EL GAT AMB BOTES Víctor Això va anar i era fa molts anys un home molt vell que es va morir. Tenia tres fills; al més major li deixà d’herència un molí que va ser de la família. Al mitjà, li regalà un ase jove que tenia molta força i al menut li deixà el seu gat. El més menut no li agradaven els gats perquè els tenia al·lèrgia. Molt enfadat va dir: - Jo no volia el gat! Els tinc al·lèrgia. - Escolta, si no t’agraden els gats no fa falta que ens insultes.- va dir el gat. Tots es van quedar molt sorpresos quan el gat va parlar. Només era un gat, no podia parlar. Aleshores el germà menut va dir: - Pots parlar! Com podies ocultar-lo davant del meu pare? - Si el teu pare ho sabia. Parlàvem a totes hores, el que passa es que no ens prestàveu atenció quan estàvem parlant. El vostre pare em va contar que no us podia donar més terres perquè l’ogre que pot convertir-se en qualsevol cosa va enganyar al marquès i va segrestar la seua filla. Sols el que derrota a l’ogre es podrà casar-se amb ella. Aleshores el germà menut va tindre una idea. Podia rescatar la princesa i casar-se amb ella. - Gat, tu i jo podríem derrotar l’ogre i estar al palau amb la princesa.- va dir el germà menut. - Si, però, abans tinc que fer una cosa. El gat es va posar una capa, unes botes i un barret i els dos junts van anar a la guarida de l’ogre. - Hola! Hi ha algú ací dins.- va dir el gat. - Qui s’atreveix a molestar l’ogre que pot convertir en qualsevol cosa?.- Va dir l’ogre amb una veu molt ronca. - Em diuen el gat amb botes, vinc a desafiar-vos a un enfrontament espasa a espasa. - Molt bé com tu vulgues. L’ogre es va convertir en una espasa enorme que medïa 10 metres d’alt. Van lluitar i va guanyar l’ogre. - Oh gat amb botes, vols demanar alguna cosa abans de morir?- va dir l’ogre amb un riure tenebrós. - Oh gran ogre, si que vull demanar-te una cosa. Et podries convertir en ratolí?- va dir el gat. - Sols una cosa tan fàcil com eixa? Clar que puc. Quan l’ogre es va convertir en ratolí, el gat es menja a l’ogre convertit en ratolí i el germà menut i el gat van passar a viure al castell amb la princesa. I conte contat ja s’ha acabat i per la finestra ha escapat.
EL GAT AMB BOTES Erika
Fa molts anys en una petita ciutat va morir un home molt velli ell en la seua mort va dir: -Fill, tu el major! a tu et deixe el meu moli; l´ase al teu germà mitja i el meu gat al teu germà menut. El fill menut es va queixar i va dir que ell tenia molt mala sort perquè li havia tocat el gat, però.... moments despres va descobrir que l´animal parlava i volia ajudar-lo. Despres d´uns instants de confusio en el fill menut, el gat li va dir: -Amo, jo que soc molt llest puc aconseguir que passes per ser el Marques de Carabàs, despres de vencer jo un ogre que te poders per a convertir-se en altres animals. Com que el gat era llest va fer que l´ogre es fera passar per un ratolí i com que ell era un gat poder menjar-se´l -Gracies amic meu. -De res, tu eres el meu amo i tinc que ajudar-te. I gracies al gat el xiquet va fer fortuna i es va dispossar a buscar parella