,4%

29,3% 14,1%

De 0 a 14 anys

• Quin criteri fa servir el text per determinar la pobresa? • Quin és el nivell d’ingressos utilitzat per establir el llindar de la pobresa? • Hi ha relació entre el sexe, l’edat i la pobresa? Argumenta la resposta. • Indica els col·lectius socials més afectats per la pobresa a Catalunya. • Per què creus que les persones soles i les famílies monoparentals són més vulnerables que altres col·lectius? • Què vol dir «viure dignament»?

245

830900 _ 0206-0247.qxd

2/1/08

14:13

Página 246

9. Analitza un problema social: el crim organitzat. La Camorra napolitana Nàpols és la ciutat més violenta de la Unió Europea. La criminalitat organitzada que hi actua, la Camorra, ha assassinat més de 3.600 persones des del 1980. La desocupació és molt alta. A la regió s’acosta al 20%. La crisi social de Nàpols se sol explicar per la combinació de Camorra, atur i droga. L’economia submergida és la vàlvula que impedeix que Nàpols esclati. També n’és la maledicció. Sense un sou legal no s’obté una hipoteca i cal demanar diners a la Camorra. Aquest sol ser el primer pas per integrar-se en el sistema. La cultura de la llei és substituïda pels clans, que ofereixen als infants un futur aparentment brillant: cotxes de luxe, armes, plaers i un sou segur fins i tot quan s’està a la presó. Cada any, 9.000 infants abandonen el sistema educatiu. El País, 3 de novembre de 2006. Adaptat • • • •

Què és la Camorra? On actua? Com capten els infants? I molts adults? Quins efectes socioeconòmics té la Camorra? Per què els governs lluiten contra el crim organitzat? Per què és difícil posar-hi fi?

●●● Crea 10. Elabora una llista de mesures que mitiguin els principals conflictes socials. • Quins conflictes enfronten la societat espanyola? • Analitza les causes de cada conflicte. • Proposa mesures per eliminar aquestes causes. ●●●

●●● Opina 11. Llegeix el text i consulta els articles 15 i 16 de la Constitució espanyola a www.constitucion.es/ constitucion/lenguas/catalan.html. L’ablació El juny del 2005 el Congrés va aprovar una llei que permet perseguir i castigar la pràctica de l’ablació (mutilació genital femenina) quan es produeixi fora de les fronteres espanyoles. Fins aquell moment, aquesta pràctica brutal només es castigava, amb penes de sis a dotze anys de presó, quan tenia lloc dins del país. L’ablació és una pràctica habitual a gairebé 25 països de l’Àfrica subsahariana i en alguns països asiàtics. Constitueix un ritual religiós que marca el començament de la pubertat. Es calcula que uns 135 milions de nenes han patit la mutilació del clítoris i que cada any es produeixen dos milions de casos nous, una xifra que significa 6.000 ablacions al dia. L’ablació deixa unes seqüeles greus en la dona, i si es fa sense unes mesures sanitàries adequades pot provocar la mort per hemorràgia.

• Contra quin article atempten les pràctiques com l’ablació? • En l’article 16 es garanteix la llibertat religiosa i de culte sempre que el fet d’exercir-lo no alteri l’ordre públic protegit per la llei. Per tant, creus que és lícit que l’Estat intervingui per evitar pràctiques com l’ablació? Justifica la resposta.

EN L’ACTUALITAT

La població de Catalunya 12. Analitza la població de Catalunya. • Consulta la unitat 16 (pàg. 219 i 220) i unitat 18 (pag. 241 i 242) i anota les dades següents sobre la població de Catalunya. a) Població total. b) Evolució de la població. Causes. c) Creixement natural actual: elevat o escàs. d) Problemes demogràfics principals.

246

• Compara amb les dades globals d’Espanya. a) La població de Catalunya té unes característiques semblants a la mitjana? b) Quins aspectes són els més diferents? • Analitza les qüestions següents. a) És una societat postindustrial? b) És una societat multicultural? • Enumera els trets culturals que consideris més propis de Catalunya.

830900 _ 0206-0247.qxd

18/1/08

10:13

Página 247

DOCUMENT A

DOCUMENT B

Cada any, entre 1,5 i 3 milions de dones i nenes perden la vida. – Als països on el naixement d’un nen es considera un regal i el d’una nena una maledicció es recorre a l’avortament i a l’infanticidi selectius per eliminar les nenes. – Les nenes moren de manera desproporcionada per abandonament, perquè els aliments i l’assistència mèdica es destinen abans als germans, pares, marits i fills. – Als països on es considera que les dones són propietat dels homes, els pares, germans i marits les assassinen si gosen triar-se elles mateixes la parella. Són els anomenats assassinats «d’honor». A les esposes joves els pares de les quals no paguen prou diners als homes que s’hi han casat se les mata; són les anomenades «morts per dot», però no són morts, són assassinats. – El brutal tràfic sexual internacional de noies joves mata un nombre incalculable de dones. – La violència domèstica causa la mort d’un gran nombre de dones a tots els països del món. Les dones entre 15 i 44 anys tenen més probabilitats de ser assassinades o ferides pels seus parents masculins que de morir a causa del càncer, la malària, els accidents de trànsit i la guerra, tots junts.

Almenys 36 països tenen lleis que discriminen les dones pel sol fet de ser-ho, segons denuncia Amnistia Internacional (AI). – En alguns casos, les lleis admeten directament la violència contra les dones. A Nigèria, el Codi penal permet que els marits «utilitzin la violència física per renyar les seves dones». – A països com el Sudan i el Iemen hi ha lleis d’obediència de la dona. A Xile, el marit és el «titular de la custòdia dels béns conjugals». – L’informe també inclou la poligàmia. A Israel, a diferència dels homes, la dona jueva no té dret a divorciar-se. – A l’Aràbia Saudita les dones no tenen dret de vot i «no se’ls permet circular lliurement si no és en companyia d’un home que sigui familiar proper, ni tan sols per rebre atenció mèdica urgent». – D’altra banda, al Camerun el marit «decideix si la dona treballa o no».

AYAAN HIRSI ALI, Un genocidi contra les dones, 2006. Adaptat

El País, 7 de març de 2006. Adaptat

DOCUMENT C Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Constitució espanyola, 1978

●●● LLEGIR TEXTOS 13. Relaciona les fonts i estableix les dades. • Analitza la situació de les dones al món. Completa el quadre. Dades que aporten els textos Supervivència física Independència respecte de l’home Poder en la família Possibilitat de treballar Drets polítics

Document que aporta la dada

• Analitza la situació de les dones a l’Estat espanyol. a) Quina és la situació legal de les dones a l’Estat espanyol segons la Constitució? b) Quina és la situació real? Hi ha una igualtat en la vida quotidiana: la feina, la política...? 14. Consulta www.mtas.es/mujer/mujeres/index.html. Cerca altres dades que consideris interessants sobre la situació de les dones a l’Estat espanyol. 15. Redacta un text de com a mínim un foli amb el títol «La situació de les dones al món, a l’Estat espanyol i a Catalunya».

247

EL RACÓ DE LA LECTURA

La situació de les dones en l’actualitat

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 248

BLOC

Cap a un món de ciutats Fins a mitjan segle XX, més del 70 % de la població vivia al camp, però des de llavors un nombre cada vegada més alt de persones ho fa en espais urbans. En l’actualitat, la meitat de la població mundial viu en ciutats i la població urbana no deixa de créixer. Les ciutats, a més, concentren les decisions polítiques, ja que els governs hi tenen les seus; també s’hi estableixen la majoria de les empreses, i encapçalen els grans canvis culturals. El pes de les ciutats és tan gran en el nostre món que hi ha una branca específica de la geografia, la geografia urbana, que es dedica a estudiar-ne la història, el paisatge, la realitat i els problemes més actuals.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs

12. Fer un quadre sinòptic.

1. Com són l’hàbitat rural i l’urbà.

13. Elaborar un mapa conceptual.

2. Com és el paisatge urbà.

14. Interpretar un pla urbà.

3. Com és l’estructura de les ciutats. 4. Per què han crescut les ciutats. 5. Com era la ciutat preindustrial. 6. Quines han estat les grans transformacions de la ciutat. 7. La història de les ciutats europees. 8. L’evolució del poblament rural i urbà i la xarxa urbana a l’Estat espanyol. 9. L’evolució del poblament rural i urbà i la xarxa urbana a Catalunya.

Què faràs 10. Localitzar les capitals dels països del món. 11. Analitzar problemes actuals relacionats amb les ciutats.

248

UTILITZA AQUEST TRUC OBSERVA EL TEU VOLTANT. AL LLOC ON VIUS POTS VEURE MOLTS DELS ASPECTES QUE ESTUDIES.

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 249

riu L e

Leyton

Hackney Marsh

centre de tennis

aparcament

Projecte del Parc Olímpic a Stratford Centro de Atletas

velòdrom Centro de Hockey

vila olímpica centre d’esgrima

restaurans

Maryland

centre d’handbol centre estació central comercial

Hackney Wick

centre de basquetbol Victoria Park

centre aquàtic

restaurants estadi olímpic

centre comercial Stratford Regional

zona d’entrenament aparcament zones de control de seguretat

Stratford el 2005

West Ham Bow Road

Bow Church

PARC OLÍMPIC. LONDRES 2012 Canals i rius

Principals carreteres

Zones comercials

Línies de transport (línies de metro i tren)

Àrea de serveis

Parada de transports

PUNT DE PARTIDA

Els Jocs Olímpics de 2012 Londres acollirà per tercera vegada en la seva història uns jocs olímpics. La joia de la corona és l’Olympic Parc: una zona àmplia situada a l’est de la capital que allotjarà el 80 % de les activitats esportives i on quedarà ubicada la vila olímpica. No obstant això, bona part de les mirades s’adrecen al nou Wembley Stadium, una obra d’enginyeria de precisió amb capacitat per a 90.000 espectadors. Sota el lema «Cap a un planeta olímpic», la proposta britànica ha aconseguit una sinergia completa entre l’organització dels jocs i la regeneració urbana. La ubicació del Parc Olímpic a Stratford, una zona deprimida a l’est de la capital, tindrà una de les millors connexions amb el centre de la ciutat, ja que a les nou línies de tren que ja arriben per separat a la zona, se n’hi afegirà una altra que ara és en procés de construcció, l’anomenada Channel Tunnel Rail Link (CTRL), per on passaran 240.000 passatgers per hora. A més, es posarà en funcionament l’Olympic Javelin, un tren de dotze vagons dissenyat especialment per als jocs, que assolirà una velocitat de 225 km/h i que traslladarà passatgers des de l’estació de King’s Cross/St Pancras, al cor de Londres, fins al Parc Olímpic en només set minuts. El Mundo, 6 de juliol de 2005. Adaptat

• La celebració d’uns jocs olímpics provoca canvis en la ciutat que els acull. Quins altres fets fan necessaris els canvis urbans? • Penses que el creixement i els canvis en les ciutats han de ser planificats? • Indica les repercussions que tindrà la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Londres sobre els aspectes següents: a) El turisme. b) Els equipaments urbans. c) El trànsit. d) El barri de Stratford. e) L’ocupació en la construcció i els serveis. f) El preu dels habitatges, els hotels, els restaurants... g) Les despeses de l’Ajuntament. • Busca informació, a una enciclopèdia o a Internet, sobre els canvis que van provocar el Jocs Olímpics a Barcelona el 1992.

249

830900 _ 0248-0288.qxd

28/1/08

11:38

Página 250

U N I TAT

Els ritmes d’urbanització al llarg de la història

Els éssers humans s’han establert sobre el territori de diverses maneres al llarg de la història. Anomenem assentament o nucli de població al lloc on viuen les persones. La manera com es distribueixen els assentaments rep el nom d’hàbitat o poblament. Segons la concentració de persones i les activitats a què es dediquen podem classificar aquest assentaments en: l’hàbitat rural i l’hàbitat urbà.

A FONS

La forma dels pobles

1. L’hàbitat rural La primera forma d’ocupació de l’espai, d’una manera estable, es va produir amb l’aparició de l’agricultura i la domesticació d’animals. Anomenem hàbitat rural a l’establiment de població al camp. Al llarg de la història la major part de la població mundial ha viscut al camp. Segons la distribució espacial de la població, es poden distingir dos tipus de poblament rural: • Poblament dispers: els habitatges estan disseminats. Normalment estan associats a una explotació familiar agrària. L’habitatge i l’establiment agrícola són en un mateix lloc (doc. 4). • Poblament concentrat: es caracteritza per l’agrupació dels habitatges tot formant un poble. Les terres de conreu o de pasturatge envolten el nucli de població. L’habitat concentrat sol predominar com a forma de residència de la població rural perquè facilita la utilització comuna del serveis (doc. 5).

Doc. 1 Poble lineal. Els edificis s’arrengleren al costat d’una via de comunicació o d’un riu.

La transformació de l’espai rural En el passat, el poblament rural ha estat exclusivament vinculat a l’activitat agrícola. A molts països en vies de desenvolupament es mantenen encara aquestes característiques. Però als països desenvolupats, l’habitat rural s’ha transformat per l’aparició de noves activitats, ja que part de la indústria, les activitats d’oci o les tasques administratives, s’han traslladat parcialment a espais tradicionalment considerats rurals. El preu més baix del sol rural ha facilitat la instal·lació de polígons industrials. També s’han creat grans centres comercials i parcs empresarials i d’oci. Aquestes noves funcions han comportat la transformació de les infraestructures de transport per facilitar els intercanvis i la mobilitat de les persones. Les facilitats d’accés, la millora dels serveis, el cost més assequible del terreny i els avantatges de gaudir d’un contacte més directe amb la natura han fet que moltes persones es traslladin a viure a àrees rurals, tot i que continuen treballant a les ciutats, cosa que genera un gran augment de l’ús dels transports tant públics com privats. En conjunt, aquesta evolució ha comportat la creació d’uns espais que tenen característiques rurals i urbanes alhora, com ara les urbanitzacions, que alguns autors identifiquen com a ciutat difusa.

250

Doc. 2 Poble nuclear. Les cases estan disposades al voltant d’un element central (plaça, ajuntament, castell...).

Doc. 3 Poble radial. Hi ha una zona central de la qual surten diverses vies de comunicació.

830900 _ 0248-0288.qxd

25/1/08

16:07

Doc. 4 Poblament dispers.

Página 251

Doc. 5 Poblament concentrat.

2. L’hàbitat urbà Una ciutat pot ser definida com un nucli residencial que concentra un gran nombre d’habitants. Aquestes formacions presenten unes característiques comunes pròpies d’entre les quals destaquen: • La grandària. Les ciutats tenen molts més habitants que els pobles i viles característics de l’hàbitat rural concentrat. El nombre d’habitants que un nucli de població ha de tenir perquè es consideri ciutat varia d’un estat a un altre. A Suècia, per exemple, una localitat amb 200 habitants es considera ciutat; als Estats Units, n’ha de tenir 2.500; a Bèlgica, 5.000; al Japó 30.000. A Espanya, una població és qualificada de ciutat quan té més 10.000 habitants. • La densitat de població i d’edificació. L’hàbitat urbà es caracteritza per una concentració gran de persones i edificis en un espai relativament reduït. Aquesta alta densitat contrasta amb la de les poblacions rurals. • Les activitats econòmiques de la població. Una diferència fonamental amb les diverses formes d’assentament rural és l’activitat econòmica. A la ciutat es concentren les activitats administratives, les industrials i en general el conjunt dels serveis (comercials, sanitaris, educatius, d’oci...). • El paisatge. Els agrupaments d’edificis propis de l’hàbitat urbà generen paisatges específics on es barregen tota mena de construccions i que donen el perfil característic de cada ciutat. A més dels blocs d’habitatges i d’oficines, aquestes concentracions estan formades per vies de comunicació, parcs, zones verdes, espais d’oci...

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Diferència entre: a) Poblament: concentrat o dispers. b) Hàbitat rural i hàbitat urbà. 2. ● Busca les idees principals. • Quines activitats econòmiques són pròpies de l’hàbitat rural? Quins canvis han experimentat, en l’actualitat? 3. ●● Interpreta els documents. • Documents 4 i 5. Descriu com és el poblament d’aquestes zones. 4. ●●● Organitza la informació. • Compara els tipus d’hàbitat. Rural

Urbà

Grandària Densitat Activitats econòmiques Paisatge 5. ●●● Reflexiona. • Imagina un poble que perd població per l’abandonament progressiu de les activitats agrícoles. Pensa mesures per atraure nova població. Redacta un text breu amb les teves conclusions.

251

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 252

Doc. 6 Dubrovnik (Croàcia). La ciutat de Dubrovnik s’ubica al litoral mediterrani, en una petita península del mar Adriàtic. Es conserva la muralla que envolta el centre històric, que va complir una funció defensiva important en el passat i que recorda l’origen medieval de la ciutat. A l’interior de la ciutat s’aixequenedificis gòtics, renaixentistes i barrocs magnífics.

3. El paisatge urbà El paisatge urbà pot ser molt variat. El reconeixement dels seus elements ens permet obtenir la informació necessària per identificar els trets més característics d’una ciutat o un determinat entorn urbà. La primera característica a tenir present és l’emplaçament de la ciutat, és a dir els trets del lloc físic on és. La majoria de ciutats es localitzen en zones que afavoreixen les comunicacions i les activitats econòmiques: un lloc costaner, a la riba de grans corrents fluvials, en un encreuament de vies de comunicació o estan situades al costat de valls fèrtils que permeten l’agricultura, o en zones properes a jaciments d’algun mineral necessari per a les activitats industrials. A vegades, l’emplaçament pot haver tingut altres causes, com la necessitat de defensa, tal com es posa de manifest en les ciutats ubicades dalt d’un turó o en una illa (doc. 6). Moltes estan situades en llocs que reuneixen tots aquests condicionants alhora. Una segona característica, és la disposició interna d’una ciutat. La distribució dels diversos elements, com ara els carrers, les illes de cases, els edificis administratius o industrials, els parcs o les places, genera un pla característic per a cada agrupament urbà. • Quan el creixement no ha estat planificat, el pla és irregular. Els carrers es disposen agrupats i sense un ordre aparent. • En canvi, quan el creixement urbà ha estat planificat el pla és regular i ordenat d’acord amb un criteri geomètric. A moltes ciutats hi ha zones amb un pla irregular i d'altres amb un de regular. Aquesta disposició indica una època inicial de creixement espontani i una de posterior de desenvolupament planificat d’acord amb un pla urbanístic. La tercera característica a considerar són els edificis. L’estil, la història i la disposició conformen unes característiques distintives de cada ciutat. Els edificis permeten obtenir informació sobre l’època de construcció i la funció d’una determinada àrea. Les característiques estructurals, els ornaments i la disposició deixen reconèixer estils arquitectònics associats a determinades èpoques. La política urbanística fixa l’amplada dels carrers, la conservació de les façanes, l’alçada permesa, que donen a les agrupacions d’edificis uns trets bàsics.

252

A FONS

Els diversos paisatges de les ciutats En el centre d’algunes ciutats modernes, s’han construït nombrosos gratacels que formen un agrupament característic. En el cas de Hong Kong, una ciutat asiàtica important, ressalten, en la línia que forma el conjunt d'edificis perfilada en el cel –la silueta urbana o skyline–, algunes construccions que es poden considerar emblemàtiques. La combinació de diversos factors, com ara una posició privilegiada vora el mar i la desembocadura de cursos fluvials de l’interior del continent, van permetre la prosperitat de la ciutat d’Amsterdam, que va generar un paisatge urbà peculiar, en el qual destaquen els canals i les cases construïdes per comerciants rics. El Caire està situat en una franja de terra sobre el riu Nil i reuneix una gran diversitat de paisatges urbans. Hi trobem des de la ciutat tradicional musulmana, el barri colonial europeu, un districte comercial i administratiu important amb edificacions modernes, fins a les noves àrees guanyades al desert, on s’instal·len els nouvinguts en barraques d’autoconstrucció.

830900 _ 0248-0288.qxd

25/1/08

16:07

Página 253

USOS DEL SÒL A LISBOA CBD (centre de negocis) Àrea residencial

A Loures

A Porto

Àrea industrial

4. L’estructura de les ciutats Les ciutats constitueixen una xarxa complexa on s’acompleixen tres funcions principals: la residencial, la de serveis i la industrial. La distribució dels espais de la ciutat està condicionada per aquestes funcions, i normalment cada una es concentra en determinats sectors de la ciutats. Cada ciutat té una estructura pròpia en funció de la manera com es distribueixen aquests espais (doc. 7).

Àrea de serveis

Una part molt important de les ciutats està ocupada per les zones destinades a residència per a la població. Aquestes zones varien molt en funció de les condicions econòmiques i de les característiques dels habitants. Els habitants amb un nivell econòmic més alt ocupen els barris amb edificacions més cares i luxoses, construccions antigues rehabilitades situades a les zones cèntriques o urbanitzacions amb espais verds amplis. La població amb menys recursos es concentra en barriades on la densitat és més alta i moltes vegades hi ha edificis degradats. Les capes mitjanes solen habitar també barris cèntrics i les urbanitzacions més econòmiques de la perifèria. Les zones de serveis Les ciutats concentren gran quantitat de serveis. Aquests poden estar relacionats amb activitats comercials, financeres, d’oci, sanitàries, educatives, administratives i polítiques. La major concentració de serveis sol ubicar-se al centre urbà, que en el cas de les ciutats anglosaxones es denomina CBD, abreviació de centre de negocis (Central Business District). En algunes ciutats, una funció destaca sobre la resta. Així, la funció política és la principal a les capitals d’estat. La funció financera, ho és a ciutats amb institucions importants, com ara Londres, que compta amb la borsa més gran d’Europa. La funció comercial preval a ciutats com a Rotterdamm, que al mateix temps té el major port europeu. La funció cultural és la dominant a ciutats com ara Oxford, Bolonya o Salamanca que han crescut al voltant de l’activitat universitària. La funció religiosa destaca a les ciutats que, com Roma, Jerusalem o la Meca, són llocs de pelegrinació importants per a diverses creences religioses. Les zones industrials La indústria es pot considerar una activitat estretament relacionada amb les ciutats modernes. A la major part de les ciutats actuals la indústria està situada a zones específiques anomenades polígons industrials.

AEROPORT

Altres

OLIVAIS

Principals autovies Principals carrers ALVALADE

Línia de tren A Sintra Línia marítima

AVENIDAS NOVAS

ESCALA 0

quilòmetres C. DE OURIQUE

A Estoril

riu Tajo

GRAÇA ALFAMA

A Cascais

Les zones residencials

A La Franca de Xira

Alcochete

RESTELO

Almada Trafaria Porto Brandão Setúbal

Montijo Seixal Barreiro Cacilhas

Doc. 7 Funcions de la ciutat de Lisboa, el 1975.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn conceptes • Què s’entén per disposició interna d’una ciutat? 7. ● Busca les idees principals • Quins factors incideixen en l’emplaçament d’una ciutat? • Què reflecteix el pla d’una ciutat? • Com podem entendre l’evolució d’una ciutat a través del pla? 8. ●● Interpreta els documents. • Documents 6 i 7. a) Com són els emplaçaments de Lisboa i Dubrovnik? b) Quina podria haver estat la funció principal d’aquestes ciutats quan es van fundar? c) Atenent al fet de que Lisboa és la capital de Portugal, quina funció principal deu tenir? d) Descriu l’estructura urbana de Lisboa. e) On creus que deuen estar situats els barris més pobres? Justifica la resposta. f) Per què la funció industrial es concentra principalment a la costa? 9. ●●● Reflexiona. • Com és la silueta urbana de la teva ciutat? Hi ha edificis d’importància arquitectònica que caracteritzin l’skyline? Redacta un informe breu a partir d’aquestes preguntes.

253

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 254

5. Els grans canvis

en el desenvolupament urbà

Durant la primera dècada del segle XXI la població mundial haurà arribat, per primera vegada a la història, a ser predominantment urbana. Tot i així, una bona part dels habitants del planeta, sobretot als països subdesenvolupats, encara viurà en medis rurals. L’important creixement de les ciutats, farà que cap a l’any 2017 la meitat de la població d’aquells països visqui també en medis urbans. Aquesta important transformació constitueix una fita històrica, especialment si es té present la velocitat amb què s’ha produït el canvi. Cap al 1800, fa només dos segles, només 3 de cada 100 habitants del planeta vivien en ciutats. Les xifres de 1900 ja indicaven un augment significatiu, el 13% de la població mundial vivia ja en ciutats. Però, va ser durant la segona part del segle passat que el procés es va accelerar. El 1960 la xifra havia passat a ser del 27 %. El 1980, 33 de cada cent habitants eren veïns d’una ciutat i l’any 2000 s’arribava ja al 47 %. Aquest procés es pot estudiar també observant el creixement de les ciutats mateixes. La major part de la població urbana actual viu en ciutats que tenen menys

Plaça major, al centre històric.

de 500.000 habitants, però que augmenten de població ràpidament. D’altra banda, també a les considerades megaciutats, aquelles que tenen una població superior a 10 milions d’habitants, s’ha produït un important creixement. El 1950, només Nova York, passava d’aquesta xifra. L’any 2000 hi havia 19 megaciutats i al 2015 s’haurà arribat a 26. També en varia l’emplaçament: 20 d’aquestes macroconcentracions urbanes estaran localitzades a països en vies de desenvolupament. La urbanització ha estat intensa i molt accelerada si es compara amb l’escassa proporció de població que havia residit en nuclis urbans abans, des de l’aparició de les ciutats fins al segle XIX, quan s’inicià a Europa el creixement urbà modern. En primer lloc, cal buscar-ne les causes en la més gran quantitat d’oportunitats laborals, la millor oferta de serveis i la seguretat que ofereixen les ciutats. Però també s’han de considerar factors que actuen de manera específica en cada cas. Les ciutats reflecteixen la seva formació en l’estructura que tenen. Així, la supervivència del traçat urbà antic, d’edificis i construccions d’èpoques diverses, evidencia com ha estat la ciutat al llarg de la història. Ara bé, en aquest procés cal diferenciar l’evolució de les ciutat abans i després de la industrialització (doc. 8).

Districtes contingus de Miraflores i San Isidro.

Àrea metropolitana, de Lima.

Doc. 8 Esquema de Lima, una ciutat llatinoamericana. Va ser fundada l’any 1535 pel conqueridor Francisco Pizarro, amb el nom de Ciudad de los Reyes. És el centre polític i econòmic del Perú i concentra un terç del total de la població del país.

254

830900 _ 0248-0288.qxd

25/1/08

16:07

Página 255

Doc. 9 Mohenjo-daro (3000 aC-2000 aC). Les primeres ciutats ja presentaven diverses àrees adaptades a la funció específica que s’hi desenvolupava.

6. La ciutat preindustrial La ciutat, com a forma d’assentament humà, va aparèixer durant el neolític. Els canvis produïts per la introducció de l’agricultura i la ramaderia havien comportat la sedentarització. La societat urbana primitiva era més complexa que les comunitats anteriors. Diversos sectors socials van dedicar-se exclusivament a una activitat determinada, com ara els artesans, els sacerdots o els nobles. Aquesta especialització del treball marca també l’organització de l’espai urbà. A diferència dels primers poblats, la ciutat presentava ja una distribució funcional d’acord amb les noves necessitats socials. Les primeres ciutats van aparèixer fa 5.000 anys a les valls dels rius Tigris i Eufrates (Ur i Summer), del Nil (Memfis i Tebes) i de l’Indus (Mohenjo-daro) (doc. 9). Amb el temps, van aparèixer nous agrupaments urbans, com a conseqüència de la difusió de l’agricultura i del comerç a l’Iran, la Xina i més tard a la Mediterrània. Algunes ciutats com les de l’Egipte històric van assolir un alt grau de complexitat, altres no van superar un grau inicial de desenvolupament i fins i tot van acabar desapareixent. Van ser, però, les grans civilitzacions, Grècia i Roma i més tard l’islam, les que van fixar les bases de l’organització urbana posterior. Les dues civilitzacions clàssiques van aportar la disposició en quadrícula al voltant d’una gran plaça central, l’àgora a Grècia i el fòrum a Roma, on tenien lloc les activitats públiques i religioses. L’expansió i l’auge de l’islam va crear importants nuclis urbans, amb un model característic, en el qual hi ha molt contrast entre els espais públics, els mercats i les mesquites, i l’espai privat residencial. Arreu de l’àmplia zona d’influència islàmica sobresurten centres com Bagdad i Còrdova. La ciutat preindustrial es va caracteritzar per ser un espai diferenciat de l’entorn, amb una gran importància de les activitats artesanes i del comerç, però sempre condicionat pel medi rural.

ACTIVITATS 10. ● Comprèn els conceptes. • Defineix: a) Megaciutat b) Població urbana i població rural. c) Distribució funcional. 11. ● Busca les idees principals. • Per què la població actual és predominantment urbana? Quin ha estat l’hàbitat predominant al llarg de la història? • En quin moment i on apareix la ciutat? Què ho va generar? Quines eren la característiques de la ciutat preindustrial? 12. ●● Interpreta els documents. • Document 8. Quina et sembla la part més antiga? I la part més moderna? On deuen ser les zones amb població més pobre? • Document 9. Observa les zones principals de la ciutat antiga. En algun cas, pots deduir quina funció tenen? 13. ●●● Reflexiona. • Com penses que ha incidit sobre l’hàbitat rural el fet que actualment la major part de la població mundial sigui urbana? • Hi ha ciutats actuals amb algunes de les característiques de les ciutats antigues?

255

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 256

7. Els ritmes de la gran

transformació urbana

Es poden distingir diverses fases, que han afectat espais cada vegada més amplis:

Les transformacions de la ciutat moderna Pontoise Les Mureaux

riu S en

Poissy Saint-Germainen-Laye

Argenteuil Bondy

Nanterre

PARÍS Montreuil

Boulogne-Billancourt

Champigny-sur-M.

Versalles

Vitry-sur-Seine

• La tercera fase, a partir de 1950 fins a l’actualitat, es caracteritza per la gran explosió urbana a escala planetària. La millora de les infraestructures de comunicacions i de les tecnologies permet la connexió de xarxes urbanes que formen àrees d’intensa urbanització que contrasten amb la baixa densitat de la majoria de zones rurals, que perden població (doc. 13).

256

Palaiseau

Evry Rambouillet

Corbeil-Essonnes

Doc. 10 París al segle XIX.

Pontoise Les Mureaux

riu S en

Poissy Saint-Germainen-Laye

10 km

SaintDenis Argenteuil

Nanterre

Bondy PARÍS Montreuil

Boulogne-Billancourt

Champigny-sur-M.

Versalles

Vitry-sur-Seine

Créteil Choisy- le-Roi

Palaiseau

Evry Rambouillet

Corbeil-Essonnes

Doc. 11 París a mitjan segle XX.

Pontoise

Goussainville

10 km

Cergy Les Mureaux

Montmorency riu S en

Maisons-Laffitte Poissy

• La segona fase, entre 1870 i 1950, coincideix en el temps amb la Segona Revolució Industrial. L’aplicació de noves fonts d’energia, com l’electricitat i el petroli, conjuntament amb les transformacions de les tècniques industrials i de la construcció, van permetre una nova distribució urbana capaç d’acollir i prestar serveis a una població nombrosa. El nombre de grans urbs es va ampliar, al mateix temps que, per primera vegada, es podien trobar grans ciutats modernes fora de l’àrea occidental, com ara Tòquio.

Créteil Choisy- le-Roi

• Una primera fase coincideix amb l’aparició de la indústria. Comprèn el període entre 1780 i 1850. A les ciutats, sobretot aquelles on es van instal·lar fàbriques o residia el poder econòmic i polític, va augmentar de forma considerable la població. L’impuls urbà es va produir a partir d’un èxode rural constant, de manera desordenada i amb importants mancances de recursos i serveis. Aquestes transformacions van afectar una àrea reduïda d’Europa occidental i dels EUA. Londres, amb un milió d’habitants, seguida més tard per París (doc. 10), Berlín, Nova York i Chicago eren aleshores els centres urbans més importants del món.

10 km

SaintDenis

A partir del segle XVIII, els ritmes de creixement urbà es van accelerar i van superar, tant en població com en organització, els límits de la ciutat preindustrial. Aquesta veritable revolució urbana, estava relacionada amb la industrialització i la gran explosió demogràfica que la va acompanyar.

A FONS

SaintDenis

Sarcelles Garges-lès-Gonesse Aulnay- sous-Bois

Aubervilliers Argenteuil Bondy Bobigny Saint-Germain- Nanterre le Rancy en-Laye PARÍS Marne-la-V. Suresnes Montreuil Nogent-sur-M. Boulogne-Billancourt Champigny-sur-M. Clamart Versalles Saint-Maur-des-Fossés Vitry-sur-Seine Créteil Trappes Choisy- le-Roi St. Quentinen-Yvelines

Palaiseau

Draveil Evry

Rambouillet

Sainte-Genevièvedes-Bois

Corbeil-Essonnes

Doc. 12 La gran conurbació de París a l’actualitat.

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 257

50 km

Leeuwarden

Groningen

Assen

PAÏSOS mar

Alkmaar Zwolle

del Nord Amsterdam Haarlem

BAIXOS Apeldoorn

Leiden Utrecht

ALEMANYA Enschede

Amersfoort

l’Haia

Münster

Arnhem

Rotterdam Dordrecht Breda

Nimega

Wesel

Tilburg

ACTIVITATS Dortmund

Duisburg

Essen

Eindhoven Düsseldorf Anvers

Bruges

Wuppertal

Gant Colònia

B È L G I C A Kortrijk Lilla

Brusel·les

Maastricht

Aquisgrà

Doc. 14 Ildefons Cerdà. Va ser un dels màxims ideòlegs de l’urbanisme del s. XIX.

Bonn

Li j

Doc. 13 Conurbacions i vies de comunicació a la zona més densament habitada d’Europa.

8. L’urbanisme: l’organització de l’espai urbà L’amuntegament urbà, la manca d’aigua potable, la difusió de malalties per les condicions de vida insalubre van caracteritzar la vida de moltes ciutats europees al segle XIX i perviuen en les ciutats dels països en vies de desenvolupament. Per resoldre els problemes de creixement de les ciutats, d’acord amb les necessitats que es creaven, va sorgir una nova disciplina denominada urbanisme, que recolllia les teories d’organització de les ciutats que s’havien anat generant des de l’antiguitat i el Renaixement, i aportava noves solucions per a l’ordenament de les ciutats. Els urbanistes (doc. 14) van dissenyar eixamples, i van crear un nou tipus de ciutat que es caracteritzava per no tenir límits precisos, contràriment a com havien estat amb les muralles anteriorment. Això ha facilitat que una part important de l’espai rural existent entre les ciutats hagi estat dedicat a la creació urbanitzacions i àrees residencials. Aquestes zones on coexisteixen l’espai urbà i el rural constitueixen l’anomenada ciutat difusa. La construcció d’infraestructures, com ara carreteres, autopistes, ferrocarrils i aeroports i la difusió de les TIC, ha permès connectar les ciutats amb els nuclis de poblament menys importants del seu entorn i facilitar les comunicacions dels habitants, creant grans zones metropolitanes, com les de Barcelona o Madrid.

14. ● Comprèn els conceptes. • Què s’entén per urbanisme? 15. ●● Busca les idees principals. • Per què és produeix el creixement urbà a partir del segle XVIII? • Quines característiques té el creixement urbà en el període 1870-1950? • Quin és el significat de ciutat difusa? • Què és una zona metropolitana? 16. ●● Interpreta els documents. • Document 13. a) A quin país correspon sobretot aquest mapa? b) Es podria afirmar que afecta més d’un estat? c) Quines zones urbanes principals té? Quines podrien ser primàries i quines secundàries? d) Podries assenyalar alguna de les vies importants de comunicació que connecten aquestes conurbacions? • Document 14. Ildefons Cerdà va fer el projecte de l’Eixample de Barcelona al s. XIX. Investiga quins problemes pretenia resoldre. 17. ●●● Reflexiona. • Quin paper tenen les comunicacions en la formació de les grans àrees urbanes?

257

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 258

Activitats Conèixer les capitals del món

150°

180°

cerc

• Amb el company o companya de classe, juga a veure qui recorda un nombre més alt de capitals del món. Durant cinc minuts, mireu de memoritzar el nom de les capitals dels països d’un continent. A continuació, i ja amb el mapa al davant, completeu el quadre següent, escrivint el nom de tots els països i capitals que pugueu recordar.

60°

r àr tic

ALA (EU SKA A)

Cada país té una ciutat principal que n’és la capital. A la capital tenen la seu els òrgans del govern central, de manera que desenvolupa una funció principalment administrativa. En la majoria de casos també concentra una gran activitat econòmica i cultural. 18. ●● Observa el mapa i descobreix quines són les ciutats capitals dels països del món i on estan situades.

le p o la

90°

120°

GRENLÀ (DINAMA

C A N A D À

Ottawa 40°

ESTATS UNITS

tròpic de Cànc er

Washington

MÈXIC

Ciutat de Mèxic

20°

OCEÀ ATLÀNTIC Georgetown

OCEÀ

0° equador

Paramaribo GUYANA SURINAM GUAIANA FRANCESA

Bogotà Quito

COLÒMBIA

EQUADOR

PACÍFIC BRASIL

PERÚ

Lima

Continent: ……… País

Capital

20°

l’Havana

Trópico de Caprico rnio

BOLÍVIA

BAHAMES Nassau

CUBA

REPÚBLICA HAITÍ DOMINICANA

Puntuació. Si els dos companys heu recordat el mateix país i la seva capital, anoteu-vos un punt cadascun. Si només un de vosaltres ha escrit el nom d’un país i la seva capital, aquest sumarà dos punts. 19. ●●● Busca informació i fes un treball sobre una capital europea. • Descriu-ne l’emplaçament, la població, l’àrea que ocupa, les característiques principals del paisatge, el plànol i els monuments.

60°

Santiago

XILE

URUGUAI

Buenos Aires

Montevideo

tà rt ic o la r a n ce rc le p

GLAC OCE 150°

Doc. 15 Les ciutats capitals del món.

258

Asunción

Kingston Belmopan BELIZE Port-au- Santo JAMAICA GUATEMALA Prince Domingo HONDURES Guatemala Tegucigalpa San Salvador EL SALVADOR NICARAGUA Managua Caracas San José ° 40 COSTA RICA Panamà VENEÇUELA PANAMÀ

ARGENTI

Compareu els quadres i puntueu els vostres coneixements.

Brasília

La Paz

120°

IAL

90°

60°

830900 _ 0248-0288.qxd

30°

60°

2/1/08

Página 259

60°

30°

0°

OCEÀ

14:51

120°

90°

180°

150°

ÀRTIC

GLACIAL

60° GRENLÀNDIA DINAMARCA)

Oslo

LÀ

Hèlsinki

Estocolm

REGNE UNIT

Moscou Astana

Dublín Londres

FRANÇA

ESPANYA PORTUGAL

GEÒRGIA

TURQUI

Tunísia Alger

Rabat

MALTA

TUNIS

MARROC

Atenes

La Valletta

CAP VERD

Nouakchott MALI

Aixkhabad

TXAD

BURK

G.B. GUI N

NIGÈRIA

ER IT

SUDAN

Sanaa

BUTHAN

TAILÀNDIA

DJIBOUTI

SRI LANKA

Colombo

Male

Kuala Lumpur

MALDIVES

LAW

Bandar Seri Begawan BRUNEI MALÀISIA

Palikir

Koror PALAU

ESTATS FEDERATS DE MICRONÈSIA

0°

SINGAPUR

OCEÀ

Yakarta

I N D O N È S I A

PAPUA NOVA GUINEA

Port Moresby

C BI

Antananarivo

OÇ

MAURICI

20°

Port Louis

MADAGASCAR

Windhoek

FILIPINES

ÍNDIC

Lusaka Harare

NAMÍBIA ZIMBABWE BOTSWANA

Manila Quezon City

Singapur

Lilongwe

ZÀMBIA

VIETNAM

Bangkok CAMBODJA Phnom Penh

illes Mariannes (EUA)

TANZÀNIA

ANGOLA

Vientiane

Yangon

Addis Abeba

20°

LAOS

Kinshasa Luanda

TAIWAN

Dacca MYANMAR Hanoi

E COSTA Abuja REPÚBLICA Conakry D’IVORI Freetown CENTREAFRICANA ETIÒPIA Porto Novo CAMERUN Bangui SIERRA Monròvia Accra Lomé UGANDA Yaoundé LEONE Malabo Kampala Mogadiscio RWANDA São Tomé KENYA LIBÈRIA Libreville SÃO TOMÉ BURUNDI O Yamousoukro I PRÍNCIPE GABON Kigali Nairobi REPÚBLICA SEYCHELLES NG CO GUINEA DEMOCRÀTICA Bujumbura Victoria EQUATORIAL Brazzaville DEL CONGO Dodoma

PACÍFIC

Taipei

BANGLA DESH

RE A

OCEÀ

Thimbu

Katmandu

ÍNDIA

ARÀBIA SAUDITA

X I N A NE

Nova Delhi

Doha Abu Dhabi QATAR Masqat UEA

Khartum

N’Djamena

Islamabad

N A

Pyongyang JAPÓ Seül Tòquio

COREA DEL SUD

Kabul

al Manama

Asmara

NÍGER

Ouagadougou Niamey Dakar Banjul GÀMBIA Bamako INA FASO SENEGAL

GHAN A TOGO BENÍN

Praia

Pequín

MAURITÀNIA

TIC

KI Taixkent KIRGUIZISTAN S

LÍBAN Beirut SÍRIA Bagdad Teheran Damasc IRAN Jerusalem Amman IRAQ ISRAEL JORDÀNIA Kuwait KUWAIT BAHRAIN Caire

al Ryad

40° COREA DEL NORD

TA AZERBAIDJAN N TURKMEN TADJIKISTAN I ST ARMÈNIA Bakú AN Duixanbe A

EGIPTE

S O ÀH CC A . RA

El Aaiún

LÍBIA

MONGÒLIA

Bixkek

Tbilisi

XIPRE Nicòsia

Trípoli A L G È R I A

Erevan

Ankara

Madrid

Lisboa

Ulan Bator

KAZ AKH STA N

París

AF GA N IS T PA KI ST AN

IRLANDA

Reykjavík

ISLÀNDIA

180°

NDIA

NO RU E SU ÈC IA

Pretòria Maputo Maseru LESOTHO Mbabane

Gaborone

AUSTRÀLIA

SWAZILÀNDIA

REPÚBLICA SDE SUD-ÀFRICA

Oslo NORUEGA

Ciutat del Cap

Tallinn

Estocolm

Canberra

ESTÒNIA

SUÈCIA

Amsterdam

Brussel·les

Minsk BIELORÚSSIA Kíev

REPÚBLICA TXECA ESLOVÀQUIA

LUXEMBURG

París Berna

Wellington

Vílnius

Berlín

LIECHTENSTEIN

NOVA ZELANDA

LITUÀNIA

Varsòvia PAÏSOS POLÒNIA BAIXOS ALEMANYA Praga BÈLGICA

meridià de Greenwich

ANTÀR

LETÒNIA

Riga

Copenhaguen

DINAMARCA

Viena ÀUSTRIA

SUÏSSA

ESLOVÈNIA

Bratislava Budapest

UCRAÏNA MOLDÀVIA

Chisinau

HONGRIA

ROMANIA Zagreb SÈRBIA Ljubljana Bucarest CROÀCIA FRANÇA SAN Belgrad BOS.MARINO HERCEG. Sarajevo MÒNACO Sofia Podgorica ITÀLIA ANDORRA Skopje BULGÀRIA MONTENEGRO CIUTAT DEL VATICÀ Roma Tirana MACEDÒNIA

TIC

60°

ALBÀNIA

ESCALA

GRÈCIA Atenes 30°

0°

30°

Alger Tunísia

ALGÈRIA

TUNIS

MALTA

1.052

2.104

quilòmetres

150°

180°

La Valletta

259

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 260

U N I TAT

Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya

1. La llarga història de les ciutats europees

Acròpolis

Les primeres ciutats van aparèixer fa uns 6.000 anys, a les ribes dels rius Tigris, Eufrates, Nil i Indus. Des d’allà, la idea de ciutat es va propagar a Europa. Les ciutats de l’antiguitat

Doc. 1 Atenes (Grècia).

Les ciutats romanes van formar la xarxa urbana més gran de l’antiguitat. Al capdavant d’aquesta xarxa hi havia Roma, la capital de l’Imperi i el centre del poder polític i econòmic. Moltes ciutats europees actuals són d’origen romà. San Juan de los Panetes

EBRE

pont de pedra

D E C U M A N US

Sant Sepulcre

MAXIMUS

CARDO

Les ciutats romanes tenien un pla ortogonal. Els carrers principals eren el cardo maximus, en direcció nord-sud, i el decumanus maximus, en direcció est-oest (doc. 2). En la cruïlla de tots dos se situava el fòrum, una plaça on hi havia els edificis més importants. A les ciutats hi havia canalitzacions d’aigua, banys públics, ponts, amfiteatres...

RIU

US MAXIM

L’antiga Grècia va arribar a tenir una xarxa urbana formada per més de 500 ciutats, entre les quals destacaven Esparta i Atenes. Les ciutats gregues tenien dos centres: l’àgora, o plaça pública, on se situava el mercat, i l’acròpolis, la part més elevada i sagrada de la ciutat, on hi havia els temples principals (doc. 1).

C O S O

Pedres del Coso: estàtua, temples i inscripcions

L’edat mitjana i l’edat moderna Després de la caiguda de l’Imperi romà l’any 476 –fet que marca l’inici de l’edat mitjana–, les ciutats van començar a decaure. Fins al segle XII les ciutats no van tornar a ressorgir a Europa. Les ciutats medievals estaven envoltades per una muralla i presentaven un pla irregular, amb carrers estrets i sinuosos. Al centre hi havia els edificis més importants, com ara l’ajuntament, la catedral i els palaus de les famílies més poderoses (doc. 3).

Doc. 2 Pla del centre de Saragossa. L’estructura de la ciutat romana perviu en la ciutat actual. Catedral

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, en l’edat moderna, es va desvetllar la preocupació per embellir i millorar les ciutats com una forma d’exaltar el poder dels reis i de l’Església. S’hi van construir grans palaus amb jardins, i moltes esglésies i monuments que flanquejaven àmplies avingudes. La construcció de residències reials d’estiu va donar lloc a l’aparició de noves urbs, com ara Versalles (França) o Aranjuez (Espanya). També es van fundar altres ciutats en territoris que estaven deshabitats amb l’objectiu de poblar-los.

260

Doc. 3 La ciutat medieval d’Ostuni (Itàlia).

Muralla

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 261

La ciutat industrial Al final del segle XVIII i en el segle XIX es va iniciar la industrialització als països europeus. La població va augmentar molt a les localitats on es van situar les fàbriques, ja que bona part dels pagesos va abandonar el camp per treballar a les indústries. Per això, la industrialització va provocar un creixement extraordinari de les ciutats. Les antigues muralles es van enderrocar per possibilitar-ne l’extensió. A les ciutats industrials contrastaven els barris obrers i els barris burgesos. • Als barris obrers la població vivia amuntegada en habitatges petits i insalubres, sense servei de clavegueram, enllumenat ni transport, i amb molta contaminació, ja que aquests barris se situaven al costat de les fàbriques (doc. 4).

Doc. 4 Barri obrer de la ciutat anglesa de Preston al principi del segle XX.

• Els elegants barris burgesos, anomenats eixamples, tenien un pla en quadrícula, avingudes àmplies, bons serveis i edificis luxosos (doc. 5). Per fer front als problemes urbans va caldre millorar les condicions de les ciutats i planificar-ne el desenvolupament. Així, es van fer obres per fer-hi arribar l’aigua, el gas i l’electricitat, es va construir una xarxa de clavegueres i es van introduir els tramvies i les primeres línies de metro per facilitar la mobilitat.

2. Les ciutats de la Unió Europea En l’actualitat, prop del 80 % de la població de la Unió Europea és urbana. La majoria viu en ciutats de mida petita i mitjana. Molt poques superen el milió d’habitants, i Londres i París són les ciutats més populoses (doc. 6). La perifèria de les ciutats ha conegut un gran creixement des de la segona meitat del segle XX. S’hi han construït grans barris residencials, polígons industrials, parcs empresarials i tecnològics, i superfícies comercials i de lleure. Doc. 5 Edifici burgès de l’eixample de París.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Defineix: àgora, acròpolis, cardo, decumanus, fòrum i eixample. 2. ● Busca les idees principals. • Digues elements característics d’una ciutat: a) grega; b) romana; c) medieval; d) del segle XVII i e) del segle XIX. • Indica quins són els plans característics de la ciutat romana, la ciutat medieval i els eixamples del segle XIX. 3. ●● Interpreta els documents. • Documents 1-5. Anota l’oració del text que descriu cada imatge.

Aglomeracions urbanes de la UE (en milions d’habitants)

10 8 6 4

París (França) 9,8

Londres (Regne Unit) 7,6

Barcelona (Espanya) 4,4

Madrid (Espanya) 5,1

Berlín (Alemanya) 3,3

Milà (Itàlia) 4,1

Katowiche Stuttgart (Polònia) (Alemanya) 3,0 2,6 Atenes Nàpols (Grècia) (Itàlia) 3,2 2,9

2 0 Font: Naciones Unidas. Aglomeraciones urbanas 2003

Doc. 6 Aglomeracions urbanes més poblades.

261

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 262

3. La població rural a Espanya En poques dècades, la població que habita a Espanya ha passat de ser majoritàriament rural a viure a les ciutats. El 1960, més de la meitat de la població vivia en nuclis amb menys de 10.000 habitants; en l’actualitat només hi viu el 23 % dels habitants. Al nord de la Península i en alguns llocs del litoral mediterrani i de l’interior d’Andalusia predomina el poblament dispers; és el cas de les cases gallegues, els caseríos bascos i asturians, les masies catalanes (doc. 7), les barraques valencianes i els cortijos andalusos. En la resta predomina el poblament concentrat. La marxa dels pagesos cap a les ciutats en les dècades de 1950 i 1960 va provocar el buit de nombrosos nuclis rurals i l’envelliment de la població. Però els darrers anys, alguns pobles s’han tornat a poblar. Bona part dels habitatges es rehabiliten o se’n construeixen de nous per utilitzar-los com a residències secundàries de cap de setmana o vacances. En altres casos, alguns pobles s’han convertit en zones d’habitatges per a la població d’alguna ciutat propera. A més, els pobles situats en entorns atractius pel paisatge o les activitats que s’hi poden fer, guanyen població i dinamisme gràcies al turisme. Contràriament, molts nuclis rurals de l’interior peninsular romanen abandonats o en declivi.

4. La població urbana a Espanya La població espanyola és eminentment urbana, ja que més de tres quartes parts viu en ciutats (doc. 8). La majoria de les grans ciutats se situa en les àrees costaneres, mentre que a l’interior peninsular només destaquen Madrid i Saragossa. Això és degut al gran dinamisme que tenen les zones litorals. Les ciutats principals són: Madrid, la capital de l’Estat, amb més de tres milions d’habitants, i Barcelona, que supera el milió i mig. Per mida, les segueixen València, Sevilla, Saragossa i Màlaga, totes amb més de 550.000 habitants. En total, aquestes sis ciutats acullen el 17 % de la població de l’Estat. La resta de ciutats són mitjanes i petites. Els darrers anys, alguns petits nuclis urbans situats a l’àrea d’influència de les capitals provincials han experimentat un fort creixement. La causa és el preu elevat dels habitatges a les capitals, que fa que la majoria dels joves i dels immigrants s’estableixin als municipis pròxims i ben comunicats.

262

PATRIMONI

Doc. 7 Masia catalana de pedra. La masia és una finca agrícola i ramadera. Avui dia, moltes masies s’han reformat per acollir el turisme rural.

Les cases rurals Les cases rurals tradicionals es construïen amb materials de l’entorn: pedra a les àrees muntanyoses, fang (en forma de tova o maó) a l’interior de la Península i a les hortes de València i Múrcia, fusta, etc. Es poden diferenciar dos tipus de cases rurals: la casa bloc i la casa dissociada. • La casa bloc és un edifici compacte que pot tenir diversos pisos o una sola planta, on les diferents dependències de la casa es disposen de manera contigua i comparteixen un mateix sostre. • La casa dissociada està formada per diversos edificis cadascun dels quals té una funció: habitatge, estable, magatzem... Aquests edificis solen estar disposats al voltant d’un pati central, per exemple en els cortijos andalusos, o estar allunyats els uns dels altres. 4. ●●● Analitza habitatges rurals espanyols • Busca a Internet fotos d’un caserío, una palloza, una barraca, una casa entramada i un cortijo. • Descriu com són i digues d’on són característics.

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 263

Avilés Gijón Santander la Coruñya Bilbao Lugo Oviedo Santiago

Ferrol

Municipis més poblats d’Espanya (2005) (en milions d’habitants) Madrid 3,1 Barcelona 3,5 1,6 València 3,0 0,8 Sevilla 0,7 Saragossa 2,5 0,6 Màlaga 0,6 Múrcia 2,0 0,4 Las Palmas de 1,5 Gran Canaria 0,4 Palma de 1,0 Mallorca 0,4 Bilbao 0,5 0,3

Pamplona

Vitòria

Pontevedra Vigo

Sant Sebastià

Lleó

Burgos Logronyo Palència

Ourense

Valladolid

Zamora

Girona

Osca Lleida

Sòria

Saragossa

Barcelona

Segòvia Salamanca

Guadalajara

Àvila

Terol

Madrid

Toledo

Càceres

Tarragona

Castelló de la Plana

Conca

Font: INE, Anuari Social de La Caixa

Palma de Mallorca

València

O CE À

Mèrida Albacete

Ciudad Real

Badajoz

A TL À N TI C

Alacant Còrdova Huelva

Múrcia Jaén

Sevilla

El Puerto de Santa María Cadis

Cartagena

Granada

mar Mediterrani

Almeria Màlaga Algesires Ceuta Melilla

OCEÀ

ATLÀNTIC

Santa Cruz de Tenerife

Metròpoli nacional

Las Palmas de Gran Canaria

POBLACIÓ URBANA

XARXA URBANA

Metròpoli regionals

Altres ciutats importants

València Capital autonòmica

Més del 70% Entre el 50% i 70% Menys del 50%

Metròpoli subregional Centre regional especialitzat

Doc. 8 Població urbana i ciutats espanyoles principals.

La jerarquia urbana

ACTIVITATS

La influència política, econòmica i cultural de Madrid i Barcelona sobre la resta del territori espanyol converteix aquestes ciutats en metròpolis nacionals.

5. ● Comprèn els conceptes.

Ciutats com la Corunya, Bilbao, Sevilla o València són metròpolis regionals, que funcionen com a centres comercials, culturals, educatius, etc. de les comunitats autònomes respectives.

6. ●● Interpreta els documents.

També hi ha ciutats que són metròpolis subregionals, ja que ofereixen serveis molt especialitzats (per exemple universitats o grans hospitals) que atreuen una població d’un espai més reduït. És el cas de Vigo, Oviedo, Granada, Alacant i Sant Sebastià. Per sota hi ha les ciutats de mida mitjana, que serveixen com a centres de serveis de les seves províncies. En el darrer esglaó de la xarxa espanyola se situen les ciutats petites, de menys de 50.000 habitants, l’àrea d’influència de les quals és la comarca.

• Explica què és una residència secundària.

• Document 8. a) En quines zones del territori es localitzen les ciutats més importants? Què ho fa? b) Quines són les més poblades? c) Descriu la xarxa urbana espanyola. d) Quines províncies tenen una proporció més alta de població urbana? e) En quines províncies continua sent majoritària la població rural?

263

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 264

Les empremtes del passat en algunes Les primeres ciutats

Així mateix, altres pobles van crear petites ciutats en l’actual territori de l’Estat, com els grecs (Empúries, segle VI aC) i els cartaginesos (Cartagena, segle III aC). Però el desenvolupament urbà més gran de l’antiguitat va tenir lloc després de l’arribada dels romans en el segle III aC (doc. 9). Els romans van impulsar el desenvolupament de les ciutats existents i en van fundar de noves, com Tàrraco (Tarragona) o Emèrita Augusta (Mèrida).

Lucus TARRACONENSE

GAL·LÈCIA

Empòrion Caesaraugusta ta

Tàrraco

la P lata

via

OCEÀ ATLÀNTIC

Numàntia

via

L’origen d’algunes ciutats costaneres d’Andalusia, com ara Cadis, Màlaga o Almuñécar, es remunta als segles IX-VIII aC.,quan els fenicis hi van fundar assentaments amb una funció comercial. Aquest poble també es va establir a Ceuta en el segle VII aC.

CARTAGINENSE

Sagunt

Emèrita Augusta

mar BÈTICA

Híspalis

Cartago Nova

Mediterrani

Principals ciutats romanes Calçades principals

Doc. 9 Principals ciutats en època romana.

Les ciutats medievals L’any 711, els àrabs van envair la península Ibèrica. La ciutat musulmana es desenvolupava a l’entorn de la medina, un recinte emmurallat dins del qual, entre carrerons sinuosos, s’alçaven la gran mesquita, l’alcàsser (el castell), el soc (el mercat) i els banys públics o hamman. Al voltant de la medina s’estenien els barris perifèrics o ravals. Ciutats com Còrdova i Sevilla guarden mostres del seu passat musulmà. Els centres de moltes ciutats conserven elements del seu passat cristià, com un pla organitzat al voltant d’una catedral o un castell, les muralles que protegien la ciutat i les nombroses esglésies romàniques i gòtiques (doc. 10). Doc. 10 Vista aèria de Zamora.

Les ciutats en l’edat moderna En el segle XVI, algunes ciutats van créixer de manera significativa. Madrid, després d’esdevenir capital, va multiplicar per quatre la població, fins a assolir els 90.000 habitants. Sevilla era la ciutat més poblada, amb 120.000 habitants, ja que s’hi centralitzava el comerç amb Amèrica. En els segles següents, el desenvolupament d’algunes ciutats es va començar a planificar, com reflecteixen els plans regulars dels barris fets en aquest període i el de ciutats noves, com La Carolina (Jaén). La construcció de palaus reials, com el d’Aranjuez, va ser l’origen d’algunes ciutats. El desig de crear espais oberts va donar lloc a l’aparició de places majors, on tenien lloc els esdeveniments públics.

264

PATRIMONI

Ciutats Patrimoni de la Humanitat Espanya és l’estat on hi ha més ciutats declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fins al 2005 posseïen aquest guardó Alcalà de Henares, Àvila, Càceres, Còrdova, Cuenca, Eivissa, Salamanca, San Cristóbal de La Laguna, Santiago de Compostel·la, Tarragona, Toledo i el conjunt format per Úbeda i Baeza. 7. ●● Investiga. • Entra a www.patrimonio-mundial.com. Per què aquestes ciutats són Patrimoni de la Humanitat?

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 265

ciutats espanyoles i catalanes

A FONS

Doc. 11 Vista aèria de la ciutat de Barcelona. Eixample

Centre històric

Parc de la Ciutadella

Barceloneta

Port

La ciutat del segle XIX

La ciutat actual

Fins al segle XVIII hi havia poques ciutats a Espanya i eren petites. En el segle XIX va començar la industrialització i es va accelerar el poblament urbà.

A partir de la segona meitat del segle XX, el creixement urbà es va intensificar i va augmentar la demanda d’habitatges. Els anys cinquanta i seixanta es van construir extenses barriades obreres a la perifèria. A les grans ciutats la migració massiva de persones amb pocs recursos va provocar l’aparició de nuclis de barraques, que avui han desaparegut.

Dos projectes urbanístics il·lustren la preocupació per millorar les ciutats i afavorir l’adaptació al desenvolupament dels mitjans de transport: • L’eixample de Barcelona seguia un pla en quadrícula travessat per l’avinguda Diagonal, que facilitava l’ampliació de la ciutat i el trànsit de vehicles (doc. 11). • La Ciudad Lineal, a Madrid, proposava la construcció d’habitatges unifamiliars, amb un petit hort i jardí, al llarg d'una ampla avinguda recorreguda per un tramvia. Només es van fer 5 quilòmetres dels 48 de previstos.

Les indústries es van anar desplaçant a la perifèria i es van concentrar en polígons industrials. En les darreres dècades han crescut els nuclis de la perifèria urbana. Els conjunts residencials de diferents qualitats reflecteixen els diversos nivells adquisitius de la població. Els parcs empresarials i els grans centres comercials i de lleure s’instal·len al costat de les principals vies d’accés a la ciutat.

ACTIVITATS 8. ●●● Investiga la història de la teva població. • Anota els esdeveniments més importants del desenvolupament que ha tingut i indica quina empremta han deixat en el paisatge urbà actual. Pots obtenir la informació a l’ajuntament, una oficina de turisme, en llibres o a Internet.

9. ●●● Entra a «maps.google.cat». • Escriu «Catalunya» i després el nom de la teva ciutat o de la ciutat més propera. Clica a «satèl·lit». Acosta’t a la imatge, analitza com és la ciutat i cerca les empremtes del passat en el paisatge.

265

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 266

5. La gestió de les ciutats espanyoles Les ciutats espanyoles tenen un govern propi, l’ajuntament, presidit per l’alcalde i format per un grup de regidors, cadascun especialitzat en una matèria: urbanisme, medi ambient, afers socials... El govern de l’ajuntament és elegit democràticament pels ciutadans. L’ajuntament decideix quin pressupost tindrà i com el distribuirà per atendre les necessitats de la ciutat, que sovint exigeixen fer obres grans i costoses: canalitzacions d’aigua, gas i electricitat; conductes per a l’evacuació de les aigües residuals; depuradores; millores en la xarxa de transport; plantes per a l’eliminació dels residus urbans i de reciclatge, etc.

Així mateix, els ajuntaments prenen mesures per intentar reduir els problemes urbans, com ara construir habitatges econòmics per als joves, restringir l’accés de vehicles al centre històric, legislar els horaris comercials i crear serveis per atendre la gent gran. Cada ajuntament elabora un pla general d’ordenació urbana (PGOU), en el qual es determina l’ús que s’ha de donar a cada zona de la ciutat i les característiques que han de tenir els edificis de cada àrea. Sovint, els ajuntaments tenen problemes per fer front al gran nombre de despeses que genera la ciutat i contreuen deutes importants.

Els plans generals d’ordenació urbana

A FONS

Els plans generals d’ordenació urbana (PGOU) són els instruments oficials utilitzats per planificar el creixement de les ciutats espanyoles. • El PGOU qualifica el sòl en una de les categories següents: Urbà: el sòl que està edificat o urbanitzat.

Urbanitzable: el sòl en el qual es podria construir després de condicionar-lo amb carrers, enllumenat, clavegueram...

No urbanitzable: el sòl protegit per algun motiu o d’ús agrícola o ramader.

Aquestes qualificacions no són permanents, ja que el sòl es pot requalificar. • El PGOU estableix l’ús que es donarà al sòl, també al que es decideix transformar (requalificar):

Ús residencial: blocs d’habitatges oberts, en illes tancades, cases unifamiliars...

Ús dotacional: jardins, escoles, poliesportius, biblioteques, centres comercials...

Ús industrial: polígons industrials, parcs empresarials, parcs científics i tecnològics...

Infraestructures: carrers, carreteres, estacions de tren i vies fèrries, instal·lacions elèctriques...

• En la confecció del PGOU intervenen tres grups: PGOU Els agents públics El govern territorial i els professionals contractats: arquitectes, geògrafs, economistes...

266

Els agents privats Empreses, immobiliàries, promotores, constructores...

Els ciutadans Per mitjà de diverses associacions, poden consultar els plans i fer-hi al·legacions.

Però els responsables dels PGOU són els ajuntaments. Els redacten segons la Llei del sòl vigent, els exposen al públic, emprenen les expropiacions de terrenys que calgui, concedeixen llicències per edificar, etc.

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 267

6. Els problemes urbans

SABIES QUE...

Els problemes de les ciutats espanyoles són els mateixos que tenen altres ciutats desenvolupades. Un primer problema és el trànsit dens a les hores punta, que coincideixen amb les hores d’entrada i sortida dels centres de treball i les escoles, i amb els horaris comercials. El centre urbà i les vies que comuniquen la ciutat amb els nuclis residencials de la perifèria són les vies més afectades. El trànsit elevat de vehicles és la causa principal de la contaminació atmosfèrica a les ciutats. La contaminació atmosfèrica provoca 16.000 morts prematures cada any al nostre país. El trànsit també és responsable del 80 % de la contaminació acústica, és a dir, de l’excés de soroll. A l’Estat espanyol es calcula que uns 10 milions de persones suporten durant el dia un nivell de soroll superior als 65 decibels, el límit aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La situació s’agreuja en les zones pròximes als aeroports, el ferrocarril i determinades indústries. Un altre problema greu és el tractament dels residus urbans. A l’Estat espanyol cada habitant genera 1,5 kg de brossa cada dia, una quantitat similar a la mitjana europea. A aquests residus domèstics cal sumar-hi els residus procedents de les activitats econòmiques. El tractament adequat dels residus urbans és molt costós, fet que explica l’aparició d’abocadors incontrolats als afores d’algunes ciutats. Aquests abocadors il·legals contaminen el sòl, l’aire i les aigües subterrànies. En els darrers temps ha crescut espectacularment el preu dels habitatges. Les persones amb menys recursos econòmics es veuen obligades a viure en barris degradats, on es registren alts índexs d’atur, absentisme i fracàs escolar.

Doc. 12 Trànsit intens a la plaça de la Cibeles, a Madrid.

Madrid és la capital de l’Estat i el municipi amb més població d’Espanya • La xarxa de metro és una de les més grans del món, amb uns 300 quilòmetres de vies. • Prop de 2.000 autobusos municipals transporten uns 475 milions de viatgers cada any. • Per abastar els ciutadans, cada dia es necessiten més de 4.000 tones de fruites i verdures, més de 500 de peix i unes 250 de carn. • A cada casa es consumeixen, de mitjana, 166 litres d’aigua cada dia. • Cada madrileny genera uns 540 quilos de brossa l’any. • Madrid és una de les tres ciutats més cares de l’Estat espanyol a l’hora de comprar un habitatge: de mitjana costa més de 4.000 euros el metre quadrat. Madrid ocupa el lloc 42 entre les ciutats del món per qualitat de vida. Per fer aquest rànquing es tenen en compte 39 variables, com ara l’estabilitat política, els serveis, l’oferta de productes, el clima, la criminalitat, etc.

ACTIVITATS 10. ● Busca les idees principals. • Qui governa les ciutats espanyoles? Com s’elegeixen? • Quines funcions desenvolupen? • Per què és important el PGOU? • Enumera els principals problemes de les ciutats de l’Estat.

11. ●●● Reflexiona. • Quins problemes de la teva ciutat són els que t’amoïnen més? Creus que l’ajuntament fa tot el que pot per solucionar-los? • Com poden els ciutadans contribuir a pal·liar aquests problemes? Què pots fer tu? Posa’n exemples concrets.

267

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 268

7. La distribució de la població a Catalunya La distribució de la població a Catalunya respon a la superposició de diversos models de poblament, que, condicionats per la geografia, per la història i pels processos d’industrialització més recents, conformen l’actual paisatge intensament urbanitzat. Els diversos models d’assentament rural de la població a Catalunya Els patrons de poblament rural tradicionals del Principat han arribat als nostres dies, malgrat els canvis experimentats a causa de l’important èxode rural i dels intensos processos d’urbanització de les darreres dècades. Es poden assenyalar diverses modalitats:

Doc. 13 Arties. Hàbitat concentrat de la Vall d’Aran, respon a un model antic de poblament als Pirineus.

• Una forma d’agrupament molt antiga, formada per petits nuclis de poques cases, que concentra una població d’uns 250 habitants, molt estès a la zona dels Pirineus entre l’Alta Ribagorça i el Ripollès (doc. 13). • En segon lloc, coincidint amb l’espai històric de la Catalunya Vella, hi ha un model de poblament dispers, de masies aïllades (doc. 14). Es troben en una zona que s’estén per tot el nord-est del Principat, que ocupa una franja que va des del Prepirineu fins al Llobregat, tot i que es poden trobar assentaments d’aquest tipus també fora de l’àmbit de difusió inicial. • L’ establiment de població a la zona sud del Principat, que va constituir l’àrea de repoblament de la Catalunya Nova, es caracteritza pel predomini d’agrupaments urbans mitjans, que van des de 500 a 2.000 habitants. Aquests nuclis urbans es poden trobar a tot l’espai de les planes occidentals com també a les comarques de l’Ebre (doc. 15).

Doc. 14 Masia prop de Cardona. Respon al model d’habitat dispers que s’estén per la Catalunya Vella.

Els assentaments urbans La xarxa urbana actual està superposada a les diverses formes de poblament rural. Cal considerar, en primer lloc, les ciutats històriques, és a dir aquelles que existien abans del gran creixement urbà que provocà la industrialització. Un nombre important d’aquestes ciutats correspon a les fundacions d’època romana com ara Tarragona o Barcelona. Altres nuclis urbans provenen de l’època medieval i es van consolidar com a centres comarcals, normalment pel fet de ser seu de mercat, per l’emplaçament geogràfic favorable o una ubicació estratègica, com ara Balaguer o Igualada. Finalment la industrialització transformà molts dels antics nuclis urbans i creà noves zones urbanes, com ara Sabadell o Terrassa.

268

Doc. 15 Montblanc. Agrupament urbà característic de la Catalunya Nova.

830900 _ 0248-0288.qxd

25/1/08

16:07

Página 269

Principals ciutats catalanes

Vall d’Aran Alta Ribagorça

F R A N Ç A Pallars Sobirà

Cerdanya Alt Urgell

Garrotxa

ARAGÓ

Berguedà Osona

Solsonès Noguera

Garrigues

Ribera d’Ebre

Baix Ebre Montsià

Gironès

Baix Empordà

Bages

Conca de Barberà Alt Camp

Baix Camp

Vallès Oriental Vallès Occidental

Anoia

Urgell

Priorat Terra Alta

Pla de l’Estany

Selva Segarra

Pla d’Urgell

Alt Empordà

Ripollès

Pallars Jussà

Segrià

1. Barcelona

ANDORRA

Alt Penedès

SUPERFÍCIE URBANITZADA Menys del 5% Entre el 5% i el 15%

Me d ite rr a n i

12. Cornellà de Llobregat

84.289

3. Badalona

221.520 200.545

13. Sant Boi de Llobregat

81.368

4. Sabadell

1.605.602

5. Terrassa

199.817

14. Sant Cugat del Vallès

73.774

6. Tarragona

131.158

15. Manresa

71.772

7. Lleida

125.677

8. Santa Coloma de Gramenet 9. Mataró

118.748

119.056

101.767

Doc. 17 Principals ciutats de Catalunya per nombre d’habitants.

Baix Garraf Llobregat Baix Penedès

ma r

89.890

248.150

10. Reus Maresme

Barcelonès

Tarragonès

11. Girona

2. l’Hospitalet de Llobregat

Entre el 15% i el 30% Més del 30%

Doc. 16 Mapa de superfície urbanitzada de Catalunya.

8. Les característiques de la xarxa urbana catalana

A l’actual distribució de la xarxa urbana catalana destaca el paper preeminent de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que concentra el 60 % de la població del Principat. La regió metropolitana s’estén per les ciutats industrials dels Vallés, com Terrassa i Sabadell i el conjunt de poblacions del Baix Llobregat. També engloba les poblacions del Maresme i alguns centres comarcals importants com Granollers i Vilafranca de Penedès. Pel sud arriba fins a Vilanova i la Geltrú i Sitges (doc. 16 i 17). La segona àrea metropolitana és la del Camp de Tarragona. Destaquen les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, a les quals s’han d’afegir els centres turístics costaners, de Salou i Cambrils. I, més al sud, hi ha l’eix format per les poblacions de Tortosa i Amposta. La tercera àrea d’importància urbanística està encapçalada per la ciutat de Girona i presenta dos eixos importants: l’àrea costanera formada per les ciutats de Roses, Palamós i Blanes, i l’àrea prelitoral, que comprèn Figueres, Banyoles i La Bisbal d’Empordà. Més enllà de la serralada Prelitoral, destaquen tres ciutats amb una població superior als 25.000 habitants, que actuen de centres comarcals: Olot, Vic i Manresa. Una segona línia urbana a l’interior té com a principal població Lleida. En el seu entorn destaquen alguns centres comarcals com ara Tàrrega, Cervera, Mollerussa i Balaguer. Per últim, hi ha una xarxa urbana als Pirineus que s’articula al voltant d’alguns centres urbans amb una població per sota dels 20.000, com ara la Seu d’Urgell, Berga, Puigcerdà i Ripoll.

ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. • A quines zones de Catalunya podem trobar un model de poblament amb masies disperses? • Quina és l’àrea urbana més densament poblada de Catalunya? • Quin tipus d’assentament rural va ser el més freqüent a l’àrea de la Catalunya Nova? 13. ●● Busca les idees principals. • Quines àrees de Catalunya estan menys poblades? Hi ha nuclis urbans en aquestes àrees? Quines característiques presenten? 14. ●● Interpreta els documents. • Documents 13, 14 i 15. Quines són les principals formes d’assentament rural a Catalunya? A quina fase històrica de repoblació correspon cadascuna? • Documents 16 i 17. Quina zona de Catalunya està més poblada? Assenyala els cinc nuclis urbans més importants d’aquesta àrea. 15. ●●● Organitza la informació. • Elabora un esquema on hi hagin reprentades les principals formes d’assentament tant de l’hàbitat rural com de l’urbà. 16. ●●● Reflexiona • Per què la població catalana es concentra a la zona costanera central? Quins factors afavoririen una distribució més homogènia de la població catalana?

269

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 270

9. Els nous processos de transformació i el nou model urbà català

Diversos factors incideixen en la formació de l’actual model de distribució urbana a Catalunya. Cal destacar-ne especialment tres: • Els nous processos demogràfics. Principalment l’increment d’habitants provocat per l’arribada d’un important nombre d’immigrants, que ha donat lloc a una redistribució dels espais residencials. • Les noves pautes de localització industrial i de serveis. Les indústries i les empreses de serveis s’han desplaçat des dels emplaçaments tradicionals cap a noves àrees, llocs que havien estat espais rurals o poc poblats. Les noves funcions serveixen també per atraure població i millorar les vies de comunicació, de manera que milloren les comunicacions i les possibilitats d’accés a zones que abans resultaven poc atractives per residir-hi. • L’extensió d’un model de ciutat difusa. La millora de les comunicacions que ha de permetre desplaçaments més ràpids la possibilitat que ofereixen els mitjans informàtics per treballar a distància han possibilitat la creació d’urbanitzacions que es construeixen en espais relativament propers als centres urbans i que anteriorment estaven destinats a usos rurals o formaven part d’espais naturals. A més, la multiplicació de segones residències ha generat la creació de nous habitatges a llocs fins ara poc poblats. Aquests processos han estès el límit de les ciutats de manera que l’espai urbanitzat ha tingut una gran extensió. Aquests processos contribueixen a definir el model urbà actual en funció de tres característiques: • L’extensió de l’àrea de la zona metropolitana de Barcelona, que arriba a exercir la seva influència sobre noves àrees urbanes, distants del nucli central, però connectades per la possibilitats de transport diari, que pot ser públic o privat (doc. 18 a 20). • La configuració de diverses zones urbanes al voltant d’altres ciutats secundàries com ara les capitals de província (Tarragona, Girona i Lleida) o capitals de comarques de certa rellevància com Vic, Igualada, Manresa, Blanes o Palamós. • L’existència d’alguns territoris urbans apartats, als quals aquests processos arriben parcialment, com ara algunes zones del Prepirineu o de la serralada Prelitoral i de les comarques interiors. Aquests nuclis reben la influència indirecta, com a zones progressivament especialitzades en segones residències.

270

A FONS

L’extensió de l’àrea metropolitana Els mitjans de transport moderns i les vies de comunicació han facilitat el creixement de l’àrea metropolitana.

Ferrocarril Carretera principal

Doc. 18 Creixement de l’àrea metropolitana a partir del ferrocarril.

Ferrocarril Carretera principal Autopista

Doc. 19 Creixement de l’àrea metropolitana a partir de l’automòbil.

Ferrocarril Carretera principal Autopista

Doc. 20 Creixement de l’àrea metropolitana a partir de la construcció d’autopistes.

830900 _ 0248-0288.qxd

25/1/08

16:07

Página 271

Doc. 21 El Raval a Barcelona és un barri que ha experimentat grans transformacions urbanes i de la població.

Les noves dinàmiques internes a les ciutats catalanes Els nous processos de creixement urbà comporten també transformacions dins de la ciutat. La marxa d’indústries, comerços i serveis cap a noves àrees produeixen la necessitat de readaptació de les zones tradicionals. La transformació de les ciutats catalanes ha estat intensa i s’ha vist influïda pels processos següents: • El canvi de residència de molts habitants i l’arribada d’immigrants que viuen en els habitatges que deixa disponibles la població que marxa a barris apartats o a urbanitzacions. Aquest procés genera, alhora, necessitats diferents vinculades als nous usos dels barris o a les característiques de la població que acaba d’arribar. Així, per exemple, es fa necessària l’ampliació o creació d’escoles, serveis mèdics, serveis socials i comerços específics.

Doc. 22 Seu del Consell Comarcal de l’Urgell a Tàrrega. Aquest centre històric ha experimentat un procés de transformació.

• L’arribada massiva de turisme, que es localitza en algunes àrees de Barcelona i de les ciutats costaneres, i que produeix una especialització del comerç i les infraestructures per atendre les seves necessitats, a la vegada que les funcions tradicionals dels barris es veuen transformades. La creació d’hotels, residències i d’àrees dedicades al lleure ha transformat la fisonomia original de les poblacions. A les ciutats catalanes aquests processos han afectat particularment els centres històrics. Els preus, relativament més assequibles d’aquestes zones, atreuen població immigrada. Molts dels centres antics tenen edificis de valor històric patrimonial que es veuen afectats pel procés d’abandonament i es fan necessàries polítiques públiques de restauració.

ACTIVITATS 17. ● Comprèn els conceptes. • Com incideixen els nous processos demogràfics en els canvis que experimenten les ciutats catalanes? • Quina importància té el turisme per als canvis d’alguns barris cèntrics de certes ciutats catalanes? 18. ● Busca les idees principals. • Quins barris de les ciutats catalanes experimenten especialment els processos de canvi urbà? • Què s’entén per ciutat difusa? Com incideix en la conformació de les ciutats catalanes? 19. ●● Interpreta els documents. • Documents 18, 19 i 20. Com incideix la utilització de noves vies de comunicació i

nous mitjans de transport en la conformació de l’àrea metropolitana de Barcelona? • Documents 21 i 22. Quines han estat les transformacions d’aquests barris històrics? 20. ●● Organitza la informació. • Com és l’actual model de distribució urbana a Catalunya? Elabora un esquema que inclogui les zones de concentració urbana, tot fent constar la importància, la ubicació i les característiques que tenen. 21. ●●● Reflexiona • Assenyala quins factors afavoririen, segons la teva opinió, la conservació dels centres històrics de les principals ciutats catalanes?

271

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 272

Activitats Fer un quadre sinòptic

Analitzar un pla urbà

22. ● Completa un quadre sinòptic sobre la història de les ciutats europees. Importància de les Estructura ciutats

Elements destacats

Antiga Grècia Imperi romà Edat mitjana Edat moderna

Fotografia aèria de la ciutat de València.

Les ciutats actuals són el resultat de l’evolució que han fet al llarg de la història. Podem conèixer aquesta història analitzant-ne el pla. Fixa’t en els aspectes següents:

Segle XIX

Fer un mapa conceptual Recorda que el mapa conceptual és una forma d’esquema que recull els conceptes principals d’un text i mostra les relacions que hi ha entre ells. A diferència d’un esquema normal, però, utilitza una paraula o diverses que enllacen els conceptes relacionats. 23. ●● Completa aquest mapa de conceptes. LA POBLACIÓ RURAL A ESPANYA Els nuclis tenen

Es va frenar per

En els últims anys

__________ habitants

_______________________ a les dècades de 1950 i 1960

segons la seva distribució, poden ser

que va provocar

poblament _________

_______________

degut a

poblament __________

predomina en predomina en __________

________________ alguns pobles

________

creixement de les ciutats

_________

__________

24. ●●● Elabora dos mapes conceptuals amb els títols següents: a) El poblament rural a Catalunya. b) Les noves dinàmiques internes de les ciutats a Catalunya.

272

1. L’emplaçament de la ciutat, que et pot donar algunes pistes sobre quina era la funció original. Una ciutat edificada sobre un turó ens fa pensar en una funció defensiva, i quan es localitza a la riba del mar, d’un riu o en una cruïlla de camins, en una funció comercial. 2. La forma del pla. Si analitzes el pla d’una ciutat europea, espanyola o catalana, mira de diferenciar-hi tres parts: el centre antic o nucli primitiu de la ciutat, els eixamples del segle XIX i primera meitat del XX, i les àrees de la perifèria. Observa les diferències que hi ha entre les tres parts, identifica els tipus de plans (irregular, ortogonal, concèntric) i explica a què es deuen. Tingues en compte que quan una ciutat s’ha alçat sobre una zona abrupta, o quan creix sense cap mena de planificació té un pla irregular. En canvi, quan el desenvolupament d’una ciutat respon a un pla urbanístic el traçat és regular, sobretot si, a més, el relleu de la zona és pla. 3. Els edificis. En els plànols només destaquen els edificis que tenen més interès o valor històric. Alguns edificis (universitat, senat, etc.) ens proporcionen informació sobre les funcions de la ciutat.

Universitat Politècnica de València

av.

Via

catedral llotge

Fer el C

Pé

lic

atò

plaça de l’Ajuntament

ria Tú

ran

EL PILAR

ldó

estació del Nord plaça d’Espanya

plaça de Toros

palau de la Música

GRAN VIA

i An dalu

rch

av.

ns ma

Ciutat de les Arts i les Ciències

rist

ant

estació de ferrocarril

Club Nàutic

lev

av.

Pla

ll d

M ár ti r

ó, M adrid

fc. a Caste ll

port de València

às

c. d e S an t V ic en t

av. d e Fra nça

uti

ilar

Urr

av.

usi

Agu

is Pe r

d’A

EL CANYAMELAR

del

Por

MONTOLIVET

ero Val

av.

e ruc sC Tre

asp

jardins d’Aiora

ral

de av.

c. d

ers

cementiri

EL CABANYAL

R egn e de Valèn cia RUSSAFA

sia

s r le x id ’Ar el

ong

Ibañ ez

av.

ene c. G

c. d

Tar

av.

rez

ARRANCAPINS

PATRAIX

Blas co

EL MERCAT pl.de la Porta de la Mar

ciutat universitària

estadi Mestalla

l de

VEGA BAIXA

MESTALLA

dí ar

n Gra

ús

t de pon ar pan Cam

LA MALVA-ROSA d e ls

l a

pon

dem d’A

av.

jardins del Real

av. d el

. av

d e

igo

palau de la Generalitat

Torres de Quart

BENIMACLET

estació de FGV

po nt de Tri nit at

pont de

Sant Josep

od r

Cid

Torres de Serrans jardí botànic

MEDITERRANI

MAR

lu ta Ca

M a l v a - r o s a

MARXALENES

R stre Me

av. del

del Ben Carde lloc nal h

del

av.

jardí de Marxalenes

lés

pon td Ser els ran s

metres av. d el

Avi

l. G ra

360

t j a p l a

ESCALA

Página 273

ili B aró

14:51

d’Em

2/1/08

av.

830900 _ 0248-0288.qxd

LA CREU COBERTA

4. L’ús del sòl. Varia segons les necessitats i les activitats econòmiques de la població: habitatges, canalitzacions d’aigua, zones industrials, carreteres, ports, etc. 5. Els noms dels carrers i les places ens acosten a la història de la ciutat. La majoria dels noms antics van sorgir de manera espontània. Sovint feien referència a les característiques del terreny o al lloc on conduïen (carrer de l’Hort). Alguns van prendre el nom de la família il·lustre que hi vivia (carrer del Marquès de Sentmenat), d’un edifici públic (plaça de l’Ajuntament), de l’ofici que s’hi feia en una casa o en més d’una (carrer dels Sabaters) o, simplement, d’un element destacat (carrer del Pou). Altres noms rememoren batalles importants i esdeveniments històrics (plaça de l’Onze de Setembre, avinguda de l’Estatut), i, de vegades, són un homenatge a personatges destacats.

25. ●● Descriu l’emplaçament de València. • Per a quines funcions urbanes és avantatjós? • Hi ha algun element que pugui limitar el creixement urbà? 26. ●●● Analitza la forma del pla. • Posa un full de paper vegetal sobre el plànol. Delimita’n el centre urbà, els eixamples i la perifèria. • A grans trets, quines diferències presenten aquests sectors? Fixa’t en la disposició i l’amplada dels carrers, en els espais verds, etc. 27. ●●● Respon la pregunta. • Quines funcions es desenvolupen en cada zona de la ciutat? Justifica la resposta. 28. ●● Classifica els noms dels carrers i les places. Llocs

Personatges

Religió

Fets

Altres

29. ●●● Calcula la distància que separa l’estació del Nord i la Ciutat de les Arts i les Ciències.

273

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 274

Activitats de repàs ● Repassa • Anomenem hàbitat els llocs on viuen les persones. Es distingeixen l’hàbitat rural i l’urbà. L’hàbitat rural pot ser concentrat o dispers. • En l’actualitat, la meitat de la població del món és urbana. El percentatge de població urbana és més gran als països desenvolupats, però les ciutats que creixen més estan situades als subdesenvolupats. • Les ciutats tenen un paisatge peculiar, que s’expressa en els plans respectius i en els edificis. També acompleixen unes funcions (residencials, industrials i de serveis), que es plasmen a l’espai de manera estructurada. • Les ciutats es relacionen entre si i formen una xarxa jerarquitzada. Les metròpolis mundials són al capdavant d’aquesta xarxa.

● Recorda

• A Europa, les ciutats són molt antigues, algunes es remunten a fa uns 3.000 anys. Les diferents fases del passat han deixat una empremta en el pla i els edificis de les ciutats europees. • En l’actualitat, el 80 % de la població de la UE viu a ciutats. • A l’Estat espanyol, tres quartes parts de la població viu a ciutats. Madrid i Barcelona encapçalen la xarxa urbana espanyola. Les ciutats espanyoles tenen un govern propi (l’ajuntament). • A Catalunya, més del 60 % de la població viu a l’àrea metropolitana de Barcelona. Les àrees metropolitanes secundàries són la de Tarragona i la de Girona-Costa Brava.

● Explica

1. Escriu el concepte a què es refereix cada oració. a) A l’Estat espanyol, nucli de població de 10.000 habitants o més. b) Ciutat principal. c) Funció que ocupa la major part de l’espai urbà. d) Les sigles per les quals es coneix el centre de negocis d’una ciutat. e) Àrea on es localitzaven els barris burgesos en el segle XIX. f) A l’Estat espanyol, instrument oficial per planificar el creixement de les ciutats.

3. Explica on emplaçaries una ciutat si la funció prioritària fos... a) Defensiva.

b) Agrícola.

c) Comercial.

4. Observa la imatge i respon les preguntes. • Què representa? • En quins països és freqüent veure aquesta imatge? • Quines causes provoquen l’aparició d’aquests barris?

2. Observa la il·lustració i respon les preguntes.

Casa o edifici habitable

274

• Quin poblament rural representa? • En quines zones de Catalunya podries trobar aquest tipus de poblament? I a la resta de l’Estat?

5. Relaciona cada país amb la seva capital. a) Colòmbia. b) Turquia. c) Canadà. d) Tailàndia. e) Austràlia. f) Polònia. g) Uganda.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Kampala. Bangkok. Canberra. Bogotà. Ottawa. Ankara. Varsòvia.

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 275

Unitats 19 i 20 ●●

●● Analitza

Aplica

6. Observa aquesta fotografia aèria de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

9. Observa el mapa i respon les preguntes.

mar Mediterrani

Síria Israel al-Mahalla al-Kubra Al Masura Alexandria Port Said Tanta Ismailia Jordània az-Zaqaziq Suez

• Com és la xarxa urbana egípcia: concentrada o distribuïda pel territori?

el Caire

Líbia

Aràbia Saudita

Asiut

m ar Ro

• Quins problemes creus que presenta aquest tipus de xarxa?

EGIPTE

Sudan

HABITANTS 10.000.000 habitants 3.000.000 habitants 300.000 habitants

• Identifica’n el tipus de pla. • Marca les respostes que consideris correctes. Fundació: segle IX. Creixement espontani. Pla regular. Fundació: segona meitat del segle XVIII. Creixement planificat. Pla irregular. Cadascuna d’aquestes fotografies mostra les restes més antigues d’una ciutat. En quina època es van fundar aquestes ciutats? Justifica les respostes.

10. Cada taula recull els milions d’habitants de les deu ciutats més poblades en dos anys diferents. Compara i respon. Principals aglomeracions urbanes (1950)

(2015)

1. Nova York (Estats Units)

1. Tòquio (Japó)

36,2

2. Londres (Regne Unit)

8,7

2. Bombai (Índia)

22,6

3. Tòquio (Japó)

6,9

3. Delhi (Índia)

20,9

4. París (França)

5,4

4. Ciutat de Mèxic (Mèxic)

20,6

5. Moscou (Rússia)

5,4

5. São Paulo (Brasil)

20,0

6. Xangai (Xina)

5,3

6. Nova York (Estats Units)

19,7 17,9

7. Essen (Alemanya)

5,3

7. Dacca (Bangla Desh)

8. Buenos Aires (Argentina)

5,0

8. Jakarta (Indonèsia)

17,5

9. Chicago (Estats Units)

4,9

9. Lagos (Nigèria)

17,0

4,4 10. Calcuta (Índia)

16,8

10. Calcuta (Índia)

12,3

• On se situen les ciutats més poblades en cada època, en zones desenvolupades o en zones subdesenvolupades? • Com explicaries aquests canvis? 11. Comenta el gràfic següent. Grans ciutats que tenen ingressos equivalents a països

8. Observa aquestes altres fotografies. A

(en milers de milions de dòlars) 1.600 França Tòquio 1.400

Països

1.200

Ciutats

1.000 800

Xina Nova York Brasil Osaka

600

Los Angeles Índia

Argentina

Mèxic

400

París

Londres Washington Chicago Suècia Àustria

200 0 Font: Atlas de Le Monde diplomatique. 2003

• Quin fet mostra el gràfic? • En quina part d’una ciutat les situaries: al centre, a l’eixample o a la perifèria? • Explica la funció principal de cada zona.

• Quines ciutats s’hi representen? En quins països es localitzen? Quin pes econòmic tenen? • Què són: metròpolis mundials, metròpolis regionals...? Justifica la teva opinió.

275

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 276

●●● Opina 12. Expressa, de manera raonada, si estàs d’acord o no amb les opinions que diversos experts van donar sobre les ciutats en el Fòrum Urbà Mundial 2004. • És a les ciutats on es produeix més desenvolupament econòmic. Però sense respecte al medi ambient i a la identitat cultural de cada zona, aquest desenvolupament no és sostenible, és a dir, no resulta viable a llarg termini. • El creixement desmesurat de les grans metròpolis no afavoreix el paper de la ciutat com a creadora de riquesa, sinó que promou les bosses de població pobra i exclosa [...]. • Cal impulsar el desenvolupament d’assentaments mitjans i petits, i així evitar la concentració en grans metròpolis insostenibles. • Els habitants d’una ciutat s’han d’involucrar en les polítiques urbanístiques com a veritables agents de protecció i millora del seu patrimoni. • Abans de pensar la ciutat que volem, cal tenir clar quina mena d’humans volem ser [...] per començar a modelar una nova manera de viure urbana alternativa. • S’ha perdut la identitat morfològica de la ciutat. S’han posat de moda els edificis singulars que donen l’esquena a la ciutat i construeixen una ciutat sense un nucli d’expressió col·lectiva. • Algunes ciutats creixen de manera accelerada al servei d’unes classes socials concretes.

●●●

13. Imagina com t’agradaria que fossin les ciutats en el futur i com creus que seran en realitat. Comenta per què t’agradaria que fossin d’aquesta manera i si penses que no passarà, justifica-ho. M’agradaria... En realitat... Comentari Habitatges Altres edificis Trànsit Serveis Medi ambient Govern

●●● Crea 14. En les unitats 19 i 20 has après a analitzar la ciutat. Fes una llista dels aspectes que hauries de tenir en compte per estudiar una ciutat. 15. Busca informació a Internet sobre una ciutat del món que t’interessi i fes-ne un treball. No oblidis incloure-hi aquestes dades: • Quan es va fundar. • El nombre d’habitants. • Els edificis més emblemàtics de la ciutat, com són i en quina part de la ciutat es localitzen. • Si hi ha una segregació social de l’espai urbà. • Els principals problemes urbans.

EN L’ACTUALITAT

Les ciutats de Catalunya 16. Analitza com es distribueix la població a Catalunya. Consulta les pàgines 268 a 271 de la unitat 20 i respon les preguntes. • Quin percentatge de la població de Catalunya és urbana? És un percentatge similar a la mitjana de l’Estat espanyol? • Quins són els municipis més poblats? • N’hi ha algun que ocupi un lloc destacat en la xarxa urbana espanyola? Per què creus que és així? • La població de Catalunya està repartida per tot el territori o es concentra en unes àrees determinades? A quines? • Per què creus que passa això?

276

17. Aconsegueix un plànol de la teva ciutat o de la que tinguis més propera i analitza’l. • Quin emplaçament té? Quins avantatges comporta? • Posa un paper vegetal sobre el plànol i marca-hi amb tres colors diferents el centre, l’eixample i la perifèria, si n’hi ha. • Assenyala l’emplaçament i el nom d’alguns monuments i edificis singulars importants. 18. Analitza el lloc exacte on vius. • Situa el carrer on vius al centre, l’eixample o la perifèria. • Analitza els avantatges i els inconvenients que té aquesta situació.

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:51

Página 277

Entre el 1997 i el 2005, el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol va augmentar el 145 %, mentre que en el mateix període els salaris van pujar, de mitjana, el 23,5 %. L’ increment del preu de l’habitatge només va ser superior a la República sud-africana, Irlanda i el Regne Unit. Tanmateix, a l’Estat espanyol el cost de la construcció (salaris dels treballadors, materials, beneficis dels constructors, etc.) no ha augmentat de manera significativa. Aleshores, per què comprar un habitatge costa cada vegada més? Hi ha diferents interpretacions.

PREU DE L’HABITATGE NOU (en euros/m2) Menys de 1.600

De 1.800 a 2.000

De 1.600 a 1.800

Més de 2.000

Evolució del preu de l’habitatge i els salaris a Espanya (1989-2001) (en %)

Preus

Amb l’habitatge passa com amb qualsevol altre producte: com més persones en volen comprar un, més s’apuja el preu.

Els darrers anys ha augmentat el nombre de persones que volen un habitatge: immigrants, persones que es divorcien i necessiten un nou habitatge, famílies que volen tenir una segona residència per passar-hi els caps de setmana o les vacances, etc.

Salaris

20 15 10 5 0 -5 Anys

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

●●● LLEGIR TEXTOS Els ajuntaments venen part del sòl públic als constructors i també han d’autoritzar la construcció d’habitatges als terrenys qualificats com a urbans i urbanitzables. Com més alt és el valor del terreny, més diners rep l’ajuntament. La venda de sòl i els impostos que es paguen per la compravenda són una font de finançament per als ajuntaments.

La compra d’habitatges pot ser un bon negoci.

L’actuació dels ajuntaments repercuteix en el preu dels habitatges.

Hi ha persones que volen comprar habitatges perquè pensen que el seu valor sempre augmentarà, i si un dia volen vendre’ls n’obtindran un benefici. Per això, moltes persones no compren una casa per viure-hi, sinó com a inversió. Això s’anomena especulació immobiliària.

Per poder pagar l’habitatge, la majoria de les persones han de demanar una hipoteca, a canvi de la qual paguen uns interessos mensuals. Com que els darrers anys els interessos no han estat gaire alts, hi ha hagut més persones que han pogut comprar un habitatge. A més, ha augmentat el nombre d’anys en què es pot tornar el crèdit. L’endeutament de les famílies per compra d’habitatge s’ha quadruplicat els darrers quinze anys.

Els interessos que cal pagar als bancs no són gaire elevats.

19. Relaciona les fonts i estableix els fets. • Enumera les raons que poden explicar l’increment del preu de l’habitatge. • Analitza els documents gràfics. a) A quines províncies són més cars els habitatges nous? Com ho explicaries? b) Què ha crescut més, el preu dels habitatges o els salaris? c) Com deu ser el percentatge del salari que dediquen els espanyols a pagar el préstec pel seu habitatge? Quins efectes té? 20. Expressa la teva opinió. • Penses que l’augment del preu de l’habitatge es deu a una sola causa? • Sobre quines causes poden actuar els governs i els ajuntaments? • Quines mesures es podrien dur a terme per actuar sobre cada causa? 21. Investiga. • Consulta en un diari de la teva població els anuncis de venda d’habitatges. Compara els preus de pisos amb característiques semblants. On són més cars els habitatges? Quant més? A quines zones de la població estan situats?

277

EL RACÓ DE LA LECTURA

El preu de l’habitatge a l’Estat espanyol

1.250

quilòmetres

C L E X I

I C

Í 160˚

140˚

120˚

usen mar de Bellingsha

s ane

TI 100˚

80˚

60˚

40˚

20˚

illes Sandwich del Sud (RU) illes Òrcades Australs (Arg.) mar de Weddell

Geòrgia del Sud (RU)

rtic lar antà cercle po

ll Maga estret de

ARG

FINLÀNDIA

60°

MALTA

TURQUIA

EGIPTE

140°

D E

Terra del Nord

120°

BAHRAIN ARÀBIA QATAR UEA SAUDITA

A ST

L BHUTAN

BANGLA Í N D I A DESH

AFGANISTAN

80°

TAIWAN

À 0˚

MALAWI

20°

40°

Amsterdam

Í N D I C

O C E À

80°

100°

120°

140°

160°

180°

10 Letònia Albània 11 Lituània Àustria 12 Luxemburg Bèlgica m a Bòsnia i Hercegovina 13r Macedònia de Davis 14 Moldàvia Croàcia 15 Montenegro Eslovàquia 16 Països Baixos Eslovènia 17 República Txeca Estònia 18 Sèrbia Hongria

60°

1 2 3 4 5 6 7 8 9

illes Crozet (Fra.)

MAURICI

MADAGASCAR

COMORES

SWAZILÀNDIA

BOTSWANA

ZIMBABWE

ZÀMBIA

LESOTHO REP. DE SUD-ÀFRICA

NAMÍBIA

ANGOLA

PALAU

JAPÓ

Tasmània

Gran Badia Australiana

60°

40°

FEDERATS

ESTATS

0˚

NO ZELAN VA DA

mar de Tasmània 40°

tròpic de Ca pricorn

20°

SALOMÓ

mar del Corall VANUATU

PAPUA NOVA GUINEA

NAURU

equador

ILLES MARSHALL

20°

Càncer tròpic de

DE MICRONÈSIA

A U S T R À L I A

TIMOR ORIENTAL

S I A

cercle po lar antà rtic

80°

g Berin illes s Aleutiane

mar

mar de la Xina Oriental

COREA DEL SUD

del Japó

ma r

illa Sakhalin

mar otsk d'Okh

àrtic polar

COREA DEL NORD

cercle

illes de la a Nova Sibèri

180°

A R Ú S S I

160°

KAZAKHSTAN MONGÒLIA UZ BE KI ST KIRGUIZISTAN AN TURKMENISTAN TADJIKISTAN

XIPRE SÍRIA IRAN LÍBAN IRAQ ISRAEL JORDÀNIA KUWAIT

GRÈCIA

100°

F E D E R A C I Ó

rra Te mar de Kara

80°

4 18 IA 15 13BULGÀRIA GEÒRGIA 1 ARMÈNIA

cap de Bona Esperança

Santa Helena (RU)

illes Trisão da Cunha

illes Malvines (RU) cap d’Hornos

(RU)

arx. Juan Fernández (Xile)

ESPANYA

ANDORRA

MAURITÀNIA

URUGUAI Riu d e la Plat a

PARAGUAI

BOLÍVIA

B R A S I L

GUYANA SURINAM

G A

TUNÍSIA MARROC ALGÈRIA LÍBIA

PORTUGAL

illa Sala y Gómez (Xile)

illa S. Félix (Xile)

golf d’Arica

PERÚ

EQUADOR

TRINITAT I TOBAGO

VENEÇUELA

COLÒMBIA

COSTA RICA PANAMÀ

40°

NAM ET VI S O A

MYANMAR mar O mar de la ER NÍGER TXAD MALI IT d’Aràbia RE IEMEN Xina TAILÀNDIA SUDAN GÀMBIA BURKINA FASO BODJA Meridional CAM DJBOUTI GUINEA- GUINEA NIGÈRIA BISSAU SRI ETIÒPIA SIERRA LEONE REPÚBLICA LANKA BRUNEI CENTREAFRICANA LIBÈRIA COSTA MALDIVES MALÀISIA GUINEA UGANDA D’IVORI SINGAPUR EQUAT.GABON KENYA SÃO TOMÉ RWANDA GO REP. DEM. ILLES I N D O N È I PRÍNCIPE N BURUNDI SEYCHELLES DEL CONGO arx. Chagos Ascensió TANZÀNIA

CAP VERD

illes Fèroe (Din.)

20°

ÀRTIC

0˚

DINAMARCA 10 REGNE 11 IRLANDA UNIT 16 POLÒNIA BIELORÚSSIA 3 ALEMANYA UCRAÏN A 12 17 6 14 SUÏSSA 2 9 ROMANIA 75 FRANÇA

Madeira (Port.) illes Canàries (Esp.)

illes Açores (Port.)

Terranova

cap Farvel

ISLÀNDIA

60˚

illes Bermudes (RU)

BAHAMES

badia de Baffin

20˚

GLACIAL

40˚

N BENÍG O TO GHANA

40˚

CUBA

Terra de Baffin

REP. PUERTO RICO HAITÍDOM.(EUA)ANTIGUA BELIZE I BARBUDA JAMAICA GUATEMALA HONDURES DOMINICA SAINT LUCIA EL SALVADOR NICARAGUA GRENADA BARBADOS

golf de Mèxic

U N I T S

arx. de Colón (illes Galápagos)

illa Pitcairn (RU)

badia de Hudson

illa Victòria

illes T uam otu (F ra. Tahití ) 20˚ (Fra.) corn pri Ca tròpic de

E S T A T S

MÈXIC

go d'Ala lf ska

cercle polar àrtic

Line Islands (Espòrades Equatorials)

equador

60˚

2.500

mar de Beaufort

0˚

20˚

tròpic de Càn cer

40˚

ESCALA 1:125.000.000 (1 cm equival a 1.250 km)

OCEÀ

G MA R E N R DE LÀ ND IA

60˚

100˚ 80˚

120˚

140˚

R CA M

Re ina Elisabe t re me de l a es il le s E ll a ill

No va

160˚

S INE LIP FI

ÇA

ÀL

80˚

ÈC

SU ÀL IT L

O A

14:52

2/1/08

278 illes Ku rils

830900 _ 0248-0288.qxd Página 278

Mapamundi polític

k ra

Oslo Vänern

5˚

30˚

re Eb

5˚

na ro Ga riu

0˚

10˚

SICÍLIA

15˚

MALTA D La Valletta

Palerm

Umeå

Luleå

Kiruna

20˚

Estocolm

illes Åland

llac Inari

Oulu

40˚ 45˚

riu

A BL

50˚ 70˚ 55˚

l slav Jaro

60˚

kar tiv Sik

d oro óvg ni N Niz

I Ó A C E R

gda Vòlo

v in aS ep

k uels àng Arkh

sk zavod ga Petro llac One llac a Làdog

M AR

nsk Murma

T SZ AREN DE B MAR

35˚

tersburg Sant Pe us ip Pe c Tallinn lla E D rod F ESTÒNIA Novgo Tver

Hèlsinki àndia Finl de

Vaasa

lf go

30˚

cap Nord

25˚

JÒNIC

20˚

Creta

Atenes

25˚

Càndia

10˚

des

Òrca

Berg en

illes

tlan

Trondheim

Gra Can n ri

15˚

Rodes

15˚

es rid

UEG

She

NOR

10˚

Tromsø illes Vesterål en illes Lofoten

5˚

illes

Fèroe les

MAR

0˚

I L L E Pa S lm a C A N ¸ Ten erife Fue R I rtev E S entu ra Hie Lan rro zaro

5˚

10˚

À L

L U

45 ˚

C I

˚ 60

Ufa

g ur inb er at k E

rm Pe

riu Obi

70˚

ev ibix Kú b. em

zan Ka

vsk Ije

65˚

30˚

XIPRE

35˚

sia Nicò

40˚

is riu Eufr ates

GN MAR Vätern Gotland er Belf E ag ast Gla Göteborg k sgo Sk ba Gal birs w Riga dia wa Sim cou y riu D E L DINAM Mos Ga de al ra lwa U LETÒNIA A R Olan Ur ma C d A NI Du v in y Sa n T aO blí za ri u iaza n R e c n Co P penhague c. IR Live n NOR LA Leed sk LITUÀNIA rpo o D Smolen ˚ s ol ND 50 kov Tula M A Birm Not bov Bala P RÚSSIA A v m Ï t S a ingh OS Hamburg T ma s àto niu r Car ingh B Víl a a A r IXOS m S am diff Gdansk Bremen Cèlt ck Minsk Amste Lond Lipe ic Briansk rdam riu T res e P O L Ò N I A Berlín àme ònej r A b. d o SI Plym RÚ si V em grad Rotterd riu Vístula BIELOR outh cap am Hannover lgo riu o de À S I A B V ru O ssel·le St. canal de la Mànega s ALEMA Mat l Varsòvia grad NYA Lilla B hieu Txernòbi Bonn olgo ÈLGI V CA Wroclaw Bres Frankfur Cae r t Kíev ov riu Don t n i París LUXE Luxem Praga ets Khàrk burg MBURG Cracòvia emb. de han rak entxuk vske ˚ em RE n Do n Kr Lviv P. TX ECA petro etske 45 Ast a Nan ro u ma ip A E n n s N o n trasb D tes D Stuttgar Do r C A Ï urg MAR t v del riu Loira U C R riu an ESLOVÀQUIA to s o R tàb La Dijon cap ric Munic Co pil SUÏSS F R Viena Bratislava CASPI r Fin A Vadu Melito A N D iste unya z MOLDÀVIA Ç A Berna rre riu Bord Llem ÀUSTRIA mar Budapest Cluj LIECHTE eus o NSTEIN tges golf Chisinau d’Azov Lió ESLOVÈNIA HONGRIA zni de B Milà Odessa Gro Bilb iscaia ROMANIA Ljubljana Venècia Torí ao l o Por p ri ò u st T olos Po to Zagreb CROÀCIA Seba a Gènova r riu Duero i AND Marse Bucarest BÒSNIA I ORR lla Bolonya a t , Belgrad A E HERCEGOVINA And MÒNAC golf Constan G R 40˚ Lis Sara O SAN MARINO Mad riu Danubi N E del Lle bo goss la Vorra SÈRBIA rid R a ó C a ella riu T Sarajevo M A ÒRSEG Varna E S ajo A Sofia CIUT Barc PA MONTENEGRO elona DEL VA AT BULGÀRIA IÀ TICÀ N riu Guad iana Y A Valènc Podgorica T Skopje ia Ro S R ma I Istanbul ALEA B S E ALBÀNIA MACEDÒNIA riu Guadalqu ra ILL Pa SARDEN ivir Sev Anka lm YA Bari A Tirana Nàpols illa de M a allor U I ca Tessalònica R Q estret de G U MAR T I R M R T È ibra cap ltar A G R È C I A de G ˚ R MAR ata 35

70 ˚

riu

quilòmetres

15˚

20˚

Kattegat

Roin

ce rc le p

25˚

ola Fa rà rtic Re xaf lói yk IS ja ne ESCALA 1:22.000.000 s Re L À yk N (1 cm equival a 220 km) D ja IA ví k 220 440 0

T B

N S

G I

30˚

I R

F I riu Kem N L À N D I Ai

riu

A A

Hè b

ille s

35˚

40˚

C de

te ès ni

riu

˚ 55

55˚

Rin

e ga

D riu

ni èp e

òt

À L T I C

riu

14:52

2/1/08

riu V olga

830900 _ 0248-0288.qxd Página 279

Mapa polític d’Europa

50˚

gr Ti

279

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 280

12 0°

° 160

e ret d Bering est

0°

la de ibèria S

° 40

No ille va s

80°

ca Lo p pa tka

50°

Ze Nov mb a la

U R

il Sa la d kh e al in

illes Kurils

m d’ a O kh r ot sk

ma r Bàlt

sep

rd No d el a r r Te 0°

60°

rd Bama re r d nt e sz

° 100

Fr Te an rr ce a d sc e Jo

mar de B ering

ianes (EUA)

160

t leu sA

GLACIAL ÀRTIC

bard 0° va l 2 sS ille

Wrangel

180°

ille

OCEÀ

0°

enlàndia mar de Gr

p ca

l de

AMÈRICA

cercle p r àrtic ola

60 °

20°

polar àrtic

OCEÀ ATLÀNTIC

0°

cercle

ISLÀNDIA

60°

° 70

LÀND

80°

GREN

100°

Mapa polític de l’Àsia

Ekat

erinb urg àbin sk Omsk

llac al Baik

o or pp a k m S g sto ar Novosibirsk 40 bin ivo k PÓ N er ° Irkuts ad l A Ha V J An ka o a un K A GE ui m ch ra Astana ng ÒR T òq oha Z A ha D ator T A i U B k C G R E n A IA T R R O g ng K H Ula Yo a I AR Q ya bil S T A XI COEL N yan y U L en M isi N PR ma go IA D ng to Sh Ò Er ÈN a o r o G y d’A Na ev y I K N Je B E A A l r P an al ZE ü M O ak ru e L RB en Se UZB be Os sa iru ÍB SÍ AID ín Dair Ba AN RI Ko qu J k e ° A ú A IS lemt P Alm A N a Ata 30 Urumchi RA RE D TUR Taixk Da jin CO SU KM a n e T a k 30 EL n m i E t L o Bixkek NIS uan T as IRAQ ° ku TAN A N KIRG DE Taiy c JO Am Fu UIZIS n Aixk RD ma TAN ina s h B T a TADJ bad ag ÀN n Teh IKIST da hou u ai era IA AN d Duix ngz cho ng n anbe Lan Zhe Xa n r ia n KU í X u ce ou WA Kabul anq àn gzh IT N n n C Isl a a amabad Ku h IR H AFGA trò Aang de wa Wu AN NIST pic u H it pi c AN rò de BA t N H a Lahore Cà pei I X nce l Man RAIN s gdu N Tai ° Jid am Chen i A ing r 20 da a Dc ngq T o a h N h C lR o 20 A I S dus yadQAT ha ° IW AR A K n ang NE TA Delhi I bu A Kueiy ton P Thimbu Nova PAL Can iu UEA Dhab N r Ja TA ipu U r BH i Delhi d’O Katmandu g Kanpur Hon g Mas man Karatx ing A Kunm r q i g e i a s Kon u Gan t Sa a cc Da e na oi N Í N D I A n rd a on Han A Ahmada ezo a es Luz M bad BANGLA Qu y milipin inan O a R A a H H I E M E N L M t F Calcut ES N i D Nagpur Ad C MYA A en ° nila 10 Bombai Ma iane O ES MAR Vient go IN M P A lf d’Aden I N golf Haiderabad VIET FIL Yangon Pune D’ARÀ NDIA 10° Soco de TAILÀ BIA tra cap ( I gala e A Ben m k en) IC Gu Bangko ao ao ard ODJA ÀFR an afui Dav h CAMB ind Bangalore i Min M h C o H an am m And Madràs an Phno aw (Índia) Penh Beg eri A S I dar S 0° Ban SRI LANKA I dor À I E L cap N qua A e U M Comorin 0° BR ur equ Lump Colombo ado Kuala Male r s ebe Cèl A Medan R eo U n r P o A I B SING Txeli

r eg

Casp

r Pè

riu

PACÍFIC

ma r

lf go

I A À B A R

lf go

OCE

ig mar Ro

MALDIVES

Sumatr

ang Palemb

10°

a Jakart

Dili °

ung baja Band Sura a Jav

e rd

ESCALA 1:57.000.000 (1 cm equival a 570 km)

570

OR TIMTAL IEN R O

1.140

quilòmetres

IA0°

EAN

50°

280

60°

70°

80°

90°

100°

110°

120°

o Tim

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 281

Mapa polític de l’Àfrica 30˚

50˚

0˚

10˚

20˚

10˚

OCEÀ U

50˚

mar Negre

40˚

TIC

M A R

Trípoli

el Caire

go l

Ni l

Gizeh EGIPTE Assuan

Ghałt

fP èrs ic

Càncer tròpic de

el Jof

llac Nasser

20˚

Madama

Bardaï

MA UR ITÀ NI A

30˚

Alexandria

Bengasi

Taoudenni

cap Blanc

E D I T E R R A N I

20˚

Tunis

riu

Fes Orà Constantina Casablanca C Rabat O Marràqueix 30˚ R illes Canàrie Bèchar R s (Esp.) A M A L G È R I A El-Aaiún Tindouf Sàhara tròpic de Càncer Occidental

TUNíSIA

Alger Annaba

estr. de Gibr altar

arx. Mad eira (Port.)

50˚

ATLÀN

70˚

mar l d'Ara

E 40˚

60˚

40˚

30˚

Port Sudan Nouakchott CAP M A L I VERD N Í G E R iu Se N u r í i g r n Praia Asmara Omdurman Dakar ER cap Verd n T X A D IT Mopti Khartum Ade SENEGAL i RE l Zinder f d’ Niamey Bl Banjul GÀ A llac Txad gol Bamako BURKINA au MBIA GUINEA-BISSAU DJIBOUTI cap Ouagadougou N’Djamena llac Kano Bissau Djibouti S U D A N Guardafui 10˚ 10˚ Tana GUINEA FASO N I G È R I A Conakry Burco Addis Abeba Sahr Abuja SIERRA COSTA Freetown D’IVORI ETIÒPIA REPÚBLICA LEONE Porto-Novo Yamoussoukro CENTREAFRICANA Lagos Monròvia Negele Lomé CAMERUN riu Ubangui Juba LIBÈRIA Douala Bangui Abidjan Accra cap Malabo llac Yaoundé UGANDA Turkana Palmes GUINEA Mogadiscio golf de Guinea EQUATORIAL Kampala KENYA São Tomé REPÚBLICA Libreville equador 0˚ 0˚ equador SÃO TOMÉ llac Kigali Nairobi GABON I PRÍNCIPE Victòria o C DEMOCRÀTICA RWANDA O C Bujumbura Mombasa Brazzaville BURUNDI DEL CONGO llac Tanganyika Kinshasa Victòria Zanzíbar Cabinda Dodoma Mbuji(Ang.) Dar es Salaam Mayi TANZÀNIA Luanda Kolwezi 10˚ Lubumbashi COMORES ANGOLA Moroni cap d’Ambre Mpica llac Malawi Kitwe Benguela Huambo Lilongwe ZÀMBIA Mahajanga Lusaka B Nampula es Harare M i va A ngo cap da Marca Oshakati Antananarivo ZIMBABWE Beira MAURICI llac NAMÍBIA Makarikari 20˚ Reunió iu Limp Port Louis (Fr o Windhoek a.) BOTSWANA tròpic de Capri n Gaborone or ic corn pr Ca tròpic de Pretòria Maputo Johannesburg Mbabane Keetmanshoop cap de Santa Maria SWAZILÀNDIA riu Orange G

riu

Blanc

OCEÀ

LESOTHO

Bloemfontein

Mo ça mb ic

I C

ATLÀNTI

ca na ld e

M O

ka riu O

riu Zamb

MA LA

SE YC IL HE LE LL S ES

riu

G O ng o

riu

I A

N il

BENÍN

GHANA

TOGO

OCEÀ

Maseru

30˚

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

30˚

Ciutat del Cap cap de Bona Esperança

ÍNDIC 40˚

40˚

ESCALA 1:46.000.000 (1 cm equival a 460 km)

460

920

quilòmetres 50˚

50˚

20˚

10˚

0˚

10˚

20˚

30˚

40˚

50˚

60˚

70˚

281

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 282

80˚ 80˚

10 0˚

lle

Ban

Be au

˚ 40

r ma

0˚

mar de G ren làn dia

fort

s de la a Reina Elisabet di àn a Grenl (EU Pr inc ep A) Yukon Victò Te ria de Gal·les riu rr An G ran L ch es l a or de l’Ó c Ale a ge s utianes g d’ Al olf Gran Llac as ka et de z ie de l’Escla Jun str arvel Hu u eau cap F ds o n badia de i l EL Rei les Hudson MAR D R na Carde la LABRADO C lota n Edmo o A s l nton N u Ne A À Van D cou llac península ver Van Winnipeg couv Labrador del er Terranova Winn ipeg llac S e a t Portla tle u lf de 40 i r go Sup erio r ˚ nd llac Québec nç Sant Llorenç cap Race Huron Montreal e E S T Minneapolis lo Ottawa A T tL S llac cap M Toronto an endoc G Detroit ra S n Michigan Llac ino Boston ri u Salat llac Chicago Denver San Fra Nova York Erie ncisco Las Filadèlfia Saint Vegas riu hio Washington Louis Arkansa Los Ang riu O s cap Hatteras eles San Diego Phoenix U N I T S Atlanta Dallas Nova Ciudad illes Bermudes v o a Orleans r B Houston Juárez (RU) Orlando San Antonio cap Canaveral tròpic de Cà ncer golf de Miami Monterrey M Mèxic Durango Nassau ES 20˚ l’Havana cap Falso CUBA I REP. Guadalajara C Port-au-DOMINICANA San Juan SAINT KITTS-NEVIS Veracruz Ciutat de Mèxic Prince JAMAICA Santo Puerto Puebla BELIZE ANTIGUA I BARBUDA HAITÍ m a r d e B e rin g

a ru r d e eg a

RTIC AL À I C A GL 140˚ EÀ 0˚ 12 OC ˚

160

a estret de Dinam

t ic k àr Alas cercl e polar et estr ng ri de Be

50 ˚

Mapa polític d’Amèrica

rca

es ill es qu

fin Baf

Macken

riu

ill

is Dav de ret est

m No

i àn

C E

s ri Mis ou

es Açor illes (Port.)

40˚

riu

r iu M iss is

sip p

A 4

Managua

PANAMÀ Panamà

riu Bra nco

A d

riu Tocanti n

Fran ci

ão

riu

Montevideo Riu de la Plata

40˚

r ma

˚ 40

60˚

80˚

0˚

100

Geòr del S gia (RU) ud

illa Gran de la Terr a del Foc cap d’Hornos

estret de Magallanes 12

0˚ 14

0˚

Pôrto Aleg re

illes Malvine s (RU)

quilòmetres

Comodoro Rivadavia

ugu

riu Colora do

1.100

20˚

Rio de Jane iro São Paulo

d’

illa Grande de Chiloé

Valdivia

Salvador

URUGUAI

Buenos Aires

550

ARGENTINA

ESCALA 1:55.000.000 (1 cm equival a 550 km)

282

Rosario

Santiago

Recife

Belo Horizonte

riu

Córdoba

Í arx. Juan Fernández

40˚

Santa Fe

XILE

l i illa Sala y Gómez (Xile)

Goiânia

PARAGUAI Asunción

illa de Pasqua (Xile)

ricorn de Cap

tròpic

(RU)

riu Ta p

Sucre

Antofagasta

Fortaleza

Brasília

BOLÍVIA La Paz

riu Parag ai u

Pitcairn

Pôrto Velho

golf d'Arica

ajó s

U riu ca

Belém riu Xingu

al i

s zone riu Ama Manaus

u riu J B

llac Titicaca

punta Aguja

INA

ANA

Guayaquil Quito Iquitos

SUR

GUY

C arx. de Colón (illes Galàpagos) (Equador)

Caracas riu Orinoco Medellín Georgetown VENEÇUELA Paramaribo golf Bogotà Cayenne de Panamà Guaiana COLÒMBIA Francesa Cali EQUADOR San José

PERÚ Cuzco Lima

20˚

equador

DOMINICA SAINT LUCIA BARBADOS S GRENADA SAINT VICENT I LES GRENADINE TRINITAT I TOBAGO Maracaibo Port-of-Spain

EL SALVADOR San NICARAGUA

COSTA RICA

Rico (EUA)

MAR DE LES ANTILLES

Tegucigalpa

Salvador

HONDURES

Guatemala

Domingo

Kingston

Belmopan

GUATEMALA

20˚

Gr an r Ba

d ’

GR sc

A u

N L

100˚

110˚

120˚

0˚ 130˚ 5

Brisbane

Hobart ia

140˚

asmàn illa de T

150˚

NOVA ZELANDA

illes Auckland (NZ) 160˚

Auckland

Nouméa

Bairiki

180˚

Wellington

170˚

180˚

I nix

i l l e

TONGA

170˚

illes Chatha m (NZ)

160˚

Niue (NZ)

Samoa SAMOA Americana Apia (EUA)

ill

160˚

50˚ 150˚

quilòmetres

450

150˚

equado r

900

140˚

10˚

0˚

10˚

20˚

140˚

20˚

3.000 m

130˚

200 m 1.000 m 2.000 m

1.000 m 500 m 200 m 0m

2.000 m

120˚

30 ˚

de Cap ricorn

ALTIMETRIA

tròpic

pè la g a sd T u el aS a ocie ta t Poli n èsia i l Fra l e nce s sa T

ill e

Hawaii (EUA)

ESCALA 1:45.000.000 (1 cm equival a 450 km)

arx. Cook (NZ)

Johnston

170˚

illes Tokelau (NZ)

Nuku Alofa

illes Bounty (NZ) ta illes Antípod es da (NZ) e id v n ca de a i n lí

Dunedin

ill

Wallis i Futuna (Fra.)

illa Nord

Christchurch

Vaiaku

Suva

FIJI

TUVALU

Port Vila

illa Sud

IA MAR DE TASMÀN

cap Howe

rne s Melbou de Bas et r st

A DIVISÒ

Sydney Canberra

cap

L À ert R Des R T Gran A S 20˚ U cap t A r d e des Nor t llac Oes son Eyre e Gib s d t n mo ersley riu m rt rtesiana Har Conca A Deseia n n ra G a e Gr Victòr m ro F llac rbor de Nulla a de plan riu 110˚ Murray laide Badiaa e d n A a Gr tralian Aus

Nova Caledònia

Nova Caledònia (Fra.)

VANUATU

S Honiara SA a l o LO m ó MÓ

th Per in uw Lee

NAURU a Yaren

SALOMÓ

30˚

LL MAR DEL CORA

170˚

a l Dalap-Uliga-Darrit ik

H ve s

golf de a ri Carpentà

Nova Bretanya MA

K Port Moresby

Lae

INEA PAPUA NOVA GU

Palikir o l i n

I L L E S

M A R S H A L L

160˚

enc Sorr

de l’Alm irall

pen. del Cap York

ARCK MAR DE BISM

es ill

M UN T. BI Guinea SM va No A

RAFU MAR D’A

U P A L A

r ERATS ESTATS FED

Guam (EUA) M

Mariannes Septentrionals (EUA)

150˚

OR TIM DE Darwin R MA terra em d’Arnh

DA E BAN MAR D

r equado

Koror illes Palaus

140˚

le il

10˚

0˚

130˚

FILIPINE MAR DE

CÈLEBES MAR DE

10˚

20˚

120˚

è lic

t er lb Gi s ille

D ar lin

ill es u

DILLUNS u s La ille

DIL

ill

P línia de canvi de data

I O N A LS

i n

del

es de

i a ls )

r at o

ill

ò sp

u Eq

LUNS

arianne s M s ille

ill

14:52

ENGE

DIUMENGE

2/1/08

DIUM

830900 _ 0248-0288.qxd Página 283

Mapa físic i polític d’Oceania

283

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 284

Estadística d’alguns països del món Superfície

En km2

En milers d’habitants 2004

647.500 27.400 350.261 2.381.741 1.246.699 2.149.590 2.736.690 7.617.913 82.730 133.911 30.230 110.619 207.600 1.084.389 51.129 585.371 8.456.511 110.549 273,799 25.649 25.649 469.440 9.220.970 622.980 1.038.699 341.499 2.267.599 120.409 98.189 318.000 56.538 110.860 42.370 8.716 995.451 20,720 276.840 121.320 49.010 20.251 505.988 9.166.601 45.100 1.119.683 298.171 305.470 545.630 230.020 130.800 108.430 245.861 111.891 92.341 527.969 2.973.190 1.826.440 1.635.999 433.970 68.889 100.251 20.329 294.019 394.744

24.926 3.193 82.526 32.339 14.078 24.919 38.871 19.913 8.120 149.665 10.339 6.918 9.851 8.973 4.186 1.795 180.655 7.829 13.393 3.819 3.819 16.296 31.743 3.912 44.914 3.818 54.417 22.776 47.950 16.897 4.416 11.328 5.375 48.380 73.389 6.614 13.193 4.296 5.407 1.982 43.197 297.043 1.308 72.420 81.408 5.216 60.434 21.377 10.977 12.661 8.620 7.100 9.831 20.732 1.081.229 222.611 69.789 25.856 3.999 291 6.560 57.346 127.799

Estat

Afganistan Albània Alemanya Algèria Angola Aràbia Saudita Argentina Austràlia Àustria Bangla Desh Bèlgica Benín Bielorússia Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Bulgària Burkina Faso Burundi Burundi Camerun Canadà Centreafricana, República Colòmbia Congo Congo, Rep. Dem. del Corea del Nord Corea del Sud Costa d’Ivori Croàcia Cuba Dinamarca Dominicana, República Egipte El Salvador Equador Eritrea Eslovàquia Eslovènia Espanya Estats Units Estònia Etiòpia Filipines Finlàndia França Ghana Grècia Guatemala Guinea Hondures Hongria Iemen Índia Indonèsia Iran Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Japó

284

Població Taxa bruta de natalitat

Taxa de mortalitat

Mortalitat infantil

Esperança de vida

Creixement vegetatiu

En ‰ 48 18 9 23 53 32 19 12 9 29 11 42 9 30 10 31 20 8 48 44 44 36 10 38 22 44 51 17 12 36 11 12 12 24 27 25 23 40 10 8 9 15 9 43 26 11 13 32 9 35 43 30 9 45 24 21 20 35 14 14 20 9 9

En ‰ 22 5 11 6 24 4 8 7 10 8 10 14 13 8 8 20 7 15 18 21 21 17 8 22 6 16 22 11 6 20 12 7 11 6 6 6 6 12 10 10 9 8 14 18 5 10 9 10 10 7 16 6 14 9 9 7 5 9 8 7 6 11 8

En ‰ – 18 4 35 154 22 17 6 4 46 4 91 13 53 14 82 33 14 107 114 114 95 5 115 18 81 129 – 5 117 6 6 3 34 33 32 24 45 7 4 4 7 8 112 27 4 4 59 4 35 104 32 7 82 63 31 33 – 6 3 5 4 3

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 285

Població urbana IDH 2005 Lloc – 68 22 104 162 61 38 3 15 140 17 163 64 117 66 124 70 53 176 167 131 144 4 171 75 139 168 – 26 166 47 51 14 79 112 103 89 157 42 27 13 12 44 169 90 11 10 135 24 118 160 115 36 153 128 107 94 – 5 1 23 20 8

Hamburg (1.710.000), Orà (650.000)

Munic (1.200.000)

Jiddah (3.400.000) Córdoba (1.300.000) Melbourne (3.400.000) Chittagong (1.400.000) Anvers (470.000) Cotonou (762.000) Sucre (250.000)

Rio de Janeiro (5.900.000),

Belo Horizonte (2.350.000)

Mont-real (1.600.000),

Ottawa (860.000)

Pusan (3.700.000)

Alexandria (4.000.000) Quito (1.880.000)

Barcelona (1.650.000) Los Angeles (3.900.000),

Chicago (2.850.000)

Quezon City (2.180.000) Marsella (820.000),

Lió (455.000)

Delhi (10.000.000), Surabaja (2.700.000), Mashhad (2.400.000) Mosul (670.000)

Bangalore (4.500.000) Bandung (2.500.000)

Tel Aviv (430.000) Milà (1.350.000), Yokohama (3.600.000),

Nàpols (990.000) Osaka (2.700.000)

Estat

285

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 286

Estadística d’alguns països del món Població

Superfície Estat En km2 Jordània Kazakhstan Kenya Kuwait Laos Letònia Líban Libèria Líbia Lituània Luxemburg Macedònia Madagascar Malàisia Malawi Malta Marroc Mèxic Moçambic Myanmar Nepal Nicaragua Níger Nigèria Noruega Nova Zelanda Països Baixos Pakistan Paraguai Perú Polònia Portugal Regne Unit Romania Rússia, Federació de Rwanda Senegal Sierra Leone Singapur Síria Sri Lanka Sudan Sud-àfrica, República de Suècia Suïssa Tailàndia Tanzània Togo Tunísia Turquia Txad Txeca, República Ucraïna Uganda Unió dels Emirats Àrabs Uzbekistan Veneçuela Vietnam Xile Xina Xipre Zàmbia Zimbabwe

286

91.541 2.717.300 569.251 17.819 230.800 64.500 10.230 96.320 1.759.540 65.200 2.585 25.713 581.540 328.549 94.079 321 446.301 1.923.039 784.089 657.741 136.801 120.254 1.266.699 910.771 307.860 268.671 33.939 778.720 397.301 1.279.999 304.509 91.639 241.590 230.339 17.075.400 24.949 191.999 71.621 624 184.051 64.740 2.376.001 1.221.000 411.621 39.769 511.711 886.039 54.390 155.361 770.161 1.259.201 125.460 603.700 199.710 83.600 447.400 882.050 325.361 748.800 9.326.411 9.241 740.719 385.669

En milers d’habitants 2004 5.613 15.403 32.420 2.595 5.787 2.286 3.708 3.487 5.659 3.422 459 2.066 17.901 24.876 12.337 396 31.064 104.931 19.183 50.101 25.724 5.596 12.415 127.117 4.552 3.905 16.227 157.315 6.018 27.567 38.551 10.072 59.428 22.280 142.397 8.481 10.339 5.169 4.315 18.223 19.218 34.333 45.214 8.886 7.163 63.465 37.671 5.017 9.937 72.320 8.854 10.226 48.151 26.699 3.051 26.479 26.170 82.481 15.997 1.313.309 807 10.924 12.932

Taxa bruta de natalitat

Taxa de mortalitat

Mortalitat infantil

Esperança de vida

Creixement vegetatiu

En ‰

En anys

En %

28 16 33 20 36 8 19 50 23 9 13 15 42 23 45 12 23 23 42 24 33 32 56 39 12 14 12 36 30 24 10 11 11 10 9 43 37 50 10 28 17 33 23 10 9 18 40 39 17 21 49 9 8 51 17 22 23 20 18 15 13 42 32

4 10 17 2 13 14 5 21 4 12 8 8 13 5 24 8 6 5 24 11 10 5 19 14 10 8 9 10 5 6 10 11 10 13 15 22 12 30 5 4 7 12 16 11 10 7 18 15 6 6 20 11 14 17 2 6 5 7 6 7 8 28 27

23 63 79 8 82 10 27 – 13 8 5 10 78 7 112 5 36 23 109 76 61 30 154 98 3 5 5 81 25 26 6 4 5 18 16 118 78 166 3 16 13 63 53 3 4 23 104 78 19 33 17 4 15 81 7 57 18 19 8 30 4 102 78

71,3 63,2 47,2 76,9 54,7 71,6 72,0 – 73,6 72,3 78,5 73,8 55,4 73,2 39,7 78,4 69,7 75,1 41,9 60,2 61,6 69,7 44,4 43,4 79,4 79,1 78,4 63,0 71,0 70,0 74,3 77,2 78,4 71,3 65,3 43,9 55,7 40,8 78,7 73,3 74,0 56,4 48,4 80,2 80,5 70,0 46,0 54,3 73,3 68,7 43,6 75,6 66,1 47,3 78,0 66,5 72,9 70,5 77,9 71,6 78,6 37,5 36,9

2,7 –0,4 1,5 3,5 2,3 –0,9 1,6 4,1 1,9 –0,6 1,3 0,5 2,8 1,9 2,0 0,4 1,6 1,5 1,8 1,3 2,2 2,4 3,6 2,5 0,4 0,8 0,5 2,4 2,4 1,5 –0,1 0,1 0,3 –0,2 –0,6 2,2 2,4 3,4 1,7 2,4 0,8 2,2 0,6 0,1 –0,1 1,0 1,9 2,3 1,1 1,4 3,0 –0,1 –0,8 3,2 1,9 1,5 1,9 1,9 1,2 0,7 0,8 1,2 0,5

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 287

Població urbana IDH 2005

Ciutats més poblades

Lloc 86 73 148 33 130 45 88 – 56 43 18 69 143 63 164 34 126 52 172 132 142 110 174 158 2 19 9 136 95 87 37 29 16 60 67 161 156 177 25 108 99 147 121 6 7 78 159 152 91 84 170 32 76 154 39 113 74 103 40 81 28 165 151

Amman (2.120.000) Alma-Ata (1.230.000), Nairobi (540.000) al-Kuwait (33.000) Vientiane (720.000) Riga (727.000) Beirut (1.570.000) Monròvia (550.000) Trípoli (1.700.000) Vílnius (575.000) Luxemburg (86.000) Skopje (600.000) Antananarivo (1.700.000) Kuala Lumpur (1.500.000) Lilongwe (600.000) La Valletta (100.000) Casablanca (3.000.000), Ciutat de Mèxic (8.800.000), Maputo (1.000.000) Yangon (4.400.000) Katmadu (1.450.000) Managua (1.800.000) Niamey (680.000) Lagos (8.000.000), Oslo (530.000) Auckland (1.200.000), Amsterdam (745.000), Karachi (13.000.000), Asunción (1.600.000) Lima (7.600.000) Varsòvia (1.700.000), Lisboa (570.000), Londres (7.500.000), Bucarest (2.000.000) Federació de Kigali (240.000) Dakar (1.030.000) Freetown (1.070.000) Singapur (4.430.000) Damasc (1.560.000) Colombo (650.000) Khartum (2.000.000), Johannesburg (3.000.000), Estocolm (800.000), Zuric (370.000), Bangkok (7.500.000) Dar es Salam (2.500.000), Lomé (680.000) Tunis (700.000) Istanbul (10.000.000), N’Djamena (530.000) Praga (1.170.000) Kíev (2.660.000), Kampala (1.210.000) Dubai (1.422.000), Taixkent (2.150.000) Caracas (3.000.000) Ho Chi Minh City (5.700.000), Santiago (5.500.000) Xangai (13.500.000), Nicòsia (260.000) Lusaka (1.600.000) Harare (1.700.000)

Astana (540.000)

Rabat (1.200.000), Guadalajara (1.600.000)

Marràqueix (1.500.000)

Abuja (400.000) Christchurch (400.000) Rotterdam (600.000) Lahore (6.500.000)

Lodz (780.000) Porto (240.000) Birmingham (1.000.000) Moscou (12.000.000),

Sant Petersburg (4.600.000)

Omdurman (3.000.000) Ciutat del Cap (920.000) Goteborg (490.000) Berna (350.000) Dodoma (330.000)

Ankara (4.350.000)

Khàrkov (1.460.000) Abu Dhabi (1.000.000)

Hanoi (3.200.000) Pequín (7.800.000),

Wuhan (4.600.000)

Percentatge població urbana sobre el total 90 80 154 44 133 48 81 – 58 39 4 59 146 61 165 32 124 53 168 129 136 112 177 158 1 19 12 135 88 79 36 27 15 64 62 159 157 176 25 106 93 141 120 6 7 73 164 143 89 94 173 31 78 144 41 111 75 108 37 85 29 166 145

Estat

Jordània Kazakhstan Kenya Kuwait Laos Letònia Líban Libèria Líbia Lituània Luxemburg Macedònia Madagascar Malàisia Malawi Malta Marroc Mèxic Moçambic Myanmar Nepal Nicaragua Níger Nigèria Noruega Nova Zelanda Països Baixos Pakistan Paraguai Perú Polònia Portugal Regne Unit Romania Rússia, Federació de Rwanda Senegal Sierra Leone Singapur Síria Sri Lanka Sudan Sud-àfrica, República de Suècia Suïssa Tailàndia Tanzània Togo Tunísia Turquia Txad Txeca, República Ucraïna Uganda Unió dels Emirats Àrabs Uzbekistan Veneçuela Vietnam Xile Xina Xipre Zàmbia Zimbabwe

287

830900 _ 0248-0288.qxd

2/1/08

14:52

Página 288

Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Portada: CARRIÓ/SÁNCHEZ/LACASTA Interiors: Manuel García Il•lustració: J. Marín, J. Vázquez Cap de projecte: Rosa Marín Coordinació de la il·lustració: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: Rosa María Barriga, José Luís García, Raúl de Andrés Direcció tècnica: Ángel García Encinar Coordinació tècnica: Manuel Baña González Confecció i muntatge: Linocomp, S. L., Manuel Baña González, Eduard Cànovas Cartografia: José Luís Gil, Belén Hernández, José Manuel Solano, Adolf Vallejo Mapes: Ana Isabel Calvo, David Ramírez Correcció: Lurdes Monguillot, Jeroni Rubió Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas Fotografies: A. López; Algar; C. Villalba; D. Lezama; D. López; E. Bajo; E. González; F. Morera; F. Ontañón; F. Po; F. Rodríguez/Archivo Fotográfico.; G. de la Cruz; GARCÍA-PELAYO/Juancho; I. Codina; I. Rovira; J. C. Muñoz; J. de Keyzer; J. L. G. Grande; J. L. Pacheco; J. Lucas; J. M.ª Escudero; J. Peñarroya; J. V. Resino; Juan M. Ruiz; KAIBIDE DE CARLOS FOTÓGRAFOS; Krauel; Ll. Vilaró; LarriónPimoulier; M. Catalán; M. G. Vicente; M. Redondo; Michele di Piccione; O. Torres; ORONOZ; Pedro Franco; P. López; Prats i Camps; R. Manent; S. Cid; S. Enríquez; A. G. E. FOTOSTOCK/Gianni Tortoli, Javier Larrea, Whitestone, Luca Zampedri, IFPA, SuperStock; ABB FOTÓGRAFOS; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFÍA/Alamy Images; AISA; ALBUM/ESTUDIOS PICCASO; ALFA OMEGA/Alicia Noé; ARXIU MAS; CONTIFOTO/UPPA; COVER/CORBIS SYGMA/John Van Hasselt; COVER/SYGMA/F. Soltan, Pascal Della Zuana, S. Cailleux, Tatiana Markow, J. C. P.; COVER/CORBIS/Murat Taner, Oronoz, CORBIS SABA/Gustavo Gilabert, Vittoriano Rastelli, Stefano Amantini, Massimo Listri, Massimo Borchi, Araldo de Luca, David Turnley, Gianni Dagli Orti; DARANA/C. M. García; EFE/EPA/Adrian Bradshaw, David de la Paz, Orlando Barría, Geoff Caddick, David Aguilar, M. Hernández de León, NASA / SIPA, SIPA ICONO; EFE/SIPA-PRESS/ Juhan Kuus, Bülent Demir, Cleriot, Hasan Faruque, Laski, Martin Sasse, Olympia-SIPA, Radhika Chalasani, Rivet / Atlas, Stevens, Viviane Rivière, E. R. L./SIPA ICONO, SIPA ICONO; ESTOP FOTOS AÉREAS; FOAT; FOCOLTONE; FOTO ANGELÍN/N. Villaboy; GETTY IMAGES SALES SPAIN/The Bridgeman Art Library/French School, Photographer's Choice/Luis Veiga, Reportage/Scott Nelson, Taxi/Luis Rosendo; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; IMAGEN M. A. S.; INDEX/The Bridgeman Art Library, Giraudon; ITV/INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ; J. M. Barres; KEYSTONE-NEMES/LONDON NEWS SERVICE; MUSEO DE AMÉRICA, MADRID; MUSEUM ICONOGRAFÍA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PAISAJES ESPAÑOLES; PHOTO RMN/Daniel Arnaudet, Gérard Blot, Hervé Lewandowski; SAFI 2000; SCALA GROUP; SPAIN PHOTO STOCK/Rafael Delgado, José Latova; STOCK PHOTOS/Masterfile www.masterfile.com/Rick Gómez; STUDIO TEMPO/J. Sánchez; THE PICTURE DESK LIMITED/The Art Archive/Topkapi Museum Istanbul/Dagli Orti, National Library Cairo/Dagli Orti, San Francesco Assisi/Dagli Orti, Neil Setchfield, Medici Riccardi Chapel Florence/Dagli Orti, University Library Istanbul/Dagli Orti, Galleria Uffizi Florence/Dagli Orti; ACADÈMIA DE BELLES ARTS, VENÈCIA; AERONOR/ Trabajos Aéreos; ALTE PINAKOTHEK, MÜNCHEN; ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ, BARCELONA; AJUNTAMENT DE VALÈNCIA; BANQUE WIESE, LIMA; BIBLIOTECA AUGUSTA, PERUGIA; BIBLIOTECA DE CATALUNYA; BIBLIOTECA DE L’ARSENAL, PARÍS; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, TORÍ; BNF/Ph. © Bibl. nat. de France / Clam / Christine de Coninck; CENTRO CULTURAL ISLÁMICO, MADRID; D. Ramírez; ENCICLOPÈDIA CATALANA/Fototeca.com; FRANS HALSMUSEUM; FUNDACIÓN CONDE DE CABRA, ALMAGRO; GALLERIA DELL’ACCADEMIA, FLORÈNCIA; GALLERIA DEGLI UFFIZI, FLORÈNCIA; HOSPITAL TAVERA, TOLEDO; INFOCARTO; Institut Cartogràfic de Catalunya; MNAC-Museu Nacional d´Art de Catalunya. Barcelona/Fotògrafs: Calveras, Mérida, Sagristà; MUSÉE DU LOUVRE, PARÍS; MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID; MUSEO DE AMÉRICA, MADRID; MUSEO MUNICIPAL, MADRID; MUSEO NACIONAL DE HISTORIA Y ANTROPOLOGÍA, MÉXICO; MUSEO NACIONAL DEL PRADO/Laboratorio del Museo del Prado / © MUSEO DEL PRADO - MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓN TOTAL O PARCIAL; MUSEO NAVAL, MADRID; MUSEO NAZIONALE DEL BARGELLO, FLORÈNCIA; MUSEU DE BELLES ARTS, VALÈNCIA; MUSEU DE LA CATEDRAL, GIRONA; NATIONAL GALLERY, LONDRES; PALAIS DE LA DÉCOUVERTE, PARÍS; PATRIMONIO NACIONAL. MADRID; PINACOTECA VATICANA; REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO, MADRID; REAL MONASTERIO DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; STAATLICHE MUSEEN ZU BERLIN; TAPISSERIE DE BAYEUX/AMB L’AUTORITZACIÓ ESPECIAL DE LA CIUTAT DE BAYEUX; THE GARDNER MUSEUM OF BOSTON; WALLACE COLLECTION, LONDRES; ARXIU SANTILLANA

ISBN: 978-84-7918-126-0 CP: 830900 Dipòsit legal:

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal)