Lara Adell, Júlia Sella i Judith Bou - intervenció en un espai

DISPOSICIÓ EN L’ESPAI

INTERVENCIÓ EN UN ENTORN NATURAL 09/01/15 Júlia Sella Lara Adell Judith Bou __ Jordi Plana

ÍNDEX MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

1

A - Idees prèvies i evolució del projecte B - Presentació del projecte C - Presentació del concepte

- Transparències

- Dinamisme i moviment

- Itneracció

- llum

- Levitació D - Plantejament dels objectius E - Motivacions, emocions, crítica i opinió personal F - Referents

- Alexander Clader

- César Manrique

MEMÒRIA PRÀCTICA

2

A - Dibuixos i esbossos de difrents propostes B - Maqueta, projecte tridimensional C - Procés de Realització D - Plànols i dibuixos acotats E - Renders i fotomuntatges

1. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

A - IDEES PRÈVIES I EVOLUCIÓ DEL PROJECTE Inicialment volíem centrar el nostre projecte en la intervenció en un espai interior, concretament la NauU de la seu de Llotja de Sant Andreu Arenal.

La idea era representar el temps i que aquest tingués a veure amb la història de la llotja, tot en motiu dels 240 anys d’història de l’escola.

Tot i que era una idea que ens agradava i teníem possibilitat de fer una intervenció interessant, no vam trobar una forma adequada per tal de plasmar la nostra idea, de manera que vam decidir canviar radicalment l’enfoc creant una escultura que actues sobre un espai natural.

Aquesta idea final, en primer lloc ens permet actuar en un entorn en el qual no estem habituades a treballar i ens permet expandir els nostres coneixements i experiències. Per altra banda també ens permet la interacció amb l’espai natural que és un fet que sempre ens ha interessat.

4

B. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE El projecte es basa en la creació d’un mòbil situat a un espai natural, un element que interactuï amb el vent i el sol de cada moment del dia i que variï segons les condicions de cada època de l’any.

Descripció de l’espai Els Cingles de Bertí són l’emplaçament que conté la nostra escultura, concretament el tram que passa per Sant Martí de Centelles, Osona. És un entorn natural encantador que ofereix vistes del Montseny i el turó del Tagamanent, un lloc concorregut per esportistes que passen per les rutes que ressegueixen els cingles i també per la gent del poble ja que és un mirador agradable i un bon lloc des del qual observar el poble. És un lloc que està molt sotmès als canvis meteorològics i que va canviant segons el moment del dia i de l’any. És una característica molt interessant i beneficiosa per a nosaltres perquè la interacció és un dels conceptes més importants.

5

C. PRESENTACIÓ DEL CONCEPTE es pot observar tota la vall i la serralada del Montseny i el turó del Tagamanent.

L’avantatge d’aquesta ubicació és que és visible des de diferents punts de la muntanya, inclús seria possible veure-la des de punts molt allunyats gràcies a la seva altura.

Per al concepte del projecte hem tingut en compte uns quants conceptes que tinguin relació amb la naturalesa i que siguin interactius: - Transparències: per tal que la llum passi a través de vidres de colors i tingui un efecte lúdic i colorit sobre l’entorn.

- Transmetre una sensació visual lúdica i hipnotitzant en observar l’escultura i no pas merament de simple contemplació.

El moviment de l’escultura al compàs del vent captiva l’espectador i l’ajuda a apreciar la força del vent i l’efecte que té sobre els elements. L’efecte de la llum sobre els vitralls i el reflex d’aquest sobre l’entorn també és un efecte lúdic important ja que mai és el mateix.

- Dinamisme i moviment: són els conceptes a tenir en compte per tal de fer el mòbil. La idea que es mogui depenent només de la força del vent.

-Interacció: L’escultura està directament relacionada amb l’entorn i el seu comportament depèn exclusivament de les condicions meteorològiques de cada instant.

L’espectador mai tindrà una mateixa visió de l’escultura sinó que sempre que la vegi estarà en una posició i creant uns efectes diferents.

També pot ser moguda per l’espectador.

E. MOTIVACIONS, EMOCIONS, CRÍTICA I OPINIÓ PERSONAL La principal motivació per a realitzar aquest projecte va ser el fet de poder crear un element que tingui la capacitat de canviar i adaptar-se a cada una de les característiques de l’entorn. Per altra banda també ens cridava molt l’atenció pensar en un element que fos mòbil ja que és una característica atípica de l’escultura convencional.

Les emocions que l’escultura ens provoca venen directament relacionades amb l’últim objectiu plantejat anteriorment. La interacció amb l’entorn provoca una sensació més forta i fins i tot permanent en l’espectador perquè d’alguna manera també interactua amb aquest. És una escultura lúdica en constant moviment, sempre canviant.

Per altra banda també pot provocar reaccions bones o dolentes en la gent del poble ja que la instal·lació d’una obra de grans dimensions en un lloc més o menys emblemàtic, podria comportar polèmica i podria ser criticat.

Com a autocrítica al nostre projecte podríem dir que va començar a evolucionar cap a idees interessants a partir de referents importants i reconeguts en el món de l’art, com Alexander Calder i César Manrique i que gràcies a la recerca hem pogut crear unes formes interessants. Creiem que al final, després de pensar en diferents possibilitats per al projecte, ens hem quedat amb la més atractiva i a la qual li hem sapigut treure més profit.

- Llum: la llum és un dels elements més importants del projecte, ja que sense ella no aconseguiríem els efectes desitjats i la interacció no seria la mateixa. A més, que la ubicació sigui un ambient natural també influeix molt ja que la llum està constantment canviant.

- Impressió de no suport: La idea d’aquest concepte és crear l’escultura de tal manera que sembli que està flotant. Per fer-ho recobrirem de mirall la base de manera que reflecteixi l’entorn i produeixi aquest efecte.

D. PLANTEJAMENT DELS OBJECTIUS - Intervenir a la natura - Jugar amb forces de la natura, tals com la força del vent o la llum solar.

- Utilitzar materials que es contraposin a l’espai per crear una imatge global de l’estructura més potent.

La utilització de materials industrials com el l’acer, el vidre i el mirall contrasten molt amb l’entorn i fan que ressalti per sobre de la resta.

- Destacar l’escultura en una zona privilegiada de l’espai. La ubicació concreta de l’escultura és just davant del penya-segat, des d’on

6

F. RECERCA DE REFERENTS L’escultura sempre ha estat associada amb allò sòlid, compacte. El primer que pensem quan parlem d’escultura és amb l’estabilitat, alguna cosa molt matèrica, pesada o fins i tot forta, alguna cosa molt tangible i palpable. Malgrat tot això, Alexander Calder i César Manrique trenquen amb totes aquestes idees i la concepció històrica de l’escultura per realitzar estructures molt etèries, lleugeres, acolorides i llampants, però sobretot, escultures en moviment.

7

ALEXANDER CLADER, L’ESCULTURA EN MOVIMENT Molts cops s’ha anomenat a aquest artista l’escultor dels mòbils, fins i tot a aquelles obres més “estables”.

Calder està considerat un dels escultors més innovadors del segle XX. Va néixer a EEUU l’any 1898, fill d’artistes escultors. Va estudiar enginyeria però ràpidament es va inscriure a l’associació d’estudiants d’art i va començar la seva carrera com a artista.

La seva escultura no va trigar a fer-se famosa gràcies a les seves formes innovadores i refrescants, algunes de les quals eren retrats satírics realitzats amb filferro.

L’any 1930 Calder va començar el seu viatge cap a l’abstracció sota la influència de Miró, Arp o Mondrian. Va començar a experimentar amb el moviment i els mòbils, gràcies als quals va fer el salt cap a la fama.

8

La seva obra es basa en escultures abstractes, mòbils i també formes estables que suggereixen, en alguns casos, formes d’animals.

Treballa amb infinitat de materials i ha deixat una obra que consta d’infinitat de dibuixos i pintures i evidentment escultures del tipus esmentat.

La relació que hi ha entre la seva obra i el nostre projecte és essencialment el fet que tot és mòbil i la utilització de formes corbes.

A l’igual que ell, la nostra escultura es composa de formes abstractes, malgrat tot, en el nostre cas la forma és l’abstracció d’un arbre i es pot arribar a intuir fàcilment.

Els materials també es poden relacionar ja que Calder treballa amb metalls, de la mateixa manera que nosaltres hem utilitzat per a l’estructura.

9

CÉSAR MANRIQUE, DEFENSOR DE LANZAROTE César Manrique Cabrera va néixer a Arrecife el 24 d’abril de 1919 i va morir a Teguise el 25 de setembre de 1992.

Va ser un famós pintor, escultor i artista espanyol de la illa de Lanzarote.

Compaginava la seva obra amb la defensa del medi ambient i buscava la harmonia entre l’art i la naturalesa i ho convertia en espai creatiu. Gràcies a aquesta experimentació va obtenir, entre altres premis, el Premi Mundial d’Ecologia i Turisme i el Premi Europa Nostra.

Ja des de ben petit, César Manrique va demostrar molta habilitat i facilitat per l’art i el dibuix, i una gran admiració cap a artistes de la talla de Pablo Picasso, Braque i Matisse.

Per altra banda, la seva infància va estar marcada per les zones on va viure i que més tard inspirarien el seu vincle amb la defensa del patrimoni natural de Lanzarote, Charco de San Ginés i Caleta de Famara.

Després de la Guerra Civil espanyola va ingressar a la

10

universitat de La Laguna per estudiar arquitectura, però que abandonaria poc temps després per dedicar-se a les Belles Arts a l’Escola Superior de Bellas Artes de San Fernando.

Després d’una època vivint a Nova York va tornar a les seves terres natals on va acabar els seus dies i va lluitar per la preservació de la illa de Lanzarote tal i com és.

També va treballar en conjunt amb l’arquitecte Fernando Higueras amb el qual van realitzar varis projectes, tan dins de la illa com a altres parts d’Espanya, creant gran quantitat d’espais perfectament integrats amb la naturalesa.

El vam escollir a ell com a referent perquè treballa amb consonància amb la naturalesa i sempre respectant-la.

La seva obra també compta amb escultures mòbils que interactuen amb les forces de la naturalesa i que varien segons cada època i moment de l’any. A més ens va inspirar la utilització de colors llampants i que ressalten sobre l’entorn, a l’igual que el seu sistema constructiu. A partir d’un eix central encaixa les peces mòbils per tal que cada una es mogui de la manera que li pertoqui.

Nosaltres vam voler agafar aquesta característica per a la nostra escultura ja que funciona bé i dóna bons resultats.

A l’igual que ell, volíem aconseguir que una escultura aparentment pesada i rígida, es torni etèria i lleugera un cop amb contacte amb l’ambient i el vent.

11

petit annex de referent

Phillip K Smith III - Lucid Stead Aquest annex de referent, va sorgir durant el procés de realització d’esbossos amb els dos referents inicials ja escollits.

Vam trobar que la idea d’icorporar el mirall a l’estructura era molt interessant i que s’acoplava a la perfecció al nostre projecte, de manera que vam decicir incorporar-ho.

12

13

F. RECERCA DE REFERENTS Per a la realització de la maqueta vam prendre com a referents maquetes que haviem fet per al primer treball, ja que tenien relació amb el projecte actual i perquè utilitzavem els materials que hem escollit aquest cop. La Lara utilitzava el fil ferro per a crear la forma i la Judith també, a més de crear superfícies de color més o menys transparents amb pintaungles, que ens ha servit per a representar els vidres a l’escultura actual, seguidament ho explicarem i quedarà clara la infulència de cada maqueta.

14

En el cas de la maqueta de la Lara també vam agafar la idea del mirall que en el seu cas reflexa la figura i en el cas del mòbil refelxa l’entorn i s’aconsegeuix la impressió de levitació de la figura.

Per altra banda el sistema constructiu que utilitza és el mateix que en la maqueta anterior i el mateix que hem utilitzat per a fer l’estructura que suporta els vidres del mòbil.

Hi ha una gran relació en quant a aspectes formals entre els tres treballs, fet que ens ha estat molt útil ja que d’aquesta manera teníem clar com construir. La experimentació prèvia va ser un pas molt important.

15

2. MEMÒRIA PRÀCTICA

En aquest apartat del dossier explicarem com ha evolucionat el nostre projecte i de la manera en que ho ha fet la forma de l’escultura.

Mitjançant esboços podrem observar l’evolució de l’escultura d’es d’un punt on es pot observar una gran influència de Calder, fins arribar a una peça molt més pròpia i treballada, tenint més en compte els nostres interessos i innovant més en la forma.

Intentarem buscar un sistema que funcioni i que surti d’allò conegut com són per a nostraltres les escultures d’Alexander Calder.

Per a la representació final de l’escultura vam decidir fer un render, que és un mètode de treball amb el qual ens sentim molt còmodes deguda la nostra especialitat i, per altra banda, vam decidir realitzar una maqueta per tal de poder veure l’efecte real que tindria la peça i poder veure clarament la seva forma amb 3D. Explicarem també, mitjançant plànols, les seves dimensions respecte els espectadors i també la relació amb la naturalesa.

16

A - DIBUIXOS I ESBOSSOS DE DIFERENTS PROPOSTES En aquest apartat mostrem com ha evolucionat la peça des de l’origen fins a la figura definitiva mitjançant els esbossos de procés.

PROPOSTA DEFINITIVA La idea per a crear aquesta escultura, tal i com ja hem esmentat abans, era crear una figura mòbil que interactués amb la natura i es fusionés amb aquesta.

La forma ha sorgit de la sintetització de l’estructura d’un arbre.

Hem representat un arbre perquè és la forma natural més comuna, de manera que vam anar simplificant la forma fins a arribar a la peça final.

L’abstracció de l’arbre no és exagerada, és a dir que podem reconèixer la forma fàcilment.

Les estructures mòbils havien de ser rodones com a caracterísitica principal perquè representen la copa de l’arbre.

Per tal que l’escultura pugui ser gaudida tant en el període diürn com en el nocturn, li hem aplicat una petita instal·lació lumínica tant a l’interior de la base, com en el seu voltant. D’aquesta manera, es potencien els colors durant la nit i s’aconsegueix un efecte interessant.

17

A - DIBUIXOS I ESBOSSOS DE DIFERENTS PROPOSTES

18

19

A - DIBUIXOS I ESBOSSOS DE DIFERENTS PROPOSTES

20

21

A - DIBUIXOS I ESBOSSOS DE DIFERENTS PROPOSTES

22

23

A - DIBUIXOS I ESBOSSOS DE DIFERENTS PROPOSTES

24

Figura final

25

B - MAQUETA, PROJECTE TRIDIMENSIONAL

26

27

B - MAQUETA, PROJECTE TRIDIMENSIONAL

28

29

B - MAQUETA, PROJECTE TRIDIMENSIONAL

30

31

C - PLÀNOLS I DIBUIXOS ACOTATS

32

Al莽at E: 1:25 Acotaci贸 en m.

33

Alçat de la figura en l’entorn natural

34

El plà nol mostra la figura en planta situada a l’etorn natural.

35

D - RENDERS DE LA FIGURA FINAL

36

37

38

39

Intevenció en l’espai Júlia Sella, Lara Adell i Judith Bou