ARANTXA G.
1er C
Jo, els meus pares i l'amiga dels meus pares, “ Sílvia la paca “ vam anar a Girona. A la casa d'uns amics, per bucejar. Va ser l'estiu pasat. Vam eixir de Bicorp avanç de les huit de la matinada. Prop d'un peatge, a Barcelona, vam vore el famós Pont del Diable. Era de pedra, llarg i bastant vell; no el vaig vore molt bé, perquè estava al cotxe. Quan vam arribar a ciutat, vam vore des del cotxe, tots els destallants i alts edificis, els carrers plens de gent, molts jardins. Després vam anar a una senzilla rotona on es veia el pis dels nostres amics. Era molt alt, també trits i verdós. Quan vam arribar al pis, vaig recordar que de xicoteta vaig estar allí, m'han recorde molt bé de la impressionant finestra i poc de la cuina. Els nostres amics ens van dir que s'havien posats malalts. A la vesprada vam fer l'itinerari per al dia següent i vam pegar una volta per la ciutat. Primer vam anar a la plaça on estava la catedral. Era una plaça impressionant, amb uns escalons de pedra que pujaven fins les seues portes. També vam vore una via romana, que es conservava, travessava la plaça, els barris judius, la part vella ... Tot axó tenia un aspecte fosc i vell, peró era molt bonic i interessant. Després vam recórrer la muralla que rodejava la ciutat. Vam entrar a la muralla per uns jardins molt bonics. Era molt llarga i cansava molt, però es veia tota la ciutat i era molt entretingut. Després de recórrer-la, vam anar altra plaça rodejada d'un pòrtic antic i decorat. Tots els arcs eren tristos i marrons, menys el d'una botiga molt bonica, decorada amb blaus i roses. Vam sopar a un restaurant molt original, a la vora del riu. Estava fet amb taulellets antics, de totes les maneres. El menjar era senzill i no estava mal, tenia noms originals. Per últim vam travessar el fosc i brillant riu, il·luminat per totes les llums de la ciutat, era preciós. I vam passejar per un jardí, prop al pis, amb arbres plantats per Napoleó.
Al dia següent, vam anar a una falleda i vam dinar allí. Primer, vam anar a comprar embotits a un poble del costat de la falleda, a la fi, els vam comprar a un supermercat. I vam anar a la falleda, vam dinar i descansar. Era molt
tranquil·la i silenciosa. Amb uns faigs alts i prims, que unien les seues copes verdes, fent com una teulada. El bosc era com una càpsula que estava protegida dels sorolls de la carretera del costat. Tot sòl estava cobert de fulles taronges i grogues, en alguns llocs sobreeixien unes roques fosques, algunes cobertes de mols, i arrels de grans arbres.
EL MEU VIATGE A RÚSSIA Vaig anar de viatge a RÚSSIA per a vore els pares de milà. Vam visitar la plaça roja, que es molt bonica per les seues estructures i els seus colors. M'ho vaig passar molt bé perquè era una cosa nova per a mi i a mes jo volia veure tot, tot m'agradava els cotxes amb gas, els sidecars , les vaques , els tractors la forma de viure tot açò m'agradava. A l'any següent el viatge va passar altra vegada perquè ja m'ho sabia tot doncs anava per ahí amb el meu pare de volta pels carrers del poble, la veritat es que no era molt divertit perquè hi hi havia molt de fang i t'embrutaves. També anava ja amb les vaques a pastura-les, a esmuyirles a tot açò. L'unic, entenia un poquet però no molt per que no me l'havia après a un .Agafava una per ací, una altra per alla. Total que res, quatre paraules i només parlava com un mut amb senyals però m'entenien. Tot el mon em mirava a mi i a mon pare com si fórem dos estranys. També anàrem a altra ciutat mes lluny pera vore-la com era també era molt bonica però no entenia la meitat de coses que la de MOSCU. A la vinguda no tenia ganes de vindré només per vore els meus amics i familiars.Quan vam arribar a l'aeroport de VALENCIÀ tots estaven esperant-nos, en la porta amb ganes de veure'ns. Al primer que vaig abraçar va ser la meua germana