L’ermità i l’ermitana A l’església de Sant Roc, a la vora del camí que va de Carcaixent a Albaida, existia no fa molts anys la vivenda dels ermitans adossada al temple. Doncs fa molts anys en eixa mateixa ermita vivien un ermità i una ermitana. L’ermità era un home molt ximple que li agradava ajudar a les persones, però, era molt, molt borinot. Ell et podia donar el seu tresor més valuós per pocs diners. Per l’altre costat l’ermitana era una persona molt intel·ligent i molt poc refiada. Era, al contrari de l’ermità, una persona un poc basta, què no li agradava ajudar a algú que no en tenia molta falta. Un dia l’ermitana va preparar unes coques molt bones de tomaca i pimentó. L’ermità que les va veure li preguntà: - Quina pinta més bona tenen les coques. Són per als pobres i necessitats? - No ermità. Són per als comtes de Carcaixent i d’Albaida.- li contestà l’ermitana. - Però tantes no en podran menjar. Són moltes.- li replicà l’ermità. - Em té igual el que facen amb les coques. El que importa es que reformen un poc l’ermita que es molt vella. L’ermitana va fer 50 coques quan es va quedar sense ingredients.
- Marit, he d'anar a per ingredients al mercat. Com tu eres molt bondadós, podries deixar passar a algú que fora un lladre i que ens furte les coques. Vaig a tancar amb clau i me l'emportaré, així no correrem cap perill.- va dir l’ermitana. Però uns lladres que hi havia pels voltants ja havien formulat un pla. Els lladres tocaren a la porta i l’ermità va contestar: - Qui es? - Som uns pobres que vinguem per si ens podria donar unes coques. Puguem pagar-li molta quantitat.- va respondre un dels lladres. - Però la porta està tancada no podré donar-li res. - Pel fumeral. Tu les portes davall i nosaltres les agafarem. Penjat de cintura amb una corda, era baixant pels companys a través del fumeral i anava ficant les coques al cabàs que portava preparat. Quan va tornar l’ermitana li va dir a l’ermità: - Ermità, on estan totes les coques? Te les has menjades totes? - No ermitana. Les he intercanviades per uns pocs diners amb uns bons homes. - Que has fet borinot. Això era per als comtes. Ara no faran les reformes... Estava tant furiosa l’ermitana que va agarrar la granera i va anar acaçant-lo Hi ha qui diu que encara li està pegant amb la granera. Víctor R.
Els ermitans Hi havia una vegada dos ermitans que anaven a escriure llibres a l´ermita (es a dir copiar-los perquè no hi havia fotocopiadora en eixos temps) aproximadament al segle quinze. Els ermitans es deien un Joan i un altre Pep. Un dia Joan tenia moltes ganes d´anar al bany, i estava molt lluny de l´ermita.