PO_5_Acolorides germinar

ACOLORIDES GERMINAR: Jordi Güell

EDICIÓ DE L’AUTOR

els silencis del meu jardĂ­.

Dempeus dintre el meu somni i ple d’orígens, deixant que la nit cega pugi gresols de guix fins a les meves temples, oïdor vegetal de mes herències, sense pell geogràfica, voltat d’humils cadires i latituds de llum, vestit de raïms nous i de cargols astrals (...)

Cartell per als murs de la meva pàtria. Poemes de retorn.

Agustí Bartra. (1908-1982)

(...)La paraula d’un home fa visible el real: en la llum, podrem veure com a jardí el jardí.

Llum de Velintònia. Mirall, espai, aparicions. 1981 Pere Gimferrer

5

ACOLORIDES GERMINAR:

7

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

Acarono els vells enyors reposats en prestatgeries.

Acomiado aquell esguard de ferida antany plorada.

I ara que tinc demà i desvetllo el cor, caminant un marge rebo, un pas enllà, botoneres i poncells amb tints brincant de vida.

Deslliurat de nom, brandant conquestes de paraula, desdic mentides i desclòs de bat a bat, del meu jardí em corono emperador amb aquestes veus.

I aquest plugim serè m’abeura empremta en mi.

I la calma nia recitant en el silenci aquests paratges que he promès.

I aixoplugat amb mans nuades, naixent tendresa d’un planter llaurat, conreo ocults de verb; i m’enceto amb branquells de llum, creuant els marges de la nit.

29 de gener de 2009

9

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

I

d’un toll ocult carència de cos i espill

11

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

II

matí d’espurna glop de cel dins l’ull parpella desvetllant la veu nua un silenci infantat

13

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

III

la humanitat ocorre, quan és rebuda la paraula i essent criats, endins la remor tendre d’un bassal asèptic, escoltem la presència dels mots amb intermitències d’oblit i aleshores ja som nats, i les absències de veu recorden aquell no-ser. I vivim, ancorats a una existència entre el mutisme animal i els primers murmuris humans

15

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

IV

abans de l’ull la ceguera i la veu closa del gest a l’abim gorges d’absent murmuri

17

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

V

... i amb retorns a la nit del verb és rebut l’enteniment amb conquestes de paratge selvàtic, quan s’esberla la coneixença i allò real de nou és anònim, informe i monstruós

19

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

VI

ressonància de grutes, el cau de la monstruositat, filant la captura el vers, de l’obscur mutisme i el primer esborrany humà, de la bèstia niant l’ombra i el crit de la informitat

21

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

VII

... i d’ençà que soc persona la paraula ací és, llaurant-se en mi, amb caigudes meves a profunditats inhòspites de silenci i cada instant meu desocupat, deshabitat de verb, vençut pel meu desconegut, abeura i engendra fèrtil els vocables i cada absència embriona aquells retalls de món que esclaten, desnuats de la foscor nocturna de l’ignot

23

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

VIII

botonar veus dels horts i les vinyes i criatures creixents dels rostres i el bestiari amb llum cluca els seus batecs tímidament de raconada i amagatall i la plantació intensa de memòria de paraules cosides calçant destí i el germinar i camí i calmat i rutes altes i obertes les tiges i els somnis d’heura filant salvatge i desvergonyida la cridòria

25

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

d’infantats poncells per les flors vestits quan cada verb colpeja i voluntat i natura i caigut el cel ferit de rimes i atrapats amb la tendresa d’horitzons i vents i turmenta i roigs trenant matines cada jorn desnuant l’obscur i del poeta les febres venint i escrites passen nits antigues

26

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

IX

del ventre insospitada germinar retalls bategant paraules sospirs i gemecs de silencis i romandre a l’espera el cal·lígraf oient de la veu dita l’orador difós i una penombra rompent-se i cerimònies de verb isolada nit del rumb en les mars llunyanes navegant de l’absent ocórrer el testimoni del murmur en els murs del nítid blanc immaculat de l’oblidada

27

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

X

agullar el mot del ventre de les roses de la ferida del silenci de l’incert del vespre ventant el foc en un ara i dels dubtes i passes de generacions i d’esclavitud oberta i de penombra esculpida entre lleixius de vida la beguda de les ànimes de criatures de jardí brollant els palmells nus a la plana figures de veu provoquen l’escenari

29

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

el do anomena irrompen fèrtils trencadissa tot amuntegades palpantes batec rau i el vi de sang quan tot és ella i bramen les riuades vivents i veloç i esclat dels cims i el volcà i el verb damunt la blanca rima una caiguda ensangonada d’innocències sembrant-se irresoltes feréstega la vinya dels mots i els licors per l’ombra il·luminant ensonyament que mai acaba

30

Jordi G眉ell

ACOLORIDES GERMINAR

XI

un bot贸 cremant vora la nit trena polpa i senderons i el temps deslliura i un recer meu desvetlla silenci贸s i verema i escolto esclat de veu filant camins i el tel vestint pensar-nos la nuesa que hem rebut senders els noms embolcallant la pell qu猫 som? del verb tendresa la porta foradada

31

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

i rebre estranys del somni i les urpes d’una fera i la ploma ensangonada i amb calma la pèrdua la foscor sense la daga l’existir breu i recordat un passadís engalanant el temps que s’esmuny

32

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XII

abans les collites callada i erma la prada d’oblit mussita ressonàncies cançons escolto

33

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XIII

és recital memòria en murs grafia petja el camí llum d’enteniments que estim relats i dansa cerimònies i empremtes

35

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XIV

fonent-se aquell batec de natura sanguinolenta, en murs d’història la verdor arrelant-se, recordo molts anys dubtar de l’ús de les primaveres, de les flors botonades, dels capolls i dels pàmpols encetant les extensions de les vinyes

37

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XV

collita d’encisadores acolorides germinar tessitura de fruïts corol·les absents ventívol vestint-les varetes vivint la prada estenent-se suors tintats d’infinitud anhels gotejant corre els prats xisclant credulitat naixent amb la bellesa de les coses i la veu que les coneix l’enllumenat és fràgil senderó de promeses però sempre emplenant-me el meu endins les meravelles

39

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XVI

des d‘hores silencioses llenço el gest de la paraula colpejant espais desocupats. Baten harmonies, ritmes, que brollen d’un terreny vagament recordat, dins un marge inexplorat i ombrívol, que m’és del tot desconegut

41

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XVII

dolçament silenci quietud feta collita la vida rebuda i brevetats que recordo de l’absència fragments i porcions de sembrat quan trobi l’amor venint amb tota la paraula i les memòries i els noms que t’he pensat en el camí les passes he versat el temps futur i les petjades i paratges d’escriptura i t’he estimat abans de dir-te de callar-te mentre em deixo caure d’antics testimonis

43

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

t’he conegut un dia esgotant-se la veu enllà en una remor fràgil sense trobar-te encara

44

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XVIII

oblits a l’aire ditades florint noves vides batecs que són breus damunt l’escriptura perduts jardins els morts que canto els amplis comiats els ulls de la tendresa la veu dita lluny i les ressonàncies i l’amor meu

45

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XIX

goig que calço de la veu llambrec emmirallant-me que esdevé murmuri ferint la llacuna clara cristal·lí rebent el cop de la calma i el vers que fila enllumenat meu de memòria que diu l’escenari i es fa trobada i esclat descobrint i m’aturo en la meravella escoltant ocultacions i abrigall de la penombra i misteri agitant-se i les danses d’unitat i l’extens enteniment

47

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

quant dissolt m’esgoto i descobert en la paraula esdevé el silenci irrefutable

48

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XX

serena polpa del verb consols que he rebut amb brevetats fugisseres i bocins d’absències i beuratge difós de mi i creuant la vorera enllà i mots per les conquestes de les nits clivellades i sargits que bateguem des la penombra dit el cor que ens da trobaments i breu és l’encís que recordo potser gemecs fuetejant i l’esglaï i informitat nua de les empremtes

49

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

nosaltres que fem camí la cruïlla del verb quant hi manca temps per dir-nos dins l’ampli paratge fruitats de feblesa fallits recordar-me l’existència breu ampli batec desfermat i el vagar l’obscuritat i l’esperit llibertant-se de la veu que pren forma i d’un vers aparegut

50

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXI

i atret a la fondària obscura, desdit de tota presència meva en els carrers, reclòs cabdello un viver de formes, de premonicions subjecte a la blanca calma del meu ignorat, segueixo empès a la decisió imminent de l’aïllament aleshores, urgentment atret a l’encontre amb la soledat, uso l’empremta de les veus i dels espectres aplegats a les palpentes de l’intel·lecte, una passa enllà de la raó, subtilment disposat a rebre l’impacte del coneixement llauro les fonètiques del vers i aplego poesia enjardinant silencis

51

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXII

imprimir jardí petjades criant-se apetits de misteri gotims que s’ofrenen i creixement de meravelles i botoneres de camí dels pètals del firmament les pedretes de l’aire trepant l’equilibri a la buidor sagetes timbrant la brisa els serrells del vent el temps que empeny i corre de cors i riells regadius a l’hort temperatura la polpa la vida esclatada en les formes

53

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

i creixences i ara el sol ens mira i hem donat la mà i la mirada desperta núvola blanca atenyent el cel passant obert i ullets emplenant-se i la paraula que neix agullada al silenci cuitat el vers subtil que enceta la ferida d’entendre’m i dir-me i m’atanso nu a l’espill de les menges rimeta de l’ànima i viver en aquest murmur i el goig de cantar aquesta veu

54

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXIII

vesprada d’escrits cerimònies de rima cadències i abrigalls de soledat emplenada de veu celebrant-me i nuant-se de pors i natura que brolla quan calma el silenci i el cel és nocturn amb paraula sóc nat del pensament i del somni recollit a la vora del viure sols una passa endins

55

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXIV

del bassal llòbrec conversant les fondàries les nits vertigen encetant-me la ullada blanca i la resposta breu que sagna i l’au que escolta abims planant colls de turmenta i comellars florint roigs escrits que són dubtes i alçada i por remuntant el cim i ferida de llum a la lletra i el pensament caigut de l’avenc a la tenebra els somnis desarmats tot el món sospita el verb de l’horitzó assenyalat qui escolta aquest silenci?

57

Jordi G端ell

ACOLORIDES GERMINAR

XXV

romandre en claredats en el velam del migdia acaronant flagells de sol

59

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXVI

... i aplanar eixams de sospirs, glatint les rimes, en un ventre ponent ... i viure en una parpella de veu, llaçant el creixement d’un jardí amb el capvespre d’un vers ... i aplegat vora el rostre d’un miratge, oir pluges de silenci, safareigs i murmuris de verb primaveral

61

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXVII

del llòbrec selvàtic prendre els camins i clarors i passeigs i filats a l’osca nit i enjardinar la veu amb el blanc rimetes creuant els senderons les arrels enfondrant temps de paraula

63

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXVIII

l’iris corba finituds el firmament imanta el gest de la vall de matí viuen bressols rogent la paraula dita i creix l’horta abundosa per l’ull acomplint realitat visible entre penombres quan fa la veu encetar silencis clofolls els vers obrint enteniments

65

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXIX

... i després de conrear filant els vius del silenci, enllestint sembrats i planes i marges de visió ... ocorregut l’inversemblant. Lliscada la veu, murmurats els ocults, sé respostes d’abim un pas enllà, vorejant coneixements infantats a les palpentes i pròfug de maneres, sols queda caure i morir, de nou. I ancorar-me en els oblits, defallint, descabdellant el farcell d’una travessa, d’una expulsió sospitada, irreversible enllà, esclau de límits urgents, empès a ocórrer en la meva finitud per enllestir-me i esvair-me, amb l’oreig inhòspit d’un vers, la impermanent ferida de l’absència que sempre retorna

67

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXX

sembres cabdell i el fruït i el bes que el silenci desprèn de llicorelles i menges hambrens de desvetlla a les veus del poeta a les vesprades de mot insospitat i vocables de nebulós i tèrbol del cel rogent i de l’ull de les matines i de les conquestes fràgils esvaint-me les rimes timbrant

69

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

XXXI

... i m’aturo pacientment a glossar enllà, aquell paratge. Emperlat de verb, estès el marge de la paraula ... encimant montuositats de silenci ... i arrelen murmuris, ressonàncies. Mots calcen damunt el manuscrit i peinar brotams de tigetes tendresa i jardí i poncells i formes i respirs bategant la lluentor vivint de la gleva i els miratges acomplint-se poncellant arreu les criatures i corrua escrita que el silenci esclata

71

Jordi Güell

ACOLORIDES GERMINAR

i llumetes d’un viver i parpelletes acluquen i la vida viu petita breu concert acaronant-se els mots

72

... i aplanar eixams de sospirs, glatint les rimes, en un ventre ponent ... i viure en una parpella de veu, llaçant el creixement d’un jardí amb el capvespre d’un vers ... i aplegat vora el rostre d’un miratge, oir pluges de silenci, safareigs i murmuris de verb primaveral