TREBALL DE VISITA DE CAMP: VALORACIÓ TEÒRICO-CRÍTICA DE L’EDIFICI VELES E VENTS I ANÀLISI CRÍTIC DEL BARRI DEL CABANYAL AMB UNA BREU PROPOSTA D’ALGUNA ACCIÓ REGENERADORA
JORDI GARCIA JORDÁN 1
1
Estudiant de l’assignatura Teoria de l’Arquitectura, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, Universitat Politècnica de València. Mail: garcia.jordi96@gmail.com
ÍNDEX I.
VALORACIÓ TEÒRICO-CRÍTICA DE L’EDIFICI VELES E VENTS
II. ANÀLISI CRÍTIC DEL BARRI DEL CABANYAL AMB UNA BREU PROPOSTA D’ALGUNA ACCIÓ REGENERADORA III. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: VELES E VENTS IV. INFORMACIÓ
COMPLEMENTÀRIA:
CABANYAL-CANYAMELAR-CAP
DE
FRANÇA
II
1. VALORACIÓ TEÒRICO-CRÍTICA DE L’EDIFICI VELES E VENTS L’edifici Foredeck, conegut també com a Veles e Vents, dels arquitectes David Chipperfield de l’estudi David Chipperfield Architects i Fermín Vázquez de l’estudi b720 Arquitectos, és la peça central de la reconversió del port industrial de València construïda l’any dos mil sis. Està situat estratègicament en la platja de la Malvarrosa, en l’extrem est de la nova dàrsena2 del port. La següent valoració s’estructura mitjançant la crítica teòrica dels següents aspectes formals de l’edificació: la seua funció, en primer lloc, la materialitat, la forma, l’ornamentació, a continuació i finalment, la relació entre alguns d’ells. D’aquesta manera, la funció és el primer aspecte a tenir en compte. L’edifici ha allotjat diversitat de funcions al llarg de la seua història: albergar convidats, patrocinadors i espectadors de la 32ª edició de la Copa de l’Amèrica, una escola d’hosteleria, un espai de restauració, etc. Avuidia, l’edifici ha adquirit un ús tan mínim que l’actual alcalde de València, Joan Ribó, pretén utilitzarlo com a punt de benvinguda per als refugiats de Síria. Ha apuntat que és important que en aquest moment de crisi es puga dedicar de manera temporal a aquest objectiu. El fet és que l’edifici Foredeck és capaç d’allotjar un nou ús, ja què té un caràcter capaç de llevar-li importància a la funció que esdevé en el seu interior permetent crear, com C. -N. Ledoux (1736-1806), una arquitectura on pot passar qualsevol cosa. Tanmateix, existeixen contradiccions; les referències no sempre són estrictes. Hi ha una funció dins del projecte que sí que influeix en certs aspectes com la forma o la materialitat: la de mirador, que alhora dota l’edificació de cert caràcter simbòlic que reincideix, a pesar de les contrarietats, en les teories de Ledoux. D’aquesta manera, es fusionen la simbologia de certs autors il·lustrats del segle XIX amb el funcionalisme de la segona meitat del segle XVIII de mà de Jean-Nicolas Louis Durand, la voluntat del qual era principalment projectar l’ús; fent-lo nucli de la proposta edificatòria. El concepte general del disseny d’aquest edifici, per tant, naix de la importància de l’horitzó. La seua funció de mirador permet, per un costat, contemplar el mar i la ciutat i d’altra banda, seguir
2
En els ports, els canals, etc., indret protegit artificialment on les embarcacions poden dur a terme les diverses operacions de càrrega i descàrrega amb tota seguretat. III
els esdeveniments esportius del camp de regates. D’aquesta manera, que l’edifici adquirisca a priori la funció de mirador reflexiona la seua adequació al lloc. No es tracta d’un prisma rectangular evocador d’una forma pura deixada caure, ja què la seua situació endarrerida i justificada del límit de la costa marina permet als visitants de l’edifici tenir unes vistes panoràmiques sense edificis colindants ni elements aliens a llur edificació que interrompa la visió dels espectadors. D’altra banda, la seua funció també dona el caràcter de la seua materialitat. El fet de ser un mirador en un ambient marítim permet a l’edifici Veles e Vents utilitzar justificadament els colors blau i blanc com a components simbòlics d’una materialitat vertebradora d’un sistema d’ordre comú que recorda a l’arquitecte alemany Gottfried Semper (1803-1879) que reflexionava sobre la capacitat del material per a enriquir l’arquitectura i dotar-la d’un caràcter més durader. Aquest segon aspecte teòric es queda a mig camí en aquest edifici ja què actualment, se suposa que a causa de la seua infrautilització, té grans desperfectes, sobretot relacionats amb aquest aspecte material. Finalment, la forma, vinculada també a la funció de mirador, recorda directament a la Kauffmann House, coneguda com a casa de la cascada, de l’arquitecte Frank Lloyd Wright (1935). Aquestes dues edificacions, a pesar d’haver existit amb més de mig segle de diferència, tenen certs aspectes en comú com la seua composició horitzontal, creada per mitjà de plataformes de gran cantell, en tots dos casos, amb una voluntat dels arquitectes de crear harmonia entre l’home i la natura; amb el riu i el bosc en el cas de la Kaufmann House i amb el mar i la ciutat en el cas del Veles e Vents. Finalment, cal destacar que els elements verticals de comunicació de l’edifici, en tots dos casos, es converteixen en els elements de suport de l’estructura, decorada d’una forma molt natural en el cas de Wright, executada amb murs de pedra, i en el cas de Chipperfield, sense ornamentació, justificant la seva absència en C. -N. Ledoux qui pensava que no s’havia d’ornamentar els espais funcionals perquè no hi havia moment per a la contemplació, ja què en aquest cas, la funció de mirador, entre altres, esdevé principal. També cal destacar, finalment, que l’arquitectura contemporània, en general, i aquest cas en particular, deixa de costat l’ornamentació dels seus projectes per una influència directa de IV
Adolf Loos (1870-1933) que caracteritzava el seu temps per ser incapaç de realitzar un ornament nou i, segons ell, si no existeix un ornament nou, no ha d’utilitzar-se’n cap. L’ornament ja no és, per tant, un producte natural de la nostra civilització, ans al contrari: l’ornament és un luxe superficial, no un requisit essencial. Loos considerava que un producte ornamentat era de mala qualitat; l’ornament “contemporani” que es deu a la seua utilització pels ressagats, és a dir, aquells homes que no són moderns i viuen i tenen els gustos del passat, retarda l’evolució cultural dels pobles i de la humanitat. La mala qualitat de l’arquitectura ornamentada esdevindria, a grans trets segons Loos, un crim contra l’evolució cultural humana. Per acabar amb aquesta primera part de la pràctica de camp, referida a la valoració teòricocrítica de l’edifici Veles e Vents, es reflexiona sobre “The Seven Lamps of Architecture” (1849) de John Ruskin (1819-1900) on l’autor interpreta l’arquitectura des d’un punt de vista més crític, a partir d’un caràcter més visualista, com un observador. D’aquesta manera, les dos grans Llums, segons Ruskin, són la Llum de la Força i la Llum de la Bellesa, que aquesta última esdevé el centre de la simetria de nocions. En l’edifici Foredeck per tant, es veuen reflectides aquestes dos Llums. Per una part, per la ja anomenada absència d’ornament en llocs funcionals, segons la Llum de la Bellesa, que tendeixen a una abstracció pura, suau i delicada i d’altra, pel símil de la Llum de la Força amb el caràcter polític de l’edifici que intenten aconseguir la sublimitat per mitjà d’un esforç, en aquest cas excessiu, que alhora pretén assolir una grandesa inviable. L’edifici Veles e Vents va ser construït l’any dos mil sis per ser l’emblema del glamour que emanaba de la Copa de l’Amèrica, i posteriorment de la Fòrmula 1. Va ser executat en temps rècord d’onze mesos i amb un cost d’adjudicació de més de 35 milions d’euros per al projecte complet. Ara, deu anys més tard s’ha adjudicat el seu arrendament i la seua explotació a Heineken Espanya i La Sucursal per 360.000 euros anuals. Cal situar-se temporalment entre els anys 2007 i 2010, quan la ciutat de València es va convertir en residència temporal d’empresaris internacionals aficionats als vaixells i a l’univers de la vela; temps que van acabar amb el canvi de seu del torneig i l’inici de la crisi econòmica que va provocar que el Consorci Valencia 2007, organisme participat pel Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de València, tots ells gestionats pel Partit Popular, es quedara amb unes magnífiques instalacions i un deute en el seu V
balanç de quasi 500 milions d’euros. David Chipperfield, curiosament, té una frase que diu: “la diferencia entre la buena y la mala arquitectura está en el tiempo que le dedicas”. Construir un edifici en temps rècord, personalment, no em sembla un símptoma de bona arquitectura. El problema és que la intenció del Consistori 2007 de crear un símbol de poder a la ciutat de València ja era una realitat; una realitat que hui encara costa un gran esforç a la societat valenciana. L’edifici Foredeck o Veles e Vents és, finalment, un gran objecte d’anàlisi i crítica perquè té en ell molts aspectes, socials, formals i simbòlics, importants que cal reflexionar per poder aprendre d’ells perquè “els arquitectes no inventen res, sols transformen la realitat” (Álvaro Siza, 1933) i si no coneixem la realitat que ens envolta, estem perduts.
2. ANÀLISI CRÍTIC DEL BARRI DEL CABANYAL AMB UNA BREU PROPOSTA D’ALGUNA ACCIÓ REGENERADORA El barri del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França és hui en dia un dels conjunts urbans més destacables de la ciutat de València. Amb un fort caràcter identitari, tradicions pròpies i caracteritzat per la seua vitalitat cívica i per la varietat de la seua població, el barri ha adquirit una visibilitat global que posa de manifest una necessitat de reparació i de reversió de la seua situació de deteriorament, resultat d’una agressió urbanística continuada i de la pacífica ressistència de la seua població. D’aquesta manera, la primera circumstància d’aquest deteriorament generalitzat es resumeix, a grans trets, en l’obsolescència de l’edificació i de les seues instal·lacions, en primer lloc, com també en la dels serveis i instal·lacions urbanes, en un aparcament escàs, una manca d’equipaments i, finalment, en un cert aïllament respecte a la trama de la resta de la ciutat. Finalment, pel que interessa a aquesta proposta, el mobbing immobiliari ha estat la causa més problemàtica que ha generat un important dany físic i social provocant una acceleració del deteriorament de l’espai públic i de l’edificació, una abundància d’edificis en ruïnes i de solars, l’aparició d’activitats delictivies com el tràfic de drogues i una insuficient atenció al barri per part dels serveis públics, entre altres. Tanmateix, el barri té certs aspectes positius que cal tindre en compte com, per exemple, una gran qualitat urbanística, VI
arquitectònica i patrimonial, la proximitat al mar com a factor d’atracció, la existència d’un tranquil tràfic intern, el sentiment d’identitat del barri i de les seues tradicions culturals i la seua voluntat, a més, de recuperar la convivència i de rehabilitar i regenerar el barri, entre altres. D’aquesta manera, tenint en compte aquests aspectes analitzats prèviament per l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat per al Cabanyal-Canyamelar-Cap de França (E.D.U.S.I.), la meua intenció és fer un anàlisi més gràfic per poder arribar a una proposta física que s’adapte a l’estructura real del barri.
Per tant: 1. Per mitjà d’un anàlisi dels espais construïts, arribe a la conclusió de que la majoria d’espais sense edificar es troben en el cor del barri. Aquests espais buits es classifiquen en solars i espais verds, sent el solar la tipologia que predomina en els espais buits de l’interior del barri, mentre que els espais verds, de caràcter puntual, estan repartits d’una manera homogènia per la totalitat de la superfície del barrri. Aquests espais cal destacar que són perillosos ja que cap la possibilitat que s’utilitzen per al tràfic de drogues. Des de la meua opinió, dotant aquests solars d’una activitat revitalitzadora, evitaria que albergaren aquesta activitat delictiva. 2. A través d’un anàlisi de l’estructura viària i de comunicació, en segon lloc, arribe a la conclusió que hi ha dues vies (Carretera de la Reina i Carrer del Doctor Lluch) que a causa del seu elevat trànsit de vehicles, divideix el barri en dos separant, encara més, la relació d’aquest amb el mar.
Per tant, es proposa: 1. Redistribuir el trànsit rodat de la Carretera de la Reina i la del Carrer del Doctor Lluch pel Carrer d’Eugènia Vives i el Carrer de Pàvia amb l’objectiu de permetre una major relació de les diferents parts del barri i dels seus usos, ja que com els equipaments són escassos, aquesta relació permetria fer un major ús dels existents a la totalitat dels veïns barri. Aquest fet, que uniria punts del barri ara aparentment allunyats, permetria una major activitat pels VII
carrers del barri, o almenys un major trànsit de persones, evitant que aquests (i en conseqüència, els solars) siguen llocs on es desenvolupen activitats il·legals. 2. La utilització dels solars existents per, d’una banda, crear zones d’aparcament a la perifèria del barri, i d’altra espai públic, al seu interior, amb un sistema d’ordre comú, per facilitar l’adaptació d’usos si en un futur desapareix el vehicle privat. Aquesta distinció d’usos ve donada per l’organització del trànsit rodat, que rodejaria el barri pel seu perímetre, deixant l’interior del barri per a ús peatonal, majoritàriament. La idea és ordenar les parcel·les per mitjà d’elements verticals que alhora poden emitir llum, seguint un mòdul comú que serà múltiple de 2,5x5m, una plaça de pàrquing. Entre aquests elements verticals existiran tendals que donaran ombra per fer més agradable el trànsit peatonal. El més important, però, és que l’ús el projectaran els propis veïns del barri, convertint-se aquestes places en un punt de participació ciutadana activa; un lloc de transformació contínua a l’estil de la Microurbanització en Vallcarca de Barcelona de l’estudi d’arquitectura català MAIO. 3. La redistribució del carril bici -i per tant la de les estacions Valenbici- seguint la nova ordenació del tràfic rodat que divideix en tres la zona d’actuació, perimetrant-les per tràfic rodat mentre que el seu interior esdevindria només peatonal, amb accés rodat restringit als veïns. D’aquesta manera, les places existents es lliberarien de vehicles invasors d’espai públic mal aparcats, que passarien a estar estacionats a la perifèria del barri, i les noves places ordenades pels elements verticals esdevindrien el punt de participació i convivència ciutadana que necessita el barri.
VIII
4. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: VELES E VENTS
Edifici Veles e Vents. Plànol de situació. TC Cuadernos nº 99
Edifici Veles e Vents. Vista exterior. Elaboració pròpia IX
Edifici Veles e Vents. Vista a la ciutat de València. Elaboració pròpia
Edifici Veles e Vents. Vista al Mar Mediterrani. Elaboració pròpia X
5. INFORMACIÓ
COMPLEMENTÀRIA:
CABANYAL-CANYAMELAR-CAP
DE
FRANÇA
Barri Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. Anàlisi de viari
XI
Barri Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. Anàlisi d’espai construït
XII
โ ฉ
Barri Cabanyal-Canyamelar-Cap de Franรงa. Proposta
XIII
โ ฉ
Barri Cabanyal-Canyamelar-Cap de Franรงa. Ideaciรณ
XIV