6 de FEBRER DEL 2017
EQUIP DE PRESSUPOSTOS CUP-CC 2017 BARCELONA, PAÏSOS CATALANS
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Índex Introducció.................................................................................................................................... 3 Quines esmenes va presentar la CUP als pressupostos i a la Llei de Mesures de JxSi? ........... 4 Propostes d’augment de despesa ................................................................................... 4 Fons estructurals transversals ......................................................................................... 4 Altres propostes d’augment de despesa .........................................................................5 Com es finança tot aquest augment de despesa? ........................................................... 6 Creació de noves estructures d’estat .............................................................................. 6 Fiscalitat ............................................................................................................................ 7 Altres esmenes a la llei de mesures ................................................................................. 7 Quines esmenes de la CUP-CC s’han introduït fins ara als pressupostos ? .............................. 9 Fons estructurals .............................................................................................................. 9 D’on s’obtenen els recursos per finançar aquests fons? ................................................ 9 Fiscalitat ............................................................................................................................ 10 Altres acords sobre pressupostos ................................................................................... 10 Acords en esmenes a la llei de mesures .......................................................................... 10 Quines propostes de la CUP se segueixen negociant amb el Govern de JxSi? ........................ 11 Quines de les principals esmenes de la CUP no s’han acceptat? ...............................................12 Quines esmenes han presentat la resta de grups de l’oposició? .............................................. 13 Quines esmenes a la llei de mesures s’han aprovat tot i el vot contrari de la CUP? ................ 14 Quines modificacions es poden introduir encara als pressupostos?........................................ 14
2
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Introducció: Aquest document és un anàlisi de la situació actual de l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2017 i de la Llei de Mesures, de la tasca feta pel Grup Parlamentari de la CUP-CC i de les possibilitats que encara hi ha de modificar la proposta de pressupostos actual. Des de la CUP-CC s’ha encarat la negociació pressupostària tenint molt clar que els pressupostos de Junts pel Sí no eren els nostres pressupostos i que no serien mai uns pressupostos “socials”. Tanmateix, crèiem que la CUP-CC podia arribar a donar-hi suport si eren una eina de ruptura i si contenien determinats dics de contenció de les polítiques neoliberals. Sabem que en l‘actual marc de l’Estat Espanyol i de la UE no podem arribar a fer els pressupostos que el país, i sobretot les seves classes populars, necessita, però enteníem que calia explorar els límits d’aquest marc. En aquest sentit hem estat treballant per construir una triple R de ruptura, reversió de retallades i redistribució de la riquesa, a través de la introducció de tot un seguit d’esmenes a la llei de pressupostos i a la llei d’acompanyament per avançar cap a aquesta triple R basades en: - Que pagui més qui més té: a través de la modificació dels trams de l’IRPF, i de l’impost de patrimoni i de successions hem fet propostes per aconseguir revertir part dels privilegis del 4% de la població amb més ingressos i que contribueixin més en els ingressos de la Generalitat per poder fer polítiques que permetin millorar les condicions de vida del 96% restant de la població i avançar així, cap a una major redistribució de la riquesa. En aquest sentit també hem apostat per la creació de la Renda Garantida de Ciutadania que asseguri un mínim d’ingressos dignes a tots els residents a Catalunya, sense cap exclusió. - Acabar amb les retallades i el desmantellament del sector públic i avançar cap a una societat més justa: fent propostes per garantir uns serveis bàsics de qualitat, sobretot en educació i sanitat, i la reversió de les externalitzacions dels serveis públics per atacar el “capitalisme d’amiguets” i l’enriquiment d’uns pocs a través de la prestació privada de serveis públics. Garantint també uns salaris dignes a tots els treballadors dels serveis públics. - Assegurar un finançament adequat del referèndum i del procés constituent que s’han de dur a terme durant els propers mesos, per avançar en el procés cap a la independència.
3
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Quines esmenes va presentar la CUP als pressupostos i a la Llei de Mesures de JxSi? Propostes d’augment de despesa: des de la CUP-CC s’ha fet tota una tasca d’anàlisi dels pressupostos i s’ha prioritzat la presentació d’esmenes d’altes i baixes, creant partides noves, augmentant els recursos en d’altres i reduint els imports en la mateixa quantitat en partides que no considerem que siguin prioritàries. Hem volgut defugir de la mena d’esmenes que fan altres grups, que en comptes de modificar les partides dels pressupostos només fan esmenes al text articulat proposant despesa nova i posant-hi “segons disponibilitat pressupostària”, sense explicar d’on s’ha de nodrir tota aquesta despesa proposada. La CUP-CC ha presentat un total de 111 esmenes d’altes i baixes que afecten a unes 750 partides dels pressupostos i que suposen la redistribució d’uns 760M d’€ i que representen gairebé un 70% de les altes que han proposat tots els grups amb representació al Parlament:
Esmenes d'altes i baixes als pressupostos Grup Proposant
nº esmenes
% esmenes
Valor esmenes d'altes
CUP-CC C's PP CSQP JxSi PSC
111 37 28 7 3 1
59,4% 19,8% 15,0% 3,7% 1,6% 0,5%
760M d'€ 297M d'€ 21M d'€ 20M d'€ 1M d'€ 5,8M d'€
% valor esmenes d’alta 68,8% 26,9% 1,9% 1,8% 0,1% 0,5%
TOTAL
187
100,0%
1104,8M d'€
100,0%
Fons estructurals transversals: Per salvar la impossibilitat de moure partides entre departaments, una vegada admesos a tràmit els pressupostos, la CUP-CC va proposar, via esmenes, la creació de tot un seguit de fons estructurals per necessitats que entenem bàsiques i transversals de país i dels quals se n’han de fer corresponsables tots els departaments. S’han fet esmenes d’altes i baixes i s’han dotat aquests fons amb uns 600M d’€, tot i que són fons oberts i que s’haurien de dotar de més recursos durant l’exercici. Els fons proposats són els següents: Fons per a la reversió d’externalitzacions: aquests fons ha de servir per assumir la prestació de serveis públics a través de gestió pública i revertir la gran quantitat de serveis públics que es presten mitjançant empreses privades i que en molts casos generen grans beneficis per aquestes empreses i males condicions laborals als seus treballadors.
4
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Fons per a la Renda Garantida de Ciutadania: aquests fons estan pensat per a dotar de recursos suficients la Renda Garantida de Ciutadania. Aquesta renda ha de ser una eina que permeti assegurar uns ingressos mínims a totes les famílies. En aquests moments la RGC s’està legislant al Parlament gràcies a una ILP i està en període de negociació entre els grups parlamentaris i la comissió promotora de la ILP. Fons d’ensenyament: per augmentar el finançament de l’educació pública i poder millorar la qualitat de l’ensenyament i el nombre de mestres, construir més equipaments i poder rebaixar ratios i assegurar la continuació de totes les línies a escoles i instituts. Fons d’habitatge: un fons destinat exclusivament a augmentar la cartera d’habitatge públic per destinar-lo a habitatge protegit de lloguer, ja sigui mitjançant la compra d’habitatge o la construcció de nou habitatge en sòl públic. Fons de reactivació econòmica i foment de l’economia cooperativa: per reactivar l’economia mitjançant el foment del cooperativisme. Fons d’ajuda a la cooperació. Fons per la lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal. Fons de lluita contra el canvi climàtic. Fons de patrimoni natural. Fons de formació del personal de l’administració pública en matèria d’igualtat entre gèneres.
Altres propostes d’augment de despesa: a part dels 600M d’€ destinats als fons estructurals, la CUP ha proposat moure 160M d’€ més per augmentar el finançament, entre altres, de les següents partides: Institut Català de les Dones. Casals catalans a l’exterior. Contractació de mestres (a més a més dels recursos destinats als fons d’educació) . Transport escolar i beques menjador. Construcció de noves escoles. Contractació de personal sanitari de l’ICS. Contractació de nous bombers. Creació d’un banc de terres. Augment de la dotació per justícia gratuïta. Consorci de Normalització Lingüística. Construcció d’equipaments de benestar social. Construcció de biblioteques. Augment de la dotació cap a justícia gratuïta. Augment dels treballadors dedicats a mesures penals alternatives. Innovació. Universitats públiques. 5
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC Contractació de nous agents rurals. Augment del pressupost del Contracte Global d'Explotació (Agricultura).
Com es finança tot aquest augment de despesa? Els 760M d’€ d’augment de despesa es financen a través de la disminució de despesa d’altres partides. Les principals són: Disminució d’un 14% del sou dels alts càrrecs de departaments i empreses i ens públics. Reducció d’entre un 5% i un 30% de diferents partides destinades a la provisió de serveis aliens, transferències a empreses privades, dietes, atencions protocol·làries o de la compra de serveis al CTTI. Reducció del fons de foment al turisme. Eliminació de la inversió pública a pistes d’esquí. Aportacions al Circuit de Catalunya i al Circuit de Motocrós de Catalunya. Reducció de la inversió al canal Segarra-Garrigues. Reducció d’algunes inversions d’Infraestructures.cat Eliminació de les inversions en LOGIS i CIMs Eliminació de la inversió d’Incasol en nou sòl industrial Reducció d’algunes partides de construcció de noves carrteres. Reducció d’aportacions a diferents patronats com el de Poblet o el de la Muntanya de Montserrat i de fundacions com la de l’Hospital de Sant Pau. Reducció del 50% dels complements als directors i de despeses de funcionament (les que no van a pagar sous dels mestres) de les escoles concertades.
Creació de noves estructures d’estat: Des de la CUP-CC també hem s’han presentat esmenes a aquest pressupostos per crear noves estructures que entenem que han de ser bàsiques per a crear noves estructures de cara a una nova república catalana. Les principals són: Autopistes de Catalunya: nou ens que ha de servir per gestionar de manera pública les principals infraestructures viàries del país. Banca Pública: que ha de servir per crear una nova banca pública comercial que ha de servir per incidir sobre els mercats financers i fer polítiques financeres actives. 112: nou ens integral que ha de gestionar de manera pública tots els dispositius d’emergències. Agència Catalana de Protecció Social (ACPS): agència que haurà de gestionar les pensions i prestacions, com per exemple la nova Renda Garantida de Ciutadania. Banc de Terres: Ens que ha de gestionar i dotar el país d’un banc de terres públic per avançar cap a la sobirania alimentària i el foment de l’agricultura ecològica.
6
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC Fiscalitat: des de la CUP-CC entenem que cal avançar cap a una fiscalitat més justa que ens permeti disposar de més ingressos per tenir més capacitat de fer polítiques redistrinutives. En aquest sentit hem fet les següents propostes: Augment del tipus impositiu en l’IRPF de les rendes superiors als 60.000€ anuals i augment de l’impost de patrimoni i de successions. Mitjançant aquestes propostes es preveu un increment dels ingressos d’uns 400M d’€ que permetrien augmentar de manera substancial la capacitat de fer polítiques socials. Impost d’actius no productius: impost que ha de permetre gravar els actius no productius (immobles, cotxes de gamma alta, articles de luxe, vaixells...) propietat de societats mercantils. Aquest impost s’està tramitant en paral·lel a als pressupostos i es preveu que es pugui aprovar al mateix ple que els pressupostos. Creació de tota una sèrie d’impostos mediambientals sota el principi de qui pagui qui contamina i poder utilitzar aquests recursos per fer polítiques en matèria de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic i les seves afectacions i de preservació del medi natural. En aquest sentit, es proposen impostos i taxes com: el d’emissions de CO2 del transit rodat, l’impost sobre emissions de CH4 i No2, de peatge per congestió, la taxa eòlica o sobre les nuclears, entre d’altres. Eliminació de la rebaixa sobre l’impost del joc. Rebaixa que es va aprovar al parlament per fomentar BCN World i que entrarà en vigor quan obrin els casinos d’aquesta gran operació especulativa al litoral Tarragoní. En relació a l’impost sobre establiments turístics proposem que deixi de ser un impost finalista a un fons de promoció del turisme i que serveixi per polítiques d’habitatge i per lluitar contra els efectes negatius del turisme. Proposem adaptar el cànon de l’aigua i rebaixar l’import de les tarifes socials i apostem per un cànon de residus més alt
Altres esmenes a la llei de mesures: a la llei de mesures s’han presentat un total de 95 esmenes. A part de les referents a fiscalitat, en destaquem les següents: Augmentem el control i la fiscalització de la despesa: Les operacions de concertació público-privada per a infraestructures necessitaran de l’autorització del Parlament. El nomenament dels administradors de les empreses públiques necessitaran de l’autorització del Parlament. La designació dels alts càrrecs mèdics a l’ICS estarà sotmès a un control dels agents socials incloses les associacions d’usuàries. Sotmetem la Línia9 i el Segarra Garrigues a auditoria de control financer.
7
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC Sotmetem la contractació pública a mesures obligatòries que fomentin l’ètica i la responsabilitat social empresarial: reduint la subcontractació, fixant un salari mínim de 1200 euros, exigint més transparència i sobretot que les empreses adjudicatàries no tinguin relació ni amb paradisos fiscals ni amb altres pràctiques de frau. Creem a l’Agència Tributària una unitat especialitzada en paradisos fiscals, elusió i dúmping. Reconstruïm el sector públic demanant que totes les concessions, convenis i concerts siguin avaluats i s’estudiï l’impacte del seu retorn a la gestió pública directa. Regulem en aquesta direcció en relació al tercer sector, al SOC, a l’aigua, mesures penals alternatives... Esmenem la política relativa a educació introduint totes les demandes del sector relatives a la reversió de retallades del personal i també el blindatge de les escoles públiques per evitar tancaments com els d’aquest curs. Propostes en matèria de drets laborals dels treballadors de l’administració pública per lluitar contra la precarietat, la temporalitat i la interinitat, i a favor de fer fixos aquelles treballadores que fa tres anys que treballen cobrint un mateix lloc de treball i que encara no ho són. Introduïm una bateria de mesures diverses vinculades a lluites i intentant proposar en diferents àmbits: Mesures de protecció de les persones afectades per hipoteques IRPH. Suspensió dels PDU, incloent Barcelona World i Circuit de Catalunya. Reversió de retallades en justícia gratuïta. Compromís de no prorrogar les nuclears més enllà del 2020 i 2021. Mesures per una policia democràtica i protectora de drets. Drets de cooperativistes pensant amb Esfosa. Constitució del Banc de Terres. Aigües Ter Llobregat i remunicipalització a l’àrea metropolitana. Justícia gratuïta
8
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Quines esmenes de la CUP-CC s’han introduït fins ara als pressupostos ? Arran del procés negociador sobre els pressupostos entre la CUP-CC i el Govern, previ al Consell Polític de Vilafranca del Penedès on la CUP-CC va acordar el vot afirmatiu als pressupostos del 2017, es va arribar als següents acords amb el Govern respecte a les esmenes presentades per la CUP:
Fons estructurals:
Fons d’educació: arran de les negociacions amb la CUP per una banda, i dels principals sindicats de mestres per l’altra, s’acorda la creació del fons i la seva dotació amb 140M d’€. Aquesta dotació ha de servir entre d’altres per a la contractació de 3.000 mestres pel curs 17/18 i per poder recuperar una hora no lectiva, 500 mestres més de suport, la substitució des del primer dia en IT programades i des del 7è en les no programades i el pagament del mes de juliol per als mestres amb substitucions de més de 6 mesos. Fons de Renda Garantida de Ciutadania: creació del fons i dotació inicial de 45M d’€ per complementar la RGC una vegada s’aprovi la llei corresponent que es troba en fase de ponència al Parlament. De moment no hi ha acord entre el Govern i la comissió promotora de la ILP sobre els imports per al 2017 de la RGC i el període de transició fins a l’entrada dels trams definitius. Si finalment hi ha acord, el fons es complementarà amb la partida restant corresponent de la RMI i una part dels recursos del pla de xoc. Fons especial de la lluita contra la corrupció i evasió fiscal: el fons es dotarà dels diners percebuts per la Generalitat en concepte d’indemnitzacions en els procediments judicials vinculats a delictes de corrupció. Fons d’ajuda a la cooperació: es crea el fons i es dota amb 500.000€. Fons de reactivació econòmica i foment de l’economia cooperativa: es crea el fons i es dota amb 10M d’€ mitjançat transferències de partides d’ocupació. Fons de lluita contra el canvi climàtic: es crea i es dota amb el 25% dels ingressos procedents de l’impost de CO2 pendent d’arribar a un acord. Fons de patrimoni natural: es crea i es dota amb el 25% dels ingressos procedents de l’impost de CO2 pendent d’arribar a un acord. Fons de formació del personal de l’administració pública en matèria d’igualtat entre gèneres: es crea el fons i es dota amb 100.000€.
D’on s’obtenen els recursos per finançar aquests fons? En les propostes d’esmenes de la CUP els fons estructurals es dotaven, com ja s’ha explicat, mitjançant la disminució de despesa de diferents partides. En canvi en la proposta del Govern, aquests fons es financen mitjançant l’augment del 0,1% del dèficit permès pel Govern de l’Estat. Quan es van entrar a tràmit els pressupostos, el sostre de dèficit fixat pel Ministerio de Hacienda
9
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC y Función Publica era del 0,5%, però amb posterioritat a l’entrada a tràmit dels pressupostos es va augmentar la capacitat de dèficit del 0,5% al 0,6%. Aquest augment suposa la possibilitat d’augmentar el sostre de despesa en uns 220M d’€. Tot i que la CUP-CC va demanar des d’un principi que aquests recursos fossin destinats a augmentar les polítiques socials, des d’Economia s’hi van negar, per finament acabar utilitzant part d’aquest 0,1% de dèficit per finançar una part de les propostes de la CUP (uns 182M d’€) i la resta es destina a augmentar el pressupost de l’ICS. Així doncs, el Govern no ha modificat ni una sola partida de despesa de la seva proposta original de pressupostos.
Fiscalitat: Impost d’actius no productius: es va arribar a un acord amb el govern en aquest impost que ha de gravar els actius no productius propietat de societats mercantils. S’està tramitant actualment i esperem que s’aprovi al mateix ple on ho facin els pressupostos. Impost a les nuclears: és l’impost que ha de substituir l’anterior impost suspès pel constitucional. Es va acordar abans de l’entrada a tràmit dels pressupostos i hi està inclòs. Tot i que des de la CUP-CC es proposa anar més enllà i establir en l’articulat d’aquest impost que no es renovaran les concessions a les nuclears quan caduquin. En aquest punt no hi ha acord amb el govern. Impost de CO2 sobre el trànsit rodat: hi ha acord amb la seva implementació però s’està acabant de treballar el seu redactat. Segons la proposta del govern no s’aplicaria aquest impost fins a l’any 2018.
Altres acords sobre pressupostos:
Banc de terres: abans de 9 mesos es regularà el banc de terres i es posarà a la seva disposició tot els sòl no urbanitzable propietat de la Generalitat.
Acords en esmenes a la llei de mesures (aprovades directament o transaccionades pel Govern): Esmena de supressió de la referència a l’estabilitat pressupostària. Supressió de la bonificació a l’IAJD sobre reparcel·lacions en polígons. Esmena d’aigua que introduïa un incís a les tarifes d’aigua. Esmenes sobre cos d’agents rurals (tot i negociar-la nosaltres i acceptar-la el govern, al final la vam entrar conjuntament tots els grups). Esmena introduint una rebaixa a la tarificació social inicial del cànon de l’aigua. Esmena facilitant l’ocupació d’espais públics hidràulics quan es tracti de funcions ecològiques i de protecció del medi.
10
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Esmena modificant la llei de cooperatives per millorar condicions dels seus treballadors. Esmena introduint la qüestió de les externalitats del turisme com un dels objectius de l’impost d’establiments turístics. (IET). Esmena introduint els serveis socials i sanitaris com a objectiu a prioritzar en la lluita contra el conflicte d’interessos. Esmena introduint les entitats memorialistes en la junta de govern del memorial democràtic. Esmena millorant la disposició addicional sobre ATL i el compromís per a la gestió pública de la xarxa d’abastament en alta com un bé comú i un servei que no pot ser objecte de l’afany de lucre. Esmena ordenant al govern fer una auditoria financera a L9 i canal Segarra-Garrigues. Esmena introduint l’obligació de la Intervenció de la Generalitat d’informar el Parlament de totes les operacions que superin els 10 M d’euros i tinguin relació amb creació i explotació d’infraestructures mitjançant associacions públic privades. Esmena sobre contractació pública que obliga a fer un informe previ a la licitació de serveis públics i que ha de contenir un estudi comparatiu amb el cost de la gestió pública si es fes el servei de forma directa per part de l’administració. Esmena per a la reversió de la privatització d’ATLL si hi ha sentència judicial que suspengui la venta que es va realitzar.
Quines propostes de la CUP se segueixen negociant amb el Govern de JxSi? Es preveu que degut al recurs sobre els pressupostos de PP i C’s al Consell de Garanties Estatutàries no es puguin portar a aprovació al ple fins a finals de febrer i principis de març. Durant aquest marge de temps se segueix negociant amb JxSi per mirar d’arribar a acords en alguns temes, els principals són: En matèria de contractació administrativa, fins ara hi ha hagut acord (ja explicat abans) sobre l’obligació d’emetre un informe abans de la licitació de cada externalització de la prestació de serveis públics. A més la CUP va introduir una esmena en la llei de mesures per tal que les empreses que presten aquests serveis (o a les que subcontractin) estiguin obligades a pagar un salari mínim de 1.200€ mensuals. Tot i que el govern sembla que de moment no hi està massa disposat se segueix negociant aquesta proposta. En l’impost a les nuclears proposem introduir en el seu articulat el tancament progressiu de les centrals nuclears i que per tant, no es renovin les llicències actualment vigents. Així doncs, proposem que aquest impost només sigui vigent mentre siguin efectives les externalitats negatives de la generació d’energia nuclear, però que s’ha d’anar avançant cap al tancament de les nuclears. Seguim negociant aquesta esmena amb JxSi.
11
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
L’impost sobre el CO2 del trànsit rodat. Tot i que hi ha acord en la seva creació s’està acabant de treballar en la seva redacció definitiva. Banc de Terres: s’està acabant de treballar en el seu redactat. El Govern està disposat a crear un mecanisme mitjançant el qual es pugui gestionar el sòl no urbanitzable propietat de la Generalitat per aquesta finalitat, però no hi ha voluntat de dotar-lo econòmicament per a la compra de noves terres tal i com s’ha demanant des de la CUP-CC. Impostos mediambientals: a part de l’impost sobre les emissions de CO2 del trànsit rodat, la CUP va proposar la creació de 8 impostos i taxes més de caràcter mediambiental. Des del Govern s’ha proposat que el debat de totes aquestes taxes i impostos es traslladi al debat de la ponència de Llei de Canvi Climàtic. Fons d’habitatge: el govern accepta la creació del fons però no està d’acord amb la dotació de recursos (41M d’€) que fa la CUP a través de les seves esmenes. La contraproposta del Govern és finançar-lo a través de l’impost d’habitatges buits. Un impost que des de la CUPCC no s’acaba de veure clar, ja que entenem que aquest impost legitima l’existència d’habitatges buits i creiem que la via per reduir el nombre d’habitatges buits és a través de la sanció mitjançant multes a les persones i empreses propietàries d’habitatges sense ús.
Quines de les principals esmenes de la CUP no s’han acceptat? Bona part de les propostes que s’han fet des de la CUP-CC per millorar els pressupostos han estat rebutjades pel Govern, però en molts casos també per la majoria de partits de l’oposició. Les principals són: En matèria de fiscalitat: tot i la bona campanya mediàtica engegada des de l’entorn de la CUP-CC a favor d’augmentar la fiscalitat del 4% de la població amb més ingressos i de l’acceptació de la proposta en bona part de la població catalana, des de JxSi s’han tancat totalment a modificar l’IRPF i l’Impost de Patrimoni i de Successions i Donacions. Altres grups del Parlament (PSC i CSQP) han presentat propostes semblants i han estat rebutjades conjuntament amb les de la CUP pel bloc format per JxSi i el PP. Fons per a reversió d’externalitzacions: aquest fons era estratègic per la CUP-CC ja que enteníem que calia començar a revertir les polítiques d’externalitzacions de serveis públics. Des de JxSi no s’ha volgut ni entrar a negociar la reversió d’externalitzacions i fins i tot hi ha hagut declaracions públiques de dirigents de JxSi, com per exemple d’Oriol Junqueras, defensant el model actual público-privat de prestació de serveis públics. De totes les esmenes de modificació de partides que no anaven dedicades a finançar fons estructurals no se n’ha acceptat ni una, ja que el Govern no ha estat en cap moment disposat a modificar gens ni mica les seves propostes de despesa en cap departament. Totes les esmenes a la llei de mesures presentades per la CUP-CC i que no apareixen al llistat com a esmenes introduïdes als pressupostos.
12
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Quines esmenes han presentat la resta de grups de l’oposició? C’s ha estat l’únic grup parlamentari, a part de la CUP-CC, que ha presentat un nombre significatiu d’esmenes d’altes i baixes als pressupostos. El GP del PP ha presentat moltes esmenes de reducció de partides però en comptes de fer després esmenes d’alta per augmentar altres partides o ferne de noves, ha destinat gairebé tots els recursos alliberats al retorn de deute. Pel que fa a CSQP ha presentat molt poques esmenes numèriques i el PSC només n’ha presentat una per eliminar la partida destinada a la celebració del referèndum. Finalment JxSi només ha presentat 3 esmenes per modificar alguns petits detalls dels pressupostos. El que si que han fet la resta de grups de l’oposició (sobretot PP, PSC i CSQP) és presentar centenars d’esmenes al text articulat per demanar centenars d’equipaments sanitaris, educatius, esportius i sociosanitaris i millores en polítiques socials i mediambientals però sempre amb el text “dins de les disponibilitats pressupostàries per al 2017”. Es tracta d’emenes que no serveixen per res, encara que s’aprovin, ja que no venen dotades pressupostàriament. Entenem que aquestes esmenes es fan amb la intenció de que després aquests partits puguin anar pel territori acusant als partits que aprovin els pressupostos que ells van demanar tal escola, CAP o residència, i que no les van voler aprovar, per així seguir fomentant les seves xarxes clientelars. En aquest sentit, per exemple, és curiós com les demandes de més de 100 escoles i instituts nous o remodelacions, per part del PSC, se centren sobretot en zones molt concretes del país, casualment on tenen més implantació municipal. Davant d’aquestes esmenes de text, i contràriament a la petició feta per part de JxSi, des del grup parlamentari de la CUP-CC es va decidir no rebutjar-les en bloc (excepte les del PP i C’s), com s’havia fet sempre fins ara, i entrar a valorar cada una de les esmenes presentades. L’objectiu d’aquesta decisió era, per una banda, no votar en contra de propostes en les que podríem estar plenament d’acord tot i sabent que no hi havia disponibilitat pressupostària per fer-les possible; i per una altra, desarmar l’estratègia de la resta de l’oposició i demostrar que la inclusió de totes aquestes esmenes al pressupost no serveix per a res en absolut. Finalment, es va aprovar integrar, en la proposta de pressupostos que s’elevarà al ple, prop d’un miler d’esmenes al text articulat, que s’adjuntaran als pressupostos del 2017 com a disposicions addicionals.
13
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC
Quines esmenes a la llei de mesures s’han aprovat tot i el vot contrari de la CUP? Tot i que no s’ha aprovat cap esmena significativa d’altes i baixes que no hagi estat negociada entre el JxSi i la CUP, JxSi si que ha aprovat esmenes a la llei de mesures amb el vot d’altres grups parlamentaris tot i l’oposició de la CUP-CC. Entre elles en destaquem les següents: JxSí i PSC (i abstenció de CSQP) han aprovat incloure noves superfícies per a grans establiments comercials a Collbató, la Jonquera i Vilanova i la Geltrú. JxSí i PSC (amb vot favorable de CSQP) han aprovat modificar l’òrgan de govern de la sanitat catalana per augmentar la presència de les organitzacions empresarials del sector sanitari. JxSí i CSQP han aprovat establir un mínim exempt a l’impost d’habitatges buits quan la suma dels m2 dels immobles buits propietat d’una persona o societat no superi els 150 m2. JxSí, CSQP i C’s han aprovat eximir de l’impost d’estades turístiques les cases de colònies encara que prestin serveis turístics d’allotjament. JxSí, CSQP i PSC han pactat la possibilitat d’excepcionar la garantia dels grups de P3 sempre que sigui d’acord amb els ajuntaments, eliminant la taxativitat que tenia el text de la llei pactat anteriorment entre el Govern i la CUP-CC.
Quines modificacions es poden introduir encara als pressupostos? Tot i les votacions en comissió d’economia, del dia 1 de febrer, sobre les esmenes que s’introduïen a la llei dels pressupostos i de mesures, tots els grups van decidir mantenir les esmenes per tal que es tornin a votar al ple. Així doncs, encara és possible poder modificar algun element als pressupostos i a la llei de Mesures, tot i que el sí públic de la CUP-CC a l’aprovació de pressupostos limita molt la capacitat de negociació en aquest dies que resten fins al ple. Tot i així la CUP-CC manté vives per al ple tot una sèrie d’esmenes d’altes i baixes que es podrien arribar a aprovar al ple per acord amb JxSi i si hi voten a favor tota la resta de partits de l’oposició. A continuació es mostra un resum de les propostes d’altes de totes aquestes esmenes que segueixen vives i que s’hauran de votar al ple per veure si es poden introduir, o no, als pressupostos:
14
Situació de la negociació pressupostària i esmenes vives de la CUP-CC Resum de la feina feta i la situació actual/ Equip Pressupostos CUP-CC Partides amb esmenes vives d'altes als pressupostos
Import
Aportacions al fons de reversió d'externalitzacions
141.921.347 €
Aportacions al fons d'habitatge
19.392.504 €
Aportacions al fons d'educació
10.033.021 €
Augment Institut Català de les Dones
350.000 €
Augment casals catalans
500.000 €
Augment mestres augment en transport escolar i beques menjador
42.232.800 €
Per a construcció d'escoles Augment personal sanitari
20.000.000 €
Augment de bombers Dotació per al funcionament del Banc de Terres Augment al de Normalització Lingüística Construcció de biblioteques
9.000.000 € 18.187.224 € 4.433.107 € 101.000 € 658.041 € 987.065 €
Augment de justícia gratuïta Per personal de mesures penals alternatives
7.755.088 €
Augment en innovació
2.000.000 €
Augment en universitats
5.000.000 €
Augment d'agents rurals
500.000 €
1.319.000 €
Augment del Contracte Global d'Explotació (Agricultura)
11.380.000 €
TOTAL
295.750.198 €
Fiscalitat: Totes les esmenes presentades per la CUP-CC en matèria de fiscalitat a la llei de mesures també hauran de ser votades al ple i podrien arribar a incorporar-se. Sobretot ens semblen importants les relacionades amb IRPF, Successions i Patrimoni que s’hauran de votar igual que les de CSQP i PSC van en una línia similar. Per tant, creiem que s’hauria de mantenir la pressió sobre el Govern durant aquestes properes setmanes per mirar de propiciar un canvi de postura durant les properes setmanes. Tot i que sigui molt complicat, creiem que s’ha de seguir jugant la partida fins a l’últim moment.
Esmenes a la llei de mesures: La resta d’esmenes a la llei de mesures, a part de les de fiscalitat, també s’hauran de tornar a votar al ple i per tant, entenen que s’hauria de seguir mirant de trobar el suport suficient per mirar d’introduir-les, sobretot aquelles que considerem prioritàries.
15