Unitat 1: El segle XVIII J煤lia L贸pez Valera
S U M A R I
Arribada dels Borbons a Espanya i la implantació de l’absolutisme monàrquic. Decret de Nova Planta. Societat i economia de l’Antic Règim. Indústria i comerç. El despotisme il·lustrat: Carles III. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
Júlia López Valera
CRONOLOGIA
J煤lia L贸pez Valera
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714) L’any 1700 Carles II mor sense descendència directa. Hi ha dos candidats: FELIP D’ANJOU
ARXIDUC CARLES D’HASBURG
El testament el designava com a successor. Proclamat rei al 1700 amb el nom FELIP V GRAN BRETANYA HOLANDA PORTUGAL
Això provocà un problema de poder entre les potències europees ja que suposava l’enfortiment dels Borbons a Europa.
DONEN SUPORT A:
ARXIDUC CARLES D’HASBURG
Júlia López Valera
CONFLICTE INTERNACIONAL
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
Proclamat A Espanya els territoris peninsulars es van dividir : rei a Viena CASTELLA donava suport a FELIP V el 1703 LA CORONA D’ARAGÓ donava suport a l’ARXIDUC CARLES A nivell internacional les forces de tots dos molt equilibrades. Amb la mort de Josep I, emperador d’Aústria, es planteja un problema, ja que el seu successor és l’arxiduc Carles. Finalment es signa: TRACTATS D’UTRECHT i de RASTADT (1713-1714) a AÚSTRIA: territoris Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya. a GRAN BRETANYA: Gibraltar, Menorca i privilegis comercials Amèrica.
Júlia López Valera
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
LA RESISTÈNCIA CATALANA En un principi Felip V va ser acollit sense cap hostilitat. Al 1701 convocà les corts per jurar les lleis de Catalunya i va aprovar mesures econòmiques favorables. Els catalans, però, pensaven que implantarien un sistema centralitzador com a França. Els industrials i comerciants temien la competència dels francesos. La mala actuació del virrei Fernández Velasco violant les constitucions catalanes i la decisió de Felip V de que els pagesos allotgessin les tropes i l’obligació de fer-los pagar més impostos.
INSTITUCIONS DEL PRINCIPAT VAN DONAR SUPORT A L’ARXIDUC CARLES
VIGATANS: propietaris rurals, petits nobles, burgesos barcelonins. Signen el 1705 el PACTE DE GÈNOVA que suposà l’entrada de Catalunya en la guerra al costat dels austriacistes.
Entre el 1705 i el 1707 els exèrcits s’enfrontaren amb equilibri de forces. A la BATALLA D’ALMANSA (1707) l’exèrcit austríac va ser derrotat. A partir d’aquí les tropes de Felip V controlaren la major part del territori. Amb la signatura del TRACTAT D’UTRECHT, únicament resistien BARCELONA i CARDONA.
Júlia López Valera
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
LA RESISTÈNCIA CATALANA Al juliol l’exèrcit borbònic inicia el setge: RAFAEL CASANOVA i ANTONI VILLARROEL i 6000 combatents defensen la capital. 11 DE SETEMBRE DE 1714 l’exèrcit borbònic inicià l’assalt. Malgrat la resistència, les tropes de Felip V ocupen la ciutat.
Júlia López Valera
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
LA IMPOSICIÓ DE L’ABSOLUTISME: LA NOVA PLANTA Es començà la implantació del model absolutista vigent a França des del s. XVII. El monarca era l’encarnació mateixa de l’Estat. Tenia poder il·limitat: font de llei, autoritat màxima del govern, cap de la justícia. Els principis d’aquesta monarquia eren: ABSOLUTISME CENTRALISME La victòria de Felip V li va donar l’empenta per sotmetre Catalunya. Al 1714 es deroguen: GENERALITAT CONSELL DE CENT CORTS Constitucions Sistemes fiscal, monetari i militar propis El 1716: DECRET DE NOVA PLANTA: organització político administrativa de Castella.
Júlia López Valera
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
Va abolir les corts dels diferents regnes de la Corona d’Aragó. Les integrà en les de Castella que es van convertir en CORTS D’ESPANYA (només es reunien a petició del rei i per jurar l’hereu). Es va suprimir el Consell d’Aragó i les funcions van ser assumides pel CONSELL DE CASTELLA (òrgan consultiu). Van crear DEMARCACIONS PROVINCIALS, governades per CAPITANS GENERALS (atribucions militars, administratives i judicials) que presidien les REIALS AUDIÈNCIES. Es van suprimir les vegueries i s’establiren dotze CORREGIMENTS. S’imposà la institució castellana dels “CORREGIDORES”, nomenats pel rei, d’origen castellà i d’ofici militar. Els REGIDORS DELS AJUNTAMENTS eren triats per la Reial Audiència. S’implantà un càrrec nou, d’inspiració francesa, els INTENDENTS. Depenien del rei, amplis poders. Objectiu: recaptació d’impostos, control de les autoritats locals i impuls de les activitats econòmiques. Júlia López Valera
1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
LA IMPOSICIÓ D’UN NOU SISTEMA FISCAL: EL CADASTRE El Decret de Nova Planta donava llibertat per organitzar els impostos. El govern de Madrid fa seus els impostos més rendibles de la Generalitat i el Consell de Cent. També els béns del Reial Patrimoni i també els dels que havien donat suport a l’arxiduc. Al 1716 s’introdueix una nova estructura fiscal. Nou impost general: CADASTRE (quota anual) Es repartia entre els municipis. Es pagava en funció de la riquesa. CADASTRE REIAL Propietats immobiliàries. Tots els propietaris.
CADASTRE PERSONAL Rendes del treball. Activitats industrials i mercantils. No el pagaven ni els nobles ni el clero.
Hi havia altres impostos: el de consums o el de l’allotjament de tropes. El cobrament del cadastre es va fer com a mesura de càstig.
Júlia López Valera
PERVIVÈNCIA DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL La societat del s.XVIII es caracteritzava per la divisió en estaments, la desigualtat jurídica i l’immobilisme.
2. SOCIETAT I ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM
GRUPS PRIVILEGIATS
TERCER ESTAMENT
Noblesa i Clero
Pagesos, burgesia i classes populars
Tenien la major part de les terres. No pagaven els impostos. Ocupaven càrrecs públics
Els pagesos estaven sotmesos al règim senyorial. Havien de lliurar la major part de les seves rendes. La burgesia era escassa. Suportaven les càrregues fiscals i estaven marginats de les decisions polítiques
A Catalunya el model era molt semblant, però el creixement econòmic del s.XVIII va permetre que les elits comercials i manufactureres tinguessin més importància. L’aristocràcia territorial va tenir un nivell de vida més baix. Al tercer estaments les diferències econòmiques entre els grups es van fer cada vegada més grans. Júlia López Valera
UNA ECONOMIA AGRÀRIA
2. SOCIETAT I ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM
A l’Espanya del s.XVIII l’agricultura era la primera font de riquesa amb més del 80% de la població activa. La major part de la terra estava AMORTITZADA (no es podia comprar ni vendre). La corona, la noblesa i l’Església eren els titulars de les SENYORIES: grans possessions sobre les que tenien jurisdicció i de les que rebien rendes en metàl·lic o espècies.
Terres de l’església, dels ajuntaments i de la noblesa. Es mantenia la primogenitura.
Sí que hi havia propietaris a Cantàbria, Astúries, País Basc i al nord de Castella. La major part de la PAGESIA ERA ARRENDATÀRIA o JORNALERA. Hi havia situacions diferents en funció de les zones.
Júlia López Valera
2. SOCIETAT I ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM
UNA ECONOMIA AGRÀRIA
SUD DE CASTELLA/ EXTREMADURA/ANDALUSIA Enormes extensions (LATIFUNDIS) a mans de la noblesa i el clero. Les terres eren treballades per pagesos amb arrendaments curts i variables o per jornalers.
GALÍCIA/ASTÚRIES Arrendaments fixos durant tres generacions (foros). La manca de terres va portar a la subdivisió (subforos). MINIFUNDISME
CATALUNYA Terres de senyoria laica o eclesiàstica. Proporcions mitjanes. Conreades per pagesos amb CONTRACTES EMFITÈUTICS (estables i a perpetuïtat). Els pagesos no estaven sotmesos a l’augment de rendes. Podien fer millores i deixar el dret en herència. També hi havia pagesos amb contractes a curt termini: MASOVERS. I pagesos amb contracte limitat a la vida dels ceps(50 anys): RABASSAIRES. Júlia López Valera
INDÚSTRIA I COMERÇ Al segle XVIII, l’artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari. La indústria estava organitzada en
2. SOCIETAT I ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM
GREMIS controlaven
Producció
Creació noves indústries
Es donava una escassetat de la demanda. Poder de la jerarquia gremial. COMERÇ: - mercat interior: dèbil i basat en els intercanvis. - problemes de transport. - sotmès als límits d’una economia agrària d’autoconsum. - El COMERÇ COLONIAL tenia certa importància. Es feien transaccions amb Amèrica. Es desenvolupen les ACTIVITATS MANUFACTURERES dedicades a l’exportació.
Júlia López Valera
LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES Apareix un nou corrent de pensament il·lustrat (d’origen francès) s’expandeix per Europa.
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
Segle XVIII
SEGLE DE LES LLUMS
RAÓ
ni autoritat ni tradició ni revelació divina
Creien que els éssers humans conduïts per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, que és la base de la felicitat. Eren partidaris de l’educació (enriquiment del saber) i progrés (millora de les condicions de vida). Afirmaven la IGUALTAT i el DRET a la LLIBERTAT de tots els éssers humans. Criticaven la transmissió hereditària, la rígida organització econòmica, la falta de llibertat. Defensaven un model econòmic que garantís la propietat i la llibertat de comerç i d’indústria. Es van oposar al domini ideològic de l’Església, als seus privilegis i a la visió conservadora i immobilista transmesa pel clero. S’enfronten a l’absolutisme monàrquic.
Júlia López Valera
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
MONTESQUIEU: Defensava la SEPARACIÓ DE PODERS.
ROUSSEAU: Planteja el principi de SOBIRANIA POPULAR.
Júlia López Valera
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA Va ser una difusió LENTA i DIFÍCIL. Cap a finals de la segona meitat del s. XVIII. Al 1750: 1. Generació de pensadors que reflectien les idees. 2. Comencen a criticar el model social. 3. No grup homogeni. 4. Sí interès per la ciència, esperit crític i IDEA DE PROGRÉS. Bona part eren membres de la petita noblesa o de la burgesia. Creien que només la millora del nivell cultural ajudaria a recuperar-se de l’endarreriment. EDUCACIÓ S’enfronten als ordes religiosos i als estaments privilegiats. Defensen un ensenyament útil, pràctic, obligatori i per a homes i dones. L’altre preocupació va ser la QÜESTIÓ ECONÒMICA, eren conscients de l’endarreriment del país causat per: Predomini propietat nobiliària i eclesiàstica. Control excessiu sobre les activitats econòmiques. Desconeixement noves tècniques i nous invents. Júlia López Valera
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
CARLES III (1759-1788), havia governat a Nàpols i allà contactà amb les idees il·lustrades. Es va mostrar partidari de seguir-ne algunes idees, mentre no atemptessin contra el poder absolut.
DESPOTISME IL·LUSTRAT
A l’inici del regnat forta oposició per part dels privilegiats.
Júlia López Valera
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
El 1766,
MOTÍ DE SQUILLACE a Madrid
Revolta popular contra les mesures de sanejament i ordre públic.
CAUSES: 1. Malestar a la població (escassetat i elevat preu dels aliments). 2. Oposició al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers. 3. Descontentament dels privilegiats.
Carles III destituí Squillace, paralitzà les reformes i prengué mesures populars. El rei es mostrà decidit a continuar la política reformista, ajudat pels ministres i col·laboradors. Júlia López Valera
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
LA LEGISLACIÓ REFORMADORA ÀMBIT RELIGIÓS: Volia reformar el paper, poder i influència de l’Església. Era REGALISTA. Reclamà el dret al nomenament de càrrecs eclesiàstics, al control de la Inquisició i a la fundació de monestirs. Va combatre l’intent de constituir un poder dins l’Estat. Va EXPULSAR ELS JESUÏTES el 1766.
ÀMBIT SOCIAL: Es declaren honestes totes les professions (decret 1783).
ÀMBIT ENSENYAMENT: S’inicia la REFORMA DELS ESTUDIS (estudis universitaris i ensenyament mitjà). Es funden ESCOLES D’ARTS I OFICIS (coneixements pràctics). Obligatorietat de l’educació primària. Fundació d' ACADÈMIES dedicades a les lletres i a les ciències.
Júlia López Valera
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
LA LEGISLACIÓ REFORMADORA
ÀMBIT ECONÒMIC: Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic. 1. Limitació dels privilegis de la Mesta i colonització de noves terres. 2. Elaboració de l’Informe sobre la ley agraria, que recollia problemes i proposava solucions. 3. Foment de la LLIURE CIRCULACIÓ de mercaderies a Espanya i liberalització del comerç colonial (tots els ports). 4. Alliberament progressiu del procés de fabricació i abandonament de la gestió directe de les REALES FÁBRICAS. S’estableixen aranzels i es signen tractats comercials. 5. Es creen SOCIETATS ECONÒMIQUES D’AMICS DEL PAÍS per: fomentar l’agricultura, el comerç i la indústria; per traduir i publicar llibres estrangers; impulsar la difusió d’idees fisiòcrates i liberals.
Júlia López Valera
EL REFORMISME IL·LUSTRAT A CATALUNYA A Catalunya va connectar també amb els interessos i necessitats de gent lligada als negocis i al comerç. Es creen: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764) Acadèmia de Medicina Pràctica (1770) Acadèmia de Jurisprudència (1777)
3. EL REFORMISME BORBÒNIC: CARLES III
destaca
JUNTA de COMERÇ (1758) Objectiu: fer compatible la modernització econòmica amb els límits de l’Antic Règim. • Orientació més industrial i comercial. • Va tendir cap a l’impuls de la formació tècnica i científica. •Creació d’escoles: Nàutica (1769), Comerç (1787), Química (1805)... • Va becar estudiosos per a la seva formació a l’estranger. •Va finançar estudis i investigacions.
Júlia López Valera
ANTONI DE CAPMANY
4. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XVIII
EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
Segle XVIII caracteritzat pel creixement ininterromput de la població.
Descens de la mortalitat (fi de les grans pestes)
Millora de les tècniques agrícoles
Introducció de nous conreus
Llarga època de pau relativa a Europa
A Espanya la població va passar de 7 a 10 milions, però amb creixement desigual.
Els Borbó van adoptar mesures poblacionistes: 1. incentius a les famílies nombroses. 2. acolliment immigrants catòlics als que donaven terres. 3. projectes de colonització de zones despoblades. El creixement va estar limitat per les crisis de subsistència. Catalunya una de les regions amb més creixement, però tampoc va ser uniforme. Júlia López Valera
4. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XVIII
EL SECTOR AGRARI Tensió provocada per un augment de població superior a l’increment de l’oferta d’aliments Condicions climàtiques i agronòmiques desfavorables
L’increment de la producció augmentant la superfície conreada no era possible.
Algunes millores agràries: nous conreus i expansió d’altres.
Rendes dels pagesos per a pagar càrregues Terres senyorials = No inversió Escassetat de amortitzades terres
I què passa a Catalunya?
Júlia López Valera
4. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XVIII
A Catalunya és on s’assoleixen més canvis. Per què?
CONTRACTE AGRARI DIFERENT (CENS EMFITÈUTIC)
Els pagesos poden utilitzar els estalvis obtinguts en la venda de productes per a especialitzar-se i modernitzar les explotacions. La major part de la producció es dedica a la venda. Canvis: 1. Conreu terres ermes (vinya). 2. 3. 4. 5. 6.
Creixement regadiu. Organització petites zones d’horta. Augment dels ramats (estabulació i aprofitament d’adobs). Conreu de cereals, també faves i llegums. S’estén l’olivera, el garrofer, l’ametller i l’avellaner.
El producte més important, va ser LA VINYA, que va fomentar el comerç exterior.
Júlia López Valera
4. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XVIII
L’IMPULS DE LES MANUFACTURES S’impulsà la creació per :
Superar limitacions gremials Augmentar la producció Posar fre a importacions de luxe
Es creen les FÀBRIQUES REIALS de teixit i de vidre. Tenien dos problemes: escassetat del mercat i baixa rendibilitat. Es dóna un impuls a les MANUFACTURES PRIVADES per tot el territori. Les més importants a València (seda) i al País Basc (foneries). agrícola va augmentar la A Catalunya la seva difusió va anar lligada al sector tèxtil. L’auge demanda de teixits a causa del creixement de la renda dels pagesos.
La INDÚSTRIA TÈXTIL cotonera s’inicià a Barcelona cap als anys 1736-1737, s’expandí cap a l’interior i la costa. Fàbriques que fabricaven INDIANES (teles lleugeres de cotó estampades). - L’augment del comerç amb Amèrica va suposar el subministrament de cotó en floca. - El mercat americà va absorbir una part del producte. - L’últim terç del segle, van topar amb la competència del teixits anglesos, es van introduir importants innovacions tècniques.
Júlia López Valera
4. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XVIII
LA LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ COLONIAL Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica. Va continuar organitzat amb el sistema de flotes que sortien de SEVILLA i de CADIS. Tenien el MONOPOLI. Gran part del comerç estava en mans de comerciants estrangers. Es va patrocinar la fundació de companyies comercials. tenien
Molts privilegis i el monopoli sobre alguns productes i territoris. Aquest nou sistema va ser ineficaç i va obrir el camí cap a la liberalització: LLIURE COMUNICACIÓ DE TOTS ELS PORTS ESPANYOLS (1788). Per a Catalunya va ser molt important, va donar lloc al desenvolupament de diferents indústries. Que pagaven... Els comerciants catalans: IMPORTAVEN Agricultura tropical: sucre, cacau, cafè, cotó, colorants...
EXPORTAVEN Productes agraris i manufacturats
El port de Barcelona i altres ports catalans es van especialitzar en l' EXPORTACIÓ de productes locals i van generar un procés de CREIXEMENT ECONÒMIC.
Júlia López Valera
J煤lia L贸pez Valera