Llengua i Immigració

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

La immigració i l’evolució de l’ús del català a Ripollet

IES Can Mas Laura Ibáñez Esquius Treball de Recerca 2n Batxillerat Gener 2009

1 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Gràcies a tots els que m’han dedicat una mica del seu temps, fent possible aquest treball.

2 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Índex 1. Introducció i exposició de motius

05

2. Metodologia de la recerca

06

3. Hipòtesi

08

4. Marc teòric

10

5. Immigració dels anys 60 a Ripollet 5.1 Creixement demogràfic

16

5.2 Què passava a Andalusia?

18

5.3 Arribada a Catalunya

20

5.4 Un principi complicat

21

5.5 La rebuda

22

5.6 Adaptació

23

5.7 Mantenir les arrels

24

5.8 De vila a ciutat

25

6. Evolució de l’ús del català 6.1 El català durant el franquisme

28

6.2 El català actualment

32

7. Comentari i valoració de les entrevistes

38

8. Conclusió

41

9. Valoració del TR

44

10. Annexos.

10.1 Entrevistes

46

10.2 Taules

84

3 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

10.3 Taula comparativa entre la llei de política lingüística del 1983 i la del 1998

89

10.4 Pamflets informatius

111

10.5 Bibliografia

118

4 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

1. Introducció i exposició de motius

Aquest treball té com a objectiu principal estudiar l’arribada massiva de persones immigrants

als anys seixanta i setanta a Ripollet, i observar

l’evolució de l’ús del català des de llavors fins a l’actualitat.

El centre va proposar-me diversos temes per al treball, però cap m’acabava de convèncer. Vaig buscar una alternativa i després de donar-hi moltes voltes, vaig decidir triar aquesta temàtica, perquè penso que les migracions d’aquella època han marcat un abans i un després a Ripollet. Res no seria com és ara, si aquestes migracions no haguessin existit.

Una altra de les coses que va fer decidir-me per aquest tema va ser la meva curiositat per saber perquè a Ripollet hi havia tanta gent de fora, d’on i perquè venien... Ja que des de ven petita el meu entorn familiar ha estat entre “catalans”, en canvi la majoria de famílies dels meus amics són procedents

de

llocs

de

la

resta

d’Espanya,

la

majoria

d’ells

són

castellanoparlants, moltes vegades mengen coses típiques d’allà, els agraden les sevillanes i el flamenc... i sempre m’havia preguntat perquè era així.

També m’encuriosia força el motiu pel qual la majoria dels ripolletencs no parlen català habitualment. Passeges per Ripollet i rarament sents a gent que el parli, i mai n’havia acabat d’entendre el perquè.

Vaig trobar que la realització del treball de recerca era una bona oportunitat per resoldre aquest conjunt de dubtes i curiositats, que sempre m’havien rondat pel cap.

5 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

2. Metodologia de la recerca

Crec que puc destacar en la confecció d’aquest treball tres parts : Primer hi ha una fase d’aproximació a l’època, durant la qual vaig informarme llegint diversos llibres, i consultant Internet sobre la situació política, econòmica i demogràfica d’ Espanya i Catalunya.

Un cop vista la situació general de l’època, vaig aprofundir més en l’arribada massiva de gent del sud d’ Espanya a Catalunya, i concretament a Ripollet.

Una vegada vaig tenir una idea més o menys clara de qui venia, com i perquè, vaig passar a informar-me sobre la situació de prohibició del català i la cultura catalana durant el franquisme, i a continuació de les diverses polítiques lingüístiques i la situació actual.

La segona fase seria la de les entrevistes. He fet entrevistes a gent vinguda als anys seixanta i setanta per tal que m’expliquessin la seva experiència, com venien, què sabien de Catalunya i Ripollet, com els van rebre...-.

De la mateixa manera he entrevistat a gent nascuda a Ripollet,

que va

viure aquesta arribada continuada de gent, per tal que m’expliquessin com ho vivien la gent autòctona.

Per acabar també he parlat a gent més especialitzada en el tema.

Del tema de les migracions, he entrevistat a les autores del llibre “Històries Compartides” que tracta de la immigració dels anys 60 i 90 a Ripollet, i als membres de l’entitat Mai Més, ja que van editar un CD-ROM on entre d’altres coses parlen de les migracions dels anys seixanta. Pel que fa a la part de llengua, he entrevistat a la Carme Forcadell, assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Departament d’Educació per veure quina valoració fan de l’evolució de l’ús del català des dels anys 60 fins a l’actualitat, a la Carme Rigal que treballa a l’oficina de català de Ripollet, i per acabar també vaig anar a parlar amb l’Oriol Olivé professor de català del meu institut, perquè m’expliqués com veia ell la situació.

6 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

I l’ultima part ha estat la redacció del treball. Per fer-la he hagut de seleccionar la informació útil de tota la que he anat recopilant al llarg de la recerca, estructurar-la, i començar a redactar.

Per tant podem dir que aquest treball s’ha basat en la lectura de diversos llibres especialitzats, les entrevistes realitzades tan a gent que ha viscut els fets, com a gent que posteriorment ha estudiat i tractat el tema, per finalment fer una reflexió sobre el tema i per tal d’extreure’n les conclusions i expressar-les com a final del recerca.

7 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

3. Hipòtesi

Ripollet és una de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona amb un dels nivells de desconeixença del català més elevats. Això es veu reflectit a la vida quotidiana dels ripolletencs. Vas a comprar i t’atenen en castellà, escoltes les converses que la gent manté i la majoria són en castellà, a l’escola

entre nens/es parlen en castellà, al institut encara més, inclús

alguns dels professors fan classes en castellà... Però això no vol dir que no l’entenguin o no el sàpiguen parlar, sinó que no és la seva primera llengua i no tenen la necessitat directa d’utilitzar-lo.

Crec que la causa d’aquest fet es remunta a les migracions constants que ha rebut Catalunya en l’últim segle. Ripollet va passar de ser un poblet amb 1.963 persones el 1920 a tenir-ne 26.009 el 1981 .

En els moments de major creixement demogràfic , als anys 60 del segle passat, la majoria no entenien ni sabien parlar català. Aquest estava prohibit pel règim franquista, això provocava que no tinguessin cap necessitat directa d’aprendre’l, i per tant dificultava l’adaptació a la cultura catalana dels nouvinguts. També estaven prohibides les associacions, i activitats típiques catalanes, fet que empitjorava la inserció a la nova cultura dels immigrants. Aquests un cop estabilitzada la seva situació van crear diverses associacions per tal de no perdre les seves arrels, com ara “ Peña Flamenca la Macarena”, el “Centro Aragonés”...

Actualment ens trobem en un període democràtic, el català i la cultura catalana

ja no estan prohibits, fa anys que s’estan aplicant polítiques de

normalització lingüística, que es donen subvencions per a entitats i activitats que fomenten l’ús del català ... Tot i això la situació del català com a llengua vehicular i d’ús social no ha millorat gaire a Ripollet.

8 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

És molt possible que totes les mesures de normalització lingüística no hagin tingut l’efecte desitjat per un mal plantejament, o una mala aplicació.

També pot haver-hi influït el fet que la cultura catalana és minoritària respecte a l’espanyola, i el peix gran sempre s’acaba menjat el petit. El factor històric també hi te un paper rellevant, ja que durant molts anys s’han fet mans i mànigues per tal de fer desaparèixer aquesta cultura de la península.

Tots aquests fets són els que investigaré i intentaré confirmar amb aquest treball de recerca.

9 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

4. Marc teòric

Durant el segle XIX l’economia espanyola es basava sobretot en l’agricultura i la ramaderia. Els latifundis (grans extensions de camps) eren propietat de molt pocs, aquests contractaven a jornalers per a que els hi treballessin les terres. La majoria de conreus a terres espanyoles es dedicaven al cultiu de cereals. L’agricultura catalana, de caire més aviat familiar, es va centrar majoritàriament en el conreu de la vinya, cítrics, arròs i olivera. Es va dur a terme una gran modernització dels instruments de treball.

Des del segle

XVIII els excedents del camp es van invertir en el comerç i la industrialització que va arrencar amb força al segle XIX i va configurar l’àrea metropolitana de Barcelona com un àrea econòmicament avançada i amb capacitat d’atracció de la població rural de Catalunya i la resta d’Espanya.

A partir del 1888 van arribar els primers treballadors procedents de Múrcia a Barcelona, degut a la demanda laboral que va general l’Exposició Universal.

Entre el 1877-1900 van arribar a Catalunya 93.670 persones procedents d’Aragó i el País Valencià (l’any 1877 hi havia 1.752.033 habitants, el 1900 ja n’eren 1.996.322), això va facilitar el creixement de la mà d‘obra per proveir la indústria, ja que a Catalunya s’havia desenvolupat molt més que en altres comunitats de la Península. Tot i així, es trobava amb 2 obstacles que l’hi dificultaven el creixement : -

la manca de fonts d’energia

-

la dificultat de trobar mercats

Al començament del segle XX Espanya es trobava davant d’uns quants problemes, dels que cal destacar el retard econòmic i cultural que patia respecte la resta d’Europa. Estava governada per un règim corrupte i artificial que no respectava el poble, manipulaven els sufragis ...

El seu exèrcit estava ferit per la derrota a Cuba, treballava amb un material antiquat, i patia un excés de comandants. La majoria de militars que el composaven creien que els nacionalismes perifèrics representaven la disgregació del seu concepte de pàtria.

10 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Entre el 1900 i el 1930 la població espanyola va créixer gairebé un terç.

Aquest augment va ser degut bàsicament a la disminució de la taxa de mortalitat (van desaparèixer la majoria d’epidèmies, hi va haver força millores sanitàries i d’higiene pública... ) i el manteniment d’una taxa de natalitat alta. En canvi a Catalunya les dues taxes es van anar reduint.

Durant aquest període es va iniciar una lenta però inaturable emigració del camp

a la ciutat. Catalunya també va començar a rebre una forta

immigració de la resta d’Espanya.

Durant el primer terç del s. XX , el camp espanyol va passar de l’economia de subsistència a l’economia de mercat. Tot i que hi treballaven menys persones van augmentar les terres cultivades i la productivitat, sobretot a partir de la 1ª Guerra Mundial. Això va ser a causa de la reducció en la pràctica del guaret, la introducció de millores tècniques, augment dels regadius, l’ús d’adobs químics i la diversificació de la producció ( cítrics, ametlles, patates, remolatxa sucrera...).

La indústria va evolucionar ja que hi va haver tres canvis fonamentals: la substitució del vapor per l’electricitat, la concentració de la indústria pesant al País Basc, i l’augment de la productivitat de la mineria.

Tot i això va topar amb dos inconvenients: la dificultat de competir amb l’exterior ( a causa del elevat cost dels productes), i la debilitat del mercat interior espanyol.

La indústria catalana va trobar-se amb alguns problemes. Entre ells

cal

destacat la dependència de l’exterior, tant per matèries primeres com per l’energia (el 98% de la maquinària que utilitzaven era feta a Gran Bretanya). No obstant l’any 1911 es van alliberar de la dependència del carbó.

També

van

potenciar

la

indústria

metal·lúrgica,

química

i

automobilística. Van dur a terme una renovació tècnica i de maquinària.

Moltes de les indústries familiars van convertir-se en S.A.

11 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

A l’inici del s. XX els obrers vivien en condicions d’estricta subsistència.

Vivien en pisos petits, normalment compartits amb altre gent, sigui família o rellogats.

Les condicions laborals eren molt precàries, treballaven 10 o 12 hores diàries, inclosos els diumenges, no hi havia contractes laborals, la higiene era inexistent, igual que la seguretat laboral. Els sous amb prou feines arribaven per cobrir les necessitats alimentàries. La majoria de treballadors eren analfabets.

Entre 1939 i 1975, es va viure sota la dictadura franquista. Van ser uns anys difícils. La dictadura va imposar un tipus d’estat autoritari, que va anul·lar les institucions d’autogovern catalanes, va reprimir la llengua i la cultura catalana i qualsevol manifestació d’identitat nacional.

Tot i l’ immobilisme polític durant la dictadura, es va produir una obertura econòmica, això va permetre que Catalunya i la resta de l’Estat, un cop superades les difícils condicions de vida de la llarga postguerra, passés per unes de les millors fases d’expansió econòmica.

La industrialització dels anys seixanta va anar acompanyada de l’arribada massiva d’immigrants d’altres zones de l’Estat.

La gran majoria venien d’Andalusia, on els camperols es trobaven en una situació força precària. El 66% de la població es dedicava a l’agricultura.

Practicaven el monocultiu, d’olivera i cereal, això causava grans parades estacionals i per aquest motiu hi havia èpoques en que molt poca gent treballava. Un 15% dels agricultors

andalusos estaven permanentment

parats, i durant la parada estacional un 48% no treballaven. Cal tenir en compte que els salaris que cobraven eren molt minsos.

Per tot això, molts d’ells van decidir emigrar cap a altres zones de l’Estat.

Un dels destins més usuals va ser Catalunya.

Dels molts pobles i ciutats de Catalunya, Ripollet ha estat un dels que va rebre un gran nombre d’immigrants. L’any 1920 a Ripollet hi havia censades 1.963 persones, i l’any el 1981 ja eren 26.009 habitants.

12 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Venien de llocs i maneres molt diverses, en tren, cotxe, caminant... En arribar aquí la seva prioritat era buscar un lloc on viure (alguns vivien en barraques, d’altres de rellogats, en una pensió... ) i una feina (normalment a les indústries dels afores).

Un cop estabilitzats, amb casa, feina més o menys estable, i amb la família reunida, molts d’ells es van dedicar a buscar solucions a l’enyorança que sentien de la seva terra i costums. Van fer-ho creant associacions i entitats, com ara la “ Peña de Cante Jodo”, el “Cuadro Andaluz de Ripollet”,...

La manca d’entitats pròpies catalanes, prohibides pel franquisme, pot ser un dels factors que ha dificultat l’arrelament de les nostres tradicions als nouvinguts. Pel que fa a la llengua, la majoria l’entenen i la saben parlar (si més no mínimament), però el fet de no necessitar-la en el seu dia a dia (ja que estava prohibit utilitzar-la), ha fet que no l’acabessin de perfeccionar i no la parlin habitualment. El motiu d’aquest fet pot ser una mala gestió de la política lingüística.

Abans de continuar amb el treball de recerca, faré una petita posada en situació de Ripollet, ja que tot el treball gira entorn a aquest poble.

Ripollet, es troba a la vall baixa del riu Ripoll , abans de la confluència del riu Besòs, dins la depressió prelitoral.

La ciutat està limitada per Barberà del Vallès al nord, a l’est i sud-est amb Montcada i Reixac i amb Cerdanyola al sud i sud-oest.

Actualment té una extensió de 4,39 km2 i una població de 37.398 habitants.

13 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Ripollet havia estat un poble bàsicament agrícola, dedicat majoritàriament al conreu de la vinya.

Però a partir del segle XX es va començar a industrialitzar, fet que va afavorir l’arribada de nouvinguts.

Amb l’arribada d’aquests Ripollet va anar evolucionant, es van construir molts habitatges nous (per tal de fer front a la demanda, que creixa contínuament) , es van asfaltar carrers i carreteres, van instal·lar l’enllumenat públic, van dur a terme la construcció de claveguerams...

14 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

LA IMMIGRACIÓ DELS ANYS 60 A RIPOLLET

15 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

5.1 Creixement demogràfic L’any 1960 Ripollet tenia una població de fet de 5.262 habitants, això implica un augment de gairebé el doble de la població respecte el cens de 1950 on hi ha registrats 3.736 habitants. El creixement continua durant la dècada dels seixanta, el 1965 hi ha registrats 11.307 habitants (duplicant així la xifra d’habitants de cinc anys enrere -1960-), el 1970 es comptabilitzen 20.197 habitants ( altre vegada el doble que cinc anys abans). Durant la dècada dels setanta la població continua en creixement constant, però ja a un ritme més moderant. Així tenim que el 1975 hi ha empadronats 23.905 habitants, el 1981 ja són 26.009 habitants.

Aquestes dades es veuen reflectides en la taula següent: Evolució de la població de fet a Ripollet. (extracció detaula 1 dels annexos)

Any

1930

1940

1950

1960

1965

1970

1975

1981

1986

1991

habitants

3.324

3.702

3.736

5.262

11.307

20.197

23.905

26.009

25.582

26.835

evolució de la població de fet a Ripollet 30.000 25.000

habitants

20.000 15.000 10.000 5.000 0 1930

1940

1950

1960

1965

1970

1975

1981

1986

1991

anys habitants

Font: Indescat i Centre d’Estudis Demogràfics

Com podem comprovar en la taula anterior el període de més creixement demogràfic és entre el 1960-1970.

16 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Aquest creixement és degut a l’arribada d’immigrants provinents de la resta de l’estat. Al llarg de la dècada del 1960-1970 la gran majoria dels nouvinguts provenien

d’ Andalusia, i tot i que en menys quantitat també

va arribar gent d’ Extremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Galícia i Aragó. Ho podem observar en la taula següent : Població segons el lloc de naixement i l’any d’arribada a Ripollet. (extracció de taula 2 dels anexos ) Lloc de naixement

1941- 1951-

1961-

1971-

1950 1960

1970

1980

Catalunya

4

23 61

64

Barcelona

2

18 49

51

Girona

0

2 5

6

Lleida

1

3 7

6

Tarragona

1

0 0

1

resta de l'Estat

514

1.613 5.464

2.673

Andalusia

293

1.000 3.265

1.646

Aragó

44

97 170

78 10

Astúries

4

6 11

Balears

4

2 7

5

Canàries

1

1 3

6

Cantabria

5

2 6

6

Castella-la Manxa

20

130 386

152

Castella i Lleó

28

71 258

156

País Valencià

20

35 55

Extremadura

21

138 991

425

Galícia

13

24 118

56

Madrid

10

13 37

31

Múrcia

44

67 79

28

38

Navarra

2

3 8

5

País Basc

3

2 9

9

La Rioja

1

4 8

2

Ceuta o Melilla

1

18 53

20

Estranger

5

15 73

151

Font: Idescat. Estadística de població

17 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

5.2 Què passava a Andalusia?

A Ripollet ha arribat gent procedent de molts llocs de la península, com ja hem vist, però

les que van arribar en més quantitat van ser persones

provinents d’Andalusia. Com ja he dit, en uns 30-40 anys, van arribar a Ripollet prop de 6.000 persones andaluses. Per això em centraré en explicar els principals motius que van fer que haguessin d’emigrar de la seva terra.

L’arribada d’aquesta gran quantitat d’emigrants va ser degut al creixent nivell d’atur que hi havia en aquell moment a la regió andalusa.

Podem

observar-ho en la taula següent: Atur 1955-1978 (extracció de la taula 3 dels annexos ) 1955

1960

1964

1969

1975

Almeria

6.202

5.608

3.413

3.289

5.438

Granada

2.088

4.820

5.001

3.340

28.812

Jaén

26.227

9.261

8.015

5.651

21.715

Màlaga

11.474

16.448

17.991

11.780

41.626

Cadis

13.926

16.404

17.805

9.102

46.716

Cordoba

7.192

10.472

15.440

9.334

51.116

Huelva

3.545

2.871

2.468

7.625

14.238

Sevilla

7.850

11.281

16.274

15.081

63.255

Andalusia

78.500

77.175

86.407

65.202

272.906

Font: Banc de Bilbao i enquestes de població activa

El 1955 un 56,69 % de la població andalusa es dedicava a l’agricultura. El monocultiu d’olivera i cereal implicava grans parades estacionals, per tant hi havia demanda de feina en determinades temporades de l’any -un 15% dels jornalers que treballaven el camp estaven permanentment aturats, i durant les aturades estacionals un 48% aproximadament no podia treballar-.

Com podem observar en la taula que ve a continuació, el percentatge de treballadors del sector primari disminueix considerablement del 1955 al 1975. En paral·lel, trobem un augment considerable en l’increment del percentatge de construcció i indústria a Catalunya, la causa d’aquest fet la

18 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

trobem en que la majoria d’immigrants van entrat a treballar en la construcció i al creixent sector industrial.

Estructura de la població activa (% sobre el valor total) (extracció de la taula 4 dels annexos )

Agricultura i

Indústria

Construcció

Serveis

1955 1975

1955 1975

1955 1975

1955 1975

Andalusia

56,60 30,41

15,53 17,30

6,43

11,65

21,35 40,64

Catalunya

19,56

7,99

38,39 42,81

6,66

11,65

35,39 37,55

Espanya

46,05 23,00

21,63 27,42

6,45

10,39

25,87 39,19

pesca

Font: Banc Bilbao. Series Homogènies 1955-1975

Evolució de la població activa (% d’augment el 1975 sobre el 1955) (extracció de la taula 4 dels annexos )

Agricultura i

Indústria

Construcció

Serveis

pesca Andalusia

-49,5

4,9

70,6

79,3

Catalunya

-40,3

63,1

155,9

55,2

Espanya

-44,2

41,6

80,1

69,3

Font: Banc Bilbao. Sèries Homogènies 1955-1975

Hem d’afegir també que els salaris eren força precaris. Això provocava la necessitat de sortir a buscar noves oportunitats, una millor qualitat de vida.

Entre els llocs escollits pels emigrants andalusos per intentar refer la seva vida, Catalunya hi té un paper molt important.

En la taula següent podem observar aquest fet: Saldo migratori (1955-1975) (extracció de la taula 5 dels annexos ) Població

Creixement

Població de

Saldo migratori

de fet

vegetatiu

fet 1975

net

1955

1955-75

Andalusia

5.739.241

1.776.765

6.116.443

-1.399.563

Catalunya

3.533.768

938.565

5.647.573

1.175.240

Font: Banc Bilbao. Sèries Homogènies 1955-1975

19 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

5.3 Arribada a Catalunya La majoria dels immigrants es decidien per Ripollet, doncs al ser un poble de l’àrea metropolitana es trobava força proper a la capital, però era molt més accessible per a trobar un habitatge, alhora

era un poble força

industrial, i això es traduïa en grans possibilitats de trobar feina.

Un altre dels motius que va portar la gent cap aquí era que tenien algun familiar, amic o conegut que ja hi vivia, això a part de motivar-los a prendre aquesta gran decisió els facilitava, entre d’altres coses, una primera estància només arribar.

Moltes vegades venien famílies senceres, pares, fills, avis... En d’altres casos venia un o dos membres primer, estabilitzaven la seva situació econòmica i laboral, i quan podien portaven a la resta de la família o la creaven aquí.

Arribaven

aquí

de

diverses

maneres,

alguns compartint cotxe i molts d’altres en autocars. Un altre mitjà força utilitzat pels immigrants era el “sevillano”, un tren que portava des de les poblacions del sud d’Espanya fins a l’estació de França.

El viatge, en tots els casos, era d’allò més llarg, com m’explicava Hortensia Camacho “Vine en autobús, tardó 16 horas, pero al fin llegamos”, Celestino Martínez també em deia “Vine con el sevillano de Tablas… Tardó casi 24 horas en llegar. Iba muy lento, y paraba en muchas estaciones.” ,duraven moltes hores, alguns fins i tot dies, depenia del lloc de sortida i del recorregut.

En arribar aquí moltes vegades es trobaven amb controls de la Guàrdia Civil, en els quals se’ls demanava si tenien algun contracte de treball a Catalunya, en alguns casos si tenien un familiar aquí els concedien uns dies

20 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

per presentar-lo, però majoritàriament aquells que no tenien cap mena de contracte, eren portats a “El Palau de les Missions de Montjuïc”, i al cap d’uns dies eren retornats als seus llocs d’origen.

Entre el 1952 i 1957, van ser deportats 15.000 d’aquests immigrants.

Quan venien en tren, per tal d’evitar aquests controls, el que feien era baixar abans d’arribar a l’estació de França (que era un dels llocs on estaven situats aquesta mena de controls) .

5.4 Un principi complicat Normalment arribaven aquí només amb un parell de maletes sota el braç, i en alguns casos els pocs diners que havien aconseguit de vendre les seves pertinences al poble.

Era

un

començament

difícil,

partint des de zero, en la majoria dels casos. Primer de tot havien de trobar un lloc per viure. Només arribar, la majoria es dirigien a casa d’algun familiar o conegut que ja estigues aquí, però es clar acostumaven a ser pisos molt petits, i amb molta gent, i no estaven massa a gust.

En cas de no tenir a ningú aquí, les primeres nits les passaven en pensions. A Ripollet van obrir-se diverses cases d’hostes, per tal d’acollir aquesta nova demanda.

Tot i que aquí a Ripollet no se’n van donar gaires casos, als voltants de Barcelona, molts només van poder comprar-se i/o construir-se una barraca als afores de la ciutat.

Quan ja tenien alguns diners estalviats es buscaven un pis per a ells sols.

21 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

El segon objectiu que tenien era aconseguir feina. La majoria coincideixen en que en aquells moments era relativament senzill trobar-ne fàcilment.

Com em deia

Leoncio Reseco “ a la semana de estar aquí ya estábamos

todos trabajando”.

Això era a causa de la creixent industrialització de l’àrea metropolitana de Barcelona , en aquell moment es van obrir a Ripollet diverses indústries que van donar cabuda tant a la gent del poble i voltants, com als acabats d’arribar.

Entre elles hi havia la Uralita, que va obrir les portes el 1909. En el seu moment va donar feina al 50% de la població

activa. També cal

destacar la Sintermetal S.A. que es va situar a Ripollet el 1961, Mir Miró va obrir el 1965, la Trilla, i moltes d’altres.

5.5 La rebuda Emigrar a un lloc nou sempre és difícil, tan pels qui arriben com pels qui els reben. És complicat adaptar-se a una cultura que no és la teva, però també té la seva dificultat rebre’n a una de nova.

En el cas de les migracions dels anys 60 la majoria dels nouvinguts reconeixen que van ser rebuts amb normalitat, sense incidents.

Celestino Martinez i Isabel Polo m’explicaven que “nos recibieron muy bien, nunca hemos tenido problemas con la gente de aquí, ni en el trabajo, ni en las tiendas, nunca. ”, en canvi Hortensia Camacho em comentava que notava una mica de ressentiment en la gent d’aquí “Me trataban normal, pero no les gustaba demasiado que viniésemos, querían ser ellos solos y ya está, no querían a gente de fuera.”

Pel que fa a la gent d’aquí reconeixen que al principi els sobtava una mica l’arribada d’aquella quantitat de gent de fora. Els feia una mica de respecte, ja que no acabaven d’entendre a què venien. Carme Ustrell m’explicava que “Al principi hi havia una mica de rebuig, perquè els d’aquí no ho acabaven

22 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

de veure massa clar. Ens semblava que no es volien integrar, per exemple per la llengua, molts portaven molts anys aquí i no feien cap esforç per aprendre-la.

Se’ls acceptava eh!, però sempre hi havia aquelles petites

discrepàncies, de per què venen aquí, que ens volen prendre la feina...”, Maria Castellano coincideix força amb aquesta opinió, ella també em comentava que “Hi havia de tot. Però em sembla que a la majoria no ens feia gaire gràcia, igual que ara tampoc ens agrada massa que vinguin marroquins, àrabs...

Què no ens havien fet res eh!, però les seves costums eren molt diferents, i quan tu tens el teu país amb les teves i te les remenen doncs no fa massa gràcia.”

5.6 Adaptació L’adaptació és força relativa, tot depèn del que s’entengui per adaptació.

L’enciclopèdia catalana defineix adaptació com el procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en un medi físic i social.

Si seguim aquesta definició podem dir que els immigrants dels anys 60 s’han adaptat perfectament a Catalunya, ja que no han tingut cap mena de problema amb el medi físic i tampoc amb el social, ja que no han emigrat a un lloc tant diferent del seu.

Però l’adaptació es limita només a això?

Jo crec que no, crec que adaptació engloba molt més. Per adaptar-se a un lloc s’ha d’aprendre una llengua, unes tradicions, costums i maneres de fer... això si, no vol dir perdre les pròpies.

Per tant crec que ha aquesta definició s’hi ha d’afegir l’aspecte cultural, que és del que jo parlaré.

A nivell cultural, hi ha hagut diversos nivells d’adaptació. Hi ha qui ha assolit completament la nova cultura, des de la llengua fins als costums més típics. D’altres en canvi els tenen en compte però no se’ls han fet seus, hi n’hi ha d’altres que no s’han adaptat gens, per diverses causes.

23 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Quan preguntes a algun immigrant d’aquella època si se sent català, la resposta majoritària és un “Si” d’allò més rotund.

Quan una persona se sent d’un lloc és perquè en més o menys mesura s’hi ha adaptat, se l’ha fet seu, i això s’ha complert en la majoria dels que van immigrar en aquell moment.

A nivell de costums i tradicions, també se n’han fet de seves, en veuràs fent coses d’allò més típiques, des de menjar-se un pa amb tomàquet, regalar un llibre i/o una rosa per Sant Jordi, o fent cagar el tió amb els més petits de la casa el dia de Nadal. I te’ls trobaràs igualment menjant-se unes “migas”, i escoltant flamenc a la Feria de Abril. Però com ja he dit, hi ha de tot.

La majoria on ha tingut més problemes és en el català, però això ho explicaré més endavant en un apartat dedicat exclusivament a aquest fet.

5.7 Mantenir les arrels Emigrar implica deixar enrere família, amics, i part de la vida.

Tot i no tenir gaires diners ni massa temps, tothom trobava en algun moment o altre, uns dies per tornar al poble de visita. Normalment hi anaven durant les festes majors, per Nadal...

Leoncio Reseco em deia: “ las fiestas que son en agosto allí, siempre que he podido he ido”.

Per això un cop la seva situació ha estat més o menys estabilitzada, qui més qui menys ha intentat mantenir les seves arrels, ja sigui tornant al poble de tant en tant, o creant punts de reunió amb gent vinguda del mateix lloc.

Amb aquest objectiu s’han creat diverses entitats com ara la “Peña de Cante Jondo”, “la Peña Flamenca La Macarena” (1978), “El cuadro Andaluz” (1984), l’associació de veïns de Can Mas organitza anualment el Concurs de Migas des del 1978,

“El centro Aragonés ”(1996), “Asociación Rociera

Andaluza Alegrías del Sur” (2000) ...

24 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Els bars es van convertir en un punt de reunió molt freqüent, tan pels ripolletencs de tota la vida, com pels immigrants, ja que es podia mirar la televisió, jugar a cartes, i fer-la petar una estona.

La importància dels bars en aquells moment és evident, el 1963 hi havia 43 bars i tres cinemes (un altre punt de trobada pels ripolletencs del moment). A la foto tenim el Cafè Faró, un bar força concorregut de Ripollet.

5.8 De vila a ciutat Amb l’arribada de tantíssima gent, Ripollet va canviar en molts aspectes. A nivell urbanístic ho ha fet considerablement. En aquella època Ripollet el constituïen quatre carrers i va anar creixent sense massa planificació urbanística,

es

va

desenvolupar

seguint més aviat les necessitats generades per la població.

Les

noves

concentrar

edificacions

es

van

majoritàriament

als

barris de Can Tiana- Pont Vell, el nucli antic i Sant Jaume –Can Mas, s’hi van construir blocs d’edificis, donant així un altre perfil a la vila. A finals de 1962 es van donar d’alta 159 habitatges en set blocs de pisos diferents. Sis anys més tard, ja n’eren 3.226 i 421 en construcció. Eren obres de baixa qualitat amb l’objectiu d’encabir a tanta gent com fos possible. Es van construir els pisos del sindicat, al barri de Can Clos, on van anar a parar famílies que residien a les barraques de Montjuïc.

25 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

El

nombre

d’habitatges

creixia

constantment, en canvi els serveis i les infraestructures es van quedar enrere.

L’ensenyament era bàsicament

privat i

estava força massificat; el transport públic es reduïa a una línia d’autobús que unia Ripollet i Barcelona, i la sanitat pública estava coberta per un consultori i per la Creu Roja. Aproximadament amb 12.500 habitants només es comptava amb un metge titular i dos d’exercici lliure, els mateixos que quan hi havia una població de menys de 6000 habitants.

Per donar veu a les mancances va néixer el 1973 l’associació de Veïns de Ripollet (95% dels seus membres eren d’origen immigrant)

.

Com

podem

observar en la fotografia anterior, es van realitzar diverses manifestacions demanant, equipaments i serveis: escoles d’adults, ambulatori...

26 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

EVOLUCIÓ EN L’ÚS DEL CATALÀ

27 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

6.1 El català durant el franquisme Durant els quaranta anys de la dictadura de Franco, qualsevol podia visitar les poblacions catalanes sense que arribés a adonar-se que es trobava en un país que posseïa una llengua pròpia. Això era a causa de la repressió duta a terme per la dictadura franquista sobre la nostra cultura.

Entre d’altres coses va aconseguir fer desaparèixer el català de la vida pública, no apareixia ni en els rètols i anuncis, ni als llibres i diaris, ni a la ràdio, ni a l’ensenyament...

El General Álvarez Arenas, Cap dels Serveis d’Ocupació, va emetre la circular següent respecte a la prohibició de retolació i publicitat en català: << Jefatura de los Servicios de ocupación. –Secretaría Política CIRCULAR El ayuntamiento de Barcelona tomó el plausible acuerdo, en un todo conforme con el espíritu del Movimiento Nacional, de dar un plazo, que termina el día 31 de Julio próximo, para que los industriales y comerciantes redacten en el idioma oficial los nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido cuyo plazo será exigido el cumplimiento de la mencionada obligación, sin prejuicio de la sanciones gubernativas a que haya lugar. [...]

Barcelona, 21 de junio de 1939 – Año de la Victoria.

El General Jefe de los Servicios de Ocupación, ELISEO ÁLVAREZ ARENAS>>

Com podem comprovar en el fragment següent,aparegut en un diari lleidatà, juntament amb l’abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’aprovat durant la II República- , el català deixava de ser la llengua oficial de Catalunya. << Barcelona, 16. Según disposición reciente ha quedado prohibido el uso del catalán en su calidad de idioma oficial en las provincias de Cataluña.

Desde ahora en adelante, únicamente se permitirá el idioma español como idioma oficial de todas las provincias catalanas. – FARO >>

28 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

També estava prohibit donar un nom català a les naus. Així ho disposava l’Ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç de 15 de gener de 1945: << Queda terminantemente prohibida toda designación de buques que no esté escrita en castellano, que es el idioma oficial, símbolo de la unidad de la Nación>> A part d’excloure de l’ensenyament l’ús del català, van ordenar retirar de les escoles els llibres, quaderns i impresos escrits en català. Així o explicava La Vanguardia (Barcelona, 17-IX-1939): <<HAN DE SER RETIRADOS DE LAS ESCUELAS TODOS LOS IMPRESOS NO REDACTADOS EN CASTELLANO En virtud de lo dispuesto con anterioridad y en ocasión de la apertura de curso de las Escuelas públicas se ha dispuesto por la Superioridad que, a partir de esta fecha, sean retirados de todas las Escuelas de Primera Enseñanza de esta provincia los libros, cuadernos, impresos y trabajos de toda clase que no estén redactados en lengua castellana, dejando bien sentado que las responsabilidades que puedan caber por cualquier omisión que pueda comprobarse recaerá directamente sobre los maestros o directores de estas instituciones de enseñanza>> També es va prohibir l’ús del català a les esglésies de Catalunya. Aquest fragment va aparèixer

al “Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de

Barcelona” número 1, 15-III-1939: << NOTA DE LA VICARÍA GENERAL DE LA DIÓCESIS DE BARCELONA A LOS RECTORES DE LAS IGLESIAS A FIN DE QUE NO SE USE EN LOS ACTOS DE CULTO OTRA LENGUA VERNÁCULA QUE LA ESPAÑOLA A los reverendos rectores de Iglesias Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores

de

Iglesias,

en

la

seguridad

de

que

nuestro

ruego

sea

devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en

29 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la lengua española.

El Vicario General, José M. Torrent, C.O. Barcelona, 2 de marzo de 1939>> La situació de la població catalana en els anys de

la postguerra havia

facilitat aquell intent de genocidi cultural. Havien perdut la majoria dels seus quadres dirigents, intel·lectuals, polítics i socials, ja que s’havien hagut d’exiliar, i els pocs que quedaven havien estat apartats de la vida pública.

També ajudava el gran terror imposat pel règim franquista, sobretot durant els primers anys de dictadura. Catalunya rebia una doble repressió, a part de l’antidemocràtica (conjunta a tot l’Estat), la que s’aplicava a qualsevol expressió cultural catalana.

Tot i això, no es va aconseguir acabar ni amb el català, ni amb la nostra cultura, ja que tot i la prohibició la gent va continuar parlant-lo, encara que fos només en l’àmbit familiar.

Va haver-hi diferents organismes culturals que van impulsar l’ús del català i cultura catalana en diferents àmbits. Com per exemple l’Ómnium Cultural i el moviment pedagògic Rosa Sensat. Pel que fa a l’àmbit escolar va haverhi

diverses

escoles

privades

que

a

partir

dels

anys

seixanta

aproximadament també van fer l’ensenyament bàsicament en català, com ara Schola Delfos de Ripollet.

Aquest fet queda reflectit en unes notes informatives del bisbe Justí Guitart: << La lengua usual u ordinaria en Cataluña, no sólo en el campo y en la montaña, sino aun en las grandes poblaciones, incluso Barcelona, es la lengua propia de la región, es decir la catalana.

En los pueblos rurales, por rara excepción se oye hablar en castellano.

Prácticamente resulta que sólo lo hablan Guardias Civiles o Carabineros (donde los hay), quienes en su inmensa mayoría son oriundos de otras regiones de España.

También en las Capitales, y entre personas de toda condición, aun las más cultas, los naturales del país hablan constantemente entre sí su propia lengua; no sólo en la intimidad familiar, sino en todo su trato y relaciones

30 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

sociales. El castellano se usa únicamente cuando se alterna con personas de habla castellana, y en los actos oficiales, académicos y otros semejantes [...] >> Cap a finals del franquisme, en adonar-se que havien fracassat en aquest aspecte,

alguns personatges franquistes van negar l’intent d’acabar amb

la cultura catalana, com podem veure en el fragment d’una obra publicada el 1967 per Maximiliano García Venero : <<

Nadie les impidió que hablaran en catalán. Al principio se recataron

para hacerlo, más en brevísimo plazo utilizaron, en público y sonoramente su lengua vernácula. Algún observador- que por cierto estimaba, y mucho, a la lengua de Cataluña- expuso que hubiera sido preferible que utilizasen la lengua nacional española, al menos por cortesía. En oficinas y centros, por doquiera se hallasen dos catalanes, se utilizó, libremente, la lengua regional...>> Fins que no va finalitzar la dictadura franquista, no es va tornar a oficialitzar el català.

Per això durant els anys seixanta i setanta, que com hem vist són els anys de major arribada d’immigrants procedents de la resta de l’Estat, els nouvinguts no tenien cap mena de necessitat directa d’aprendre el català.

A més a Ripollet se li afegeix la dificultat que l’arribada de gent va ser molt massiva, molts no van arribar a barrejar-se amb la gent “autòctona”, ja que anaven a parar tots als mateixos barris, i indústries, i quan es topaven amb algun català, aquest canviava de llengua per a entendre’s.

Com

m’explicaven en Celestino i l’Isabel “…la mayoría de veces cuando he tenido que decir que no sabía catalán, la gente ha cambiado al castellano sin problemas… ” Però com em deien la Sandra Domènec i Mª. Jesús García “...moltes vegades donem per fet que no el sabran parlar i ens dirigim a ells directament en castellà, i així tampoc els en facilitem l’aprenentatge...”

31 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

6.2 El català actualment Tot i així, la majoria d’immigrants d’aquell moment, l’han acabat entenen en la majoria dels casos, molts també el saben parlar, o si més no

el

“xapurregen”.

Com podem veure en la taula que ve a continuació la majoria dels nouvinguts arribats entre el 1960 i el 1980, l’entén, la meitat més o menys el sap parlar i llegir. Els que no l’entenen són minoria.

Població segons coneixement del català i any de residència a Catalunya. Ripollet 1996 Any de Població de residència Dos anys i L’entén a Catalunya més Sense canvi 16.086 15.676 Després de 1990 466 310 De 1990 a 1986 612 466 De 1985 a 1981 232 187 De 1980 a 1976 617 517 De 1975 a 1971 2.271 1.750 De 1970 a 1966 2.471 1.956 De 1965 a 1961 3.127 2.545 De 1960 a 1951 1.651 1.408 De 1950 a 1941 523 458 De 1940 a 1931 125 112 De 1930 a 1921 90 82 Abans de 1921 29 23 Total 28.300 25.490 Font: Idescat. Estadística de població

El sap parlar 13.117

El sap llegir 12.714

El sap escriure 8.855

No l’entén 410

117 196 73 194 551 531 693 514 233 86 62 20 16.387

135 226 84 218 669 620 803 513 196 69 47 15 16.309

72 101 56 107 245 170 137 82 28 17 9 4 9.883

156 146 45 100 521 515 582 243 65 13 8 6 2.810

A la taula que ve a continuació trobem el lloc de naixement, en relació a la coneixença del català. Com podem comprovar la majoria de les persones d’Andalusia i altres regions que van arribar, l’han acabat entenen, són molt pocs els que encara no l’entenen (981 dels 6.202 arribats).

32 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Població segons coneixement del català i lloc de naixement.

Ripollet 2001

el sap parlar 14.232 76 175 104 2.058 222 35 28 10 16 242 229 117 462

el sap llegir 14.379 71 176 101 2.338 235 36 26 10 20 271 274 117 556

el sap escriure 10.603 47 98 63 598 69 16 19 5 6 79 87 53 139

no l'entén 389 0 8 4 981 30 6 2 3 4 113 81 14 296

Població de dos anys i més 17.309 87 213 121 6.202 439 69 42 16 37 679 572 209 1.536

Galícia 242 111 Madrid 116 74 Múrcia 203 91 Navarra 27 15 Pais Basc 55 30 la Rioja 16 5 Ceuta i Melilla 88 35 Nascuts a l'estranger 755 362 Total 27.102 18.729 Font: Idescat. Estadística de població

124 75 95 17 36 7 49 403 19.416

48 32 24 11 13 2 8 206 12.226

33 15 22 2 2 0 10 335 2.350

275 131 225 29 57 16 98 1.090 29.452

Lloc de naixement Barcelona Girona Lleida Tarragona Andalusia Aragó Astúries les Balears les Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó País Valencià Extremadura

l'entén 16.920 87 205 117 5.221 409 63 40 13 33 566 491 195 1.240

Totes aquestes persones l’han arribat a entendre, saber llegir i escriure, gràcies a la seva voluntat d’adaptació i a les mesures preses des del govern, a partir de l’època democràtica.

Entre d’altres coses s’han aplicat lleis de polítiques lingüístiques, la primera aprovada el 18 d’abril del 1983, i una de nova el 7 de gener del 1998.

La primera d’aquestes lleis va néixer de l’acord entre els diversos partits polítics del moment, amb l’objectiu de tornar a oficialitzar el català, i fomentar-ne el seu ús, per tal de recuperar els quaranta anys de prohibició.

Es va enfocar sobretot a l’àmbit educatiu, per tal d’aconseguir una bona immersió lingüística des de ben petits.

33 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

TÍTOL II DE L’ENSENYAMENT Article 14 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells educatius.

4.Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics.

5. L’Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.

També es va intentar fomentar-ne l’ús des dels mitjans audiovisuals, així es van crear la televisió de Catalunya (TV3), i Catalunya Radio l’any 1983.

TÍTOL III DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Article 21 1. La Generalitat ha de promoure la llengua i la cultura catalanes en els mitjans de comunicació propis a què fa referència l’article 16.3 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llengua normalment emprada hi ha d’ésser la catalana.

Article 23 1. La Generalitat ha d’estimular i fomentar amb mesures adequades el teatre, la producció de cinema en català, el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules no catalanes, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública en llengua catalana.

També es va intentar impulsar des de les institucions, i empreses públiques.

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL Article 5 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Generalitat i de l’Administració territorial catalana, de l’Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la Generalitat.

34 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Article 13 Les empreses de caràcter públic han de posar els mitjans per tal de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic posseeixin el coneixement del català necessari per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.

La segona llei es va crear per tal de reforçar les mancances de l’anterior. Es van modificar i ampliar alguns articles, i se’n van crear de nous en vista de les noves necessitats, com per exemple en l’àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i la publicitat.

Article 29 Les indústries de la llengua i la informàtica El Govern de la Generalitat ha d’afavorir, estimular i Fomentar amb mesures adequades: a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles d’acord amb els avenços tecnològics.

Article 35 La publicitat 1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les administracions locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial de Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català.

2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

Però han servit totes aquestes polítiques de normalització lingüístiques ?

Com molt bé m’explicava la Carme Forcadell : “ L’evolució de l’ús del català fins ara ha estat positiva, perquè hem passat d’una situació d’il·legalitat a una de legalitat, el català estava prohibit i ara s’ensenya a les escoles, per

35 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

tant el canvi ha estat molt positiu. Una altra cosa és si l’ús del català és tan bo com caldria esperar després de més de 30 anys de democràcia i si hem avançat prou. En aquest cas

és que no, perquè encara estem en

desigualtat jurídica i legal respecte del castellà.”

S’ha avançat si, però encara queda molt camí per recórrer. Ripollet és un clar exemple, des dels inicis de la democràcia que s’ensenya el català a les escoles, que podem veure TV3 i escoltar Catalunya Radio... Però en canvi surts al carrer i rarament sents a gent parlant en català. Per què?

Doncs entre d’altres coses perquè amb aquestes polítiques s’intenta estendre l’ús del català a tots els àmbits, però no crea la necessitat directa d’haver de parlar-lo. Tu pots mirar TV3, però també TVE 1 , Tele 5, Antena3... Pots escoltar Catalunya Radio o Rac 1, però també la SER, la COPE i moltes d’altres. Pots anar a l’ajuntament i tens el dret de ser atès en català, però també en castellà. Amb tot això vull dir que si, es clar que s’ha avançat, però podem seguir vivint a Catalunya i no tenir ni idea de català, i en la

majoria dels casos no tindrem cap dificultat per fer vida normal si

sabem castellà.

Aquest és un dels motius pel qual molta de la gent que ha immigrat a Catalunya, no ha acabat de fer el pas per aprendre o millorar el seu català, per a què fer-ho si amb el castellà en tinc prou?

Tot i així hi ha gent que s’interessa per intentar aprendre’l, per tots ells s’han creat diversos cursos, activitats i material per facilitar-los aquest aprenentatge. Entre ells hi ha els cursos de català de l’Escola d’Adults, el projecte

(*)

que ha creat un espai virtual d’aprenentatge que

posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana (el curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria).

També hi ha el “voluntariat per la llengua”

(*),

programa que

facilita que totes les persones que tenen coneixements bàsica de català i es volen llançar a

parlar-lo el puguin practicar en un

context real i distès i que les que el parlen habitualment llengua innecessariament.

36 Laura Ibáñez Esquius

no canviïn de

Llengua i immigració

Aquests cursos són impulsats des del Consorci per a la Normalització Lingüística, i com m’han explicat des de l’oficina del català de Ripollet, estan tenint molt bona rebuda a la ciutat.

Aquest Nadal han editat un catàleg

(*)amb

totes les joguines disponibles en

català, amb el que s’ha intentat animar tant a comerços com a les famílies a comprar jocs en català. (*) Trobareu els pamflets informatius d’aquests cursos als annexos.

37 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

7. Comentari i valoració de les entrevistes He realitzat onze entrevistes. Les he classificat en tres grups: les realitzades a persones que van arribar a Ripollet entre els anys 1960 i 1970, les de persones nascudes a Ripollet i que van viure la immigració dels anys 60, i el de les persones que han estudiat i reflexionat sobre el tema de la immigració i de la llengua. He realitzat Les entrevistes del primer grup, realitzades a Leoncio Reseco, Hortensia Camacho, Celestino Martinez i Isabel Polo (tots ells nascuts fora de Catalunya, i arribats entre el 1960 i 1970).

Puc destacar que en general no sabien gairebé res de Catalunya, hi venien buscant un futur millor,i majoritàriament els portava a decidir-se el fet de tenir-hi algun conegut.

Cap d’ells va venir directament a Ripollet, sinó que al principi van anar a parar a Barcelona i d’altres poblacions de l’àrea metropolitana, on tenien a algun familiar. Un cop tenien estalviats alguns diners, van decidir venir a viure a Ripollet, ja que els resultava molt més econòmic.

Els primers dies, els van resultar complicats, pel fet de canviar d’ambient, gent, etc. tot i que reconeixen que no els va costar massa trobar feina.

En general expressen que van sentir-se ben rebuts pels ripolletencs, tot i que amb algun matís.

Els quatre coincideixen en que el què més els va costar, va ser arribar a familiaritzar-se amb el català, ja que al principi no entenien res, però a còpia d’anar-lo escoltant el van arribar a entendre. A uns quants els en van ensenyar al seu lloc de treball. Actualment tots l’entenen, alguns el saben parlar, però cap l’utilitza habitualment, perquè no els és necessari.

La majoria no tenen pensat tornar al seu poble, i afirmen que se senten com un català més.

M’ha sobtat força que cap d’ells trobi similituds entre la seva experiència al venir cap aquí, i el que viuen els immigrants actuals, ja que jo hi veig molts paral·lelismes.

38 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Els ripolletencs entrevistats del segon grup són Carme Ustrell, Maria Castellano i Ramon Argenter.

Tots ells coincideixen en que Ripollet als anys 60, era un poble petitó, de pagès, on es treballava la vinya. Tot i així era un poble amb molta vida, ja que tenia 4 cinemes, una festa major força popular, club esportius, diverses entitats, i a més tothom coneixia a tothom.

Recorden que els immigrants dels anys 60, venien amb les maletes sota el braç. Comenten que a vegades venien famílies senceres, arribaven en taxi a Ripollet i es dirigien a casa d’algun familiar o conegut.

Afirmen que va ser gent d’allò més treballadora, i en general creuen que s’han adaptat bé. Expliquen que els van rebre bé, però que al principi hi havia com una mica de desconfiança, no els acabava de convèncer el fet que arribes tanta gent de cop.

Del tercer grup veiem que les que han tractat una mica més el tema són les autores del llibre “Històries compartides”, i l’entitat Mai més!. Curiosament els motius pels quals van tractar el tema van ser força semblants, ja que els dos pretenien buscar les similituds entre les immigracions dels anys 60 i les actuals, amb objectius diferents això si. Mai més pretenia trencar amb el racisme i la Sandra Domènec i Mª. Jesús García volien fer un treball més d’investigació.

Coincideixen també en que el canvi més important que podem relacionar amb l’arribada d’aquesta gent al poble, és el creixement urbanístic que aquest ha fet per tal de poder satisfer la demanda. Valoren que a nivell de poble s’han adaptat completament, ja que han creat les seves entitats, associacions de veïns... El punt més feble de l’adaptació, creuen que és a nivell lingüístic ja que tot i arribar a entendre’l molts no s’atreveixen a donar el pas per parlar-lo públicament.

Troben una gran quantitat de paral·lelismes entre les immigracions actuals i les dels anys 60, tots venien i venen en busca d’una vida millor, tenen sentiments

molt

semblants,

d’enyorança,

por...

Però

també

hi

ha

diferències, com ara que als anys 60 hi havia una gran demanda de treballadors i actualment no n’hi ha massa, a més llavors no es necessitaven massa papers ni permisos per treballar, i actualment són quasi infinits.

39 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

La Carme Forcadell i la Carme Rigal, tenen un coneixement força ampli de la situació del català. M’expliquen que la immigració va ser tan massiva, que molts no arribaven a barrejar-se amb gent d’aquí, a més la situació de prohibició del català, no ajudava gens, i quan ja va esta legalitzat en molts casos ja era massa tard per canviar els hàbits de la gent.

Les polítiques normalització han estat enfocades a l’aprenentatge del català, i no al foment del seu ús, per tant tenim a molt joves que el saben parlar i escriure, però que no l’utilitzen. La Carme Forcadell em comentava que s’han pres moltes mesures, però que moltes vegades topen amb impediments per part de l’estat espanyol, ja siguin lleis, tribunals... i llavors no poden aplicar-se correctament. Tot i això treballen per millorar el dia a dia del català, e intentar donar les eines i els mitjans per a que tots els que vulguin el puguin aprendre, independentment de les perspectives pessimistes de futur.

En general han estat unes entrevistes molt productives i enriquidores.

M’han servit per corroborar informació que havia trobat en els llibres, i sobretot per ampliar-la, ja que en els llibres trobés informació teòrica, però no et parlen massa de com se sentia la gent al abandonar la seva terra, ni al arribar a un lloc desconegut ... Tampoc expliquen com ho van viure els catalans. Les entrevistes a la gent més especialitzada, m’han ofert un altre punt de vista al tema, m’han parlat de coses en que jo no havia caigut, i m’han confirmat diversos aspectes ens els que dubtava.

40 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

8. Conclusions

Com s’ha anat veient al llarg del treball, la immigració del anys seixanta i setanta ha estat un dels factors que ha afavorit el canvi que s’ha produït a Ripollet en els últims anys.

Tal com queda reflectit en l’apartat de creixement demogràfic (pàgina 16) entre el 1960 i el 1970 es va quadruplicar el nombre d’habitants. Va passar de ser un poble petit, dedicat a l’agricultura i amb poc més de 5.000 habitants, a ser una ciutat industrial amb prop de 23.000 habitants.

Aquest canvi ha estat a causa de la creixent industrialització massiva

de gent provinent de la resta de

i l’arribada

l’Estat, majoritàriament

d’Andalusia, degut a l’alt nivell d’atur del moment en aquelles zones.

Ripollet ha canviat a nivell urbanístic i econòmic, però el canvi més considerable és el de la població. Abans era un poble format bàsicament per gent catalana, i amb les immigracions dels anys seixanta els catalans nadius van passar a ser minoria absoluta.

Els nouvinguts van arribar en un moment en el qual la llengua i la cultura catalana estaven prohibides per la dictadura, això va causar que molts no veiessin com una necessitat essencial d’aprendre català. Aquest fet sumat a la situació personal de cadascú, en la que es prioritzaven, lògicament, la estabilització personal i econòmica abans que aprendre una nova llengua, ha fet que el català sigui gairebé inexistent al poble.

Tot i així després de trenta anys de democràcia, dues lleis de polítiques lingüístiques,

i diversos projectes de la Generalitat de Catalunya,

Ajuntaments, i Consorci de Normalització Lingüística, la situació ha millorat, si. El català és la llengua de les institucions i de serveis com ara l’ensenyament, però no de la gran majoria de la gent del carrer. Segueix sense ser estrictament necessari saber català per viure a Catalunya.

41 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Per tant podem afirma que els projectes i iniciatives que s’han dut a terme, han servit, però no han estat tan efectius com era d’esperar, ja que encara no s’ha aconseguit que la gent del carrer es faci seu el català.

A més em d’afegir el fet que hi ha una llengua protegida per l’Estat, i una altra que no té cap estat que la protegeixi, i això comença a causar certa disglòssia.

Amb el temps, la gran majoria de gent que va arribar entre els anys 60 i 70 l’han arribat a entendre, i el saben parlar mitjanament bé. -Això queda reflectit en l’estadística de la pàgina 32- Però això no vol dir que l’utilitzin habitualment, tot el contrari, a la gran majoria els costa molt, i s’excusen dient que no en saben prou, que els fa por equivocar-se, o simplement que estan a Espanya i la llengua que s’ha d’utilitzar és l’espanyol. Ara bé, en aquests moments he pogut constatar que la tercera generació dels immigrants dels anys 60 utilitzen més el català ( ja que és la llengua que s’utilitza a les escoles) i aquest fet anima i arrossega als seus avis (primera generació d’immigrants) a expressar-s’hi també. I això succeeix gràcies a que comencen a tenir elements en les seves vides quotidianes que realment els motiva a fer el petit gran pas de llançar-se a parlar en català, encara que només sigui amb els nets, però per aquí es comença.

Actualment se’ns afegeix una nova dificultat, ja que la gent arribada durant la dècada dels seixanta no està del tot adaptada pel que fa a la llengua, i ara per ara tornem a rebre gran nombre d’immigrants, procedents de països i cultures molt diferents a la nostra. Si la gent que venia d’altres zones de l’Estat i que per tan tenia una cultura molt més propera a la nostra, no s’ha acabat d’adaptar, ho faran tots els que arriben ara? Esperem que si, ja que ells si que tenen la necessitat, d’aprendre un nou idioma.

Però triaran el català? O es decantaran cap al castellà, que a part de poder utilitzar-lo a Catalunya, el poden fer servir a la resta de l’Estat i a d’altres països del món?

Això depèn de com fem les coses d’ara en endavant, jo crec que la clau de l’assumpte és fer-los sentir el català com a seu, i això no s’aconsegueix només mitjançant les lleis, i activitats proposades des de les institucions i

42 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

entitats, és una mica cosa de tots. Si entre tots fem entendre a la gent que viu i ve a viure aquí, que el català és la llengua de Catalunya i que per tant l’han d’aprendre perquè els serà útil. Això s’aconsegueix parlant-los en català des d’un principi, perquè encara que pensem que si els parlem en castellà ens entendran millor, l’únic que aconseguim es que no acabin d’entendre perquè han d’aprendre una altre llengua si la gran majoria els parla en castellà.

Si, això és tot un repte i si no aconseguim superar-lo difícilment millori la situació de la nostra llengua de cara al futur. Tot depèn de com fem les coses a partir d’ara.

43 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

9. Valoració del treball de recerca

Per posar punt i final al treball faré una petita valoració del meu treball de recerca, ja que sempre és bo fer autocrítica.

Com a aspectes a millorar, crec que podria haver fet moltes més entrevistes, a persones immigrades, per tal de recollir més experiències i poder enriquir una mica més la part del treball dedicada a aquest aspecte.

També m’ha faltat anar a l’Escola d’Adults, ja que pel que m’han explicat han fet un paper força important pel que fa a l’oferta de classes de català al poble, ha estat molta gent la que va a les seves classes, i per tant són coneixedors de la situació del català a Ripollet. Segurament m’haguessin pogut facilitar informació, i explicar-me la seva tasca.

Encara es pot treure molt de suc al tema, tant de la immigració com pel que fa a l’evolució en l’ús del català, ja que són temes molt amplis, i jo n’he fet una pinzellada general, sense centrar-me en cap aspecte en concret.

Tot i així crec que m’ha quedat un treball força complert, que compleix tots els objectius marcats, i que corroboren la meva hipòtesi inicial.

Estic força satisfeta de la temàtica que vaig escollir, ja que ha donat força de si, i m’ha servit per resoldre dubtes que sempre m’havien rondat pel cap.

44 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Annexos

45 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

10.1 Entrevistes

Celestino Martinez i Isabel Polo Nascuts el 1932 a Pegalajar , Jaén Quan va arribar a Catalunya?

Llegamos en el 1963 más o menos. Fuimos al Poble Nou en Barcelona,

I a Ripollet?

Estamos aquí des del 70 o así. Vinimos porque estábamos en Barcelona en el piso con mis padres y claro estábamos muy apretados. Teníamos un amigo aquí, y nos apañó este piso el sindicato. Y entonces vinimos aquí a Ripollet. Y aquí estamos.

Per quines raons va venir cap aquí? En quina situació es trobava al seu poble?

Pues por lo mismo que lo dejaron muchísimos [Jaén] y que vinieron aquí.

Buscábamos el bienestar. Aquí se trabajaba con más facilidad, allí era bastante difícil.

La vida en Jaén era mala, apenas había trabajo, y en el poco que había ganabas muy poco dinero, muy poco.

Venían los trenes llenos de gente, que quería una vida mejor.

Per què Catalunya i no per un altre lloc?

Pues porque todos tiraban para aquí.

Además yo [Celestino] tenía aquí a dos hermanas ya, y claro ellas estaban aquí ya, y nos dijeron: Venga va veniros aquí que se vive mejor.

46 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Y vinimos derechos hacia aquí.

Què en sabia de Catalunya?

Nada.

Esto era muy raro para nosotros, era ui! Barcelona con lo lejos que está.

Com va venir?

En tren.

En el sevillano?

Bueno sí, en el Sevillano de Tablas, que no era como los de ahora con sillones y tal, no. Además tardó casi 24 horas en llegar. Iba muy lento, y paraba en muchas estaciones. Estaba muy lleno de gente que venía aquí, hasta de Melilla.

Vinimos sólo con las maletas, lo que teníamos en el pueblo se quedó en el pueblo.

Un cop aquí en quina situació es va trobar ?

Los primeros días y meses fueron muy duros. Estábamos mucha gente en un piso muy pequeño. Entonces mi suegra ya se cogió un piso, porque se vendió una casa que tenía en el pueblo. Y entonces ya estábamos mejor, más anchitos, ya había una habitación para los niños.

Y al ser todo esto tan grande, tan diferente al pueblo se nos hacía muy raro.

Además no conocíamos a casi nadie. [Isabel] Yo lloraba más que Jeremías entonces.

[Isabel] Al principio entré a trabajar en la cocina de un bar. Y al cabo de poco tuve la suerte de encontrar trabajo pronto, en una empresa muy grande y muy buena, donde he estado hasta que me he jubilado.

47 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Tuvimos que poner a los niños en un colegio internos, porque con el trabajo no podíamos llevarlos, ni recogerlos, y a la hora de las comidas no había nadie en casa y Celestino estaba enfermo…

Pero ya después estuvimos bien.

Al principio a todo el mundo cuando viene aquí, a no ser que tenga mucho dinero, le cuesta un poco.

Què és el que més enyorava i/o enyora?

La familia es lo que más echábamos de menos. Porque dentro de lo que cabe vinimos los dos solos con los cuatro niños, aquí solo teníamos parte de la familia de él.

S’ha plantejat tornar a viure a la “seva terra natal”?

Que va. Aquí estamos muy bien.

Li va costar aprendre el català?

Al principio costaba, porque ni lo entendías, ni lo sabías. Y ahora sigo sin saber hablarlo muy bien, pero lo entiendo.

Pero siempre hay buenas personas que te contestan bien, pero los catalanes así más cerrados te decían que estaban en su derecho de hablarnos en catalán, que si no lo sabemos pues haberlo aprendido. Pero es normal.

Pero la mayoría de veces cuando he tenido que decir que no sabía catalán, la gente ha cambiado al castellano sin problemas.

48 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com el van tractar els ripolletencs?

Muy bien, nunca hemos tenido problemas con la gente de aquí, ni en el trabajo, ni en las tiendas, nunca.

Forma part d’alguna entitat, associació...?

Formamos parte de la Asociación de Vecinos Can Clot.

Y en el casal d’Avis, también. Pero somos más de estar por casa.

Veu alguna relació entre el que va viure vostè, i el que estan passant els immigrants actualment?

No.

Se sent català?

Claro que somos catalanes, ya no pertenecemos allí. No hemos nacido aquí, pero tenemos a nuestros hijos, nietos y nos tira mucho mas todo esto. Allí sólo vamos en verano.

I ja per acabar hi ha quelcom que vulgui afegir?

No.

49 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Hortensia Camacho Sanz Nascuda a

la Puebla de Don Rodrigo a Ciudad Real el

1954 Treballa d’assistenta Quan va arribar a Catalunya?

Pues tenia 12 años, en el 66 sería más o menos. Primero fuimos a Barcelona. Y cuando me case, vinimos a vivir a Ripollet, porque una hermana de mi marido vivía en

un bloque dónde había muchos pisos

vacíos, y cómo era más barato un piso en Ripollet que en Barcelona, pues vinimos aquí.

Per quines raons va venir cap aquí? En quina situació es trobava al seu poble?

Porque tenía una hermana mayor aquí en Barcelona, y es lo que pasa, venían al pueblo y te contaban cosas, y te pensabas que Barcelona era quien sabe que.

A mi me llamaba la atención vivir en la ciudad, por eso vine, no fue por falta de trabajo ni cosas de esas.

Com va venir?

Vine en autobús, tardó 16 horas, pero al fin llegamos.

50 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Li va costar estabilitzar la seva situació (aconseguir feina, habitatge...)?

No, no me costó, al principio vivía con mi hermana, y yo cuidaba a mi sobrino. Después me metieron a

cuidar a una niña, que era hija de una

cuñada de una cuñada mía, todo quedaba en familia.

Después yo quería meterme a trabajar en una fábrica, pero a mi hermana no le hacía mucha gracia, y me metieron a servir en una casa de la Via Augusta.

Éramos tres criadas, y cuatro personas en la familia. Teníamos

que ir con cofia, guantes, uniforme…

Me enseñaban el catalán, porque con ellos tenía que hablar en catalán. Me costaba mucho acostumbrarme a la vida de esa gente tan rica, no me adaptaba, y al final tuvieron que venir a buscarme. Y me volví al pueblo, durante un año. Pero después volví ha venir, porque en ese momento no me gustaba vivir en el pueblo. Me metí a trabajar en una fábrica de electrónica. Allí conocí a mi marido.

Què és el que més enyorava i/o enyora?

A mis padres y mis hermanos.

También se echan de menos las fiestas, el pasártelo bien, porque yo aquí en Barcelona no me iba a divertir a ningún sitio.

S’ha plantejat tornar a viure a la “seva terra natal”?

Si me lo he planteado muchas veces, porque es un sitio que cada día me gusta más. Si yo me pudiera, me iba ahora mismo, con los ojos cerrados.

Es otra calidad de vida.

51 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Li va costar aprendre el català?

Muchísimo.

El parla habitualment? Per què?

No, porque aquí en casa no lo hablamos.

Ahora empiezo ha hablarlo con mi nieto, porque desde que está en la “escula” todo lo habla en catalán.

Y haber, que saber se hablar catalán, pero me da miedo meter la pata y no decirlo bien.

Com el van tractar els ripolletencs?

Me trataban normal, pero no les gustaba demasiado que viniésemos, querían ser ellos solos y ya está, no querían a gente de fuera.

En que ho notava?

Mira, por ejemplo, tu te perdías por algún sitio, y preguntabas y siempre te contestaban en catalán, y te quedabas exactamente igual. Estabas en una conversación, cuando me hablaban en castellano

bien, pero a la que

hablaban entre ellos, lo hacían en catalán y yo no me enteraba de nada.

Forma part d’alguna entitat, associació...?

No.

52 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Veu alguna relació entre el que va viure vostè, i el que estan passant els immigrants actualment?

Si, ahora los inmigrantes sobran, y nosotros que éramos en cierta manera inmigrantes y sobrábamos también.

Se sent català?

Si.

53 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Leoncio Reseco Nascut el 1958 a Almoharín, Càceres Treballa en una empresa de productes químics Quan va arribar a Catalunya?

Vaig arribar, amb uns 13 anys, cap al 1971. Vaig anar al prat del Llobregat.

I a Ripollet?

Pues hace unos 26 años, yo tendría unos 24 años.

Per quines raons va venir cap aquí? En quina situació es trobava al seu poble?

Porque allí en mi pueblo no había mucho trabajo, y entonces mi familia decidió venirse aquí a Cataluña para estar mejor. Buscaban una nueva vida y trabajo, claro.

Què en sabia de Catalunya? Per què va decidir-se per Catalunya i no per un altre lloc?

Porque aquí en Catalunya teníamos al hermano de mí madre que ya hacía unos años que se había venido y estaba trabajando aquí. Él nos comento que aquí había trabajo y se vivía bien, y nos vinimos para aquí.

I que el va portar a Ripollet?

A Ripollet me vine, porque conocí a mi señora en el trabajo, entonces nos casamos, y como ella era de aquí de Ripollet, pues vinimos a vivir aquí.

54 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com i amb qui va venir?

Vinimos en un autocar, yo, mi familia y la familia de mis primos, vinimos todos juntos.

Un cop aquí en quina situació es va trobar ?

Fuimos a vivir a unos pisos de alquiler, yo con 13, a punto de cumplir los 14 me puse a trabajar en una empresa de vidrio que hacían botellas y tal, y por la noche me sacaba el certificado de estudios primarios.

En aquellos tiempos era muy fácil encontrar faena. Salías de un sitio y te metías en otro. A los 14 años ya podías entrar a trabajar.

Li va costar estabilitzar la seva situació (aconseguir feina, habitatge, portar la família...)?

No, nos fue bastante bien, a la semana de estar aquí ya estábamos todos trabajando, yo, mi padre, mi madre, y mi hermana pequeña iba al colegio.

Es que había mucho trabajo antes.

Què és el que més enyorava i/o enyora?

Hombre la tierra siempre se añora un poco, pero en si nada. Porque me vine con mis padres, y aquí lo tenía todo. Únicamente dejamos allí a unos primos y tíos.

Y si, las fiestas que son en agosto allí, siempre que he podido he ido, y las añoro porque me gustaba aquello, pero que si un año no voy tampoco pasa nada.

55 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

S’ha plantejat tornar a viure a la “seva terra natal”?

No, ni cuando sea mayor tampoco. Yo me quedare aquí.

Li va costar aprendre el català?

No, porque en la empresa que me metí al llegar aquí la mayoría de la gente era catalana, y te hablaban catalán y tenias que aprenderlo a la fuerza, porque no había trabajo de otra manera.

No, no me costo demasiado aprenderlo, cuando eres joven, no cuenta nada aprender.

El parla habitualment? Per què?

No el parlo per què la meva filla em diu que parlo molt “raro” i em parlen en castellà.

I adaptar-se a la nova cultura (costums, maneres de fer, educació...) li va ser difícil?

No, gens.

A mi el que no m’agrada es que “mezclen” la política amb l’esport. I aquí això ho fan molt, sembla que per què estiguem a Catalunya haguem de ser del Barça, i per aquí no passo. Que hi ha més equips.

I del tema educació jo no veig molt clar que ho hagin de fer tot en català, perquè el català només val aquí a Catalunya, surts d’aquí i no et val per a res. S’hauria de fer “mitat” en castellà “mitat” en català, ja que el català s’extingirà igualment.

Abans estàvem en una dictadura on havia de ser tot en castellà, i ara sembla que estiguem en una altre on ha de ser tot en català. Vas al col·legi i ho fan tot en català, no et deixen triar l’idioma en que vols estudiar, ha de

56 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

ser tot en català i això tampoc és, a més a més els nens al final no saben ni llegir ni escriure bé ni en català ni en castellà.

Com el van tractar els ripolletencs?

Bé, normal. No, no jo em vaig integrar la mar de bé, els meus germans també, l’única que no va aprendre el català va ser la meva mare que va morir sense saber-ne gens.

Forma part d’alguna entitat, associació...?

No.

Veu alguna relació entre el que va viure vostè, i el que estan passant els immigrants actualment?

No, no tiene nada que ver, yo me desplazaba dentro de mi territorio, y ellos vienen de otro país. Además antes había mucho trabajo y ahora no hay para todos.

Se sent català?

No. Yo me siento español, primero español y después catalán. Pero estoy muy a gusto aquí eh!

57 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Carme Ustrell Gimeno Nascuda el 1958 a Ripollet Auxiliar Administrativa Com era Ripollet als anys 60?

Exactament a l’any 60 no t’ho puc dir, perquè era molt petita.

Però cap al 65, 66 que jo tenia 6 o 7 anys, recordo que els carrers estaven sense asfaltar, hi havia moltes vinyes i camps. Dels carrers que ara hi ha a Ripollet, només hi havia la Rambla Sant Jordi, el casc antic, que és no hi ha el col·legi de les monges, i para de comptar.

No hi havia pisos. Els carrers no estaven il·luminats...

Formava part d’alguna entitat, associació...? Encara en forma part?

Quan era joveneta formava part del ball de gitanes, que és

típic aquí a

Catalunya. I ara de més gran he estat a l’AMPA de l’escola dels “Hermanos ” [Sant Gabriel].

En quin barri vivia? Encara hi viu?

Vivia al carrer Jacint Verdaguer, que ara és el centre de Ripollet, però en aquells moment estava a les afores del poble com si diguéssim.

A partir d’aquest carrer tot eren camps.

No, quan em vaig casar, “vam” anar a viure a un altre pis.

58 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Recordes alguna festa tradicional que se celebres, i que amb el pas del temps s’ha deixat de celebrar?

La festa major encara es celebra ara, però no té res a veure amb la que és feia abans. Abans hi havia l’envelat, que es feia com en les festes d’abans, amb tot de lones, amb “lampares” d’aquelles amb cristall tallat, la gent s’arreglava molt, els concerts es feien tots a dins de l’envelat els dilluns a la nit, i venien artistes a nivell nacional. Ara es fan a l’aire lliure, es gratuït, els grups que venen no són massa coneguts, vaja que no té res a veure amb el que feien abans... Avui en dia tot això s’ha perdut. Per mi la festa major d’abans tenia molta més qualitat.

I recordes alguna festa que abans no es celebres i ara si?

Doncs la diada per exemple, abans no la podíem celebrar perquè estava prohibida, fins l’any 77 no es va poder celebrar. I ara així no me’n recordo de cap altre... “Bueno” ara és fa això de la gibrelleta i aquests coses que abans no existia.

Que recorda de les migracions dels anys 60? (arribada massiva de gent del centre i sud d’Espanya) Doncs als anys 60 no recordo que arribés massa gent, jo recordo que érem la gent del poble i prou. Després més cap als 1970 si que ja recordo que arribava molta més gent. Venien famílies senceres, pares, fills, avis...

Perquè allà vivien molt malament. Els pares treballaven, i els avis cuidaven dels seus néts, si es que aquests no treballaven també.

59 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com els van rebre? Quina postura van adoptar la majoria de ripolletencs; rebuig, indiferència, amabilitat...?

Al principi hi havia una mica de rebuig, perquè els d’aquí no ho acabaven de veure massa clar. Ens semblava que no es volien integrar, per exemple per la llengua, molts portaven molts anys aquí i no feien cap esforç per aprendre-la.

Se’ls acceptava eh, però sempre hi havia aquelles petites

discrepàncies, de per què venen aquí, que ens volen prendre la feina...

Quins canvis creus que ha produït al poble l’arribada massiva de gent?

El poble s’ha hagut d’anar “expandint ” a tots els nivells. A nivell industrial, Ripollet s’ha industrialitzat molt des de llavors, el que ara és el polígon industrial abans tot eren camps i vinyes. També s’han construït molts blocs d’edificis. Fins al punt en que ara podem dir que Ripollet és una ciutat dormitori, ja que la gent només bé aquí a treballar i/o dormir, no tenim gaires zones verdes, ni llocs d’oci ...

I a nivell cultural?

Doncs no se que dir-te, s’està intentant mantenir les costums, que no desapareguin les tradicions, com ara el ball de gitanes, els Tres Tombs...

Creus que s’han adaptat?

Crec que en aquest moment ja si.

La llengua és el que més ha costat, n’hi havia molts que et deien que els parlessis en castellà, no els veies que fessin massa esforç per aprendre la llengua d’aquí, el català. Però ara com ara qui més qui menys l’entén i el parla.

60 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Vol afegir alguna cosa més?

Del tema així d’immigració crec que s’ha de dir que ha servit tan els que van venir com als d’aquí, perquè uns van trobar una vida millor i els altres ens ha servit per anar modernitzant carreteres, indústries, tot en general.

Ha servit per a què tot estigui més actualitzat

61 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Maria Castellano Romero Nascuda 1939 a Alcántara (Extremadura), només va estar-hi 40 dies, ja que van venir a viure a Barcelona.

Secretaria Com era la vida als anys 60?

Era una època molt trista, com una cosa gris, no era una vida alegre, era tot molt gris. Per exemple, no podies fer reunions amb vàries persones ja que estava prohibit, llavors ens ajuntàvem en alguna parròquia. Jo em vaig ajuntar

amb una gent que eren de la via Laietana, en un club d’escacs.

“Llevorens” en allà hi havia gent que jugava als escacs i uns altres que ens reuníem un una sala a part, érem tot gent jove (d’uns 20 anys),i organitzàvem i anàvem d’excursió.

En aquells moments diria que era força fàcil trobar feina, però eren feines bastant mal pagades, i no sempre t’asseguraven.

A mi no em van assegurar per una raó, el meu pare cobrava punts, que eren uns diners que et donaven si tu tenies fills. Llavors resultava que els punts que cobrava el meu pare era bastant semblant al meus sou, i jo els vaig dir (que vaig fer molt mal fet per què ara estaria cobrant la jubilació.

Per què abans hi havia una llei que si tu treballaves durant 2 anys ja tenies dret a una jubilació ) que no m’asseguressin.

Cerdanyola era un poble molt poble, només hi havia un parell de blocs de pisos, la resta eren cases.

El pont de les Fontetes, no existia, hi havia un tauló de fusta que et permetia creuar el riu d’un cantó a l’altre. A partir d’allà tot eren camps i vinyes.

62 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com es que va marxar de Barcelona per venir a Cerdanyola?

Barcelona era molt car, comprar-se

un pis allà era gairebé impossible. I

varem conèixer a un senyor que volia construir pisos aquí a Cerdanyola, i com que eren força barats varem decidir venir a viure aquí.

Un cop aquí, va formar part d’alguna entitat, associació...?

No... Acabada de casar vaig tenir els nens, i no tenia massa temps. On si que vaig participar durant aquesta època va ser de cuinera a les colònies de l’escola.

Llavors més tard amb un grup de gent varem començar a arrelar una masia, que teníem llogada, per poder fer-hi colònies. D’aquí en va sortir un cau, on vaig apuntar els nens, i els pares sempre donàvem un cop de mà, amb la intendència i aquestes coses.

I ara fa 18 anys que estic amb una entitat que es diu Bambalina (abans es deia Rialles, però per determinats problemes es va canviar de nom ), que organitza activitats infantils.

Recordes alguna festa tradicional que es celebres, i que amb el pas del temps s’ha deixat de celebrar?

Doncs ara no me’n bé cap altre al cap...

Nosaltres es que les festes les celebràvem amb la família a Barcelona.

Tampoc es que hi haguèssin moltes festes, no era un poble de masses festes.

63 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

I alguna què hagi aparegut nova?

Doncs jo diria que els Tres Tombs ara se celebra i jo diria que llavors no...

Com va viure les migracions dels anys 60, què en recorda?

Ens van sobtar una mica, ja que venia molta gent i aquests eren

molt

pobres.

Tenien altres maneres de fer, que a vegades ens semblaven una mica mal educades, per exemple quan parlaven semblava que cridessin, parlen molt fort.

També se’m feien estranyes les olors del menjar que pujaven per cel obert.

Els agradava l’oli molt fort, fer fregits. I a mi aquestes olors no m’agradaven.

Però s’ha de dir que eren gent molt, molt treballadora. Quan tenien una mica de diners es compraven un pis, i si se’ls quedava petit, estalviaven per comprar-ne un altre, i mica en mica anaven millorant el seu nivell de vida.

Treballaven moltes hores, i tota la família: pares, fills, avis...

Me’n recordo d’una família d’allà de les Fontetes, que treballaven fent faldilles i pantalons. I quan la dona deixava de cosir perquè havia d’anar a fer el sopar, per exemple, el seu marit seguia cosint. Perquè els pagaven per peça de roba (20 pessetes si no m’equivoco), i clar es tardava molt en fer-ne una. I sempre senties les maquines de cosir funcionant.

Hi havia molta gent que al principi havien de viure en barraques, ja que suposo que s’ho van haver de vendre tot per venir cap aquí i es van quedar sense res. Però això a mi em quedava molt lluny, jo no hi vaig conviure amb tot això, passava majoritàriament a l’Hospitalet, Barcelona...

64 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com arribaven a Catalunya?

Jo recordo a molta gent arribant en tren.

Com els van rebre? Quina postura van adoptar la majoria de catalans; rebuig, indiferència, amabilitat...?

Hi havia de tot. Però em sembla que a la majoria no ens feia gaire gràcia, igual que ara tampoc ens agrada massa que vinguin marroquins, àrabs...

Què no ens havien fet res eh, però les seves costums eren molt diferents, i quan tu tens el teu país amb les teves i té les remenen doncs no fa massa gràcia.

Els meus pares també van venir de fora, ja que allà es morien de gana.

Però jo, sempre m’he sentit d’aquí.

Quins canvis creus que van produir al poble?

A nivell d’infraestructures i això, s’han perdut moltes cases, torres... Perquè només s’han construït pisos i més pisos, però això no és culpa dels que van venir, sinó que els que manaven no van tenir res en compte, començar

es va

a construir sense cap mena d’harmonia, una casa alta, una

baixa, un bloc de pisos....

Això és el que més trobo a faltar. A l’avinguda Catalunya tot eren torres, precioses, i ara tot això s’ha perdut...

Creus que els nouvinguts es van adaptar?

Home, són tres generacions ja. Aquesta gent ha anat a col·legi, s’ha fet amb la gent d’aquí... vaja que fan vida com els d’aquí, que són d’aquí ja com si diguéssim.

Jo crec que si, que la majoria s’han adaptat. Hi ha gent que és i se sent molt més “catalana” que els que són d’aquí.

65 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

“Aviam” , que també hi ha gent que no s’adaptarà mai, ja que es tanquen en banda,i per exemple no volen ni sentir parlar del català, però jo crec que la majoria

si que s’ha adaptat.

Per què creus que no es parla massa català a Ripollet?

Doncs mira perquè s’ha creat com un gueto, la gent que venia de fora era molta, vivien tots ens la mateixa zona, a l’escola la majoria de nens també eren de fora i per tant entre ells parlaven castellà... Bàsicament perquè no han tingut la necessitat d’aprendre’l. Potser també els faltava una mica de predisposició.

Aquí a Cerdanyola, com que va venir més gent de Barcelona, crec que es va equilibrar més la cosa.

Allà on vivia jo, a la meva escala, tot era gent de fora, però la majoria va acabar aprenent català, ja que a l’escola també hi havia més gent catalana.

Vol afegir alguna cosa més?

Doncs no.

66 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Ramon Argenter Bellavista.

Nascut a Ripollet el 1944 (Rambla Sant Jordi) Locutor de Ràdio Ripollet.

Com era Ripollet als anys 60?

En aquells anys només hi havia quatre esports: Ripollet de futbol, de basquet, el tennis taula i el club ciclista Ripollet.

La gent del poble, clar tots érem catalans, i els castellans que hi havien, que havien vingut d’altres llocs de Ripollet ja feia anys que eren aquí i parlaven el català. Tenim una mania, quan venia algun castellà, fos d‘on fos dèiem : és un “murciano”. Tot i que de Múrcia no n’hi havia aquí, la majoria venia d’Andalusia i altres llocs.

Aquí es pot dir que tenim quatre cinemes, el del Centre Parroquial ( que passaven pel·lícules per nens),el

Coliseum, el Cot i el Talia (que també

tenia una sala de ball). Doncs imagina’t 6000 habitants i quatre cinemes i mirà ara, som molts més i ni un. La gent de Ripollet per fer més festa anaven a Cerdanyola i aquests venien a Ripollet. I els que tenien cotxe o moto, podien anar a Sabadell i Barcelona.

Perquè aquells anys aquí no hi havia autobús, per moure’t havies d’anar a peu fins a Cerdanyola, agafar el tren, o demanar un taxi. Al tren que passava a la nit, el de les 2 de la matinada, se’n deia el dels “Borratxos”.

Moltes vegades el capellà estava espiant per la finestra a veure qui tornava amb aquell tren i algun cop ho deixava caure al sermó del dia següent. Clar era l’època en què si veies al et capellà per carrer, havies de creuar i fer-li un petó a la mà.

Hi havia dos col·legis el dels nacionals que en dèiem [actual Anselm Clavé] i el de les monges.

Bé el que tenia més “peles” anava a Barcelona.

Ripollet era un poble així pagès, amb moltes vinyes. Tu pensa que des de la Rambla en amunt tot eren horts i vinyes. La gent que vivia aquí treballava al camp o a les fàbriques de cartó que hi havia (Can Barneda, Can Calvet i Can Pont) i la resta treballava a la Uralita. Molts homes també anaven a

67 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Sabadell a treballar en la part mecànica i sobretot a la fundició que Can Palau de Ribes. També hi havia qui es dedicava al transport, tant en carros com en camió.

Formava part d’alguna entitat, associació...?

Doncs jo als 12 anys vaig entrar al Club de Tennis Taula de Ripollet. I també estava en els “Amics del Teatre”. Compaginava les dues coses.

No hi havia gaire més cosa.

Encara en forma part?

Amb el teatre vaig dimitir el 2001, ja que era president de l’entitat. I també vaig deixar la presidència del Tennis Taula, ara en soc el president honorífic.

En quin barri vivia?

A la Rambla Sant Jordi.

Encara hi vius?

No.

Per què?

La casa era de lloguer, i va arribar un moment en la que els amos la van necessitar i vam haver de marxar. Llavors el meu pare va comprar uns terrenys i van construir una casa.

68 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Recordes alguna festa tradicional que es celebres, i que amb el pas del temps s’ha deixat de celebrar?

Recordo sobretot els focs de Sant Joan, pensa que es feien fogueres a cada cantonada, a veure qui feia la foguera més gran. Els veïns durant els mesos abans buscaven llenya, i la guardaven. Durant la revetlla també es muntava un entarimat, es feia venir una orquestrina i es feia un ball.

També durant el Corpus es guarnien els carrers de flors i serradures tenyides, amb els que es feien catifes al llarg del carrer. També pintàvem el troncs dels plataners de blanc i amb una sanefa d’esparreguera .

Tothom esperava la festa major, ja que la fira es col·locava als carrers del poble. Ara s’ha anat allunyant no perquè els veien es queixessin, sinó perquè les maquines s’han modernitzant i cada vegada ocupaven més lloc.

També es muntava un envelat.

La Coral, durant la Pasqua sortien a cantar les caramelles per les cases de Ripollet, però cap als anys 70 es va perdre, ara em sembla que s’estan tornant a fer.

Per Sant Cristòfol tothom portava a beneir els pocs cotxes, camions i motos del poble. Abans cada patró feia la seva festa, per exemple per Sant Eloi, l’u de desembre, patró dels mecànics i fèiem festa, una costellada, un partit de futbol i ball.

La revetlla de Sant Jaume es celebrava a Mas Rampinyo, i

Sant Pere se

celebrava a Cerdanyola

Que recorda de les migracions dels anys 60?

Venien amb unes quantes maletes, d’aquelles de fusta . Arribaven a la Rambla amb taxi, i preguntaven pel carrer tal o qual on tenien a algú conegut. Venien perquè on ells vivien no tenien feina, al arribar aquí treballaven a la construcció, al metro a Barcelona o ajudaven als pagesos de per aquí.

69 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com els van rebre? Quina postura van adoptar la majoria de ripolletencs; rebuig, indiferència, amabilitat...?

Jo crec que ens molesta més ara que vingui gent de fora que “llavorens”.

Aquella gent s’integraven jo crec que més llavors que ara. La prova està en que molta gent de fora es va casar amb gent de tota la vida del poble. Els meus germans per exemple un està casat amb una noia de Valladolid, una germana amb un noi que venia de Santander i l’altre amb un noi d’Esparraguera.

Com que eren pocs els que venien s’adaptaven millor, després amb l’arribada dels andalusos ja va canviar, perquè en venien molts i és més difícil.

Quins canvis creus que van produir al poble?

S’ha construït molts pisos i pisos. Al principi tots els de fora anaven a “la ciudad sin ley”, que és com en dèiem de la zona baixa de la Rambla. La gent d’aquí vivia més aviat al casc antic.

I a nivell cultural?

Els que van venir es van fer les seves entitats, el ball d’aquí, el ball d’allà....

70 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Sandra Domènec i Mª. Jesús García Autores del llibre: Històries compartides. La immigració dels anys seixanta i noranta a Ripollet.

Guanyador del I Premi d’ Investigació “El fil de la memòria”

Què us va portar a investigar i escriure sobre les migracions dels anys 60?

Nosaltres vam veure la convocatòria del premi del fil de la memòria i ens vam plantejar presentar-hi algun projecte, ja que les dues som periodistes.

Ens van passar pel cap diverses idees, com ara tractar les entitats del poble, però ens vam adonar que era un tema massa ampli. I un dia així xerrant amb altre gent, se’ns va acudir parlar de les migracions dels anys seixanta, que és “algu” que va influir molt a Ripollet i no hi ha res escrit.

Valorant aquesta opció, ens vam adonar que Ripollet ha rebut dos grans fluxos migratoris: el dels anys seixanta i el dels noranta. Com que vam trobar molts paral·lelismes entre ells vam decidir basar els nostre llibre en això.

Vam presentar l’esborrany del projecte al concurs, i el vam guanyar.

Un dels nostres objectius en escriure aquest llibre era demostrar que hi ha diferencies entre els dos fluxos migratoris, però que també hi ha més paral·lelismes dels que la gent s’imagina. I a partir d’aquí demostrar a la gent que té perjudicis amb la gent que està venint, que s’enrecordi de la seva història, perquè qui més qui menys té algú en la seva família que ha vingut de fora. Que ara tenim una certa por a tot allò que ve de fora, però que als anys seixanta va venir moltíssima gent i es va superar amb total normalitat, es més una part d’aquesta gent que va venir ha ajudat a evolucionar Ripollet.

Què és el que més us va cridar l’atenció?

71 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Doncs els paral·lelismes aquests que dèiem. Perquè tu t’imagines que n’hi hauran, però no tants.

Quan entrevistes a algú i t’explica com va venir, o com va anar a parar a Ripollet, et trobés que tenien les mateixes pors, els mateixos sentiments, les mateixes decepcions, tan els que van venir als anys seixanta com als noranta. I a mi personalment és el què més em va impactar [Sandra].

Venien aquí perquè algú tenien algú que ja hi vivia,

i els deia que aquí

trobarien feina. El tema de la vivenda també és força comú, ara es parla molt dels pisos patera, però abans era igual, venia algú del poble, doncs l’hi feien un raconet allà a casa fins que és podien comprar un pis.

[Maria Jesús] A mi em va cridar molt l’atenció els sentiments que ells tenien envers Catalunya. Molts tornen al seu poble de vacances, però és aquella sensació que van allà i se senten de fora encara que allà tenen a la seva família, però ells se senten d’aquí. I quan tu els preguntes si tornarien allà, la majoria et diran que no.

No tots ells parlen en català, alguns l’han aprés, però n’hi ha molts que no el parlen perquè no els ha estat necessari per viure, ni treballa, ni relacionar-se.

També et sobta el detall amb que recorden les coses, el dia en que van arribar, l’hora, les parades que va fer el tren, els primers dies que van viure aquí...

Quins canvis creieu que aquestes migracions han produït al poble?

L’arribada massiva el primer que va comportar va ser la construcció massiva d’habitatges, perquè aquesta gent necessitava un lloc on viure.

Alhora la creació d’entitats, la majoria de les quals encara existeixen actualment. Es va crear la primera associació de veïns. Les primeres reivindicacions, perquè després del franquisme hi havia moltes coses a fer.

També va comportar el desenvolupament de Ripollet a nivell de carrers, que els 1970 és van començar a asfaltar, il·luminar, clavegueram, aigua corrent... Clar, Ripollet no estava preparat per rebre a tota aquesta gent, i

72 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

va servir per posar les piles al poble, per dir-ho d’una manera planera.

També es van crear moltes empreses.

Creieu que aquesta gent s’ha adaptat?

Si, a nivell de poble totalment.

Potser el punt més feble és el de la llengua, però tots l’entenen, i justifiquen el no parlar-lo amb la falta de necessitat. A vegades no s’atreveixen a donar el pas de parlar-lo públicament.

Però la majoria ara que tenen néts, comencen a parlar-lo amb ells, ja que els nens tornen de l’escola parlant en català i els avis comences a parlar català amb ella. El que no han fet les polítiques lingüístiques ho aconsegueixen els néts.

Veieu

algun

paral·lelisme

entre

aquestes

migracions

i

les

actuals?

Si, n’hi ha molts, però també hi ha moltes diferències. La situació és completament

diferent,

començant

per

la

llengua,

els

que

arriben

actualment tenen la necessitat d’aprendre una llengua, normalment fan els primers cursos de català, però després veuen que el castellà els és més necessari, i al no utilitzar-lo doncs l’obliden .

Els problemes de vivenda, el viatge, la creació d’entitats són punts comuns entre les onades migratòries.

La diferència més gran és la situació laboral. Als anys seixanta es necessitava treballadors a totes les empreses, per tant tots els que arribaven trobaven feina ràpid. Però els que venen actualment troben moltes més dificultats,ja que no és tan fàcil trobar feina, o trobar una feina millor q la que tenien als seus països,

es troben amb molts problemes

burocràtics, amb estafadors...

Però els seus sentiments són els mateixos hagin emigrat en un moment o en l’altre.

73 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com veieu la situació del català actualment al poble?

Home, jo crec que Ripollet és un poble que sempre ha acollit a molts nouvinguts, i és com un peix que es menja la cua. Si els que van venir en un moment no tenien la necessitat d’aprendre’l ni de parlar-lo, als dels anys noranta els ha passat el mateix.

Tot i això la majoria l’entenen, però molt poca gent el parla. També moltes vegades donem per fet que no el sabran parlar i ens dirigim a ells directament en castellà, i així tampoc els en facilitem l’aprenentatge.

Creieu que s’ha aplicat una bona política lingüística? Que en canviaríeu?

Doncs no se, l’administració és en català, i això està molt bé, però potser no s’ha fet tan l’esforç per a facilitar aquest aprenentatge.

La política lingüística la tens, però si no fem la pedagogia d’acostar aquesta llengua, el mecanisme falla, i encara més si a més al carrer no s’aplica.

També hi ha un apart de societat mandrosa, que no fa cap esforç per a entendre’l. I clar les polítiques tampoc funcionen si la gent no està una mica predisposada.

La gent tampoc té la consciència de que estan a Catalunya, i que aquí es parla el català, ho deuen veure com una cosa més, però que no els és necessària . També ajuda el fet que no sigui la seva llengua materna, i per això els costa molt més parlar-la.

Voleu afegir quelcom?

Que la història real de Ripollet està en aquestes persones, en els records d’aquestes persones.

Va ser un moment clau en el desenvolupament del poble , el poble seria molt diferent si no hagués arribat tota aquesta gent.

74 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Mai Més!

Què us va portar a investigar i escriure sobre les migracions dels anys 60?

Volíem buscar les similituds amb les immigracions actuals. Per tal de reforçar la nostra tesis que les immigracions són un fet històric i que han passat sempre, no només ara. La qüestió és que L’Estat Espanyol sempre ha estat emissor i no receptor fins fa uns anys. Aquest fet ha aferrat la creença d’invasió per part de les noves migracions.

Poder parlar dels tòpics sobre d’immigració, per tal de crear aquest fil conductor. Expressar que la por a allò que és diferent es repeteix al llarg de la història. Tant als anys 60 com a l’actualitat, el que canvia son els grups de poblacions que migren. Abans del camp a la ciutat, de zones més agrícoles i subdesenvolupades a zones més industrials i desenvolupades. I actualment el flux migratori es dóna entre països pobres i països rics.

Què és el que més us va cridar l’atenció?

La similitud que tenien en el moment de l’arribada, les situacions de precarietat, la por, les dificultats de trobar feina, el desconeixement de la llengua i les resistències que es poden crear assimilar tots aquests aspectes culturals. El fet de viure molta gent en pisos petits. La sensació de no ésser de cap lloc.

75 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Quins canvis creieu que aquestes migracions han produït al poble ?

Han produït un augment de la població, dels serveis, de la construcció, entitats culturals... A nivell urbanístic moltes, ja que abans Ripollet eren poquetes cases i la resta era terreny agrícola. Es van edificar molts pisos i gairebé tot el polígon industrial. A barris com Can Mas és on es van concentrar la majoria de persones als anys 60, i veiem com actualment també és així amb les noves migracions.

Creieu que aquesta gent s'ha adaptat?

Valorem que l’adaptació és un concepte molt relatiu i que aquesta apreciació no podem valorar-la. Des del punt de vista de viure-hi, com no han marxat a un altre país amb costums diferents si. En relació a la llengua no per la conjuntura política i social dels anys seixanta i perquè es movien en entorns o no la necessitaven aprendre. Ara les terceres generacions (nets/es) l’aprenen a l’escola i els pares i mares també el parlen en molts casos. El moment de la normalització i que sigui obligatori a l’escola va marcar un punt de partida. Tot i així a Ripollet es parla molt poquet el català. Un altre fet és que persones grans aprenen ara el català o comencen a perdre la vergonya a parlar-ho i a trencar la barrera de la negació.

Veieu algun paral·lelisme entre aquestes migracions i les actuals?

Si i tant, en els motius de marxar per buscar una millora en la qualitat de vida seva i dels seus fills, fugint de la pobresa. Les conjuntures polítiques i les causes són diferents però el lligam comú és la recerca de una vida millor. Com hem comentat abans les similituds en la precarietat quan arriben, vivint molta gent en pisos petits i la recerca de feina. Amb la diferència que ara són considerats immigrants il·legals i els poden deportar al seu país. Un concepte que no els valora ni com a persones.

76 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Com veieu la situació del català actualment al poble?

Doncs a Ripollet i com moltes poblacions de l’àrea metropolitana de BCN l’índex del català encara que sigui parlat al carrer és molt baix. Però el fet que estigui normativitzat, i regulat als centres d’ensenyament afavoreix al seu aprenentatge i en certa manera implica a les famílies en el moment que han d’ajudar a fer els deures o ajudar en les tasques escolars.

Per altra banda, la conjuntura política de les migracions dels anys 60 no van afavorir gens la motivació pel seu aprenentatge, més encara quan estava prohibit pel règim franquista. Així ha provocat que el tema de l’ús lingüístic del català augmenti amb les generacions i anirà avançant en un treball de formigueta.

Creieu que s'ha aplicat una bona política lingüística?

No ho sabem. La realitat és que s’ha fet feina. Des de la l’ensenyança obligatòria als centres educatius, l’ús a d’administracions, als mitjans de comunicació, a la publicitat...

Per altra banda, la possibilitat de fer cursos per adults i aprendre i en aquests moments hi ha molts materials didàctics digitalitzats i cursos a distància. També projectes per a aprendre el català les persones nouvingudes.

77 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Carme Forcadell Lluís Assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Departament d'Educació Com veu l’evolució que ha fet l’ús del català des dels anys 60?

L’evolució de l’ús del català des dels anys 60 fins ara ha estat positiva,

perquè

hem

passat

d’una

situació

d’il·legalitat

a

una

de

legalitat, el català estava prohibit i ara s’ensenya a les escoles, per tant el canvi ha estat molt positiu.

Una altra cosa és si l’ús del català és tan bo com caldria esperar després de més de 30 anys de democràcia i si hem avançat prou, en aquest cas és que no, perquè encara estem en desigualtat jurídica i legal respecte del castellà. Encara hi ha una llengua protegida per la Constitució i una altra que és portada als tribunals cada cop que intenta fer un pas endavant.

Encara hi ha una llengua protegida per l'Estat i una altra que no té cap estat que la protegeixi.

Per què creu que molta de la gent que va venir als anys 60 no utilitza el català normalment?

Perquè no hem fet les coses prou bé, no els hem fet sentir la llengua catalana com a seva. És cert que quan van arribar aquestes persones no hi havia les condicions polítiques adients per poder-ho fer i quan es va poder fer ja era massa tard, perquè és molt difícil canviar els hàbits lingüístics un cop estan adquirits. I com he dit tampoc no ho vam fer bé.

78 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Quins factors creu que afavoreixen que cada vegada es parli més castellà i menys català?

Són molts factors, només parlant d’això es podria fer tota l’entrevista, te’n diré alguns: A Catalunya es pot viure perfectament sense parlar català, perquè la llei permet que es pugui viure sense parlar català, en canvi no permet que es pugui viure a Catalunya sense parlar castellà.

A hores d’ara el castellà és l'única llengua obligatòria, a més és una llengua útil, tothom parla castellà però no tothom parla català i els catalans i catalanes som responsables d’això perquè canviem de llengua i fent això convertim la nostra llengua en una llengua inútil, perquè hi renunciem i la supeditem.

Hi ha a més molta immigració de països de parla hispana que afavoreixen aquests comportaments que nosaltres tampoc no som capaços de canviar.

Te’n

diria

molt

més,

però

em

sembla

que

ja

n’hi

ha

prou.

En aquest sentit vull recordar que no hi ha cap llengua que s’hagi deixat de parlar perquè no la parlin els de fora, sinó perquè els parlants l’abandonen.

Quines mesures s’han pres des del govern per fomentar l’ús del català? I des dels ajuntaments?

Crec que de mesures se n’han pres moltes, s’han fet lleis tot i que malauradament no es compleixen, perquè sempre hi ha lleis espanyoles que estan per sobre de les catalanes i quan no és així hi ha uns tribunals espanyols que retallen les lleis de protecció del català. Sempre s’han dut a terme mesures de foment però no han estat gaire eficients ni eficaces, perquè s’han basat en la bona voluntat de les persones, dels parlants, però no en criteris empresarials ni de mercat no han venut la idea del català com un valor afegit per exemple.

79 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Creu que han estat les adequades?

Algunes sí, però la majoria no, seria molt llarg d’explicar, però ja et dono pistes en la pregunta anterior.

Cal basar-se en criteris d’eficiència i fer del català un valor positiu, no el català en lloc del castellà, sinó el català també perquè és un valor afegit, cal sumar.

Com veu el futur del català?

El veig bé si ho fem bé, però hem de canviar lleis, criteris d’actuació i valors, i no canviar de llengua tan fàcilment com ho fem ara.

80 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Carme Rigal Torra Tècnica de normalització lingüística

Per què creu que molta de la gent que va venir als anys 60 no utilitza el català normalment?

La immigració que es va produir va ser massiva. Les persones que van arribar no van tenir la necessitat de parlar català perquè estaven envoltats d’immigrants com ells que provenien de la seva terra. El nucli catalanoparlant va quedar molt reduït davant la immigració en massa. Amb els anys i amb les mesures per intentar promoure l’ús de la llengua catalana en aquestes zones hi ha persones que han après el català per voluntat pròpia, però n’hi ha molts que mai han vist ni la necessitat ni han tingut la convicció personal per fer el pas.

Quins factors creu que afavoreixen que cada vegada es parli més castellà i menys català?

Durant molts anys les mesures per fomentar la normalització de la llengua catalana han estat enfocades a l’aprenentatge. Així hi ha tota una generació de joves capaços de parlar el català, però que només el fan servir en el marc de les classes.

Convé concentrar més esforços al foment de la cultura i el lleure en català.

Sovint s’ha associat el català a llengua de prestigi però no té la connotació de llengua jove. Cal treballar en aquest sentit.

Quines mesures s’han pres a Ripollet per fomentar l’ús del català?

S’han fet cursos de català per a persones adultes i actuacions de dinamització lingüística diverses des dels anys noranta.

81 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Creu que han estat les adequades?

Han estat adequades, però de ben segur n’haurien calgut més.

Com veu el futur del català?

Nosaltres treballem perquè el dia dia del català sigui millor. Si es mira a llarg termini la pervivència de qualsevol llengua minoritàira perilla.

Quina és la funció de les oficines del català? En quins àmbits treballen? Els resultats són els esperats?

El Consorci per a la Normalització Lingüística és un ens creat a partir de la voluntat comuna de la Generalitat i de nombrosos ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions amb l’objectiu de facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

Amb aquesta finalitat, el Consorci per a la Normalització Lingüística disposa d’un equip humà especialitzat i de mitjans tècnics per atendre les necessitats de formació, d’assessorament o de gestió lingüística.

La relació de col·laboració entre les empreses i entitats i el Consorci es formalitza amb la signatura d’un conveni o acord de col·laboració en què, a banda de la voluntat de progressar en el procés de normalització lingüística, les dues organitzacions assumeixen els compromisos necessaris per garantir l’èxit del pla de treball proposat.

Empreses i organitzacions Perquè el català sigui present en tots els àmbits • Plans a mida per a empreses i entitats que volen iniciar un procés de normalització lingüística.

82 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

• Anàlisi lingüística de l’organització.

• Pla de formació del personal per adequar el seu nivell de català a les necessitats del lloc de treball.

• Assessorament lingüístic.

Català per a adults Per millorar els coneixements de català • Formació presencial i a distància, i autoformació.

• Cursos per aprendre a parlar el català (nivells bàsic i elemental).

• Cursos per aprendre a usar correctament el català escrit (nivells intermedi i de suficiència).

• Cursos específics: de conversa, d’atenció oral al públic, per a gestors, etc.

• Cursos de llenguatge d’especialitat: llenguatge comercial, administratiu i jurídic.

Assessorament Per resoldre dubtes i escriure en català amb seguretat • Informació sobre recursos lingüístics.

• Informació sobre eines informàtiques en català.

• Disponibilitat de models de documents per a associacions i empreses.

83 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

10.2 Taules Taula 1: Evolució de la població de fet. Ripollet Població Any

171 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 7 136

630 1.441 1.375 1.532 1.705 1.501 1.567 1.963 3.324 3.526

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics

Població Any

194 1945 1950 1955 1960 0

1965

1970

1975

1981

1986

1991

3.702 3.249 3.736 4.214 5.262 11.307 20.197 23.905 26.009 25.582 26.835 Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics

84 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Taula 2: Població segons el lloc de naixement i l'any d'arribada a Catalunya Ripollet. Any 1996.

Lloc de naixement Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona resta de l'Estat Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó País Valencià Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra Pais Basc La Rioja Ceuta o Melilla Estranger

1920 i 1921abans 1930

1 1 0 0 0 26 10 3 0 1 0 0 0 2 5 3 0 0 1 1 0 0 0 2

0 0 0 0 0 85 43 4 0 1 0 0 3 2 10 4 2 3 10 0 2 0 1 5

19311940

1941- 19511950 1960

5 4 0 1 0 115 46 19 1 0 0 0 4 6 11 7 6 3 12 0 0 0 0 5

4 2 0 1 1 514 293 44 4 4 1 5 20 28 20 21 13 10 44 2 3 1 1 5

23 18 2 3 0 1.613 1.000 97 6 2 1 2 130 71 35 138 24 13 67 3 2 4 18 15

85 Laura Ibáñez Esquius

19611970

19711980

19811990

19911996

61 49 5 7 0 5.464 3.265 170 11 7 3 6 386 258 55 991 118 37 79 8 9 8 53 73

64 51 6 6 1 2.673 1.646 78 10 5 6 6 152 156 38 425 56 31 28 5 9 2 20 151

60 56 0 2 2 670 327 29 9 6 7 12 36 42 15 94 50 13 6 2 15 1 6 114

43 39 4 0 0 321 154 13 3 3 4 3 21 24 17 33 13 7 1 3 17 3 2 119

Llengua i immigració

Taula 3.

Atur 1955-1975

86 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigraci贸

Taula 4.

Estructura de la poblaci贸 activa (% sobre el valor total)

87 Laura Ib谩帽ez Esquius

Llengua i immigració

Taula 5 Saldo migratori (1955-1975)

88 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Taula comparativa entre la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya La taula es presenta en tres columnes. A la de l’esquerra hi ha els títols dels conceptes generals, a partir dels epígrafs de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL).

Al centre hi ha els articles de la LPL i a la dreta els articles de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya (LNL), encarats amb els concordants, si n'hi ha, amb la Llei anterior.

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

L’objecte de la Llei

CAPÍTOL PRELIMINAR Principis generals

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1 L'objecte d'aquesta Llei

Article 1

1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.

1. La present Llei té per objecte el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per tal de dur a terme la normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.

2. Els objectius principals d'aquesta Llei són:

2. Atesa la situació lingüística de Catalunya, són, doncs, objectius d'aquesta Llei:

a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes.

a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans.

b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del castellà, sense cap discriminació per als ciutadans i b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català. ciutadanes. c) Normalitzar l'ús del català en tots els mitjans de c) Normalitzar i fomentar l'ús del català en comunicació social. l'Administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món d) Assegurar l'extensió del coneixement del català. socioeconòmic. d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciutadanes.

3. És també un objectiu d'aquesta Llei assolir la igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.

Secretaria de Política Lingüística. Passatge de la Banca, 1-3. 08002 Barcelona Pàg. 1 Telèfon 935 671 000. Fax 935 671 001. http://www.gencat.net/presidencia/llengcat

89 Laura Ibáñez Esquius

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

El català, llengua pròpia

Article 2 La llengua pròpia 1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.

Article 2

2. El català, com a llengua pròpia, és:

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL

a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia. b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de l'Estat a Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.

El català és la llengua pròpia de Catalunya. (…).

Article 5 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Generalitat i de l'Administració territorial catalana, de l'Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la Generalitat.

3. El que disposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.

Secretaria de Política Lingüística. Passatge de la Banca, 1-3. 08002 Barcelona

90 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 2

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Les llengües oficials i els drets lingüístics

Article 3 Les llengües oficials

TÍTOL PRELIMINAR Article 2

1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà.

2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser emprades indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.

Article 4 Els drets lingüístics 1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, i en el marc d'una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d'arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a: a) Conèixer les dues llengües oficials. b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats. c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix. d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits. e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.

2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua.

3. Tothom pot adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que, en l'àmbit de llurs competències, actuïn per garantir-li els drets lingüístics de forma específica.

1. (...). Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials.

Aquest dret suposa, particularment, poder: adreçarse en català, de paraula i per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades; expressar-se en català en qualsevol reunió; desenvolupar en català les activitats professionals, laborals, polítiques i sindicals, i rebre l'ensenyament en català.

2. Les manifestacions de pensament o de voluntat i els actes orals o escrits, públics o privats, no poden donar lloc a Catalunya a cap mena de discriminació si són expressats totalment o parcialment en llengua catalana i produeixen tots els seus efectes jurídics igual com si fossin expressats en llengua castellana, i, per consegüent, pel que fa a llur eficàcia, no poden ésser objecte de cap mena de dificultat, d'ajornament, de requeriment de traducció ni de cap altra exigència.

3. En cap cas ningú no pot ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.

TÍTOL PRELIMINAR Article 3 Les persones jurídiques han de respectar també, en llur activitat a Catalunya, allò que estableix l’article anterior.

Article 4 1. Els ciutadans poden adreçar-se als jutjats i als tribunals per obtenir la protecció judicial del dret a emprar llur llengua.

2. Sens perjudici del dret dels afectats a fer-ho directament, el Consell Executiu de la Generalitat està legitimat, amb tota la capacitat jurídica necessària, per a actuar d'ofici o a instància de qualsevol persona, juntament amb els afectats o separadament, exercitant les accions polítiques, administratives o judicials necessàries per fer efectius els drets dels ciutadans reconeguts en l'article 3 de l'Estatut i en la present Llei.1 TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL Article 6 3. Pel que fa a la llengua, la documentació derivada de les actuacions administratives, els avisos, els impresos i els formularis de les entitats damunt esmentades redactats en català tenen validesa oficial.

Article 7.1 1. Pel que fa a la llengua, a Catalunya són vàlides i eficaces totes les actuacions administratives fetes en català.

1

Apartat declarat nul pel Tribunal Constitucional.

Passatge de la Banca, 1-3• 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

91 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 3

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat

Article 5 Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat

Articles de la LNL

1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, l'ús normal i oficial del català i del castellà, l'ensenyament de les dues llengües a tota la població, la capacitació i l'habilitació lingüístiques del personal al servei de les administracions i la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits.

2. La Generalitat ha de fer actuacions d'emparament, de protecció i de promoció i foment de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l'adopció de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.

Unitat de la llengua catalana

Article 6 La unitat de la llengua catalana 1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de fomentar l'ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els diferents territoris de parla catalana.

2. D'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut d'Estudis Catalans l'autoritat lingüística.

Oficialitat i protecció de l’occità d’Aran

Article 7 Reconeixement i protecció de l'aranès

TÍTOL V DE LA NORMALITZACIÓ DE L’ÚS DE L’ARANÈS

L'aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d'Aran, es regeix, pel que fa a l'ús, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i, supletòriament, pels preceptes d'aquesta Llei, els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l'ús de l'aranès.

Article 28 1. L'aranès és la llengua pròpia de la Vall d'Aran. Els aranesos tenen el dret de conèixer-la i d'expressars'hi en les relacions i els actes públics dins aquest territori.

2. La Generalitat, juntament amb les institucions araneses, ha de prendre les mesures necessàries per garantir el coneixement i l'ús normal de l'aranès a la Vall d'Aran i per impulsar-ne la normalització.

3. Els topònims de la Vall d'Aran tenen com a forma oficial l'aranesa.

4. El Consell Executiu ha de proporcionar els mitjans que garanteixin l'ensenyament i l'ús de l'aranès als centres escolars de la Vall d'Aran.

5. El Consell Executiu ha de prendre les mesures necessàries perquè l'aranès sigui emprat en els mitjans de comunicació social a la Vall d'Aran.

6. Qualsevol reglamentació sobre ús lingüístic consegüent a aquesta Llei ha de tenir en compte l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran.

Secretaria de Política Lingüística. Passatge de la Banca, 1-3. 08002 Barcelona

92 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 4

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Publicació de les normes

CAPÍTOL I L'ús institucional

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL

Article 8 La publicació de les normes 1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en edicions simultànies en català i en castellà, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana.

Article 6

2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si escau, de les disposicions generals i les resolucions normatives del Govern, de l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya es fa en edicions simultànies en català i en castellà.

La llengua de les administracions a Catalunya

1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya s'han de publicar en edicions simultànies, en llengua catalana i en llengua castellana, en el Diari Oficial de la Generalitat. El Parlament n'ha de fer la versió oficial castellana.

En cas d'interpretació dubtosa, el text català serà l'autèntic2. Quant a la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado, hom s'ha d'atenir al que disposa la norma legal corresponent.

2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, quan s'escaigui, de les disposicions normatives i les resolucions oficials de l'Administració pública de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya s'ha de fer en edicions simultànies, en català i en castellà.

Article 9 La llengua de les administracions de Catalunya 1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebreles en castellà, si ho demanen.

Article 10 Els procediments administratius 1. En els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s'ha d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.

Regulació Article 9 reglamentària La llengua de les administracions de Catalunya 2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.

3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa l'apartat 1.

També l'han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públiques.

Article 5 2. El català i el castellà, com a llengües oficials a Catalunya, hi han d'ésser emprats preceptivament per l'Administració en la forma determinada per la Llei.

Article 7 2. El Consell Executiu ha de regular mitjançant disposicions reglamentàries la normalització de l'ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.

3. Les corporacions locals ho han de fer en l'àmbit de la seva competència d'acord amb els principis i les normes recollits en aquesta Llei.

2

Incís declarat nul pel Tribunal Constitucional.

Secretaria de Política Lingüística. Passatge de la Banca, 1-3. 08002 Barcelona

93 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 5

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Els procediments administratius

Article 10 Els procediments administratius

Article 8

La capacitació lingüística del personal de les administracions a Catalunya

2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts.

Article 11 La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya 1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.

2. Per a fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de l'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l'Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d'aquest personal.

3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.

L’Administració de l’Estat

1. En l'àmbit territorial de Catalunya qualsevol ciutadà té dret a relacionar-se amb la Generalitat, amb l'Administració civil de l'Estat, amb l'Administració local i amb les altres entitats públiques en la llengua oficial que escollirà 2. En els expedients iniciats a instància de part, si hi havia altres interessats i així ho sol·licitaven, l'Administració els ha de lliurar, en l'idioma demanat, testimoniança d'allò que els afecta 3. En els expedients iniciats d'ofici, qualsevol que sigui la llengua oficial que s'hi utilitzi, l'Administració ha de lliurar, en l'idioma sol·licitat, els documents o les testimoniances que els interessats requereixen.

TÍTOL IV DE L’IMPULS INSTITUCIONAL Article 24 1. El Consell Executiu de la Generalitat, a través de l'Escola d'Administració Pública, ha de garantir l'ensenyament del català a tots els funcionaris i al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i de les corporacions locals de Catalunya.

2. També pot ocupar-se de l'ensenyament de la llengua catalana als funcionaris dependents de l'Administració central, en els termes convinguts amb aquesta.

3. El ple domini de les dues llengües oficials és condició necessària per obtenir el certificat final d'estudis de l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat.

Article 12 L'Administració de l'Estat

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL

1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens de l'Administració de l'Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

Article 6 3. Pel que fa a la llengua, la documentació derivada de les actuacions administratives, els avisos, els impresos i els formularis de les entitats damunt esmentades redactats en català tenen validesa oficial.

2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de l'Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.

Article 7 1. Pel que fa a la llengua, a Catalunya són vàlides i eficaces totes les actuacions administratives fetes en català.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català en l’Administració perifèrica de l’Estat, (…) en les empreses públiques i en qualsevol altre àmbit no depenent de la Generalitat. (…).

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

94 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 6

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

L’Administració de Justícia Les actuacions judicials

Article 13 Les actuacions judicials

Article 9

1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.

3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l'afecten, sense retards per raó de llengua.

1. En l'àmbit territorial de Catalunya els ciutadans poden utilitzar en les relacions amb l'Administració de justícia la llengua oficial que escolliran, i no se'ls pot exigir cap mena de traducció.

2. Pel que fa a la llengua, els escrits i els documents presentats en català davant els tribunals i els jutjats radicats a Catalunya, així com les actuacions judicials fetes en català a Catalunya, són plenament vàlids i eficaços.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català 4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable en (…) l’Administració de justícia, en els registres, també als tribunals eclesiàstics i als arbitrals. (…). Pel que fa a l’Administració de Justícia, s’ha de promoure així mateix l’establiment de les normes 5. En la provisió de places del personal al servei de adequades en matèria lingüística en els processos que l'Administració de justícia dependent de la Generalitat es resolen fora de Catalunya. s'ha d'aplicar el que disposa l'article 11, d'acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin establerts per reglament.

Els documents públics

Article 14 Els documents públics

Article 10

Els documents públics atorgats a Catalunya s'han de redactar en la llengua oficial que l'atorgant escollirà, o, si hi ha més d'un atorgant, en la que aquests acordaran. En tots els casos els fedataris públics han d'expedir en castellà les còpies que hauran de tenir 2. Els documents públics s'han de redactar en la efecte fora dels territoris en què el català és idioma llengua oficial que esculli l'atorgant, o, si n'hi ha més oficial. Els fedataris públics han d'expedir en castellà o d'un, en la llengua que acordin. Si no hi ha acord pel en català, segons que ho sol·licitarà l'interessat, les que fa a la llengua, l'escriptura o el document s'han còpies o les testimoniances i de traduir, quan calgui, de redactar en totes dues llengües oficials. les respectives matrius i documents sota llur 3. Abans de redactar el document, s'ha de preguntar responsabilitat. explícitament als atorgants quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una o de l'altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull expressament la llengua, el document es redacta en català.

1. Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües oficials.

4. Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han de traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur responsabilitat. En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no cal protocol·litzar-la.

5. Els despatxos dels fedataris públics han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

95 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 7

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Els documents i els contractes civils i mercantils

Article 15 Els documents civils i mercantils

Articles de la LNL

1. La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el cas que l'idioma no sigui oficial a Catalunya.

2. Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són vàlids i no requereixen cap traducció per a exigir-ne judicialment o extrajudicialment el compliment en l'àmbit territorial de Catalunya.

3. Els documents a què es refereix l'apartat 2 s'han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin.

Nogensmenys, si es tracta de contractes d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s'han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d'estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en castellà.

4. Són vàlids els títols valor de tota mena, inclosos els que representen accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

5. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres a llurs clients i clientes han d'ésser redactats, si més no, en català.

Els convenis col·lectius de treball

Article 16 Els convenis col·lectius de treball 1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la llengua oficial que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en exemplars separats.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

96 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 8

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Els registres públics

Article 17 Els registres públics

Article 11

En tots els registres públics dependents de la Generalitat els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què és redactat el document o es fa la manifestació. Si el document és bilingüe, s'inscriurà en la llengua que indicarà qui el presenta al registre.

2. En tots els registres públics de Catalunya, llevat dels que tenen només caràcter administratiu, els Totes les certificacions que expediran els funcionaris assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què dels registres es faran en català o en castellà, d'acord és redactat el document o en què es fa la amb la llengua emprada en la Petició. manifestació. Si el document és bilingüe, es fan en la llengua indicada per qui el presenta al registre.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL 3. Els registradors han de lliurar les certificacions en la llengua oficial emprada en la petició.

La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català 4. Les oficines dels registres han d'estar en condicions en (…) en els registres, (…). d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient que el faci apte per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

1. Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials.

5.S'ha de garantir que a l'oficina del registre es pugui fer amb immediatesa i fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i la traducció de qualsevol assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.

6. Els formularis i els altres impresos que estiguin a disposició del públic a les oficines dels registres han d'ésser redactats, almenys, en català.

La toponímia

CAPÍTOL II L'onomàstica

Article 12 1. Els topònims de Catalunya, excepte els de la Vall d'Aran, tenen com a única forma oficial la catalana.

Article 18 La toponímia 1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.

2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local.

3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència.

2. D'acord amb els procediments legals establerts, correspon al Consell Executiu de la Generalitat la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, de les vies de comunicació interurbanes dependents de la Generalitat i dels toponímics de Catalunya. El nom de les vies urbanes ha d'ésser determinat per l'ajuntament corresponent.

3. Aquestes denominacions són les legals de tots els efectes dins del territori català i la retolació s'hi ha d'acordar. El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que l'Estat ha fet seves.

4. Les denominacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 són les legals a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar. Correspon al Govern de la Generalitat de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que han passat a formar part del dret intern.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

97 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 9

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Els noms de persona

Article 19 L'antroponímia

Articles de la LNL

1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció "i" entre els cognoms.

2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil, qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, els quals s'han d'establir per reglament.

3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.

La llengua de l’ensenyament

CAPÍTOL III L'ensenyament

TÍTOL II DE L'ENSENYAMENT

Article 20 Article 14 La llengua de l'ensenyament 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

La llengua dels centres d’ensenyament

L’ensenyament no universitari

Article 20

Article 20

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Els centres d'ensenyament han de fer de la llengua catalana vehicle d'expressió normal, tant en les activitats internes, incloent-hi les de caràcter administratiu, com en les de projecció externa.

Article 21 L'ensenyament no universitari

Article 14

1.El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.

5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.

2.Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.

3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.

4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.

3.La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari.

4.Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

98 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 10

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Article 21

Article 14

5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè:

6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.

7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament.

8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.

L’ensenyament universitari

Article 22 L'ensenyament universitari

a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; Article 15 Hom no pot expedir el certificat de grau de l'ensenyament general bàsic a cap alumne que, havent començat aquest ensenyament després de publicada la present Llei, no acrediti en acabar-lo que té un coneixement suficient del català i del castellà.

Tanmateix, l'acreditament del coneixement del català pot no ésser exigit en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament general bàsic fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Consell Executiu establirà per reglament.

Article 16

1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

1. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

2. Les universitats catalanes han d'oferir cursos i 2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les altres mitjans adients per assegurar la comprensió de institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les la llengua catalana als alumnes i als professors que competències respectives, han d'adoptar les mesures no l'entenen. pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la realització d'oposicions.

3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana.

4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

La formació permanent i els ensenyaments de règim especial

Article 23 La formació permanent i els ensenyaments de règim especial 1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu l'ensenyament del català i del castellà.

2. En els centres d'ensenyament de règim especial d'idiomes és preceptiu oferir l'ensenyament de les dues llengües oficials.

3. En els centres d'ensenyament de règim especial dependents de la Generalitat en què no s'ensenya llengua s'ha n d'oferir cursos de llengua catalana als alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.

Article 17 1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu l'ensenyament del català i del castellà.

2. En els cursos d'ensenyaments especialitzats en què s'ensenya llengua és preceptiu l'ensenyament de les dues llengües oficials.

3. En els centres d'ensenyaments especialitzats dependents de la Generalitat en què no s'ensenya llengua s'han d'oferir cursos de llengua catalana als alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

99 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 11

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

El professorat Article 24 El professorat

Article 18

1. D'acord amb les exigències de llur tasca docent, els 1. El professorat dels centres docents de Catalunya de professors han de conèixer les dues llengües oficials. qualsevol nivell de l'ensenyament no universitari ha 2. Els plans d'estudis per als cursos i els centres de de conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. formació del professorat han d'ésser elaborats de manera que els alumnes assoleixin la plena 2. Els plans d'estudi per als cursos i els centres de capacitació en llengua catalana i en llengua castellana, d'acord amb les exigències de cada formació del professorat han d'ésser elaborats de manera que l'alumnat assoleixi la plena capacitació en especialitat docent. les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de cada especialitat docent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 3. El professorat dels centres d'ensenyament Tercera universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb 1. A fi que els professors coneguin les dues llengües les exigències de la seva tasca docent. Aquesta oficials a Catalunya, mentre els centres de formació norma no és aplicable al professorat de professorat no hauran elaborat llurs plans d'estudi, visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les el Consell Executiu posarà els mitjans necessaris per universitats d'establir els mecanismes i els terminis assegurar el coneixement suficient de la llengua pertinents per al compliment d'aquest precepte. catalana a tots els alumnes que hi cursin estudis.

2. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei el Consell Executiu de la Generalitat organitzarà els cursos corresponents per als docents en actiu en tots els nivells per tal d'assegurar llur capacitació en llengua catalana.

Els mitjans de radiodifusió i televisió públics

CAPÍTOL IV Els mitjans de comunicació i les indústries culturals

TÍTOL III DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Article 25 Els mitjans de radiodifusió i televisió públics

Article 21

1. En els mitjans de radiodifusió i de televisió gestionats per la Generalitat i per les corporacions locals de Catalunya la llengua normalment emprada ha d'ésser la Catalana. En aquest marc, els mitjans dependents de les Corporacions locals poden tenir en compte les característiques de llur audiència.

2. Sens perjudici de l'aplicació del que disposen els apartats 1 i 5 de l'article 26, els mitjans a què fa referència l'apartat 1 de l'article present han de promoure les expressions culturals de Catalunya, especialment les que es produeixen en llengua catalana.

1. La Generalitat ha de promoure la llengua i la cultura catalanes en els mitjans de comunicació propis a què fa referència l'article 16.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llengua normalment emprada hi ha d'ésser la catalana.

2. El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamentar la normalització de l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació social sotmesos a la competència o gestió de la Generalitat, amb l'objectiu d'assegurar la comprensió i millorar el coneixement de la llengua catalana tenint en compte la situació lingüística de l'àrea de difusió de cada mitjà en concret.

3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran.

4. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la recepció correcta a Catalunya de les televisions d'altres territoris que emeten en llengua catalana.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

100 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 12

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió

Article 26 Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió

Article 22

1. Sens perjudici de l'aplicació de la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, les entitats a què fa referència la Llei esmentada han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió de programes de producció pròpia de qualsevol mena i dels altres teleserveis que ofereixin sigui en llengua catalana.

2. El que disposa l'apartat 1 s'aplica també als concessionaris de televisions de gestió privada d'àmbit territorial de Catalunya.

1. En el marc del que estableix l'article 16.2. de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat podrà subvencionar les publicacions periòdiques redactades totalment o parcialment en català mentre subsistiran les condicions desfavorables que n'afecten la producció i la difusió.

Aquesta subvenció serà atorgada sense discriminació i dins les previsions pressupostàries.

2. La Generalitat ha d'impulsar la normalització del català en les emissores, les quals pot subvencionar sota el corresponent control parlamentari i amb la deguda previsió pressupostària.

3. Les emissores de radiodifusió de concessió atorgada per la Generalitat han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió sigui en llengua catalana, bé que el Govern de la Generalitat, atenent les característiques de llur audiència, pot modificar per reglament aquest percentatge.

4. El Govern de la Generalitat ha d'incloure l'ús de la llengua catalana en percentatges superiors als mínims establerts com un dels criteris en l'adjudicació de concessions d'emissores de televisió per ones terrestres, de canals de televisió distribuïda per cable i de les emissores de radiodifusió.

5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.

6. Les emissores a què fa referència aquest article que emeten o distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en llur programació.

Els mitjans de comunicació escrits

Article 27 Els mitjans de comunicació escrits 1. En els mitjans de comunicació escrits i en les publicacions periòdiques editades per la Generalitat i per les corporacions locals la llengua normalment emprada ha d'ésser la catalana.

2.El Govern de la Generalitat ha de fomentar i pot subvencionar les publicacions periòdiques de difusió general redactades totalment o majoritàriament en català 3. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals han de fomentar i poden subvencionar les publicacions periòdiques d'àmbit local o comarcal redactades totalment o majoritàriament en català.

4. L'atorgament de les subvencions a què fan referència els apartats 2 i 3 ha de seguir criteris objectius de difusió, comercialització i ús del català, dins les previsions pressupostàries i sota control del Parlament o dels plens de les corporacions locals.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

101 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 13

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Les indústries Article 28 culturals Les indústries culturals i les arts de l'espectacle i les arts de l’espectacle 1. El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar: a) La creació literària i científica en català, la difusió dins i fora de l'àmbit lingüístic propi i la traducció a altres llengües d'obres literàries i científiques en català, i la traducció al català d'obres escrites en altres idiomes. b) L'edició, la distribució i la difusió de llibres i de publicacions periòdiques en català. c) La producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució, en qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes d) La producció, la distribució i la difusió d'enregistraments sonors i de material audiovisual en català. e) La producció i la representació de les arts de l'espectacle en català. f) La creació, la interpretació i la difusió de música cantada en català. g) La producció, l'edició i la distribució de material escrit i auditiu en llengua catalana destinat a persones invidents, i una oferta cultural bàsica, en català, per a aquest mateix sector. h) Qualsevol altra manifestació cultural pública en català.

TÍTOL III DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Article 23 1. La Generalitat ha d'estimular i fomentar amb mesures adequades el teatre, la producció de cinema en català, el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules no catalanes, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública en llengua catalana.

2. La Generalitat ha de contribuir al foment del llibre en català amb mesures que en potenciïn la producció editorial i la difusió.

3. Totes les mesures que s'adoptaran per fomentar aquests mitjans i altres que es puguin considerar s'hauran d'aplicar amb criteris objectius, sense discriminacions i dins les previsions pressupostàries.

2. Totes les mesures que s'adoptin per a fomentar l'ús del català en les indústries culturals i d'altres s'han d'aplicar amb criteris objectius, sense discriminacions i dins les previsions pressupostàries.

3. Per tal de garantir una presència significativa de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica, el Govern de la Generalitat pot establir per reglament quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques doblades o subtitulades en català no poden excedir el cinquanta per cent de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i s'han de fonamentar en criteris objectius. La regulació corresponent s'ha de fer en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, del 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i segons el règim que aquesta estableix.

Les indústries Article 29 de la llengua Les indústries de la llengua i la informàtica i la informàtica El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i Fomentar amb mesures adequades: a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles d'acord amb els avenços tecnològics. b) La producció, la distribució i la comercialització dels programaris informàtics, dels jocs d'ordinador, de les edicions digitals i de les obres multimèdia en llengua catalana, i la traducció, si escau, d'aquests productes al català. c) La presència de productes i d'informacions en català a les xarxes telemàtiques d'informació.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

102 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 14

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Les empreses públiques

CAPÍTOL V L'activitat socioeconòmica

TÍTOL I DE L’ÚS OFICIAL

Article 30 Les empreses públiques 1. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.

2. Les empreses a què fa referència l'apartat 1 han d'emprar normalment el català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i els altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà o, si és el cas, en català, si ho demanen.

Article 13

Les empreses de servei públic

Les empreses de caràcter públic han de posar els mitjans per tal de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic posseeixin el coneixement del català necessari per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 31 Les empreses de servei públic

Article 3

1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.

Les persones jurídiques han de respectar també, en llur activitat a Catalunya, allò que estableix l'article anterior.

2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1, incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.

3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves empreses i entitats.

L’atenció al públic a les empreses

Article 32 L'atenció al públic 1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

103 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 15

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Informació i documentació dels establiments

Article 32

Les empreses concertades o subvencionades

La informació a les persones consumidores i usuàries.

L’etiquetatge i l’embalatge

Articles de la LNL

3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Article 33 Les empreses concertades o subvencionades Les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col·laboració amb la Generalitat o amb les corporacions locals de Catalunya, o són beneficiàries d'ajuts o subvencions d'aquestes, han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni.

Article 34 La informació a les persones consumidores i usuàries 1. Les dades que figuren en l'etiquetatge i en l'embalatge i les instruccions d'ús dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea.

2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han d'ésser necessàriament, com a mínim, en català.

3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català, seguint els principis d'aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic.

La publicitat

Article 35 La publicitat 1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les administracions locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial de Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català.

2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

104 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 16

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

L’activitat professional i laboral

Article 36 L'activitat professional i laboral

Articles de la LNL

1. El Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de fomentar l'ús del català en les activitats professionals.

2. El Govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar l'ús del català en els centres de treball, en les relacions laborals i en els convenis col·lectius, en els pactes d'empresa i en els contractes de treball i ha de promoure la participació directa dels sindicats i les organitzacions empresarials per a assolir aquest objectiu.

3. Els convenis col·lectius de treball i els pactes d'empresa poden contenir clàusules lingüístiques orientades a fomentar el coneixement del català dels treballadors i treballadores i a garantir-ne l'ús en els centres de treball i en els contractes laborals, els fulls de salaris i tota altra documentació. El Govern de la Generalitat ha d'estimular que els convenis col·lectius incorporin aquestes clàusules.

Els rètols i informacions dels centres laborals

Les mesures de foment

Els centres de suport

Article 36 4. Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.

CAPÍTOL VI L'impuls institucional Article 37 Les mesures de foment

Article 25

1. El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena.

2. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals, en l'àmbit de les competències respectives, han de fomentar la imatge pública i l'ús del català i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana.

1. El Consell Executiu de la Generalitat ha de fomentar la normalització de l’ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives i de qualsevol mena.

Article 38 Els centres de suport

Article 26

1. El Govern de la Generalitat, d'acord amb les corporacions locals, ha de crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català, en especial allà on ho exigeixi la situació sociolingüística. Aquests centres de suport depenen del Consorci per a la Normalització Lingüística, el qual actua com a òrgan de desplegament de les polítiques territorials de normalització.

2. Els centres a què fa referència l'apartat 1 han de comptar amb els mitjans humans i materials suficients per a l'exercici de llurs funcions.

2. Així mateix ho han de fer, en l’àmbit corresponent, les corporacions locals les quals poden atorgar reduccions o exempcions d’obligacions fiscals per als actes relacionats amb la normalització de l’ús de la llengua catalana.

Allà on així ho exigeix la situació sociolingüística, el Consell Executiu, d'acord amb les corporacions locals afectades, ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

105 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 17

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Les mesures de planificació

Article 39 Les mesures de planificació

Article 27

1. El Govern de la Generalitat s'ha de dotar d'instruments de planificació lingüística general consistents en programes periodificats, per tal d'establir els objectius i les mesures més convenients en cada moment i avaluar-ne els resultats.

L'elaboració dels instruments de planificació ha d'ésser concertada amb els diversos agents i col·lectius implicats, i s'han de tenir en compte els principis de participació, simplificació i eficàcia.

Mapa sociolingüístic

Informe al Parlament

1. El Consell Executiu ha d'establir un pla perquè la població prengui consciència davant la normalització de l'ús lingüístic a Catalunya consegüent a la vigència d'aquesta Llei.

Article 39

Article 27

2. El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un mapa sociolingüístic de Catalunya, que ha d'ésser revisat cada cinc anys, per tal d'adequar a la realitat la seva acció de política lingüística i, alhora, per a valorar la incidència de les actuacions fetes.

2. El Consell Executiu ha d'ordenar l'elaboració d'un mapa sociolingüístic de Catalunya, que serà revisat periòdicament, per tal d'adequar a la realitat la seva acció reguladora i executiva de política lingüística i, alhora, de valoració de la incidència de la planificació en el progressiu coneixement de la llengua catalana.

Article 39 3.El Govern de la Generalitat ha d'informar cada any el Parlament de les actuacions de política lingüística i dels resultats obtinguts en el marc dels instruments a què fan referència els apartats 1 i 2.

Col·laboració amb altres institucions i entitats

DISPOSICIONS ADDICIONALS

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Primera Col·laboració amb altres institucions i entitats

La Generalitat ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús del català en l'Administració perifèrica de l'Estat, en l’Administració de justícia, en els registres, en les empreses públiques i en qualsevol altre àmbit administratiu no dependent de la Generalitat.

1. Sens perjudici de l'aplicació d'aquesta Llei, el Govern de la Generalitat ha de vetllar per aconseguir la generalització de l'ús del català, en un marc de col·laboració amb la Unió Europea, l'Administració de l'Estat, el Consell General del Poder Judicial i les empreses públiques i privades d'àmbit estatal, europeu o internacional, especialment les de serveis i les de radiodifusió i televisió.

2. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la presència del català en els mitjans de comunicació d'abast estatal, europeu i internacional.

Col·laboració amb institucions d’altres territoris de llengua catalana

Segona Convenis de col·laboració amb institucions d'altres territoris de llengua catalana 1. La Generalitat ha de promoure acords, convenis i tractats amb les comunitats autònomes aragonesa, balear i valenciana i amb els estats andorrà, francès i italià per a fomentar l'intercanvi cultural entre territoris i comunitats de parla catalana i la coordinació i la cooperació entre comunitats o entre estats en matèria de política lingüística, per a assegurar, amb les mesures adequades, la promoció, l'ús i la protecció de la llengua catalana i per a obtenir-ne la generalització i l'extensió del coneixement i l'ús en tot l'àmbit lingüístic, amb respecte per totes les variants.

2. La Generalitat, per tal d'afavorir un espai català de comunicació, ha de promoure la difusió i la recepció dels mitjans de comunicació en llengua catalana.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

106 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 18

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Projecció exterior

Tercera Projecció exterior

Articles de la LNL

1. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la projecció de la llengua i la cultura catalanes fora del seu àmbit lingüístic, principalment en el món acadèmic i de la recerca, i també en les institucions de la Unió Europea i les seves polítiques. Per a assolir aquest objectiu, la Generalitat pot participar en un organisme comú als territoris de llengua catalana.

2. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la difusió i l'aprenentatge del català a les comunitats catalanes de l'exterior, en els termes de la Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.

Grafia normativa dels noms i cognoms

Garanties de compliment

Quarta Grafia normativa dels noms i els cognoms catalans La substitució dels noms i de les grafies normativament incorrectes per les correctes dels cognoms, establerta per l'article 19, es regeix pel procediment fixat per l'article 2 de la Llei de l'Estat 17/1977, del 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del registre civil, o la normativa equivalent que la substitueixi.

Cinquena Garanties de compliment Aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes. Tanmateix: a) L'incompliment dels preceptes de l'article 26 es considera incompliment de les condicions essencials de la concessió, al qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, i per les lleis de l'Estat 31/1987, del 18 de desembre, d'ordenació de les telecomunicacions, i 25/1994, del 12 de juliol, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directriu 89/552/CEE. b) L'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

107 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 19

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Les Sisena consignacions Les dotacions econòmiques pressupostàries En els pressupostos de la Generalitat s'han de fer les consignacions necessàries per a dur a terme les actuacions i adoptar les mesures derivades de l'execució d'aquesta Llei amb els mitjans i els recursos suficients, amb una atenció especial al cost d'un sistema educatiu plurilingüe, d'una administració en règim de doble oficialitat i de la difusió cultural en una llengua d'àmbit restringit, tenint en compte, també, les necessitats objectives de distribució territorial i sectorial.

Funcions de vigilància i impuls

Setena Funcions de vigilància i impuls La Generalitat ha de vetllar perquè la normativa i l'actuació administrativa dels altres poders públics de l'Estat respectin els principis de l'ordenament constitucional i estatutari i d'aquesta Llei, i ha d'impulsar la modificació legislativa de les normes estatals que siguin un obstacle per a l'ús del català en tots els àmbits o limitin la plena igualtat lingüística dels ciutadans i ciutadanes.

Règim de funció pública

Vuitena Règim de la funció pública Els preceptes d'aquesta Llei vinculen el personal al servei de l'Administració d'acord amb les normes reguladores de la funció pública.

Normes d’usos lingüístics

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera Les normes d'usos lingüístics Les normes d'usos lingüístics a què fa referència l'article 9.3 han d'ésser aprovades en el termini màxim de dos anys comptats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Terminis d’adaptació empresarial

Segona L'adaptació empresarial 1. Les empreses i les entitats afectades per aquesta Llei tenen un termini de dos anys per a adaptar-se al que disposen l'article 15 i les disposicions del capítol V. Aquest termini és de cinc anys per als empresaris i empresàries autònoms.

2. En un termini de cinc anys o, si és superior, el que resulti de la data de caducitat, poden continuar en el mercat els productes i els serveis a què fa referència l'article 34 sense complir les normes lingüístiques relatives a l'etiquetatge.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

108 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 20

Llengua i immigració

Objecte

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Les emissores Tercera de Les emissores de radiodifusió i televisió radiodifusió i televisió Els articles 25 i 26 s'apliquen a les emissores els títols habilitants de les quals correspon d'atorgar a la Generalitat i que es concedeixen o es renoven després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Modificació de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya

DISPOSICIONS FINALS

Redacció antiga de l’art. 5 de la Llei 8/1987

Primera Modificació de la Llei 8/1987, del 15 d'abril 1.Es modifica l'article 5 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent: "Article 5 "1. El català és la llengua pròpia de l'Administració local de Catalunya i, per tant, ha d'ésser la llengua d'ús normal i general en les seves activitats.

"2. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a escollir la llengua oficial amb què es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu d'atendre'ls en la llengua escollida, en els termes establerts per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística."

1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la seva Administració local. Tota la documentació derivada de les actuacions administratives dels ens locals redactada en català té validesa oficial.

2. Les convocatòries de les sessions dels òrgans de govern dels ens locals, els ordres del dia, les actes i la resta d’escrits i documentació derivats de llur funcionament, es poden redactar en català, sense necessitat de cap mena de traducció.

3. El que estableix l’apartat anterior és també aplicable als actes orals o escrits que realitzin els membres de les corporacions locals en l’exercici de llurs drets.

4. Tots els ciutadans tenen dret a escollir la llengua amb què es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu de lliurar les resolucions i qualsevol altra documentació en la llengua escollida pels ciutadans, si així ho manifesten expressament en cada cas.

5. Els comunicats i qualsevol altra documentació que hagi de tenir efectes fora del territori en què la llengua catalana és oficial han d’ésser redactats en llengua castellana, sens perjudici que ho siguin també en català.

Primera

Redacció antiga de l’art. 294.2 de la Llei 8/1987

2. Es modifica l'article 294.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent3:

D’acord amb llurs ofertes d’ocupació pública, els ens locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició o concurs-oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d’igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat.

"Article 294.1 "D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha d'acreditar el coneixement del català i, en els ens locals d’Era Val d'Aran, també de l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti."

3 Modificat de nou pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01

109 Laura Ibáñez Esquius

Pàg. 21

Objecte

Desplegament reglamentari

Articles de la LPL

Articles de la LNL

Primera

Redacció antiga de l’art. 310.2 de la Llei 8/1987

3. Es modifica l'article 310.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent4: "Article 310.2 "Els ens locals de Catalunya han d'incloure el requisit del coneixement oral i escrit del català en les bases de la convocatòria del concurs per a proveir llocs de treball reservats a funcionaris i funcionàries de l'Administració local amb habilitació de caràcter estatal, i de l’aranès, en el cas dels funcionaris i funcionàries que han de prestar serveis a l’àmbit territorial d’Era Val d’Aran".

Els concursos són convocats anualment per la Generalitat, simultàniament amb les administracions de les altres comunitats autònomes.

Segona Desplegament reglamentari

DISPOSICIONS FINALS

S'autoritza el Govern de la Generalitat per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

Substitució i vigència de normes

Primera S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè faci l'aplicació i el desplegament reglamentari d'aquesta Llei.

Tercera Substitució i vigència de normes 1. La Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, és substituïda pels preceptes d'aquesta Llei, sens perjudici que, en tot allò que no hi resulti contradictori, passi a formar part de la tradició jurídica catalana.

2. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, i sens perjudici de la modificació reglamentària que se'n pugui fer, les disposicions dictades per a desplegar la Llei 7/1983.

3. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, els preceptes de la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, i les normes dictades per a desplegar-los.

4

Modificat de nou pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Passatge de la Banca, 1-3 • 08002 Barcelona • Telèfon 935 67 10 00 • Fax 935 67 10 01 Pàg. 22

110 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

10.4 Pamflets informatius Servei d’autoaprenentatge de català

111 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

Jocs i DVD en català

112 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

Català per a adults

113 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

114 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

Voluntariat per la llengua

115 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

Parla. cat

116 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

Consorci per a la Normalització Lingüística

117 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

Bibliografia

-

PRATS, Joaquim i Trepa, Cristòfol. Història. Barcanova, 2007

-

MIMÓ, Joan i MARTOS Ramon. Ripollet, cent anys d’història gràfica.

Ema Publicacions, 1996.

-

GARCÍA, María Jesús i DOMÈNECH Sandra. Històries compartides. La immigració dels anys seixanta i noranta a Ripollet. Ema Publicacions, 2007.

-

BENET,

Josep.

L’intent

franquista

de

genocidi

cultural

contra

Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.

-

CANDEL, Francesc. Els altres catalans. Edicions 62.

-

SOLÉ, Lluís. Geografia de Catalunya. AEDOS, 1958

-

VALLVERDÚ, Francesc. Dues llengües: Dues funcions? Edicions 62, 1989.

-

VALLVERDÚ, Francesc. La normalització lingüística a Catalunya.

Editorial Laia, 1986.

-

BOSQUE, Joaquin . Empleo, paro y emigración en Andalucía

-

ARIAS, Jesús i COZAR, Enriqueta. Los males de la población andaluza en la actualidad.

-

FORCADELL, Carme. Llengua i immigració.

Altres fonts de documentació.

-

Institut d’estadística de Catalunya (http://www.idescat.net)

-

Exposició “Històries compartides. La immigració dels anys seixanta i noranta a Ripollet.” Molí d’en Rata.

-

Oficina del català de Ripollet.

-

Consorci de Normalització Lingüística.

-

http://www.gencat.net/catalunya/cat/poblacio.htm

118 Laura Ibáñez Esquius

Laura Ibáñez Esquius Llengua i immigració

-

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d41 0b0c0e1a0/?vgnextoid=bcbb929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextc hannel=bcbb929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

-

http://www.ine.es

-

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_Catalunya#Segl e_XX

-

http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra3/emigra3p.htm

119 Laura Ibáñez Esquius