La Torre 39, tardor 2022

La Torre

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Tardor

EDITORIAL

La temporada ha arribat al seu final. La Jove de Sitges tanca d’aquesta manera la que ha estat la seva trentena temporada fent castells. Un any que va començar com va acabar l’anterior, amb molts dubtes i incerteses per la situació del moment, però amb la il·lusió que l’esperançador final de temporada 2021, amb la celebració de la Diada de la Colla amb un format normal que ens va permetre tornar a sortir del Cap de la Vila amb tres castells, tingués continuïtat aquest 2022.

Un 2022 que es va iniciar a Valls el 30 de gener, amb la trobada de colles castelleres, amb el Marc Barnés i el Pau López agafant el relleu del “Nandu” Blasco al capdavant de la Colla. Arrancava l’any amb moltes ganes de tornar a una normalitat castellera que en aquell moment no estava gens clara i que obligava a fer molts esforços assaig rere assaig (mascaretes, testos, controls de presència...) per poder treballar amb un mínim de normalitat.

A poc a poc, però, la situació es va anar arreglant, les mesures de prevenció es van anar relaxant i els assajos van recuperar la normalitat. Aquelles primeres previsions del mes de febrer i març, fetes amb la idea de poder arribar al final de la temporada enlairant algun castell de set, es va veure que ben aviat serien superades, gràcies a l’entrada a la Colla de canalla nova i la lenta però constant recuperació de castellers als assajos.

Abans del previst, al mes de maig, arribaven els castells de set, al juliol els de set i mig i sobretot, el més impensable pocs mesos abans, les primeres proves serioses de quatre de vuit, a mitjans de juliol, feien somiar la Colla amb poder portar a plaça de nou el carro gros aquest mateix any. Dit i fet el passat 22 d’octubre l’aleta del quatre de vuit de color vi tornava a ser present al Cap de la Vila, després d’una feina molt seriosa i constant al Pati del Palau.

En el present número d’aquesta revista, trobareu doncs un reflex de què ha estat aquesta temporada, així com interessants articles sobre la canalla, la integració de nouvinguts, un reportatge sobre la Jove de Sitges i el quatre de

vuit, però també les reflexions del President i del Cap de Colla que acaben mandat, ja que en acabar la temporada tocarà elegir unes noves Juntes per als dos anys entrants tal com manen els estatuts de la Colla.

Només ens queda que desitjar que l’any vinent, en el qual la Colla celebrarà el seu trentè aniversari, ens porti a tots com diu un dels càntics de celebració de la Colla: “moltes ganes de fer castells”.

La

Torre Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Marc Barnés Fernández, Roger Cascante Cirici, Jordi Dólera Mirabent, Txell Morta, Mònica Obregón i Clàudia Sauret Verdejo.

Hi col·laboren en aquest número: Julia Braojos Pérez, Gerard Coll Milà, David Pato Méndez, Laura Ripoll Albaladejo, Santi Terraza i Chris Wright.

Fotografies: Arxiu de la Colla Jove de Castellers de Sitges, Lídia Gázquez, VisitSitges.

Imatges de la portada: Arxiu Colla Jove de Castellers de Sitges

Impressió: Gràfiques del Foix, S.L.

Tirada: 200 exemplars. Distribució gratuïta Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 10. 08870 Sitges (Penedès).

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana els serveis i els productes dels anunciants que ens donen suport.

Parla el Cap de Colla

Hola a tothom.

En primer lloc, i abans de parlar sobre aques ta temporada, m’agradaria sincerament agrair la confiança que s’ha donat a la junta tècnica durant el nostre primer any.

Posar-se al capdavant d’una entitat que estimes i que t’ha donat l’oportunitat de viure moments increïbles és tota una responsabilitat. Parlem d’una entitat que ja farà 30 anys d’història i això ja comença a donar respecte, perquè hi ha molta història darrera i sobretot moltíssima gent que hi ha format part i que se l’estima.

Tothom que ha ocupat un càrrec dins de la co lla sap del gran compromís que implica, i només es tracta d’assumir les decisions si no tornar a la colla tot allò que t’ha donat de la millor mane ra possible i sempre posar l’escut per davant de qualsevol circumstància.

Com ja vam dir fa quasi un any, el nostre gran objectiu era tornar la colla al seu nivell pre pan dèmia. Ser capaços com a colla de tornar a juntar tres castells de 7 pisos a la mateixa diada, i si eren de la gamma alta de 7 millor. No cal que digui que a mitja temporada vam enllestir aquest objectiu, i tot això ha sigut possible només al vostre com promís.

Us animo a que repasseu les fotografies de la colla d’aquesta temporada, perquè sembla increï ble tot el que heu arribat a fer possible en tan poc temps. Ni en les nostres millors previsions ens podíem arribar a imaginar que tornaríem a fer una aleta al 4d8, el “carro gros”. Aquest fet no més ha sigut possible gràcies a la il·lusió, l’esforç, el compromís i la perseverança de castellers i cas telleres fidels que han lluitat fins a l’últim assaig per poder ni que sigui intentar arribar a tocar al cel amb la mà.

Fer castells mai ha sigut fàcil, si ho fos, no ens emocionarien tant. El mèrit està a aconseguir allò que sembla impossible, i dic que ho sembla per què sabem que els límits de la colla ens els po sem nosaltres mateixos. És cert que mai som su ficients a assaig i que sempre calen més castellers i castelleres a totes les posicions de pinya i tronc, però no ens enganyem, si vinguessin 30 castellers més a cada assaig, encara ens en faltarien, perquè està en el nostre ADN buscar el límit de la colla.

Jo personalment veig claríssim i aquí ho vull deixar per escrit que la colla està preparada per donar un pas endavant. Ja ho estava l’any 2019, abans de la pandèmia i gràcies al vostre compro mís i fidelitat hem pogut mantenir el nostre ni vell. Però cada passa endavant que fem costa el doble que l’anterior i això només té una solució: assaig, assaig i assaig.

També m’agradaria que ens prenguéssim la XXX Diada de la Colla com si fos la primera de la temporada del 30è aniversari i que tots junts co mencéssim a partir del que vam aconseguir el 22 d’octubre. Mantenir aquesta bona dinàmica que ens ha sigut tan profitosa.

Per acabar, m’agradaria recordar que no ha si gut un camí fàcil arribar on som ara, ha calgut molt esforç i molta dedicació. Aquest càrrec tam bé implica prendre decisions i com ja sabem la majoria, les decisions a vegades no agraden a tothom. Espero que de cara al 30è aniversari pu guem oferir les nostres millors construccions a la nostra gent i que després de tants anys puguem tornar a experimentar aquella alegria desmesu rada que se sent quan assolim una gran fita. Estic segur que tothom recorda algun castell en parti cular, ara jo us animo a seguir creant i compartir més moments inoblidables.

Esteu disposats a acceptar el repte?

Sempre Jove!

Marc Barnés Fernández

Parla el President

Ja han passat uns quants dies d’ençà que vam celebrar la XXX Diada de la Colla. I amb la perspectiva que dóna el pas del temps sobre les coses, cada cop estic més convençut que hem fet una grandíssima temporada. Aquell mal regust que ens va deixar a tots el no poder descarregar el quatre de vuit després de la bona feina feta al Pati del Palau, ha donat pas a una reflexió més global, de tota la temporada en el seu conjunt. I la realitat és que podem estar més que satisfets, venint d’on venim.

Després de gairebé dos anys d’inactivitat, la Jove de Sitges feia acte de presència a Valls el passat 30 de gener, amb una trentena de camises per fer uns quants pilars de quatre, amb molts dubtes del que passaria durant els mesos següents, i amb l’esperança de recuperar la normalitat castellera en algun moment o altre de la temporada, tot somiant d’arribar a final d’any aixecant algun castell de set.

Amb el pas de les setmanes, la recuperació lenta, però constant de castellers, l’entrada de nous, i sobretot, l’arribada de nova canalla amb un nivell espectacular, van permetre la Colla prémer l’accelerador i anar cremant etapes a una velocitat impensable a començaments d’any. L’esforç de tothom, les ganes de tornar a la normalitat i l’esperança de fer un gran final de temporada han permès a la Colla tornar a tocar el cel.

L’equip tècnic ha deixat la Colla a les portes de poder somiar a fer un salt de qualitat la temporada vinent i poder així trencar el sostre del quatre de vuit que la Colla no ha pogut superar des que l’any 2006 aixequés el primer carro gros de la seva història. Però perquè això pugui ser així, caldrà dotar la Colla d’una estructura de treball més ampla que l’actual. Hi ha molta feina que no és visible darrere del funcionament d’una Colla, i si volem créixer hem de ser més fent feina. És molt millor que si hi ha, posem per cas, 20 tasques a gestionar, que aquestes les facin entre 10 persones, que tocaran a dos per cap, que no que entre 5 persones n’assumeixin quatre cada una. Com més gent estigui implicada en el dia a dia de la Jove, més fàcil serà assolir els objectius marcats.

Tal com indiquen els Estatuts de la Colla, l’Assemblea General, que previsiblement se celebrarà el 17 de desembre d’enguany, haurà d’escollir una nova Junta Tècnica i Directiva per als dos anys vinents. Sigui, una Junta continuista, o sigui una Junta totalment renovada, necessita el suport del màxim de gent per poder treballar de la millor manera possible.

Sóc conscient de la dificultat afegida que suposa treballar en un espai com el Palau del Rei Moro, que no és el més adequat per a la pràctica castellera o per la gestió del dia a dia d’una entitat com la nostra. Però mentre no disposem d’un nou espai, que tot indica que cada cop està més a prop de ser realitat, haurem d’adaptar-nos, aguantar i perseverar, sent conscients que això molts cops significa fer molta feina extra. L’any vinent, la Jove de Sitges arriba al seu trentè aniversari. Espero que ho puguem celebrar de la millor manera possible, que per a mi seria sens dubte, donar aquest desitjat pas endavant.

Visca la Jove de Sitges!

Jordi Dólera Mirabent

La temporada 2022

Qualsevol persona que entengui una mica de castells potser no és capaç d’entendre la progressió de la nostra colla.

Vam començar la temporada preparant quatre pilars de 4 per a la nostra participació en les Decennals de Valls. Un acte marcat fortament per les restriccions Covid, però que vam aconseguir tirar endavant gràcies als primers assajos a l’institut Benaprès.

Cap de nosaltres podia imaginar que després d’aquesta primera temptativa d’actuació, només aniríem cap endavant.

Només tres mesos després i amb un carnaval que també volia tornar a la normalitat pel mig, vam assolir complir les exigències que tenen les colles castelleres envers les actuacions i vam demostrar que tornàvem a tenir castells de sis pisos.

Després del tram de pretemporada amb les tradicionals actuacions amb una de les nostres colles més amigues, els Castellers de Sants, vam veure que era el moment de portar els castells de set a plaça. El 3de7 va tornar a Sant Boi, una actuació dura per la calor, però que vam saber resoldre amb molt bona nota. El 3de7 ja no ens abandonaria, hem fet d’aquesta construcció el nostre castell de bandera i hem sigut capaços de fer-lo amb una solvència i seguretat digna de colles exigents, a més a més ens ha permès introduir rotacions i moltes estrenes a tots els pisos.

Un cop estrenat el primer castell de set pisos el següent objectiu estava clar, anar pel 4de7 i l’escenari ideal per a fer-ho era a la plaça de la Vila de Ribes. A Ribes vam assolir dues terceres

Foto de família en acabar el Pilar a la Plaça del Blat de Valls.

3de7 descarregat a Ribes en l’actuació de Festa Major de Sant Pere. Primera actuació en completar dos castells de 7.

parts de la nostra meta per la temporada, però no només vam estrenar el 4de7 sinó que també vam començar a concebir el nostre següent objectiu: el 5de7.

A partir d’aquí tots i totes ens vam conjurar per arribar al nou objectiu, un que no entrava a la nostra planificació inicial, el Carro Gros.

L’actuació en memòria del Pepe era l’escenari ideal per demostrar que la Jove de Sitges tornava al panorama casteller per la porta gran. El 5de7, un dels castells històrics de la colla tornava a ser de color vi i en només mitja temporada ja havíem aconseguit el nostre gran objectiu, reunir a la mateixa actuació tres castells de set pisos amb l’afegit de recuperar també el 4de7a.

Vam arribar a les vacances amb els deures fets i engrescats per veure fins on arribaria la colla amb les proves que estàvem fent al Palau.

La tornada de les vacances castelleres és sinònim de tres setmanes d’activitat frenètica per preparar la Festa Major, i tot i això vam demostrar el bon estat de forma de la nostra colla signant una nova actuació de nivell i assolint un nou castell de la gamma de set, el 3de7 amb agulla a la plaça de l’Ajuntament.

Abans de comentar la nostra XXX Diada de la Colla, cal reflexionar sobre un fet que de cara al nostre 30è aniversari hem de revertir, per poder plantejar reptes superiors al 4de8 és important que puguem fer tants castells de set pisos com siguin possibles, i això significa completar actuacions amb tres castells de set.

Dit això, vam arribar a la nostra Diada amb una meta clara, completar un nou 4de8. Tothom sap que vam assajar tant com vam poder, aprofitant els nostres 15 minuts màgics al màxim al Palau cada dimarts i cada divendres, però els castells són sempre incerts i això és el que fa que ens agradin tant.

Preneu-vos la nostra diada com la primera actuació del que ha de ser un gran 30è aniversari, i recordeu que si no costa, no té mèrit.

5de7 descarregat al II Memorial Pepe Rodríguez. Primera actuació en completar dos castells de 7 i mig (5de7 i 4de7 amb agulla).

3de7 en solitari duarnat la Festa Major (vigília i Sortida d’Ofici). 4de7 lleuger a Sabadell la setmana abans de la XXX Diada de la Colla.

Opinió personal des de Ribes

S’acaba la temporada i com sempre un espera la Diada de la Colla amb molta il·lusió. Ha de ser aquell dia on la Colla pugui realitzar els seus màxims objectius, amb tots els ets i uts. On es puguin dur a plaça els castells que hem anat treballant durant l’any per acabar amb una bona sensació. Cal arriscar amb seny, sabent que el que duem a plaça ho hem fet als assaigs.

Per altra banda, al llarg de l’any cadascú tindrà la seva diada preferida o, dit d’una altra manera, aquella plaça on més li agrada actuar, ja sigui de casa o de fora. Aquesta estima a les diades, o per antonomàsia a les places, pot anar en funció dels castells realitzats (qui no recorda la primera torre de set descarregada?); d’alguna anècdota curiosa (qui no recorda la baixada de pantalons d’algun casteller en pujar els dosos?); de l’època de l’any (qui no recorda aquelles diades que són agradables pel clima o que, per contra, ens les fa suspendre per la pluja?); o, fins i tot, dels castellers amb qui compartim plaça (qui no recorda per bé el bon rotllo que tenim amb alguna altra colla?).

Així doncs, cadascú de nosaltres té la seva diada preferida. La meva? Com a ribetà tiro cap a casa com és evident, i com és molt fàcil triar la diada de Festa Major doncs jo en trio una altra, la diada de Tardor a Ribes. Una diada que és el preludi de la nostra DIADA. Que és el final de

temporada a casa pels ribetans que hem iniciat com a aficionats castellers per la Festa Major de Sant Pau al llunyà mes de gener, i que a dia d’avui encara podem dir ben alt que nodrim de bon grat la Jove de Sitges. Una diada de tarda, senzilla, però agradable. Pels sitgetans potser una diada més, però pels ribetans una demostració de l’estima que la Jove té per nosaltres...

Tal com diu una versió ribetana d’un dels nostres cants: “1993 moltes ganes de fer castells, color vi el porto a dins, Colla Jove de Sitges (i RIBES !!)”...

i a la vegada que els ribetans sentim i tenim per la Jove de Sitges.

Enguany, però, tot i la represa de l’activitat castellera de forma normal aquesta diada no ha estat present en la nostra planificació de temporada. Una cosa que sap greu. Una cosa que, personalment, espero que canviï. No és una diada perfecta, a Ribes sabem que ens costa omplir les places, i l’hem realitzat tant a la plaça Marcer (potser massa gran, oi?) com al carrer Comerç (potser massa desangelat, oi?). A Ribes, tal vegada, tampoc no hi ha la tradició com en altres pobles, però l’estima al món casteller és innegable (potser no ho sap tothom, però la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es va fundar a l’Ajuntament de Ribes un llunyà 1989). Aquesta diada ens permet a la Jove encarar la Diada de la Colla amb moltes esperances. Aquesta diada permet fer proves a plaça d’aquells castells que hem anat assajant al Palau cada dimarts i divendres, i fer-ho ben a prop de casa. Aquesta diada permet que els ribetans ens sentim encara més membres de la Jove i que els nostres familiars més grans ens puguin venir a veure a plaça. Aquesta diada permet fer més colla, fernos presents als carrers de Ribes i a la seva gent. Aquesta diada permet que estimem més Ribes i, que de retruc, Ribes ens estimi a nosaltres. Aquesta diada és de la Jove... i que per molts anys la puguem gaudir, plegats, a plaça.

Gerard Coll Milà Ribetà i casteller de la Jove de Sitges

5de7 a l’actuació de Tardor de Ribes, 2019.

Imatges de la Canalla durant tota la temporada

GLOSSA (I GLÒRIA) AL 4DE8

Un 4de8 a la Diada de la Colla? Si aquesta pregunta s’hagués plantejat a l’inici de temporada, a la primavera passada, s’hauria considerat no únicament fora de lloc, sinó també profundament desconeixedora del què són els castells i de les dificultats que totes les colles, siguin del nivell que siguin, afronten cada vegada que han d’abordar arribar al seu sostre, i més encara, després de la forçosa aturada de dos anys per la pandèmia. Perquè el 4de8 és el nostre sostre, si més no fins ara. Un sostre que per a qualsevol persona que no conegui les interioritats i els processos interns d’una colla li pot semblar de relativa transcendència –ateses les notícies de castells de 10, pilars de 9 amb puntals o construccions desfolrades que enguany han protagonitzat les tres colles punteres–, però que en realitat és d’extraordinària importància, de manifesta ambició i de pronunciada complexitat. El simple fet d’haver estat en condicions d’assaltar de nou el carro gros, amb un exemplar expedient de 4de7 nets i de proves de peu al Palau, ja posa de manifest l’èxit d’enguany. Haver-hi fet l’aleta –tot i que volíem més– representa una vàlua significativa per a la colla i l’escenificació d’un caràcter genuïnament casteller: el de superar-se constantment i afrontar els reptes amb decisió i rigor.

El sostre del 4de8 ha estat una ombra que ha sobrevolat el Palau des dels primers assaigs, ara fa trenta anys, del que mesos després acabaria fructificant en la Colla Jove de Castellers de Sitges. En aquell llunyà 1992, quan encara no havia arribat la gamma extra a un món casteller que començava a ser en ebullició, només vuit colles feien el 4de8 i el còmput global de descarregats (dos de cada tres) era notablement baix en comparació amb com evolucionaria en els anys següents. Però, tot i semblar una muntanya més alta que l’Everest, en l’imaginari dels joves que havíem muntat la colla, el carro gros era un horitzó recurrent. Somiat i inabastable, però transitable.

En aquells primers inicis de la colla no hi havia cap guió ni tampoc cap visió real que indiqués un camí factible per arribar al carro gros. Ningú a Sitges l’havia fet, tampoc els castellers que venien de l’antiga colla dels blaus, que havien

provat tant el 4de8 com el 3de8, però sense èxit. El castell de vuit pisos s’erigia com una fita allunyada i inconcreta, però real. Quelcom en què somiar. Aquells primers anys de la Jove van ser d’una velocitat vertiginosa. Dos mesos i mig després de la primera actuació, es coronava el primer castell de 7; l’any següent es descarregava tant el 3 com el 4 i, fins i tot, es provava el 3de7 per sota; i el 1995, només dos anys després d’haver sortit a plaça, es descarregava el 4de7 amb l’agulla i el 5de7 i es coronava la torre de 7. Una trajectòria espectacular, que va suposar que la Jove fos considerada el 1995 com “colla revelació”. La combinació de l’empenta dels joves que integraven la colla, sumada a la valuosa experiència tècnica que aportaven els qui venien dels Castellers de Sitges, es va traduir en un potencial que va generar resultats positius en cada pas que es protagonitzava.

Per aquest motiu, quan l’any següent, el 1996, al Palau es va veure l’opció de pujar tot plegat un pis i arribar als somiats castells de 8, es va assumir

Aassaig de 4de8 fins a dosos el 21 d’octubre passat al Palau

com un pas més en l’evolució natural –i ràpida–d’una colla que buscava nous reptes, potser sense assaborir prou els recentment aconseguits. Però, és clar, qui renuncia a anar amés amunt quan les peces hi són, el context ho afavoreix i la història ho reclama?

Per a Santa Tecla de 1996, la Jove de Sitges va atacar, per primer cop, el 4de8. Hi havia decisió i confiança, tot i la incredulitat de bona part del món casteller, que dubtava que una colla es pogués plantejar aquest repte en el seu tercer any de camí. Només la Joves de Valls i els Minyons de Terrassa havien estat capaços de fer castells de 8 amb només tres anys de vida…

L’aposta era valenta i amb fonaments que la justificaven, però el somni es va quedar a tocar. El 4de8 va pujar fort al Cap de la Vila, però va cedir just en el moment que l’enxaneta feia el segon dels tres passos finals. S’iniciava una malastrugança que duraria deu anys. Aquell mateix 1996, la Jove va ser convidada a la diada de Tots Sants, a Vilafranca, i també va acudir amb el 4de8 en la cartera. I tal com havia passat unes setmanes abans, el castell es va trencar amb l’enxaneta apunt de travessar. Exactament, el mateix succeiria deu dies després, a la Diada de la Colla. La malastrugança amb el carro gros es va mantenir en els següents atacs, el 2002 i el 2003, en què també s’arribava a col·locar aixecador, però no s’aconseguia fer l’aleta.

Botiga de llaminadures

CARMELS MARC

antic Golobasi

Fins que el 2006, també per Santa Tecla, es va arribar al cim –i a més, es va aconseguir descarregar– de l’imponent 4de8 de color vi, en un dels esclats de felicitat col·lectiva més extraordinaris vistos mai a Sitges. El sostre somniat i venerat s’havia assolit. Els deu anys d’haver-ho tingut a les mans, però no haverho pogut tocar, quedaven enrere i s’obria una nova etapa en què el carro gros estaria present, d’una manera intermitent però constant, en els registres de la Jove: 2006, 07, 09, 11, 12, 16, 17, 19 i 22.

En castells, com en tantes altres facetes de la vida, és més difícil consolidar que arribar-hi.

Yll Sant Pau

Tercer intent de 4de8 de la Jove, a la Diada de la Colla del 1996

Per a una colla de la nostra dimensió (és a dir, un colla mitjana) i en les característiques del nostre entorn (amb una oferta cultural, festiva i d’oci infinitament superior a la de qualsevol altra població castellera i, per tant, amb un punt afegit de dificultat en la mobilització a assaig) estar en condicions d’assaltar el 4de8 té un mèrit extraordinari. I més, fer-ho amb regularitat. Cal un tronc d’alt nivell, una canalla fina i ben assajada i una pinya forta i amb prou amplitud per afrontar

el repte als assaigs i a plaça. Portem quinze anys passant el filtre i superant el llistó amb escreix. Bona prova d’això és que cap temporada que hem portat el 4de8 a plaça des del 2006, ens ha quedat pendent de fer-lo. Sempre ens n’hem sortit d’una manera o altra. I això és una dada que il·lustra la capacitat de la colla per afrontar el seu repte major. Poca broma.

Santi Terraza

Primer 4de8 de la Jove, per santa Tecla de 2006

LA INCLUSIÓ

LA TORRE

LA TORRE

Vam venir a viure a Sitges durant l’estiu del 1998, i vam veure castells per la primera vegada durant la Festa Major d’aquell any. La idea de la possibilitat de participar mai se’m va acudir.

Entrevista a Oscar Farrerons, premi Lo Carro Gros 2019

Entrevista a Oscar Farrerons, premi Lo Carro Gros 2019

Sé que la gent no familiaritzada amb el concepte veu un castell i diu “oh wow, això és increïble”, i no gaire més.

En les darreres temporades la colla sembla que ha trobat el camí per assolir el 4 de 8 quan s’han donat les condicions. Que creus que necessita la Colla per poder assolir tant aquest castell com la torre de set amb regularitat?

En les darreres temporades la colla sembla que ha trobat el camí per assolir el 4 de 8 quan s’han donat les condicions. Que creus que necessita la Colla per poder assolir tant aquest castell com la torre de set amb regularitat?

Des de dins, és fàcil oblidar que és un espectacle enormement impressionant i força difícil d’entendre. Com va passar això? Per què estan enviant els nens petits al cim? No és això realment perillós? La gent generalment no veu castells i pensa “Escolta, crec que podria fer això”, principalment perquè estan massa ocupats amb (a) “això sembla tan difícil que aquestes persones són gimnastes entrenades, segurament” i/o (b) “aquesta gent està clarament boja”.

Tenint en compte el creixement demogràfic previst per als propers anys a Sitges i la possibilitat de disposar d’un local nou d’assaig que compleixi amb les necessitats d’una colla castellera, fins on creus que pot arribar la Jove de Sitges?

Tenint en compte el creixement demogràfic previst per als propers anys a Sitges i la possibilitat de disposar d’un local nou d’assaig que compleixi amb les necessitats d’una colla castellera, fins on creus que pot arribar la Jove de Sitges?

Com t’imagines la colla d’aquí 25 anys?

Com t’imagines la colla d’aquí 25 anys?

Probablement hauria continuat per aquest trist camí d’incomprensió si Rebecca, amb 6 anyets, no hagués tornat a casa un dia amb un exemplar de La Torre que contenia una nota gargotejada per un paio anomenat Marc Barnés: “a la teva filla li ha anat bé avui al taller i ens agradaria que vingués a un assaig”. Quan per fi ens vam animar a portarla al Palau, les nostres vides es van entrellaçar de mica en mica però indissolublement amb la vida de la colla.

La inclusió mai no ha estat un problema per a nosaltres. Sabem que com més inverteix, més se’n beneficia, i així ha estat sempre amb la Jove de Sitges. Les nostres vides s’han arrelat enormement amb la nostra inclusió a la colla.

També hem intentat portar sang nova, recomanant castells en general (i la Jove en

2019/ 09

2019/ 09

particular) a tothom, a través d’amics, companys, xarxes socials, etc. Assegurar-se que la gent vingui i continuï venint és crucial per a la salut de la colla. Molt d’això prové de l’individu: no es pot obligar algú a continuar venint si no hi està interessat. Però tots tenim la responsabilitat d’intentar que les persones se sentin benvingudes i útils quan venen a un assaig. Si hi ha una barrera de l’idioma, això no ajuda, però generalment hi ha almenys un o dos guiris (m’han dit que n’hi ha fins i tot un al grup de pinyes) que poden fer que un estranger se senti benvingut i poder donarli una introducció al món en el que han entrat. En 2016 vam tenir un grup designat de castellers per identificar i fer la benvinguda a principiants, potser és una bona idea reviure aquest paper?

Sempre hi haurà un nivell natural de desgast al nombre de castellers que tenim; les circumstàncies de les persones sempre van canviant. Les ambicions de la colla necessiten que aquest desgast sigui sobre compensat amb nous castellers.

Sitges i Ribes allotgen un nombre important de gent que encara no saben que són castellers. Ens cal descobrir-los i ajudar-los en el camí cap a la faixa. Per moure’ls des d’un “m’agrada” a “explica’m més” a “val, aniré la setmana que ve” a “ha estat molt divertit” a “quan costen les faixes” (pregunta a la Montse) a “escolta, aquests són els meus amics, espero que no hi hagi problema si ells també venen”... així creixerà la colla i potser, finalment, descobrim com és fer un folre.

Chris Wright

LES DECENNALS

El passat 30 de gener, ens desplaçàvem a Valls, amb motiu de la celebració de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que se celebren a la Capital de la comarca de l’Alt Camp, cada deu anys, en els anys acabats en 1. És a dir, que de fet tocava celebrar-ho l’any passat, però com gairebé tot, es van haver de suspendre per la pandèmia que ens ha paralitzat aquests darrers dos anys.

Entre la multitud d’actes que es duen a terme durant aquestes festes, s’inclou també una trobada castellera. La primera que es va celebrar va ser l’any 1981, amb la participació de 16 de les 17 colles existents del moment, entre elles els Castellers de Sitges, que hi van enlairar un tres i un quatre de set. L’any 1991, amb un món casteller apunt de començar la gran expansió que es va produir després dels Jocs Olímpics de Barcelona, 20 van ser les colles presents a Valls. En aquella ocasió ni els Castellers de Sitges, desapareguts l’any 1988, ni la Colla Jove de Castellers de Sitges, que no va aparèixer fins a l’any 1993 en el marc de l’expansió comentada anteriorment, hi van poder fer acte de presència.

L’any 2001, se celebra la tercera edició, en plena expansió del món casteller, i la Jove de Sitges és present a Valls per primer cop en unes decennals. La trobada és multitudinària i aplega 57 colles, la qual cosa obliga a adoptar un format en la qual només es pot enlairar un castell i alguns pilars. La torre de sis, juntament amb diversos pilars de 4 serà el castell enlairat en aquella ocasió. Deu anys més tard, l’any 2011, es repetiria el nombre de colles presents, si bé amb diversos canvis respecte a les que van ser presents 10 anys abans. En aquesta ocasió, a més dels pilars de rigor, la Jove de Sitges enlaira també un 4 de 6 amb l’agulla.

I arribem a l’edició d’aquest any, endarrerida com dèiem abans per culpa de la COVID-19, entre molts dubtes i incerteses fins a l’últim moment, a causa de la canviant situació que provoca la pandèmia a finals del 2021 i inicis del 2022. Finalment, es pot dur a terme la trobada, amb moltes absències perquè hi ha colles parades des de fa molt de temps i també colles que hi renuncien a anar a darrera hora. En condicions

normals més de 80 colles s’haurien pogut reunir a la ciutat bressol dels castells, però tal com estaven les coses finalment només van ser 18 les colles que es van trobar a Valls. Algunes van enlairar algun castell, però la majoria, com és el cas de la Jove de Sitges, van aixecar diversos pilars en una jornada que acabà simbolitzant el retrobament del món casteller a plaça.

Pilars de 4 durant l’actuació conojunta

Pilar de 4 a la Plaça del Blat de Valls.

UNA TEMPORADA A DISTÀNCIA

És dimarts i tinc assaig. Dimecres també, necessitem aquest dia extra d’assaig per perfeccionar la torre i treballar nous pilars. Divendres assaig important! I després ens quedarem a sopar uns bons entrepans de l’Edu i en Ripoll. Així un any rere un altre, rere un altre fins a més de déu anys. De vegades els castells arriben a ser una part molt gran de la teva vida on els hi dediques molt del teu temps i també una gran part dels teus pensaments.

En les següents línies vull parlar de com he viscut jo personalment la temporada de la represa des de la distància, una experiència que m’ha deixat veure les coses amb una perspectiva de la qual no estava pas acostumada.

Un cop es van reactivar els assajos em va entrar aquest sentiment que se’n diu FOMO (Fear of missing out). Traduït: Por de perdre’s alguna cosa/activitat/moment). La meva única manera de tornar a connectar amb la colla i els castells era a través de les xarxes socials, canals de comunicació, amics i família. Volia saber que estava passant, quanta gent venia als assajos, com estaven els ànims, com anaven les proves, si hi havia gent nova, etc. Estava súper motivada tot i no poder ser-hi físicament. Em vaig emocionar amb les fotos dels primers castells a plaça, l’alegria de veure que tot tirava endavant i que la colla tornava a estar activa i ben viva.

Amb els mesos òbviament no vaig poder seguir al detall totes les novetats i això a poc a poc em va anar donant una perspectiva amb més distancia, amb una mirada innocent, optimista i molt motivada. Sempre que he baixat a Sitges he passat per assaig i he vingut a les actuacions a fer castells. Cada vegada amb moltíssimes ganes, amb la il·lusió del primer dia. No poder ser-hi per la Diada de la Colla em va fer moltíssima ràbia. Vaig estar tot el dia pendent del mòbil, no m’ho volia perdre. Estàvem portant a plaça el carro gros el mateix any que tornàvem a fer castells després de la pandèmia. Quina bogeria!

Aquests són els fets, una mica resumits, de com ha estat aquesta temporada per a mi. Veure els castells en fotos i vídeos; converses amb amics sobre com han estat les sensacions als assajos i actuacions; comprar vols que quadressin amb dies marcats del calendari, o com a mínim intentar-ho...

Ara us vull compartir una reflexió que té a veure amb aquesta nova perspectiva de la qual us parlava. De tant en tant aquest any m’he trobat amb converses on les persones amb qui parlava, des de Sitges i al peu del canó, es podien sentir desmotivades, cansades, estressades i una pila més d’emocions negatives quan parlàvem de castells. Al mateix temps jo els hi oferia un punt de vista optimista i intentava reforçar tot aquest esforç i la bona feina que es veia des de fora. Això em va fer pensar en altres temporades en les quals jo m’arribava a sentir desmotivada, desganada, cansada i sobretot estressada. Aquests darrers mesos podia veure la Laura d’anys anteriors reflectida en aquests testimonis. Ara miro amb perspectiva aquelles temporades i m’adono de la gran feinada que vam arribar a fer i veig amb molta més positivitat tot el que vam assolir any rere any.

De vegades ens capfiquem moltíssim en petits detalls, que tenen importància, molta importància, però ens oblidem que de tant en tant també cal fer un pas enrere i veure les coses des d’un punt de vista més allunyat. D’aquesta manera deixem de mirar les pedres de terra i ens tornem a centrar en el camí que estem seguint. Si no aixequem el cap no podrem veure tot el camí que hem recorregut fins ara ni totes les fites que tenim per davant.

Aquest any s’ha fet una feinada increïble. No sé si en sou totalment conscients encara. Us proposo que per un moment us situeu mentalment on éreu ara fa exactament un any. Quins reptes us plantejàveu per la colla en aquell moment. Com van anar passant els mesos, actuació per actuació, quina va ser la vostra experiència. Com van anar apareixent nous reptes i com veu fer front al darrer tram de la temporada. Espero que amb aquest exercici pugueu sentir-vos ben orgulloses i orgullosos de tot el que la colla ha assolit enguany. Que valoreu la feina que s’ha fet des de la directiva i la tècnica en un any tan complicat com aquest. Que tingueu encara més ganes d’encarar l’any vinent. I que sobretot estimeu la colla una mica més si és que es pot.

Sempre Jove!

Laura Ripoll Albaladejo

UNA MANERA DIFERENT DE VIURE LA CULTURA

Fa sis anys que vaig entrar a la colla i mai vaig pensar que podria formar part de la família del pubillatge, per mi un món desconegut que m’ha obert la porta a gran part de la cultura sitgetana. Gràcies a ser hereu de la colla he pogut gaudir de les festes populars del poble des d’una nova perspectiva, viure-les de primera mà des de dins com la festa de la verema, portar al Sant per Festa Major, fer la processó del Carme amb la barqueta i el famós ral·li són algunes de totes aquestes coses que pots arribar a viure formant part del pubillatge sitgetà.

Per sort aquest viatge d’un any no el fas sol, al teu costat estaran els representants de les altres entitats del poble, persones que com tu també s’estimen Sitges i les festes populars, un grup de joves que comencen sent desconeguts i al llarg de l’any es transformen en grans amics amb qui viuràs grans experiències i emocions com la sortida a Montserrat, la famosa sortida a les Caves Torres, formar part de la cavalcada dels Reis o les entrades del Sant i la Santa que quan ens adonem estem tots amb llàgrimes als ulls.

Però tampoc seràs l’únic representant de la teva entitat, per sort, la meva companya de viatge la Carla no era una cara desconeguda per mi, al revés és una gran amiga des de fa anys i això només fa que tot aquest viatge al seu costat sigui molt més divertit i especial.

Després d’explicar una petita part del meu any de pubillatge, m’agradaria fer unes paraules pels joves de la colla. Formar part del pubillatge no et farà descobrir coses noves de la colla, però et farà descobrir coses noves de Sitges, les seves festes i

tradicions. i de la seva gent, que t’obrirà les portes a un nou món sitgetà. Quan entres al pubillatge veus les coses des d’una altra perspectiva, i el més important és que pots arribar a conèixer persones amb qui pots fer una gran amistat. Si, és veritat, veureu moltes misses i beureu molt de vi, però fins i tot a les misses t’ho pots passar d’allò més bé i si faig la vista enrere les trobo a faltar.

Per acabar m’agradaria agrair a la Colla per deixar-me formar part d’aquesta experiència que m’ha canviat una mica la vida, ha sigut un orgull ser el representant de la Jove durant el meu any de pubillatge, gràcies.

David Pato Méndez

David i Carla durant el seu any de pubillatge a Montserrat.

BASES DEL CONCURS PEL DISSENY DE LA IMATGE PER CELEBRAR EL 30È ANIVERSARI DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Objecte de la convocatòria: La colla jove de castellers de Sitges convoca un concurs pel disseny de la samarreta en motiu del 30è aniversari de la colla.

Participants

1. Poden participar a títol individual, totes aquelles persones que vulguin majors d’edat, es podran presentar un màxim de dues propostes per participant al concurs. La inscripció és gratuïta.

2. Requisits del disseny

a. Autoria: els dissenys han de ser originals per part de l’autor/a i inèdits. No poden presentar cap marca d’aigua ni cap símbol o signatura amb els quals es pugui identificar a l’autor/a. En cap cas seran acceptats dissenys que siguin copiats o incompleixin els drets d’autor d’altres persones i/o entitats.

b. Tema: la temàtica del disseny ha d’estar relacionada amb la colla i presentar els elements propis de la colla (colors/simbologia). Cal tenir present que enguany la colla celebra els seus 30 anys i, per tant, caldrà fer-ne una referència explícita en el disseny.

c. Tècnica: la tècnica serà lliure, tanmateix, cal tenir presents els següents requisits per a una correcta impressió del disseny a una sola tinta. Els dibuixos hauran de ser presentats en una versió amb un màxim de tres colors i sense difuminats. Els dissenys es faran en paper de mida DIN A4 (tingueu en compte la proporció del dibuix en relació amb la mida del full) i s’entregaran escanejats i en format PDF.

3. Entrega i terminis: l’entrega es farà

telemàticament a secretarijovedesitges@gmail. com en format PDF. El títol del correu electrònic haurà de ser “Nom + Cognoms + CONCURS 30È ANIVERSARI” (exemple: Anna Puig García CONCURS 30È ANIVERSARI) i en el mateix missatge caldrà adjuntar el PDF i indicar el nom del concursant i un telèfon de contacte. El termini de presentació s’inicia el 13 de novembre i finalitza el 12 de desembre, ambdós dies inclosos. Més enllà d’aquestes dates no s’acceptarà cap participant. Una vegada es realitza l’entrega del disseny, no es podran fer canvis ni tornar a participar en el concurs amb un altre o el mateix disseny.

4. Jurat

a. Composició: el jurat està compost pel president, cap de colla, cap de comunicació, i dos jurats assignats, que seran persones amb criteri artístic.

b. Funcions: l’elecció del disseny guanyador es farà per consens dels membres del jurat. En cas de no arribar a un acord, els dissenys candidats es sotmetran a votació sent el guanyador final el disseny que hagi obtingut més vots. El jurat podrà declarar el concurs nul o sense disseny guanyador si considera que cap de les propostes s’ajusta als requisits establerts en la base 2 del present document. A més, el jurat es reserva també el dret de suspendre, ampliar o modificar aquest concurs i, fins i tot, la seva possible anul·lació, sempre que hi hagi una causa justificada i es compromet a comunicar amb antelació suficient les noves bases, condicions o, si s’escau, l’anul·lació definitiva del concurs, sense que això comporti cap tipus de responsabilitat per al jurat ni cap tipus d’indemnització per a les persones participants.

5. Usos de l’obra: el disseny guanyador serà imprès a la samarreta del 30è aniversari de la Jove. La Colla Jove de Castellers de Sitges es reserva el dret a fer ús del disseny guanyador en altres materials de difusió relacionats amb la colla (pancarta, promocions, cartells, etc.). Igualment, les obres originals podran ser exhibides en una exposició. La propietat dels dissenys que participin al concurs seran cedits a la Colla Jove de Castellers de Sitges. L’organització es reserva tots els drets de propietat i d’ús de la proposta guanyadora, així com el dret de reproducció mitjançant els formats a través d’adaptar el disseny sempre que les condicions del material o objecte sobre el qual es vagi a reproduir no permetin fer-ho de manera completa i també podrà fer ús per separat dels elements del disseny.

6. Resolució i premis: el resultat serà comunicat el dia 16 de desembre de 2022 a través d’una trucada telefònica a la persona guanyadora del concurs. Així mateix, el resultat s’anunciarà a l’assemblea anual el 18 de desembre i es publicarà a les xarxes socials de l’entitat fent pública la creació guanyadora. Pel que fa als premis, el/la guanyador/a rebrà 150€.

7. Acceptació: la participació en el concurs representa implícitament l’acceptació de totes les bases així com també la fallada del jurat. Qualsevol cas no previst en les presents bases serà resolt pel jurat i comunicada la decisió mitjançant el correu de la colla i a assaig.

8. Exclusions: quedaran exclosos del concurs tots aquells dissenys que presentin connotacions de tipus sexista, racista, homòfoba i ofensives contra persones i institucions. Igualment, el suborn i la pressió cap als membres del jurat i/o de l’organització també serà motiu d’exclusió. Per últim, també seran exclosos/es del concurs els/ les participants que no compleixin amb els punts i subpunts que estableix la present base.

9. Contacte amb l’organització: en cas de presentar qualsevol mena de dubte en relació a la participació en el concurs, podeu contactar telemàticament escrivint a secretarijovedesitges@ gmail.com o jovedesitges.social@gmail.com