ias-samen! ias-samen! Jordi Güell
EDICIO DE L’AUTOR
ias-samen! ias-samen! Jordi G端ell
...dels jutges insans damunt la veu nua, i del dir amb una presència absent.
Medicina qui multiplica molt lo foder: prin sement d’espàrrecs e de satirions e gingebre, de cascun cinc dracmes; llavor d’alfanega, tres dracmes; sements de naps e de ràvens e d’oruga e d’ortigues, de cascun dues dracmes; castor, tres dracmes; diadragant, dues unces; e justa-ho tot e ho pasta, e prin-ne en dejú cinc dracmes. E així mateix, altra medicina molt provada per açò mateix: suc de cebes, dues peses; peònia, un pes; e posa-ho sobre el foc entrò que bulla, e prin-ne una unça. Speculum al foder. Anònim. S.XV.
ias-s a m e n !
Jordi Güell
m’han dit la mort i el somni després del somni, rere uns matins que enceten danses al gebre. i d’un esquitx miratges i capolls en llibertat, llaçant camins dins l’ull de les paraules. senderols de llum, que esmolen selves i un cel de retorn per dir els mots caiguts. i enllitat pel silenci les goles d’una pluja. i una tenebra damunt la cerimònia dels judicis. i palaus endins la narració dels núvols. i en un jardí moll, treballs d’espill blanc. i una rima d’estels, en un ventre de mons. i amb sols un vers, esclats de nit per emmudir-nos. ...quan creix calmat el braç. respiracions dels meus dits i d’un gest. i un nom a les aigües empès. ...quan les veus conreen, i tot és nat d’una quietud que duu el riu. ...i amant de soledats i d’esquerdes i horitzons, prenc un camirol per la veu. i de les meves morts un concert fins al temps que retorna. ...per emmudir i rebre el món, quan el cant clou batecs, aquella marxa amb els cavalls del dia. per emmudir i rebre. ...doncs soc criatura de veus, paratge d’ombra i breu enteniment d’un foc ardent que fins a l’oblit abrasa, fins a un pressent inacabat. la flama d’un dubte embridant-me les costelles, susurrant porcions de mi, una paraula fallida, sempre, i mots en un retorn a la boirina. ...de les morts que he perdut els vents, i en cada somni les morts que neixen. ...i aleshores escric, abans que l’oblit vingui. per abandonar-me amb claredat i sentir el meu camí. que trobo amb l’existència cavallant la poesia, el manuscrit, la penombra del nom gestant-se.
9
ias-s a m e n !
Jordi Güell
...i amb cada bategada que estim irrepetible, d’allò que en cada mort meva s’esmuny pels hemisferis, criatura embriagada la pluja escup per dar-me el temps d’apagar-me en pau dins tot. i emmudir i rebre. ...i no em doneu nom ni la sort. sols d’un camí on llençar la veu faig arribada i fujo per trobar-m’hi i rebre’m. ...jo sóc una mort lenta, i callo breu per viure el dubte permanent de les riuades. ...i en el meu silenci la veu és tendra, missatgera quan oblido i sense forma ho prenc tot. quan de nou s’aixopluga a la caverna el que és xifrat, dit, anomenat damunt meu. de nou fins a la fosca plenitud del no-ser, innocències endins, llaurant l’ocultació, el retorn a res, enroscant en un ventre tempestuoses brevetats. esdevenir de records perduts i potser sense límit criatura d’ombres, o gestació d’infància, o aquells clars que desvetllen matinades. udols de tempesta amb temps succeint-se i llambregades i violins aixecant-se, obrint finestrals i gemecs i crits de bèstia entendrida abans dels naixements. ...sense escriptura resolta, cullo de nou fervents murmuracions d’una llacuna. ...tots innocència innombrable, malgrat palaus i esglésies llauren la paraula d’un jerarca alçat, on sols hi ha la nostra absència.
ias-s a m e n !
Jordi Güell
en una rima llaçada als cims de les boires, a l’esquena de la llum, vora la passa de les aigües. d’un cançoner la criatura és amb mi, quan oblido allò que s’anomena. quan tot esdevé naufragi i fallida d’un verb tendre, al fons de l’espadat obscur. dons sols logro remar penombra i febre de paraula furgant un pes d’enteniment endins llacunes que parpellen. ...o potser quan m’emmirallo entre nosaltres, immers en retines de mar, abans l’arribada de naus, formes, aquelles veus. potser un pressent intens és prou real fins a les portes del moll, mirant les ciutats, un somni, per torrents i riades i maregassa, corrent pillucats embrions del ventre, mare d’ombres i perfils, i batecs d’una infantesa arribant per rebreho tot. ...criatura de veu, parla!
...tots innocència innombrable. ...i suren de nou els gests i els rostres que mai nomeno, potser transparències, absències d’un cos que ha de venir a la llum, potser passa darrera passa, de la penombra un clar sacsejat, fins a l’enteniment, una breu abraçada escapant fins al retorn al no-ser. ...poeta, criatura de vers, del foc. combustió de certeses i veritats i la dissort immediata després, aquella mort, les rimes i l’ombra fugint. que potser bateguen darrere el límit de la forma, darrere el límit dels silencis. que potser en un vers són o seran el pròxim dia. ...i qui vol la guerra, si tot el que és visible atrau la seva absència? i aquells crits que s’alcen, mites de palaus i cerimònies de màrtirs i pedres signades per la mà del combat. qui són i què volen encara entre els camps? jo em faig amb el silenci que ofrena el món, amb quietud suspès i amb calma en una fi dels mots,
10
11
ias-s a m e n !
Jordi Güell
criatura
L
‘ t a i
f n d’un feix d’ombres e per rebre una arma silenciosa
de les gorges i congosts
criatura que ve del mot acarnissada
Re
p
T
a
nt
ias-
damunt d’un toll la veu esclata i de l’ocult prenc l’imatge
a les p-a-l-p-e-n-t-e-s i amb calma viu amb les paraules per gaudir besant lliure el miratge.
13
ias-s a m e n !
Jordi Güell
criatura de veu que escull el somni després del somni,
quan m’enceto tèrbol, de la penombra i del silenci,
deslle G-
per -ir les veus escumades d’un ventre antic nàufrag - llaurant amfibi quan m’enceto tèrbol, del pensament i obscuritats, clofolls de lletra així-per-arreu-tot
iasiasias-
15
ias-s a m e n !
Jordi Güell
...criatura de veu! ...quan els rumors encerclen la pell verge, i el crit neix per emplenar sa calma. ...quan prenc amb l’arpa d’un velam licors d’un salt enllà silencis, i travesso les membranes. ...i en un trajecte meno el meu desig antic de viure el mot impermanent, criatura informe que mor lliure ensonyament per viure amor. ...i navego aquella veu sense rostre, sort, cec, fins a emmudir serenament per rebre’m nu. doncs tot encontre amb la veritat són sols les morts que oblido. ...i el descobriment esdevé quan dol maldestre el missatger que diu difondre insans vestits de l’improbable. quan trepitjo el seu final de llum, i es desdiu la realitat amb un retorn a res. quan fuig la brisa obrint la pell dels llits, rossegant-hi grafies que no puc entendre. quan esventrella el vent de la memòria aquells nadons del passadís i canto acaronant una infantesa afortunada. ...i davant un poble d’ombres vetllo la innocència amb un oblit. ...i davant un poble d’ombres un castell de vents, misteri cuirassat, muralla de silenci o potser palpitacions d’una gola, d’un gemec caigut dins la cruïlla entre el no-ser i el ser. ...i quan visc agitat, aquella lenta gestació, grollera, feréstega dansa de mots encorbats al damunt mandíbules de passió, en una gana, en una eina armada amb crits de criatura endins meu, canto serenament per caure en un camí d’extinció lenta. ...i esquinço el vel entre la vida i la paraula. del meu naixement duc una forma i la ditada d’una veu i una recerca de rutes per tornar al meu miratge.
17
ias-s a m e n !
Jordi Güell
i un somni d’esvair-me cada nit, en una lenta caiguda a la vida, i un oblit de riu on surar amb llambregades que esmicolen el meu nom. fins a un desig de nuesa antiga, des de les fites llunyanes. per avançar al damunt la mar verge, amb les xarxes d’un pescador surant damunt l’oratge, emboirant-lo un neguit i una pressa per amar les veus dels nostres avis. ...i m’han ofert un camí d’extinció lenta. ...i atrapat endins la pèrdua anunciada, vora un marge visible d’abim sent la rima i alço el cant, des d’una nit de paraula, des d’una cruïlla d’instants que emmudit no anomeno i sols prenc. potser un rumor, un espectre inexacte, un fons enllà de mi, reflex que s’abat endins l’oratge. ...quan interpreto simfonies, partitures i concerts per conquerir els cims, canto murmurant la veu dels rius. ...i collint les brevetats d’un blanc, el somni és realitat encara nua. ...i escolto, ací, cercant un no-encara i un abans-de la veu i una premta no dita. doncs tota paraula és minsa i insuficient. ...i fins a la mar. des d’un pou d’ombres, de cada onada venint, lent i finit i enllà rompen viu. des d’un verb gronxant-se a l’arena, des d’una costa i de sa veu on es mor. ...i sols la marea fa escriptura retirant-se al no-ser de l’horitzó. ...i arribat a la calma, m’han dit una mort, dins l’encontre amb un mar nu de cel. ...i infantant-me lliure, en aquest ventre estim, pensaments d’ombra on dissoldre’m. ...i ara vens de les tenebres criatura, esbufec gestant el cant, capoll d’un capvespre i silenci antic.
ias-s a m e n !
Jordi Güell
...senderols d’enteniment irresolt, que retallen i anomenen ombres d’una dansa. ...nadons de ma entranya els llums infantats, que desvetllo a besades, tendrament, amb el dubte i les raons d’una mort inevitable. ...i tot raonament pur és sols la pell, per un dubte immaculat que ens fa camí. ...i rossegant aquelles bèsties travesso el meu neguit, de viure un cau que és viu, agitat. ...i boques de fam i turmentes i focs niant a casa, fora un món que no em mira, ni entenc. ...poesia, amb la mort dels noms, d’oracions. amb la vida de paraules esvaïdes de l’altar. ...quan vesteixo una rua de boires i gemecs, i espero la vinguda del silenci. ...criatura, ara que t’he vestit i et dono veu, alça’t a mirar-te, mira’t i enrosca’t dins teu. a l’espill que t’anuncio amb cada passa als salons d’un vall, d’una cita, amb un rumor breu i condemnat a l’oblit. les passes fins als buits, fins a l’ocultació, fins a enlloc. ...i ara el meu goig d’oir-te, quan la veu brolla a la penombra, d’obscuritats esventrades, dels llits d’un oblit, dels camins a cap lloc, a la pèrdua, a la terra llunyana, a un misteri indesxifrable, sols per dar-me una mirada i una oïda. ...i ferint els bressols de tot nom que he rebut, cullo poncells fugissers on viure una riuada i retorns al principi. al damunt d’un concert masego les ombres que planen, del no-ser fins ma boirina, narració dels meus dies i anyades, i de tots els meus somnis. ...i ara vine criatura, alça’t a dir-te i a fer-te.
ias-samen! ias-samen! ...i ara brama damunt l’oceà que era calma, un gemec que emmudeixi al jerarca.
...i foguera de veus quan xisclo paraules o mots d’enllà breus.
18
19
ias-s a m e n !
Jordi G端ell
ias-samen! ias-samen!
21
ias-s a m e n !
Jordi Güell
paraula veu emmirallada et-dic-tota
vi-a-c-a-v-ec ny-onc-espre-xàf
viu
món-vatzàà criatura
precipici - murmuri enlloc
23
ias-
ias-s a m e n !
Jordi GĂźell
ias-samen! iasiasiasiasias-
misteri i
cendra-vòmit-les aigßes de nit blanca el poeta a rebre les ombres viu-on-tot-i-sempre cantarella la paraula
ias-!
25
ias-s a m e n !
Jordi Güell
...i per fi, amb calma, tot preval nu, i tota raó és sols miratge. ...i l’escenari esdevé nítid, clar. ...esculpida informitat, afinat crit, esborrany que aplega els signes. ...que això-tot és sols com hem decidit dir i imaginar. ...i soc criatura de veu quan et dic i t’alço.
ias-samen! ias-samen! ...i el jerarca s’ofega d’absència.
27
ias-s a m e n !
Jordi Güell
...i les ofrenes !! les
els palaus-privilegi
ofrenes !!
ofrenes
DO RE MI FA SOL pulmons i cors i fetges i ventresques d’una nit que crida xiscla quan esquinço les calces negres d’una reina
CERIMÒNIA D’OFRENES i poesia-fusell d’un cel mut Carnestoltes putxinel·lis de monyeca i didals DE PORCELLANA cultureta de pardal i filigranes.
29
ias-s a m e n !
Jordi Güell
d’un cel obscur la paraula xiula endins la gola cuca fuetejant els vents. ...i aleshores digueu-me resabiuts. ja puc llaurar paraules lliurement? ...d’un conreu de món tèrbol que acarono i foragito amb la promesa d’un naufragi, ja soc lliure d’assajar el seu verb rere els ulls? ...quan tot és nu i un llampec de vida enfila, niuant a casa nostra llibertat, l’ombra retorna i vesteix de llum l’invisible. ...i viuets de tenebra, o veu irresolta, o imprevista, o la porció desnuada, sols esdevé breument certesa. ...i tota exactitud és inexacte. ...criatura!
ias-! ias-! ias-!
31
ias-s a m e n !
Jordi Güell
i els coberts a taula
HONORS
i els sonets i ressonets de canterella plana —“que jo visc a casa i vinc de casa bona”
SI
FA
SOL
piano a quatre mans venint d’una nissaga titol·litis titil·lant SI
FA
SOL
33
RIMETES.
ias-s a m e n !
Jordi GĂźell
un camirol de capvespre trina filatures d’un palau un piano a quatre mans
mi
re do maquinĂ ria de condemnes i banquets els genitals quan brinquen facturetes que llambrega un ventre partitura fina
mi re do
35
ias-s a m e n !
Jordi Güell
vers lliure !
LLAMP BLANC A L’ULL
un llum que bufa i fibla o mateu-me el cor xafarderes que vinc amb l’urpa fina i furgo estómacs furgo
AMB FULL DE DAGA GEMINADA criatures de missal-punyetes
mi re do
37
ias-s a m e n !
Jordi GĂźell
estimat paĂs que et calcen un
COP DE CAP A TAULA !!!
i brinca la paraula i lleva llum
sols
un cop de cap a taula i ja som lliures
39
!
ias-s a m e n !
Jordi GĂźell
que venen hores d’entrepans trepanaries
lletra fina de
parentela
pardal
de ralet que pica
dinerets a les butxaques mica en mica i mica en mica
cultureta ben dita
a cau d’orella
escolteu la bona lletra
41
ias-s a m e n !
Jordi Güell
que parlo breu i amb dinerets s’alça el món
i cau de cap
diu la meuca un cardenal
peix bullit de fireta la viu-viu
a l’olla estomacat un
pa amb vi i sucre i una puta que gemega
cul enlaire
sardanista
grata el nas d’un
llepa el plat a taula i cou llardons de truja porca i jeu ben grassa i farta
de
melindro i xocolata ben criada i bona lletra cultureta de pardal
43
ias-s a m e n !
Jordi Güell
ias-
fogueres de pessebre vivent
concert corrull carnestoltes cruïlla de quant la veu de les fonts riu vents al matí la set d’una cuca
J
pa de passic i pet de llop
ou
45
en una pataca de pa amb vi sucre
nero nero nas i en un escut de guerra
malagent
ias-s a m e n !
Jordi Güell
...i qui damunt dels pantans susurra malfactor rostres obscurs i criminals? ...i qui maltracte naixements que corren breus lliscant camí de veus? ...amb cadenats i flagells i ferides, i sang i ferotgies esventrant la llibertat, mentre cou l’ull dels muts la ceguera dels còmplices, qui em vol fer la guerra? ...retorno a un camp per la batalla, a ferir l’armadura dels noms, a deslliurar les inocències, malgrat seré breu, dons la mort m’anuncia quant penso clar, i avui, que vic dabant l’amenaça amb un gest a dir el llamp, la calma i la quietud, seré mort per la paraula i seré breu! ...i en cada veu calçada, un renèixer perpètuu nombrant-me endut, inacabat, morint-me omplenant un no-ser meu que és irresolt i em fuig i recordo esgotant-se en una vida breu, la meva vida, la meva llibertat, de morir-me cada dia firmant amb una emprempta nua. ...i en una batalla la pell esclata veus, enfrentant-se a mirades i murmuris i mentides que m’esperen malferit, desdit, nu i a pèu de guerra, la pell esclata una veu nua.
47
ias-s a m e n !
Jordi G端ell
ias-samen! ias-samen!
49
...i en cada veu calçada, un renèixer perpètuu nombrant-me endut, inacabat, morint-me omplenant un no-ser meu que és irresolt i em fuig i recordo esgotant-se en una vida breu, la meva vida, la meva llibertat, de morir-me cada dia firmant amb una emprempta nua.