pirineus

EXEMPLAR GRATUÏT

Núm. 17 Estiu/Tardor de 2011

Colònies industrials al Berguedà 150 anys carregats d’història i històries

Andorra Rutes cicloturístiques, senderisme i espais naturals

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I D’ANDORRA

8 BERGUEDÀ

Sumari

La riquesa de les colònies industrials

18

ALT URGELL

24

VAL D'ARAN

28

CERDANYA

44

FRANÇA

Espai Ermengol: centre de coneixement, difusió i informació referent a la Seu d'Urgell

Entrem al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Raquetes, el plaer del pireneisme hivernal

El Tren Groc de la Cerdanya Sallagosa, seductor llogaret al cor de la Cerdanya

64 ANDORRA

Rutes cicloturístiques, senderisme i espais naturals

8 64

DIGUES QUE HAS VIST AQUEST ANUNCI I ET FAREM UN

10% DE DTE.

76

SOLSONÈS

79

GARROTXA

84

RIPOLLÈS

92

PALLARS SOBIRÀ

94

ALT I BAIX EMPORDÀ

En ruta pel Solsonès

BTT a la Vall d'en Bas Capvespres a dalt del volcà Montsacopa

Museu Etnogràfic de Ripoll Torna el “Romànic en Viu 2011”

Les Valls d'Àneu

Turisme nàutic a la Costa Brava

100

ALTA RIBAGORÇA

102

PALLARS JUSSÀ

105

GUIA D’ESTABLIMENTS

20a edició de “Solistes a l'Alta Ribagorça”

Senderisme

Editorial www.panxing.cat

22.000 EXEMPLARS A CATALUNYA, ANDORRA, SUD DE FRANÇA I PALMA DE MALLORCA. Foto portada: Colònia de l’Ametlla de Merola. Gonzalo Sanguinetti

53.000 lectors a tot Catalunya

Viure i valorar

P

ocs dies després de les darreres eleccions municipals, són molts els municipis que en l'actual context econòmic i social han dipositat en el canvi les seves esperances. De ben segur que caldran molts canvis, i no només de caire polític, per modificar la inèrcia dels últims anys com, per exemple, la nostra manera de viure, de valorar el què tenim i de creure que d'aquesta hem de sortir-ne plegats i quan més aviat millor.

(3a onada 2011. Publicat el 27 de juliol de 2011)

Publicació associada

Control difusió i distribució

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Mitja última acta publicada: 21.612 exemplars.

31 de maig de 2010

Direcció Editorial Gemma Pàmies gemma@panxing.net i Jordi Pàmies jpamies@sinopsis.es Coordinació Editorial Gemma Pàmies i Gonzalo Sanguinetti

gonzalosanguinetti@yahoo.es

Cap de redacció Raquel Martínez raquel@panxing.net Cap comercial Juanma Martí juanma@sinopsis.es Correcció en català dels textos SCC de la Cerdanya, Consorci per a la Normalització Lingüística.

Col·laboradors Turisme de Catalunya, Diputació de Lleida, Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, Consell Comarcal de la Cerdanya, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça, Patronat de Turisme del Pallars Sobirà, Torisme Val d’Aran, Oficina de turisme del Solsonès, Turisme de la Seu, Ripollès Desenvolupament, Andorra Turisme, Comité Departamental de Turisme dels Pirineus Orientals, Consorci de Turisme Valls d'Àneu, Ajuntament de Sallagosa, Oficina de Turisme de la Vall d'en Bas, Oficina de Turisme d'Olot, Espai Ermengol, Museu Etnogràfic de Ripoll, Romànic en Viu i Álvaro Novo.

Disseny i Maquetació Jordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, Xavier Escandell i Llorenç Pubill.

La Generalitat no ha quedat exclosa dels canvis de càrrecs polítics entre els quals la recent incorporació de Marian Muro com a Directora General de Turisme, de qui en podeu llegir una entrevista dins la present edició. Tanmateix, volem desitjar molta sort a Joan Carles Vilalta i a Ignasi de Delàs en els seus nous projectes i agrair-los el suport que sempre ens van oferir. Ells, entre d'altres, amb més o menys encert, van posar molt d'esforç i dedicació en pro del que han considerat millor per al nostre país.

Viatjar s'ha convertit per a moltes persones en un autèntic luxe i, aquells qui ho poden fer, probablement hauran reduït considerablement el seu pressupost. Des del Pànxing Pirineus insistim en donarvos a conèixer moltes de les possibilitats de que disposeu prop de casa, així com molts dels establiments que ofereixen paquets i propostes originals i econòmiques. No deixeu de desconnectar durant uns merescuts dies de vacances i de descobrir tot aquest ventall de possibilitats que els Pirineus us brinden.

Gemma Pàmies Directora

Fotografia Gonzalo Sanguinetti, Patronat de Turisme Costa Brava - Girona, Andorra Turisme, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consorci de Turisme Valls d'Àneu, Oficina de Turisme de Font Romeu, Oficina de Turisme del Solsonès, Oficina de Turisme de la Vall d'en Bas, Espai Ermengol, Museu Etnogràfic de Ripoll, Romànic en Viu, Álvaro Novo i Pep Callís.

Cartografia Geotec-cartografia. www.geotecnet.com Publicitat PUIGCERDÀ Estel Carreras, Óscar Palomino, Laia Tejedor i Cristina Saball.

Tel. 972 88 07 63 - cerdanya@panxing.net Alfons I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona) BERGA Montserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - bergueda@panxing.net BARCELONA / MARESME Cristina Vico cristina@sinopsis.es Edita SINOPSIS DISSENY, S.L. Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat sinopsis@sinopsis.es Enric Morera, 25 - 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona) Dipòsit legal: B-49063-2004 Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer. Pànxing Pirineus en cap cas estableix una selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Amb la col·laboració de:

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus • Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i telèfon de contacte) per mail (cerdanya@panxing.net), fax (972 88 14 29) o bé correu postal (C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

Pànxing Pirineus dóna suport al projecte Pirineus de Turisme de Catalunya.

4

Pànxing Pirineus

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet: PÀNXING PIRINEUS C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

ENTREVISTA

REALITZADA PER: Gemma Pàmies

Marian Muro

Nova directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

“És imprescindible que el sector privat estigui implicat tant en opinió i en execució com econòmicament”

Quines seran les línies prioritàries d’actuació del Departament de Turisme?

La tasca de l’administració sempre és objecte de crítiques. Jo estic intentant implantar uns principis que per a mi són inherents i que he dut a terme en el sector privat per dotar de més eficàcia l’administració des de la meva perspectiva del turisme.

Tinc una idea clara de que l’administració està “al servei de” i que hem de dur a terme una cooperació público-privada no només a nivell de promoció sinó des de la mateixa recerca del recurs turístic.

Com s’implicarà el sector privat del turisme en aquesta nova etapa?

El primer que farem és finalitzar l’elaboració del Pla Estratègic comptant ja amb la cooperació público-privada. A partir d’aquest moment es crearà la Taula de Turisme que és la que contribuirà en l’execució del Pla. És imprescindible que el sector privat estigui implicat tant en opinió i en execució com econòmicament; altrament, els projectes no funcionen. S’ha de plantejar com un negoci que convingui a ambdues parts i en el qual a tots ens interessi guanyar.

A nivell intern, hi haurà un canvi organitzatiu?

Sóc una persona molt poc jeràrquica.

M

arian Muro, llicenciada en dret, ha format part durant 17 anys de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), primer com a assessora jurídica i poc després com a gerent.

Mare de 4 fills, aquest no ha estat mai un impediment per arribar allà on s’ha proposat i encapçalar importants desafiaments com el que ara se li presenta.

Des del present mes de gener ha emprès una nova etapa professional com a Directora General de Turisme i ens rep amb un gran somriure en el seu nou despatx.

De tracte afable i proper, la Marian se’ns

6

Pànxing Pirineus

presenta com una amant i una bona coneixedora del sector privat del turisme que, amb molta il·lusió i ganes, està decidida a dur a terme aquest nou repte de la seva vida des de la vessant pública.

Quina ha estat l’experiència dins l’ACAV que li sigui aplicable per dirigir el departament de turisme?

L’ACAV aglutina unes 350 agències i turoperadors i defensa els interessos d’aquests davant de l’administració, de les companyies aèries, dels proveïdors turístics, etc. L’ACAV també és la que representa totes les agències de viatges espanyoles davant la Patronal Europea a Brussel·les, que és on veritablement s’elabora la normativa i on s’ha de fer pressió.

M’agrada treballar en horitzontal i no en vertical. Per a mi és molt important que la gent de l’equip s’involucri molt en els projectes per tirar-los endavant. Sempre porto a les reunions a la gent de l’equip que està a cada àrea per tal que siguin partícips del projecte.

çant les xarxes socials i la implicació del sector privat en la promoció. Cap la possibilitat, per exemple, de que empreses que no són turístiques puguin fer-ne promoció i que en puguin compartir els beneficis.

S’ha de pensar en sistemes de promoció menys costosos i que tinguin més retorn.

Amb què creu que Catalunya pot competir respecte a altres destinacions?

Catalunya té una diversitat de mar i muntanya que ens diferencia de molts altres destins: el nostre posicionament geogràfic respecte Europa, el clima, la riquesa natural i cultural...

També podem fer promoció internacional de la mà de Turespaña la qual cosa no implica, en absolut, sacrificar la nostra identitat.

Ara mateix hem de posar una mica d’ordre, tenir clar quins són els nostres punts forts i veure quines tasques tenim pendents. El nostre és un país de tradició turística de sol i de platja, agradi o no, que hem de preservar i potenciar i això no ho podem perdre de vista. Evidentment, Catalunya també compta amb molts altres recursos naturals, històrics i de patrimoni que s’han de definir i potenciar així com zones del territori que no estan prou desenvolupades i a les quals hem d’ajudar, com per exemple, a gran part de l’interior.

Quines estratègies de promoció s’utilitzaran?

La intenció és que el sistema de promoció que s’ha realitzat fins ara evolucioni mitjan-

Hi ha dos requisits imprescindibles perquè la teva tasca promocional funcioni i no estiguis llençant els diners, partint de la base de que ja tens producte turístic, que són les connexions aèries i els visats.

Quin tipus de turisme és el que li agrada practicar: gastronòmic, cultural, actiu?

Gastronòmic, enològic, sol i platja, esquí,... una mica de tot.

Quin indret de Catalunya la té enamorada?

La Cerdanya i Llafranc, que són els destins on vaig des de fa anys.

Quin plat ens recomanaria?

Pa amb tomàquet i pernil.

I una festa?

Les Havaneres, i si és a la costa i amb un cremat, millor

Aquest constant contacte amb tots els sectors implicats en el turisme del teu país i amb el d’altres països et dóna una visió molt àmplia del sector turístic.

Com es planteja el nou càrrec?

M’ho prenc com un repte absolutament temporal, una gran oportunitat de millorar coses durant aquests 4 anys; això m’obliga a ser molt executiva i a obtenir resultats ràpids.

Treballar a l’administració comporta un gran canvi a nivell executiu. No tens la mateixa agilitat que en el sector privat, aquí tot ha de seguir uns mecanismes.

Però puc treballar; pensava que tindria més dificultats.

Pànxing Pirineus 7

[

BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS

>

LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS 150 anys carregats d’història i històries Font: Parc Fluvial

8

Pànxing Pirineus

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Pànxing Pirineus 9

BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS

>

PÀGINA ANTERIOR: Colònia Pons (Puig-reig).

El riu Llobregat és l’eix vertebrador del Berguedà i la força de la seva aigua ha significat durant molt de temps una font d’energia i prosperitat. El canvi de segle del XIX al XX va emmarcar-se en un fort procés d’industrialització a Catalunya i el Berguedà en va representar un dels principals motors. 150 anys després, aquest fet ha deixat un dibuix i un caràcter propi imprès a la comarca.

A DALT: Colònia Vidal.

C

orrien les acaballes del segle XIX quan la burgesia catalana va començar a estudiar les possibilitats de negoci a llarg termini amb l’aprofitament de l’energia hidràulica. El context de bonança econòmica de les classes benestants afavoria la possibilitat d’inversió i això mateix passava amb les facilitats polítiques: exempcions fiscals, incentius legals a favor de l’ocupació de territoris despoblats, despeses d’ocupació i construcció del terreny reduïdes i, a més, una forta tradició artesanal i tèxtil.

La implantació del sistema de les colònies industrials no era nova. Anglaterra es va despertar a mitjan segle XVIII amb la mateixa fórmula, i Suècia i Finlàndia li trepitjaven els talons quan localitzaven els rius i els seus vorals despoblats per situar-hi les fàbriques i, al voltant, les respectives colònies. Era així

10 Pànxing Pirineus

com naixien nous nuclis de població i al Berguedà, tot i tenir les seves pròpies peculiaritats, va succeir de la mateixa manera. Les colònies han estat i encara ara són pobles vius que han anat evolucionant durant més de cent anys de vida.

TESTIMONIS D’UN CANVI ECONÒMIC I SOCIAL, LES COLÒNIES DEL B E R G U E D À VA N VIURE D’INICI A FI EL CREIXEMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ AL C O R D E C ATA L U N YA

A LA DRETA: Colònia de l’Ametlla de Merola.

colonial del Berguedà es pot definir és, en gran mesura, per la seva concentració urbana. Tot i així, es poden diferenciar clarament dos estils de construcció: la modèlica i l’anònima.

Inicialment les colònies no anaven més enllà de la fàbrica en si mateixes i els edificis indispensables per als habitatges dels treballadors, potser un forn de pa i poca cosa més.

Aquesta primera etapa se situa del 1850 fins a tocar el 1880, moment a partir del qual les colònies van començar a constituir veritables pobles industrials amb equipaments i serveis com escoles, església, botigues i també la torre de l’amo. Les dues etapes retraten canvis profunds del context econòmic, tecnològic i social.

Un cas de colònia modèlica el podem trobar exemplificat amb la Colònia Güell, que va entrar en funcionament el 1891. Aquí la principal aportació arquitectònica es basa en la presa de consciència del disseny urbà com a instrument de control social. Es contempla en aquest cas la baixa densitat urbana, la qualitat ambiental i la disposició de serveis urbans allunyats de la fàbrica com una manera de combatre la possible violència obrera, una dificultat important dins del procés productiu resolta, o si més no apaivagada, amb un projecte urbà concret.

EL MODEL URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS Cada territori es basteix segons l’espai disponible i la seva orografia, i si l’urbanisme

D’aquesta manera la Colònia Güell es planteja com un instrument urbà al servei d’un projecte social en l’educació moral del rendiment i pretén que l’ordre estigui per damunt

Pànxing Pirineus

11

BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS

>

A SOTA: Viladomiu Vell.

A SOTA: Colònia Vidal.

BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS

>

V I U R E E N U N A C O L Ò N I A I M P L I C AVA U N F O RT L L I G A M TA N T A M B L A FÀ B R I C A I E L S C O M PA N Y S C O M A M B E L S V E Ï N S Q U E , A L C A P I A L A F I , E R E N E L S M AT E I X O S .

L A T O R R E D E L’ A M O M O S T R AVA A M B O R G U L L L A R I Q U E S A QUE PRODUÏA LA COLÒNIA.

A SOTA D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX: Viladomiu Nou. I les tres següents de la Colònia Vidal.

de qualsevol possible aldarull. Això implica partir d’uns objectius clars i d’una imatge prèvia de la colònia en el seu resultat final, i així van contemplar-la Eusebi Güell i Antoni Gaudí a l’hora d’idear-la. El resultat va ser la construcció d’un model urbà aleshores progressista i culte.

Pel que fa la colònia anònima, la podem trobar amb el cas dels Viladomiu. D’arrel muntanyenca i entroncat al gremi industrial, Tomàs Viladomiu Bartran se sent més còmode amb la prudència i amb la filosofia de l’anar fent. Per això opta per edificar una fàbrica de riu que, amb el temps, va esdevenir colònia. D’aquesta manera cal una inversió prèvia molt més modesta que no té necessitat de comptar ni tan sols amb arquitectes, sinó amb mestres d’obres amb una capacitat tècnica suficient per resoldre construccions de grans contenidors. Aquests enllestien els edificis lligats a la producció mentre l’arquitecte finalment va encarregar-se dels 12 Pànxing Pirineus

edificis representatius com la torre de l’amo o l’església, tot i que en el cas de Viladomiu, l’església es va construir pel mestre d’obres Valentí Canudes de Casserres.

VILADOMIU NOU, UNA TORRE DE L’AMO FETA CENTRE D’INTERPRETACIÓ Fa tres anys que la torre de l’amo de la Colònia Viladomiu va renéixer com a Centre d’Interpretaació de les Colònies del Llobregat. Edificada fa més de cent anys com a residència de la família propietària de la colònia, avui en dia la torre ha estat rehabilitada a càrrec del Consorci del Parc Fluvial i està dedicada a explicar la història i el patrimoni del conjunt de colònies tèxtils de l’Alt Llobregat, constituïdes entre Berga i Balsareny.

El Centre d’Interpretació es divideix per parts i, així mateix, per àmbits temàtics. Amb una proposta d’àudio i llums de la mà de la minyona Remei, el visitant es trasllada a l’estiu

del 1910 i veu com era la vida quotidiana dels amos per una banda i la dels treballadors per una altra. Així s’il·lustra la relació entre les dues parts, com també els episodis de paternalisme, reivindicacions i la pau social, i també les condicions de vida i de treball dels obrers a la ciutat i a les colònies. A les golfes de la torres el temps salta un any endavant i presenta la revolta de la Setmana Tràgica a la Catalunya central, un episodi amb manca d’estudis en aquesta zona.

La intenció de la museïtzació no és tan sols explicar al visitant un context i uns fets, sinó que es pretén que l’experiència sigui alhora un viatge cultural i emotiu. Per aquest motiu es compta amb elements multimèdia que interactuen amb el visitant, una posada en escena ben cuidada i fins i tot ens trobem amb personatges que expliquen els seus punts de vista i ens permeten apropar-nos a la realitat de les colònies del tombant de segle.

Pànxing Pirineus

13

BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS

>

Aquest estiu, com a novetat, el Consorci del Parc Fluvial ha programat, els mesos de juliol i agost, les visites teatralitzades a la torre de l’amo, de manera que, per primera vegada, dos personatges, la Remei i la minyona, juntament amb la senyora de la torre, oferiran al visitant un particular recorregut per aquesta magnífica casa senyorial de primers de segle. Sota el nom “Temps era Temps”, les dues protagonistes mostraran les diferents estances de la planta noble així com les seves respectives i diferents visions de les colònies tèxtils, la Remei des del punt de vista dels treballadors i la Senyora des del punt de vista dels amos. També explicaran com van viure diferents fets històrics com la industrialització, la creació de les colònies industrials i els fets ocorreguts durant la Setmana Tràgica.

La família Viladomiu es va traslladar a viure a la torre de l’amo durant l’estiu del 1902 i la seva fàbrica va funcionar fins a l’any 1982, quan va tancar portes. En aquest moment la torre va quedar abandonada i això va significar la degradació de l’edifici. Després de la rehabilitació intensiva de la torre i de les obres de restauració, avui en dia l’edifici alberga a més del Centre d’Interpretació de les Colònies del Llobregat, el centre de gestió del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, l’Oficina de Turisme del mateix Parc Fluvial i un telecentre que els veïns de la 14 Pànxing Pirineus

A SOTA: Colònia Pons.

colònia poden utilitzar. A més, a la planta baixa hi ha l’exposició “Soroll de telers, soroll de diners. 150 anys de colònies industrials a Catalunya”, duta a terme en homenatge al cent cinquantè aniversari de les colònies industrials.

L’ESGLÉSIA DE CAL PONS I EL PAPER DE LA RELIGIÓ A LES COLÒNIES Les colònies industrials agrupaven treballadors d’aquí i d’allà per tirar endavant una fàbrica. Es tractava de veritables poblacions que aviat es cohesionaven gràcies a l’esperit familiar i d’associacionisme que es respirava.

En una societat aleshores decididament religiosa, el paper de l’església era fonamental i, sens dubte, tenia un paper clau com a unificador dels veïns i treballadors de la colònia; aquest paper és el que assumia l’església de Cal Pons.

L’ajuntament de Puig-reig, propietari de l’edifici, va tirar endavant la iniciativa de transformar l’església de Cal Pons en un centre d’interpretació i alhora mantenir les funcions originals del temple, el culte a Déu. D’aquesta manera l’espai compatibilitza les dues funcions per donar un servei complet als veïns i visitants.

A SOTA: Cal Bassacs.

BERGUEDÀ LA RIQUESA DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS

>

Caminant per la Ruta de les Colònies Textils.

consolidació de la població de la colònia a través de l’espai litúrgic. A la capella de Santa Llúcia, una de les sis que hi ha a l’església, hi ha una estructura de pantalles construïda a manera de retaule gòtic.

Mitjançant aquest sistema es projecta un audiovisual que mostra la visita del rei Alfons XII a la Colònia Pons durant el 1908 i l’itinerari merament industrial que va dur el monarca durant la seva visita a Catalunya. A la cripta, on hi ha enterrats Lluís G. Pons Enrich i la seva esposa Anna Roca, s’explica, també amb un audiovisual, la personalitat i el paternalisme amb què gestionava la colònia el mateix Pons, així es donen a conèixer les estretes relacions entre els amos i l’església.

I per acabar trobem museïtzat el cor de l’església, on es dóna a conèixer fins a quin punt l’església tenia una estreta influència en l’educació dels nois i noies que creixien a la colònia.

A poc a poc, doncs, i ja sigui a través de l’associacionisme, el paper cabdal de l’església, les trobades a la cafeteria de la colònia o el frec a frec durant les hores de feina entre telers, la cohesió social feia que la colònia esdevingués una població com a tal, amb una història pròpia i amb mil i una històries més que es van anar teixint a cop de llançadora

Principalment el centre d’interpretació té per objectiu mostrar aquest paper d’unificació i Pànxing Pirineus

15

BERGUEDÀ AGENDA

>

>

BERGUEDÀ AGENDA

]

Agenda Berguedà AVIÀ FIRA D'ARTESANIA 17 de juliol AVIÀ TROBADA DE PUNTAIRES 17 de juliol BAGÀ RESCAT DE LES CENT DONZELLES I MERCAT MEDIEVAL 17 de juliol BERGA FESTA DELS ELOIS 24 de juliol BAGÀ FESTA MAJOR 3 d'agost GÓSOL FESTA DE LA XOCOLATADA 6 d'agost

Dades d’interès

OLVAN FESTA MAJOR 7 d'agost

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA FESTA MAJOR 10 de setembre

LA POBLA DE LILLET CONCURS DE FLORS DE MUNTANYA 15 d'agost

CERCS FESTA MAJOR DE SANT CORNELI 11 de setembre

PUIG-REIG TROBADA D'ACORDIONISTES 15 d'agost

BERGA FIRA-SUBHASTA DEL VEHICLE USAT 25 de setembre

GISCLARENY FESTA MAJOR 2 d'octubre

LA POBLA DE LILLET FESTA DEL BOLET 25 de setembre

GÓSOL FIRA DE TOTS SANTS 31 d'octubre

VILADA FESTA MAJOR DEL BOLET Octubre

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ FIRA DE TOTS SANTS 1 de novembre

GÓSOL FESTA MAJOR 15 d'agost VALLCEBRE FESTA MAJOR 15 d'agost

CONSORCI PARC FLUVIAL DEL LLOBREGAT Torre de l'amo de Viladomiu Nou - 08680 Gironella Tel. 93 825 06 89 - www.parcfluvial.cat CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ Oficina de turisme - Ctra. C-16 km. 96 - Tel. 93 822 15 00 www.elbergueda.cat - turisme@elbergueda.cat CONSORCI DE TURISME DE L’ALT BERGUEDÀ C/ Barcelona, 49 3r - 08600 Berga Tel. 93 822 21 12 - www.altbergueda.com ESPAI D’INTERPRETACIÓ DE BERGA OFICINA DE TURISME C/ dels Àngels, 7 - 08600 Berga Tel. 93 821 13 84 - www.turismeberga.cat

GÓSOL FESTA DEL SEGAR 21 d'agost BAGÀ TROBADA D'ESBARTS DANSAIRES 27 d'agost CASTELLAR DE N'HUG CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D'ATURA 28 d'agost

CARNISSERIA MARISOL Distribuïdor oficial de Vedella del Berguedà.

Xais de matança pròpia. Pl. Tarcason, 20 i Mercat Municipal, parades 64-65 · BERGA (Barcelona) Tel. 93 821 05 05 / 93 821 27 04 (particular)

CARNISSERIA MARMI Criança i elaboració pròpia. Cansaladeria des de 1975. Carnisseria. Pl. Viladomat, 20 · BERGA (Barcelona) · Tel. 93 821 07 94 / 93 822 12 22 (particular)

MONTMAJOR FESTA MAJOR 3 i 4 de setembre

HOTEL CASA DUANER REST. EL RECÓ DE L’AVI

APTS. RURALS / REST.

HOTEL

Un indret immillorable per passar unes vacances de turisme rural al Berguedà i gaudir de la natura, la gastronomia i les activitats culturals i esportives. Disposem de 12 habitacions (1 per a minusvàlids), sala d’estar i jardí privat. Cuina típica casolana. Especial temporada de bolets.

Situats en plena natura, a 1.200 m d’alçada i a mig camí entre Berga i Rasos de Peguera.

Cuina equipada, bany complet, TV, terrassa, jardí amb piscina. Sauna i spa amb vistes al bosc, activitats a l’aire lliure.

En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel disposa de 58 habitacions totalment equipades (connexió a internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar, despertador, etc). També posem a la seva disposició el Restaurant “La Terrassa”, amb plats fruit de fusió entre la cuina tradicional i l’alta cuina catalana.

La Farga, 10 - Tel. 93 822 76 72 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Barcelona) elrecodelavi@elrecodelavi.com · www.elrecodelavi.com

Ctra. Rasos de Peguera, Km 4 · CASTELLAR DEL RIU (BCN) Tel. 93 821 35 61 - Fax 93 821 25 97 www.rouresbergueda.com

Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona) T. 93 821 66 66 - reserves@hotelbergapark.com www.hotelbergapark.com

16 Pànxing Pirineus

ELS ROURES

BERGAPARK···

Pànxing Pirineus

17

[

ALT URGELL ESPAI ERMENGOL

>

ALT URGELL ESPAI ERMENGOL

>

Font i fotos: Espai Ermengol

ESPAI ERMENGOL: centre de coneixement, difusió i informació referent a la Seu d’Urgell El passat mes d'abril obrí les portes, al bell mig del nucli històric de la Seu d'Urgell, l'Espai Ermengol, centre concebut alhora com a espai de recepció turística i museu de la ciutat, inclòs en la Ruta del Pirineu Comtal i punt dinamitzador dels atractius patrimonials de la zona.

A

partir d'aquesta primavera, la Seu d'Urgell, a banda d'oferir-nos dins de la comarca que corona un extens i valuós patrimoni cultural, que té en el romànic la seva expressió més significativa, ens endinsa en un curiós recorregut que pren forma en un nou espai d'informació i de cultura dedicat a la història de la ciutat, al món del formatge i al bisbe Ermengol, figura cabdal de la Catalunya del segle XI. Aquest espai neix com una iniciativa que dóna resposta a les necessitats de la ciutat de disposar, entre d'altres, d'un marc de dinamització i revitalització del centre històric, d'un punt d'atenció i informació turística i d'un museu que difongui la història i l'art de la ciutat i el formatge com a producte autòcton. Aquest espai, emplaçat al carrer Major, se suma a la catedral romànica de la Seu com a atractiu cultural de la capital de l'Alt Urgell.

18 Pànxing Pirineus

Sant Ermengol representa l'esperit de lideratge i de progrés de la ciutat.

L'eminent bisbe es caracteritzava pel seu esperit revolucionari i emprenedor i dugué a terme una ambiciosa i visionària obra que determinà el futur del territori. Bisbe reformador, senyor feudal, constructor d'esglésies, camins i ponts i sant venerat, el seu record ha perdurat a la Seu fins al dia d'avui. En homenatge a aquesta figura urgellenca tan rellevant, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell decideix donar el seu nom a aquest emblemàtic nou espai de cultura i tradició.

El centre, a més de donar resposta a les necessitats abans esmentades i al fet de constituir-se com un node de la Ruta dels Pirineus Comtals, promociona el principal actiu econòmic i tradicional de la ciutat: el formatge, de qualitat reconeguda internacionalment, i els principals agents que

participen en la seva elaboració: emprenedoria, artesania i indústria. Així, a la segona planta de l'edifici s'exposa un monogràfic sobre l'elaboració del formatge i sobre els formatges urgellencs, en general, entre els quals destaquen el tradicional de casa Serrat d'ovella- i l'Alt Urgell - Cerdanya (DOP), elaborat per la Cooperativa Cadí. El recorregut expositiu presenta una instal.lació sobre el tast, composta per una selecció d'olors dels principals tipus de formatges. En aquesta exposició es posa de relleu, també, la importància de la Fira de Sant Ermengol (primera fira peninsular documentada en un privilegi de l'any 1048), que cada any, des del 1995, celebra la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, mostra que ha aconseguit convertir-se en un fòrum de referència de l'artesania alimentària de qualitat.

La primera impressió que s'endurà el visitant serà la d'una atenció personalitzada en un espai d'acolliment que li donarà informació sobre rutes i recorreguts que complementen cadascun dels àmbits de l'exposició.

Pànxing Pirineus

19

ALT URGELL ESPAI ERMENGOL

>

ALT URGELL PUBLIREPORTATGE

>

PARADOR NACIONAL PARADOR DE LA SEU D’URGELL Les diferents estances de l'equipament acullen: a la planta baixa, la recepció i el punt d'informació; a la primera planta, una exposició permanent sobre la història de la Seu; a la segona planta, com hem comentat anteriorment, l'exposició permanent sobre el formatge; a la tercera planta, una exposició temporal, i, finalment, al quart pis, el departament de gestió interna i la sala d'actes, i a l'àtic, un mirador amb unes vistes excepcionals de la catedral i del Cadí.

L'exposició permanent sobre la Seu, a la primera planta, presenta la història de la Seu a través d'una mostra del patrimoni municipal formada, entre altres, per pintures d'art barroc i restes arqueològiques de l'edat mitjana i de l'època paleocristiana. S'han restaurat les obres i se n'ha previst la seva conservació.

L'exposició es presenta com un recorregut que inclou tres nivells de lectura: lectura estètica, lectura històrica i lectura temàtica. Pel que fa a aquesta darrera lectura, es destaca la importància dels dos rius que travessen l'Urgellet: el Valira i, sobretot, el Segre, extremament lligats a la història de la Seu i a la memòria dels urgellencs. L'exposició combina, de manera equilibrada, la mostra de la col.lecció amb textos d'interpretació en diferents idiomes, elements gràfics d'idealització i interactius, a fi d'aprofundir en la informació addicional.

C/ Sant Domènec, 6 · LA SEU D'URGELL (Lleida) - Tel. 973 352 000 seo@parador.es - www.parador.es

El millor al teu abast

S

ituat al costat de la catedral romànica de la Seu d'Urgell, en un entorn monumental, obert també a la natura que atrau nombrosos excursionistes amants de la muntanya. A l'interior destaca l'antic claustre renaixentista i una agradable piscina climatitzada.

Setanta-nou habitacions, sauna, solàrium, cafeteria, aire condicionat a totes les habitacions...

Suggeridora proposta d'allotjament per conèixer una de les zones més representatives i atractives del Pirineu català.

Restaurant Alt Urgell Podreu degustar els sabors de les terres pirinenques, com la terrina de foie en escabetx casolà, l'escudella barrejada, els peus de porc farcits de bolets amb aroma de romaní, el civet de porc senglar i una selecta varietat de postres a escollir del nostre bufet.

Finalment, la tercera planta està reservada a exposicions temporals. La primera mostra que es presenta, en motiu de la celebració del mil·lenari de l'episcopat del bisbe Ermengol, inaugura el museu i està dedicada a explicar la vida del bisbe. Parlem d'una exposició gràfica que culmina amb un audiovisual de 20 minuts realitzat exclusivament per actors i tècnics de la Seu i la comarca, i rodat íntegrament al territori. Les diferents mostres que es realitzaran en aquesta planta repassaran diversos aspectes de la història, del territori, de la cultura i de la societat de la ciutat, de la comarca i del Pirineu.

En definitiva, aquest centre, que compta amb tres àmbits expositius –la història de la ciutat, el món del formatge i la importància del bisbe Ermengol d'Urgell– es constitueix com un gran atractiu patrimonial que farà les delícies del visitant i donarà resposta a les inquietuds històriques i culturals d'un públic que gaudirà d'una proposta realment interessant dins d'un marc incomparable: els carrers del bonic nucli històric de la ciutat de la Seu

20 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 21

ALT URGELL AGENDA

>

>

ALT URGELL

]

A SOTA: Arsèguel.

C/ Major, 8 25723 Toloriu · Lleida info@hosteriatoloriu1848.com

689 50 48 08

www.hosteriatoloriu1848.com

Agenda Alt Urgell

Dades d’interès

ARSÈGUEL TROBADA D'ACORDEONISTES DEL PIRINEU Del 29 al 31 de juliol

ORGANYÀ HOMILIA 2011 2 i 3 de setembre

LA SEU D'URGELL RETAULE DE SANT ERMENGOL Del 6 al 14 d’agost

COLL DE NARGÓ FIRA DEL ROVELLÓ 8 d'octubre

CASTELLBÓ I JOSA DE CADÍ XIV JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS 1a quinzena d'agost

LA SEU D'URGELL FIRA DE SANT ERMENGOL 15 i 16 d'octubre

COLL DE NARGÓ BAIXADA DELS RAIERS 13 d'agost

OLIANA FIRA DE TOTS SANTS 1 de novembre

OF. COMARCAL DE TURISME ALT URGELL Pg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d'Urgell Tel. 902 15 47 15 - 973 35 31 12 Fax 973 35 27 88 turisme@alturgell.ddl.net OFICINA DE TURISME DE LA SEU D'URGELL Avda. de les Valls d'Andorra, 33 25700 La Seu d'Urgell Tel. 973 35 15 11 - Fax 973 36 01 56 info@turismeseu.com - www.turismeseu.com

CÀMPING

HOTEL RESTAURANT

RESTAURANT

Càmping tranquil i familiar situat a 3 km de la Seu d'Urgell i a 13 km de la frontera d’Andorra. El càmping disposa de parcel·les amb gespa i ombra i lloguer de bungalows de fusta totalment equipats. Hi ha piscina, bar-restaurant, parc infantil, supermercat i servei de rentadora. Lloc ideal per practicar esports, fer excursions i visitar museus. Obert tot l’any excepte laborals (tardor i hivern).

Hotel de tracte familiar i acollidor, amb habitacions funcionals i confortables, situat a 45 Km d´Andorra i 90 de Lleida. En un entorn natural on es pot realitzar rutes de 4x4, senderisme i esports d’aventura. En el nostre restaurant hi trobarà una varietat de plats elaborats amb productes de la nostra terra. .

Restaurant de cuina tradicional i de mercat. Vingui a degustar les nostres especialitat en peus de porc amb nap, cors de carxofa natural farcits de peix i marisc amb beixamel, entre d’altres. Obert tots els dies al migdia i dissabtes nit. Dia festiu: el dijous.

GRAN SOL

Ctra. N-260 Km.230 · 25711 MONTFERRER (Lleida) Tel. 973 35 13 32 · www.campinggransol.com

22 Pànxing Pirineus

CAL PETIT

Ctra. Tarragona a La Seu, km 140-500 · OLIANA (Lleida) Tel. 973 470 449 · info@hotelcalpetit.es www.hotelcalpetit.es

LA TAVERNA DELS NOGUERS

Carretera N-260 (La Seu d’Urgell -Puigcerdà), Km.210 PONT DE BAR (Lleida) Tel. 973 384 020

Pànxing Pirineus 23

[

VAL D’ARAN ENTREM AL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

>

VAL D’ARAN ENTREM AL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

>

ESQUERRA: Vall de Ruda.

A SOTA: Era Restanca.

Text i fotos: Álvaro Novo

Entrem al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i ho fem per la Val d'Aran

Si ens aturem al poblet d’Arties, podrem admirar la vista de la gran muntanya deth Montardo. El seu ombrer copsa les mirades dels aranesos, per als quals ha esdevingut un símbol. Un cop al poble hem de trobar el carrer deth Montardo, que s’endinsa a la Val de Valarties. Des de Valarties es pot arribar al llac del Mar, el més gran de la Val d’Aran. A Pònt deth Ressèc hem d’abandonar el vehicle.

Des d’allí, a peu, arribarem dalt la Restanca, en una hora i mitja aproximadament. Si no volem realitzar el recorregut a peu podem recórrer al servei de taxis.

Primerament, recorrem el pla de la Val d’Aiguamòg, embassament afluent de la conca de la Garona, i, en acabat, a l’alçada dels Banhs de Tredòs, on ja s’ha guanyat força desnivell, estacionem el vehicle. A partir d’aquí, ens espera una mitja horeta d’itinerari a peu des del poble. Als Banhs podrem gaudir de la teràpia termal de les aigües que es filtren pel mig d’esquerdes i que recullen un tipus de minerals que els atorguen aquestes propietats curatives. A partir d’aquí, cal decidir si continuem a peu o bé contractem el servei de taxis que ens aproximarà al peu del camí del refugi de Colomèrs. En aquesta zona podem recórrer dos circuits. Un, d’aproximadament tres hores, permet veure set llacs. L’altre, el Gran Circuit de Colomèrs, té una durada aproximada de 6 hores. El servei de taxis ens pot apropar al primer llac, només ens caldrà caminar uns 45 minuts. La pista forestal que

M

entre deambula, la carretera del port de la Bonaigua ens submergeix dins l’escuma. Una profunda vall s’obre al sud i des de la població de Baquèira cal atansar-se fins l’entrada de la carretera per on s’esmuny una pista forestal que emprèn el viatge per la gran Val de Ruda. Es diu que la Garona neix allí. De les pures aigües del Lac glaçat emana l’aigua que banya el fons de l’Aran i s’encamina cap a l’Atlàntic.

La pista, apta per a vehicles tot terreny, aca-

24 Pànxing Pirineus

ricia el peu dels vessants durant aproximadament tres quilòmetres i s’ha d’abandonar en una partida anomenada Locampo. Des d’allí, ja més pedregosa, relata el passat de les obres hidroelèctriques. Tots els estanys que conformen el circ de Saboredo, les agulles, les crestes i les puntes, fan d’aquest un autèntic ambient alpí d’excel·lència.

Aquest és un dels itineraris més representatius de la zona, que parteix del petit refugi d’alta muntanya on a l’hivern, amb prou feines, s’hi observa la teulada.

En temps passats, des de Sant Maurici es vigilava l’entrada de bandolers arribats de terres araneses. Fou dalt del port de Ratera on tingueren esment aquestes incursions.

Era tradició agafar les canyes des de Salardú, matinar i pujar al llac Major a pescar-hi sense trobar-se amb ningú. A l’accés, avui dia, hi arribem des d’aquesta població.

dóna accés al camí que ens portarà al Lac Major de Colomèrs i el camí que ens porta de Pontèt de Rius a Valarties fins al Lac de la Restanca roman tancada de l’1 de juliol al 30 de setembre. És per això que existeix un servei llançadora de taxis, gratuït per als menors de 3 anys, el preu del qual oscil·la entre els 2,50 euros —nens de 3 a 12 anys— i els 4 euros els adults, i 3 euros els animals de companyia.

Quasi obligada serà la visita que recorre el Sendèr des Lacs, que ens meravellarà amb la seva desena d’estanys d’alta muntanya.

Si preferim recórrer aquest agradable camí en família pels vorals de l’Aiguamòg gaudirem d’un ambient tranquil i harmoniós en comunió amb la natura, però haurem de restar alertes, ja que parlem de zones fràgils i, per tant, de protecció especial.

Una restanca o resclosa s’utilitzava per amuntegar els troncs que estancaven l’aigua que després s’alliberava riu avall. Aquí es fa esment de l’obra hidroelèctrica que s’hi va construir i que connecta els estanys superiors i contribueix a l’economia d’autosuficiència aranesa tot promocionant uns recursos i unes reserves que s’acumulen cada any a les capçaleres dels circs, com ara les del gran estany de Mar, amb una capacitat d’Hm3.

Sota la Serrèra, al peu del Pòrt, s’hi amaga un antic hospici per a viatgers, ramaders i altres personatges de terres llunyanes, alguns dels quals es veieren forçosament obligats a emprendre tan difícil camí superant les adversitats del clima i unes altituds per damunt dels 2.400 metres. Actualment, des de l’any 1941 s’accedeix a la vall a través d’una gran obra d’enginyeria, el túnel de Vielha, que fou, en el seu moment, el més llarg d’Europa. Obert novament l’any 2007, facilita el trànsit i l’anar i venir dels comerciants.

Més d’una vintena d’estanys banyen els solcs pedregosos del circ de Colomèrs, que es confirma com la zona lacustre més important del sud d’Europa.

Pànxing Pirineus 25

A DALT: Lac Tort de Rius.

A la Val d’Aran podrem recórrer agradables camins en família pels vorals de llacs i d’estanys i gaudir d’un ambient tranquil i harmoniós en comunió amb la natura.

Cap a llevant s’estenen els faigs i s’obre la Val de Conangles. Emergeixen des de les altituds els altius cims pirinencs de neus perpètues que ens miren amb recel mentre contemplem l’esplendor del gran circ de Tòrt.

Molts aranesos, quan el pas pel port de Vielha era inaccessible o vigilat per guàrdies, es comprometien a travessar pel veí port de Rius, l’itinerari que ens interessa per endinsar-nos al parc nacional, on podrem fer nit al refugi situat a peu de carretera. Conangles compta amb servei de menjador i allotjament. Dins la fageda, on regna un silenci ancestral, podrem descobrir la màgia d’aquest racó, novament recuperat

Álvaro Novo Salvador Guia de muntanya i fotògraf

VILAC, BAGERGUE FESTA MAJOR DE SANT FÈLIX 1 d'agost TREDÒS FESTA MAJOR DE SANT ESTEVE 3 d'agost VIELHA MERCAT MEDIEVAL 5, 6 i 7 d'agost BOSSÒST, BAUSEN, GARÒS, GAUSAC, VILAMÒS FESTA MAJOR DE NTA. SRA. DERA ASSOMPCION 15 d'agost

26 Pànxing Pirineus

Excursions recomanades: VALARTIES - Pontet de Rius: Lac de Restanca (1 hora) Estanh de Marc (2 hores) Estanh de Rius (3 hores) Montardo (3 hores 30') AIGUAMÒG - Crotze de Colomèrs: Lac Major de Colomèrs: (45') Lac Long: (1 hora) Lac Obago (1hora 30') Circuit 7 llacs de Colomèrs (3 hores) Estanh Ratèra: (3 hores) Gran Tuc de Colomèrs: (6 hores) Circuit llarg de Colomèrs: (6 hores)

Dades d’interès

Agenda Val d’Aran ARTIES, CASAU, LES FESTA MAJOR DE SANT JAUME 25 de juliol

INFORMACIÓ PRÀCTICA De l'1 de juliol fins al 30 de setembre les ribères d'Aiguamòg i Valarties romanen tancades a la circulació de vehicles sense autorització.

Existeix un servei de taxis des de Es Bahs de Tredòs fins al crotze de Colomèrs a la zona d'Aiguamòg i un altre des de Pònt de Ressec fins a Pontet de Rius a la zona de Valarties.

BAUSEN, BEGÒS, BOSSÒST, GARÓS, VILA, VILAMÓS FESTA MAJOR DE ST. RÒC 16 d'agost

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA DERA VAL D'ARAN C/ Sarriulera, 10 - 25530 Vielha Tel. 973 640 110 - o.torisme@aran.org www.visitvaldaran.com

LES XIII TROBADA D'ACORDEONISTES DETH PIRENÈU 20 d'agost

TORISME VAL D’ARAN Ctra. de Gausac, 1 - 25530 Vielha Tel. 973 64 06 88 - torisme@aran.org www.torismearan.org

GARÓS FESTA MAJOR DE SANT JULIÀ 28 d'agost ARRÒS, ARRES FESTA MAJOR DE SANT JOAN BAPTISTA 29 d'agost ES BÒRDES, SANT JOAN DE TORAN, VIELHA FESTA MAJOR DERA NATIVITAT 8 de setembre LES V JORNADES MICOLÒGIQUES Del 15 al 17 de setembre

CONSELH GENERAU D’ARAN Çò de Saforcada, s/n - 25530 Vielha Tel. 973 64 18 01 - www.visitvaldaran.com OFICINA DE TURISME DE BOSSÒST Pg. Eduard Aunós, 14 - 25550 Bossòst Tel. 973 64 72 79 - www.bossost.ddl.net OFICINA DE TURISME DE SALARDÚ Trauèssa de Balmes, 2 - 25598 Salardú Tel. 973 64 51 97 - o.s.torisme@aran.org www.visitvaldaran.com OFICINA DE TURISME D’ARTIES C/ dera Mòla, s/n - 25599 Arties Tel. 699 96 90 44 - www.visitvaldaran.com

[

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME

>

Text i mapes: Patronat Comarcal de Turisme de Cerdanya Fotos: Gonzalo Sanguinetti El descobriment de les restes de l'apòstol Sant Jaume a Compostela a principis del segle IX, va encendre un fervor religiós sense precedents. D'arreu del vell continent, els devots peregrinaven en direcció a Santiago de Compostela per purificar-se i adorar les relíquies del sant màrtir. Després d'alts i baixos, durant el segle XX el camí pren una gran importància i s'hi afegeix l'aspecte religiós als altres com el cultural i l'esportiu. Les rutes que portaven i porten a Compostela convergeixen en dos camins principals: l'aragonès i el navarrès, aquest darrer entra des de França per Roncesvalles i arriba fins a Puente de la Reina, on s'uneix amb la ruta aragonesa que ve de Somport i passa per Jaca. En aquestes vies principals hi conflueixen multitud de vies secundàries, una d'elles és la variant d'entrada a la península, que aplegava els peregrins procedents de l'Europa meridional que entren pels colls de la Perxa i Pimorent i conflueix a Sant Jaume de Rigolisa, a Puigcerdà.

28 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 29

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME

>

El camí El Camí de Sant Jaume travessa la comarca d'est a oest i segueix un camí històric, el Camí Ral. Travessa per tants punts com poblacions de peregrins hi ha, així que la Cerdanya també pren part d'aquest emblemàtic recorregut.

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME

>

Descripció del tram 1: Comencem al camí a la vila de Llívia, enclau català dins de França. L'església de la Mare de Déu dels Àngels, situada als peus del puig on s'hi alçava el Castell, presideix la població.

Davant seu hi ha la Torre Bernat de So i la Farmàcia Esteva, considerada la més antiga d'Europa. Sortim de la vila en direcció oest pel camí d'Ur i de seguida entrem en territori francès. Travessarem la petita poblacio d'Ur, on hi destaca la parròquia de Sant Martí.

Tornem a entrar al territori català pel costat nord de la vila de Puigcerdà, més concretament per Rigolisa, un petit llogarret amb una sola casa i una església dedicada a l'apòstol, Sant Jaume de Rigolisa.

Tram 2 Tram 1

De Sant Jaume de Rigolisa a Nostra Senyora del Remei (Bolvir)

De Santa Maria de Llívia a Sant Jaume de Rigolisa

Recorregut: 7,4 km Durada a peu: 1h 37 min.

Punts d'interès: Llívia: església de la Mare de Déu dels Àngels, torre Bernat de So, Farmàcia Esteve, casc antic i Castell de Llívia.

Ur: església de Sant Martí d'Ur. Rigolisa: esglèsia de Sant Jaume de Rigolisa.

Recorregut: 7,75 km Durada a peu: 1h 28min Punts d'interès:

A LA DRETA:

A LA DRETA:

Llívia-Ur. Farmàcia Esteve de Lívia.

Església de Sant Martí d’Ur. Campanar de Santa Maria de Puigcerdà.

30 Pànxing Pirineus

Puigcerdà: campanar de Santa Maria, plaça Cabrinetty, ajuntament, Can Deulofeu, antic convent de Sant Domènec, l'estany Puigcerdà - Guils: pont de Sant Martí Bolvir: església de Nostra Senyora del Remei

Pànxing Pirineus 31

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME

>

A SOTA: Església de Santa María de Talló.

I Sant Serni de Coborriu.

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME

>

Tram 4 Descripció del tram 2: Entrem a la vila de Puigcerdà pel costat nord de l'estany. Val la pena visitar la capital de la comarca de la Cerdanya. Podem començar fent una passejada pels voltants de l'estany i baixar al centre del poble per la plaça Santa Maria, on hi ha l'imponent campanar, l'única resta de l'esglèsia de Santa Maria que fou destruïda l'any 1936, d'allí ens podem adreçar a la plaça de l'ajuntament on hi ha unes fantàstiques vistes a la vall. La plaça Cabrinetty, dedicada al general que va allliberar Puigcerdà del setge carlí, encara conserva les porxades i alguna casa senyorial.

Seguint per algun dels carrers comercials de la vila podeu arribar fins al convent i l'esglèsia de Sant Domènec. Actualment el convent alberga la biblioteca, l'arxiu comarcal, el casal d'avis i l'esglèsia és la parròquia actual de la vila. Seguint el camí pel llac de Puigcerdà arribarem fins a Sant Martí d'Aragó i creuarem pel pont d'època romana. D'allà seguirem fins al final d'aquest segon tram fins l'esglèsia de Nostra Senyora del Remei, ja en terme municipal de Bolvir, construïda especialment per als peregrins que segueixen el camí.

Aquest és un tram totalment asfaltat.

De Nostra Senyora de Quadres (Isòvol) a Santa Maria de Talló Recorregut: 6 km Durada a peu: 1h 20min Punts d’interès:

Baltarga: església de Sant Andreu Bellver: casc antic del poble Voltants de Bellver: església de Sant Serni de Coborriu (Coborriu), cova de la Fou de Bor i església de Sant Marcel, Vall de l’Ingla i el Camí dels Bons Homes Talló: església de Santa Maria

A LA DRETA I A SOTA: Nostra Senyora del Remei a Bolvir.

Església de Santa Eugènia.

Tram 3 De Nostra Senyora del Remei (Bolvir) a Nostra Senyora de Quadres (Isòvol)

Descripció del tram 3: Seguim el camí travessant el poble de Bolvir, on podem visitar l’església romànica de Santa Cecília. Sortint del poble, després de creuar la N-260, ens endinsarem per un camí ramader, entremig de camps i prats. Passarem molt a prop del poblet de Saga on, si voleu, us podeu desviar del camí per poder veure l’església de Santa Eugènia, una de les mostres més interessants del romànic de Cerdanya.

Poc després d’haver tornat al camí passarem per davant del Molí de Ger, una masia tradicional on elaboren formatges de vaca de manera artesanal. El camí segueix enmig d’arbres de ribera ja que tenim el riu a la vora. Arribem a la cruïlla amb el camí d’All, on podem desviar-nos cap a l’esquerra on hi trobarem, a 300m, la

palanca que creua el riu Segre per arribar a Sanavastre o podem desviar-nos a la dreta (1km), fins a la població d’All. Seguint recte el camí en poca estona arribarem a l’ermita de Nostra Senyora de Quadres. Aquest és un dels llocs més importants del camí, ja que hi trobem una petita ermita coneguda ja en els segles XIII i XIV com a "domus hospitalis" de Santa Maria de Quadris. Per als peregrins era un lloc de parada a més de poder rendir culte.

Actualment, al costat de la petita ermita completament restaurada, hi trobem um hotel-restaurant ideal per a cobrir les necessitats dels actuals peregrins. Seguim endavant i trobarem un petit sender a la vora del riu que ens portarà fins a la N-260, ja passat el poble d’Isòvol. Aquest és un dels trams més aconsellables del camí.

Descripció del tram 4: Després de l’ermita de Santa Maria de Quadres cal agafar la N-260 durant uns 1.800m fins tornar enllaçar el camí a entre Baltarga i Riu de Santa Maria. S’estan fent obres de millora al camí perque poguem seguir el camí original. Aquest tram més curt ens permet arribar a l’església de Santa Maria de Talló, un altre dels punts importants del Camí de Sant Jaume a la Cerdanya.

Anomenada la “Catedral de la Cerdanya”

ens trobem amb una església romànica de grans dimensions que ens mostra la importància d’aquesta en èpoques passades. El temple fou declarat d'interès cultural el 1993 i s'hi venera una Mare de Déu del segle XIII. Des de Talló i desviant-nos del camí podem visitar diversos punts de gran interès patrimonial i paisagístic. Bellver de Cerdanya és la ca-pital de la “batllia” on hi trobem un fantàstic casc antic medieval on hi destaquen la muralla, la Plaça Major, l’es-

glésia… a Bellver també hi trobem una gran oferta de comerços i restauració. També molt a prop de Talló hi trobem l’ermita de Sant Serni de Coborriu just a l’entrdada de la Vall de l’Ingla, una frondosa vall que ens obre pas cap al Cadí i que forma part del traçat del camí dels Bons Homes. També podem arribar fins al poble de Bor on hi trobem la Fou de Bor, la cova més important de la comarca amb més de 3.173m de galeries explorades i l’església de Sant Marcel.

Recorregut: 9,8 km Durada a peu: 1h 40min Punts d’interès: Bolvir: església de Santa Cecília, Castell Saga: església de Santa Eugènia All: església de Santa Maria Olopte: església de Sant Pere Isòvol: ermita de Nostra Senyora de Quadres

32 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 33

CERDANYA CAMÍ DE SANT JAUME

>

CERDANYA

>

A SOTA: Martinet de Cerdanya.

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

>

HOTEL RESTAURANT

CAL REI DE TALLÓ** Tallo s/n · Bellver de Cerdanya · Tel. 973 511 096 info@hotelcalrei.cat

Tram 5 De Santa Maria de Talló a Martinet

Recorregut: 11,5 km Durada a peu: 2h 33min Punts d’interès: Santa Eugènia: església de Sant Andreu Sant Martí dels Castells: casc antic del poble Martinet: poble i Parc dels Búnquers

34 Pànxing Pirineus

Passejant per aquest camí d’orígens prehistòrics, a peu, en bicicleta o a cavall, ens endinsarem en l’essència de la comarca Descripció del tram 5: Emprenem el tram més llarg del camí cap a Santa Eugènia on hi trobarem una de les esglésies més peculiars de la Cerdanya, l’església de Santa Eugènia de Nerellà, també coneguda com la “torre de Pisa de Cerdanya”, ja que el seu campanar està

lleugerament inclinat. Seguim al camí fins arribar a Cal Manxot, una gran masia envoltada de camps i prats, d’allà baixarem fins a Sant Martí dels Castells on hi ha un castell en ruïnes i l’església romànica. Normalment el camí seguiria enfilat per sobre el riu però actualment, degut a una esllevissada no s’hi pot passar i hem de seguir la ruta per la N-260 fins arribar a Martinet. Els rius i l’aigua són eixos vertebradors del poble de Martinet, el riu Segre i el riu de la Llosa donen vida a un dels últims pobles de la vall cerdana.

Sortint del poble i seguint el riu trobem el Parc dels Búnquers, un museu dedicat a la Línia Pirineus, una impressionant línia fortificada al llarg del Pirineus on podrem gaudir d’un muntatge museogràfic innovador i una visita real pels búnquers de la zona del Cabiscol. El Camí de Sant Jaume segueix fins a arribar a Santiago on hi trobem les restes de l’apòstol, la nostra aventura per la comarca de la Cerdanya s’acaba aquí

L’

hotel restaurant Cal Rei de Talló ** és l’adaptació del paller d’una antiga masia catalana amb dotze habitacions i restaurant, situat al poble de Talló dins del municipi de Bellver de Cerdanya.

Caminant pel jardí i la terrassa exterior s’arriba a l’edifici principal on es troba la recepció, sala d’estar, bar i restaurant. Les habitacions a la planta baixa i primer pis, dobles i dúplex amb altell estan equipades amb bany complet, assecador de cabells, TV, minibar i calefacció central.

A la recepció us informarem de les activitats que ofereix la comarca, servei de bar, televisió, jocs de taula, llibres i revistes, WIFI, lloguer de bicicletes, etc.

A l’hotel Cal Rei de Talló podreu gaudir d’una estada agradable i de caràcter familiar, dins d’un entorn natural privilegiat entre la serralada Pirinenca i les serres de Cadí i de Moixeró.

Talló és un nucli de forta tradició històrica integrat per un petit nombre de cases situades prop de l’església i envoltat per masos i fèrtils terres de conreu, a 1.060 m. d’alçària i a uns 800m. de Bellver. L’església de Talló, una basílica romànica del s. XII, és coneguda com 'la catedral de la Cerdanya', el centre religiós més important de tota la comarca, essent declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1993. Dins es pot observar la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Talló.

Al voltant de Talló es conserva una de les tradicions més ancestrals i boniques de la comarca: l’aplec i els seus ballets que es celebra el dilluns de Pasqua.

Pànxing Pirineus 35

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

>

RESTAURANT

RESTAURANT

LA FUSTERIA DE DAS

TAVERNA DEL CALL

Das · Tel. 972 890 890 · www.lafusteriadedas.com

Plaça del Call, s/n · 17520 PUIGCERDÀ · Girona Tel. 972 141 036

L

A

La sala és molt acollidora, de dia plena de llum i amb colors clars mentre que al vespre la llum és tènue per les espelmes i amb colors foscos.

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

>

CÀMPING - RESTAURANT CÀMPING QUEIXANS

RESTAURANT

Camí de Queixans a Urtx, s/n · 17538 Queixans · La Cerdanya · Girona Tels 972 141 280 / 972 141 320 / 630 028 518 info@campingqueixans.com · www.campingqueixans.com

Plaça l’Alguer, 2 · 17520 Puigcerdà · Tel i Fax 972 88 23 60

E

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

>

MENÚ MIGDIA 13€ MENÚ MIGDIA CAPS DE SETMANA 18€

Sempre intentem que el client es senti com a casa seva, amb un servei que creiem és molt humà i proper.

l seu càmping familiar a la Cerdanya. Posem a la seva disposició bungalows totalment equipats i parcel·les per a acampada.

També disposem d’un reconegut restaurant que ofereix un menú del dia, de dilluns a divendres i possibilitat de menús especials per a grups i celebracions. El cap de setmana la nostra cuina familiar a preu raonable, farà les seves delícies.

>

l centre de Puigcerdà hi ha el Restaurant La Taverna del Call.

Amb un ambient acollidor i familiar, i amb la comoditat d’un aparcament i una plaça perque els nens puguin jugar just al costat. El restaurant obre cada dia amb menú de migdia i menú migdia cap de setmana i una acurada carta de plats típics ceretans, com les carns i els peixos a la brasa, a acompanyar amb la seleccio de vins de què també disposa la carta. La Taverna del Call també compta amb sala de fumadors i de no fumadors.

a Fusteria de Das, és un restaurant situat al bell mig de la població de Das (Cerdanya). L’estil de cuina és suggerent i senzilla però a la vegada elaborada i, naturalment, cuina de mercat o de temporada. Acostumem a modificar la carta cada dos mesos depenent dels productes del mercat.

Gaudeixi la tranquil·litat del seu càmping i les delícies del seu restaurant obert a tothom

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

TAPANYAM

S

ituat al centre de la vila i a un dels balcons de Puigcerdà, trobareu el restaurant Tapanyam, on podeu gaudir d’una de les vistes més espectaculars de la vall, ja sigui des d’alguns punts del seu acollidor menjador o des de la carpa instal·lada a la terrassa.

Podeu degustar una cuina casolana i de mercat, amb menús diaris i també per a grups. A la nostra carta acurada hi trobareu especialitats com les paelles, fideuàs, garrí, xuletó basc, carns a la brasa, cargols a la llauna, marisc i peix fresc a més dels plats de temporada com els calçots.

A més al Tapayam cada dia oferim una de les nostres especialitats, acompanyada d’un bon vi, a un preu tancat, perquè d’aquesta manera tothom pugui delectar-se’n. També disposeu d’una carta de sandvitxos, hamburgueses, frankfurts i pizzes casolanes al gust de tots els paladars, a part de la nostra carta especialitzada en tapetes.

Pels esdeveniments esportius disposem de televisions repartides per tot el restaurant o de la pantalla gegant instal·lada a la carpa. A més, tindreu aparcament proper i un servei envoltat d’un tracte acollidor i molt familiar.

TAPANYAM 33 ANYS AL VOSTRE SERVEI

36 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 37

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

>

CERDANYA PUBLIREPORTATGE

>

APARTHOTEL

LES CORTS Cana, 9 · 17527 LLÍVIA (Girona) Telf. 972 14 62 56 · 972 14 62 66 · Fax 972 14 64 41 www.aparthotellescorts.com · info@aparthotellescorts.com

Diferent i distingit, per gaudir d’un descans integral. 14 anys al vostre servei.

HOTEL RESTAURANT

LA FONDA MERCÈ Estavar, 29 · 17527 LLÍVIA (Girona) Tel. 972 89 70 01 · Fax 972 14 62 54 www.fondamerce.com · info@fondamerce.com

Quatre generacions...

F

onda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort en un entorn molt agradable i familiar.

La Fonda Mercè està situada dins la bonica vila de Llívia a la Cerdanya. Una comarca de gran bellesa on podràs gaudir del seu paisatge, la seva gastronomia i practicar activitats com el senderisme, l’hípica, el golf, esports d’aventura, etc.

Reformada completament, la Fonda compta amb 9 acollidores habitacions dobles (dues de les quals són duplex) amb telèfon, televisor, bany complet i compta amb servei d’ascensor, calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.

Quan vulgueu venir podeu consultar el temps i la temperatura que hi fa des de la webcam situada al capdamunt de l’hotel.

LLoguer de Quads i activitats al mateix hotel.

38 Pànxing Pirineus

E

ncara que Llívia és una població gironina, es troba a l’interior de França, dins la comarca de la Cerdanya. Aquesta és una regió que convida per si mateixa al descans. De fet, sense sortir de l’establiment es poden contemplar fantàstiques vistes panoràmiques de la naturalesa.

A la zona es poden practicar activitats i esports tals com hípica, tennis, parapent o senzillament passejar i gaudir de l’aire pur, del paisatge i de l’amabilitat dels habitants. Durant l’hivern, els amants de l’esquí trobaran a la serralada pirinenca pistes amb neu de gran qualitat, un al·licient afegit per visitar-nos. A més de tot això, una visita a Llívia pot ser l’excusa perfecta per conèixer una mica millor el sud del nostre país veí.

El nostre establiment consta de vuit confortables apartaments de diferent grandària amb capacitat per a entre dues i sis persones.

Tots estan equipats amb cuina americana, nevera, forn microones, televisor, bany complet i una terrassa. D’acord amb la resta de les dependències, els apartaments estan decorats en un acollidor estil rústic amb acabats de fusta i pedra. La longevitat que evoquen aquests materials, unida al silenci i la tranquil·litat que es respira a les habitacions, convida els seus ocupants a relaxar-se i a desconnectar de les presses o a deixar que el temps passi lentament.

La nostra infraestructura comprèn una àmplia oferta, serveis que en definitiva són els que fan de la seva estada unes veritables vacances. Per trencar amb l’estrès: sauna, piscina amb jacuzzi i gimnàs. Per gaudir de moments d’oci: bar, cafeteria i restaurant.

Per a la seva comoditat:; apartaments propis, atenció personalitzada i discreta, tranquil·les habitacions... En resum, els serveis que diferencien i distingeixen el nostre establiment i que vostè necessita per gaudir d’un bon descans.

Pànxing Pirineus 39

CERDANYA AGENDA

>

CERDANYA AGENDA

>

Agenda Cerdanya TRAVESSERES FESTA MAJOR 23 de juliol BELLVER FESTA PATRONAL DE SANT JAUME 24 i 25 de juliol RIGOLISA (PUIGCERDÀ) APLEC 25 de juliol TARTERA (DAS) FESTA MAJOR 2 d'agost BÉIXEC FESTA MAJOR DE SANTA VICTÒRIA 6 d'agost

LA MOLINA XXII TROBADA D'ACORDIONISTES 13 d'agost QUEIXANS FESTA D'ESTIU 13 d'agost ALL FESTA MAJOR 13 i 14 d'agost BELLVER DE CERDANYA FIRA D'ANTIQUARIS I BROCANTERS 14 d'agost LA MOLINA HAVANERES 14 i 15 d'agost

PRATS I SANSOR APLEC A L'ERMITA 6 d'agost

ALP FESTA D'ESTIU AL NUCLI HISTÒRIC DEL POBLE 15 d'agost

LA MOLINA FESTA MAJOR MARE DE DÉU DE LES NEUS 6 i 7 d'agost

LLÍVIA CONCURS DE RAMS DE FLORS DE MUNTANYA 15 d'agost

DAS FESTA MAJOR 10 i 11 d'agost

MOSOLL FESTA MAJOR 15 d'agost

BELLVER DE CERDANYA FIRA DE PRODUCTES ALIMENTARIS ARTESANS DEL PIRINEU I ACTUACIONS MUSICALS 10 i 11 d'agost QUEIXANS ACTIVITATS FESTA D'ESTIU 12 d'agost

RIU DE SANTA MARIA FESTA MAJOR 15 d'agost BELLVER FESTA D'ESTIU 16 d'agost ALP III FESTIVAL MÚSICAL DE LA BAGA 18 d'agost

HOSTAL PAS DE LA PERA

APARTHOTEL

Allotjament, restaurant i bar. Menjars casolans i carns a la brasa. Ambient familiar en un poble típic ceretà enmig de la muntanya. Consulteu les ofertes.

Disposa de 12 apartaments totalment equipats.

De 2 a 6 persones. Sala d'estar amb TV, cuina, bany complet, 1 o 2 habitacions independents, calefacció i llar de foc. Terrassa amb vistes al Cadí. Disposa de tot el necessari per poder passar curtes i llargues estades.

Pl. del carrer del Clos, s/n · 25726 Aransa (Lleida) info@pasdelapera.com · www.pasdelapera.com

BELLVER

Batllia, 61-63 · BELLVER DE CERDANYA (Lleida) Tel. 973 510 627 · Fax 973 510 804 info@aparthotelbellver.com · www.aparthotelbellver.com

CASES RURALS

HOTEL EL JAÇ**

Dues cases de poble amb era, rehabilitades amb estil rústic i confort, per gaudir de la naturalesa i la vida rural amb família o amics. Capacitat de 5 a 8 persones per casa, totalment equipades. Situades al poble de Bar sota les faldes del Cadí. Lloguer de caps de setmana, festius i temporades d’hivern i estiu.

El descans a la muntanya. Hotel de nova construcció, d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bell mig del poble de Ger.

CAL PONA - CAL JOAN

BAR (Lleida) · Tel. 696 265 430 www.caljoancalpona.com · vallbaridana@gmail.com

40 Pànxing Pirineus

Pl. Major, s/n · GER (Girona) Tel. 972 89 42 91 www.grupturistic.com · info@grupturistic.com

URÚS FESTA MAJOR 19, 20 i 21 d'agost

ESTANA FESTA MAJOR 10 i 11 de setembre

SORIGUEROLA (FONTANALS) FESTA MAJOR 29 de setembre

PUIGCERDÀ FIRA DEL BESTIAR I MULTISECTORIAL 6 i 7 de Novembre

PUIGCERDÀ TRAVESSA DE L'ESTANY FEDERADA I POPULAR 20 d'agost

ALP SARDANES, CONCURS D'ARROSSAIRES I PAELLA POPULAR 11 de setembre

PRATS FESTA MAJOR Del 30 de setembre al 2 d'octubre

SANT MARTÍ D'ARAVÓ FESTA MAJOR 11 de novembre

PRULLANS FESTA DE LA GENT GRAN Octubre

URTX FESTA PETITA 11 i 12 de novembre

PUIGCERDÀ VI TROFEU VILA DE PUIGCERDÀ DE CURLING 7, 8 i 9 d'octubre

ARÀNSER FESTA PETITA 12 de novembre

LLES FESTA PETITA 8 d'octubre

ESTANA FESTA PETITA 19 de novembre

PUIGCERDÀ FESTA DE L'ESTANY 21 i 22 d'agost MONTELLÀ FESTA MAJOR 25, 26 i 27 d'agost URTX I EL VILAR D'URTX FESTA MAJOR 26, 27 i 28 d'agost

BELLVER PLANTADA DE LA SENYERA I ESMORZAR POPULAR, HAVANERES I ROM CREMAT 11 de setembre LA MOLINA PLANTADA DE LA SENYERA I ESMORZAR POPULAR 11 de setembre QUADRES (ISÒVOL) APLEC 11 de setembre

GER DIADA DE LA CERDANYA 27 i 28 d'agost

PUIGCERDÀ APLEC A BELL-LLOC I ARROSSADA POPULAR 11 de setembre

GER ROSER DE GER Del 2 al 5 de setembre

BALTARGA (BELLVER) FESTA MAJOR 17 i 18 de setembre

VÍLLEC FESTA MAJOR 3 de setembre

SANAVASTRE FESTA MAJOR 17 i 18 de setembre

VILALLOBENT FESTA MAJOR 5 de setembre

ISÒVOL FESTA MAJOR 24 i 25 de setembre

PUIGCERDÀ MARE DE DÉU DE LA SAGRISTIA 8 de setembre

PI (BELLVER) FESTA MAJOR 24 i 25 de setembre

BOR (BELLVER) FESTA MAJOR 10 i 11 de setembre

QUEIXANS FESTIVITAT DE SANT COSME I SANT DAMIÀ 24 i 25 de setembre

BELLVER FESTA DE LA GENT GRAN 9 d'octubre BELLVER DE CERDANYA FIRA RAMADERA 11 i 12 d'octubre PUIGCERDÀ MITJA MARATÓ 16 d'octubre GER XXI MOSTRA DE CUINA POPULAR AMB NAPS 23 d'octubre ALP XXIV EDICIÓ DE LA FESTA DELS AVIS Novembre

BOLVIR FESTA PETITA 19 i 20 de novembre URÚS FESTA PETITA 23 de novembre MONTELLÀ FESTA PETITA 26 de novembre PRATS FESTA PETITA 29 de novembre MERANGES FESTA PETITA 30 de novembre VILALLOBENT FESTA PETITA 30 de novembre

HOSTAL RESTAURANT

CA L'ABEL

Antiga casa de pagès de la que se’n va habilitar el paller l’any 2000 per tal de complementar i millorar la seva oferta turística.

De l’antiga casa n'hem conservat l’hort, que proveeix la nostra cuina. Esmorzars de forquilla i ganivet. L’hostal disposa de 7 habitacions dobles amb bany, sala d’estar amb TV, llar de foc i pàrquing per als clients. Molt bona situació per a sortides a peu, bicicleta o en 4x4.

Major s/n · LLES DE CERDANYA · Tel. 660 180 466 calabel@calabel-hostal-restaurant-cerdanya.com

CAL PEDRALS Antiga casa de pagès de principis del segle XIX totalment reformada. Situada a Urús, a la plaça més emblemàtica del poble i a prop de diversos equipaments municipals d’esbarjo. Amb dos allotjaments totalment equipats, que miren a la tradicional era ceretana, dins la qual hi ha un acollidor jardí.

Camí de Font Freda, 2 - URÚS (Girona) Tel. 616 023 221 info@calpedrals.com · www.calpedrals.com

Pànxing Pirineus 41

CERDANYA >

XARCUTERIA

Dades d’interès OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 - 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 665 - info@cerdanya.org PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀ C/ Querol, 1 - 17520 Puigcerdà - Tel. 972 880 542

ROLLAND OFICINA DE TURISME DE LLÍVIA C/ Forns, 11 - 17527 Llívia - Tel. 972 896 313 www.llivia.org AERÒDROM COMARCAL DE LA CERDANYA Camp d’aviació, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 144 066

Ampli ventall de productes càrnics. Especialitat en la sossissa fresca, el pa de fetge i la botifarra negra. Des del 2005 hem anat incorporant plats cuinats per a endur, en destaquen els canalons de carn, el trinxat de la Cerdanya i les croquetes. Gràcies a una selecció rigorosa del producte fresc que ens arriba i a l’amor per la feina ben feta, podem oferir un producte artesà de qualitat capaç de satisfer els paladars més exigents.

OFICINA DE TURISME D’ALP C/ Nord, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 890 385 www.ddgi.cat/alp - www.alpturisme.cat PATRONAT DE TURISME BELLVER DE CERDANYA Pl. Sant Roc - 25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 229 - www.bellver.org

TURISME RURAL MAS MALLOL Mas Mallol, s/n · PUIGCERDÀ (Girona) Tel. 972 140 418 · 647 950 204 calmallol@gmail.com · www.calmallol.com

RESTAURANT

CARNISSERIA - XARCUTERIA

Pels vostres dinars i sopars d’aquest estiu.

Menú al migdia de dilluns a divendres.

Parada i Fonda. Dimecres tancat.

Més de 50 anys oferint-nos els seus productes de criança i elaboració pròpia. Vedella, xai, cabrit, porc, aviram, i tots els elaborats i “delicatessen” que et puguis imaginar. Pels paladars exigents... Tot el sabor de sempre amb l’actualitat més innovadora.

L’ESTACIÓ DE QUEIXANS

Estació Renfe de Queixans FONTANALS DE CERDANYA (Girona) Tel. 972 88 24 00

PASTISSERIA

LA ROSELLA Pastisseria amb més de 32 anys d’experiència. Disposa d’un acollidor saló i una assolellada terrassa coberta, on podran prendre un cafè o una bona xocolata desfeta, a més de degustar les especialitats de la casa, tan dolces com salades.

LA ROSELLA Pl. Sant Roc, 11 · BELLVER DE CERDANYA (Lleida) Tel. 973 511 219

42 Pànxing Pirineus

Pl. Major, 7 · 17527 LLÍVIA xarcuteriarolland@gremicarn.com

CAN MEYA

Pg. 10 d’abril, 27 i 29 PUIGCERDÀ (Girona) · Tel. 972 88 03 32 Fax. 972 14 03 95 · www.carnisseriameya.com

PASTISSERIA

VILARRUBLA Al vostre pas per Martinet, no deixeu de visitar la nostra botiga, on veureu el forn de llenya i l’obrador, mentre elaborem els productes que després trobareu a les nostres botigues. El nostre respecte a la tradició i una forma de treballar de més de 50 anys, ara més a la vista que mai. I si voleu dinar, esmorzar, sopar, o passar una estona divertida, veniu a l’antic hotel Boix, on podreu menjar carns a la brasa, paelles, pizzes artesanes o prendre una copa, mentre gaudiu de la gran terrassa.

C/ Segre, 50 · Tel. 973 515 028 · MARTINET DE CERDANYA C/ Joaquim Viola, 10 · Tel. 973 361 384 · LA SEU D'URGELL

[

FRANÇA EL TREN GROC DE LA CERDANYA >

FRANÇA EL TREN GROC DE LA CERDANYA >

Font: Comité Departamental de Turisme dels Pirineus Orientals Fotos: O.T. Font Romeu

100 anys gaudint de bells paisatges cavalcant en un tren molt especial:

el Tren Groc de Cerdanya El Tren Groc constitueix la línia més emblemàtica de la Catalunya del Nord. El seu traçat enllaça Vilafranca de Conflent amb la Tor de Querol i es construí per tal d’apropar la Cerdanya a la capital del Rosselló, Perpinyà, a través del coll de la Perxa.

Freqüentat per més de 400.000 visitants a l’any, és una peça cabdal del nostre patrimoni, un element molt important de l’activitat econòmica i turística de la Cerdanya i, alhora, un servei públic que funciona tot l’any.

S

i volem gaudir d’un agradable viatge travessant els verds paisatges del Pirineu oriental, res millor que enfilar-nos en aquest petit trenet groc de la Cerdanya que es posà en marxa l’any 1910, entre Vilafranca i Montlluís, línia que es prolongà fins a la Guingueta el 1911 i la Tor de Querol el 1927. El traçat té una longitud total de seixanta-dos quilòmetres i recorre les comarques de la Cerdanya i del Conflent giravoltant Llívia a fi d’evitar de creuar fronteres administratives.

Parlem d’un tren històric que dibuixa el seu caminet entre ponts de pedra, penyasegats, túnels, viaductes i paratges muntanyosos de bellesa impressionant que, a la manera antiga i sense presses, ofereix al passatger la possibilitat d’impregnar-se d’una nostàlgica sensació de tranquil·litat.

El paisatge és espectacular en tot el seu iti-

44 Pànxing Pirineus

nerari, però sobretot, a mesura que guanya altitud. Estacions d’esquí, cims, pobles amb aigües termals i part del Parc Natural Regional dels Pirineus Orientals són alguns dels atractius a què tenim accés. El terreny accidentat i la sinuositat del traçat fan que la velocitat màxima dels trens no sobrepassi els 55 quilòmetres per hora.

El punt culminant de la línia el constitueix l’estació de Bolquera-Eina, estació més alta de la xarxa de l’SNCF (Société Nationale

des Chemins de Fer Français), a una altitud de 1.593 metres. Circulen per la línia un total de tretze automotors (Z100) que consten de divuit cotxes de viatgers, tots de color groc, entre els quals tenen molt èxit durant l’estiu els descoberts tipus jardinera, que constitueixen un gran reclam turístic. Dinou dels túnels que recorren i dos viaductes són considerats monuments històrics: el pont Séjourné i el pont Gisclard, aquest darrer un dels pocs ponts penjants del servei ferroviari.

Al llarg d’un recorregut de seixanta-dos quilòmetres, el Tren Groc s’atura en vint-i-dues estacions al pas que escala muntanyes, s’aferra a estretes cornises, cavalca rius i ofereix als viatgers la contemplació d’uns paisatges excepcionals.

Pànxing Pirineus 45

FRANÇA EL TREN GROC DE LA CERDANYA >

A causa de les infraestructures que sovint requereixen una rehabilitació, actualment el nombre de trens autoritzats per la línia són 9, amb una derogació que permet 16 circulacions a l’estiu.

L’any 1960 es va arribar a posar en entredit la supervivència d’aquest emblemàtic tren que recorre preciosos pobles medievals del Rosselló. Arguments com “massa vell”, “no gaire rendible” o “anacrònic” n’havien pogut fer perillar l’existència. Aquells que l’havien concebut com una eina per al desenvolupament econòmic de la regió argumentaven després que l’havien de retirar de la circulació per raons justament econòmiques.

Sortosament, però, la constitució d’un

46 Pànxing Pirineus

comitè de defensa, aferrissades manifestacions, vagues i peticions amb milers de signatures aconseguiren que aquest símbol d’identitat pervisqués i, possiblement, algun dia serà considerat Patrimoni Mundial de la Unesco.

Aquest vintè aniversari és, però, l’oportunitat per afirmar que el Tren Groc no ha d’ésser concebut com un museu amb rodes ni un tren amb vocació folklòrica, sinó que

actualment es considera, abans que res, un servei que funciona tot l’any i que es concep més enllà de l’objectiu turístic que hi està tan vinculat.

PETITA HISTÒRIA D’UN EXTRAORDINARI REPTE TÈCNIC Gràcies a la tenacitat i a la voluntat de dos homes, Emmanuel Brousse, conseller general de la Cerdanya l’any 1898, diputat i futur secretari d’estat de Finances, i Jules

Lax, enginyer de ponts i camins i director de control de la companyia de Camins de Ferro del Sud de França, el 5 de desembre de 1902 es prengué la compromesa decisió que conduiria a l’existència del Tren Groc.

Malgrat que tot semblava oposar-se al pas del ferrocarril (natura del sòl, configuració del terreny —relleus, precipicis, enclavaments rocosos—, clima, etc.), finalment s’aconseguí l’autorització per part de l’Administració de donar llum verda a la

construcció d’una via, que, a més, trencava amb els paràmetres dels costums en matèria ferroviària: utilitzar una via estreta (1 m. d’amplada) i, sobretot, fer circular els trens gràcies a una energia encara en els seus primers barboteigs: l’electricitat.

El temps apressava i el treball a realitzar era immens. Calien urgentment els mitjans per produir l’energia elèctrica necessària. A més, s’havien de dur a terme més de 650

obres que incloïen ponts, túnels i viaductes, obres imposades pel relleu i els desnivells del terreny. Proeses arquitectòniques i tecnològiques com el pont Séjourné i el pont Gisclard, monuments històrics incomparables, necessitaren la força, la valentia i el saber fer de milers d’obrers d’arreu del territori francès i fins i tot d’altres països com Itàlia

Pànxing Pirineus 47

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

CASTELL

nivell de 180 metres; és el subterrani dels “Mil esglaons” fent al·lusió al nombre d’esglaons de l’edifici.

LA FORTIFICACIÓ DE LIBÈRIA: LA JOIA ARQUITECTÒNICA DE VAUBAN

C

om una àguila sobre un promontori rocós, la fortificació de Libèria, construïda al segle XVII, vetlla i protegeix el poble de Vilafranca de Conflent, construït al segle XI. El regne del rei Lluís XIV va veure sovint guerres entre França i Espanya. La frontera entre aquests dos territoris va esdevenir definitiva amb el matrimoni del rei amb la infanta d’Espanya i el Tractat dels Pirineus, que data del 1659. Fou llavors que Catalunya va quedar dividida en dos costats amb la qual cosa el Conflent va esdevenir territori francès. La seva capital, Vilafranca, ciutat ja fortificada, representava un punt estratègic en la confluència de tres valls: la del Tet, la del Cady i la de la Rotja. Amb tot, la seva situació entre valls en feia difícil la defensa i la vila era vulnerable als atacs.

Tan era així que Vauban, enginyer militar de la diligència de Lluís XIV, proposà la construcció d’aquesta fortificació a la falda de la muntanya

48 Pànxing Pirineus

de Belloc amb la finalitat de controlar la ciutat de Vilafranca i els seus accessos.

La importància de Vilafranca com a espai per a la guerra era dubtosa. Quan Vauban s’hi va desplaçar per inspeccionar la plaça de Vilafranca va veure de seguida que cap muralla no podria protegir la vila contra un tret d’artilleria provinent de les muntanyes dels voltants.

Després de condicionar les antigues muralles de la vila va començar amb la construcció de la fortificació el 1681. Tot seguit va transformar la Cova Bastera en casamata.

D’aquesta manera Vilafranca també protegia el Rosselló i la ciutat fortificada va esdevenir la “Clau de França”.

La fortificació de Libèria domina tota la vall i des d’allà es divisen tots els camins que hi van a parar. La fortificació és irregular i s’uneix amb el relleu muntanyós, creant així una mena de muralles establertes sobre la fortificació que ja representa la muntanya.

La fortificació de Libèria domina tota la vall i des d’allà es divisen tots els camins que hi van a parar. La fortificació és irregular i s’uneix amb el relleu muntanyós, creant així una mena de muralles establertes sobre la fortificació que ja representa la muntanya.

Bar del País Le Canigou 04.68.96.12.19 Bar Le Vauban 04.68.96.18.03 Creperia La Forge d’Auguste 04.68.05.08.65 Restaurant Le Relais de Villefranche 04.68.05.65.83 Restaurant Le Patio 04.68.05.01.92 Creperia L’échauguette 04.68.96.21.58 El Bar Català 31 rue St-Jean Restaurant Le Terminus 04.68.05.27.03

En travessar el gruixut mur d’atac s’accedeix al segon nivell, que protegeix la caserna més gran de la fortificació, la dels soldats. En aquest punt es pot entendre tot el sistema d’aprovisionament d’aigua potable gràcies a la cisterna excavada sota el sòl de la caserna.

El tercer i últim nivell de la fortificació, d’arquitectura típicament catalana amb el teulat de pissarra i el balcó cobert, s’anomena “la torre” i alberga la petita caserna dels suboficials.

On allotjar-se

Avui en dia la fortificació no és sinó un lloc de calma des del qual es poden admirar amb tota serenitat les valls que l’envolten i, just davant, el majestuós Canigó.

Al primer pla s’admira el camí de ronda envoltat de magnífiques balustrades en ferro forjat català, així com la capella dedicada a Sant Pere.

Col·laboradors Bars · Restaurants · Creperies

66500 Vilafranca de Conflent · Tel. 0033 468 963 401 · Fax 0033 468 057 429 fortliberia@yahoo.fr · site: www.fortliberia.com

Accés a peu des de l’estació de tren SNCF o des del poble: 20min. Servei d’autobusos davant el bar “Le Canigou” o a l’arribada del Tren Groc. “Menú Català” de juny a setembre. Disponible tot l’any per a grups. Preu entre 16 i 17euros (vi i cafè inclosos).

>

En entrar dins la galeria de la muralla es pot admirar el sistema de defensa ideat per Vauban per fer que cap maniobra de l’enemic agafés els soldats desprevinguts. La visita arriba a la seva fi a la presó femenina, on les famoses “enverinadores” eren sotmeses a una vida ben trista.

Al segle XIX, ja amb Napoleó III, la guerra era una realitat molt present i es va modernitzar la fortificació afegint-hi tres bastions de casamata.

Entre la ciutat de Vilafranca i la fortificació de Libèria s’hi va instal·lar entre els anys 1850 i 1853 una bateria. La fortificació i la vila es van unir amb unes escales subterrànies fetes de marbre rosa cobertes amb una volta de pedra tallada que baixen fins a Vilafranca amb un des-

Lloguer d'estudis Le Vauban 04.68.96.18.03 Hostal Le Cèdre 04.68.96.05.05 B&B A l’ombre du Fort 04.68.97.10.01 B&B Casa Penalolen 04.68.96.52.35 Hotel Le Terminus 04.68.05.27.03

Comerços de proximitat La botiga del bolet 04.68.05.94.76 Tabacs · Premsa Ansart 04.68.96.17.77 Forn de pa Miras 04.68.96.37.06

Artesans i artistes Pintor artístic Iltis Galerie des Remparts Rue St-Jacques Joieria d’Art Hennebicq 04.68.96.38.33 Terrissaire de La Citadelle 04.68.96.32.81 Terrissaire St Jean 48 rue St-Jacques Peinture à la cire Arlequin 42 rue St-Jacques Poterie La Caverne 04.68.96.28.16

Pànxing Pirineus

49

PARC AQUA-LÚDIC

FRANÇA >

1000 m2 d’aigua a 28° C · Tobogan de 3 pistes Piscina d’onades · Jacuzzi FRANÇA PUBLIREPORTATGE

>

CÀMPING

CÀMPING

CÀMPING LE PUIGMAL

CÀMPING LAS CLOSAS

Rue Forestière - ERR (França) Tel. 0033 468 047 183 · Fax. 0033 468 040 488 www.camping-le-puigmal.fr

Place Sant Genis - ERR (França) Tel. 0033 468 047 142 www.camping-las-closas.com

A

l cor del Parc Natural Regional del Pirineu català, al cor de la Cerdanya, un petit poble de muntanya, trobareu el Càmping Las Closas que us acollirà tot l’any, estiu i hivern, en un ambient càlid i familiar. Molt a prop de l’estació del Puigmal.

Prop d’Espanya, Andorra i les pistes de les nou estacions d’esquí com la de Font-Romeu, el càmping disposa de 110 places en 2 hectàrees a 1.350 metres amb sol 300 dies a l’any.

9 km d'Espanya i a 45 minuts d’Andorra. El Càmping Le Puigmal està situat als peus d’un turó, envoltat de prats i li ofereix la tranquil·litat d’un entorn rural molt a prop de l’animada vila de Le Puigmal. Vingui i gaudeixi tota la temporada de l’ambient acollidor i familiar d’aquest lloc arbrat de 4 hectàrees (125 parcel·les d’aproximadament 100m2). Sala de jocs per a nens i àrea de pícnic.

Únic a la Cerdanya

A

Obert de mitjans de juny a mitjans de setembre 52 Pànxing Pirineus

ERR

de la Cerdanya

Juliol i agost de 10h a 19h

Tels. (0033) 4.68.04.77.59 / 4.68.04.72.94

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

>

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

GRANJA

TURISME RURAL

MAS TERREGALLS

EL BALCÓ DE DORRES

Séverine Ester & Franck Pelissier · Camí de Vedrignans · 66800 ERR (França) · mas.terragalls@orange.fr

Ctra. de Les Escaldes, 2 · DORRES (França) · Tel. francès: 0033 468 044 742 · Mòbil espanyol: 649 311 235 elbalcodedorres@orange.fr · www.elbalcodedorres.com

E

Un racó de natura en un entorn idíl·lic, NO us el perdeu!

ls nostres avirams de raça “coll nu”, les nostres pintades i ànecs estan criats per nosaltres des del naixement fins a la matança a la nostra granja d’Err. La nostra granja està situada al turó d’Err, on els ànecs, les gallines ponedores, pollastres i pintades gaudeixen d’uns parcs oberts en un entorn natural, s’alimenten de manera 100% vegetal fins a les 8 setmanes i després únicament amb blat i blat de moro. L’engreixament dels avirams “gras” es fa amb blat de moro sencer. Ens cuidem totalment de tota la cadena, des de la cria fins a la comercialització, incloent la matança i la transformació en el nostre laboratori, que respon a totes les noves normatives.

Ens trobareu als mercats d'Osséja els dijous, de Formigueres i Llívia els dissabtes, de Sallagouse els diumenges i a la granja els dilluns, dimecres, divendres i diumenges de 09.00h a 13.00h i totes les tardes de 17.00h a 19.00h, amb cita prèvia.

A partir del maig i fins a finals de desembre podeu encarregar els avirams. Penseu a encarregar els vostres capons per les festes de Nadal i Cap d’any.

Veniu a descobrir el nostre espai de cria i a compartir la nostra passió per l’excel·lència i l’autenticitat dels productes.

A

l cor de la Cerdanya francesa, al Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, està situat El Balcó de Dorres. Des del balcó, que dóna nom a la casa rural, es poden observar unes espectaculars vistes que van des de la vall d'Eina fins a la tosa d'Alp, passant per l’impressionant massís del Puigmal. Està situat en plena natura i a tan sols 10 minuts d’importants nuclis urbans com Puigcerdà, Llívia o Font-Romeu.

L’hivern és ideal per a la pràctica de l’esquí i la resta d’esports de neu. En un radi de 30 kilòmetres tenim més de 15 estacions d’esquí alpí i de fons al nostre abast, que inclouen la Cerdanya catalana/espanyola, la Cerdanya francessa i el veí país d’Andorra amb l’estació de GrandValira. Durant la resta de l’any, es poden fer excursions per paratges, llacs i barrancs impressionants, practicar esports a l’aire lliure de tota mena o inclús banyar-se en rius i llacs

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

>

Carrer Major · 66760 DORRES Tel. 0033 468 04 66 87 / 0033 468 04 60 69 Fax 0033 468 04 67 30 · commune-dorres@wanadoo.fr

Avenue du Pouligou 66340 · Palau de Cerdagne · Tel. 0033 468 04 62 08 las.asperas@tourhotel.com · www.camping-pyrenees-cerdagne.com

Un espai perseverat i proper a les estacions d’esquí Las Asperas es troba al sud del poble de Palau de Cerdanya, a la ribera esquerra de la Vanera, a l’inici de la pista forestal i a 1 km de la frontera amb Espanya.

Tranquil·litat i relax enmig de granit i aigua Un concepte proper de casa per gaudir en qualsevol estació de l’any Un espai residencial que ofereix gran quantitat de Mòbil-homes Gran Confort Caravaneige per llogar.

Aquestes residències mòbils de Loisirs tenen una superfície de 25 m2 i 10 m2 de terrassa semicoberta, completament equipades per a 4 persones. Residències instal·lades al juny de 2009 i 2010.

Temporada baixa

Temporada alta

04, 05, 06, 09, 10

12, 01, 02, 03, 07, 08

La setmana per a 2 persones

320,00€

440,00€

Forfé 4 nits, 2 pers.

210,00€

-

Forfé week-end, 2 pers.

104,00€

130,00€

Suplement adult per nit

3,40€

4,00€

Suplement nens per nit (-10 anys)

1,60€

1,80€

Tarifes de lloguer del 03/12/10 al 06/11/11

Electricitat per Kwh Taxa Turisme

0,22€ o 0,33 del 03/12/10 al 31/03/11 0,22€ per pers de +13 anys i per dia

Temporada baixa: descompte del 10% en estades de dues setmanes i més.

Equipament: cuina equipada, nevera-congelador, rentavaixelles, microones-grill, vaixella, wc separats, aïllament muntanya, calefacció elèctrica, terrassa, saló de jardí, terreny de 130m2, WiFi gratuïta.

Roba de llar i de cuina no disponibles - No fumadors - Gossos permesos sota preu: 2€ per dia.

54 Pànxing Pirineus

OFERTES I DESCOMPTES: 1) S’ofereixen descomptes per anar als banys termals de Dorres i de Lló. També tenim descomptes per tots els qui vulguin fer activitats a l’aire lliure com la BTT, hípica, quads, barranquisme, tir amb arc, via ferrada, tirolina, paint ball, escalada, vol amb globus…

2) Consultar els IMPORTANTS DESCOMPTES QUE OFERIM AQUESTA TEMPORADA PER LES ESTADES SUPERIORS A LES 2 NITS 3) A més, i per a tots els clients del Balcó de Dorres, s’ofereix un servei de massatges i tractaments corporals a preus molt atractius (cal reservar per anticipat).

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

ELS BANYS DE DORRES

LAS ASPERAS

De la banda francesa, al límit sud-oest del parc regional del Prineus Catalans, i de la banda espanyola, pròxim al parc natural del Cadí Moixeró, el poble ceretà de Palau de Cerdanya es situa entre BourgMadamme i Osséja, a 170 quilòmetres de Barcelona.

naturals. Durant tot l’any, el que ningú es pot perdre és anar als BANYS TERMALS DE DORRES, situats a tan sols 300 metres de la casa rural per donar-se un bany relaxant mentre es contempla una impressionant vista del Puigmal. La Mònica i en Lluís intentaran que us trobeu coma a casa vostra. Un bon esmorzar i un sopar casolà completen la seva oferta. Obert tot l’any.

>

BANYS

CÀMPING - ZONA RESIDENCIAL

Palau de Cerdagne - 1.200 m d’alçada En un entorn excepcional, dins dels límits de dos parcs naturals, en un dels paratges més assolellats d’Europa, LAS ASPERAS us ofereix instal·lacions de gran confort, tant a l’hivern com a l’estiu...

>

D

escobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas, carrer rere carrer, on l’agricultura ha conservat la memòria de l’ofici de picapedrer... Voltar per la plaça fins a l’església romànica, el cor del poble amb les seves campanes que marquen el pas del temps, visitar el Museu del Granit i els tallers de pedra, l’església del Bell-lloc..., per acabar al bany d’aigües calentes i relaxants: als Banys de Dorres.

L’OFICI DE PICAPEDRER I LA MENTALITAT RELIGIOSA Si al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agricultura, a Dorres començà a prendre més força l’ofici artesà de picapedrer.

Creat el 1999, el Museu del Granit mostra la història d’aquesta activitat i permet conèixer la vida diària del poble a través d’aquest ofici avui desaparegut.

D’altra banda, l’església de St. Joan és un exemple de l’evolució de la mentalitat religiosa al territori amb el pas dels segles. Ha anat evolucionant amb el temps sense alterar-ne l’estructura primitiva. La construcció original data del segle XII, però l’interior va ser modificat als segles XVII i XVIII en afegir-hi retaules barrocs i la Mare de Déu negra de Bell-lloc

AIGÜES CALENTES I SULFUROSES Edificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una visita impressionant dels cims del Puigmal, els Banys de Dorres ofereixen als enamorats de la natura i de l’aigua moments de pau, tranquil·litat i relaxament.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria (1500 aC) i el seu ús es torna habitual i organitzat a partir del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segle XIX, les qualitats d’aquests aigües calentes i sulfuroses són citades al 1926 a la Guia de la Cerdanya d’Emmanuel Brousse. La temperatura que surt, la més elevada del país, arriba fins els 41ºC. Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys estan oberts els caps de setmana. La resta de mesos d’hivern l’horari s’amplia de 8.30 a 19.30 hores tots els dies. El tiquet d’entrada als banys inclou visita gratuïta al museu.

Pànxing Pirineus

55

[

FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >

Font: Ajuntament de Sallagosa

FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >

Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Sallagosa, seductor llogaret al cor de la Cerdanya Sallagosa es troba al Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, en un indret d’excepcional riquesa natural. Envoltat de diverses reserves naturals i d’espais amb un gran atractiu i de més de seixanta llacs i altes muntanyes, aquest poble amb molt d’encant farà les delícies dels amants de la natura i de la muntanya.

A

l cor de la Cerdanya s’erigeix, a l’encreuament d’estacions d’esquí i de rutes que condueixen a Espanya i a Europa, Sallagosa, poble amb molt d’encant envoltat de verds turons que conjuga amb gràcia l’encís d’un poble autèntic i el dinamisme d’un municipi calorós, decididament abocat al turisme i ancorat en el seu temps.

Punt de partida de notables excursions al voltant dels camins de Sant Jaume i a l’encontre de tres valls, d’Eina, d’Er i de Llo, conegudes pels seus exemplars de flora i

56 Pànxing Pirineus

fauna, Sallagosa preserva la seva rica artesania i la gastronomia, així com els nombrosos esdeveniments que hi tenen lloc any rere any.

Un dels grans privilegis de Sallagosa és el d’haver-hi vist néixer dues cèlebres personalitats pel seu talent artístic: l’escultor Alexandre Josep Oliva i el poeta Jordi Pere Cerdà. El primer, nascut l’any 1823, fou un dels millors imatgers del seu temps i creador, entre d’altres, de l’estàtua de l’Abbé Deguerry, de la Madeleine de París i de la

Pànxing Pirineus 57

FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >

FRANÇA SALLAGOSA, SEDUCTOR LLOGARET AL COR DE LA CERDANYA >

Aquest bonic poble compta amb dos veïnats diferents, Ro i Vedrinyans, que es constitueixen en dues cases tradicionals de pedra, granit i pissarra. En aquesta última, molt propera a estacions d’esquí, vies d’escalada i parcs naturals, el visitant trobarà delit gràcies a la infinitat de possibilitats, tant per practicar l’esport com per gaudir d’un espai de repòs submergint-se, per

exemple, en un bany natural d’aigua calenta.

La seva excepcional insolació, el seu patrimoni, la seva gastronomia, les seves saladures i les seves xarcuteries catalanes fan d’aquest indret un veritable raconet de calma, ideal en qualsevol estació de l’any. I si volem una mica de moviment podem ani-

mar-nos a fer sortides en família, participar en concursos de pesca, barbacoes, picnics, gaudir d’espais lúdics, organitzar un viatge en globus, muntar a cavall o visitar museus; en definitiva, un ampli ventall d’activitats en un escenari protegit per la verdor dels arbres i la imponent presència de turons i de muntanyes

Amb una superfície de 11,35 km2 i una població d’uns 1.000 habitants, Sallagosa gaudeix d’un microclima d’influència mediterrània i compta amb una important insolació: 300 dies de sol l’any.

Immaculada Concepció de l’església de Banyuls de la Marenda. Les seves obres s’exposen arreu. El segon, Jordi Pere Cerdà, és poeta, autor de teatre i assagista de la llengua catalana. Nascut l’any 1920, dóna a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya del Nord en nombrosos articles. Les seves

58 Pànxing Pirineus

creacions literàries, de to elegíac i bucòlic, versen sovint entorn de l’amor, del treball i de la autobiografia com a antifeixista. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Eugènia, d’arquitectura romànica. Acull una cornisa amb dents de serra suportada per permòdols i ornamentada amb caps humans. Al seu interior s’hi troba un retaule barroc del segle XVIII, consagrat a Santa Eugènia, que s’atribueix a Paul Sunyer.

La gran riquesa del patrimoni de Sallagosa es materialitza en l’església de Santa

Pànxing Pirineus 59

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

>

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

>

CÀMPING

CÀMPING ILISA

19, Avenue du Roussillon · SAILLAGOUSE (França) Tel. 0033 468 047 508 · Mòbil: 0033 673 488 715 www.ilisa.fr · camping.ilisa@free.fr

Per les teves estades d’estiu i d’hivern als Pirineus. Obert tot l’any.

PARC RESIDENCIAL

LE VEDRIGNANS Tel. 0033 468 040 479 · Fax 0033 468 040 689 · Route de Vedrignans · 66800 SAILLAGOUSE (a 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de Llívia) Cerdanya Francesa a 1.300 m d’alçada · www.levedrignans.com · levedrignans66@orange.fr

2 parcs residencials, 2 llocs privilegiats per les vacances de tot l’any a Saillagouse i a Err

Xalet 5 places

B

envinguts A 9 km de l’estat espanyol, 9 Km de l’estació de Font Romeu, 35 Km d’Andorra i en ple cor de la Cerdanya, Saillagouse és un bonic i petit poble català. El càmping té una situació privilegiada, amb una mitja de 300 dies de sol a l’any i la fauna i la flora de les valls dels voltants és preciosa.

A LA VENDA

Mòbil-Home 5 places

Mòbil-Home 6 places

Amb el seu ambient familiar, el Càmping Ilisa és un lloc ideal per ferhi una estada agradable. Disposa d’un parc infantil i una pista de petanca (de vegades s’organitzen competicions). A la sala de jocs hi ha futbolí, billar, ping-pong i màquines recreatives.

Les nostres cambres de bany noves disposen d’aigua calenta durant 24h, també hi ha màquines de rentar roba i assecadores de roba.

A la Cerdanya es duen a terme diverses activitats esportives tant a l’estiu com a l’hivern. Esquí: Eyne (7 Km), Puigmal (15 Km), FontRomeu (10 Km), Les Angles (20 Km). També es poden fer passejades per la muntanya, senderisme, escalada, pesca, buscar bolets... o simplement relaxar-se als banys termals de Llo (3 Km) o de Dorres (15 Km). El càmping està obert tot l’any.

TARIFES

Temporada ALTA Preu setmanal Bungalow 5 places 440€ Mòbil-Homes 5 places 460€ Mòbil-Homes 6 places 550€

Temporada BAIXA Preu setmanal 320€ 350€ 440€

1 Nit 2 persones(*) 58€ 58€ 58€

Supl. persona 18€ + electricitat consum + plus taxes per dia Neteja a càrrec del llogater Càmping: 14,50€/ 2 pers Supl./pers 7,25€ + electricitat 4/6€

60 Pànxing Pirineus

S

ituat al centre de la Cerdanya Francesa i del Parc Regional dels Pirineus Catalans. A prop de Puigcerdà, Llívia, Font-Romeu, Puigmal, Eyne, les Angles, Porte, La Molina i Masella. Un refugi privilegiat per passar-hi les vacances de tot l’any. La tranquil·litat encomana respecte per l’entorn. A l’estiu es poden fer magnífiques passejades per la vall del Segre i del Puigmal, a prop dels banys d’aigua calenta de Llo i molt a prop del Parc Aquàtic d’Err. Pels més actius és el centre de nombroses activitats esportives i culturals. Es poden llogar i comprar xalets confortables i equipats per 4, 6 i 8 persones, ja sigui per una estada de cap de setmana o per setmanes senceres. Hi ha parcel·les de 250 a 300m2 amb aparcament individual per 2 cotxes, sala de jocs i jocs per nens. La qualitat del servei, la seguretat, la responsabilitat i el respecte per l’entorn són els principis bàsics. El senyor i la senyora Pouget, juntament amb tot el seu personal, us garanteixen una estada excel·lent.

NOU COMPLEXE AL POBLE D’ERR a 2 km de Saillagouse i al peu del Puigmal.

EL PASTURAL Parcel·les individuals de 270 a 300m2 Venda de xalets de fusta 2, 3, 4 habitacions, 2 lavabos, terrassa, 2 aparcaments.

Preu del xalet equipat claus en mà: 95.000€ • 110.000€ • 150.000€ • 175.000€ I.V.A inclòs sense despesa de notari PREUS DE LLOGUER XALET EQUIPATS (sense consum elèctric) Setmanes i caps de setmana Tarifes vàlides del 02/12/2010 al 03/12/2011

ALTA 02/12/10 - 09/01/11 26/02/11 - 12/03/11 16/04/11 - 25/04/11 09/07/11 - 20/08/11

Genet: 4 pers. 7 nits Genet: 4 pers. 2 nits Lupin: 4+2 pers. 7 nits Lupin: 4+2 pers. 2 nits Gentiane: 6+2 pers. 7 nits Gentiane: 6+2 pers. 2 nits Edelweiss: 8 pers. 7 nits Edelweiss: 8 pers. 2 nits

480€ 230€ 570€ 275€ 835€ 400€ 900€ 445€

Lloguer rentadora: 5,50€, lloguer llençols/setmana: 9,50€.

Pagament: xec, efectiu, targeta i targeta de vacances.

(+1 nit 90€) (+1 nit 105€) (+1 nit 151€) (+1 nit 158€)

BAIXA 09/01/11 - 26/02/11 12/03/11 - 16/04/11 25/04/11 - 09/07/11 20/08/11 - 03/12/11 330€ 200€ 390€ 245€ 570€ 345€ 630€ 375€

(+1 nit 43€) (+1 nit 48€) (+1 nit 75€) (+1 nit 85€)

OBERT I VIGILAT TOT L’ANY I CONNEXIÓ WI-FI GRATUÏTA! 2 Setmanes: -10% 3 Setmanes: -15%

Pànxing Pirineus

61

FRANÇA AGENDA >

FRANÇA AGENDA >

A SOTA: Perpinyà Tren Groc.

Agenda França BOURG-MADAME / HIX 43a EDICIÓ DEL FESTIVAL D'HIX DE MÚSICA CLÁSSICA 7 d'agost

PERPINYÀ "LES ESTIVALS DE L'ARCHIPEL" Del 2 al 27 de juliol PERPINYÀ FESTIVAL INTERNACIONAL DE CARRILLON Mitjans de juliol fins el 18 d'agost PERPINYÀ ESPECTACLES A L'SQUARE BIR HAKEIM A partir del 18 de juliol FORMIGUÈRES JORNADES DELS RAMATS 21 de juliol PERPINYÀ ELS DIJOUS DE PERPINYÀ 21 i 28 de juliol i 4,11,18 i 25 d'agost OSSÉJA CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D'ATURA 24 de juliol

Dades d’interès COMITÉ DEPARTAMENTAL DE TURISME DELS PIRINEUS ORIENTALS 16, Avenue des Palmiers CS 80540 - 66005 Perpinyà - França Tel. 0033 468 51 52 70 www.cdt-66.com CONSELL GENERAL DELS PIRINEUS ORIENTALS www.tourisme-pyreneesorientales.com

BAR RESTAURANT

XARCUTERIA - CARNISSERIA

Cuina familiar Amanides, truites variades, hamburgueses, plat de xarcuteria i graellades.

Xarcuteria catalana feta a casa de forma tradicional amb matèria prima de qualitat.

Especialitat en llonganisses.

Obert de dimarts a dissabte de 8.30h a 12.30h i de 15.15h a 19.00h. Diumenges al matí de 9.00h a 12.00h.

LE MICABRI

OSSEJA 66340 · Tel. 0033 977926348 · 0033 468042096 Gestionat per la SARL Comme à la Maison - Siret nº 518404959

SALAISONS DE CERDAGNE

SARL NAUDEILLO Av. des Pyrénées, 2 · BOURG-MADAME (França) Tel. 0033 468 045 271 · Fax 0033 468 045 373

A TOUT FRANCE C/ Fontanella 21-23 4º 3ª 08010 Barcelona Tel. 93 342 72 26 www.sunfrance.com AJUNTAMENT DE SALLAGOSA Place Gliva 66800 Sallagosa Tel. 0033 468 047 289 mairie-saillagouse@wanadoo.fr

BOURG-MADAME / HIX HIX…TORIQUES (reconstitució històrica d'Hix) Finals de juliol

PERPINYÀ SALÓ D'INTERIOR SALÓ DE LA DECORACIÓ I DEL MOBLE Del 7 al 10 d'octubre

PALAU-DE-CERDAGNE FESTA DEL PA 13 d'agost

PERPINYÀ "FESTIVAL JAZZÈBRE" Del'1 al 16 d'octubre

PALAU-DE-CERDAGNE XOCOLATADA 16 d'agost

PERPINYÀ NIT I FESTA DEL VI "PRIMEUR" 21 i 23 d'octubre

PERPINYÀ FESTIVAL DE FOTOPERIODISME Del 27 d'agost al 16 de setembre

PERPINYÀ EXPOSICIÓ CANINA INTERNACIONAL 29 i 30 d'octubre

FORMIGUÈRES FESTA MEDIEVAL, EL RETORN DELS REIS DE MALLORCA. 3 i 4 de setembre

PERPINYÀ "FESTIVAL AUJOURD'HUI MUSIQUES" Del 10 al 21 de novembre

PERPINYÀ "VIV'HABITAT, SALON DE L'HABITAT ET DU CADRE DE VIE" Del 22 al 26 de setembre

LES ANGLES FESTA DELS PASTORS Del 4 al 6 d'agost

PERPINYÀ FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC 24 i 25 de setembre

LES ANGLES FESTA DELS PASTORS I OFICIS ANTICS Del 4 al 7 d'agost

PERPINYÀ FIRA DELS APARADORISTES 11 de novembre PERPINYÀ "SALON DU MARIAGE ET DE LA FÊTE" 26 i 27 de novembre PERPINYÀ FIRA DE LA "SANT MARTIN" De finals d'octubre a finals de novembre

FRANÇA PUBLIREPORTATGE

>

HOTEL RESTAURANT

CONSELL GENERAL DELS PIRINEUS ORIENTALS www.tourisme-pyreneesorientales.com

PLANES & HOTEL PLANOTEL

CÀMPING L’ORATOIRE

SALLAGOSA (França) · Tel. 0033 468 04 72 08 www.planotel.fr · hotelplanes@wanadoo.fr

Lloguer de mobil-homes 66760 LA TOUR DE CAROL (França) · Tel. 0033 616 345 810 campingloratoire@wanadoo.fr · www.cerdagne-camping.com

LES ANGLES FESTICATAL'ANGLES De l'11 al 14 d'agost

PERPINYÀ LES JORNADES DEL PATRIMONI 17 i 18 de setembre

EYNE - CAMBRE D'AZE "L'ESTIVALE, SOUS LES ÉTOILES ET LE SOLEIL" Agost

PERPINYÀ LES TROBADES MEDIEVALS 25 i 26 de setembre

Chez Planes

A

mb tots els serveis i comoditats possibles, l’Hotel Planes s’alça a Sallagosa de cara als Pirineus. En un entorn acollidor i envoltats de muntanyes es pot gaudir de la tranquil·litat de la natura alhora que disposar de WIFI gratuït, televisió per satèl·lit o altres comoditats com la piscina climatitzada o la sauna.

L’Hotel Planes posa a disposició dels seus clients una exquisida carta gastronòmica. La Vella Casa Ceretana proposa una cuina refinada amb plats com l’ànec amb raïm o els peus de porc i la cuina catalana es presenta amb l’ollada, les mandonguilles, el trinxat, la crema catalana… tot plegat entre moltes altres propostes per triar.

El servei de restaurant també compta amb una braseria que està oberta cada dia de la setmana i a punt per posar la carn a la graella i servir-la al gust del començal.

Tot plegat, amb un tracte proper, afable i de confiança.

62 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus

63

[

ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS

>

Andorra, Arribem a aquest petit país dels Pirineus que ens rep amb els braços oberts i ens trobem amb una gran quantitat de possibilitats que ens sorprenen i que desperten en nosaltres les ganes de viure intensament l’oferta cultural, gastronòmica, esportiva i d’oci que ens proposa. Aquest encisador raconet de la serralada pirinenca ens ofereix natura, aventura, itineraris ecoturístics que ens permeten gaudir de paisatges de gran bellesa i ens incita a recórrer a peu, en bicicleta o a cavall camins que accedeixen a estanys, refugis i a racons amagats que ens duen al gaudi en la contemplació d’una riquesa natural i cultural extraordinària.

64 Pànxing Pirineus

Rutes cicloturístiques, senderisme i espais naturals a Andorra, el país dels Pirineus Font i fotos : Andorra Turisme.

Pànxing Pirineus

65

ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS >

PÀGINA ANTERIOR: Parc Comunal Valls del Comapedrosa.

A SOTA I A LA DRETA: Coll d’Ordino.

A

ndorra és un paradís per a la pràctica d’esports en qualsevol època de l’any.

Relleus impressionants, estanys, rius, torrents i quilòmetres de senders i camins són alguns dels grans atractius a què podem accedir.

Milers d’amants dels esports de neu visiten el principat per gaudir de les estacions d’esquí, de la riquesa gastronòmica i dels balnearis de muntanya.

Durant la resta de l’any, el paisatge andorrà es converteix en un escenari perfecte per a la pràctica de tot tipus d’esports. Esports d’aventura com el barranquisme, les vies d’escalada i vies ferrades, les rutes a cavall, el senderisme i el cicloturisme gaudeixen de molt bona acceptació. Aquest últim respon sovint al repte de travessar durs ports de muntanya emmarcats dins d’un espectacular paisatge, la riquesa natural del qual s’impressiona l’esportista. Així doncs, la pràctica d’aquest esport ofereix una oportunitat única per gaudir del patrimoni natural i cultural de la zona.

RUTES CICLOTURÍSTIQUES PEL PRINCIPAT: UNA MANERA DIFERENT DE CONÈIXER ANDORRA El principat d’Andorra disposa d’una àmplia xarxa de ports de muntanya que suposen tot un repte per als amants del ciclisme. Ha

acollit algunes de les etapes més dures de la Volta a Espanya, del Tour de França o de la Volta a Catalunya: 20 rutes cicloturístiques i gairebé 200 km de recorregut que ens mostren alguns dels paisatges més impressionants d’Andorra com ara el coll d’Ordino, Arcalís, la Rabassa o Engolasters.

La senyalització dels recorreguts inclou informació sobre els paràmetres de cada ruta: quilòmetres, nivell de dificultat, altitud del port i desnivell principalment. Trobem diferents nivells de dificultat adaptats tant a ciclistes amateurs com a professionals. Al llarg dels diversos itineraris tenim l’oportunitat de conèixer obres de l’art romànic, museus i pobles amb molt d’encant.

De les 20 rutes, dues en destaquen pel seu nivell de dificultat. Parlem de les més exigents, les quals conformen l’itinerari que recorre des d’Escaldes-Engordany fins el port d’Envalira. Al llarg d’aquest recorregut el ciclista podrà visitar l’emblemàtic santuari de Meritxell, el conjunt medieval dels Bons o l’església romànica de Sant Joan de Caselles, espais que veritablement val la pena visitar. El santuari de Meritxell fou construït per Ricardo Bofill. Inaugurat l’any 1976, reflecteix alguns dels elements simbòlics d’aquest espai singular. El conjunt medieval dels Bons, per la seva banda, està format per una ermita romànica del segle XII que domina la vall d’Encamp des d’una penya. L’església de Sant Joan de Caselles, construïda entre els segles XI i XII, adopta l’esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d’Andorra: una nau

rectangular amb coberta de fusta, un absis semicircular i un campanar d’estil llombard.

Conserva dos porxos, construïts entre els segles XVI i XVII. Aquest itinerari és el que s’eleva a major altitud: 2.408 m, amb un desnivell de 1.345 m. Constitueix, doncs, un gran repte per als amants del ciclisme, una dura prova que es veu sobradament recompensada en la contemplació de les seves vistes espectaculars.

Un dels itineraris considerats de més bellesa és el que va des del Serrat fins a Arcalís.

Uns quilòmetres abans de l’inici del port es troba el poble de la Cortinada, petita població que acull l’església de Sant Martí, construïda al segle XII i considerada l’església romànica més gran del Principat. Frescos originals de gran valor ben bé valen una visita al seu interior. A mesura que s’ascendeix al port es troba el Parc Natural de la Vall de Sorteny, joia natural del país, on es poden trobar importants exemplars de la flora, de la fauna i de la història del país.

Atesa la gran afluència de ciclistes al principat, disposa d’una oferta d’allotjaments i de tractaments a fi que puguin gaudir d’una estada que compagini l’esport amb la salut i el benestar.

A banda del cicloturisme, molts són també els visitants que arriben al raconet de la serralada pirinenca per practicar-hi el senderisme.

El principat d’Andorra disposa d’una àmplia xarxa de ports de muntanya que suposen tot un repte per als amants del ciclisme 66 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus

67

PÀGINA ESQUERRA: Estany Juclar.

ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS >

A SOTA: Camí de les Pardines (Estany d’Engolasters).

Camí Toll Bullidor.

CAMINS I SENDERS PER RECÓRRER A PEU El principat disposa d’una extensa xarxa de camins i de senders per recórrer Andorra.

Ascensions a estanys, a cims o passejades pel bosc ens faran testimonis d’una gran riquesa natural.

Els camins GR (gran recorregut) permeten accedir a indrets paradigmàtics del patrimoni natural i cultural del país. Cinc són els grans recorreguts que ens brinden aquesta oportunitat: el GR 7, que recorre el principat d’est a sud; el GR 11, conegut amb el nom de sender pirenaic i que travessa els Pirineus pel vessant sud des del Cantàbric fins al Mediterrani i que s’enfila cap a les valls andorranes; el GRP, circuit sense trams perillosos que recorre tot el principat, sis o set etapes de muntanya amb allotjament en refugis, i, finalment, els dos GR transfronterers.

Determinats camins són ideals per recórrerlos en família. És el cas del camí Interparroquial, que passa per les parròquies de Canillo, d’Encamp i d’EscaldesEngordany. És pràcticament pla i això el fa molt aconsellable a l’hora de fer una caminada tranquil·la. El recorregut està equipat amb punts on hi trobarem llocs per reposar i d’altres habilitats per beure aigua. Des del punt de vista paisatgístic, l’alternança de zones obertes amb vistes panoràmiques sobre la vall i de zones boscoses fan aquest itinerari força interessant.

Un altre camí a destacar de poca dificultat és el camí del Gall, recorregut d’uns 7 km amb poc desnivell. Aquest compta amb senyalitzacions que indiquen les diferents vistes panoràmiques i en el seu transcurs es poden realitzar diverses parades, on s’indiquen diferents aspectes de la flora de la zona.

Ascensions a estanys, a cims o passejades pel bosc ens faran testimonis d’una gran riquesa natural 68 Pànxing Pirineus

La Volta del Turer constitueix un camí que es desenvolupa pels voltants del poble d’Ordino, que es caracteritza per les seves fargues.

Més itineraris: els anomenats camins de natura i aigua, que ens condueixen als estanys més autèntics del paisatge andorrà.

Engloben el camí de les Pardines, els estanys de Juclar, de les Abelletes i de la Nou i la ruta de Verdaguer i l’estany de Creussans.

El primer, el camí de les Pardines, és senzill i ideal per passejar-hi una tarda d’estiu, sender que transcorre totalment pla i en el qual trobem diversos punts per aturar-nos a beure aigua i tauletes per descansar i fer una paradeta. El recorregut passa per una refrescant zona ombrívola amb uns bonics panorames del poble d’Encamp. L’itinerari finalitza a l’estany d’Engolasters, una presa d’aigua que serveix per produir electricitat i proveir bona part de les poblacions andorranes.

L’estany de Juclar es troba al nord-est d’Andorra, a la parròquia de Canillo.

L’itinerari té l’inici a la vall d’Incles, vall d’origen glacial, i és apte per a tots els nivells. És l’estany més gran d’Andorra, d’espectaculars aigües de color blau profund, i constitueix l’incentiu perfecte per gaudir d’una magnífica jornada de senderisme. L’estany

de les Abelletes està situat a la capçalera de la conca del riu Arièja, afluent de la Garona, frontera natural que delimita el territori andorrà amb França. És un estany molt freqüentat pels pescadors per la seva abundància de truites. L’estany de la Nou, el més meridional i calent del Principat, és força peculiar, ja que, a diferència dels altres, recull aigües fluvials. Es nodreix d’aigües freàtiques i en surt un torrent cap al riu de Perafita. Finalment destaquem la ruta Verdaguer i de l’estany de Creussans.

Aquest itinerari, que porta el nom d’un dels escriptors més importants del Renaixença, va inspirar Jacint Verdaguer quan escrigué Canigó, llegenda pirinenca que estudia la geografia, la història i el folklore dels Pirineus. L’estany de Creussans, situat a l’estació d’Arcalís, pot descobrir-se també en telecadira. A l’hivern, els voltants del llac s’habiliten com a pista d’esquí.

A més d’aquests interessants recorreguts, Andorra acull a les seves fronteres tres espais naturals protegits de gran bellesa.

Pànxing Pirineus

69

Andorra ens ofereix la possibilitat de recórrer una extensa xarxa de camins i de senders emmarcats en un espai natural d'incomparable bellesa

70 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus

71

ANDORRA RUTES CICLOTURÍSTIQUES, SENDERISME I ESPAIS NATURALS >

PAGINA ANTERIOR: Volta de Turer.

A BAIX: Cavalls a Fontverd.

Sorteny.

PAGINA DRETA: Riu Sorteny.

PARCS NATURALS DE RECONEGUT VALOR CULTURAL Andorra dedica un gran interès i realitza una important tasca pel que fa a la conservació i preservació dels seus espais naturals. Al valor natural dels espais, que alberguen espècies representatives de la fauna i de la flora del Principat, s’uneix el valor cultural dels mateixos.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat en categoria de paisatge cultural, és una vall glacial del sud-est del principat.

Té una peculiar forma de U a causa del seu origen glacial. Hi abunden prats, pastures i grans extensions boscoses. La seva principal riquesa és l’aigua del riu, alimentat per una gran varietat d’estanys. Bordes, camins i restes d’antigues forges testimonien l’ús dels recursos naturals de l’Alt Pirineu. Un bell paisatge de boscos de pins, de rius i d’indrets de gran valor paisatgístic faran les delícies dels visitants.

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és un espai protegit i de gran interès des del punt de vista científic, històric, educatiu i paisatgístic. Alberga més de 700 espècies de flors i de plantes que es poden contemplar en una visita al jardí botànic. Entre les espècies animals que hi podem trobar destaquen la granota vermella, l’isard, la marta i el tritó pirinenc.

Finalment, el Parc Natural Comunal Valls de Comapedrosa, situat al nord-est del principat d’Andorra, ofereix un imponent paisatge d’alta muntanya, com també cascades, fonts i estanys. Parlem d’un dels espais més visitats per a la pràctica d’esports de muntanya, com l’escalada o l’esquí de muntanya. A l’estiu s’hi realitzen excursions a cavall que recorren els punts més representatius del parc i, a més, gràcies a la seva xarxa de camins, hi podem realitzar una gran varietat d’excursions.

En conclusió, si prenem la decisió de fer una escapada cap als Pirineus, no ens equivocarem si n’escollim les terres andorranes: aquestes ens oferiran de bon grat tota aquesta sèrie d’atractius que ens encisen amb la seva bona dosi de natura, bellesa, aventura, cultura i tradició

72 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus

73

ANDORRA TURISME ACTIU >

>

Agenda Andorra

ANDORRA AGENDA ]

ENCAMP EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES "AHIR I AVUI" Del 5 de juliol al 30 de setembre CANILLO FESTA MAJOR Del 16 al 18 de juliol ESCALDES-ENGORDANY FESTA MAJOR Del 23 al 26 de juliol SANT JULIÀ DE LÒRIA FESTA MAJOR Del 29 de juliol al 2 d'agost ANDORRA LA VELLA FESTA MAJOR Del 5 al 8 d'agost LA MASSANA FESTA MAJOR 15 i 16 d'agost ENCAMP FESTA MAJOR 15 i 16 d'agost ARINSAL FESTA MAJOR 20 i 21 d'agost SANTA COLOMA FESTA MAJOR Del 20 al 22 d'agost MERITXELL FESTA MAJOR 7 de setembre DIVERSES POBLACIONS CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA 11 de setembre ORDINO MOSTRA GASTRONÒMICA 18 de setembre

74 Pànxing Pirineus

Dades d’interès Andorra MINISTERI DE TURISME C/ Camí de la Grau, s/n - Ed.Prat del Rull AD500 Andorra la Vella - Tel. (+376) 875 702 turisme@andorra.ad - www.andorra.ad OFICINA NACIONAL DE TURISME C/ Doctor Vilanova, N. 13 - Edifici Davi, baixos AD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 820 214 - info@andorra.ad

OFICINES D'INFORMACIÓ I TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Plaça Laurèdia - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 843 298 Ctra. d'Espanya, s/n - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 843 298 turisme.lauredia@comusantjulia.ad www.santjulia.ad

OFICINA DE TURISME D'ORDINO Travessia d'Ordino, 11 - AD300 Ordino Tel. (+376) 878 173 - ot@ordino.ad - www.ordino.ad

OFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLA Plaça de la Rotonda - AD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 873 103 - turisme@comuandorra.ad

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ I TURISME D'ENCAMP Plaça del Consell, 1 - AD200 Encamp Tel. (+376) 731 000 - turisme@encamp.ad www.encamp.ad

UNIÓ PRO TURISME DE LA MASSANA Plaça de les Fontetes - AD400 La Massana Tel. (+376) 835 693 - turisme@lamassana.ad

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ I TURISME DEL PAS DE LA CASA Av. del Consell General - AD200 Pas de la Casa Encamp - Tel. (+376) 855 292 DEPARTAMENT TURISME I COMERÇ DEL COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Plaça Laurèdia - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 744 045 turisme.lauredia@comusantjulia.ad www.santjulia.ad

OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLO Av. St. Joan de Caselles - AD100 Canillo Tel. (+376) 753 600 - vdc@andorra.ad - www.vdc.ad OFICINA DE TURISME DE SOLDEU Plaça del Telecabina - AD100 Soldeu (Canillo) Tel. i Fax. (+376) 852 492 UNIÓ PRO-TURISME D'ESCALDES-ENGORDANY Plaça Coprínceps - AD700 Escaldes-Engordany Tel. (+376) 820 963 - oficinaturisme@e-e.ad www.e-e.ad

Pànxing Pirineus

75

[

SOLSONÈS EN RUTA PEL SOLSONÈS: DEIXA’T PORTAR!

>

Font i Fotos: Oficina de turisme del Solsonès

En ruta pel Solsonès: deixa’t portar!

El Solsonès és una comarca per prendre-se-la amb calma. Es troba situada entre paratges d’alta muntanya i calmosos camps de cultiu, en un entorn de marcat caràcter rural. Els espais naturals són a l’abast de tothom i, si se’ls respecta, tothom en pot gaudir i practicar-hi gran varietat d’esports en llibertat i en perfecta harmonia amb la natura.

SOLSONÈS EN RUTA PEL SOLSONÈS: DEIXA’T PORTAR!

>

Senders de gran recorregut - GR El GR 7, el GR 3 i el GR 1 transcorren la comarca del Solsonès a través de valls, boscos i serres. Seguint les diferents etapes descobrireu els pobles i els paisatges d’aquesta comarca.

Més informació: www.feec.es Pedala entre paratges únics El Centre BTT Solsonès - Vall de Lord us ofereix la possibilitat de recórrer 9 rutes circulars per la vall de Lord, amb un total de 148 quilòmetres senyalitzats, amb diferents graus de dificultat. El punt d'acolliment s'ubica a l'Oficina de Turisme de la Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys, i ofereix el servei de lloguer de bicicletes i cascs, dutxes i vestuaris, rentat de BTT i un petit taller de reparació.

Més informació: Centre BTT Solsonès - Vall de Lord Oficina de Turisme de la Vall de Lord Ctra. de Berga - 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 49 21 81 www.lavalldelord.com/btt Oberta els caps de setmana, festius i cada dia del 15 de juliol al 31 d'agost, excepte els dilluns.

Més informació: OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona Tel. 973 48 23 10 www.turismesolsones.com Oberta tots els dies

S

ENDERISME I BTT AL SOLSONÈS Fes un clic i mou-te En són un bon exemple les rutes a peu o en BTT que us ofereix el nou portal web del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, www.turismesolsones.com, on a l’apartat RUTES tindreu al vostre abast més de trenta rutes per la comarca. Així en descobrireu tots els secrets més ben guardats.

Rutes a peu pel Solsonès Totes aquestes rutes estan senyalitzades sobre el terreny i de cadascuna d’elles us podreu descarregar el tríptic (en format PDF) amb el detall de la localització, la descripció, el perfil, el mapa del recorregut i les coordenades per a GPS. Descobrireu la comarca a través del seu paisatge, des de les serres, les valls i els rius del nord fins als boscos i els camps de conreu del sud.

ESQUERRA A DALT: Embassament de l’Alzina.

Punt d’observació de fauna aquàtica.

A DALT: Església de Sant Llorenç de Morunys.

A SOTA: Camí de la Font Puda.

ESQUERRA A BAIX: Vall de Lord des de Busa. Autor: F.Tur

Camí dels Bons Homes Sender de gran recorregut (GR 107) que es por recórrer a peu, a cavall i en bicicleta de muntanya. La variant que passa pel Solsonès des del santuari del Miracle fins a Tuixent segueix, en bona part, el GR 1 i el GR 7 i travessa la comarca de sud a nord.

Aquest itinerari turístic us ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars o bons homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i de la Inquisició per travessar el Pirineu.

Més informació: www.camidelsbonshomes.com 76 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 77

SOLSONÈS AGENDA

>

[

LA GARROTXA CICLOTURISME A LA VALL D’EN BAS >

A SOTA: Pont del Molí

Text i fotos: Oficina de Turisme de la Vall d’en Bas

Cicloturisme a la Vall d’en Bas:

rutes que descobreixen l’encant d’un paisatge de contrastos naturals Camps de cultiu, salts d’aigua, gorgues, rius, alzineres, roures, faigs, ermites, conjunts històrics...

Tot això i molt més ens ofereix aquest petit i encisador raconet de la Garrotxa.

L

a Vall d’en Bas és un indret privilegiat per a la pràctica del cicloturisme. El municipi, amb els seus set pobles i 90 km2 d’extensió, ofereix una gran quantitat de recorreguts adequats per a tothom, des d’aquells que volen fer una passejada tranquil·la amb tota la família fins als qui els agrada realitzar itineraris més durs i complicats com, per exemple, ascendir a muntanyes, descendir per pistes empedrades o travessar rieres.

La Vall d’en Bas està configurada bàsicament per una gran plana envoltada de camps de conreu. Els seus set pobles: Sant Esteve d’en Bas, els Hostalets d’en Bas, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat d’en Bas, el Mallol i la Pinya, estan comunicats per una xarxa de carreteres, la principal de les quals s’anomena de la Parcel·laria, idònies per practicar l’esport de la bicicleta.

Agenda Solsonès SANT LLORENÇ DE MORUNYS XVI JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ 23 i 24 de juliol SANT LLORENÇ DE MORUNYS FESTA MAJOR Del 6 al 10 d'agost SOLSONA FESTIVAL DE MÚSICA DE L'ACADÈMIA INTERNACIONAL DE MÚSICA Del 10 al 22 d'agost ODÈN IV CONCURS DE GOSSOS D'ATURA AL MONTNOU 15 d'agost SOLSONA XIV TROBADA DE GEGANTONS DE SANT ROC 16 d'agost SOLSONA XXVII TROBADA INTERNACIONAL D'ACORDIONISTES 3 de setembre

OLIUS FIRA DE LA TORREGASSA 18 de setembre SOLSONA JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 24 i 25 de setembre SANT LLORENÇ DE MORUNYS FIRA DE TARDOR 2 d'octubre A TOTA LA COMARCA IV FIRA DEL BOLET I EL BOLETAIRE DEL SOLSONÈS 21, 22 i 23 d'octubre A TOTA LA COMARCA JORNADES GASTRONÒMIQUES DE TARDOR DEL SOLSONÈS A partir del 22 d'octubre

HOTEL RESTAURANT

CÀMPING EL SOLSONÈS 1ª

Hotel Restaurant ampliat i renovat recentment, situat a la muntanya de Port del Comte, a 1 Km de l’estació d’esquí.

Local amb una ambientació càlida i rústica on es pot gaudir del paisatge que ens envolta i trobar una tranquil·litat total. A la cuina fem especial atenció als productes de màxima qualitat i ens hem especialitzat en el peix i marisc, sense oblidar les viandes a la brasa.

Càmping ecològic de 1a categoria, amb el certificat mediambiental EMAS. Disposa d’àmplies parcel·les i bungalows de fusta totalment equipats. NOVETAT! LLOGUER DE ROULOTTES DE FUSTA!.

Supermercat amb venda de productes artesanals i ecològics, restaurant de cuina tradicional i de mercat, gran terrassa d’estiu, piscina, zona esportiva amb nova pista de pàdel, mini-club per als més petits i animació durant tota la temporada. Es pot practicar tot tipus d’esports, fer rutes a peu, amb cotxe o amb BTT. .

L’AVET

Imagineu-vos el plaer d’aixecar-vos al matí, esmorzar al vostre allotjament, no haver de preocupar-vos més pel cotxe, agafar les bicicletes amb els vostres fills, parella o amics i, tranquil·lament, pedalant a ritme suau, gaudir d’uns paisatges espectaculars i d’uns pobles amb un encant especial mentre contempleu camps de blat, de patates, de cebes, veieu les vaques pasturar i, sobretot, respireu l’aire de la porta d’entrada als Pirineus. I si feu un petit esforç i pedaleu una miqueta més, arribareu a la zona dels pins on, a l’estiu, podreu prendre un bany a les gorgues.

SOLSONA FESTA MAJOR DE SOLSONA Del 7 al'11 de setembre

Dades d’interès OFICINA DE PROMOCIÓ TURÍSTICA Pl. Major, 11 Tel. 973 48 10 09 solsonaturisme@ajsolsona.cat OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de Basella, 1 Tel. 973 482 310 - Fax 973 481 933 turisme@turismesolsones.com www.turismesolsones.com CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Dominics, 14 25280 Solsona Tel. 973 482 003 - Fax 973 482 514 consell@solsones.ddl.net AJUNTAMENT DE SOLSONA Castell, 20 25280 Solsona Tel. 973 480 050 ajuntament@ajsolsona.net www.ajsolsona.net

CÀMPING CARAVANING C/ de l'Avet, 13-15 (Urb.Port del Comte) 25284 LA COMA (Lleida) · Tel. 973 29 93 95 / 627 208 969 info@hotelavet.com · www.hotelavet.com

78 Pànxing Pirineus

Ctra. de Sant Llorenç, Km 2 · SOLSONA (Lleida) Tel. 973 482 861 · info@campingsolsones.com www.campingsolsones.com

LA COMELLA

Fonda Rest. Ca l'Agustí

Heu de saber que mentre feu el vostre recorregut podreu comprar el millor pa, la millor coca i embotits de gran qualitat a tots els nostres pobles, així com iogurts, flams i mató o carn de vedella i de porc ecològics, entre moltes altres coses.

Una bona opció és la de llevar-vos ben d’hora al matí i, sense oblidar la motxilla, l’aigua i l’esmorzar, sortir a l’aventura, deixant enrere la plana de la Vall per endinsarvos a les nostres muntanyes i pistes forestals, cercant itineraris de mitjana o gran dificultat, mentre fruïu de la pràctica de BTT en la seva autèntica essència.

Per la Vall d’en Bas hi passa també la Via Verda, que ressegueix els pobles de les Preses, el Mallol i Sant Esteve d’en Bas. L’antiga via del tren s’ha convertit en un espai idoni per a la pràctica de la bicicleta i compta amb un recorregut pràcticament pla des d’Olot fins a Girona.

Ctra. de Sant Llorenç de Morunys a Organyà, km 19 · 25283 CAMBRILS DELS PIRINEUS (Lleida) Tel. 973 48 90 27 / 610 457 871 campinglacomella@gmail.com · www.campinglacomella.net

Pànxing Pirineus 79

LA GARROTXA CICLOTURISME A LA VALL D’EN BAS

>

Seguidament, us proposem tres rutes perquè fruïu de la Vall d’en Bas en bicicleta: RUTA 1: La ruta que us proposem és pràcticament planera; això sí, el recorregut total és d’una mica més de 31 km. Tot i així, no us espanteu, perquè trobareu dreceres que el faran més curt.

Cal mencionar que, en tractar-se d’una ruta circular. La podeu iniciar en el punt del recorregut que vulgueu, tot i que us aconsellem començar-la des del centre logístic de les Preses. Pràcticament el 80% del recorregut el constitueix el terme municipal de la Vall d’en Bas. La ruta es divideix en vuit trams: de les Preses a Sant Esteve d’en Bas, de Sant Esteve d’en Bas als Hostalets d’en Bas, dels Hostalets d’en Bas al veïnat Can Trona, del Veïnat Can Trona a Pocafarina, de Pocafarina a la Pinya, de la Pinya a Olot, d’Olot al Parc de Pedra Tosca i del Parc de Pedra Tosca a les Preses. Per tant, des del quilòmetre 0 fins al quilòmetre 22, el recorregut transcorre íntegrament per la Vall d’en Bas. Aquells de vosaltres que no vulgueu realitzar tot el recorregut teniu l’opció d’agafar dreceres des de Can Trona i des de Pocafarina.

Finalment, si a l’estiu us agrada prendre un bany en unes gorgues impressionats us recomanem que des de Pocafarina us desvieu cap a Sant Privat i d’allà, a l’àrea dels Pins.

ESQUERRA: Balma de Sant Mateu.

Puigsacalm.

A SOTA: Oficina de Turisme de la Vall d’en Bas. Les Preses.

Plànol ruta bici.

A SOTA: Via verda. Mapa del carrilet.

>

LA GARROTXA CICLOTURISME A LA VALL D’EN BAS

]

RUTA 3: LA VIA VERDA La ruta transcorre, excepte en el punt de sortida des del centre logístic de les Preses, íntegrament per la Vall d’en Bas i pel poble de Sant Esteve. Es tracta de seguir la via verda que passa per l’antiga estació de tren de Sant Esteve d’en Bas i enfilar-se fins al coll de Bas, a uns 600 m i amb un desnivell bastant suau i assequible per a pràcticament tothom. Passareu per la plana d’en Bas, us endinsareu en boscos, creuareu el riu... i un cop al coll de Bas us convidarem a contemplar uns paisatges extraordinaris o a trobar fòssils. Si voleu, podeu allargar el vostre recorregut fins a la Vall d’Hostoles, passant per Sant Feliu de Pallerols i les Planes.

En el context de la Vall d’en Bas hi trobareu tota mena de serveis turístics que us facilitaran una acollida familiar i agradable en hotels, residències, cases de pagès, cases de colònies, càmpings..., tots d’estil i caràcter molt tradicional. Els restaurants de la zona tenen un reconegut prestigi en el bon fer a l’hora d’elaborar productes de la terra.

En referència a la informació, la Vall disposa de diversos punts d’informació turística, a més de connexions a webs que us poden facilitar tota la informació que necessiteu a fi d’aprofitar i aprofundir en el país.

Pel que fa a serveis al ciclista, podeu comptar amb lloguers de diferents tipus de bicicleta, complements de tota mena, serveis de transport als allotjaments, trasllats d’equipatges entre hotels, recanvis, mapes de rutes, guiatges... i un servei d’assistència vinculat a la Via Verda del Carrilet i a tota la vall

Al gran atractiu de recórrer en bicicleta bonics paratges s’hi afegeix l’estímul d’allotjar-se en agradables residències i gaudir d’àpats de reconegut prestigi PUNTS D’INFORMACIÓ:

RUTA 2: La ruta següent és molt senzilla. També ens proposa anar de Sant Esteve d’en Bas als Hostalets d’en Bas, però en aquesta ocasió seguint l’itinerari del camí de Sant Jaume català. Al llarg del recorregut, de gran bellesa, trobareu una joia del romànic català: el pont de Can Benet. També podreu contemplar un dels carrers més singulars de Catalunya, el carrer de la Teixeda; entrar a l’oficina de Turisme, ubicada en aquest mateix carrer, on us informaran de les activitats turístiques i de les populars visites guiades amb el trenet, i comprar pa o coca d’Hostalets.

80 Pànxing Pirineus

OFICINA DE TURISME DE LA VALL D’EN BAS Els Hostalets d’en Bas Tel. 972 69 21 77 www.vallbas.cat - turisme@vallbas.cat Oberta dissabtes i festius tot l’any, a l’estiu a diari.

Informació i lloguer de bicicletes, mapes de rutes...

ATMA, AGÈNCIA DE TURISME MEDI AMBIENTAL Les Preses. Tel. 972 69 20 23 www.atma.cat - atma@atma.cat Oberta dissabtes i festius tot l’any, a l’estiu a diari.

Informació i lloguer de bicicletes, logística de trànsferts, mapes de rutes, guies cicloturisme...

Pànxing Pirineus

81

LA GARROTXA AGENDA

>

[

Dades d’interès

Agenda Garrotxa

Aquest estiu gaudeix a Olot dels capvespres a dalt del Volcà Montsacopa

TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de setembre, 22 2a planta - 17800 Olot Tel. 972 27 16 00 / Fax 972 27 16 66 info@turismegarrotxa.com www.turismegarrotxa.com

Un volcà, bona taula, jazz i una ciutat encisadora són els ingredients dels Capvespres a dalt del volcà Montsacopa, l’activitat estrella de les nits d’estiu per als qui s’apropin a la ciutat d’Olot amb esperit innovador.

OFICINA DE TURISME D’OLOT C/ Hospici, 8 - Tel. 972 26 01 41 turisme@olot.org www.olot.org/turisme

SANT JAUME DE LLIERCA FESTA MAJOR Del 22 al 25 de juliol

OLOT NITS D'ANIMACIÓ A ST. FRANCESC 9 i 23 de juliol i 13 i 27 d'agost

OLOT CAPVESPRES A DALT DEL VOLCÀ MONTSACOPA 25 de juliol i 1, 8 i 15 d'agost

OLOT POSTES DE SOL AMB MARAGALL 12, 19 i 26 de juliol i 2, 9, 16 i 23 d'agost

BESALÚ BESALÚ MEDIEVAL Del 2 al 4 de setembre

OLOT CIRC A LES PLACES 13, 20 i 27 de juliol

OLOT MERCAT D'ARTESANIA 10 de setembre

OLOT CLÀSSICA AL PARC NOU 17, 24 i 31 de juliol i 7, 14, 21 i 28 d'agost

VALL D'EN BAS JORNADA DE LA PATATA 12 de setembre

BESALÚ VISITES GUIADES: “AQUESTA NIT, BESALÚ” 20 i 27 de juliol i 3, 17, 24 i 31 d'agost

LES PLANES D'HOSTOLES FIRA DEL BASTÓ I LA FUSTA 24 de setembre

CASAL DELS VOLCANS "CENTRE D'INFORMACIÓ DEL PARC NATURAL” Avda Santa Coloma s/n - 17800 Olot Tel. 972 26 81 12 - www.parcsdecatalunya.net

OLOT NITS ALS MUSEUS 21 i 28 de juliol i 4, 11, 18 i 25 d'agost

BESALÚ FIRA DE LA RATAFIA 27 de novembre

MUSEU DELS VOLCANS Avinguda de Santa Coloma, 43 - 17800 Olot museuvolcans@olot.cat - Tel. 972 26 67 62

CASA RURAL / REST. COLOMER - CULLELL

Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...

Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipaments, el descans i el confort d’una estada a la seva mida. Un equip de persones al seu servei, amb una atenció personalitzada, li garanteix una visita immillorable.

Allotjaments Rurals: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina, barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.

REST. SANT MIQUEL: Tel. 972 69 01 23

OFICINA DE TURISME DE LES PLANES D'HOSTOLES Estació de tren - 17172 Les Planes d'Hostoles Tel. 972 44 80 26 www.lesplanes.net OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE PALLEROLS Crta. d'Olot, 43 - 17174 Sant Feliu de Pallerols Tel. 972 44 44 74 - www.ddgi.cat/sfp CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA 17855 Rectoria de Sadernes Tel. 972 287 882 - 972 195 561 www.altagarrotxa.org

TURISME RURAL MAS TEIXIDOR Ctra. de Besalú a Figueres, km 56 17832 VEÏNAT DE PEDRINYA · Crespià - Pla de l’Estany (Girona) Tel. 972 590 996 · info@elmasteixidor.com · www.elmasteixidor.com

CÀMPING LA FAGEDA Ctra. d'Olot a Santa Pau, km 4 (Batet de la Serra) 17800 SANTA PAU (Girona) · Tel. 972 27 12 39 info@campinglafageda.com · www.campinglafageda.com

HOSTAL ALTA GARROTXA Ctra. de la Deu, 9 · Olot (Girona) Tel. 972 262 326 · Fax 972 270 774 info@laperlahotels.com/www.laperlahotels.com

CASA RURAL CAL TORT Casa del 1850 situada al poble de Dosquers, comarca de la Garrotxa. Capacitat per a 6-7 persones, restaurada amb totes les comoditats actuals. Gaudeixi de la tranquil.litat que ofereix una masia d'aquestes característiques. Tracte familiar i clima molt agradable, tant a l'estiu com a l'hivern.

Cal Tort · Dosquers · MAIÀ DE MONTCAL (Girona) Tel. 607 289 911 · Fax. 972 50 04 40 info@caltort.cat · www.caltort.cat

82 Pànxing Pirineus

Mas Mastornell · SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) Tel. 972 690 606 · www.allotjamentsrurals.com info@allotjamentsrurals.com

CAN MENCIÓ I LES COSTES Casa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV, calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs de taula, llar de foc i terrassa.

Plaça Major, 17 · SANTA PAU (Girona) Tel. 972 680 014 · 616 669 680 www.garrotxa.com/canmencio · info@canmencio.com

Fotos: Pep Callís

OFICINA DE TURISME DE LA VALL D’EN BAS C/ de la Teixeda, 12 - 17176 Hostalets d’en Bas Tel. 972 69 21 77

OLOT AGRUPACIÓ SARDANISTA OLOT 9 i 10 de juliol

HOTEL LA PERLA***

LA GARROTXA CAPVESPRES A DALT DEL VOLCÀ MONTSACOPA >

C/ Sant Joan, 12 · 17853 TORTELLÀ (Girona) Tel. 972 287 878 · comercial@hostalaltagarrotxa.com

APARTAMENTS PLAÇA MAJOR Apartaments Turístics. Lloguer d’apartaments totalment equipats, per a dues, quatre o sis persones, per a caps de setmana, vacances...

Es troben a la plaça porticada de Santa Pau.

Plaça Major, 7 · SANTA PAU (Girona) Tel. 972 680 009 · 972 68 03 45

Q

uantes vegades tenim l’oportunitat de sopar a dalt d’un volcà? No, no cal anar a Islàndia per fer-ho. Olot és la ciutat en la qual, aquest estiu, el jazz, la gastronomia i la natura es fusionaran de manera sorprenent perquè els visitants que trepitgin la nostra terra no la trobin en absolut “de mala petja”, com diu la definició del terme garrotxa, sinó ben al contrari, que els deixi una petja inesborrable. Els Capvespres a dalt del volcà Montsacopa, dins el programa estival “La Cua del Drac”, organitzat per l’Ajuntament d’Olot, són una cita obligada per a aquells que vulguin un estiu ple de música i sabor d’autèntica Garrotxa.

veritable somni d’una nit d’estiu!

El volcà Montsacopa, al centre d’Olot, s’erigeix com a talaia privilegiada des de la qual s’albira tota la ciutat i el seu entorn. El cràter, de 120 m de diàmetre i en forma de copa, és únic al parc natural, com úniques són les nits que proposa Turisme Olot (www.turismeolot.cat) amb la col·laboració del grup Cuina Volcànica (www.cuinavolcanica.cat).

Els setze restaurants que conformen Cuina Volcànica elaboren una autèntica cuina de la Garrotxa a l’abast de tots els paladars. www.cuinavolcanica.cat

Els dies 25 de juliol, 1, 8 i 15 d’agost són les dates en què es podrà gaudir d’un sorprenent sopar volcànic. L’experiència començarà cap a les 20.30 h amb un recorregut que ascendirà, mentre gaudim de l’entorn, al cràter del volcà Montsacopa.

Allà, representants de Cuina Volcànica serviran als assistents un autèntic i desenfadat sopar garrotxí, acompanyat d’explicacions sobre la singularitat dels productes d’Olot i

Dies: dilluns 25 de juliol, 1, 8 i 15 d’agost Lloc: ermita de Sant Francesc – volcà Montsacopa Hora: 20.30 hores Preu: 30 euros per persona Reserves: Oficina de Turisme d’Olot.

Tel.: 972 26 01 41 turisme@olot.cat (places limitades) QUÈ ÉS EL GRUP CUINA VOLCÀNICA? L’any 1994 neix el grup Cuina Volcànica, un conjunt de restaurants que aposten per una cuina apassionada basada en els usos gastronòmics més arrelats a la comarca de la Garrotxa.

de la Garrotxa com el fajol, els fesols, el nap negre o la patata.

Degustant les exquisideses garrotxines, els estels faran acte de presència i també el jazz, de la mà dels grups locals Projectea i Indubio Jazz. Les seves melodies permetran al visitant “assaborir” una vetllada màgica amb la ciutat com a teló de fons. El

LA CUA DEL DRAC, I ENVIA L’AVORRIMENT DE VACANCES! Capvespres a dalt del volcà Montsacopa és una activitat que s’engloba dins el programa “La Cua del Drac”, organitzat conjuntament per les àrees de Cultura i Turisme de l’Ajuntament d’Olot.

Propostes tan atractives com “Circ a les places”, “Clàssica als parcs”, visites guiades en segway o observacions astronòmiques tindran lloc a Olot durant els mesos d’estiu. Consulteu tota la programació de “La Cua del Drac” a: www.turismeolot.cat o a www.olot.cat/cultura.

info@apartamentsantapau.com · www.apartamentsantapau.com

Pànxing Pirineus 83

[

RIPOLLÈS MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL

>

A SOTA: Façana principal del Museu.

A SOTA: Objectes d’aram.

RIPOLLÈS MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL Collars pel bestiar.

>

Burro de pastor.

Font i Fotos: Museu Etnogràfic de Ripoll

Museu Etnogràfic de Ripoll: una bona mostra de la vida i la cultura del nostre poble L’any 1929, les golfes de l’antiga església de Sant Pere acolliren la fundació de l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, primer museu dedicat a l’etnografia a Catalunya. Al llarg de setanta anys, aquest centre recollí, conservà, estudià i difongué el patrimoni cultural de la nostra estimada societat catalana. El passat mes de març, i després de deu anys de readaptació, l’actualment anomenat Museu Etnogràfic de Ripoll obrí de nou les seves portes a fi de continuar preservant, enriquint i mostrant un llegat que, a partir del seu patrimoni, ens ajuda a entendre i a conèixer millor la nostra societat.

E

ls orígens del museu es remunten, doncs, al primer quart del segle XX, quan Tomàs Raguer, Rossend Serra i Pagès i un grup de col·laboradors dugueren a terme la interessant tasca de recollir tota mena d’objectes, llavors encara d’ús quotidià, que testimoniaven el dia a dia d’una societat arrelada a costums, oficis i tradicions seculars en vies de desaparèixer a causa de la permanent modernització d’un món canviant i accelerat.

El museu s’inaugurà amb quatre sales dedicades al costumari dels pastors i de la pagesia, el treball del ferro, la indumentària i la ceràmica. La consciència que tots aquests costums desapareixerien inevitablement féu que la tasca de recopilació es dugués a terme de manera molt meticulosa i va anar més enllà del curiós interès de col·leccionista. Immersos de ple en un poderós procés d’industrialització, pagesos

84 Pànxing Pirineus

i artesans començaven a formar part d’un col·lectiu que es distanciava del present i que quedava relegat a viure en la memòria i el record.

Un dels principals objectius del museu és, a banda de preservar el patrimoni ja existent, continuar recopilant, investigant i mostrant la nostra pròpia realitat a fi que la futura evolució de la nostra societat no la postergui al més absolut oblit.

Des del punt de vista geogràfic, l’àrea d’abast de les primeres col·leccions es basava en l’estudi del Baix Ripollès i donava una importància especial a la vila de Ripoll. En l’aspecte etnogràfic, però, és difícil delimitar un espai en concret, ja que la vida, els costums, les creences i les tradicions, entre d’altres, eren similars al llarg del territori català. Tot i així, es pot parlar de determinats trets característics i específics de les contrades ripolleses, com ara el treball del

ferro, un dels principals motors econòmics i de transformació social a partir del final del segle XVI. El ferro era present en bona part de les activitats de la zona, ja fos de manera indirecta, fabricant part de les eines i dels estris necessaris per a pastors, pagesos i ramaders, o de manera directa, com en el cas dels traginers, de les primeres indústries tèxtils o dels tallers dedicats al treball d’altres metalls. De fet, al llarg dels segles XIX i XX l’economia, els costums i tradicions, la vida quotidiana i fins i tot el paisatge es veieren alterats per les manufactures. Així doncs, el ferro és l’eix central que permet explicar el passat i l’evolució social, cultural, econòmica i tècnica de la zona.

El museu consta de 3 plantes on s’exposen les col·leccions més significatives de tot el fons: l’arqueologia i una breu menció al monestir que es troba a la planta baixa; el

Pànxing Pirineus 85

RIPOLLÈS MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL

>

A SOTA: Objectes dels pastors i eines de la pagesia.

[

RIPOLLÈS TORNA EL ROMÀNIC EN VIU 2011 >

Text i fotos: Romànic en Viu

Conservar, documentar, difondre testimonis materials i immaterials de valor etnològic i alhora esdevenir una institució capaç de vetllar per la recuperació de la memòria històrica constitueixen alguns dels principals objectius del museu

Torna el Romànic en Viu 2011: festival que acull un cicle de concerts a les esglésies de la Baronia de Toses.

La vall del riu Rigat, l’antiga baronia de Toses, acull cada estiu el cicle de concerts “Romànic en Viu”. Des de l’any 2003, la vall de Ribes i el Ripollès, a tocar de la Cerdanya, gaudeixen d’un cicle de concerts ben particular que, any rere any, presenten una oferta musical de qualitat enmig d’un entorn incomparable de petites ermites romàniques.

pastors, la pagesia, el treball i la vida a la llar, la religiositat, les creences populars i l’oci de petits i grans, quan s’inicia la visita per la segona planta, des d’on s’ha de baixar a la primera per contemplar el treball a la vila (artesans i comerciants), i els precedents de la industrialització —treball de la llana i del cànem— i el treball del ferro a través de les fargues, els clavetaires i les armes de foc portàtils de Ripoll.

A més, el museu ofereix un servei educatiu, visites guiades i tallers, arxiu i sala de consultes, investigacions, restauracions i servei de restauració i desinfecció amb cita prèvia.

En definitiva, quan parlem del Museu Etnogràfic de Ripoll parlem d’un centre que ens transporta a una nostàlgica realitat que, gràcies a la tasca d’uns quants entusiastes, ha aconseguit desafiar el temps i perviure no només en la memòria de les nostres persones grans, sinó en la nostra pròpia experiència gràcies a l’oportunitat d’endinsar-nos en un passat apassionant que ens ha de servir per entendre el present i construir el futur. Us animem, doncs, a no passar de llarg davant d’aquest històric espectacle si un dia decidiu passejar-vos per l’encisador nucli antic de la vila de Ripoll

HORARIS DEL MUSEU De dimarts a dissabte De 10 h a 13.30 hores i de 16 a 18 hores Diumenges i festius De 10 a 14 hores Juliol, agost i Setmana Santa De dimarts a dissabte De 10 a 13.30 hores de 16 a 19 hores Diumenges i festius De 10 a 14 hores Tancat Dilluns i els dies 1 i 6 de gener i 25 i 26 de desembre.

Serveis: Serveis amb cita prèvia Servei educatiu Visites guiades i tallers Investigació i arxiu Restauració i desinsectació Plaça de l’Abat Oliba, s/n 17500 Ripoll · Tel. 972 70 31 44 museuderipoll@museuderipoll.org

86 Pànxing Pirineus

A

peu de l’imponent Puigmal, entre els espais protegits de la serra de Montgrony i les capçaleres del Ter i del Freser, i en cinc bucòlics poblets representatius de l’art romànic català —Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, Toses i Planoles— té lloc aquest particular esdeveniment musical que es desenvolupa íntegrament a les esglésies i es constitueix en un total de vuit concerts en sis ermites romàniques mil·lenàries. El

festival ofereix música en directe a milers d’habitants i d’estiuejants que, durant els mesos de calor, s’acumulen en aquests bonics paratges.

L’ambient, de petit format, és càlid i agradable, i els recintes ofereixen una acústica immillorable. La gran varietat de grups d’origen cultural divers ens permeten endinsarnos en un univers musical que ens transporta a la cultura occitana, basca, catalana,

brasilera i balear en un deliciós marc monumentalment romànic.

Estils tan diversos com el jazz, el swing, la música de cantautor, la bossanova, els ritmes africans i fins i tot la música clàssica ens esperen dins d’aquests seductors recintes mil·lenaris de la mà de músics com Jaume Arnella, Kodjo Senyo, Sam Susso, Vicus, Toni Xuclà i Solo, Falsterbo Marí, Eric el Català i Kouyaté i Duna

Programació i localització dels concerts: GRUP

ORIGEN

DATA

POBLE

RECINTE

Vicus

Catalunya

Dissabte 30/07

Dòrria (Toses)

Església de Sant Víctor

Kodjo Senyo

Togo

Divendres 05/08

Planoles

Església de Sant Vicenç

Jaume Arnella

Catalunya

Divendres 12/08

Toses

Església de Sant Cristòfol

Toni Xuclà i Solo

Catalunya /

Divendres 19/08

Planoles

Església de Sant Vicenç

Kouyaté / Duna

Senegal

Sam Susso

Gàmbia

Divendres 26/08

Fornells (Toses)

Museu dels Pastors

Falsterbo Marí

Catalunya

Dissabte 3/09

Planoles

Església de Sant Vicenç

Eric el Català

Catalunya Nord

Dissabte 10/09

Nevà (Toses)

Església de la Mare de Déu del Carme

Pànxing Pirineus 87

RIPOLLÈS AGENDA

>

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE

HOSTAL

LES ROQUETES

A LA DRETA: Beget. Vall de Camprodon

Ctra. de Ribes a Queralbs, 5 · Tel. 972 727 369 / 659 604 074 info@hostalroquetes.com · www.hostalroquetes.com

H

ostal inaugurat l’any 2009 i situat a l’entrada del poble de Queralbs, a 200m de l’estació del cremallera de Núria.

Establiment petit i de tracte familiar. Disposa de 6 habitacions dobles i 2 suites amb terrassa o balcó i vistes a la vall.

Totes les habitacions estan equipades amb bany propi, televisor, wifi i calefacció.

S’ofereix servei de pensió completa o mitja pensió, menú diari i festiu per a caps de setmana i àpats especials per a dates assenyalades. Es fan menús concertats per a grups o celebracions. La nostra cuina és casolana, amb productes de temporada com el senglar.

Agenda Ripollès VILALLONGA DE TER FIRALLONGA 24 de juliol

RIBES DE FRESER CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D'ATURA Primera setmana de setembre

CAMPDEVÀNOL DANSA DE LA GALA Tercer cap de setmana de setembre

GOMBRÈN FESTA DE LA SEGA 31 de juliol

RIBES DE FRESER, OGASSA I SETCASES FIRA DEL BOLET Setembre i octubre

RIPOLL FIRA DE SANTA TERESA. FIRA CATALANA DE L'OVELLA. 15 d'octubre

GOMBRÈN FESTA I BALL DEL ROSER Primer cap de setmana de setembre

SANT PAU DE SEGÚRIES CAMINADA POPULAR DE LA VIA ROMANA Tercer cap de setmana d'octubre

RIPOLL MERCADAL DEL COMTE GUIFRÉ 10, 11 i 12 d'agost GOMBRÈN FESTA DEL CAVALL DEL COMTE ARNAU 15 d'agost

SANT JOAN DE LES ABADESSES BALL DE LES PABORDES Segon cap de setmana de setembre

RESTAURANT EL LLAC

REST. SOLANA DEL TER

Cuina tradicional. Especialitzats en tot tipus de paella.

Obert de 7h a 20,30h. Dilluns tancat, menys els festius.

Ctra. N-260, km 128 · CAMPELLES (Ripollès) · Tel. 972 727 151

C-17, KM 92,5 (Ctra. de Ripoll a BCN) · RIPOLL (Girona) · Tel. 972 70 10 62 · Fax 972 71 43 43 hotel@solanadelter.com · www.solanadelter.com

RESTAURANT ANNA

CÀMPING MASIA CAN FOSSES

Plaça de la Constitució, s/n 17534 VENTOLÀ - RIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60 · ventolaanna@gmail.com

Servei de bungalows · Obert tot l’any Distintiu Qualitat Ambiental. Can Fosses, s/n · PLANOLES (Girona) · 972 736 065 · 629 780 679 · www.canfosses.com

TURISME RURAL MAS JANPERE

H. CATALUNYA I CATALUNYA PARK

Masia reformada recentment i adaptada al turisme rural.

Mas Janpere, s/n · ST. JOAN DE LES ABADESSES (Girona) 972 72 03 66 / 654 770 633 · crjanpere@terra.es · www.eljanpere.com

Tranquil.litat i descans en un ambient familiar.

RIBES DE FRESER (Girona) · Tel. 972 72 70 17 www.catalunyaparkhotels.com

HOTEL

HOTEL

PRATS RESTAURANT Petit hotel de muntanya de caràcter familiar i amb prop d’un segle de trajectòria. Compta amb servei de restaurant basat en cuina tradicional catalana. Casaments. 26 hab. (totes exteriors) amb bany, calefacció geotèrmica i TV. Saló de TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí. Disposa també de pàrquing i connexió Wi-Fi. Nou espai amb llar de foc!

SANT ANTONI Des de fa més de 45 anys, el nostre hotel, situat al centre del poble de Ribes de Freser, s’ha caracteritzat per oferir als seus clients un tracte familiar, en un ambient agradable i acollidor, amb un servei acurat i professional, que ha fet que sigui reconegut arreu.Totes les habitacions disposen de bany i televisió, la meitat, de recent inauguració, són de categoria tres estrelles.

Veniu a gaudir-ne!

Sant Quintí, 30 · RIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 727 001 · Fax. 972 729 186 info@hotelprats.cat · www.hotelprats.cat

C/ Sant Quintí, 55 · RIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 70 18 · Fax 972 72 77 81 ribes@hotelsantantoni.net · www.hotelsantantoni.net

L’hostal és el punt ideal des d’on començar diverses rutes culturals com la del romànic o bé rutes de senderisme cap a Núria, Coma de Vaca o el Puigmal. Amb la possibilitat de practicar l’escalada, la BTT o el descens de barrancs. La proximitat a Vall de Núria amplia l’oferta d’activitats durant tot l’any amb l’esquí.

Més informació al portal turístic: www.elripolles.com

Dades d’interès CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENT C/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors 17500 Ripoll - Tel. 972 70 44 99 www.ripollesdesenvolupament.com

SETCASES tot l’any

Un món d’emocions que no oblidaràs mai SENDERISME, BTT,

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Plaça Abat Oliba, 1 - 17500 Ripoll - Tel. 972 702 351 turismeripoll@ajripoll.com - www.ajripoll.cat

ESPORTS D’AVENTURA,

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 9 - Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 599 turisme@santjoandelesabadesses.com www.santjoandelesabadesses.cat

ESCALADA, QUADS, 4X4, PESCA, CAÇA,

OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3 - 17534 Ribes de Freser (Girona) Tel. 972 72 77 28 - Fax 972 727 016 turisme@vallderibes.cat - www.vallderibes.cat

ESQUÍ ALPÍ, SNOWBOARD,

OFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODON Ctra. Comarcal C-38, Km 9,6 - 17867 Camprodon Tel. 972 740 936 - turisme@valldecamprodon.org www.valldecamprodon.org OFICINA DE TURISME VALL DE NÚRIA Estació Vall de Núria 17534 QUERALBS - Tel. 972 73 20 20 valldenuria@valldenuria.cat - www.valldenuria.cat

RAQUETES DE NEU...

emocions sensacions

Per a més informació: www.setcases.info www.setcases.cat

S E T C A S E S , C A P I TA L T U R Í S T I C A - G A S T R O N Ò M I C A 88 Pànxing Pirineus

>

PIRINEWS Text: Article “El Periódico” – suplement Calidad de Vida Fotos: Xevi F. Güell – CONSORCI DE LES VIES VERDES DE GIRONA

Els secrets de les Vies Verdes de Girona

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE

>

ALBERG

L

a millor forma de conèixer un

L’antic recorregut dels trens petits, avui

Guíxols) i que es poden adquirir a la web

territori és assaborir-lo a poc a

reconvertit en via verda, ens obrirà pas entre

www.viesverdes.org, en punts d’informació

poc, endinsar-se en el seus

els encants naturals, la riquesa patrimonial i

de la ruta i a llibreries especialitzades.

pobles, en l’entorn natural, permetre’s una

la història dels pobles per on transcorren les

xerrada amb els seus habitants, degustar

vies verdes de Girona. Un viatge que ens

Per als qui han fet el pas del paper a la infor-

els productes de la seva terra, embadalir-se

permetrà recórrer també diverses rutes

mació digital, també es poden descarregar

amb el seu patrimoni històric i arquitectònic,

complementàries, que surten de la via i

gratuïtament a la mateixa web les rutes en

conèixer les curiositats de la seva història i

retornen a ella, i ens donen a conèixer

versió electrònica, o e-rutes, segons el

llegendes...

secrets guardats al llarg del temps, històries

tipus de maquinari que es disposi: Android,

i llegendes recordades pels vilatans i suc-

Blackberry o Windows Mobile, i propera-

Entre el Pirineu gironí i l’encisadora Costa

cessos que van contribuir a formar el pai-

ment també per Iphone. Les “e-rutes” per-

Brava existeix un eix de comunicació que

satge i han forjat el caràcter dels pobles.

meten l’orientació i el guiatge gràcies a la

LA FARGA Ctra. de Ribes a Queralbs, km.6 · Tel. 972 727 388 · Fax. 972 727 888 lafarga@maristes.cat · www.alberglafarga.com

A

lberg situat al municipi de Queralbs, amb capacitat per a 130 persones. Disposa d’habitacions de 4, 6, 8 i 12 places, amb possibilitat de fer pensió completa i règim d’allotjament amb dret a cuina. Ideal per a escoles (crèdit de síntesi, colònies...), grups, esplais, trobades familiars, agrupaments escolta, etc.

A més a més, podreu gaudir d’un terreny d’acampada per a grups amb cobert, bloc sanitari, aigua corrent, llum, neveres, piques, etc.

seva cartografia i el dispositiu GPS. Tant les

enllaça municipis amb personalitat pròpia: les vies verdes de Girona. Tot passejant o

Aquestes experiències les podem viure a

guies com les e-rutes s’ofereixen també en

pedalant pels seus traçats, se’ns ofereix la

qualsevol punt de les vies verdes de Girona,

quatre idiomes.

possibilitat de viure experiències que ens

gràcies als plafons i tòtems interpretatius,

quedaran en el record molt més enllà del

en quatre idiomes (català, castellà, francès i

A més, per conèixer amb profunditat la his-

temps que duri el nostre viatge. I és que els

anglès) que anirem trobant al llarg del reco-

tòria i curiositats sobre les vies verdes giro-

125 quilòmetres de recorregut de les vies

rregut, a peu de ruta. En total, 25 itineraris

nines, es poden visitar els nous centres

verdes de Girona són molt més que unes

complementaris que podem conèixer al

d’interpretació del territori situats a Ripoll,

rutes de comunicació entre 5 comarques i

detall si a més disposem de les noves guies

a l’edifici del Centre d’Acollida Turística

28 poblacions; són un eix d’interpretació del

“Els secrets de les vies verdes – Dels

(CAT) i a Sant Feliu de Guíxols, a l’antic edi-

territori. Val la pena entretenir-nos a desco-

Pirineus a la Costa Brava”, que s’estructu-

fici del Tinglado, a tocar de mar. A més

brir els seus secrets.

ren segons tres de les rutes actuals (Ripoll –

d’exposicions diverses, es pot gaudir d’au-

Olot, Olot – Girona i Girona – Sant Feliu de

diovisuals o jocs interactius

La casa disposa de piscina, pista de bàsquet, camp de futbol, voleibol, rocòdrom, diverses fonts, teatre, wi-fi i sales polivalents, amb possibilitat de contractar monitors de lleure i d’esports d’aventura titulats per a les diferents activitats que es poden dur a terme dins el recinte de l’alberg o els entorns i amb la gran avantatge que ofereix tenir el cremallera de Núria a 800m per accedir a totes les activitats que es programen a la Vall.

Accés amb autobús fins a dintre de la casa i pàrking propi per a vehicles.

90 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 91

[

PALLARS SOBIRÀ LES VALLS D’ÀNEU >

>

PALLARS SOBIRÀ AGENDA ]

Agenda Pallars Sobirà SORT 48 RAL·LI INTERNACIONAL DE LA NOGUERA PALLARESA Del 16 al 24 de juliol

OLP FESTES DEL SETGE D'OLP 15 d'agost

ESCÀS 3ª CAMINADA POPULAR 9 d'octubre

Les Valls d’Àneu: un destí ideal per a amants de la BTT i del cicloturisme al cor del Pirineu

ESTERRI D'ÀNEU ESBAIOLA'T FESTIVAL DE TEATRE Del 22 al 24 de juliol

LLAVORSÍ CONCURS DE GOSSOS D'ATURA DEL PALLARS 21 d'agost

ESTERRI D'ÀNEU FIRA DE SANTA TERESA 15 i 16 d'octubre

PERAMEA 30 FIRA D'ARTESANIA 30 de juliol

GERRI DE LA SAL BALL DE LA MORISCA 21 d'agost

TIRVIA FIRA DE TIRVIA 22 i 23 d'octubre

Situades a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, les Valls d’Àneu són una subcomarca ben delimitada, amb una forta personalitat històrica. Des del punt de vista geogràfic, la seva ubicació en ple Pirineu axial ha configurat el territori en un veritable paradís natural on s’alternen frondoses valls modelades per l’acció de rius i barrancs, boscos de coníferes, prats alpins i alts cims envoltats de llacs d’origen glacial.

ESCÀS 3è TALLER DE FORMATGE D'ESCÀS 7 d'agost

Font i fotos: Consorci de Turisme Valls d’Àneu

ESTERRI D'ÀNEU PUJADA AL PORT DE SALAU 1 d'agost

SORT OBERT TURÍSTIC D'ESCACS NOCTURN Del 10 al 13 d'agost ESTERRI D'ÀNEU XII FIRA D'ARTISTES I ARTESANS DE LES VALLS D'ÀNEU 14 d'agost

SORT 4ª CONCENTRACIÓ DE VEHICLES TUNING 27 d'agost SORT HOMENATGE AL GENERAL MORAGUES 11 de setembre RIALP II ULTRA TRIAL 17 i 18 de setembre

SORT FIRA DE TARDOR. MOSTRA D'OVELLA "XISQUETA" 5 i 6 de novembre ESTERRI D'ÀNEU FIRA DE SANTA CATERINA 19 de novembre

SORT VIII TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICS ENFIRA'T A LLESSUI 1 i 2 d'octubre

Dades d’interès

TURISME RURAL BAR-REST.

CASA FELIU

C/ Únic, s/n · 25577 TAVASCAN (Lleida) · www.agroturisme.org Tel. 973 623 163 / 607 999 730 Mª Àngels Colomer ·

D

es del punt de vista turístic, les Valls d’Àneu ens ofereixen un ventall de possibilitats gairebé inesgotables. Podem practicar-hi des d’esports d’aventura i d’hivern, excursionisme, rutes de BTT o simples passejades, en el marc del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici i els seus entorns, fins a rutes del romànic, visitar l’Ecomuseu o gaudir de la gastronomia autòctona en un marc on els pobles encara mantenen l’encant d’una tradició mil·lenària, agrícola i ramadera, forjada amb pedra, fusta i llosa, sense haver renunciat al progrés i a la tecnologia.

DESCOBRIR LES VALLS D’ÀNEU EN BICICLETA El Centre BTT Valls d’Àneu Pallars Sobirà, inaugurat el passat octubre, ens proposa més de 200 km de rutes homologades i accessibles per a tots els nivells. Els més exigents i preparats poden realitzar rutes tècniques amb grans desnivells —fins a 1.300 metres— i les famílies que cerquen itineraris menys dificultosos poden accedir a rutes senzilles on gaudir de la natura.

Parlem de l’únic centre BTT de Catalunya

92 Pànxing Pirineus

que ens permet endinsar-nos en un paisatge únic: l’estany de Sant Maurici, al Parc Nacional d’Aigüestortes.

són condicions sine qua non si volem gaudir sense sobresalts d’aquests bonics itineraris.

El punt d’acollida d’aquest centre de BTT està situat a Esterri. Disposa d’11 rutes, cadascuna de les quals convenientment senyalitzada segons la normativa vigent. El recorregut comprèn quatre tipus d’itineraris: 3 rutes verdes, 3 rutes blaves, 2 rutes vermelles i 3 rutes negres.

A Esterri hi trobarem una botiga especialitzada en bicicletes que ens oferirà serveis complementaris com, per exemple, un taller de reparació de bicicletes, un servei de venda de recanvis i accessoris, un servei de guia i de transport de bicicletes, així com tota mena d’informació sobre l’estat de les rutes. També tindrem l’oportunitat de realitzar les sortides acompanyats de guies excepcionals originaris del territori.

La Mollera, la Presalla, Dorve, Gerdar, Pla de la Font, Montcaubo, Roca Blanca, la Mola, Sant Maurici, Bonabé i Isards constitueixen els itineraris que ens proposen aquests circuits. La seva senyalització comprèn diversos tipus de senyals com ara plaques direccionals, de direcció falsa, de perill, de doble circulació i de situació. És molt important que ens informem de la ruta que volem realitzar i de les condicions meteorològiques amb què ens trobarem i que triem, sempre que sigui possible, un circuit que s’ajusti al nostre nivell. Seguir els camins senyalitzats i ésser respectuosos amb l’entorn natural i amb el medi ambient

TURISME PALLARS SOBIRÀ - OFICINA DE TURISME I ENS DE PROMOCIÓ – Camí de la Cabanera, s/n 25560 Sort - Tel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 03 turisme@pallarssobira.info · www.pallarssobira.info

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU (el Paller de Ca l’Antonet) Ctra. N-260, km. 231,3. - 25595 LLAVORSI Tel. 973 62 23 35 - Fax 973 62 20 70 pnaltpirineu.dmah@gencat.net www.parcsdecatalunya.net

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI Prat de la Guarda, 4 - 25597 Espot Tel. i Fax 973 62 40 36 info.aiguestortes@oapn.mma.es www.parcsdecatalunya.net

CONSORCI DE TURISME VALLS D’ÀNEU Ctra. Port de la Bonaigua, s/n 25587 València d’Àneu - Tel. 973 62 65 68 consorci.aneu@gmail.com - www.vallsdaneu.org

Cal destacar, també, que cada diumenge el Club Esports Aventura Valls d’Àneu, vinculat al centre BTT, ens proposa una ruta diferent totalment gratuïta. Els establiments adherits al Consorci de Turisme, promotor del centre BTT, s’acullen als avantatges del client de la bici, que ofereix barretes energètiques, esmorzars i disposició de places per guardar les bicis, netejar-les, etc

Si voleu més informació podeu adreçar-vos al web: www.vallsdaneu.org

Pànxing Pirineus 93

[

ALT I BAIX EMPORDÀ TURISME NÀUTIC A LA COSTA BRAVA

>

A SOTA: PN Cap de Creus. Itinerannia.

Arxiu d'Imatges Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Caiac, Portlligat. Alex Gostelli. Arxiu d'Imatges Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

ALT I BAIX EMPORDÀ TURISME NÀUTIC A LA COSTA BRAVA >

Text i fotos: Patronat de Turisme Costra Brava - Girona

Turisme nàutic a la Costa Brava: aventura, bellesa i tradició El Pirineu gironí és una destinació de bellesa incomparable que ofereix al visitant la possibilitat d’endinsarse en un món on cada racó amaga una emoció per viure. Dins d’aquest món, la Costa Brava i la seva particular combinació d’orografia, vegetació i mar i muntanya fan de la regió un paratge natural excepcional, la singularitat del qual rau en la pluralitat de microambients que aplega.

intensa, podem llançar-nos, mai més ben dit, al descobriment d’una disciplina diferent: el wakeboard, la qual ha revolucionat l’esquí nàutic tradicional: girs, salts i remullades a dojo quan les planxes entren al mar amb força.

Més tranquil.les i contemplatives són les excursions i les travessies en caiac.

Descobrirem coves amagades, caletes i racons perduts. El caiac ens conduirà a espais verges i a espadats imponents, allà on els característics pins projecten la seva ombra dins l’aigua.

A DALT: Parc Natural Cap de Creus. Itinerannia. Arxiu d'Imatges Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

L

a Costa Brava és una de les destinacions catalanes més freqüentades durant els mesos d’estiu.

Sovint s’ha parlat d’un perfil de turisme familiar a la recerca d’una mica de tranquil·litat i de repòs. Si bé és cert que gran part dels visitants cerquen aquest vessant més familiar, també ho és el fet que la Costa Brava acull, cada cop més, un turisme inquiet i amb ganes d’aventura. Les possibilitats que aquest espai costaner pot oferir en aquest sentit són moltes. Així doncs, als tranquils i reconfortants passeigs contemplant parcs naturals, aiguamolls,

94 Pànxing Pirineus

reserves marines, paratges naturals i espais protegits, màxims exponents de les virtuts del territori, s’hi afegeix l’atractiu que ofereixen les marines, els ports esportius, els centres de submarinisme, les escoles de vela i de windsurf, entre d’altres, d’aquests dos-cents quilòmetres de costa. Parlem, doncs, d’un marc incomparable on a la concentració màgica de recorreguts, flora, fauna i paisatge marí s’hi suma una important oferta d’activitats relacionada amb el turisme nàutic.

Gràcies a aquesta oferta d’activitats, tenim

l’oportunitat, experts i no experts, de submergir-nos o d’iniciar-nos en la pràctica i l’aprenentatge d’esports nàutics com ara l’esquí nàutic, el windsurf, la vela i el catamarà, el caiac, l’snorkelling i el submarinisme, entre d’altres, en un entorn que satisfarà totes les nostres expectatives.

L’esquí nàutic és un esport apassionant d’habilitat, velocitat i equilibri. Si hem practicat l’esquí anteriorment, en només unes quantes sessions podrem dibuixar el nostre propi solc d’escuma sobre l’aigua. Si l’emoció que ens ofereix l’esquí nàutic no és prou

Un altre dels esports de què podem gaudir en aquest entorn mariner és el windsurf. La badia de Roses i el golf de Pals són els espais idonis per fruir del vent i de la velocitat mentre cavalquem entre mar i cel.

Propulsat a vela, aquest esport ens enlaira a unes altures que poden arribar a tallar la respiració abans d’aterrar entre esquitxos i lliscar, empesos pel vent damunt d’una planxa. Aquesta modalitat esportiva és la més representativa a la badia de Roses, concretament a la platja de Sant Pere Pescador, on cada any hi té lloc, des de fa més d’una dècada, una prova del Campionat del Món de Windsurf de la PWA (Professional Windsurfers Association). En aquesta platja també acostumem a assistir a la pràctica del kitesurf.

També podem fruir del mar propulsats per l’energia més neta i silenciosa: la de la vela i el catamarà. Es tracta d’una navegació autònoma on és molt important la tècnica per treure el major partit de l’embarcació.

Aquest tipus de navegació aporta alhora relaxació i tensió, la que desperta la velocitat, i això la converteix en una activitat molt atractiva. El catamarà és fàcil de pilotar i molt ràpid. Aquest fet és determinant a l’hora de guanyar adeptes; hi ha qui diu que aquest esport crea una veritable addicció. És coneguda la pràctica del submarinisme en aigües de la Costa Brava. De fet parlem d’una activitat que es desenvolupa des de fa molt temps i que constitueix el motiu pel qual molts turistes escullen aquesta destinació. Hivern i estiu, el fons marí ens obsequia amb penya-segats, racons rocallosos, reserves naturals, coves, turons submergits, restes de vaixells naufragats, entre molts altres atractius. Les illes Medes, un dels espais naturals del Mediterrani més destacats per a la pràctica d’aquest esport, ens brinden l’oportunitat d’assistir a un magnífic espectacle de flora i fauna que habita sota les seves aigües tranquil·les.

Un tub, unes aletes, unes ulleres i un vestit de neoprè: tot el que necessitem per endinsar-nos en l’aventura de la vida submarina en illes, illots, praderies d’algues i reserves

naturals (cap de Creus); indrets marins d’absoluta i espectacular bellesa. Haurem practicat, així, l’anomenat snorkelling.

En definitiva, els amants dels esports nàutics trobaran a la Costa Brava la millor resposta a les seves inquietuds aquàtiques, en un context que els oferirà, a més, un ampli ventall de tradicions culturals i culinàries en un entorn paisatgístic de gran interès, on les suaus temperatures de l’aire i de l’aigua constitueixen un veritable privilegi de què gaudir tot l’any. El sol i el mar el tenim, només hem d’afegir les ganes de trobar-hi delit.

ALT I BAIX EMPORDÀ TURISME NÀUTIC A LA COSTA BRAVA >

A SOTA: PWA 2010, Sant Pere Pescador.

Organitzacio PWA Costa Brava. Arxiu d'Imatges Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

A LA DRETA: Windsurf. Toni Leon.

Arxiu d'Imatges Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

LA COPA DEL MÓN DE WINDSURFING A SANT PERE PESCADOR: GRAN PREMI CATALUNYA COSTA BRAVA 2011.

La que fa més de 20 anys va començar com una reunió d’amics windsurfistes és avui una prova reconeguda mundialment dins del circuit professional (PWA World Tour) i, enguany, de l’1 al 5 de juny, ha celebrat la seva tretzena edició al Golf de Roses.

100 participants de més de 30 països, una fira de material per conèixer les últimes novetats en planxes i veles i molt ambient conformen el Gran Premi Catalunya Costa Brava, una de les etapes d’un circuit, el PWA World Tour, que, a través dels mars dels diferents continents, disputen els professionals del windsurf. El Golf de Roses i concretament les platges de Sant Pere Pescador, han rebut, un any més, els millors windsurfistes del món.

La qualitat de les platges, les òptimes condicions que ofereixen a l’hora de navegar i, sobretot, la bona estructura que les caracteritza i que facilita la pràctica d’aquest esport a nivell afeccionat, són factors determinants per entendre que les aigües del Golf de Roses formin part d’aquesta important competició. El vent, garbí o migjorn, mestral o tramuntana, fa les delícies del navegant amb intensitats mitjanes que oscil·len entre els 10 i els 25 nusos de velocitat.

El Gran Premi Catalunya Costa Brava és una de les proves amb més participació del circuit mundial. L’Eslàlom es considera la disciplina reina. La tècnica i la velocitat fan zigzaguejar les taules a través d’un recorregut marcat amb boies, a la recerca de qui arribi primer.

El nombre total de participants en aquesta edició fou de 64, els quals, depenent de les condicions del vent, navegaren en sèries de 8, 16 o 32, eliminant-se progressivament fins arribar a la final.

Els patrocinadors privats de l’esdeveniment han estat el Càmping la Ballena Alegre i els vehicles wolkswagen. El recolzament institucional ha arribat de la mà dels municipis de la Badia de Roses, de la Diputació de Girona, del Patronat de Turisme Girona Costa Brava i del Consell Català de l’Esport

96 Pànxing Pirineus

RESTAURANT TURÓ DE LA PERDIU

RESTAURANT

En el reduït nucli de cases de Cinclaus, el restaurant Mas Concas ens rep amb els braços oberts amb una carta generosa i ben treballada. El Chef François Prat, apassionat de la cuina, us delectarà amb un bon àpat i uns temptadors i ben elaborats postres. Aquest estiu estrena una terrassa de benvinguda als clients, un lloc ideal per fer l’aperitiu amb una variada proposta de tapes i que serveix de preludi per a un bon dinar o sopar. DIMARTS TANCAT

Cuina casolana: canelons, caldo gallego, sarsuela de marisc per encàrreg.

Terrassa. Situat davant les vinyes

Restaurant ubicat a Fortià, petit municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de cuina regional. Degut a que manté les parets de pedra amb volta catalana gaudeix d’un acollidor aspecte típicament català. Té tres menjadors climatitzats, una magnífica terrassa, una acollidora part coberta i una altra descoberta amb jardí i pàrquing propi.

Menú diari: De dilluns a divendres 10,50€, dissabtes 11,90€, diumenges 13,90€ i nits 16,90€

MAS CONCAS

Aquest any, els participants van arribar a la Costa Brava provinents de la prova d’eslàlom de Corea. La Costa Brava constituí el punt de partida dels regatistes, que es dirigirien directament a Bonaire on era prevista la prova de Freestyle.

Vàrem tornar a gaudir en aquesta ocasió de la presència de regatistes mítics com el canari Bjorn Dunkerbeck, regatista més complet del moment, l’actual rècordman de velocitat a vela, Antoine Albeau, i el nordamericà Kevin Pritchard o els germans Moussilmani.

RESTAURANT

Camí de Cinc Claus a Empúries s/n · 17130 L'ESCALA (Girona) Tel. 972 77 51 58 · www.planetagastronomico.com masconcas.victorcatala@hotmail.com

i Turisme de Catalunya. Paral·lelament a aquesta prova del windsurf, vàrem assistir, al Càmping la Ballena Alegre de Sant Pere Pescador, a la Surfalegre, la major concentració de windsurfistes del nostre país i possiblement de la Mediterrània. Aquesta es celebra cada any des de fa 22 anys i l’organitza la revista Surf a Vela conjuntament amb el càmping. Recull una vintena d’es-

tands que ofereixen les darreres novetats pel que fa a aquest apassionant món del surf.

També té lloc la VII Concentració de les populars Furgonetes Clàssiques Wolkswagen que tant s’identifiquen amb la figura del windsurfista. En definitiva, tot plegat, la gran festa del Windsurf

Ctra. de Roses · (a 2 km de la ctra. de Figueres a Llança) GARRIGUELLA (Girona) Tel. 972 530 129

REINA SIBIL·LA

C/Reina Sibil·la, 5 · FORTIÀ (Girona) · Tel. 972 534 038 www.reinasibil-la.com

HOTEL DE LA MONEDA****

ALLOTJAMENT RURAL

HOTEL RESTAURANT

Al bell mig del call jueu de Castelló d’Empúries està ubicat l’hotel de la Moneda, considerat monument històric i on es pot gaudir de moltes activitats: cultura, paisatge, espais naturals, golf, platges, gastronomia, senderisme, cicloturisme...(Triangle Dalí, Parcs Naturals: Cap de Creus, dels Aiguamolls de l'Empordà i de l'Albera, ruïnes d'Empúries...) Vine i descobreix-nos...

Casa pairal catalana situada a la zona antiga del poble de Capmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada i convertida en quatre allotjaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats, dins d’un context antic, amb mobles d’època, parets de pedra, bigues de fusta... Lloc molt acollidor, propici per a descansar, relaxar-se i divertir-se. Descobreixi el nostre spa.

L’hotel-restaurant Empòrium és un establiment familiar dirigit per la família Jordà Giró. L’hotel disposa de 40 habitacions de diferents tipologies totalment equipades. També s’ofereix un servei de cafeteria. El restaurant Empòrium proposa una cuina tradicional empordanesa posada al dia amb productes empordanesos i ecològics; intentant oferir una cuina estacional i del paisatge de l’Alt Empordà; amb arrels però personal; evolutiva i emocional.

Pl. de la Moneda 8-10 · Tel. 972 158 602 CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Girona) info@hoteldelamoneda.com · www.hoteldelamoneda.com

CAN LLOBET

Major, 14 - CAPMANY (Girona) Tel. 972 549 236 / 629 367 406 - Fax 972 549 236 www.canllobet.com - info@canllobet.com

EMPORIUM**

Sta. Clara, 31 · CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Girona) Tel. 972 250 593 - Fax 972 250 661 www.emporiumhotel.com · info@emporiumhotel.com

Pànxing Pirineus 97

ALT I BAIX EMPORDÀ AGENDA >

Agenda Alt Empordà CASTELLÓ D'EMPÚRIES, L'ESCALA, LLANÇÀ FESTA DEL CARME 16 de juliol

DIVERSES POBLACIONS CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA 11 de setembre L'ESCALA FESTA DE LA SAL 17 de setembre

PERALADA FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CASTELL DE PERALADA Juliol i agost

LLADÓ FIRA DEL FORMATGE 18 de setembre CAMALLERA EXPOSICIÓ, MOSTRA I CONCURS D'AUS 25 i 26 de setembre

PORTBOU FIRA D'ARTESANIA 7 d'agost CASTELLÓ D'EMPÚRIES FESTA DE SANT LLORENÇ 10 d'agost

COLERA FIRA DELS PUNTAIRES 29 de setembre

FIGUERES MOSTRA DE VI DE L'EMPORDÀ Del 8 a l'11 de setembre

Dades d’interès Alt Empordà ALT EMPORDÀ TURISME C/ Nou, 48 2 - 17600 Figueres Tel. 972 514 431 - www.empordaturisme.cat OFICINA DE TURISME DE FIGUERES Pl. Del Sol, s/n - 17600 Figueres - Tel. 972 503 155 OFICINA DE TURISME DE L’ESCALA Plaça de les Escoles, 1 - 17130 l’Escala Tel. 972 770 603 - www.lescala.cat

L'ESCALA JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L'ANXOVA I EL SUQUET Del 2 al 16 d'octubre

CASTELLÓ D'EMPÚRIES FESTIVAL TERRA DE TROBADORS JORNADES GASTRONÒMIQUES MEDIEVALS 9, 10 i 11 de setembre

L'ARMENTERA FIRA DE LA POMA 9 d'octubre FIGUERES FIRA DEL PILAR 12 d'octubre

Agenda Baix Empordà BEGUR XXXIV FESTIVAL DE MÚSICA 22 i 29 de juliol i 5, 12 i 19 d'agost

SANTA CRISTINA D'ARO XV TEMPORADA DE MÚSICA DE CAMBRA 2011 De juny a setembre

S'AGARÓ FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA 23 i 30 de juliol, 7, 14, i 20 d'agost

PALAFRUGELL FESTIVAL JARDINS DE CAP ROIG 15, 16, 22, 23, 29 i 30 de juliol BEGUR FIRA ARTESANAL 21 de juliol

PALAMÓS MOSTRA DE L'HAVANERA CATALANA Agost

SANTA CRISTINA D'ARO FESTA MAJOR Del 21 al 25 de juliol

BEGUR VIII FIRA D'INDIANS 2, 3 i 4 de setembre

SANT FELIU DE GUÍXOLS 49è FESTIVAL INTERNACIONAL DE LA PORTA FERRADA Del 21 al 24 i del 27 al 30 de juliol

PALAFRUGELL FESTIVAL DE JAZZ COSTA BRAVA Octubre

RESTAURANT CA LA TERESA Cuina i vins de l’Empordà.

Ctra de Roses, 26 · SANT PERE PESCADOR (Girona) Tel. 972 520 641

RESTAURANT

ANTAVIANA

Dades d’interès Baix Empordà CONSELL COMARCAL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 - Tel. 972 642 310 - 17100 La Bisbal d'Empordà - turisme@baixemporda.cat OF. TURISME DE SANTA CRISTINA D'ARO Tel. 972 83 52 93 - turisme@santacristina.net OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELL Tel. 972 30 02 28 - turisme@palafrugell.net OFICINA DE TURISME DE PALAMÓS Tel. 972 60 05 00 - info@palamos.org

OF. TURSIME CALONGE-SANT ANTONI Tel. 972 66 17 14 - turisme@calonge.cat OFICINA DE TURISME DE BEGUR Tel. 972 62 45 20 - turisme@begur.org OFICINA DE TURISME DE PALS Tel. 972 63 73 80 - info@pals.es OF. TURISME SANT FELIU DE GUÍXOLS Tel. 972 82 06 46 - turisme@guixols.net

Llers, 5-7 · FIGUERES (Girona) Tel. 972 51 03 77 - antaviana.rest@terra.es www.restaurantantaviana.com

OF. TURISME DE TORROELLA-L'ESTARTIT Tel. 972 75 19 10 - info@estartit.org

Restaurant

"La bona cuina necessita temps". Petit i acollidor espai on poder gaudir d’una cuina acurada, a partir de productes de màxima qualitat, i elaboracions respectuoses basades essencialment en tècniques d’avantguarda. Bodega climatitzada, 130 referències escollides entre les 64 D.O. nacionals, el 50% catalanes i de petites bodegues emergents.

Festa setmanal, dilluns i dimarts, de setembre a juny.

El Portal de la Gallarda Cuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona Torre gòtica del segle XIII, ubicada a l'antiga muralla de Castelló d'Empúries, on gaudiràs d'una gran experiència gastronòmica amb la cuina de mercat tradicional de gran qualitat, envoltat d'un magnífic espectacle visual, millorat encara amb les darreres reformes de l'establiment.

RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDA Pere Estany, 14 - 17486 Castelló d’Empúries - Tel. 972 250 152 HORARI D’HIVERN: De dimecres a dilluns: migdia. Dimarts festa.

Divendres i dissabte: migdia i nit HORARI DE CUINA: Migdia de 13.00 a 15.30 h. Nit de 20.00 a 23.00 h

Pànxing Pirineus 99

[

ALTA RIBAGORÇA 20A EDICIÓ DE “SOLISTES A L’ALTA RIBAGORÇA” >

ALTA RIBAGORÇA AGENDA >

Font: Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça

20a edició de “Solistes a l’Alta Ribagorça” Arriba una nova edició del cicle de concerts Solistes a l’Alta Ribagorça, ni més ni menys que la 20a. El cicle es va iniciar l’1 d’agost de 1992 amb el concert de Cristian Florea, un gran virtuós del violoncel, a l’església de Sant Climent de Taüll.

Des d’aleshores i al llarg d’aquests 20 anys, moltes persones han gaudit de la qualitat i de l’eclecticisme musical dels diferents concerts realitzats en el marc de les esglésies d’aquesta comarca.

J

azz de principis de segle XX, música i ball irlandesos, funk, blues i bugui-bugui carregats d’humor és el que ens proposa enguany aquesta trobada musical. El seu objectiu? Apropar la música de qualitat a tots els públics, fomentar la presència de joves intèrprets i, al mateix temps, que gaudim de l’entorn incomparable que acompanya els capvespres i les nits d’estiu.

compartiran escenari dos grups que actuaren per separat els anys 2007 i 2010 en l’esmentat cicle. Parlem de la formació Txus Blues & José Bluefingers i de David Giorcelli. Els primers, que han estat descrits com “el blues de la comèdia”, ens oferiran un repertori compost per un gran nombre de temes propis i d’adaptacions de temes clàssics del blues acompanyats d’altres que, sense ser-ho, seran interpretats al més pur estil “blusero”, tots tractats sempre des del vessant humorístic. David Giorcelli, una de les millors mans esquerres del país, liderarà el seu propi trio de Boogie Woogie & Blues.

Quatre grans actuacions ens hi esperen: El 6 d’agost. a les 23 hores. en l’entorn de l’església Sant Climent de Vilaller, tindrem l’oportunitat de gaudir del so del jazz de començaments del segle XX de la mà de Woody’s Tribute, formació que reuneix cinc grans músics a la recerca d’aquesta música comunicativa i sense artificis. Tant la seva qualitat com la seva divertida posada en escena faran que veure’ls en directe esdevingui una experiència lúdica i festiva a través de la qual gaudirem d’una música autèntica i genuïna.

Els músics d’Antrim Rose el 13 d’agost, a les 23 hores, a la plaça Major del Pont de Suert per oferir-nos un complet combinat de música i dansa. Músics i ballarines sincronitzaran el seu art i ompliran l’escenari en totes les seves vessants; així que, a l’exhibició del ball, se li sumarà l’esplendor de la música.

Aquestes formacions ens mostraran diferents estils de dansa irlandesa, els seus instruments i les seves melodies. Polkes, reels, jigs i cançons tradicionals irlandeses es serviran a un públic que, de ben segur, acabarà convertint-se en part de l’espectacle.

Per commemorar el 20è aniversari d’aquest

100 Pànxing Pirineus

Música, dansa i humor: un combinat ple de color i de ritme que ens delitarà en l’entorn incomparable de les nits d’estiu

El Pont de Suert.

Agenda Alta Ribagorça TAÜLL BALL DE FESTA MAJOR 17 de juliol

DURRO BALL PLA I CANVI DE MAJORDOMS 10 de setembre

BARRUERA FESTA MAJOR 29, 30 i 31 de juliol

DIVERSES POBLACIONS CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA 11 de setembre

EL PONT DE SUERT FESTA MAJOR Del 4 al 7 d'agost

BARRUERA 12a FIRA DE BESTIAR 25 de setembre

VILALLER, EL PONT DE SUERT, CALDES DE BOÍ 20a EDICIÓ "SOLISTES A L'ALTA RIBAGORÇA" Agost

EL PONT DE SUERT 12a FIRA DE LA GIRELLA 23 d'octubre

VILALLER FESTA MAJOR Del 13 al 16 d'agost

RESTAURANT

LA CABANA

Petit restaurant dels pioners de la vall, de tracte molt proper amb els clients. La decoració és rústica però amb un punt de modernitat. La cuina queda a la vista del menjador, la il·luminació és càlida i tot plegat ens aporta un ambient íntim i relaxat.

La cuina és elaborada, amb productes de la zona com el pollastre de corral amb pinyons i poma, els civets de caça o la terrina de cua de bou. Des de 1996 el trobareu a la Guia Michelin.

A TOTA LA COMARCA 17es JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL BOLET Cada cap de setmana d'octubre VILALLER FIRA DE TOT SANTS 2 de novembre

Ctra. Taül, 16 · BOÍ (Lleida) Tel. 973 696 213 / 699 841 833 www.lacabana-boi.com · mariajesus_boi@hotmail.com

Dades d’interès PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 4 - 25520 El Pont de Suert Tel. 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax 973 69 05 75 pturisme@ccar.ddl.net - www.altaribagorça.cat

CENTRE DEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ C/ del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-Vall Tel. 973 69 67 15 - Fax 973 69 67 14 centreromanic@vallboi.com - www.centreromanic.com

OFICINA DEL PATRONAT DE LA VALL DE BOÍ Pg. Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera Tel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 21 vallboi@vallboi.com - www.vallboi.com

PUNT D’INFORMACIÓ DE VILALLER C/ Sant Climent, 1 - 25552 Vilaller - Tel. 973 69 81 59 ajuntament@vilaller.ddl.net - vilaller.ddl.net

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DEL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 22 - 25520 El Pont de Suert Tel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax 973 69 02 93 turisme@elpontdesuert.com - www.elpontdesuert.com

CASA DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES C/ de les Greieres, 2 - 25528 Boí - Tel. 973 69 61 89 www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm CENTRE D’INFORMACIÓ DEL PARC LA SERRADORA C/ del Port, 10 - 25553 Senet - Tel. 973 69 82 32

HOTEL REST. FONDEVILA Ctra. Taüll, 22 · BOÍ (Lleida) Tel. 973 696 011 · 973 696 002 info@hotelfondevila.com · www.hotelfondevila.com

RESTAURANT EL CALIU Ctra. Pistes, s/n · 25528 TAÜLL (Lleida) Tel. 973 69 62 12 - 649 248 171 margarita@elcaliutaull.com · www.elcaliutaull.com

RESTAURANT LA LLEBRETA Carta elaborada i rebosteria pròpia. Amb zona de terrassa. Ctra. de la Vall, s/n · BARRUERA (Lleida) Tel. 973 694 042 / 619 025 508 · www.restaurantlallebreta.com

Finalment, el 27 d’agost, a les 23 hores, al Balneari de Caldes de Boí, tindrem l’oportunitat de passar una vetllada ben moguda amb Sala 2, grup format per cinc components que ens farà recordar els hits més sonats de les dècades dels 70, dels 80 i dels 90 a ritme de rock, disco, funky, pop i el millor del rock català. Podrem escoltar temes de Michael Jackson, Tina Turner, Gloria Gaynor, Donna Summers, Aerosmith, Luz Casal i Sopa de Cabra, entre d’altres. Una hora i mitja de música en rigorós directe de què gaudiran joves i no tan joves.

cicle de concerts i per tal d’oferir al públic una actuació original i divertida, enguany, concretament el 20 d’agost, a les 23 hores, a l’absis de l’església de Sant Joan de Boí,

Així que convidem tothom a participar en aquest original espectacle on aquest llenguatge universal que és la música ens permetrà comunicar-nos i ens despertarà sensacions noves i divertides

Pànxing Pirineus 101

[

A SOTA: Pessonada.

PALLARS JUSSÀ SENDERISME AL PALLARS JUSSÀ >

PALLARS JUSSÀ SENDERISME AL PALLARS JUSSÀ >

A LA DRETA: Pont Bo. Rus.

Font i fotos: Consell Comarcal del Pallars Jussà

Senderisme al Pallars Jussà, camina i emociona’t Descobrir la diversitat del Pallars Jussà, un territori ric en patrimoni cultural, paisatgístic, geològic, paleontològic i natural, fa que el senderisme, en aquest territori, resulti una de les activitats més gratificants de què es pot gaudir al Pirineu.

E

l Consell Comarcal ha iniciat un projecte de condicionament i recuperació dels antics camins de ferradura i altres camins històrics i tradicionals de la comarca per adaptar-los com a infraestructures ideals per a la pràctica del senderisme. En concret, s’han senyalitzat i adaptat 43 rutes en llocs d’interès estratègic que permeten realitzar un recorregut senderístic per a tots els nivells.

El Pallars Jussà destaca per posseir un dels paisatges més diversos del territori català, que comprèn des de l’alta muntanya dels pics i les valls profundes de la vall Fosca i la vall de Manyanet —accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici— fins a l’aire més mediterrani de la Conca de Tremp i del Montsec.

Els castells de frontera, el romànic, les coves, les fagedes, els nuclis abandonats,

els pobles medievals, els rius, els estanys, els embassaments i tot un seguit d’elements sorprenents podran ésser descoberts i interpretats pel senderista mentre gaudeix de la varietat paisatgística dels racons del Pallars. A la vegada, la xarxa de cases de pagès, d’albergs i d’allotjaments turístics de la comarca permeten planificar una estada inoblidable en aquest territori.

La creixent demanda per part dels visitants a la comarca ha fet que tant l’administració pública com el sector del turisme es plantegessin la possibilitat de crear nous productes de senderisme. Es tracta d’habilitar els camins històrics com a infraestructures senderístiques i, en aquest sentit, a banda d’adequar més de 200 km de senders, s’han dissenyat diversos productes que es posaran en funcionament properament, entre els quals destaquem “el cinquè llac” i el camí pel Pallars Jussà.

Indrets del Pallars Jussà accessibles mitjan-

çant la xarxa de senders: - Frontera medieval: castells de Mur, Llordà, Sant Gervàs i Orcau, diverses torres de guaita i ermites romàniques - Serra del Montsec, amb el congost de Mont-rebei.

- Reserva del Boumort - La Terreta i la vall dels Voltors - Vall Alta de Serradell - Vall de Manyanet - Vall Fosca - Accés a Aigüestortes, amb el telefèric de l’estany Gento - Zona de restes i jaciments paleontològics i de dinosaures, a la Conca Dellà EL CINQUÈ LLAC Es tracta d’una ruta senderística de muntanya mitjana que transcorre pels municipis de la Pobla de Segur, de Baix Pallars, de la Torre de Cabdella, de Sarroca de Bellera i de Senterada, amb un recorregut total de 96 km, a través d’un itinerari senyalitzat, previst

per realitzar en 5 etapes. Aquest recorregut té l’inici i el final a la Pobla de Segur. Resulta clau per a aquest producte l’accés en transport públic mitjançant “lo tren del llac”.

Mentre es realitza aquest camí es fa un recorregut en el temps mentre s’observen dòlmens, viles closes, ponts, romànic, nuclis abandonats i nombroses construccions de pedra seca, tot emmarcat en un paisatge espectacular i divers que canviarà totalment en funció de l’època de l’any en què es realitzi.

Tot el circuit del Cinquè Llac està integrat en la xarxa de senders del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà i a la vegada disposa d’un indicatiu específic —una marca de pastor— que ens indica tot el recorregut.

Un seguit d’allotjaments turístics i de cases de pagès faran que la planificació d’aquest itinerari senderístic, que és tot un plaer per als sentits, d’una manera totalment respectuosa amb l’entorn.

S’ha creat l’Associació Marques de Pastor, constituïda per establiments turístics de la zona, els quals comercialitzen el producte complet, incloent-hi l’allotjament i els àpats durant els cinc dies de travessa.

El recorregut de l’itinerari té una longitud total de 96 km i està concebut per ésser realitzat en cinc etapes: - De la Pobla de Segur a Peramea, passant per la masia de Peracalç, Peracalç i Cortscastell, amb un recorregut total de 21,5 km i un desnivell de 640 m.

- De Peramea a Beranui, passant per Balestui, Sellui i Gramenet, amb un recorregut total de 17,9 km i 650 m de desnivell.

- De Beranui a Buira, passant per la Plana de Mont-rós, Castell-estaó, Antist, Estavill i Larén, amb un recorregut total de 19.34 km i un desnivell de 550 m.

- De Buira a Senterada, passant per Santa Coloma d’Erdo, la Bastida de Bellera i el pont del Diable, amb un recorregut de 12,7 km i 370 m de desnivell.

- De Senterada a la Pobla de Segur passant per l’estany de Montcortés —5è llac—, Peracalç i Montsó, amb un recorregut de 24,9 km i un desnivell de 711 m.

rista gaudirà del paisatge, la fauna, la flora i la geologia tan especial com la que s’emmarca en aquest espai prepirinenc, a la vora de la serra del Montsec

EL CAMÍ PEL PALLARS JUSSÀ “El camí” és un recorregut a peu que unirà les comarques de parla catalana tot passant pels seus principals indrets de valor cultural, paisatgístic i històric. És un projecte de l’Associació Pas en què participen voluntàriament els ajuntaments per on passa i les persones que hi col·laboren. En el cas del Pallars Jussà, hi col·labora el Consell Comarcal amb el suport dels ajuntaments de Sant Esteve de la Sarga, de Castell de Mur i de Tremp.

El camí pel Pallars Jussà transcorre des del congost de Mont-rebei fins a la Clua, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou, el Meüll, Vilamolat, Castell de Mur, Guàrdia de Noguera, Palau, Tremp, Claret, Eroles, Claramunt i finalitza al Pont de Montanyana.

Durant el recorregut, a més de visitar diferents pobles, viles closes, molins, ermites romàniques, castells i esglésies, el sende-

L’habilitació de camins històrics, l’adequació de quilòmetres de senders i la creació de nous itineraris seran aviat una realitat gràcies a la demanda creixent per part dels visitants a la comarca del Pallars Jussà.

102 Pànxing Pirineus

Pànxing Pirineus 103

[

PALLARS JUSSÀ AGENDA >

CONQUES FESTA MAJOR 16 de juliol

TREMP "LOS CANECA SHOW" 11 d'agost

ISONA FESTA MAJOR 27 i 28 d'agost

POBLA DE SEGUR FESTA DELS BOMBERS 16 i 17 de juliol

TORALLA FESTA MAJOR 13 d'agost

PALAU DE NOGUERA FESTA MAJOR 27 i 28 d'agost

TREMP CINEMA A LA FRESCA 19 i 28 de juliol

TORALLOLA FESTA MAJOR 13 d'agost

SOSSÍS FESTA MAJOR 28 d'agost

TREMP "BLACK IN BLUE" JAZZ 21 de juliol

RIVERT FESTA MAJOR 13 i 14 d'agost

BASTURS FESTA MAJOR 3 de setembre

SALÀS DE PALLARS FIRA ART 13 i 14 d'agost

TREMP FESTA MAJOR Del 8 a l'11 de setembre

POBLA DE SEGUR FESTA MAJOR TRAVESSA TRADICIONAL AL LLAC 23 i 24 de juliol ORCAU FESTA MAJOR 31 de juliol TREMP CINEMA A LA FRESCA 2, 9 i 16 d'agost TREMP ANIMACIÓ I ESCUMA "ESCUMANIMACIÓ" 4 d'agost SALÀS DE PALLARS FESTA MAJOR Del 5 al 7 d'agost

>

A SOTA: Llacs de Basturs

Agenda Pallars Jussà

SANT ROMÀ FESTA MAJOR 23 de juliol

GUIA D’ESTABLIMENTS

FIGUEROLA D'ORCAU FESTA MAJOR 15 d'agost HORTONEDA FESTA MAJOR 15 d'agost PESSONADA FESTA MAJOR 15 d'agost SALÀS DE PALLARS APLEC SANT ROC 18 d'agost TREMP HAVANERES I ROM CREMAT 18 d'agost

ARAMUNT FESTA MAJOR 6 i 7 d'agost

TALARN FESTA MAJOR 20 i 21 d'agost

CLAVEROL FESTA MAJOR 6 i 7 d'agost

VILAMITJANA FESTA MAJOR 20 i 21 d'agost

Guia

d’establiments

SALÀS DE PALLARS FESTA MAJOR PETITA 10 i 11 de setembre POBLA DE SEGUR TRADICIONAL OFRENA FLORAL AL MONUMENT DEL GENERAL MORAGUES 11 de setembre LA POBLETA DE BELLBEVÍ FIRA RAMADERA 1 i 2 d'octubre ISONA FIRA BOLETUS 23 d'octubre TREMP FIRA DE CODONY 29 d'octubre TALARN FIRA DEL COL·LECCIONISME 12 i 13 de novembre

LA BRUJITA HECHICERA

para Nací te! r ayuda

- Videncia - Tarot - Péndulo - Aciertos garantizados

93 850 97 81 - 608 53 67 53 Te atenderé personalmente las 24 h

Ctra. Maçanet, 17 17722 DARNIUS Girona Tel. 972 53 57 00 Mòbil 667 53 46 49 info@canmassot.com

Dades d’interès OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de Segur Tel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57 turisme@pobladesegur.cat - www.pobladesegur.org OFICINA DE TURISME DE TREMP Plaça de la Creu, 1 - 25620 Tremp Tel. 973 65 00 05 - 973 65 00 09 - Fax 973 65 20 36 turisme@ajuntamentdetremp.cat

Can Massot Turisme Rural

www.canmassot.com

OFICINA DE TURISME D’ISONA Pl. de l’Assumpció, 2-3 - 25600 Isona Tel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 28 ofturisme@parc-cretaci.com - www.parc-cretaci.com

HOTEL-APARTHOTEL

SOLÉ L’any 1951, coincidint amb l’arribada del ferrocarril a la Pobla de Segur, la família Solé obrí les portes d’un petit establiment hoteler.

Actualment, s’ha transformat en un complex modern i confortable, on la tercera generació de la família continua proporcionant, a turistes i viatgers, l’ambient familiar i acollidor que l’ha caracteritzat al llarg d’aquests anys. Serveis: bar-cafeteria, restaurant, habitacions, apartaments, accés per a minusvàlids, jardí, piscina i pàrquing.

RESTAURANT

L’ERA DEL MARXANT A la Vall Fosca hi ha l'Era del Marxant, un allotjament confortable on gaudireu de la tranquil·litat en un espai rústic i amb un gust exquisit.

També podeu assaborir els plats de la seva braseria restaurant.

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE LA VALL FOSCA Casa Consistorial. Únic, s/n 25515 La Torre de Capdella Tel. 973 66 30 01 - 973 25 22 31 - Fax 973 66 31 45 turisme@vallfosca.net - www.vallfosca.net

TURISME RURAL CASA BATLLE Pl. Major, s/n · 25555 LES ESGLÉSIES (Lleida) Tel. 973 666 015 · info@casabatlle.com

HOTEL SEGLE XX Av. de l'Estació, 44 - 48 · LA POBLA DE SEGUR (Lleida) Tel. 973 68 04 52 - 973 66 00 82 hotelsole@terra.es

CÀMPING VALL FOSCA Ctra. de Senterada a Capdella Km 14 25515 TORRE CAPDELLA (Lleida) · Tel. 973 66 30 80 Tel. 659 510 451 Sr. Antonio · www.camping-vallfosca.com 104 Pànxing Pirineus

Pl. del Portal, 25 · 25513 LA POBLETA DE BELLVEÍ (Lleida) Tel. 973 66 17 35 · info@leradelmarxant.com www.leradelmarxant.com

HOTEL VALL FOSCA C/ Carretera, s/n · 25512 MOLINOS (Lleida) Tel. 973 663 024 · info@hotelvallfosca.com www.hotelvallfosca.com

Plaça de la Creu, 8 · 25620 TREMP (Lleida) Tel. 973 65 00 00 · info@hotelseglexx.info www.hotelseglexx.info

HOTEL REST. ARTURO C/ Major, 19 25513 LA POBLETA DE BELLVEÍ (Lleida) · Tel. 973 66 17 21 hotelrestaurantearturo@gmail.com Pànxing Pirineus 105

On trobaràs el Pànxing Pirineus

Ens podràs trobar a molts dels hotels, restaurants, turismes rurals, botigues d’esports, museus, centres esportius, camps de golf i d’altres oficines de turisme de Catalunya, Andorra, sud de França i Mallorca.

O si ho prefereixes te l’enviem a casa. Per a més informació: Tel. 972 88 24 28 · cerdanya@panxing.net Oficines de Turisme: ALT CAMP OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VALLS C/ Cort, 6 - Valls - 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE CADAQUÈS C/ Cotxe 2 A - Cadaqués - 972 258 315 OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Plaça Jaume I, s/n Castelló d'Empúries - 972 156 233 OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVA C/ Mar, 1 - El Port de la Selva - 972 387 025 OFICINA DE TURISME DE FIGUERES Plaça Sol, s/n - Figueres - 972 503 155 OFICINA DE TURISME DE L'ESCALA Ctra. Orriols a Viladamat - L'Escala 972 770 603 OFICINA DE TURISME DE PERALADA Pl. Peixateria, 6 - Peralada - 972 538 840 OFICINA DE TURISME DE ROSES Av. Platja, 39 - Roses - 972 152 043

ALT PENEDÈS OFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Cort, 14 Vilafranca del Penedès - 93 892 03 58

ALT URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'ALT URGELL Passeig de Joan Brudieu, 15 La Seu d'Urgell - 973 353 112

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍ Passeig Sant Feliu, 43 - Barruera 973 694 000 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 23 El Pont de Suert - 973 690 640 PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert - Tel. 973 690402

ANDORRA OFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLA Plaça de la Ronda - Andorra la Vella 00 376 827 117 OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLO Caseta Pro-Turisme Canillo - Canillo 00 376 751 090 OFICINA DE TURISME DE LA MASSANA Avda. Sant Antoni - La Massana 00 376 835 693

ANOIA OFICINA DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA Pl. Sant Miquel, 5 - Igualada - 93 805 15 85

BAGES OFICINA DE TURISME DE CARDONA Av. Del Rastrillo, s/n - Cardona - 93 869 27 98 OFICINA DE TURISME DE MANRESA Via Sant Ignasi, 40 - Manresa - 93 878 40 90 OFICINA DE TURISME DEL CARDENER C-55 Km. 39 - Sant Martí de Torroella 93 836 17 08 OFICINA DE TURISME DE SÚRIA C/ Sant Climent, 21 - Súria - 93 869 56 85

BAIX CAMP OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. Ferran, 8 - Reus - 977 322 155

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DE TORTOSA Av. Generalitat, s/n - Tortosa - 977 442 567

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE LA BISBAL D'EMPORDÀ Pl. del Castell, s/n La Bisbal d'Empordà - 972 645 166 OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELL Pl. Església, s/n Can Rosés - Palafrugell 972 611 820 106 Pànxing Pirineus

OFICINA DE TURISME DE PALAMÓS Pg. del Mar, 22 - Palamós - 972 600 500/50 OFICINA DE TURISME DE PALS Plaça Major, 7 - Pals - 972 637 380 OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. Monestir, s/n Sant Feliu de Guíxols - 972 820 051

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME LOCAL I COMARCAL DE CASTELLDEFELS C/ Pintor Serrasanta, 4 - Castelldefels 93 635 27 27

BAIX PENEDÈS CENTRE D’INICIATIVES I TURISME DEL VENDRELL C/ Doctor Robert, 33 - El Vendrell 977 665 872

BARCELONÈS CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE CATALUNYA Passeig de Gràcia, 107 Palau Robert - Barcelona - 93 238 40 00 CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE BARCELONA Pl. Catalunya, 17 soterrani Barcelona - 807 117 222

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME POBLA DE LILLET Plaça Ajuntament, s/n - Pobla de Lillet 687 998 541 OFICINA DE TURISME DE BAGÀ Pujada a Palau, 7 - Bagà 93 824 48 62 OFICINA DE TURISME DE BERGA C/ Àngels, 7 - Berga 93 821 13 84 OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pl. Pedraforca, s/n Saldes - 93 825 80 46 OFICINA DE TURISME DEL PARC FLUVIAL DEL LLOBREGAT Antiga estació de tren de Cal Vidal Puig-reig - 938 380 093 CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LES COLONIES TEXTILS DEL LLOBREGAT Torre de l'Amo de Viladomiu Nou Gironella - 938 250 689

CERDANYA PATRONAT DE TURISME D'ALP C/ Nord, s/n - Alp - 972 890 385 PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀ C/ Querol, 1 - Puigcerdà - 972 880 542 PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYA Pl. Sant Roc - Bellver de Cerdanya 973 510 229 OFICINA DE TURISME DE LLÍVIA C/ Forns, 11 - Llívia 972 896 313 OFICINA DE TURISME DE CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 - Puigcerdà 972 140 665

CONCA DE BARBERÀ OFICINA DE TURISME DE MONTBLANC C/ Miguel Alfonso, s/n - Montblanc 977 861 733

GARRAF OFICINA DE TURISME DE VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme (Parc de Ribes Roges) Vilanova i la Geltrú - 93 815 45 17 OFICINA DE TURISME DE SITGES Plaça Eduard Maristany, 2 - Sitges 93 894 42 51

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES BORGES BLANQUES Av. Francesc Macià, 54 Les Borges Blanques - 973 142 658

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE BESALÚ Pl. Llibertat, 1 - Besalú - 972 591 240 OFICINA DE TURISME D'OLOT C/ Hospici, 8 - Olot - 972 260 141

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN LES FONTS Ctra. d'Olot, 53 Sant Joan les Fonts - 972 290 507

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DE GIRONA Joan Maragall, 2 - Girona - 872 975 975 OFICINA TURISME GIRONA C/ Berenguer Carnisser, 5 - Girona - 972 211 678

LANGUEDOC-ROUSSILLON OFICINA DE TURISME DE LES ANGLES 2, Av. de l'Aude 3615 Pyreneige o B.P. 18 Les Angles - 33 468 04 32 76 OFICINA DE TURISME DE FONT ROMEU Font Romeu - 0033 468 306 830 OFICINA DE TURISME DE OSSEJA Pl. Sante Lucie - Osseja - 0033 468 306 830 OFICINA DE TURISME SALLAGOSA Sallagosa - 0033 468 047 289

MARESME OFICINA DE TURISME DE MATARÓ La Riera, 48 - Mataró - 93 758 26 98

MALLORCA OFICINA DE TURISME DE PALMA Plaça Espanya - Palma de Mallorca Tel. 971 75 43 29 OFICINA DE TURISME DE CA'N PICAFORT Plaça Gabriel Roca, 6 - Ca'n Picafort Sta. Margalida - Tel. 971 85 03 10

MIDI-PYRÉNÉES

TURISME VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3 Ribes de Freser - 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Plaça Abat Oliba, 1 - Ripoll - 972 702 351 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 9 Sant Joan de les Abadesses - 972 720 599

SEGARRA OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA SEGARRA C/ Major, 115 - Cervera - 973 531 303

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Plaça Ramon Berenguer, 14 Lleida - 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, 31 bis - Lleida- 902 250 050

SELVA OFICINA DE TURISME D'ARBÚCIES C/ Major, 6 - Arbúcies - 972 162 477 OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MAR Pl. de la Vila, 1 - Lloret de Mar - 972 364 735 OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE FARNERS Pg. Sant Salvador, s/n Santa Coloma de Farners - 972 840 808 OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 Ed. La Nau - Tossa de Mar 972 340 108

SOLSONÈS

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS Ctra. de Berga, s/n Sant Llorenç de Morunys - 973 492 181 OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de Bassella, 1 - Solsona - 973 482 310

OFICINA DE TURISME D’AMPOSTA Av. Sant Jaume, 1- Amposta - 977 703 453

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME VALLÉES D’AX Ax-les-Thermes - Tel. 0033 561 646 060

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE BALAGUER Plaça Mercadal, 1 - Balaguer - 973 446 606

OSONA OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VIC Ciutat, 4 - Vic - 93 886 20 91 CENTRE DE TURISME D’OSONA Eix Onze de Setembre, 11 - Vic 93 885 17 15

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 - La Pobla de Segur 973 680 257 OFICINA DE TURISME DE TREMP Plaça de la Creu, 1 - Tremp - 973 650 005

OFICINA DE TURISME DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA C/ Fortuny, 4 - Tarragona - 977 233 415

TERRA ALTA OFICINA DE TURISME DE GANDESA C/ Bassa d'en Gaire, s/n - Gandesa - 977 420 018

URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'URGELL C/ Agoders, 16 - Tàrrega - 973 500 707

VALL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

TORISME VAL D'ARAN Ctra. de Gausac, 1 - Vielha - 973 640 688 OFICINA DE TURISME DE BOSSÒST Passeig Eduard Aunós, 14 - Bossòst 973 647 279 OFICINA DE TURISME DE VIELHA Sarriuela, 6 - Vielha - 973 640 110

OFICINA DE TURISME DE SORT Camí de la Cabanera, s/n - Sort 973 621 002

VALLÈS OCCIDENTAL

PLA DE L'ESTANY OFICINA DE TURISME DE BANYOLES Pl. Major, 38 - Banyoles - 972 575 573

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL C/ Prat de la Riba, 1 - Mollerussa 973 711 313

PRIORAT OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Sant Marcel, 2 - Falset - 977 831 023

RIBERA D'EBRE OFICINA DE TURISME DE MORA D'EBRE Pl. Sant Roc, s/n - Mora d'Ebre - 977 401 851

RIPOLLÈS OFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODON Ctra. Comarcal 151, Km. 23,5 - Camprodon 972 740 936

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n Sant Cugat del Vallès - 93 675 99 52 OFICINA DE TURISME DE TERRASSA Raval de Montserral, 14 - Terrassa 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL OFICINA DE TURISME DE GRANOLLERS Sant Roc, 1 - Granollers OFICINA DE TURISME ROCA VILLAGE Complex Comercial Roca Village La Roca