Myotragus núm.11
Sóller
EL LÀSER. 50 ANYS
Dipòsit legal: PM-255-2007
IES Guillem Colom Casasnovas 2010-2011
EN AQUEST NÚMERO:
Caricat
til ura gen
es
cino C iego To D : e d a
cal.ligrames 1
asales.
EL LÀSER. 50 ANYS
MYOTRAGUS nº11 Institut d’Educació Secundària GUILLEM COLOM CASASNOVAS (Sóller) EHan participat en aquest Myotragus
Agustí Ceba, Maru Domenech, Joan Morell, Gemma Juan, Magalí Alejandra Prado Peralta, Laura Lucksevica, Pep Pons, Pere Rubio, Tomeu López, Xisco Femenias, Mireia Colom Fidalgo, Marina Borras, Nadia Elisabet , Salvador Sastre Reynés, Pedro Pascual, Guiem (1er A) , Andreu Castell, Laura Carriquí Coordinador: Juan Antonio Fernández Vila. Agraïments: APIMA IES Guillem Colom Casasnovas, Ferrocarril de Sóller, El Gas S.A, Diego Tocino Casales i a tots els que d’una forma o d’altra heu aportat el vostre granet d’arena.
http://www.iessoller.cat http://www.weib.caib.es http://issuu.com Dipòsit legal: PM-255-2007 Amb el suport de :
2
EL LÀSER. 50 ANYS
Fotografies participants en el concurs organitzat per l’APIMA del nostre centre
3
EL LÀSER. 50 ANYS
COMMEMORACIONS CIENTÍFIQUES .
Albert Einstein Inauguram un nou apartat a la revista Myotragus dedicat a l’ aniversari de fets destacats de la ciència, especialment aquells relacionats amb la Física i la Química. Potser recordaràs que l’any 2005 va ser l’Any Mundial de la Física, perquè es complien cent anys de la publicació de quatre articles d’Einstein que van revolucionar la física d’aquell moment; el 2007 va ser l’Any de la Ciència a Espanya; el 2009 l’Any Darwin, 150 anys des de la publicació de L’origen de les espècies,, i també l’Any de l’Astronomia, 400 anys de les primeres observacions de Galileu amb telescopi i de la publicació d’Astronomia Nova de Kepler. L’any passat van ser les seves bodes d’or del LÀSER (1960-2010).
Johannes Kepler.
Charles Darwin
Galileo Galiei 4
EL LÀSER. 50 ANYS
EL LÀSER. DE RAIG DE LA MORT Al CD, DVD I BLU RAY El 16 de Maig de 1960 el físic i enginyer nord-americà Theodore Maiman (1927- 2007) va realitzar la primera emissió làser de la història. Considerat originalment un instrument exòtic, actualment l’utilitzam diàriament, més inclús del que imaginam, a més de ser un dispositiu molt important en investigació. Què és un làser? Probablement sabries definir objectes quotidians como una cadira, un televisor i potser fins i tot un ordinador. En canvi possiblement no podries explicar què és un làser, encara que sigui un dispositiu suficientment familiar per a tu. Fonamentalment un làser és una font de llum, com podria ser una bombeta o la nostra font principal d’energia, el Sol. Té tres propietats que el fan diferent d’altres fonts de llum. La primera és la direccionalitat, el feix de llum té una única direcció, una línia recta. La segona és la monocromacitat, la llum emesa és de color pur, en realitat quasi pur, però és percebuda pels nostres ulls com un únic color. Per últim és capaç de generar un feix de llum que posseeix una intensitat molt major que la llum emesa per qualsevol altre tipus de font lluminosa. La paraula LÀSER, és en realitat un acrònim format per les inicials de les següents paraules en anglès: Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation. És a dir Llum Amplificada per Emissió Estimulada de Radiació. Bàsicament els components principals d’un làser com es pot veure a la figura són: 1. Medi actiu per a la formació del làser. 2. Mecanisme d’abombament d’ energia al làser. Pot ser elèctric, el pas d’un corrent elèctric, òptic, mitjançant una font de radiació com un llum, o qualsevol altre tipus de font energètica que provoqui una emissió de fotons. Si no aportarem energia al làser, no es compliria el principi de conservació de l’energia, és a dir no podríem extraure energia d’on no l’hem aportada prèviament. 3. Mirall reflectant al 100% 4. Mirall reflectant al 99%. Els miralls formen el que s’anomena ressonador òptic. Aconsegueixen que augmenti la llum làser i creen el feix que nosaltres observarem. 5. Emissió del raig làser
5
EL LÀSER. 50 ANYS El procés més important per a l’emissió làser és la emissió estimulada de radiació. Mentre que a la resta de fonts òptiques l’emissió de llum és espontània, en un làser un fotó o partícula de llum estimula la creació d’altre fotó idèntic. Si això es repeteix molts de pics, procés que s’anomena en cascada s’aconsegueix una font de llum de color pràcticament pur, que a més emet un feix perfectament recte. De la teoria a la pràctica: primer va ser el màser El desenvolupament d’aquest dispositiu té els seus orígens en un treball d’Einstein sobre emissió estimulada de radiació publicat en 1916. Va ser l’any 1953 quan Charles Townes (1915) va aconseguir la primera amplificació mitjançant emissió estimulada de radiació. Aquesta no corresponia a radiació visible sinó que pertanyia a la regió de les microones de l’espectre electromagnètic (Les microones les coneixeràs per l’electrodomèstic del mateix nom, encara que també la telefonia mòbil utilitza aquest tipus d’ones.)
El làser de Maiman desmuntat. Es pot observar el flash en forma d’espiral, i a la dreta, el cristall cilíndric de robí.
Així es va inventar el MASER: Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation. Un article publicat en 1958 per dos físics, l’esmentat Townes i Arthur Schaslow (1921-1999) titolat Infrared and Optical Masers és el que va posar les bases teòriques que permeteren construir el primer làser en 1960, que va ser construït per Theodore H. Maiman amb un cristall cilíndric de robí sintètic d’un centímetre de llarg, amb les seves bases fabricades per comportarse com un mirall. Per a excitar els àtoms de crom del cristall, Maiman va usar una làmpada de flash enrotllada en espiral en torn al cilindre. El resultat va ser llum vermella en una direcció i monocromàtica en forma de polsos, que eren la resposta als llampecs de la làmpada de bombeig, el flash enrotllat. Amb aquest disseny tant simple Maiman li va guanyar la partida a diversos equips d’investigació que venien treballant en el màser òptic en el últims anys de la dècada de 1950, en universitats i sobre tot a laboratoris d’investigació d’empreses privades. El dispositiu va aparèixer descrit a un breu article d’unes 300 paraules “Stimulated Optical Radiation in Ruby” publicat a la revista Nature el 6 d’Agost de 1960. Prèviament s’havia rebutjat aquest article a la revista Physical Review, per considerar-se que no era “una contribució significativa a la física de naturalesa bàsica”. Maiman treballava a la companyia d’investigació privada Hugues Research Laboratory fundada l’any 1948 de l’excèntric milionari, aviador, enginyer autodidacta, productor de Hollywood i empresari Howard Hugues tenia a Malibú (California, EEUU). L’actor de cine Leonardo DiCaprio va donar vida a Hugues en la pel·lícula de 2004 El Aviador, dirigida per Martin Scorsese.
6
EL LÀSER. 50 ANYS
Aplicacions del làser Es va dir després de la invenció del làser que aquest dispositiu era una solució cercant un problema, tanmateix actualment les aplicacions del làser són innumerables. A la nostra vida quotidiana els trobem als lectors de codis de barres utilitzats a molts comerços, a les impressores làser, els lectors i gravadors de CD i DVD o als més recents “Blu-Ray”. Si et connectes a Internet amb la companyia ONO la informació viatja per fibra òptica, i un dels components utilitzats per generar el senyal ha sigut el làser. També coneixeràs els punters làser. Els làser s’utilitza en medicina, per exemple per l’eliminació de la miopia, tractament de certs tumors, cirurgia, i inclús s’utilitza en els centres de bellesa que contínuament ens bombardegen amb anuncis sobre depilació làser. Per últim a la indústria, s’utilitza per tallar peces, soldar metalls, guiar maquinària, en els robots de les cadenes de fabricació, per mesures precises de distàncies o controls de qualitat, com per exemple espessor de pneumàtics. Fins i tot a la música, el conegut compositor francès Jean Michel Jarre utilitza als seus concerts un instrument denominat arpa làser. Làser i cuina L’any 2009 Ludovic Peperstraete va presentar un prototip de forn per cuinar que utilitzava tres làsers. Segons l’inventor un làser no pot cuinar res però sí l’encreuament de dos làsers o més. Amb l’ús d’aquest forn la referència per al cuiner ja no seria el temps d’encalentiment sinó la textura que es pretengui aconseguir, controlada pel làser.
Diego Tocino Casales.
7
EL LÀSER. 50 ANYS Per què hi làsers de diferents colors? Fonamentalment depèn del material utilitzat com medi actiu. El color està relacionat amb una magnitud física anomenada freqüència. El vermell és el més econòmic d’aconseguir, en canvi el blau utilitzat als dispositius BLU-RAY és molt més car, més de 300 • i això explica en part l’alt preu d’aquests dispositius. L’avantatge és que el feix blau és molt més estret, una longitud d’ona de 405 nanòmetres, i per tant els discs per BLU-RAY poden emmagatzemar molta més informació. La potència dels làser pot variar des de mil·lèsimes de watts (per exemple en els punters de làser) fins milions de watts (utilitzats per al tall de materials o com armament). Qualcuns treballen en l’infraroig, sent per tant la radiació emesa invisible i molt perillosa com el de CO2 que amb una potència de milers de watts podria tallar la nostra ma. També s’utilitzen en les investigacions frontera i amb més futur. Així en el seu moment es van instal·lar miralls a la lluna per mesurar amb làser la distància Terra-Lluna. Actualment s’utilitzen en investigacions que possiblement no hauràs sentit però que seran notícia els pròxims anys com la generació d’energia de fusió nuclear per confinament inercial, la detecció d’ones gravitatòries i la computació quàntica El làser entre la ciència ficció i l’ús com arma de guerra Abans del naixement del làser, aquest en certa manera ja havia sigut caracteritzat per la literatura de ciència ficció. La primera novel·la va ser La Guerra dels Móns de H.G. Wells (1898), a la qual uns extraterrestres utilitzaven un raig calorífic com a arma. La seva aparició en plena Guerra Freda fa que es comencen a especular sobre les aplicacions bèl·liques del làser, el raig de la mort com era conegut. La premsa sensacionalista deia que ciutats senceres quedarien reduïdes a cendres per l’acció de “canyons làser” disparats a distància, un arma que podria substituir a les armes nuclears perquè tindrien l’avantatge de no emetre radioctivitat. A la dècada dels 60 i dels 70 del segle passat tenim pel·lícules i sèries de TV amb armes que utilitzen làsers , els phasers, a Star Trek i els blasters a la Guerra de la Galàxies, així com el sable làser, un arma que més recientment l’hauràs vist a Harry Potter. Tant en els possibles usos bèl·lics com en la ciència ficció hi ha afirmacions que no tenen cap base científica, encara que malauradament es continua fent recerca per desenvolupar el làser com a arma militar.
8
EL LÀSER. 50 ANYS
El làser i el renaixement de l’òptica Cap a 1950 molts investigadors consideraven l’Òptica com una disciplina amb gran passat, però sense perspectives d’un gran futur. En aquell moment els articles majoritaris d’investigació eren d’altres parts de la física com la Física Nuclear, la Física de l’Estat Sòlid o l’Electrònica, el transistor s’havia inventat l’any 1948 per Bardeen, Brattain i Shockley. El làser fou el revulsiu que va reactivar camps de l’òptica com l’holografia o va originar nous com l’optoelectrònica, l’òptica no lineal o les comunicacions òptiques. Des de la seva invenció ha hagut sis premis Nobel relacionats amb el làser.
Per a saber més: Web LaserFest, 50 Aniversari del Làser (American Physical Society, Optical Society, SPIE i IEEE Photonics Society) http://laserfest.org/index.cfm Concert de Jean Michel Jarre interpretant una cançó amb una arpa làser http://www.youtube.com/watch?v=_iq7jJ9Eo-o Són possibles els sables làser? (En Anglès) http://www.physics.org/article-questions.asp?id=59 Cuina Làser http://www.gastronomiaycia.com/2009/06/22/cocina-laser-de-electrolux/ Beléndez, Augusto (2010) Una revolució para la Òptica, Cinquanta aniversari del Làser, Mètode, núm 67, pp. 20-27. www.metode.cat
9
EL LÀSER. 50 ANYS
El paisatge des de casa meva
El meu paisatge, és molt agradable; si surt a la terrassa puc sentir el cant dels ocells que hi ha a una palmera situada davall casa meva. Si mir cap a l’esquerra, veig Palma, la ciutat i la badia; el que m’agrada més és mirar Palma de nit, perquè es veu il·luminada. Veig el poliesportiu de Bunyola i cases de la possessió de Son Serra. Just al davant tenc una altra possessió que és la de Can Mas: és una casa grossa que té moltes finestres i molt de terreny, on els xots pasturen. Al devora hi ha un turó on s’hi poden observar algunes cases, al damunt hi ha l’escola de Bunyola. Baixant els ulls, i ja a la dreta s’observa el passeig d’Antoni Estarelles que és on respira el poble, ja que representa l’eix central de tota comunicació, i ja al final del passeig, s’enlaira l’església i una mica amagada, la plaça. Mirant al darrere de la nostra terrassa es veu la Serra d‘Alfàbia i la petita muntanya del Castellet. Quan plou es pot observar un poble trist i apagat , però quan fa sol es veu un poble diferent, alegre, encès.
Gemma Juan 1r d’ESO C
10
EL LÀSER. 50 ANYS
La classe de ballet La classe de ballet a primera vista, o més ben dit quan hi entres per primer pic, et transmet una mena de simpatia a l’instant. Sents enveja per les persones que es passen mitja vida a dins i sobre tot satisfacció per poder estar contemplant-la. La classe és bastant grossa, té un mirall al fons que ocupa tota la paret, m’encanta poder-me mirar en ell. El terra està protegit per una mena de làmines que s’ajunten amb l’ajuda d’unes cintes, el seu color negre és tan intens que la primera vegada que les vaig veure en van recordar a les algues del sushi d’algun japonès. Als dos costats de la classe hi ha col·locades barres llarguíssimes de fusta. A la part dreta, just darrere d’aquestes, hi ha unes cortines de color grana, que oculten unes finestres per on pots veure la classe de devora; això sí,separades per un petit jardí. Però al damunt de les barres de la part esquerra de la classe, hi ha fotografies de ballarins i ballarines, dibuixos i cartells que ocupen tota la paret. Per finalitzar, a la paret oposada del mirall, hi ha un mobles juntament amb un piano negre i una cadireta que cada dia ocupa un pianista diferent.
Magalí Alejandra Prado Peralta 1r ESO A
11
EL LÀSER. 50 ANYS
La maledicció del llibre i el diccionari. Un dia vàrem quedar alguns alumnes del grup de 1r D a l’institut a dormir a l’aula 109 de castellà. De sobte, n’Aina na Maria i jo vam sentir uns renous molts estranys. Era na Maru Domenech, la professora de castellà que estava fent un conjur amb el llibre de castellà i tots els verbs, i adjectius sortien disparats dels llibres. Ella ens va tancar i ens va dir que si volíem sortir havíem de fer servir els adjectius: verd, bonic i negre i els verbs menjar, correr i jugar. Na Maria, ràpidament va dir: - Jo jugava a l’herba verda!-. - Jo vaig menjar un arrós negre!- va cridar n’Aina. I jo vaig acabar dient : -jo corria i vaig veure un noi molt bonic-. La professora, en sentir les nostres paraules, es va enfadar i va dir que si realment volíem sortir, ens ho posaria un poc més complicat; havíem de fer un petit escrit amb les oracions i jo vaig pensar i vaig dir: - Mentre corria amb el noi bonic, em va convidar a menjar arròs negre a l’herba verda- Vaig cridar pegant bots per l’aula. Jo veia com la professora anava agafant una encesa increïble, se li inflamaven els ulls i la cara veient que nosaltres reaccionàvem ràpidament per a des-fer el conjur,així que, va obrir el diccionari i vam sentir unes paraules a la vegada que un remolí d’aire ho movia tot dins l’aula. Les cadires, les taules començaven a volar per tot, les finestes s’obrien i tancaven i nosaltres començaven a sortir disparades per tota la classe. -Taula! Joc! Lloc!- cridava la profesora. N’Aina va dir : - Tinc una idea!- què passa sí..? - Sí què?- va cridar na Maria mentres corria cap a N’aina que estava caient desmaiada. Na Maru continuava cridant, i rient i dient que si volíem despertar a N’Aina havíem de des-fer el conjur, gairebé no es sentia res amb tan de renou i vent. Na Maria va començar a córrer cap el llibre i jo, vaig fer el mateix. Esquivant les taules que venien cap a nosaltres, les cadires que volaven pels nostres caps vam arribar al diccionari i vam aconseguir tancar-ho. De cop i volta tot va aturar-se. N’Aina va despertar i na Maru va desaparèixer. Des d’aquell vespre no varem tornar a portar-nos malament a classe de castellà. Laura Lucksevica.( 1ESO D) 12
EL LÀSER. 50 ANYS
RACÓ TIC DE LLENGUA CASTELLANA. Enguany, des del departament de Llengua i literatura castellana, s’han duit a terme una sèrie d’activitats que han tingut com a protagonistes determinades eines TIC que ens han ajudat a desenvolupar la nostra tasca docent. En primer lloc, vam continuar emprant els blogs que ja s’havien emprat altres anys, afegint-ne un de nou per als alumnes de segon d’Eso: http:// nuestrasquimeras.blogspot.com/ on la professora Magdalena Carrillo i els seus alumnes expressen les seves opinions i comparteixen recursos i materials d’interès.
13
EL LÀSER. 50 ANYS
RACÓ TIC DE LLENGUA CASTELLANA.(cont.)
En segon lloc, vam crear una sèrie de wikis, per als alumnes de primer, quart, primer de batxillerat i processos de comunicació per a crear una sèrie d’activitats col·lectives. Aquí en teniu un exemple:
A través de la wiki hem penjat les notícies i els reportatges que han fet els alumnes.
14
EL LÀSER. 50 ANYS RACÓ TIC DE LLENGUA CASTELLANA.(cont.)
També, des del departament ens vam adherir a una proposta impulsada per altres instituts i institucions des de la RED per a commemorar el centenari del naixement de l’escriptor Miguel Hernández i amb aquesta idea, vam crear una pàgina web que recull diverses activitats col·lectives realitzades tant per alumnes com per professors; des de glogsters o presentacions realitzats pels alumnes com un audio en forma d’antologia que recull la recitació de poemes per part de tota la comunitat educativa. Ho podeu trobar tot a aquesta adreça:
https://sites.google.com/site/ homenajemiguelhernandez/home
Els alumnes de primer d’eso han après a utilitzar diverses eines com www.tandoo.com per realitzar còmics i presentacions i programes com Kitzoa i Photopeach per fer una descripció emprant fotografíes i adjectius. Podeu trobar tota la informació al blog de primer d’Eso: www.primeroesosoller.blogspot.com
Per acabar mencionarem el darrer treball realitzat pels alumnes de Quart. Són breus comentaris a poemes de Bécquer que podien fer tan en Word, Open Oficce o Docs o bé emprant una eina anomenada letter.pop que els permet afegir fotos i comentaris. Maru Domenech Departament de llengua i literatura castellana. 15
cal·ligrames
EL LÀSER. 50 ANYS
cal·ligrames
Nadia Elisabet
Salvador Sastre Reynes.
16
EL LÀSER. 50 ANYS
cal·ligrames
Marina Borrás
Tomeu López 17
EL LÀSER. 50 ANYS
Pedro Pascual
Guiem (1er A)
cal·ligrames 18
EL LÀSER. 50 ANYS
Laura Carriquí
ca
l·li
gra
me
s Andreu Castell
19
EL LÀSER. 50 ANYS
ALVES / BUFFON / CRISTIANO/ DROGBA / FABREGAS / IBRAHIMOVIC / IKER / INIESTA / KAKA / LAMPARD / MARIA / MESSI / MILITO / OZIL / PELE / PIQUE / PUYOL / TORRES / VILLA / XAVI /
H L R L K S I F V U R R Y M B Z P L S G
O V U L U Z S Y A B O A C D Y M C M M U
R B M I O X P W T E G P P B F R F B T B
20
Z G F E B K X A R B J A O R Y U W M L W
J O O B I J J X O R F M Z L O Y U P X F
D V F L S N D F J W E E V Q O X J E Q T
Q U B R X E I M D A F S G C E E T Q A A
Per Pep Pons i Pere Rubio.
R O L A K A S L E V D D N Q H N Q F X O
Noms de jugadors de fútbol W J R J X G G G C A Q M U I H X F O Q J R U T E X X B X A V I G I R U S V P B R K U E I S F Z S S E I Z A K H K T I U I B L S H W H Z R I A K A P E A E G C I D A W T S B J R G V O G M N H P O M O Z P B L S E O I G I W N R H Z O A D Q V R Y B A A I T C K U T A I C M A L I K U E U M A H C T E L F J E O V J V O B H I S J A Y R N Y L R C M E Y Z G N A U O E N M N X G A V O Y G G U N J U O I J B F Z A P F V U L L V J V F S N X J H Z V S L G J U C K E I C C V F R M T B I D X I E C
EL LÀSER. 50 ANYS
Esports del Món. s M V D B O U P L O
A X O O A F E B O M
S N M T L G I E B S
C I O M O E O I T I
O R N I N C I S U L
C K T N C P R B F C
H T G A E A R O Q I
E V R B S T T L S C
S Z W L T D U A G J
O N A M O L A B N J
BALOMANO / BALONCESTO BEISBOL / CICLISMO COCHES / FUTBOL MOTOCROS / NATACION TENNIS / VOLEI
V O A B G O Z X Y N
A G N R E A L S U O
Equips de fútbol L E N C I A L V D W T E O L E C R A A W I C K A J C U V G M T L E A E R E I L L A S Y A S Y L B M G O N S A C R O C L A
H F B D I R D A M V
A C R O L L A M J F
ALCORCON / BARCELONA / BETIS HERCULES / MADRID / MALAGA MALLORCA / SEVILLA / VALENCIA / RAYO
Xisco Femenías
Tomeu López.
21
EL LÀSER. 50 ANYS
Noms de persones N A U J R J A M I E
Y U E M O T N O A Y
A R G U D M D C P R
C N R H A C R S E J
P A I R V R E I P A
M E I L L A U X R I
P N R U A M I U G M
A G C E S T A V S E
B I E L B L A N C A
A N I T S I R C Q G
ANDREU / BIEL / BLANCA / CATALINA CRISTINA / JAIME / JUAN / LAURA LUCIA / MAR / MARC / MARINA MARU / PEP / PERESALVADOR / TOMEU / XISCO
Per Laura Carriquí 22
EL Lร SER. 50 ANYS
Colors E D R E V S D A W A
X A Z U L O M T B S
P K U R C A O U I C
L L O N R L R R E M
O J A I U I G Q H H
AMARILLO / AZUL BLANCO / GRIS LILA / NEGRO PLATEADO / PURPURA ROJO / ROSA TURQUESA / VERDE
Per Marina Borrรกs. 23
O L L T I L E U G W
B L T R E A N E H L
O B A U O A O S T F
T W H D W S D A V G
P U R P U R A O V Z
EL LÀSER. 50 ANYS
Durant el decurs de la festa de final de curs es va cel.lebrar l'acte de lliurament dels diferents premis que ha atorgat l'APIMA del centre, i que va contar amb la presència del batle de Sóller, Josep Lluís Colom, i dels delegats de Sa Nostra, que han finançat els diferents premis. En aqestes pàgines coneixerem els guardonats així com una selecció dels treballs presentats. (+ fotos / + info a www.iessoller.com i http://ampainstitutsoller.wordpress.com/ )
Després del lliurament de premis la festa continuà amb un gros castell i dutxa d’escuma
24
EL LÀSER. 50 ANYS
Concurs del logo de l'APiMA:
1r PREMI: Catalina Jaume Santos (4t ESO A)
2n PREMI: Tatiana Hincapié Alzate (2n ESO B)
3r PREMI: Aina Crespí Roig
L'Apa de l'IES Guillem Colom Casasnovas està contenta d'haver convocat els premis extraordinaris, literaris i fotogràfics. Ha estat una manera de premiar els alumnes que s'esforcen en ser millors, és una manera d'estimular l'esforç, el gust per la feina ben feta i la creativitat. Aquests són valors que no només ajuden a la vida acadèmica i personal de l'estudiant, sinó que garanteixen una societat millor. Volem continuar fent feina pels nostres fills, volem premiar el màxim d'alumnes pel temps i la suor del seu esforç. Per això, enguany també els convocarem. Ens agradaria animar a participar a tothom i recordar que l’esforç és una inversió en el temps que serà recompensada (i no només amb els nostres premis) Des d'aquí volem encoratjar tots els alumnes de l'institut a demostrar del que són capaços. Posauvos en marxa per aconseguir un gran premi, el vostre futur! El futur és la collita del que s'ha sembrat. Començau a escriure, a fer fotos, a expresar els vostres sentiments i a intentar treure el màxim profit del curs! Enhorabona als que ho varen aconseguir el curs passat i ànims pels que ho fareu enguany! 25
EL LÀSER. 50 ANYS
Premis d'excel·lència al bon rendiment escolar
Patrícia Prado, de 1r de Batxiller
Aina Crespí i Aina Nigorra, de 4t d'ESO
Leyre Bustamante, de 1r de Batxiller Rosa Ramón, de 1r de Batxillerat Neus Muntaner, de 3r d'ESO
Jaume Caamaño, de 4t d'ESO
26
EL LÀSER. 50 ANYS
Maria Ignàsia Arbona, de 3r d'ESO
Jaume Mateu, de 2n d'ESO
Aina Amengual, de 2n d'ESO
Premis d'excel·lència al bon rendiment escolar 27
EL LÀSER. 50 ANYS
Concurs de fotografia:
1r PREMI (dotat amb 100•) i 3r premi : Neus Muntaner Estarellas
2n PREMI: Omar Colom Fidalgo ACCÈSITS (dotats amb 40•): Pau Colom Fidalgo (La Serra i l'home), Xim Garcia Boix (Paisatge), Diego Baranda Martínez-Abascal (Flora i fauna) 28
EL LÀSER. 50 ANYS
Concurs de relats: Categoria A: 1r Introducció, d’Aleix Pascual Manzano (2n ESO E) 2n Joan, de Marc Reus Martí (2n ESO E) 3r El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) Categoria B: 1r Accident Imprevist, de Laura Arbona Martínez (4t ESO A) 2n Res és etern, de Guillem Rodríguez Suau (3r ESO B) 3r Serp verinosa, d’Adrián Baranda Martínez-Abascal (3r ESO B) Categoria C: 1r. Feia Temps, d’Eloy Rojano Vargas (2n BAT B) 2n Vivencias del Raval, d’Alícia Spadon Cotillo (2n BAT B)
Aleix Pascual Manzano
Laura Arbona Martínez
Eloy Rojano Vargas 29
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E). Guardonada al concurs de relats. 30
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 31
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 32
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 33
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 34
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 35
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 36
EL LĂ€SER. 50 ANYS
El granot Quac-Quac, de Mireia Colom Fidalgo (1r ESO E) 37
EL LÀSER. 50 ANYS
DESFILADA 2010 Com ja ve essent tradició des de fa uns anys, els alumnes de Batxiller, van fer una desfilada per recaptar diners i invertir-los en el seu viatge d’estudis. Enguany, canviaren d’emplaçament i traslladaren la passarel·la al pavelló d’Es Puig. L’acte començà a les nou de la nit, i després de les pertinents presentacions i agraïments començarem a desfilar els alumnes portant roba dels millors començos sollerics. També es compta amb la col.laboració de varies perruqueries i centres d’estètica; en total més de 15 establiments col.laboradors. El ritme de la nit el posà el dj i la nota càlida vinguè el la esperada secció de roba interior. Cal destacar que els alumnes prepararen la desfilada, tenda per tenda, baix les ordres de Pep Canyelles, habitual també de cada desfilada que s’organitza. L’assistència fou un èxit doncs el públic va gaudir de la gràcia de tots aquells joves, tot i que la llum, en alguns moments donà algun ensurt i requerí la intervenció de protecció civil.
38
EL LÀSER. 50 ANYS
DESFILADA 2010 Els alumnes va arreplegar més de 3500 euros entre el preu de les entrades, la rifa, per la qual, molts comerços sollerics feren la seva aportació. El bar o una improvisada parada de roba de dona que cedí una de les tendes participants ajudaren a pujar la xifra . ( Texte Jerònia Reynés)
39
EL LÀSER. 50 ANYS
Fotografia participant en el concurs organitzat per l’APIMA del nostre centre
40