L"'inconscient" del món EDUAID PÚNSET Oué és u¡a catástrofe? La relació entre catástrole i ésser hum¿ ve determinad¿ per la noslra vjsjó ¿nlropocéntica deL món NosaLtres decidjm qué és rL1¿ catas trole i qué no ho és Per exemr,le, I erupcró d Lr,r volca en u,¡la zona deshabitada no és u.ra calaslrofe, és m espectacLe meravellós. Dó
06 o po. odo\-g d m- p,, d-
p
nela tendim a pensar que les cat¿Lstroles són més liequents quan en reaLjtal sempre n hi ha
o9 po é " bm-. r - .. 1"q -.¡p¡ neta Terra
estava més exposat a les agressjons exiemes com els meteorits o a les i¡ternes com els volcans Les pimeres va¡ extngrr espécies
om-l d. os"
rlo
'
les segones van destruir i¡lldral de nius felQos de tilobits j alLros orqanjsmes sorpresos per
. ¡ dó ov, s6. pó' '
qr t"
o-
.
lament els planetes morts com Ma¡l que van deixar de tenir vida per drns. van derxar de
L".n-r . .od.
gu.d
.s {roa.
. oó. o I nón. é
.o r
.o.
o
ció més claJa que el plaeta TeIIa continua lru oér dús I ó o coo.ptaqó.ó o qóoo_ gia et que la selecció natural a la biologja. üa
teoria del tot ,turj que la história del món la lorma del món s ha nst qovernada pel que ocorre en les protundxats del manlell durant gr¡¡s lapses de temps geológjc Les erupcions vocániques pode. ser espectacles mefave losos o gEns caláslrofes.
Pe¡ó perdescomplat plement desconeix
La
lnajoiade lagenrsim
exist¿ncia del m¿¡tel| És lora de l abasi de la noslra üsta i quasi fora de La nosh ment Lrna cosa semblant a l nconscient. Es com sugge rex Richard Foney escriptor j paleontdleg del Museu d História Narurat de Lon dres- I r,:rconscient del món. I
Inevitablement un aLtre superconlinent com el que hi va haver la 250 mrtrons d'anys -Pangea , es lormara com a conseqLiéncia dels contnu moümenrs de ies plaques De let La gran históia del món que rra¡scorre durdr quarre miL mi [ons d a¡ys és La hrstóia de]s continents alunran¡-se i sepaJa¡t se de nou. i des prés acostant se una altra vegada a mesura qxe canvia ]a confrcturació de tes ptaques teclóniques Es diu qüe d aqui a cent müons d anys l oceá Pacjlic desapareixerá j que Amé rica i Ásia s újran de nou i tindrem ma nova Pangea. Torn¡Jem a no teni¡ conri
nenls Quines són
Les
varjabies necessárjes per a conérxer que es produiá
aquesta tusió d aqul a cent müons d ¡¡ys?
Els fóssils Les primeres restes de fdssils gegants oposats es van interpretar cor¡ a fantasmes que havien sobrevolat la localitat la
nit anterior. Ningú no es creia que ereñ restes d'organismes que havien viscut milions d'anys abans. Es va tardar també milers d'anys a entendre per qué hi havia fdssils molt sembtants a África iAmérica. O sils al cim dels Alps- Com s'expliquen aquests descobriments?
EDUARD PUNSET ENTREVISTA
Richard Fortey E- PUNSET: Has ana itzat un loc que et resu tava r¡olt interes sant perqué pel que senrb a és un exemple que deixa be¡ clar com a Tera pot sorgir ar bar a a maduresa, idesprés entraren decadéncia Est c parant de es illes de Hawaii. Perqu¿ etfas c naven tant es illes de Nawai?
a Lrnifcac ó de tols e s cont ¡enls és que la d¡spar¡iat, la dife rénc¡a enfe es dferenls parts del r¡ón, es redlex nevlabement perqué fr ha ure.
R. FoRTEy: Bé vo a anar a Nawaii per dos mot us. E prianer -Ás que a á pot veure's corn es fornra la Tera la nova Tera perqLré és u¡ oc d erupció vo cánica conlínua, on e materalde man e material profund, aflora a a superfic e per a crear la nova p 'n-r _ro.il rpFr , p de -er'd AqL-...
R. FoRrEy: Sí, hi podria haver un superdepredador que cacés per tot e conti¡ent. Slposo que aixó se¿ teoric per a l'ésser humá, quan es produeix, en cent m ofsdanysoaxí...perobé, recordem que 'época de ú tima Pangea va ser lambé u¡ perí
te )
-
o
E segon és que des d allá es veu tota levoluc ó de a cadena d'i es hawaianes, cosa que et dóna u¡a cerla dea de l-amps geo bg c. A Blg s and coa¡ es d u ara f ns i tot anenfe par em, nova ava sud
a
atres
exteror...
cTe x.
de a cadena de Hawai, a r-a.r¿ \on .ol. "n, mons \ e.ran enlon,anr seu oel oroo oes en oart tambe com a Perd es
va
E. PUNSET: e s depredado¡s t'atrapara¡ alla on vag s, no?
ode d erl nció massiva. Va ser una de les malors cr sls de a his tor a de la vdal
E. PUNSET: Escota, u¡ atrc descobr ment fasc nant van ser a guns pexos fóssils as Alps, a es muntanyes des Alps de Sulssa, fa ja aguns anys. És un alfe loc inleressa¡t; per qué?
les
F I consequénc ¿ de lerosro: 5e sL.,bmerqe',en I pr ot .rd t qLdr ¿ .ro.. d ¡d ¡.. .nor" L
EIs AIps són eI rcsultat ¿lel moviment cap aI nord d'Áftica sobre Europa,
és una cosa tempora, geológcament, una manera de veure eltemps geoógic interpreiar-o en e seu con
r
R. FoRTEY:Te¡inr Hawa , on la geooen a seva máxia¡a sims mp es, qenerac o ó
o a s exoTessa
I ",t¿t. "'rp.'on" | ¡" """, "*"-, enr.ns¡mcni qñrá I *r *"'. I clespres en a tre exrrem
tenim geo og a vertaderar¡ent comp i cada. La geo og a comp cada és en les cadenes r¡!ntanyoses,
junt, si vo s, d'!na manera exp icita. E. PUNSET: d'obten r lna vis ó sobre
e que passa en
m¡l¡ons
R. FoRrEy: Peró solar¡ent uns pocs milions d anys iot axó ha passat en uns pocs mr ons d anys. també hiha la relacó entre a v da a Hawa i, que per descomptat era extremadament reiotd i¿..¿ p\olL o'la 4 rd pó a gor p or Fspécre. p óp " I la iniroducció de lho¡ne i es seves plagues E, PUNSET: i alres espéces.
R. FoRTEy: d altres espéc¡es de nou pots observar cor¡ fun ciona una ext¡nc ó en un ¡¡ cTocosmos. De manera que po dríem dir que ens evoca una ¡natge de qLre pot estar passant al món. És u¡ loc extrernadarnent evocador Em temo que al guns de s oce ls ext ngits es cor¡ptaven entre es aus r¡-Ás be les que mai hagin existt amb e seu fabu ós pomaige... En ceata manera, quan ten m una ila amb Lrn bon c r¡a i en con d cons d ai ar¡ent, s'obre una ca xa de Pandora d opo¡tunitats
E. PuNsEr: qué passará? Oué creus? Oué pensen els pa e onlólegs o els pscdlegs, quan I nguer¡ atra vegada e s continents un ts? És a d r i hi haurá menys d ferenciació entre
lun dels principals
reptes as quas em vag enfronta¡ en es criure lbres va ser decid r un lloc del món a qua pogLrés dur els nreLrs lectors de viatge, per intenlar comenqar a entendre cor¡ es van formar les munta¡yes. Vaig escoll¡r una pad concreta dels Alps, de nou per la seva tremenda mponAnc¡a h stó-
rica, anomenada Glarus perqué en aquesta zona es va descobrr qLre les munlanyes poden fo¡maT se, es seraades poden formarse com a consequénca de les roques que llis qLen s mpulsen les u¡es sobTe es alfes, tornant més gru
, jd" l-.,o.,d le e.l.., reatvameni leugera.
oJé oesofÁs r'óló,¿ pF.qró ó!
axó passa quan una placa es troba amb una alfa paca. Con cretar¡ent, els Alps són, en úli m terme, e¡ un sentit tectón c
np.pro xd -'e.r.oLoelro.rn_orr ¿p¿ 10dd¡ ,¿qoor. Europa E. PuNsfl: Ja veig
Richad Fortey Londrcs, 1946. És paleont¿leg del Museu d His.
R. FoRrEy: SÍ. Vegem l'época de I últ rna Pangea va ser i últ ma vegada en la h storia de planeta en a qua u¡asoaespéce
lória NaluJal de Londres, membE de la Royal Sodiely i presLdenl de la GeoLogical Society de Ionües, que va lei dos.cenls út€ e] 2007. Dee iaquen les seves uvesngasio¡ü sobre els trilobits i les seves obres de divuieació cienlilica
l
per les quals há rEbut diveaos pre¡nis.
esp¿cres?
"-r " oogl., .'nb letli " raoides¿ de)oo\d 5e éso rer .. e món. De manera que si unade es conseqüénces de
per tot
EDUARD PUNSET ENTREVISTA RICHARD FORTEY
R. FoRrEy: És a línia de p ec És fác I clir ho peró cor¡ fer que la genl ho entengu ho sent ? Bé, doncs me ls vaig endur de valge a aquesta zona concreta de Surssa, Ouant a peix que esmentaves. resulta que era un pex que vvia a baslant pro fund tat en v a¡xo va passar fa solamenl a glnes desenes de m lions d'anys... peró ara va i acaba, per la tectonica de pla
I
Lrna d
e es va ser que semb ava que els ma¡¡ifers, en
e
re
fóssi haguessin aparegut aba¡s que e s répl s, i axd va traslornar tothom ¡ va foqar la pregu¡ta segÜeni: "Tal vegada ens hem equivocat tot e temps, qué dinonis está passant?'. gistre
da
R. FoRTEyi Aixo és totalmenl certl H va haver una céebre secc ó rocosa en la qual bé, eren conlemporan¡s as mar¡ilers, en
q'dls./o !o. -
"d- oo qt-ó
oo,p. -ofof,óó-"Á
E. PUNSET: ncre ble
fecents que es foques superiofs.
R. FoRTEy: ... dat de tot de les muntanyes.
E. PUNSET: Les de bax eren r¡és recents.
R, FoBTEy: Sí. Per descor¡ptat, haura de ser al revés. Les ro E. PuNsET: Peró tlmag nes? Oué pensarien les persones que q!-os r¡és a¡tigues haurien d eslar a baix es més recents, dat v vien aq ui, imag¡n a't fa dos cents o c nc-ce¡ts anys, q uan van Axó va co¡fondre la gent duranl molt veure un peix aquí a la roca? oué els paslempsl , cea(ament, els va fer qüest onar saria pel cap? Oue un drac havia arrbat, nesutta íntetessont vewe se a validesa de escala tempora qeo¿ h aent ha buscat semnte una després es va descobrÍ, per eÁ¡cacíó dels róssít'i uavés descomptat, que, com a conseqüé¡c a de R. FoRrEy: Bé, hi ha hagut motes expica ¿á ¡o aiáncía tí ho la tectónlca delque havia passat els fósc ons dlferents pero la preferda durant r¡olt de tenrrs s s més antcs shav¡en v¡st empesos ter¡ps va ser que aixd era una prova del D¡sobre els més recents. luv Un versal. , per descomptat, aixd deixar a anlmals escampats pertot areu fins tot No solament e¡ una seccó, s nó en un área exlensa dels A ps. als cirns de es ¡¡untanyes, perqué solament a ¡¡unlanya Ara aixó va ser c¡ucial per a desenfanyar com es foTmave¡ es rat va aconsegu r sobreex r de'oceá unlve¡sa munta¡yesl Perqué poden aparéxer seccons de roca de dife rents edats empeses. superposades, es unes sobre es altres, Resulta jnteressant veure com la gent ha bLrscat sempre una ex per d r-ho aixl creant grans p ars de rocaL I aixb pod a posar de pl¡cacló a través de mite i a a ciéncla I ha costat mol temps poles en aire a c énc a geo ogica normal perqLré Ies roques desme¡li ho. l, per descomptat encara h¡ lra genl que ho creu... més antgues progress¡va¡¡enl iendien a sobreex r sobre es ro T nc entés que més del 300/0 d-o s nord-americans moderns, pel que sembla continua creient en e D uviUn versa co¡¡ a orgen d'aquests fóssils. A iq ,. pl qj. /d ' omar ,or Loi I o pd odo a .o preo .odr geologic qLe e¡ gran f¡anefa la gent va acabar convert nt se en la c au per E. PuNsEr: Esmentaves e s Alps com un succés qLre a desent€nyar el secrel de a compextat de estruclura dels no és lan s mple. recordo h va haver algunes sorpreses quan els geó egs vau comenqar a estud ar a fons aquel loc,
f I I I
-¡t.
ú
conl I gica I I
des'l
l"::';:,ni'
>
BEFLEXIONA
1. Oré vo dir Rchard Fodey quan es rere¡eix
a
Iinconscient
2. Oué e€ Pa¡gea quan esva rormar? Es preveu la formacó d'u¡a nova Pangea en e rutur?
3.
Corn explica R. Foney l'ex sléncia de peixos fdssils als cims
> ACIUA 4. Valora els possibles rscos de cat¿slrores que hi há a teu eñtorn (inundacions, leratrémols, iempestes.. ) i la nfluén cla de acció hLrmana en les possibes causes.
5. Observa a col ecció de fóss¡ls del teu centre escolar o d'un museLr próxim, data n alsuns amb ajuda del professor
idalgLrn man!a idiscuteix en srup sobre la imporiáncia d€ s ioss¡ls en
el conexemenl de la hislória geo óg ca de