El Mercat de Divises en l´economia global by Jordi Polo

EL MERCAT DE DIVISES EN L’ECONOMIA GLOBAL TEORIA I PRÀCTICA DE LES FLUCTUACIONS MONETÀRIES

Fedor Morozov 2n Batxillerat “A” IES CAN MAS Lliurament: 15 gener 2007

ÍNDEX GUIA PER ENTENDRE EL TREBALL......................................................... 2 INTRODUCCIÓ............................................................................................... 4 METODOLOGIA I EXPOSICIÓ DE MOTIUS.............................................. 5 INTRODUCCIÓ AL MERCAT DE DIVISES. FACTORS QUE CONDICIONEN EL MERCAT........................................................................ 7 El mercat de divises com a inversió......................................................... 9 Els agents econòmics participants en el mercat de divises.......................11 ANÀLISI FONAMENTAL DEL MERCAT DE DIVISES. EXEMPLES.......12 Situació 1: Gran Bretanya i l’European Exchange Rates.........................12 Situació 2: Japó i la bombolla especulativa..............................................20 ANÀLISI TÈCNICA DEL MERCAT DE DIVISES. EXEMPLES.................25 La tendència, la nostra amiga...................................................................26 Suports i resistències.................................................................................27 Figures i formacions de canvi / continuïtat...............................................28 Teoria de les ones d’Elliott.......................................................................29 Candlesticks o veles japoneses.................................................................30 Les línies Fibonacci..................................................................................30 Mitjanes mòbils, estocàstics i altres indicadors........................................31 APLICACIÓ PRÀCTICA DELS ANÀLISIS FONAMENTAL I TÈCNIC PER AL MERCAT DE DIVISES: ACTUACIÓ DE LES PRINCIPALS MONEDES DURANT EL PERÍODE SETEMBREOCTUBRE 2006. CONCLUSIONS.................................................................37 Euro / dòlar...............................................................................................37 Euro / lliura esterlina ...............................................................................39 Euro / ien japonès.....................................................................................41 Pes argentí / dòlar EUA i altres divises llatinoamericanes.......................43 LÒGICA ALS MERCATS FINANCERS?.......................................................46 Kuwait es passa a l’euro...........................................................................47 Nou secretari del Tresor............................................................................48 Corea del Nord..........................................................................................49 MACD i mitjanes mòbils..........................................................................50 Indicador de força relativa i estocàstic lent..............................................51 Les bandes de Bollinger............................................................................53 La teoria de les ones d’Elliott...................................................................54 Les línies Fibonacci..................................................................................54 Per acabar: 11-S........................................................................................56 CONCLUSIONS GENERALS DEL TREBALL DE RECERCA...................61 AGRAÏMENTS................................................................................................64 BIBLIOGRAFIA..............................................................................................65 ANNEXOS.......................................................................................................67 Annex I: Gràfiques i taules estadístiques.................................................. A Annex II: Entrevistes................................................................................ O Annex III: Materials de premsa................................................................ U

GUÍA PER ENTENDRE EL TREBALL Aquesta redacció té una gran quantitat de paraules, gràfiques i esquemes que poden dificultar la comprensió del treball, ja que pertanyen a l’àrea de l’economia i les finances. Per tant, en aquesta guia s’expliquen cadascú d’aquests elements perquè el lector pugui entendre tot el contingut de la redacció sense problemes. 1. Abreviatures de divises. En el mercat de divises, una cotització o notícia quasi bé mai utilitza el nom complet d’una moneda, sinó que el sol reemplaçar per abreviatures. Cadascuna de les monedes estrangeres rep una abreviatura de tres lletres majúscules. Les que apareixen en aquesta redacció són: EUR  Euro. JPY  Ien Japonès BRL  Real Brasiler USD  Dòlar EE. UU. ARS  Pes Argentí MXN Pes Mexicà GBP  Lliura esterlina CLP  Pes Xilè 2. Pars de divises. Representen la relació de canvi que existeix entre dues divises, i que indica el preu de compra i el de venda de una moneda respecte a la altra. Un par de divises indica la relació de la segona moneda respecte a la primera. Es representen de la següent manera:

Imatge de FXCM Español. (www.fxcmespanol.com)

Preu de venda: 1,2081

Preu de compra: 1,2084

Preu més baix: 1,2075

Preu més alt: 1,2148

Aquest quadre indica que en aquest moment la relació entre el euro i el dòlar EEUU s’estableix en 1,2081/4, o sigui, que per comprar un euro fa falta tenir 1,2084 dòlars, i per cada euro que venc, rebré 1,2081 dòlars. També indica que el preu mínim al que ha cotitzat el par en la sessió va ser 1,2075 dòlars per un euro, i el màxim ha estat 1,2148 dòlars per euro. 3. Gràfiques de barres i veles Per a analitzar els mercats de divises i de valors s’utilitzen principalment dos tipus de gràfiques: el de barres (esquerra en el dibuix) i el de Candlesticks o veles japoneses (dreta en el dibuix). Cadascuna de les barres o veles que surten a la gràfica representen un període (dia, hora, any, etc.) i ens mostren la següent informació:

1) Preu d’obertura (el preu amb el que va començar el període). 2) Màxim del període (preu més alt on cotitzava la divisa o valor durant el període). 3) Mínim del període (preu més baix on que cotitzava la divisa durant el període). 4) Preu de tancament (preu amb el que va tancar el període). Cal destacar que el cos les Candlesticks o veles japoneses, al contrari que les barres, adquireixen un color si el preu de tancament supera al d’obertura, i un altre si el d’obertura supera al de tancament. Hi ha moltes combinacions de colors possibles, però els més comuns són: blancs i negres, blaus i vermells i verds i vermells. 4. SPREAD És la diferència entre el preu de compra i el de venda, o la diferència entre el interès que cobra un banc per un préstec, i el interès que ofereix als depositants. Al mercat de divises, és utilitzat per les cases Broker i representa els seus beneficis. S’aplica directament sobre les cotitzacions que ofereix cadascuna d’aquestes cases: el preu de compra sol ser uns punts més elevat que el preu de venda.

INTRODUCCIÓ Moltes vegades ens trobem amb prediccions, notícies i especulacions sobre un índex borsari, acció o curs de l’euro respecte al dòlar. Aquests continguts, que podem trobar a la TV, a Internet o als periòdics ens fan pensar que als mercats financers, que es on s’intercanvien i cotitzen monedes, valors, obligacions, etc., tota activitat està estrictament regulada i tot es comporta amb una lògica indubtable. Sembla que una cotització depèn solament d’uns factors que es poden calcular tranquil·lament i que són cent per cent fiables. Els mercats financers, així, deixen de semblar un negoci de risc on tot pot passar, per convertir-se en una disciplina matemàtica que permet al que la domina assolir ràpidament uns beneficis extraordinaris. Avui dia, amb tecnologia quasi bé omnipotent, amb ordinadors que poden fer milions d’operacions en un segon, ja no fa falta preocupar-se per analitzar dades, llegir informes o prendre decisions arriscades: només hem d’estudiar un parell de llibres, parlar amb un analista borsari o un empresari del sector, i ja podrem accedir als mercats i començar a fer diner fàcil i segur. Però, realment la cosa és tan fàcil? Si tot dintre d’aquell complex món és tan lleuger i fredament calculat, per què no som tots milionaris? Per què hi ha persones que es declaren en bancarrota perquè han perdut tot el seu capital “jugant a borsa”? Per què, al llarg de la història, ens hem trobat amb desastres econòmics degut a l’enfonsament de la Borsa o el desplomament d’una moneda, com va passar al món sencer a l’any 1929, o sense anar tan lluny, com va passar als països de l’antiga Unió Soviètica als anys 90, o com esta passant actualment en molts països llatinoamericans? Totes aquestes preguntes ens fan pensar si és segur participar en un mercat financer, si podrem retirar després el nostre capital, i si tot és tan fredament calculat com ens sembla al principi… Aquest treball tractarà d’explicar com funcionen els mercats financers, com es reflexa la seva activitat en la nostra vida diària i quines conseqüències pot tenir un inesperat GBC (www.mercosur-gbc.com.ar) canvi. Tractarem de descobrir si els mercats financers es comporten amb una mena de lògica, o si això només és una il·lusió. Analitzarem alguns casos importants que van passar al llarg de la història i que estan relacionats amb el món de les finances, centrantnos en els fets més actuals (a partir de l’any 1989) per poder explicar quines conseqüències van tenir per tots els que han viscut aquests esdeveniments, per què van passar i si es podien evitar. Per això, parlarem amb especialistes, cercarem informació a la premsa i publicacions de l’època i sobretot li dedicarem molta importància al Mercat Internacional de Divises, també denominat FOREX1, ja que és el mirall del que passa en l’economia mundial en conjunt. Així doncs, amb aquest treball, tractarem de trobar les veritables causes que mouen els mercats i descobrirem la importància dels sentiments humans dins del complex món dels mercats financers.

FOREX: Nom que rep tradicionalment el mercat de divises. Prové de l’expressió anglesa Foreign Exchange (canvi de moneda estrangera).

METODOLOGIA I EXPOSICIÓ DE MOTIUS Per entendre els meus motius pels quals vaig elegir aquest tema per al treball de recerca, cal que exposi una mica com vaig introduir-me en el mercat de divises. Vaig començar a interessar-me en el món dels negocis i les finances des de ja fa molt. Em va introduir un joc d’ordinador, que he comprat per error, i que simulava la gestió d’una empresa multinacional, amb una part dedicada a la Borsa. Em sembla que aquesta va ser la primera vegada que vaig tenir interès per aquest món tan complicat del que tracta el treball que escric ara. Per cert, el joc s’anomenava “Capitalism II”, i el recomano a qualsevol estudiant que vulgui seguir una carrera vinculada amb economia o empresa. Els darrers dos anys vaig aprofundir molt més en el tema, a través d’Internet, i vaig trobar materials molt interessants sobre la borsa de valors en portals com Yahoo Finance, o Finanzas.com. No obstant, el mercat de valors no em va cridar molt l’atenció, ja que el vaig trobar massa volàtil, arriscat i sobretot monopolitzat d’una forma brutal per les cases broker i els agents de borsa. Quan vaig descobrir el Mercat de Divises, anomenat FOREX, em va semblar molt més obert, amb més opcions i comoditat que el d’accions. Una cosa molt important en que aquest mercat es diferencia del de valors va ser la quantitat i qualitat de material educatiu que vaig trobar a la xarxa: llibres, manuals, conferències on-line, etc... I per últim, les cases broker del mercat de divises oferien participar-hi sense cap tipus de comissió, pagant solament el spread, del qual ja hem parlat en la guia del principi. Per tots aquest motius vaig decidir investigar i estudiar a fons el mercat de divises, provant els coneixements que vaig recollir al llarg de mesos i desenvolupant les meves pròpies estratègies dins d’aquest mercat. He de senyalar que no vaig arriscar diners fent això: totes les meves proves i comprovacions les vaig fer amb comptes virtuals (de prova) que vaig obrir en 3 o 4 cases broker. Avui dia ja han passat quasi bé dos anys des de que vaig començar a operar (al principi amb comptes virtuals i més tard amb reals) al mercat de divises, i durant tot aquest temps em vaig trobar amb moltes situacions contràries a la teoria que vaig aprendre, cosa que em va deixar desconcertat més d’una vegada. Recordo alguns moments en els que vaig dubtar realment de la possibilitat de tenir èxit en l’anàlisi del mercat, cosa que em va provocar moltes vegades un sentiment de frustració. És així com vaig decidir a investigar aquest aspecte del mercat de divises: les seves errades i equivocacions dels anàlisis. Amb aquest treball de recerca vull desmentir algunes teories i eines que són utilitzades amb molta freqüència i que no reflexen amb veracitat el que passa al FOREX.

Exposaré tot seguit la metodologia i els ritmes amb que vaig realitzar el treball de recerca: • •

• •

Vaig començar a recopilar dades i fer un marc teòric l’agost de 2006. Durant l’estiu vaig exposar i ampliar la teoria, perquè el lector pugui tenir una idea de com funciona el mercat. Durant setembre i octubre de 2006 em vaig dedicar a seguir el comportament d’algunes monedes d’interès, com l’euro, el dòlar EUA, el ien japonès i les divises llatinoamericanes. Vaig recopilar dades, estudiar gràfiques i seguir les notícies que sortien a les pàgines web dedicades al FOREX. En novembre, vaig resumir i exposar tot l’estudiat, i vaig establir unes certes pautes amb les quals es mou cadascun dels pars de divises que vaig seguir durant setembre i octubre. Durant desembre vaig introduir-me a ple en la meva hipòtesi, tenint en compte el marc teòric i l’estudi pràctic del mercat de divises. Vaig cercar i exposar casos de comportament il·lògic dins aquest, com també vaig presentar errades en l’anàlisi tècnic: indicadors que donaven una imatge incorrecta del mercat, suports i resistències difuminades, teories amb una aplicació pràctica quasi bé impossible, etc. A finals de desembre, vaig tancar la investigació i vaig exposar els resultats en el capítol “Conclusions generals del Treball de Recerca”. Vaig ordenar les dades per als annexos i revisar la meva redacció durant els primers dies de gener de 2007.

INTRODUCCIÓ AL MERCAT DE DIVISES. FACTORS QUE MOUEN EL MERCAT. Com he comentat abans, als mercats financers destaca, per la seva importància en l’economia mundial i pel fet que reflexa la situació d’un país en el curs de la seva moneda, el mercat internacional de divises. Aquest mercat, que actualment té el major nombre de transaccions, però que és menys conegut entre el públic en general si es compara amb el mercat de valors, rep popularment el nom de FOREX o FX (Foreign Exchange, “canvi de monedes estrangeres”). A aquest mercat es compren i venen monedes estrangeres, i el tipus de canvi s’estableix per la llei de l’oferta i demanda: Quan una divisa és molt popular i fiable, com passa actualment amb el dòlar EUA, la gent vol comprar-lo amb la seva moneda, com per exemple el pes argentí. Com que el pes argentí és menys estable que el dòlar, els propietaris de la moneda dels EUA solament la canviaran per una quantitat més gran. Això estableix que compradors, que formen la demanda, i venedors, que formen l’oferta, es posin d’acord entre ells per aconseguir un tipus de canvi que satisfaci a les dues parts. Hi ha varis factors que condicionen la demanda al mercat de divises: FACTOR I: TIPUS D’INTERÈS Quan hi ha una certa incertesa en el mercat pel que fa a les taxes d’interès, qualsevol rumor o notícia sobre elles pot afectar directament als mercats de divises. Cal dir que actualment a tota la Unió Europea s’aplica un tipus d’interès únic, que es denomina Euribor. Teòricament, si un país X puja les seves taxes d'interès, la seva moneda guanyarà terreny respecte a les altres, ja que els inversors apostaran per la divisa d’aquest país per obtenir un major rendiment. No obstant, una pujada dels tipus d'interès pot resultar negativa per a una divisa. Una notícia sobre la pujada dels interessos és amb freqüència dolenta per al Mercat de Valors: hi haurà inversors que retiraran el seu capital invertit en accions del país X, al creure que els costos més alts d’endeutament, que s’estableixen amb la pujada dels tipus d'interès, empitjoraran el seu balanç i resultaran en accions davaluades. Aquesta retirada de fons resultarà en un afebliment de la divisa del país. Determinar quin dels dos efectes domina pot ser enganyós, encara que generalment existeix un consens per endavant sobre com repercutirà el canvi en la taxa d'interès en el mercat de divises. Els indicadors econòmics que tenen una gran influència en els tipus d'interès són els següents:

• L’IPM (Índex de Preus Majoristes): Representa la variació de preus de béns i serveis al mercat majorista que es produeix al llarg del temps. •L’IPC (Índex de Preus de Consum): És un indicador macroeconòmic importantíssim, ja que serveix per mesurar la inflació1 d’un país, i representa la variació de preus de béns i serveis al mercat minorista o de consumidors. •El PIB (Producte Interior Brut): És un altre dels indicadors macroeconòmics més importants, que ens diu el valor de la producció que s’ha fet durant l’any a tot el territori de l’Estat. FACTOR II: EXPORTACIONS / IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS Els exportadors de béns i serveis d’un país voldran que se’ls pagui en la seva moneda local. Per tant, els compradors hauran de comprar aquesta moneda, el que farà a la vegada que pugi la demanda de la divisa dels exportadors, el que farà que pugi el seu tipus de canvi. Al mercat de divises, el fet de tenir superàvit comercial2 afavoreix el tipus de canvi d’una moneda, mentre que tenir dèficit comercial3 fa que baixi el seu valor. FACTOR III: - TAXA D’INFLACIÓ Si en un país puja la inflació1, els preus dels productes que voldrà exportar hauran de pujar, i això provocarà que els altres països vulguin importar menys d’aquest país, sempre que la inflació d’aquests països no pugi més que la de l’exportador. Això afectarà a la balança comercial4 en contra del nostre país, el que farà que hi hagi menys demanda de la seva moneda. FACTOR IV: EXPECTATIVES DE FUTUR / PREVISIONS ECONÒMIQUES Si un país no té bones perspectives econòmiques (per exemple, s’espera un augment considerable de la inflació, o la política afecta a l’economia) els inversors estrangers no tindran molt interès en apostar per aquest país, ja que pot ser que el capital que inverteixin es perdi, o bé perquè hi ha un altre país més estable que ofereix millors beneficis i més seguretat. Per tant, no voldran comprar la seva divisa, i els que ja la tinguin la voldran vendre abans de que es depreciï. FACTOR V: L’ACTUACIÓ DE LES AUTORITATS MONETÀRIES Quan hi ha inestabilitat en un tipus de canvi, o si una divisa es deprecia o aprecia molt ràpidament, les autoritats monetàries, com el Banc Central Europeu (BCE) o la Reserva Federal dels Estats Units (FED) compraran o vendran grans quantitats de divises amb la intenció de regular el tipus de canvi i evitar fluctuacions molt grans. Cal dir, que per influir en el curs d’una divisa, fan falta desenes de bilions de divises.

Inflació: Augment generalitzat de preus. Superàvit comercial: Situació en que el valor dels béns i serveis exportats supera al dels béns i serveis importats. 3 Dèficit comercial: Situació en que el valor dels béns i serveis importats supera al dels béns i serveis exportats. 2

Balança comercial: Diferència que resulta entre les exportacions i les importacions de béns i serveis que realitza un país amb l’exterior en un temps determinat, generalment un any. (Junta de Assistència Privada. http://www.jap.org.mx/finanzas/htm/GLOSARIO/B.htm)

FACTOR VI: EVENTS POLÍTICS Un acte polític pot modificar el curs de la divisa del país on succeeixi. Això pot passar per multitud de factors que no necessiten explicació, com per exemple que en temps de guerra i inseguretat hi ha menys interessats en invertir que en temps de prosperitat. Exemples d’events polítics que han fet canviar la cotització d’una moneda són les eleccions presidencials de qualsevol país, els atemptats terroristes de l’11 de setembre o la guerra en Irak. Altres factors menys importants o menys comuns poden ser xifres del PIB trimestral, l’índex d’administració de compres (PMI), xifres del Producte Nacional Brut o PNB (mesura la producció anual feta per totes les empreses i organitzacions pertinents al país), nomines no agràries (solament als EUA), xifres d’opinió de Michigan (solament als EUA), clima de negocis d’Alemanya o l’enquesta Tankan al Japó. El que acabem de veure és part de la teoria fonamental del mercat de divises, que resulta ser la més popular. Més endavant veurem la seva aplicació i també altres teories que utilitzen els analistes i inversors d’aquest mercat.

El mercat de divises com a inversió Fa unes dècades, el fenomen de l’especulació, molt vigent durant tota la història de la humanitat i especialment vigent a la Borsa de Valors, va adquirir-se també en el mercat de divises. Quan dintre d’aquest mercat van desaparèixer els tipus de canvis fixats i les cotitzacions les va marcar la llei de l’oferta i la demanda, va sorgir l’idea de comprar fortament una moneda perquè pugi de valor, i vendre-la sobrevalorada, guanyant així una bona quantitat de diners. No cal dir que aquesta estratègia tan sols la van poder posar en pràctica entitats amb prou riquesa per “imposar” en el mercat. Així, el FOREX va passar a ser un joc de “peixos grossos” que inflaven i desinflaven las cotitzacions del mercat per obtenir beneficis. De poc a poc, amb polítiques d’organitzacions governamentals, el mercat va passar a ser menys monopolitzat, i les cotitzacions van deixar de ser mogudes per multimilionaris. El mercat va obrir les seves portes a tots els que vulguin entrar, i de seguida es va plenar de nous participants. Com funcionen les inversions en el mercat de divises? Com es pot guanyar o perdre diners amb els tipus de canvi? Si per exemple sabem que el tipus de canvi de la lliura respecte al dòlar pujarà, o sigui, si pensem que la lliura valdrà més dòlars que ara, el que farem serà canviar els dòlars que tinguem per lliures. Així, quan la cotització pugi, podrem canviar les lliures per més dòlars que abans. En canvi, si sabem que la lliura perdrà pes, actuarem a la

inversa: vendrem les lliures per dòlars, i després podrem canviar el bitllet verd per més lliures que abans. Aquesta és la forma d’inversió en el mercat de divises. Les cases Broker Durant els darrers 10 anys, el mercat de divises va guanyar cada cop més popularitat. Això va fer que moltes persones vulguin participar-hi, però com les quantitats que s’han de comprar i vendre per obtenir un benefici són molt elevades, no van poder fer-ho. És a més, no totes les persones van poder accedir al mercat directament: això suposaria la necessitat de crear un espai físic enorme, i faria les operacions caòtiques. La situació va ser aprofitada per les anomenades cases Broker: organitzacions que tenien accés al mercat, i que oferien operar divises a través seu. Servien d’intermediaris entre el venedor i el comprador, oferint al venedor un tipus de canvi una mica més petit que al comprador, obtenint així un benefici. Podem veure millor com funcionen les cases broker en el exemple següent: El Sr. X vol comprar 1000 euros, i el Sr. Y vol vendre 1000. Cadascun d’ells es posa en contacte amb la casa Broker, que ofereix al Sr. X 1,24 dòlars per euro, i demana al Sr. Y 1,27 dòlars per euro que vulgui. Així, el Sr. X paga 1.270 dòlars, rebent a canvi mil euros, i el Sr. Y entrega 1000 euros, rebent a canvi 1.240 dòlars. D’aquesta manera, la casa Broker obté 30 dòlars de benefici per servir d’intermediari. La diferència entre el preu de compra i el preu de venda, anomenada SPREAD, que ofereix una casa Broker és el seu benefici. Aquesta diferència, varia molt en funció de què casa es tracta. Per exemple, en una caixa de estalvis, on normalment s’atén a turistes, pot ser de 0,03 a 0,10 per moneda, i en cases Broker especialitzades a inversions, on es mouen quantitats més grans de diners, pot baixar fins a 0,0003 – 0,0010 per moneda. Avui dia, les cases Broker van llençar un nou producte: les inversions a marge. Aquestes, amb un ús estrictament especulatiu, van permetre accedir al mercat a persones que no podien comprar i vendre amb grans quantitats de diners. Vegem-ne un exemple de com funciona: • El Sr. X diposita 100 euros en un compte d’una casa Broker. • EUR/USD cotitza a 1,2500. El Sr. X vol comprar el par de divises perquè pensa que la cotització pujarà. Demana a la casa Broker que compri 10 000 euros per a ell. Els euros passen a ser 12 500 dòlars. • Imaginem que la cotització puja, i EUR/USD passa a valer 1,2600. El Sr. X demana a la casa Broker que tanqui posició, o sigui, que vengui els 10 000 euros que havia comprat, que ara valen 12 600 dòlars. Així, el Sr. X obté un benefici de 100 dòlars, dels quals paga una part a la casa Broker, d’acord amb els diferencials de preus, i aquesta obté de nou els 10 000 dòlars amb els quals ha operat el Sr. X. • Imaginem ara que la cotització baixi. EUR/USD cotitza 1,2450. Ara, el Sr. X demana a la casa Broker que tanqui posicions, i aquesta ven els 10 mil euros, però aquests passen a valer tan sols 12 450. Com que falten 50 dòlars, que és la pèrdua obtinguda, la casa Broker els agafa (més un diferencial, com en el primer cas) dels 100 euros que havia dipositat el Sr. X a principi del exemple. Aquest sistema sembla una mica complicat, però a la pràctica resulta molt simple. Amb ell, els participants poden obtenir beneficis grans sense invertir molt, però el 11

problema és que també poden perdre molt en un període curt de temps. Les cases Broker mai surten afectades: sempre obtenen un petit guany, el diferencial de preus, per cadascuna de les posicions que obri el client, sense importar si aquest obté beneficis o pèrdues.

Els agents econòmics participants en el mercat de divises En aquest mercat participen tots tres agents econòmics: les famílies, les empreses i el sector públic. Cadascuna ho fa de maneres i amb propòsits diferents: • Les famílies són les que menys representen al mercat. Les seves compres i vendes tenen una utilització estrictament pràctica, com per exemple per a utilitzar-les en un país estranger que visiten com turistes, per a enviar diners als familiars en un altre país, etc. • Les empreses són potser el sector que més mana en el mercat. Ho fan sobretot les grans multinacionals, que importen i exporten productes de molts països. Utilitzen el mercat de divises en les seves operacions comercials, quan per exemple han de pagar a un proveïdor en la seva moneda d’origen, o per cobrar en la seva moneda quan el deutor els paga en una altra. Cada dia circulen milers de milions de dòlars al mercat producte d’aquestes operacions, i potser són les que més poder tenen a l’hora de determinar els tipus de canvi. • El sector públic participa en el mercat de divises per a garantir la estabilitat econòmica i per evitar uns canvis molt forts en la seva moneda. Com hem vist, el mercat de divises té una gran importància en l’economia. Això fa pensar en la necessitat de poder pronosticar futurs moviments, per a evitar una economia feble, o per obtenir un benefici, si el que volem és especular en el mercat. És per això que durant la història s’han creat diverses tècniques per poder fer un pronòstic i per entendre millor com es mou el mercat. Podem dividir les tècniques en dos grans blocs: l’anàlisi fonamental, que tracta de veure les causes dels canvis en la cotització, i l’anàlisi tècnic, que tracta de pronosticar futurs moviments basant-se en que havia passat repetidament abans. Desenvoluparem aquests dos grans blocs en els capítols següents.

ANÀLISI FONAMENTAL DEL MERCAT DE DIVISES. EXEMPLES. Hi ha dues formes d’analitzar el FOREX amb la intenció de poder entendre el que ha passat, o tractar de predir el que passarà al futur: l’anàlisi fonamental i l’anàlisi tècnic o chartista. L’anàlisi fonamental aplica la teoria del mercat de divises que hem vist abans: la llei d’oferta i demanda, L’anàlisi fonamental s’enfoca en les forces econòmiques, socials i els factors econòmics, polítiques que accionen l’oferta i demanda. Els analistes fonamentals la balança comercial, etc. es fixen en diversos indicadors macroeconòmics com la taxa de amb la intenció de trobar creixement econòmic, taxa d’interès, inflació i atur. No obstant això, la causa d’un moviment no hi ha cap conjunt de creences que guiï l’anàlisi fonamental. Hi ha 1 o d’una tendència en el diverses teories sobre com han de valuar-se les divises. tipus de canvi d’una divisa, FXCM Español: Guía del mercado FOREX (www.fxcmespanol.com). o tractar de saber el que passarà pròximament, tenint en compte les previsions dels economistes sobre els factors que poden afectar a la demanda d’una divisa. Aquest mètode és el que més utilitzen el Govern i les autoritats monetàries, ja que serveix per poder saber qual és el problema en un tipus de canvi. Però en un altre àmbit, el dels inversionistes, aquest mètode està una mica rebutjat, ja que és molt complex, es tarda molt en realitzar un estudi complet amb aquest anàlisi, i la majoria de vegades aquest anàlisi explica el que està passant ara, i no el que passarà després. És per això que els inversionistes prefereixen utilitzar un altre mètode, el tècnic, que es basa en analitzar moviments i fluctuacions històriques per tractar de trobar una sèrie de regles en el curs d’una moneda que permetin predir el seu curs futur. En altres paraules, els analistes tècnics afirmen que “el que ha passat abans, ha de repetir-se al futur”. Aquest mètode, que al principi sembla molt inversemblant, ha demostrat una eficàcia sorprenent, i un percentatge molt elevat d’encerts. Més endavant aprofundirem més en l’anàlisi tècnica, però ara és l’hora de parlar de l’anàlisi fonamental. El nostre objectiu és demostrar que al llarg de la història, la situació econòmica o política d’un país modifica el curs de la seva moneda, i analitzar fonamentalment les fluctuacions sofertes per aquesta moneda, amb la intenció de comprovar si l’anàlisi fonamental ha funcionat correctament. Per això, observarem dos situacions a partir de l’any 1990.

SITUACIÓ 1: Gran Bretanya i l’European Exchange Rates A partir de l’any 1990, el par GBP/USD ha sofert grans fluctuacions, però sempre mantenint una tendència. Però, al setembre de 1992, el tipus de canvi s’ha desplomat, i tan sols en un mes ha perdut més de 5 mil punts2, el que ha suposat que comprar una lliura esterlina sigui 50 cents de Dòlar EUA més barat. Això es pot observar a la gràfica de la pàgina següent. 1

tendència: Evolució a llarg termini d’una determinada variable que permet apreciar el seu desplaçament a l’alça o a la baixa, subjacent a les seves fluctuacions cícliques.

punts: Als mercats financers, és la unitat mínima que pot variar un tipus de canvi. També denominada pip, al mercat de divises equival a 0,0001 divisa (0,0001 €, 0,0001$, etc.).

Font: FXCM. Gràfic Net Dania. (www.dailyfx.com/FinanceChart).

Per poder entendre el que ha passat, és necessari conèixer la situació política i econòmica que s’estava vivint al continent el 1992. A aquest any, a tota Europa s’estava adaptant una política econòmica denominada ERM (European Exchange Rate), que consistia en aplicar uns tipus d’interès estàndard a tots els països que van adaptar aquesta política. L’idea era adaptar els tipus d’interès als que s’estaven aplicant a Alemanya, ja que aquest país gaudia d’una situació econòmica realment bona respecte a altres països. Aquest projecte va ser un èxit per molts països i va ser un predecessor de la Unió Europea. Cal aclarir que aquest sistema ha evolucionat durant el transcurs del temps per establir el que ara es coneix com l’Euríbor. En el període 1989-1995 Gran Bretanya vivia una època de recessió, una situació normal que és considerada actualment una llei econòmica: tot país ha de tenir èpoques de creixement, quan hi ha molta exportació, poc atur i indicadors de producció alts, i èpoques de recessió, quan augmenta l’atur, es produeix molt poc i disminueix el pressupost de l’Estat. Aquestes èpoques sempre es veuen alternades, i és normal que després d’un creixement hi hagi un “pas endarrere”. Amb la intenció de crear una economia semblant a la alemanya, amb estabilitat i inflació baixa, Gran Bretanya ha decidit fer-se membre de la ERM. És degut a un període de recessió el fet de que la lliura esterlina hagi caigut bastant durant un cert temps, el que ha provocat crítiques d’altres membres de la ERM. La situació s’ha transformat en un desconcert político-econòmic ja que la ERM establia uns límits en les fluctuacions de divises que tots els membres havien de respectar. El primer ministre de Gran Bretanya John Major i el canceller Norman Lamont han fet disparar 14

els tipus d’interès durant aquell dia des del 10% al 12% i finalment al 15% i han autoritzat gastar bilions de lliures per tal de mantenir la moneda en els límits que demanava l’ERM. Però els seus intents van fracassar i 16 de setembre de 1992, dia que va passar a la història com a “Dimecres Negre”, Gran Bretanya s’ha tingut que retirar forçosament del mecanisme de “El Dimecres negre, el 16 de setembre de 1992, va ser el dia quan l’European Gran Bretanya va ser treta fora de l’ERM - un sistema per a acostar Exchange Rate. la lliura esterlina i altres divises al del marc alemany, i que va suposar el començament de la creació de la moneda europea.” Però aquesta BBC News – secció Buisness- [en línia]. “Q&A: The ERM and sortida no va ser tan Black Wednesday”. 9 de Febrer del 2005. Disponible a Internet: dolenta per a Gran <http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/4249425.stm> Bretanya com es podia esperar: la lliura, que estava una mica suportada per l’ERM, va caure molt, però després va créixer una altra vegada i la inflació des d’aleshores va ser benigna. No obstant això, aquesta crisi va suposar al govern una pèrdua de aproximadament dos bilions de lliures. Però totes aquestes conseqüències van succeir després del temps que entra en el nostre gràfic, i per tant no ens interessa molt aprofundir en el tema. Ara que coneixem la història que s’estava vivint a Gran Bretanya, passarem a analitzar a fons els indicadors econòmics que podrien afectar el curs de la lliura esterlina. Per entendre bé el que estem fent, aconsello donar una ullada als “factors que condicionen la demanda”, al capítol “INTRODUCCIÓ AL MERCAT DE DIVISES”.

1) Anàlisi d’exportacions/importacions de béns i serveis Balança comercial del Regne Com es pot Bilions de GBP Unit observar en 5 aquesta gràfica, 0 Gran Bretanya -5 quasi bé mai no va tenir signe positiu -10 a la balança -15 comercial durant els darrers 15 -20 anys. Però aquesta -25 observació pot ser una mica -30 enganyosa, ja que -35 aquest dèficit 1992 1994 1996 1998 2000 2002 comercial no és tan greu com sembla: encara que hi ha més béns que s’importen que s’exporten, amb els serveis passa totalment el contrari. A la nostra època actual els serveis són el camp de l’economia més prestigiats i valorats. Això no era pas d’aquesta manera fa mig segle abans: encara que l’explotació de recursos naturals va ser relacionada amb països subdesenvolupats (i encara continua sent així), el camp més important i més prestigiós de l’economia era la producció i la indústria. Ara, cada vegada més, els serveis s’imposen a la producció industrial. Això fa que s’entengui que un dèficit comercial de tals proporcions com el

que s’estava vivint a Gran Bretanya no hagi afectat en absolut a la seva moneda. Per entendre millor la balança comercial d’aquest país podem observar aquests dos gràfics: el de importació-exportació de béns i el d’importació - exportació de serveis. En aquesta gràfica es pot observar com les importacions de béns superen en nombre a les exportacions, i sobretot a partir de l’any 97. Això produeix que la balança comercial total tingui un elevat dèficit a partir del mateix any.

En canvi, en aquesta altra, es pot veure com les exportacions superen a les importacions, però no tant com per modificar molt la balança comercial total: perquè aquesta pugui ser positiva, s’haurien de reduir les importacions de serveis o augmentar les exportacions.

Amb aquestes dades no podem dir que les importacions / exportacions de Gran Bretanya tinguin alguna cosa que veure amb la caiguda de la lliura esterlina, ja que no tenim dades de abans de 1992, ni tampoc informes mensuals. El que sí podem observar és que després de la depreciació, la moneda puja a valors bastant alts, i després baixa una altra vegada. Aquests canvis en la cotització coincideixen amb la gràfica de la balança comercial d’Anglaterra:

2) Anàlisi de la taxa d’inflació La taxa d’inflació és un factor molt important de l’economia en global i pot canviar la cotització d’un par de divises. Ho fa a la inversa que els tipus d’interès o la balança comercial: quan l’IPC (Índex de Preus de Consum) augmenta, provoca que hi hagin menys interessats en comprar béns i serveis d’aquest país (veure FACTOR III a la introducció al Mercat de Divises). En la següent gràfica es pot observar com l’augment de la inflació ha ajudat a la lliura esterlina a davaluar-se.

La barra vermella número 1 representa la pujada de l’IPC durant la nostra davaluació. Després de dos mesos d’una inflació inferior, el índex puja considerablement, provocant, entre altres causes, la caiguda de la lliura esterlina enfront el Dòlar. La segona barra vermella representa un altre increment en la inflació a Gran Bretanya, aquesta vegada molt més notable que al primer cas, i això provoca una altra davaluació de la GBP. Però, gràcies a que l’economia britànica començava a millorar, la depreciació va ser molt curta. Per consegüent, podem dir que en el nostre cas la inflació va comportar-se d’acord amb la teoria del FOREX i va pujar quan la moneda s’estava davaluant.

3) Expectatives de futur i previsions econòmiques per a Gran Bretanya abans de setembre de 1992.

(mesurat amb el PIB)

Com podem veure a l’esquema (el indicador emprat per a identificar els cicles econòmics va ser el PIB) a l’any 89 Anglaterra entra en un període de recessió: una època en la qual el PIB baixa, puja l’atur i es crea incertesa. En una recessió també augmenta la despesa i l’endeutament del país ja que per enfrontar una crisis fan falta recursos. Les expectatives de futur solen ser molt negatives durant la recessió, i això implica falta d’inversions estrangeres i “nombres vermells” a la balança comercial. Tot seguit veurem dues altres gràfiques per a comprovar que Gran Bretanya en veritat estava vivint un cicle de recessió. • Situació de l’atur entre 1989 i 2006 A aquesta primera gràfica podem observar com durant el període de recessió l’atur augmenta considerable-

ment. Aquest període està marcat a la gràfica amb un cercle vermell. • Ingressos i despeses de Gran Bretanya durant la crisi Els ingressos i despeses que sofreix un país durant un any s’anomena saldo pressupostari. Als països en desenvolupament sol ser negatiu quasi bé tot el temps, ja que els diners que ingressen no són suficients per cobrir totes les necessitats. No obstant, hi ha moltes teories que defensen el saldo pressupostari negatiu ja que diuen que és necessari per créixer econòmicament:

“Els efectes de la política fiscal sobre l’economia són totalment diferents segons si el pressupost està equilibrat (ingressos = despeses), té dèficit (ingressos < despeses) o té superàvit (ingressos > despeses). El dèficit públic sorgeix quan es gasta més que no s’ingressa, de manera que augmenta la quantitat de diners en circulació, amb l’objectiu d’incrementar els nivells de producció i ocupació. Darrerament, la major intervenció de l’Estat i el paper de consumidor d’aquest han fet que els pressupostos de molts governs siguin deficitaris. En aquest sentit hi ha dos corrents de pensament econòmic que enfronten els economistes: • Les polítiques basades en el model econòmic keynesià defensen que l’Estat s’ha d’endeutar per aconseguir la plena ocupació i l’estabilitat, com també que el pressupost ha de buscar l’equilibri al llarg del cicle econòmic (...). • Les polítiques neoliberals critiquen l’endeutament de l’Estat. La seva principal objecció és la inflació que genera el dèficit públic en augmentar la quantitat de diner que circula per l’economia. Per a elles la política fiscal és innecessària, perquè el mercat es regula sol, i la despesa pública s0ha de limitar a l’estrictament necessari.

A la següent gràfica podem observar l’evolució del saldo pressupostari de Gran Bretanya durant la nostra època de recessió. Com podem veure, des del 1989 fins al 1990-91 hi va haver un gran dèficit pressupostari, que després va evolucionar positivament fins que va tocar la línia d’equilibri pressupostari a l’1998. Si observem la nostra gràfica d’evolució de la divisa GBP/USD, comprovarem que la ha evolucionat negativament fins a l’any 1993, que és quan acaba la tendència baixista a l’evolució del saldo pressupostari.

4) Actuació de les autoritats monetàries Durant el període 1990-92 la lliura esterlina va patir un enorme atac dels especuladors monetaris, que la venien enfront a altres monedes esperant que baixés, ja que la política econòmica de l’ERM no va ser molt adaptada per a la Gran Bretanya d’aquell moment. Entre aquests especuladors destaca principalment George Soros, inversionista, empresari i un dels homes més rics del món, que va vendre grans quantitats de GBP durant la crisi i que va obtenir a conseqüència un benefici de 1 bilió de dòlars. Per a persuadir als inversors a deixar de vendre, Norman Lamont, canceller del BOE (Banc Central de Lamont Gran Norman Bretanya) va pujar els tipus d’interès de 10% a 12% i després a 15% en un dia. Però els inversionistes no van reduir la seva activitat, i la decisió de Lamont va crear incertesa a l’economia, el que va ajudar a depreciar encara més la lliura.

George Soros

SITUACIÓ Nº 2: Japó i la bombolla especulativa 20

El nostre següent cas es troba a l’altra banda del món. El 2 de abril del 1990 la divisa USD/JPY va cotitzar en 157,40, que va ser el punt més alt de la recuperació de la colossal depreciació que va sofrir en el període 1980-1988. Però aquesta recuperació va ser molt curta i a partir de la data mencionada hi va començar una tendència baixista que va durar fins al 17 de abril del 1995, dia que va cotitzar en 83,35. Durant aquesta crisi, el dòlar va perdre quasi bé la meitat del seu preu enfront al ien japonès: durant aquests 5 anys el par va perdre 7.400 punts, que equival a 74,05 iens per dòlar! Tot això es pot observar millor en la següent gràfica setmanal, que per cert ens mostra una línia de tendència perfecta. Estudiarem tendències en el següent capítol.

Des de 1985 al 1990 els preus de les accions i el valor dels terrenys al Japó han pujat considerablement. Aquest creixement va ocasionar una bombolla especulativa1: la mitjana de les accions que cotitzen a la Borsa de Toquio han passat de 12 500 ienes (1985) a 39 900 iens (1989); el preu dels terrenys es va triplicar en el període 1985-90. Però, des de 1991 les accions van començar a baixar, provocant la deflació, que encara és un problema per a Japó. Per fer-nos una idea, al 2001 el promig de les accions de Nikkei va ser de 10 500 iens i el valor dels terrenys eren la meitat del que costaven a l’any 1985. Totes aquestes dades donen a entendre que s’ha evaporat la riquesa japonesa en un valor proper a 2,2 vegades el seu PIB. El fet de que les accions i valors de terrenys estaven pujant va provocar l’apreciació de la moneda japonesa enfront al Dòlar des del 1985 (238 ienes per dòlar) fins al 1989 (128 ienes per dòlar), impulsada pels principals països industrials, que volien disminuir el superàvit econòmic que tenia el Japó amb ells (en 1980-85 hi va haver, solament amb ______________________________________________________________________ 1 bombolla especulativa: situació en la qual determinats béns com accions o immobles pugen de preu a causa de la demanda que hi ha, quan realment no costen tant. Aquesta situació infla els preus del bé fins a que "la bombolla esclata" i es davaluen de forma molt ràpida, provocant importants pèrdues per als inversors. els Estats Units, un superàvit de 30 000 a 40 000 milions de USD a l’any), ja que una moneda cara impulsaria al Japó a importar: les importacions serien més barates i les

exportacions més cares. Això va provocar que els empresaris japonesos moguin la seva producció a l’exterior, buscant costos més baixos, o bé deixin d’invertir en producció per fer-ho a la Borsa de Valors, comprant accions i terrenys. Aquesta compra va ser impulsada per la reducció dels tipus de interès que es va produir des de 1986 fins a 1988 (la taxa va passar de 5,0% a 2,5 %). La situació mencionada va ajudar al Japó a importar, però també va produir una bombolla especulativa, la qual acabaria en una tremenda deflació que, com he dit abans, duraria fins ara. Tenint una idea de la situació econòmica de Japó, passarem a analitzar-la més de prop.

1) Anàlisi dels tipus d’interès

Com podem observar a la següent gràfica, els tipus d’interès s’han comportat segons la teoria: des de la crisi de l’any 80, quan van pujar de 6% al 9 %, han començat a rebaixar-se per sortir a poc a poc d’aquesta crisi. Però, quan la bombolla econòmica que es va produir passava als seus moments culminants (anys 90-92, veure la nostra gràfica inicial), es va decidir augmentar-los per avançar més en l’economia per “desinflar la bombolla”, és a dir, millorar la situació econòmica perquè no es produeixi una crisi quan la bombolla rebenti. Però lamentablement (per al Japó) aquesta va rebentar de totes formes, creant una immensa deflació. Per combatre-la, el Banc Central Japonès va baixar els tipus d’interès periòdicament i mai els va augmentar: des de l’any 96 van ser del 0,5 % i després van passar a ser de tan sols 0,1 % (les autoritats han dit que aquests tipus d’interès tan baixos tenen com a finalitat combatre la deflació), fins a que a inicis del 2006 el Banc Central els va pujar per primera vegada: van passar a cotitzar a 0,25%, valor que tenen avui dia (16 de Setembre de 2006).

2) Anàlisi d’importacions – exportacions de béns i serveis. 22

Com hem dit en la nostra introducció, el Japó va tenir un superàvit enorme en la seva balança comercial, que es va equilibrar una mica després de la bombolla econòmica. Ho podem veure millor en la següent gràfica:

Efectivament, durant el període que estudiem a la nostra gràfica inicial (19901996/7), la balança comercial va augmentar cada cop més, fins a arribar al màxim a l’any 1993, quan la bombolla econòmica va començar a rebentar-se. I, com era d’esperar, després de passar això, hi va haver balança comercial cada vegada més negativa per al Japó. Podem comparar aquests moviments a la nostra gràfica inicial, on comprovarem què, quan pujaven les exportacions del Japó, el par de divises es davaluava, i quan baixaven, la cotització pujava. Per què és correcte això, si normalment una bona balança comercial ajuda a la divisa a pujar enfront a l’altra, i en el nostre cas, aquest factor va actuar a l’inrevés? La resposta és molt simple: No va actuar a l’inrevés! La nostra gràfica inicial representa al par de divises USD/JPY, que és la relació del dòlar EUA. enfront al ien japonès, i no pas la relació del ien japonès enfront al dòlar, per tant, representa quants iens es poden comprar amb un dòlar. Com que aquest valor baixa en la nostra gràfica, vol dir que el ien està guanyant terreny enfront al dòlar, tal com diu la teoria. Aquest és un error molt freqüent en l’anàlisi fonamental.

3) Anàlisi de la inflació. El control de la inflació és molt important per a una economia. Si puja molt, és perjudicial, cosa que tothom sabem, ja que ens afecta directament quan passa, però si baixa molt, també resultaria una dolenta noticia per a l’economia del país. Quan és bona la situació de la inflació? Tan sols quan està controlada i mesurada per les autoritats monetàries. En la següent gràfica veurem com ha variat l’IPC durant el període analitzat. 23

En aquesta gràfica podem observar com, després de que l’IPC pugi considerablement, ja no va tenir les fluctuacions d’abans: va estar més controlat. Com la nostra gràfica acaba a l’any 2000, no podem veure-hi la deflació que va aparèixer en aquell període, però sí com la inflació va ser problemàtica fins a l’any 1990, després va passar a ser controlada, i finalment va deixar de créixer. Després de l’any 2000 va caure, cosa que tampoc és bona per a una economia. La millor inflació que pot tenir un país és una inflació controlada, cosa que va passar al Japó durant el període de temps que estudiem i que va ajudar a pujar la cotització del ien enfront al dòlar.

4) Expectatives de futur i previsions econòmiques per al Japó abans de 1990. Les expectatives de futur per al Japó es narren de forma completa a la introducció al nostre anàlisi, però tornarem a recordar-les ràpidament. Des de l’any 1985 el ien es revalua enfront a les altres monedes, passa a cotitzar des dels 238 iens per dòlar a 128 iens per dòlar en 1988. El promig de les accions a Nikkei puja 27.400 JPY en 5 anys i el preu de la terra es triplica en el mateix període. Com hem dit en la introducció, el superàvit comercial japonès va ser enorme. Tots aquests factors van donar lloc a unes expectatives de futur molt positives per al Japó, fet que va provocar la bombolla especulativa.

5) Actuació de les autoritats monetàries. A pesar de que la producció de les empreses japoneses estava disminuint a causa de que els empresaris preferien especular amb terrenys i accions, el Banc Central Japonès (BOJ) va encoratjar les empreses a comprar accions i terrenys a les borses del país durant els anys 85-88, baixant durant aquests anys la tasa d’interès del 5 % al 2,5 %. També hi va augmentar l’oferta monetària per a evitar una baixa activitat econòmica. Banc Central Japonés

PER ACABAR: CONCLUSIÓ SOBRE L’ANÀLISI FONAMENTAL No obstant que l’anàlisi fonamental sembli molt professional i desenvolupat, surti als llibres i les tesis d‘història econòmica i tingui els seus fonaments en dades, estadístiques, bancs centrals, decisions polítiques, etc., no és gens fàcil ni ràpid utilitzarlo: en els exemples anteriors hem utilitzat solament les dades més importants d’una economia, però hi ha centenars d’indicadors econòmics que afecten al mercat de divises, i trobar aquestes dades triga molt temps i diners. Hem de tenir en compte també que en els exemples anteriors hem utilitzat l’anàlisi fonamental per comprovar que els diferents factors que condicionen el mercat el fan de veritat, i no pas per predir el que passarà. Per tant, aquest anàlisi que hem fet serveix molt bé per a conèixer la situació econòmica d’un país i entendre per què va succeir un moviment en el mercat de divises, però no té moltes finalitats pràctiques. Si el que es vol és saber quins canvis en la cotització d’un par de divises hi haurà en els propers mesos, haurem de tenir en compte les dades econòmiques que sortiran en aquests mesos. Això significarà que quan tinguem totes les dades, entendrem molt bé per què ha passat el que ha passat, però no serà possible fer una predicció abans de que succeeixi el canvi en les cotitzacions. És veritat que podem tenir en compte les previsions sobre els canvis en les dades econòmiques que ens interessen; aquestes es fan i són exposades al públic pels banc centrals, però aquestes previsions no sempre seran fiables: hi ha moltes possibilitats de que el pronòstic no sigui correcte, i això ens perjudicarà en el nostre anàlisi. I, tenint en compte la quantitat de dades que hem d’analitzar i processar per fer una predicció, és molt probable que una d’aquestes dades sigui errònia. Per tant, podem dir que l’anàlisi fonamental com a eina de predicció de moviments en la cotització d’una divisa no té molta eficiència, i per tant no la tindrem molt en compte a l’hora de decidir a on invertirem els nostres diners. Aquesta és una de les raons per les quals l’anàlisi fonamental cada vegada s’utilitza menys pels inversors i analistes, que prefereixen fer prediccions basant-se en el que ha passat al llarg de la història per establir regles i estudiar com es comportaven els mercats en moments anteriors. Després utilitzen aquestes regles per a predir futurs moviments, comparant el que ha passat abans amb el que esta passant ara, per tractar d’establir el que passarà després. Això s’anomena ANÀLISI TÈCNICA. I com és tan important i té molta popularitat entre els inversors, li dedicarem el nostre següent capítol.

ANÀLISI TÉCNICA DEL MERCAT DE DIVISES. EXEMPLES. 25

Com hem dit abans, l’anàlisi tècnica es diferencia molt del fonamental. Utilitza mètodes diferents: mentre que la primera tracta de analitzar profundament què és el que mou el mercat, basant-se en teories econòmiques complexes, la tècnica estudia els moviments produïts en el passat en el gràfic d’una cotització per tractar de determinar moviments futurs. Per exemple, si al llarg de la història després de que al gràfic apareixi una formació en forma de “W” la cotització pujava en tendència alcista, és molt probable que això es repeteixi, i que quan aquesta formació succeeixi, vulgui comprar l’objecte per vendre’l quan pugi de preu. Aquest és el fonament de l’anàlisi tècnic, i per aquesta idea de predir el futur té tanta rellevància en el món dels inversionistes. En el seu llibre, “Anàlisi tècnic dels mercats financers” John J. Murphy ens defineix l’anàlisi tècnic de la següent manera: L'anàlisi tècnica és l’estudi dels moviments del mercat, principalment mitjançant l'ús de gràfics, amb el propòsit de pronosticar futures tendències en els preus. Però tenim algun fonament lògic sobre el qual donar suport al anàlisi tècnic? Com sabem que podem confiar en ell? Segons Murphy, si volem estudiar aquest anàlisi hem de considerar tres premisses: 1) Els moviments del mercat ho descompten tot: La teoria econòmica ens diu que quan l’oferta supera la demanda els preus baixen, i a l’inrevés. El que fan els analistes tècnics és donar-li la volta a la frase: si els preus pugen, és perquè puja la demanda o baixa la oferta, per X factors, i això significa que hi haurà un moviment alcista. Si, en canvi, els preus baixen, és perquè l’oferta supera la demanda i és probable un moviment baixista. L’analista no creu necessari conèixer els factors que mouen els mercats, solament li interessa saber que passarà en un futur. 2) Els preus es mouen per tendències: Per acceptar l’anàlisi tècnica hem d’admetre que els preus no es mouen al atzar, sinó que formen tendències, o sigui, que es mouen generalment en una direcció alcista (que els preus pugen) o baixista (que els preus baixen). De fet, l’anàlisi tècnica estudia l’aparició d’una tendència i el seu desenvolupament per a saber quan comença i quan acaba. 3) La història es repeteix: la major part dels elements de la nostra anàlisi són formacions en el gràfic després de les quals sorgeix una tendència. Aquestes formacions es van anar repetint al llarg dels 100 anys de la història de l’anàlisi tècnica, i es suposa que si abans van donar resultat, en el futur també ho faran. Aquesta idea també es pot interpretar com “el futur és la repetició del passat”. Les tres premisses exposades anteriorment han de ser cent per cent acceptades pel analista per poder basar-se en l’anàlisi tècnic. Si una persona no creu en aquestes premisses, l’anàlisi tècnic no li donarà cap ajuda. La tendència, la nostra amiga

“La tendència és la nostra amiga” és una expressió que no para de sonar en qualsevol borsa de valors, i és una veritat que sempre ha estat vigent. Vol dir que si vols invertir en qualsevol acció, divisa, etc., fes-lo d’acord amb la tendència. Si inverteixes contra la tendència, inverteixes contra tot el mercat, i la teva força no és suficient per moure un mercat: en ell hi ha milers de persones participant, i tu solament ets una d’elles. Però no sempre apostar contra una tendència pot ser dolent: a vegades, sobretot quan la tendència canvia, pot ser la forma d’obtenir el major benefici, però els riscos són molt grans, quasi bé impossibles d’acceptar. En canvi, si no volem mesurar-nos amb el mercat i acceptem ser uns participants de ell, podrem beneficiar-nos d’aquest. Dibuixar una tendència ha de ser el primer pas de tot anàlisi, i es fa de la següent manera: • Si pensem que la tendència és alcista, busquem punts en el gràfic que siguin els punts més baixos que va alcançar la cotització i els unim amb una línia recta. • Si pel contrari creiem que la tendència és baixista, busquem els punts més alts en les fluctuacions d’una tendència i unim aquests punts amb una línia recta. Després d’això fem una altra línia anomenada canal: ha de ser paral·lela a la línia de tendència i estar de l’altra banda que aquesta: en una tendència alcista ha d’estar per sobre de les cotitzacions i a l’inrevés. El canal ha de coincidir amb els punts extrems de la banda que ocupa, igual que la línia de tendència. Exemple:

Quan una línia de tendència és penetrada, deixa de ser vàlida i s’espera un moviment molt fort en direcció contrària a ella, sempre que aquesta ruptura sigui rellevant, i no tan sols una petita correcció. Cal dir també que en un gràfic pot haver més d’una tendència, i que una tendència pot tenir altres dintre seu. Per exemple, una tendència alcista a llarg termini (més d’un any) presenta tendències baixistes a mitjà termini (entre un mes i un any) que són correccions en el moviment: el que puja ha de baixar algunes vegades, i dins d’aquestes també podem trobar altres tendències a curt termini (entre unes hores i un mes). Però la que més força té i predomina és la que té major durada. Per tant, si en un gràfic s’ha produït una tendència alcista anual, dins de la qual trobem 5 tendències mensuals, tres baixistes i dos alcistes, i 30 tendències setmanals, 20 baixistes i 10 alcistes, la tendència principal i dominant serà l’alcista. 27

Suports i resistències Abans hem parlat de punts màxims i mínims que serveixen per determinar una tendència. Ara els posarem nom: els punts més alts en una cotització, anomenats freqüentment pics pels analistes reben el nom de RESISTÈNCIA i els punts més baixos, o valls, s’anomenen SUPORTS. Com el seu nom indica, els suports serveixen per suportar la cotització i no deixar-la baixar més, i les resistències són llocs on la cotització resisteix a pujar més i retrocedeix. Els suports i resistències poques vegades són punts independents: quasi bé sempre es concentren molts en una zona i poden ser units per línies horitzontals o inclinades, que s’anomenen línies de suport (o de resistència). Tradicionalment aquesta denominació s’utilitza per línies horitzontals, ja que les inclinades solen tenir el nom de tendència i canal. Quan una cotització arriba a una línia de suport i la passa, això indica que és molt possible una caiguda important en la cotització, i si travessa una resistència, podem esperar pujades considerables. Però si no passa la línia, es forma un altre punt de suport i el preu torna una altra vegada a un punt mitjà: puja per davant de la línia de suport o baixa per sota de la línia de resistència. També hem de dir que quan una línia de suport és penetrada, aquesta es transforma en línia de resistència, i a l’inrevés.

Figures o formacions de canvi/ continuïtat

En el dibuix d’a baix podem observar diferents formacions que ens poden ajudar establir una tendència nova, una fi de tendència o una continuació. Després de que una formació tingui lloc, podrem predir si el preu pujarà o baixarà, o si es mantindrà igual que abans. Existeixen moltes formacions diferents, però solament estudiarem les més importants. • Espatlla-Cap-Espatlla: aquesta formació és potser la més popular de totes, ja que és igual d’acceptada a tots els mercats financers. Consta d’una figura semblant a com el seu nom ho indica, la silueta d’un cap i dos espatlles, on també es distingeix el coll. És clar que la formació que veurem en el gràfic no s’assemblarà exactament al cap d’una persona, però amb una mica d’imaginació podrem distingir-la. Quan apareix, posa fi a la tendència alcista i dóna lloc a una baixista. També pot aparèixer a l’inrevés, amb el cap a baix, després d’una tendència baixista, i això posarà fi a dita tendència. Pot ser múltiple, o sigui, tenir moltes espatlles i caps. •Triangles: En aquests, la cotització al principi fluctua bastant, però cada vegada s’apropa més i més a un punt i no s’allunya de ell, formant una cunya en el gràfic. Després hi succeeix un moviment més fort en direcció alcista o baixista, direcció en la qual haurà de seguir teòricament la tendència. Hi existeixen tres tipus de triangles: el simètric, quan el triangle es pot dividir amb una línia horitzontal recta en dos parts iguals; l’ascendent, en el qual la línia superior és més aviat horitzontal i el inferior és més inclinada; i el descendent, quan la superior és inclinada i la inferior és horitzontal. Cal dir que si la cotització trenca la línia inferior de qualsevol triangle, anirà en sentit baixista, i si trenca la superior anirà en sentit alcista. • Formació de banderes, banderins i cunyes: Són molt semblants a la formació en triangle. En cas dels banderins, són pràcticament iguals als triangles, i en les banderes les dos línies són paral·leles. La cunya també és triangular, però en el seu cas les dues línies tenen sentit baixista, com es pot veure en el exemple d’a baix. Totes aquestes formacions tenen les mateixes característiques que les triangulars: la cotització anirà en sentit de la línia que trenqui.

Teoria de les ones d’Elliott

La teoria de les ondes d’Elliott ens diu que les tendències estan formades per una successió d’ondes o moviments en una direcció. Una tendència normalment té 8 ondes abans de que hi hagi una trencada d’aquesta. Segons aquesta teoria, una tendència ha de tenir la següent estructura: ONA 1: Primera pujada forta, començament de la tendència. ONA 2: Primera correcció de la tendència, el seu mínim no ha de ser més baix que el naixement de la ona 1. ONA 3: Sol ser la pujada més forta de tota la tendència. Mai ha de ser la més curta (la majoria de les vegades és la més llarga). ONA 4: Retrocés després de l’ona 3. El seu mínim no ha de ser més baix que el màxim de la ona 1. ONA 5: L’ultima pujada, bastant gran, però normalment amb menys força que a la tercera ona. Ha de superar el punt màxim d’aquesta perquè la teoria sigui vàlida. ONA A: Aquesta ona és la primera senyal de que la tendència esta per esgotar-se. És una caiguda important, que no supera el mínim de l’ona 4. ONA B: Recuperació de la caiguda A. No ha de ser més alta que la cinquena ona, i és l’ultima oportunitat per vendre la divisa. ONA C: El moviment final. Aquest sol acabar amb la tendència, en aquest punt passa a ser decreixent. Es repeteix la teoria, però de forma invertida: ona 1 baixa, ona 2 puja, ona 3 és la baixada més gran...

Aquesta teoria té moltes opinions diferents: alguns pensen que és una excel·lent estratègia per operar, i altres que és una teoria sense aplicació, inadaptada per al ritme del mercat. És que per aplicar-la, hem de seguir moltes normes, tenint molt en compte les regles descrites a dalt i confirmant els moviments amb altres indicadors que veurem en aquest capítol. Podem veure un exemple de l’aplicació de les ones d’Elliott a la següent gràfica:

Candlesticks o veles japoneses 30

Aquesta tècnica consisteix en l’estudi d’un gràfic denominat Candlestick o vela japonesa, que és el tipus de gràfica que hem utilitzat en els exemples d’aquest capítol. Les cotitzacions surten representades en aquesta gràfica amb rectangles i línies, registrant el preu d’obertura, tancament, màxim i mínim. Els gràfics Candlesticks tenen molta popularitat al Mercat de Divises, i es va introduir fa pocs anys. No obstant, va ser creat molt més abans, al segle X, pels comerciants d’arròs japonesos.(d’aquí el seu nom) Hi ha moltes teories que diuen que mitjançant la forma de un grup de “veles” es pot fer una predicció sobre un canvi en la cotització, o fins i tot en una tendència. Això si, perquè aquestes formacions tinguin rellevància, el període del gràfic ha de ser elevat, com a mínim un dia per vela. Aquestes teories van demostrar ser molt encertades, tot i que no es pot basar-se tan sols en elles. En els darrers anys hi va haver molts experts i inversors que es van especialitzar en aquesta tècnica i que van demostrar que les teories establertes són fiables. Totes les formacions Candlestick tenen fonament lògic, però aquesta informació és irrellevant i per tant no l’exposarem en aquest treball. Simplement hem de tenir en compte que quan en un gràfic surti una formació semblant als dibuixos d’a baix, hi haurà moltes possibilitats de que la cotització canviï en direcció de les fletxes vermelles.

Les línies Fibonacci Aquesta és una tècnica que utilitza el descobriment d’una sèrie de números descoberts per Leonardo Pisano Fibonacci, matemàtic europeu de l’època de l’Imperi Romà. Aquest matemàtic va descobrir una sèrie de números amb propietats importants que permetien utilitzar-los per moltes ciències, des de la biologia fins a l’astronomia. En aquest treball no explicarem la teoria dels nombres de Fibonacci, sinó que exposarem com s’apliquen als mercats. Quan en una tendència succeeix un moviment important, solen produir-se retrocessos, o sigui, que els preus tornin en direcció contrària a la tendència per un període de temps. Això també s’anomena correcció. Per saber quines mesures podran tenir aquestes correccions, i quan deixen de ser correccions per convertir-se en una nova tendència, hem de traçar línies rectes en els punts on les correccions passen a mesurar un cert percentatge de la tendència. Aquests percentatges, establerts amb la teoria de Fibonacci, són:

0% (el punt on la cotització retrocedeix), 21,4%, 38,2%, 50,0%, 61,8%, 78,6%, 100% (el punt on neix la tendència), 127,2%, 161,8%. En aquests punts es formaran, segons la teoria, suports i resistències per als retrocessos que podem tenir. Els percentatges més rellevants són els marcats amb negreta, la resta no té molta fiabilitat ni importància. Vegem-ne un exemple:

En aquesta gràfica podem observar una tendència alcista del par EUR/USD, on podem veure que després del punt més alt de la tendència, marcat amb la línia Fibonacci 0% (1,2977), hi ha una sèrie de retrocessos. Podem veure que aquests retrocessos es mouen condicionats per les línies Fibonacci: la línia 21,4% fa de suport i una vegada trencada, de resistència, mentre que la línia important, 38,2%, fa de suport sempre. Per tenir una idea, si es trenqués aquesta línia seria preocupant per a la tendència, i si es trenqués la de 50%, es podria confirmar la seva anul·lació. Si tenim una posició alcista oberta, hauríem de pensar en tancar-la al passar considerablement la línia de 38,2%, i no dubtar en tancar-la si travessa la línia Fibonacci 50%. La mateixa teoria s’aplica quan la tendència és baixista. Mitjanes mòbils, estocàstics i altres indicadors Aquest apartat parla de indicadors més avançats que els anteriors. La majoria d’ells es realitza amb fórmules matemàtiques i per aquest motiu faria molt lenta la seva aplicació, si no fos pels ordinadors, eina que tenen tots els inversors i analistes financers avui dia. Existeixen molts indicadors que es poden aplicar al mercat de divises, però aquí solament exposarem els més importants i reconeguts. Són les mitjanes mòbils, estocàstics, bandes de Bollinger, índex de força i oscil·ladors. • Mitjanes mòbils: Són el canvi en la cotització mitjà durant un període de temps. Es calcula de la següent manera: Si volem marcar una mitjana de 10 períodes, els agafarem, sumarem les cotitzacions i dividirem el resultat per 10. Marcarem amb un punt aquest número al gràfic. Quan apareix el següent període, el sumarem amb els 9 anteriors i dividirem el resultat per 10, i així successivament. Aquesta és la teoria, però és clar que ningú fa això a mà: fent un parell de clics en el nostre software de gràfiques, aconseguirem una mitjana mòbil sense fer cap càlcul. La mitjana que s’utilitza amb més freqüència al Mercat de Divises és

l’EMA (Exponential Weighted Moving Average). Utilitzem aquesta mitjana per tenir una visió més clara del mercat, sense mirar tant els moviments petits sense importància que es puguin produir. L’EMA amb aquesta finalitat sol ser de 14 períodes.

També podem utilitzar l’EMA per determinar punts d’entrada, o sigui, quan comprar/vendre. Per això dibuixarem 3 EMAs: de 20, de 50 i de 200 períodes. Quan una mitjana ràpida (per exemple de 20 p.) es creui amb una lenta (50 o 200 p.) i pugi, això podria ser un punt de compra i a l’inrevés.

• Bandes de Bollinger: Aquest indicador, de molta popularitat al FOREX, és utilitzat per entendre la situació de la volatilitat al mercat. Es crea matemàticament, utilitzant dues desviacions estàndard, que en la teoria de la estadística diuen que el 95% dels moviments de la cotització han d’estar ubicades entre les dues bandes. Depèn del inversor que l’utilitzi, es pot fer dos usos de les bandes Bollinger: 1) Quan la cotització arriba a una banda i la traspassa, és una senyal per obrir una posició en sentit del trencament. Però els preus poden tornar a entrar dins de les bandes, així que aquesta tècnica tan sols pot ser utilitzada per inversions a curt termini. 2) Quan la cotització

arriba a una banda, però no la traspassa, l’inversor obre una posició en sentit contrari a la banda, o sigui, si el preu no traspassa la banda superior, vendrà el par de divises, esperant a que el preu torni cap a l’altra banda, la inferior. Aquesta situació succeeix més freqüentment al mercat, així que hem de tenir-la en compte. A la gràfica següent podem veure com s’apliquen aquestes dues estratègies.

• L’RSI (Índex Relatiu de Força): Aquest indicador és fonamental en tots els anàlisis de mercat. És un oscil·lador que pot tenir una escala de 0 a 100. Quan té un valor superior a 70, podem dir que el par de divises està en sobrecompra, i quan és inferior a 30, està en davaluat. Alguns operadors més conservadors prefereixen canviar aquesta escala a 80 per a la sobrevaloració i 20 per a la davaluació. Hi ha dues formes d’utilitzar l’RSI: 1) Quan el mercat afavoreix una pujada de preus, i l’RSI es troba en l’escala 30 o inferior, confirma la situació del mercat, donant lloc a un bon moment per comprar, i a l’inrevés. 2) Quan el mercat presenta una tendència i veiem una divergència entre la cotització i l’RSI, això pot ser senyal de que la tendència s’està expirant. Aquesta divergència ha de ser important per considerar-se vàlida.

L’RSI es pot combinar amb el indicador estocàstic, que funciona quasi bé de la mateixa manera. Quan aquests dos indicadors coincideixen, podem tenir més seguretat en la seva veracitat. • L’estocàstic (SSD): Aquest indicador, a l’igual que l’RSI, mesura la força d’una tendència, o sigui, buscant condicions de sobrevaloració i depreciació d’una divisa: l’economia ens diu que quan la gent compra molt, o sigui, quan hi ha molta demanda, els preus pugen i quan la gent ven, és perquè hi ha molta oferta i els preus baixen. Al mercat de divises, com en l’especulació en general, aquest fenomen dóna lloc a un altre: si hi ha molta gent que compra i els preus pugen, els que han comprat abans voldran obtenir un benefici venent la divisa comprada. Això reflecteix en que cada vegada que puja la tendència hi ha gent que ven fent la cotització baixar. Quan la divisa està molt sobrevalorada, els inversor comencen a tenir por de que els preus baixin i ven les seves posicions, fent que la cotització baixi. Per aquesta teoria podem establir que: -Quan els preus del mercat deixin de pujar, veurem un retrocés en aquests, provocant que els inversors vulguin vendre. Així, quan el mercat entra en un nivell sobrevaluat, és d’esperar que quan comenci a sortir d’aquest nivell els preus baixin molt. Ara bé, els indicadors RSI i estocàstic consideren un nivell de sobrevaloració quan l’escala tingui un valor de 70 i 80 respectivament. Quan el estocàstic passi de mesurar, diguem-ne, 95 punts a 78 punts, això voldrà dir que ha sortit de la zona sobrevalorada i ara els preus baixaran. -Quan els preus del mercat deixin de baixar, els inversors voldran tancar les seves posicions comprant la divisa a un preu inferior al que han venut abans, fent que els preus pugin. Ho faran al moment que el mercat arribi a unes condicions de depreciació extremes. Després de que es donin aquestes condicions, els preus hauran de pujar ja que la gent comprarà aprofitant els baixos preus. Això provocarà una sortida del nivell de depreciació, fent que els preus pugin molt. En el estocàstic aquest nivell està per baix dels 20 punts. Quan surti d’aquest nivell, hauran moltes possibilitats de que la tendència vagi a l’alça. Podem veure un exemple en el gràfic de la pàgina següent. La línia blava és l’estocàstic o la línia %K i la vermella o la línia %D, que és la mitjana de la primer línia. Quan la %K, la %D i l’RSI coincideixin, això confirmarà la valoració o la depreciació.

•El MACD: Aquest indicador també és un dels més populars de l’anàlisi tècnica. Es calcula utilitzant dues mitjanes mòbils exponencials (de 14 i 26 períodes), de les quals hem parlat en aquest capítol. S’utilitza per: 1) Trobar punts d’entrada: Quan les dues mitjanes passen pel valor zero això representa un senyal per comprar o vendre, depenent de la direcció en que van les línies. 2) Fi d’una tendència: Si el MACD presenta una divergència amb la cotització, o sigui, si es mouen en diferents direccions, això representa una possible fi de la tendència. Per exemple, si després d’una tendència alcista el MACD baixa i la cotització no, potser la tendència s’estigui acabant i podrem esperar baixades en la cotització, i a l’inrevés. 3) Nivells de sobrevaloració - depreciació: Si la mitjana curta del MACD s’allunya molt de la mitjana llarga, això representa un senyal de que la cotització esta en un nivell de sobrevaloració (si la curta és a dalt) o de depreciació (si la curta és a baix).

PER ACABAR: CONCLUSIONS SOBRE L’ANÀLISI TÈCNICA DEL MERCAT DE DIVISES Després d’estudiar les bases de l’anàlisi tècnica del FOREX, podem dir sobre aquest les següents qüestions: 1. Aquesta anàlisi és una eina importantíssima al mercat de divises, potser el coneixement més important i necessari que ha de tenir un analista o inversor. És d’una popularitat notable, el que fa que les persones confirmin la seva veracitat aplicant-lo. De quina manera? Com que ha adquirit tanta fama i tanta confiança per part dels inversors, quan a la gràfica apareixi una figura descrita a la teoria que acabem de veure i que indica un possible moviment alcista a la cotització, els participants del mercat compraran la divisa esperant que la teoria es compleixi i així obtenir un benefici. A la vegada, amb la seva compra augmentaran la demanda sobre la divisa, el que provocarà un augment del preu en el par de divises involucrat. Així, el que es produeix és un cercle viciós sense final, el que ens dóna seguretat de que mentre la filosofia dels inversors no canviï, cosa que no passa molt a menut, l’anàlisi tècnica ens donarà prediccions positives. 2. L’anàlisi tècnica és molt fàcil d’aplicar i estudiar avui dia gràcies a les noves tecnologies d’informació. El seu cost és mínim i en molts casos gratuït, és a dir, que obtenir dades que ens permetin, després d’analitzar-les, treure unes certes conclusions, ens portarà quasi bé res de temps, ja que l’ordinador digerirà les dades per compte nostre i ens les presentarà ordenades i processades, llestes per interpretar i poder prendre una decisió d’acord amb el que hem après en aquest capítol.

APLICACIÓ PRÀCTICA DE LES ANÀLISIS FONAMENTAL I TÈCNICA PER AL MERCAT DE DIVISES: ACTUACIÓ DE LES PRINCIPALS MONEDES DURANT EL PERÍODE SETEMBRE-OCTUBRE 2006. CONCLUSIONS. En aquest capítol ens centrarem en estudiar els moviments observats durant Setembre – Octubre de 2006 per demostrar com s’utilitza l’anàlisi fonamental en combinació amb l’anàlisi tècnic. Les divises que veurem seran EUR/USD, EUR/GBP, EUR/JPY, ARS/USD i altres divises llatinoamericanes. L’objectiu d’aquest estudi serà, comparant la forma dels moviments i veient les fluctuacions i la liquides, determinar unes pautes per al comportament dels pars de divises estudiats, com també donar a conèixer com s’aplica pràcticament la teoria exposada fins ara en els dos capítols anteriors. •EURO/DÒLAR

En el període setembre-octubre 2006 podem observar tres grans moviments: el del 3 al 8 de setembre (caiguda d’aprox. 200 punts), del 2 al 15 d’octubre (caiguda d’aprox. 250 punts) i del 20 al 31 d’octubre (pujada de 225 punts aprox.). Estudiarem cadascun dels moviments per separat. • Moviment 1: Tenim una situació molt clara tècnicament: El nostre moviment, si retrocedim una mica el gràfic, és la correcció d’una tendència alcista, iniciada el dia 18 de juliol de 2006, correcció que posa fi a aquesta tendència, després de haver traspassat el triangle ascendent que formava la cotització. Així mateix, el nostre moviment és l’ona C de la teoria d’Elliott. Hi ha més elements que prediuen i confirmen aquest canvi: la banda superior de Bollinger es troba molt a prop de la cotització, malgrat que aquesta no arriba a tocar-la; els indicadors de força (RSI i SSD) surten de nivells sobrevalorats

al principi del moviment, i entren en zona de depreciació quan aquest acaba: l’SSD passa de 80 a 15 punts, i l’RSI de 70 a 35. El MACD és baixista i presenta senyal de venda al principi del moviment. Els Candlesticks tampoc fallen: al començament tenim la 4º formació, i al acabar el moviment, tenim la 9º (veure capítol “Anàlisi tècnica del M. D. secció: Candlesticks o veles japoneses). Finalment, el moviment troba un suport en el retrocés 61,8% Fibonacci de la tendència anterior, retrocés en el qual finalitza. Per la part fonamental, podem veure que l’índex de preus de consum cau més de 6 punts en aquests mesos: de 610,9 en agost a 607,9 en setembre i finalment a 604,6 en octubre (100= any 1967). Això és una bona senyal per al dòlar, el que fa que aquest guanyi terreny enfront a l’Euro, com es pot veure en la gràfica. • Moviment 2: Per la part tècnica, podem establir una cosa semblant a una tendència baixista a curt termini des del 21 d’agost fins al final del nostre moviment. Posseeix un canal 200 punts a baix, i la cotització es mou entre aquestes línies sense passar-les considerablement, al final aconsegueix passar la línia inferior, però sostinguda pel suport establert més d’un any en 1,2430 dòlars per euro, torna a dintre i es mou cap amunt amb tanta força que travessa també la superior i comença una tendència alcista. En quant als indicadors, la primera vela del moviment (que per cert és la formació Candlestick nº6, cosa que indica una baixada) toca la banda de Bollinger superior, però sense força per a passar-la, es mou amb força cap a baix, 6 dies consecutius, travessant la Bollinger inferior i mantenint-se en aquest nivell fins al final del moviment. Els indicadors de força RSI i SSD cauen de nivell neutral 50-60 a zona lleugerament sobrevalorada (35 i 16, respectivament). L’histograma del MACD cau per a baix de 0 al començament del moviment, arribant al seu punt mínim al finalitzar aquest, malgrat que les línies segueixin presentant senyals baixistes i a la vegada sobrevalorades. Fonamentalment no tenim dades noves, segueix vàlid l’anàlisi del moviment 1, ja que tots els moviments succeeixen en setembre – octubre de 2006. • Moviment 3: Aquest moviment sorgeix quasi bé immediatament després del moviment 2, trenca amb la tendència establerta per aquest i crea una nova, alcista, forta i amb un canal molt proper a la línia de tendència. Al trencar el curs anterior, la cotització es troba amb una dificultat: el retrocés 61,8% d’aquesta, i es manté uns dies horitzontalment, però després reprèn el seu camí per la tendència actual. El moviment comença amb una formació espatlla – cap – espatlla invertida, el que indica un canvi en la cotització (veure capítol 4), en el moment que la cotització entra de nou dins les bandes de Bollinger. Troba problemes per continuar amb el seu camí xocant amb la banda superior, que coincideix amb el retrocés de Fibonacci. Pel que fa a les mitjanes mòbils, el punt en que neix la tendència coincideix amb l’apropament de la mitjana 50 a la 200, apropament molt important que acaba corregint-se pujant la mitjana ràpida, el que mostra una clara senyal alcista. L’RSI i SSD surten de nivells davaluats i es mouen en direcció alcista fins a la zona dels 70-80 punts, en els quals la tendència frena la seva marxa per després pujar de nou. Finalment, el MACD, que mostra depreciació, puja els tres valors (les dos línies i l’histograma) fins a que s’acabi el nostre moviment, on comença a presentar sobrevaloració. CONCLUSIÓ SOBRE EL COMPORTAMENT DE EUR/USD: Si estudiem els gràfics d’un parell d’anys de l’eurodòlar, podem veure que aquest par de divises sovint es mou en moviments forts i ràpids, entre els quals hi tenen lloc períodes amb tendència horitzontal, que duren igual o més que les tendències direccionals mateixes.

•EURO/LLIURA ESTERLINA

•Moviment 1: Va tenir lloc durant la primera setmana de setembre. En la gràfica podem observar que la lliura esterlina va perdre posicions enfront a l’euro, que va pujar uns 70 punts. Tècnicament, podem destacar una curiositat: la pujada va començar el primer dia del mes, amb una formació Candlestick alcista, i va tancar l’últim dia de la setmana, amb una altra formació, aquesta vegada baixista. Una altra cosa interessant és que el moviment és quasi bé idèntic al succeït durant l’agost del mateix any. Després d’una gran caiguda de l’euro durant Juliol de 2006, la cotització va establir una direcció horitzontal, que perdura avui dia en aquest par de divises. Tractant-se d’un curs neutral, es van establir amb les dades de Agost - Setembre una resistència en 0,6830 lliures, confirmada amb el retrocés 38,2% de la tendència baixista de Juliol, i un suport en 0,6720. La cotització del moviment estudiat es va apropar molt a la banda de Bollinger inferior, no aconseguint travessar-la, i va tornar en direcció alcista fins a la banda superior, que coincidia amb la resistència, la qual tampoc va poder trencar. Els indicadors RSI/SSD van sortir de nivells lleugerament depreciats (45 i 30, respectivament), i van arribar al seu punt més alt el dia 11 de setembre (70 i 85 punts). El MACD va donar-nos una bona senyal alcista, traspassant l’histograma el punt 0 i no mostrant les línies situació volàtil. El dia 11, l’histograma va experimentar el seu primer descens en la setmana, i les línies presentaven situació de sobrevaloració molt important, per lo que s’esperava una recuperació dels preus. Per la part fonamental, els tipus d’interès de la Unió Europea van pujar un 0,1% en aquests mesos, mentre que els del Regne Unit es van mantenir igual, en 4,5%. Això va impulsar a invertir en euros en vegada de lliures, el que va provocar la pujada. •Moviment 2: Aquest moviment va ser més fort i durador que el primer, va baixar uns 150 punts, començant i acabant, com al primer cas, amb formacions Candlesticks de canvi. Comença la seva depreciació no aconseguint travessar el retrocés 38,2% exposat en l’anàlisi anterior, amb la banda de Bollinger superior servint de zona de resistència. La baixada es consolida amb el decreixement de l’histograma MACD, i amb nivells de sobrevaloració en el SSD i línies de MACD. La cotització passa el mínim marcat per la tendència de Juliol i cau fins a 0,6685 lliures, on es troba amb la banda inferior de

Bollinger que fa de suport i amb valors de depreciació, el que aturarà la caiguda de la divisa almenys per uns dies. •Moviment 3: En Octubre, aquest moviment va ser el més important, el que més temps triga, però quasi bé no s’ha mogut res: tan sols 70 punts, com el Nº1, però 3 vegades més llarg en temps que aquest. Després de la petita recuperació del segon moviment, els indicadors es mantenen neutrals, amb RSI i SSD en valors 50-60, les bandes de Bollinger lluny de la cotització i el MACD mostrant un moviment horitzontal en l’histograma. Aquestes condicions van fer que la primer setmana d’octubre la cotització es mantingui neutral, fins que l’histograma MACD finalment aconsegueixi travessar el zero, el que coincideix amb el naixement del nostre moviment. Malgrat que els indicadors de força no mostraven res, la banda superior de Bollinger es va aproximar molt a la cotització (però sense poder tocar-la) i l’histograma començava a donar valors negatius, valors que va mantenir fins que s’acabi la baixada tres setmanes després. Durant aquest moviment, podem dir que els indicadors no van ser molt clars, exceptuant el MACD, cosa que va estirar tant la baixada ja que els inversors no veien clara la situació. Els indicadors solament es van despertar una setmana després d’acabar el nostre període d’estudi, i van pujar molt ràpidament provocant una pujada que es manté fins ara. CONCLUSIÓ SOBRE EL COMPORTAMENT DE EUR/GBP: En aquest cas, les dues divises són de regions amb molta estabilitat econòmica, que podem veure comparant la variació dels tipus d’interès, la inflació, les taxes d’ocupació, etc. Això provoca que el par de divises tingui la mateixa quantitat d’inversors per a cadascuna de les parts, el que fa que la seva cotització variï molt poc en un temps llarg. Malgrat això, el par sofreix canvis a curt termini bastant forts, provocats per la compravenda d’una de les monedes en pars de divises amb més prestigi i interès, com pot ser EUR/USD, GBP/USD, GBP/JPY, etc... Quasi bé no hi ha períodes horitzontals: després d’un canvi fort en la cotització hi sorgeix una correcció igual de forta, que porta al par al seu nivell inicial. Per tant, podem establir que el par de divises no té gran interès per als inversors a llarg termini, però si per als que ho fan a curt termini i operen en condicions volàtils en el mercat.

•EURO/IEN JAPONÈS

En el par de divises EUR/JPY la situació va ser molt menys clara que en altres situacions que hem analitzat abans. Durant Setembre, la cotització va recórrer més de 250 punts, però com podem veure no s’ha produït cap tendència ni moviment ordenat, mentre que hi havia una gran volatilitat al mercat. Després, els preus es van desplaçar en sentit més ordenat, però molta inclinació. Vegem-ne la situació més a prop: •Moviment 1: Aquest és el primer cas del nostre anàlisi en que tenim una volatilitat i horitzontalitat tan elevades. La situació es pot explicar d’un punt de vista psicològic: amb la trencada d’una subtendència alcista de EUR/JPY molt clara que es mantenia ja feia mesos, com veiem en la gràfica de la dreta. Això no és res comparat amb la tendència d’aquest par de divises, que també és alcista i té una durada de més de 3 anys. Com era d’esperar, el trencament d’una tendència tan llarga com aquesta va provocar que els inversors, que estaven guanyant un benefici considerable amb les seves posicions, vulguin assegurar-se i recollir beneficis venent l’euro, el que provoca la caiguda. A la vegada, com la trencada tan sols va ser d’una subtendència i no de la tendència completa, hi va haver nous compradors al mercat, aprofitant el retrocés provocat per les vendes. Aquesta lluita entre inversors va donar lloc a un moviment horitzontal del par de divises, i la quantitat de posicions obertes la volatilitat. Les dades tècniques confirmen el comportament psicològic: al començament del moviment hi havia un mercat on dominaven els compradors, el que confirmen el SSD (85 punts) i les línies de MACD, malgrat que l’RSI es manté en territori baixistaneutral. En aquest moment, la cotització està tocant la banda superior de Bollinger, però no arriba a passar-la. Es produeix una caiguda fins els 147,50 punts, on s’atura amb la banda inferior, una formació Candlestick alcista i depreciació en tots els indicadors. La situació es torna cap amunt: els compradors guanyen terreny, part dels quals són nous 42

participants i l’altra part inversors recollint beneficis de la caiguda. Els indicadors de força es recuperen una mica, però després de 4 dies els venedors guanyen una altra vegada, el que porta la cotització als 147,80, on la depreciació acaba, acompanyada una altra vegada d’una formació Candlestick alcista. •Moviment 2: Després de la zona neutral, la cotització de EUR/JPY pateix la pujada més important del mes, de més de 250 punts, provocada en aspectes fonamentals per la pujada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (el BOJ va mantenir la seva política anti-deflacionista, que va posar els tipus d’interès en tan sols 0,1%, com hem vist al capítol Anàlisi fonamental del Mercat de Divises). Per la part tècnica, la banda inferior de Bollinger i la figura alcista Candlestick provoquen que molts inversors pensin en comprar l’euro, cosa que es va consolidar amb la reducció de l’histograma del MACD i per la sortida de valors de sobrevaloració del estocàstic lent. Va finalitzar 4 dies després, arribant a la banda superior de Bollinger, amb tots els indicadors de força en zona dels 60-80 punts i baixant, el que va donar lloc a una petita baixada, com veiem en el gràfic de la pàgina anterior. •Moviment 3: Partint del mateix valor en que va acabar el moviment 2, representa la caiguda més gran d’octubre, de 150 punts aproximadament. El seu mínim ens serveix per establir una tendència a curt termini, amb una inclinació molt poc pronunciada, però representa la sortida de moviments horitzontals i de situació d’indecisió del mercat. Després de recuperar la petita baixada, la cotització baixa amb força, travessant l’histograma del MACD el punt 0 i les línies tocant-se, mostrant una clara senyal baixista. El SSD surt del valor 80 després d’aproximar-se a ell, i l’RSI, molt més conservador, baixa també però més tranquil·lament. La cotització va baixar fins als 148,50 iens, quan va tocar la banda de Bollinger inferior, va mostrar una formació Candlestick alcista i depreciació forta en tots tres indicadors de força: l’RSI en 30/5, el SSD en 20 i la línia ràpida molt per a baix de la lenta en el MACD. •Moviment 4: Partint de la situació on acaba el moviment 3, la cotització puja considerablement durant una setmana, arribant al seu màxim en 150,70 iens, el mateix dia que la situació es dóna volta amb molta volatilitat. Aquest dia és el dia després de que l’histograma del MACD marqui el seu valor màxim juntament amb el RSI i SSD. La cotització arriba a la banda superior de Bollinger i acaba amb una formació Candlestick no molt clara, però baixista, el que provoca el començament del moviment 5. •Moviment 5: Partint de la situació exposada a dalt, es produeix una caiguda molt pronunciada fins a la línia de tendència establerta en el moviment 3, que coincideix amb el retrocés de 38,2% Fibonacci del moviment 4. La cotització també troba un suport en la banda de Bollinger inferior, el punt més allunyat de 0 de l’histograma MACD i lleugera depreciació en els indicadors RSI i SSD. La figura Candlestick alcista consegüent és l’ultima raó per la qual la cotització no sobrepassa aquesta zona, i l’euro comença a guanyar terreny al ien, pujant de preu durant 1 mes i establint una altra vegada un grau fort en la tendència principal de EUR/JPY. CONCLUSIÓ SOBRE EL COMPORTAMENT DE EUR/JPY: Com hem observat en aquesta situació, el par de divises es mou en tendències molt duradores i profitoses,

però en aquestes tendències el grau d’intensitat varia molt, creant subtendències: unes amb una inclinació pràcticament horitzontal, i altres quasi bé de 150º d’inclinació. No hi ha molts períodes horitzontals, generalment aquests tan sols es troben en el cim de la tendència, quan es produeix una correcció. A llarg termini, aquest par de divises pot ser una bona inversió, però a curt o mitjà termini la situació pot variar molt, ja que no es produeixen grans moviments i no es pot determinar amb seguretat a on anirà la nova tendència. Un dels pars de divises que es mouen de forma similar és USD/JPY, malgrat que aquest té una mica més de volatilitat i zones horitzontals més freqüents. PES ARGENTÍ / DÒLAR EUA I ALTRES DIVISES LLATINOAMERICANES Ara veurem una situació completament diferent a les anteriors. Ja no estem parlant de potències mundials, sinó d’un país en vies de desenvolupament. Malgrat que el mercat de divises té unes regles i teories universals, el comportament de les monedes llatinoamericanes no és gens ni mica semblant al dels països més desenvolupats. La principal diferència és la volatilitat en les fluctuacions i la seva freqüència, com poder veure en la gràfica següent:

Com podem veure aquí, el mercat de divises argentí està pràcticament aturat. Els canvis en la tendència són mínims, i en alguns moments apareixen canvis forts i ràpids que tornen immediatament a l’origen, com podem veure en la barra de principis d’abril de 2006, a la gràfica de ARS/USD. És necessari també veure la diferència entre els màxims i els mínims absoluts de la gràfica: ▫ A l’Argentina el pes tan sols va recórrer uns 300 punts en un any (quantitat que les divises com USD o JPY en jornades amb molta activitat poden recórrer en un dia), i 44

això comptant la barra anormal que detectem a l’abril de 2006: sense aquesta la diferència no hi arribaria ni als 150 punts. ▫ Per la seva part, l’eurodòlar durant aquest any va recórrer més de 1400 punts. Ara compararem el ARS/USD amb altres divises del tercer món per veure si el seu comportament és semblant. Com podem observar a la gràfica d’a baix, hi ha països on la cotització es mou amb més fluctuació que a l’Argentina, malgrat que aquest augment no es pot comparar amb EUR/USD, GBP/USD o EUR/JPY. Detalladament, el dòlar mexicà en comparació amb el dòlar EUA té una diferència de 900 punts entre el màxim i el mínim anual, el real brasiler té 800 punts i el pes xilè no arriba als 200.

Com podem veure, les divises de Amèrica Llatina es mouen molt poc. La causa d’això, en gran part, és el comerç internacional: com hem vist al principi d’aquest treball, les divises depenen molt de les importacions/exportacions que es produeixen a un país. Ara bé, en països com els Estats Units o el Japó, els valors de la balança comercial són elevats, mentre que a Argentina, Xile, Brasil, etc., aquests són molt més reduïts. Això no vol dir que no hi hagi comerç: molts dels països llatinoamericans tenen recursos naturals que exporten, però el preu és tan baix que no afecta molt a la seva balança comercial. Com hem establert, hi ha una relació molt estreta entre els valors de la balança comercial i les fluctuacions del mercat: quant més milions de monedes entrin o surtin, més grans seran els moviments que es produiran al FOREX. Podem comprovar a la gràfica següent que el valor absolut de les exportacions netes (exportacions menys importacions) als EUA és elevadíssim, el que fa que el seu mercat de divises sigui molt líquid i tingui molta activitat. En canvi, al Xile o a l’Argentina aquest valor és molt baix, el que fa que el FOREX no tingui tanta importància en aquests països. 45

CONCLUSIÓ SOBRE EL COMPORTAMENT DE DIVISES LLATINOAMERICANES: Com podem veure, els mercats llatinoamericans no es mouen quasi bé res comparat amb altres monedes de països desenvolupats. Això es produeix per la falta d’inversors interessats en aquests països i per un comerç internacional pobre, com hem comprovat amb l’últim exemple d’aquest apartat. Pels estudis que hem fet amb les gràfiques, podem dir que, en general, el mercat de divises llatinoamericà és molt pobre i les monedes molt poc demandades, el que es tradueix en una falta d’activitat del mercat i unes fluctuacions molt reduïdes. Això produeix que els inversors no vulguin invertir diners en aquestes monedes, per la manca de rendibilitat que produiria i per els riscos que comporta invertir en un país amb una situació molt inestable, com el que passa a quasi bé tota Amèrica Llatina.

LÓGICA ALS MERCATS FINANCERS? Amb tot el que hem vist fins ara, la visió que es forma del Mercat de Divises és bastant lògica: tot es comporta com ha de comportar-se, complint les lleis econòmiques i seguint a peu de lletra la teoria fonamental i tècnica de què tants llibres parlen. En aquest capítol presentarem uns casos que potser ens donaran una opinió diferent sobre el comportament dels mercats financers. Començant per el major fracàs de l’economia del segle XX i acabant per casos d’errades de l’anàlisi tècnica, demostrarem en aquest apartat que moltes vegades la teoria econòmica no és vàlida per predir el que passarà al Mercat de Divises. Si parlem d’errades de mercat, no podem oblidar de cap manera un esdeveniment que forma part de la història mundial i que és un dels causants de la II Guerra Mundial. Estem parlant del “crack” de la Borsa de Valors de Nova York de 1929 i de la Gran Depressió succeïda a continuació. Per poder parlar de les causes del crack, hem de retrocedir en el temps fins a la fi de la I Guerra Mundial. Aquesta guerra va ser molt beneficiosa per als Estats Units, ja que van ser el principal proveïdor dels països de la Triple Entesa. Després de guanyar la guerra, Europa necessitava molts diners per a les reconstruccions i per pujar la destrossada economia, i aquests diners els va aconseguir en préstec per part dels EUA. Durant la guerra Europa va importar des dels Estats Units grans quantitats de mercaderies i armament que necessitava per poder sobreviure. Com que hi havia tanta demanda, els EUA van tenir un superàvit enorme en el seu comerç internacional, sobretot amb Anglaterra i França. Amb això ja podem explicar per què, durant el començament del s. XX el dòlar, una moneda de importància mitjana, va guanyar a la lliura esterlina i convertir-se en la divisa universal. Com que Gran Bretanya estava molt debilitada per la guerra, va dependre dels Estats Units i va perdre la seva hegemonia econòmica, subordinant-se al seu proveïdor. Això va provocar que hi hagi moltes inversions en les empreses per poder adaptar el seu ritme productiu a la demanda europea. A la vegada aquestes inversions van fer créixer les empreses i pujar per tant el preu de les seves accions. Va sorgir el fenomen de l’especulació: com que les accions semblaven una inversió segura, molts capitalistes 47

i bancs americans van comprar grans lots de valors de diferents empreses, pujant encara més el seu valor. Però el fenomen va continuar: aprofitant els baixos tipus d’interès, moltes persones de classe mitjana van demanar crèdits molt elevats al banc, esperant treure un benefici amb aquests diners al Mercat de Valors. Moltes d’aquestes persones no tenien cap idea de economia ni borsa, però van arriscar-se moguts per el desig a ferse ric ràpidament, mite que va sorgir durant els anys 20 a Amèrica. Va aparèixer per primera vegada el fenomen de la bombolla especulativa. Però no totes les coses van ser bones per a l’economia americana: una vegada finalitzada la guerra, Europa no va poder seguir important béns i serveis, ja que la seva economia estava molt debilitada, i els diners prevenients de bancs dels Estats Units va ser utilitzat per a la reconstrucció i la recuperació de l’economia. Això va produir que les empreses no puguin seguir venent les seves mercaderies com abans, ja que la demanda va disminuir. Les empreses van anar sobrades de recursos, el que va produir treballadors aturats i grans quantitats d’estocs de productes sense vendre. Aquesta situació va fer sospitar als inversors que l’economia no era tan bona com semblava, i que potser els valors no pujarien sempre, com era considerat fins aleshores. Això provoca molt nerviosisme i por entre els inversors, que s’intensifica molt quan les accions comencen a davaluar-se, fins que el 24 d’octubre de 1929 molts accionistes decideixen vendre grans quantitats de valors per garantitzar els beneficis o per evitar pèrdues majors, el que dóna lloc a baixades encara més fortes en les cotitzacions, provocant vendes massives i una depreciació tremenda de les accions. Com podem veure, no sempre es pot esperar un comportament lògic del mercat. El cas de Wall Street és un exemple perfecte per establir aquesta frase. Però aquest esdeveniment va succeir ja fa més de 75 anys, després d’una guerra molt dura i en unes condicions que ara ja no es donen. I un altre fet: el crack es va produir a la Borsa de Nova York, i no pas al Mercat de Divises, que és sobre el que tracta aquest treball. Com hem vist, a la Borsa de Valors hi trobem un cas on la nostra hipòtesi té validesa. Però per poder confirmar-la, haurem de cercar altres esdeveniments semblants al crack de la Borsa de 1929, però més propers i dins del FOREX. Aquí no trobarem esdeveniments de tanta magnitud com la Gran Depressió, però sí moviments produïts per les mateixes causes. Vegem-ne doncs uns exemples: CAS 1: Kuwait es passa a l’Euro A començaments d’abril de 2006, l’euro va guanyar terreny enfront al dòlar gràcies a que el Banc Central de Kuwait digui a la premsa que tenia gran part de les seves reserves en aquesta moneda i que potser hauria d’augmentar encara més aquesta part. Això va provocar que els inversionistes de EUR/USD comprin l’euro, a l’espera de que el BCK adquireixi la mateixa. Una adquisició per part d’un banc central sol bastant elevada, per tant si es complís l’expectativa, l’euro hauria de pujar enfront al dòlar. A la vegada, els propietaris de dòlars EUA van tenir por de que

la seva divisa perdi valor, per tant van canviar-la per la moneda única europea. La revista Expansión del 5 d’abril de 2006 diu: “L’euro puja avui i cotitza avui en el mercat a 1,2273 dòlars (...) com resultat de l’expectativa d’una possible pujada de les reserves en euros en Qatar (...), el que podria crear un “efecte dominó” en la zona. (...) L’entitat [BCK] ha anunciat que els euros representen una part substancial de les seves reserves i que estava estudiant si la moneda europea s’estava tornant més atractiva.” Com hem vist en aquest cas, un rumor sobre una possible compra o venda futura pot provocar un moviment al Mercat de Divises. Malgrat que l’adquisició no s’hagi produït, els inversors s’han apurat a comprar divises, amb l’objectiu de que quan es produeixi la notícia ja tinguin les seves posicions obertes. CAS 2: Nou secretari de Tresor Aquesta vegada, un altre comentari va provocar que el dòlar perdi terreny enfront a l’euro i el ien japonès. El 30 de maig de 2006 hi havia un rumor sobre la possible dimissió del Secretari del Tresor, John Snow. El seu possible successor seria, si la dimissió es produís, l’antic Secretari de Comerç dels EUA Don Evans. La política d’aquest, segons es deia, podria afavorir debilitats en el dòlar. Ni més ni menys que la revista “Times” de Londres va dir que, en els darrers 30 anys de la història dels EUA, “aquells amb un passat industrial o polític (...) van estar bastant contents, fins i tot entusiasmats, amb veure un descens en el dòlar”. Crítiques tan dures van crear un ambient d’inquietud al mercat de divises, que va resultar en la caiguda de la divisa americana enfront a l’euro i al ien japonès. Els inversors asiàtics van preferir canviar el dòlar per aquestes dos monedes, producte de la notícia, el que va donar lloc a cotitzacions de 112,00 (USD/JPY) i 1,2760 (EUR/USD). Podem veure les conseqüències a la gràfica següent:

CAS 3: Corea del Nord En aquest cas, la divisa afectada va ser el ien japonès. La prova d’armament nuclear feta per Corea del Nord el 9 d’octubre de 2006 va fer saltar l’alarma al Japó, país que té forts conflictes polítics amb Corea. La prova nuclear va ser una amenaça directa per al Japó, i va crear una situació de molta por a les principals ciutats, com Tokio i Kyoto. Com no podia ser d’altra manera, la notícia també va afectar al mercat de divises, on inversors de tot el món van desfer-se de la moneda japonesa. La situació podria ser encara més difícil per al ien, però es va tranquil·litzar una mica per la possibilitat de mesures de l’organització de Nacions Unides. Com publicava “Expansión” el 10 d’octubre, “els experts consideren que la iniciativa nuclear (...) pot produir una explosió de tensions geopolítiques a la zona, el que afectarà negativament la cotització de la divisa nipona. No obstant, la possibilitat de que els membres del Consell de Seguretat de l’ONU imposin a Corea del Nord importants càstigs amb embargaments d’armes i sancions econòmiques podria evitar la venda massiva de iens.” Com podem veure a la gràfica, les mesures propostes per l’ONU van ajudar moltíssim a la divisa japonesa, que no va experimentar baixades importants, i va recuperarse aviat. Però la situació d’incertesa i por al mercat van estar a punt de portar al ien a nivells molt baixos, de no haver-se produït mesures adequades per part de les autoritats polítiques. Amb els tres casos que hem exposat, més el Crack del 29 com introducció, hem deixat molt clar que el mercat de divises (i altres mercats) no solament es mouen tenint en compte indicadors econòmics i anàlisis. Per consolidar la nostra hipòtesi, demostrarem que fins i tot quan no hi ha notícies importants ni por al mercat, l’anàlisi tècnica no sempre es compleix. O sigui, que no sempre els indicadors que hem estudiat al capítol “Anàlisi tècnica del Mercat de Divises” ens prediuen de forma correcta el que passarà. Vegem-ne amb quins indicadors passa això amb més freqüència: • MACD i mitjanes mòbils

Probablement aquests siguin els indicadors que amb més periodicitat ens diuen totalment el contrari del que haurien de dir. No fa falta saber molt per adonar-se: solament amb observar qualsevol gràfic de qualsevol divisa veiem que quan la mitjana de, diguem-ne 10 períodes passa a baix de la de 50 períodes travessant aquesta, la cotització es dispara cap amunt, contra tot pronòstic. Tampoc és poc freqüent veure l’histograma del MACD passar de la zona negativa a la positiva, impulsant cap a una caiguda del par de divises. No fa falta dir molt més, millor vegem-ho a les següents gràfiques:

En la gràfica d’a dalt veiem un estudi de EUR/USD. Tracta d’establir moments per comprar o vendre, tenint en compte el moment en que el MACD passa de ser positiu a negatiu i a l’inrevés. Quan això passa, a la gràfica interactiva (que podem trobar en <http://www.investoolsct.com/currency/free_charts.asp>) surt una fletxa alcista o baixista, indicant al inversor a on anirà la cotització, segons ho indica la teoria de l’anàlisi tècnica. Doncs bé, he observat aquestes senyals i marcat amb un cercle vermell les errades, o sigui, quan la cotització es mou a l’inrevés del que diu el MACD. Com podem veure, hi trobem sis errades en una gràfica on surten dotze fletxes, el que dóna a l’anàlisi un 50% de probabilitat de donar senyals correctes. Per tant, comprar/vendre un par de divises seguint l’anàlisi del MACD comporta el mateix risc que apostar a “vermell o negre” a la ruleta. Ara vegem-ne el que passa amb les mitjanes mòbils. En aquest cas, la situació no és tan dramàtica com al MACD, malgrat que en altres gràfiques podem veure exemples encara pitjors de l’anàlisi tècnica amb mitjanes mòbils. Com podem veure a la gràfica de la pàgina següent, hem aplicat mitjanes de 10, 50 i 100 períodes a la cotització de USD/JPY. Podem veure-hi tres errades: la primera ens indica moment per comprar, però després la cotització cau i no torna a pujar almenys al nivell de compra fins Octubre de 2006, data coincident amb la prova nuclear coreana. La segona errada ens indica moment per comprar, però ràpidament passa a ser baixista, deixant als possibles

inversors amb pèrdues. Finalment, la tercera indica un senyal baixista (EMA 10 passa per a baix de EMA 100) que finalment baixa molt poc i torna a pujar molt més de pressa, amb l’aparició de senyal alcista.

Com hem vist, les mitjanes mòbils no presenten moltes errades sense reivindicació, com és el cas del MACD, sinó que canvia molt de pressa les senyals (veure errada 2 i 3). Això segueix sent molt inconvenient: un inversor no sempre pot posar a l’inrevés una posició oberta, això quasi bé suposa pèrdues. • Indicador de força relativa i estocàstic lent Aquests indicadors són més correctes que els basats en la mitjana mòbil. No és tan freqüent trobar errors, ja que quan la cotització es mou contraria a l’RSI o al SSD, es produeix una divergència que ens indica un possible canvi en la tendència. Malgrat això, podem veure un parell d’errades a la gràfica de la plataforma Prophet.net:

Després de la ineficàcia demostrada dels anteriors indicadors, m’he sorprès una mica al veure que L’RSI, parella del estocàstic SSD, té moltes senyals correctes. A pars de divises com EUR/USD, GBP/JPY, AUD/USD i sobretot en EUR/GBP vaig trobar senyals molt bones, portadores de elevats beneficis per a alguns ja que s’anticipaven a la tendència i deixaven al inversor aprofitar-la fins que s’acabi. Pràcticament no hi havia errades a les gràfiques, però després d’una mica d’esforç, vaig trobar unes quantes al par EUR/JPY. Vegem-ne les dues cares de la moneda:

• Les bandes de Bollinger

El indicador de Bollinger és moltes vegades una frustració per als inversors, ja que mai es sap el que passarà: si la cotització s’apropa molt a una banda, potser caurà fins a l’altra. Però si travessa la línia, és un senyal de que pujarà més en aquest sentit, fins que entri de nou dins les dues bandes. El problema és que no se sap quan passarà això, si després de que la cotització pugi 100 punts, o al mateix instant... És molt curiós que un indicador tan ineficaç tingui tanta utilització entre els participants del FOREX. Potser sigui perquè els inversors prefereixin tancar posicions basant-se en el moment en què la cotització arriba a prop de les bandes, donant un senyal de desconcert i d’inseguretat. Malgrat tot això, tampoc podem afirmar que el indicador no serveix per res, ja que molts l’utilitzen, i hem demostrat que funciona a la teoria de l’anàlisi tècnica del Mercat de Divises. Com tot indicador, el de Bollinger presenta errades, que podem veure en la següent gràfica de Prophet.net:

En les errades 1, 2 3 i 5 podem veure com, al travessar la línia, la cotització puja tan sols uns punts per tornar ràpidament a dins. Si un inversor comprès el par en el punt en que el preu passa la banda de Bollinger, és molt difícil que obtingui un benefici, i molt probable que tingui pèrdues. L’errada 4 ens mostra un altre cas: el preu no travessa la línia superior, però en vegada de caure fins a apropar-se a la banda inferior, puja una altra vegada i travessa la línia. En aquest cas, en teníem un senyal baixista, que no es va complir: el fet de que caigui potser va atreure als inversors a vendre, però aquesta venda no podia resultar bé, ja que després la cotització pujava uns 700 punts, el que equival a que una venda de 100 000 EUR produeixi una pèrdua de 7 000.

• La teoria de les ones d’Elliott 54

En aquest cas tampoc podem parlar d’errades, sinó de la incertesa de la teoria. Això s’entén amb el fet de que una cotització no sempre segueix la regla de les 8 ones: moltes vegades, després de produir-se quatre o cinc, la formació queda anul·lada per una baixada força forta, o una ona 3 molt petita. No és una errada de l’anàlisi, ja que la teoria ens diu com han de ser les ones, però sí una frustració per als inversionistes del Mercat de Divises, ja que el patró es trenca i al mercat succeeix un comportament no esperat. Per poder invertir basant-se en la teoria d’Elliott, seria necessari saber que hi tindrem les vuit ones, cosa que no sempre passa. Sense això la teoria no té possibilitat pràctica al FOREX. Podem veure un exemple de l’error més freqüent de la teoria a la gràfica següent. Cal aclarir que aquest error no té per què succeir sempre a l’ona 5, pot fer-ho en qualsevol altra.

• Les línies Fibonacci Ja hem acabat amb quasi bé tots els indicadors descrits al capítol “Anàlisi tècnica del Mercat de Divises”. Ens queda potser la part més utilitzada de l’anàlisi tècnica, una eina creada per un gran matemàtic: els retrocessos Fibonacci. Les línies solen ser bones, si és que es dibuixen bé. Per això, hem de tenir molt clar on comença la tendència i on hi té lloc el seu punt màxim (o mínim, si es tracta d’una tendència baixista). Això tan sols es pot aconseguir després de que la cotització baixi bastant, ja que mai podem saber amb seguretat si pujarà més fent continuar la tendència. Per això cal tenir un retrocés gran. Malgrat que es complís la condició exposada a dalt, les línies no sempre són efectives. Moltes vegades, aquestes no marquen bé el nivell de suport o resistència, el que fa que la cotització travessi moltes vegades una línia. Això li resta confiança als retrocessos Fibonacci, ja que aplicant-los obtenim suports i resistències incertes. Vegem-ne per últim un exemple d’aquesta situació a la pàgina següent per acabar el nostre capítol. Després, a l’apartat Per acabar: 11-S exposarem, amb tot el que hem vist fins ara, un pintoresc cas d’influència de la por i la incertesa al Mercat de Divises. Un cas que va marcar història en el segle XXI i que sens dubte tots recordem. 55

PER ACABAR: 11-S

Hem vist al llarg d’aquest capítol com les notícies, events polítics i altres esdeveniments poden provocar incertesa i por, resultant en un comportament il·lògic del Mercat de Divises i altres mercats financers. Per acabar el capítol, exposarem un altre exemple de comportament al mercat. He decidit no exposar-lo abans per la seva importància i distinció sobre els altres, i per poder explicar-ho una mica més tranquil·lament. Pel que fa als resultats de la investigació, els tractarem en el proper capítol. En el cas que he titulat 11-S hi apareix un “inversionista” molt particular, conegut per cadascun de nosaltres. Aquest inversor va obtenir un dels beneficis més grans al FOREX, però la seva fama no és per això. L’onze de setembre de 2001, a les 8:46 hores (EST), un Boeing 767 de la companyia American Airlines, amb 96 persones a bord, s’incrusta contra la Torre Nord del World Trade Center de Nova York. Durant les següents hores, van ser atacats l’altra torre i el Pentàgon, amb quatre avions més. Amb això, el WTC va quedar completament destruït. L’esdeveniment va resultar obra de l’organització terrorista Al-Qaeda, moguda per l’home més buscat per la CIA: Osama Bin Laden. En l’atemptat, que tots recordem, van perdre la vida aproximadament 3000 persones, i l’impacte social i polític va ser tan gran que va donar lloc a múltiples conflictes armats i l’anomenada “Guerra contra el terrorisme”. Podem escriure molt més sobre aquest atemptat, sense dubte un dels més sanguinaris de la història contemporània, però per el fet de que aquest treball de recerca tracta sobre els mercats financers, i a més com tothom sap la història i les conseqüències de l’acte terrorista de l’11 de setembre, no el desenvoluparem més. Aquí parlarem de l’efecte que va tenir l’esdeveniment en les borses i el mercat de divises, a més de parlar una mica d’aquest “inversor” tan particular, anomenat Osama Bin Laden. Aquest home, abans dels atemptats, posseïa un patrimoni de milers de milions de dòlars, producte dels seus negocis petrolífers, immobiliaris i de venda d’armament. Havia acumulat molta experiència en els negocis i no va oblidar aplicar aquesta experiència en l’acte terrorista. El seu objectiu no consistia solament en produir por en el món occidental, sinó que també buscava el benefici particular. La seva obra, a més dels seus objectius ideològics, li va resultar en un benefici de 100 milions de USD, un dels més elevats obtinguts al Mercat de Divises. Malgrat que “la inversió” per

preparar els atemptats va ser elevada, ningú afirma que aquesta supera els deu milions de dòlars. Com va fer-ho? Era d’esperar que amb un atemptat terrorista de la magnitud del 11-S, un país quedaria en el caos i la por. Això provocaria fortes caigudes en les borses de valors, sobretot en accions de companyies aèries i d’assegurances. A més, l’acte crearia molta inseguretat en el mercat de divises, que resultaria amb la venda de dòlars per part dels inversionistes, per evitar tenir pèrdues. No era molt difícil endevinar que el dòlar perdria pes el dia d’aquest acte, i potser després seguiria perdent-lo. Així, uns dies abans dels atemptats, quan Osama estava segur de que tindrien lloc, va aprofitar per vendre tots els dòlars americans que tenia, canviant-los per francs suissos (CHF), euros (EUR) i iens japonesos (JPY). A més, es va lliurar de les seves accions de companyies d’assegurances i de vols. Com era d’esperar, amb l’atemptat tot el que havia venut va davaluar-se: el dòlar perdia força al mercat, sumat en el pànic. Les empreses asseguradores i les de vols comercials van perdre valor al mercat, ja que sofrien pèrdues milionàries. A causa dels atemptats, la Reserva Federal (FED) va tallar el subministrament de diners als bancs dels EUA, degut a la pèrdua d’equipament que tenia al WTC. Els índex borsaris més importants, com el NYSE i el NASDAQ solament van obrir el 17 de setembre, amb pèrdues molt grans: Dow Jones Industrial va perdre 684 punts (7,1%) el primer dia, i al cap de la setmana la caiguda ja va ser de més de 1369 punts, el que suposa el 14,3%. Com es pot veure, els efectes en l’economia dels EUA va ser desastrós, cosa que va impulsar la caiguda de la moneda verda. Aprofitant això, Osama Bin Laden va comprar una altra vegada el dòlar EUA i les accions devaluades d’empreses aèries i d’assegurances. Així l’home més buscat del món va complir el seu objectiu d’atemorir tot el món occidental, posar en alerta roja la potència més gran del món, demostrar el seu poder a tot el planeta, i a més sortir amb un benefici més que elevat. Ara, a les següents gràfiques, podem veure com va afectar l’atemptat terrorista als mercats mundials i a les empreses afectades. • Reacció de USD/CHF

• Reacció de EUR/USD

• Reacció de USD/JPY

Com podem veure, el dòlar va perdre en tots els pars de divises que Bin Laden va obrir. Això li va resultar, el primer dia, en un benefici de 1056 punts (aproximadament), i si va mantenir la posició les següents setmanes, cosa que probablement va fer, el benefici seria de 1375 punts. Amb tan sols un lot regular de 100 000 divises per posició, el benefici total resultant d’operacions en el FOREX rondaria els 16 750 EUR. Com podem suposar, Bin Laden va invertir molt més que 100 000 divises, per tant el benefici va ser molt més elevat.

Per acabar de parlar de les inversions de Bin Laden, hem de veure com van afectar els atemptats el mercat de valors. Per això, veurem tot seguit les gràfiques dels índex NYSE (Borsa de Nova York), DJ INDUSTRIAL (Empreses industrials de Dow Jones), NASDAQ (empreses en desenvolupament tecnològic) i, per últim, els valors de American Airlines. • Reacció de NYSE

• Reacció de DOW JONES INDUSTRIAL

• Reacció de NASDAQ

• Reacció de AMR Corporation (American Airlines)

Com veiem a les gràfiques, tots els índex borsaris dels Estats Units van perdre valors a causa dels atemptats. American Airlines ens mostra la baixada més important: 11,7 dòlars per acció, el que equival a un descens de 65% del valor.

CONCLUSIONS GENERALS DEL TREBALL DE RECERCA La influència dels atemptats del 11-S al Mercat de Divises, exposat en les pàgines anteriors, és el nostre últim anàlisi del treball de recerca. En aquest treball, hem vist com els mercats financers actuen de forma lògica moltes vegades, i hem après molta de la teoria que s’aplica en el FOREX. Després, sobretot en els últims capítols, hem demostrat que la teoria no és omnipotent dins del mercat, i que moltes vegades hi tenen lloc altres factors com la incertesa, la por i el pànic, entre altres sentiments, que s’apoderen del mercat i el porten per un camí totalment il·lògic. Més detalladament, hem estudiat casos de com una notícia, esdeveniment o rumor pot fer que el mercat es comporti d’una determinada manera, impredictible amb anàlisis ni teories. Aquests casos van ser: • La caiguda de Wall Street de l’any 1929. • Els atemptats terroristes a les torres del World Trade Center, setembre de 2001. • L’expectativa de que Kuwait augmentarà les seves reserves en Euros, abril de 2006. • La possible dimissió de John Snow, secretari del Tresor dels EUA, maig de 2006. • La prova nuclear de Corea del Nord, octubre de 2006. També hem cercat errades de l’anàlisi tècnica del Mercat de Divises, on hem demostrat la ineficàcia de quasi bé tots els indicadors estudiats al principi del treball: • Indicador de Convergència – Divergència (MACD). • Mitjanes mòbils (EMA). • Índex de Força Relativa (RSI). • Estocàstic lent (SSD). • Bandes de Bollinger. • Teoria de les ones d’Elliott. • Línies de Retrocessos de Fibonacci Podríem posar més exemples de comportament il·lògic del mercat, com també errades de anàlisis, però amb això s’allargaria molt més el nostre treball. No obstant, utilitzant els resultats de la nostra investigació, que va durar més de 6 mesos, podem fer les següents afirmacions: • ELS MERCATS FINANCERS, COM PER EXEMPLE EL MERCAT DE DIVISES (ANOMENAT TAMBÉ FOREX) O EL DE VALORS NO SEMPRE ES COMPORTEN AMB LÒGICA, MALGRAT QUE AIXÒ SEMBLI AL PRINCIPI. • HI EXISTEIXEN MOLTES TEORIES I EINES PER ANALITZAR EL MERCAT DE DIVISES, PERÒ CAP D’ELLES RESULTA CENT PER CENT EFECTIVA PER PREDIR EL QUE PASSARÀ EN UN FUTUR. ÉS A MÉS, COM HEM DEMOSTRAT EN EL CAPÍTOL “LÒGICA ALS MERCATS FINANCERS?”, EL MARGE D’ERROR DE MOLTES EINES I INDICADORS UTILITZADES EN L’ANÀLISI TÈCNICA DEL MERCAT DE DIVISES, ÉS MOLT ELEVAT, ARRIBANT ALGUNS A TENIR UN 50 % DE PROBABILITATS DE MOSTRAR RESULTATS FIABLES.

• ELS DOS TIPUS D’ANÀLISI QUE S’APLICA AL MERCAT DE DIVISES, EL FONAMENTAL I EL TÈCNIC, PODEN TENIR ERRORS I SITUACIONS INESPERADES QUE RESTEN FIABILITAT A AQUESTS. PER PART DE L’ANÀLISI FONAMENTAL, LA CAUSA SOL SER UNA NOTÍCIA O UN ESDEVENIMENT POLÍTIC, I PER PART DE L’ANÀLISI TÈCNICA, TROBEM ERRORS I ERRADES DELS INDICADORS MÉS REPRESENTATIUS, COM SÓN LES MITJANES MÒBILS, ELS ESTOCÀSTICS O LES TEORIES. Amb el que hem dit, la nostra hipòtesi, “Els mercats financers sembla que es comporten amb lògica, però no sempre és així”, pot donar-se per vàlida. Aquest treball de recerca va tenir dos objectius bàsics, que eren els següents: • Donar al lector una sèrie de coneixements avançats sobre els factors que influeixen en el mercat de divises i sobre les anàlisis i eines utilitzades pels participants d’aquest mercat. • Demostrar que hi existeix un comportament il·lògic al mercat de divises per poder donar per vàlida (o rebutjar, en cas de que sigui incorrecta) la hipòtesi exposada moltes vegades en el treball de recerca. Després de realitzar la recerca i redactar el treball, considero que podem donar els dos objectius per complerts i posar fi a la investigació. ------

-----

M’agradaria, abans d’acabar, trencar amb el tòpic de la figura del participant del mercat de divises. Molts consideren que un inversor dins d’aquest mercat és una persona sense escrúpols, capaç de fer qualsevol cosa per diners, figura més que representativa del capitalisme i del poder. Això no és cert: és clar que hi ha també entre els nombrosos participants del mercat persones d’aquesta índole, persones que també trobem, per desgràcia, en tots els àmbits laborals i socials, i en tots els països del món. Però aquest tipus de persones no és representatiu en el FOREX. La major part dels participants són persones de classe mitja - alta, i la seva activitat dins del mercat és el seu treball diari, treball molt estressant i que ocupa moltes hores al dia, a més dels riscos que implica. Les persones que inverteixen en el mercat de divises ho fan mogudes pel desig d’aconseguir unes millors condicions de vida, desig que tenim cadascun de nosaltres. Dit això, m’agradaria acabar el meu treball de recerca amb una mica d’humor, amb un parell de vinyetes de Fibo, un operador de divises, i el seu gos Pip. Aquestes vinyetes, que apareixen a diari en el portal català “Forex Street” (www.fxstreet.com), tracten sobre els efectes que a vegades produeix l’elecció de dedicar-se a operar en el mercat internacional de divises.

•Fibo & Pip, 6 de març de 2006

- Que passa, amics, que esteu fent? - Doncs res, intentem desconnectar una mica. •Fibo & Pip, 5 d’agost de 2006

- No em mireu a mi, va ser una idea de Fibo per a no perdre el temps. •Fibo & Pip, 25 d’agost de 2006

AGRAIMENTS 64

•Dolors Bonache, professora d’economia y organització d’empresa. IES Can Mas, Ripollet. •Jordi Vallespí, director sucursal La Caixa Ripollet. •Patrícia Rabello, de Finanflower Sociedad de Bolsa, S.A. Buenos Aires, Argentina • Rob Booker, autor de “The Currency Trader’s Handbook”. Virgínia, EUA

I a les següents institucions públiques i privades:

BIBLIOGRAFIA 65

•Forex Capital Markets (2005). FXCM Español [en línia]. Nova York: Forex Capital Markets [Consultat: 14 agost 2006]. Disponible a Internet: <http://www.fxcmespanol.com> •Anxo Penalonga Sweers. Economía 1er Batxillerat. Madrid: McGrawHill, 2004. •Junta de Asistencia Privada del Distrito Federal (2005). Junta de Asistencia Privada. Distrito Federal, Méxic [consultat: 14 agost 2006]. Disponible a Internet: <http://www.jap.org.mx/finanzas/htm/GLOSARIO/B.htm> •Forex Capital Markets (2006) Daily FX [en línia]. Nova York: Forex Capital Markets [Consultat: 14 agost 2006]. Disponible a Internet: <http://www.dailyfx.com> •BBC News – secció Buisness- [en línia]. “Q&A: The ERM and Black Wednesday”. Publicació del 9 de Febrer del 2005. Disponible a Internet: <http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/4249425.stm> • The Office of National Statistics (2006). National Statistics Online [en línia]. Londres: Newport [Consultat: 20 agost 2006]. Disponible a Internet: <http://www.statistics.gov.uk>. • Carlos Aquino Rodríguez (Dr. en Economía): La economía japonesa en crisis y posibilidades de su recuperación [en línia]. Lima, Perú [Consultat: 12 setembre 2006]. Disponible a Internet: <http://www.geocities.com/Eureka/Plaza/1406/artc/econjap_recup.html>. • Economagic LLC. (2006). Economagic: Economic Time Series Page [en línia]. Birmingham, Estats Units [Consultat: 16 setembre 2006]. Disponible a Internet: <http://www.economagic.com>. • The Central Bank of Japan (2006). Statistics [en línia]. Toquio, Japó [Consultat: 17 setembre 2006]. Disponible a Internet: <http://www.boj.or.jp/en>. • John J. Murphy: Análisis técnico de los mercados financieros. • Forex Capital Markets. Manual del FX Power Trading Course. New York: FXCM, 2004 • Forex Capital Markets. Basic Guide to understanding Elliott Wave [Adobe Acrobat]. New York: FXCM, 2006

•Universidad Sergio Arboleda (5 octubre 2006). Información financiera, económica y empresarial [en línia]. Bogotá, Colombia [Consultat: 15 novembre 2006]. Disponible a

Internet: http://www.usergioarboleda.edu.co/observatorio_economico/balanza_comercial_histori co.htm • Banco Central de Chile. Información estadística [en línia]. Santiago, Chile [Consultat: 15 novembre 2006]. Disponible a Internet: <http://www.bcentral.cl/esp/infoeconomica/> • Bank of England. Statistics [en línia]. London, Gran Bretanya. Disponible a Internet: <http://213.225.136.206/statistics/index.htm> •Wikipedia – la enciclopedia libre. El Jueves Negro [en línia]. California, EUA. Disponible a Internet: <http://es.wikipedia.org/wiki/Jueves_Negro> • Instituto Nacional de Estadística y Censos. Indec [en línia]. Buenos Aires, Argentina. Disponible a Internet: <http://www.indec.mecon.ar/> • Yahoo Inc. Yahoo! Finance [en linia]. California, EUA. Disponible a Internet: <http://es.finance.yahoo.com/> • Prophet Financial System. JavaCharts [en línia]. California, EUA. Disponible a Internet: <http://www.investoolsct.com/currency/free_charts.asp>

ANNEXOS

ANNEX I: GRÀFIQUES I TAULES ESTADÍSTIQUES ANNEX II: ENTREVISTES ANNEX III: MATERIALS DE PREMSA