Les animetes*
L’Albert advertí a Marieta: Si et veig alguna volta agafar el bastidor fes-te el compte de que t’has barallat amb mi per sempre, -no brodaré, ni cosiré, ni filaré encara que ja saps que m’agrada molt! I li va adreçar el somriure mes enlleurador de sa vida. Un bon dia Albert va preguntar a Marieta:
-Marieta jo t’estime moltisim i no m’agradaria que te passara res filant. Però he de preguntar-te una cosa. Com que t’agrada tant filar, m’agradaria que em feres una camisa, amb un cor, per a demostrar-me tot el que em vols. Tu tranquila Marieta que si no vols no passa res. Jo mateix te vaig dir una volta que no filares més. Així que tu dessidixes. -Clar que si amor meu-li va contestar.
Però Marieta no sabia en l’embolic que s’havia ficat. I li va demanar ajuda a Casilda, però Casilda li va contestar que era millor que no fera la camisa i li diguera la veritat. Marieta no s’havia com dir-le a Albert que no savia cosir. A l’hora de sopar Albert li va preguntar a Marieta: -¿Marieta, quan estarà la meu camisa? Marieta estava molt nerviosa però li va dir.
-Albert no sé cosir, la camisa nupcial te la van cosir les animetes. Albert sorprés li va contestar:-¡Marieta! A mi em dona igual que no sàpies cosir. Encara no se perque no me l’has dit abans. Tranquila jo sempre et compren. -Gràcies Albert eres el millor.
Patricia M. S. 1 ºB