Unitat 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) Júlia López Valera
Procés de revolució liberal durant el regnat d’Isabel II (18331868). Llarga guerra civil entre carlins i isabelins.
S U M A R I
Triomf dels liberals. Nova classe dirigent: burgesia agrària.
Júlia López Valera (Institut Banús)
CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
DUES OPCIONS ENFRONTADES Els insurrectes proclamen príncep Carles Maria Isidre (defensa absolutisme + societat tradicional) = llarga guerra civil. CARLISME Ideologia antiliberal.
tradicionalista
i
Lema: “Déu, Pàtria i Furs”. Gran nombre del CLERO.
Bona part RURAL.
PETITA
NOBLESA
ISABELINS En un primer moment, suport d’una bona part de l’ALTA NOBLESA i dels FUNCIONARIS, així com un sector de la JERARQUIA ECLESIÀSTICA. Obligada a cercar l’adhesió dels liberals. M. Cristina va haver d’acceptar la fi de l’absolutisme i de l’Antic Règim.
Forta implantació al PAÍS BASC, NAVARRA, part de CATALUNYA, ARAGÓ i VALÈNCIA. Molts eren propietaris empobrits, artesans arruïnats...
Júlia López Valera (Institut Banús)
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE ARMAT Els carlins inicialment no tenien un exèrcit regular, sí escamots que actuaven segons el mètode de guerrilles.
El 1833 apareixen les primers partides CARLINES, el focus més important a NAVARRA i PAÍS BASC i a les comarques catalanes de l’Ebre. Hi ha dues fases del conflicte armat:
Júlia López Valera (Institut Banús)
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
PRIMERA ETAPA (1833-1835) Consolidació d’un front de guerra al nord, seguit de triomfs. L’any 1834, Carles s’instal·là a Navarra, va crear una monarquia amb cort, govern i exèrcit. El general ZUMALACARREGUI aconseguí conquerir algunes ciutats més, però no Bilbao on els van matar. A Catalunya: primeres partides a Prats de Lluçanès, va sufocar la revolta l’exèrcit. Aprofitant que el gruix de l’exèrcit no hi era, a partir del 1835 els carlins es reorganitzaren: Conqueriren bona part de la Catalunya interior i de la muntanya tortosina. RAMÓN CABRERA, va ser un dels líders destacats.
Júlia López Valera (Institut Banús)
SEGONA ETAPA (1836-1840)
1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
La guerra s’inclinà a favor del bàndol liberal a partir de la victòria del GENERAL ESPARTERO.
Els carlins van iniciar una sèrie d’expedicions a altres zones: a. 1837. Navarra. Catalunya. Madrid. No prenen la capital i es retiren al nord. b. Zona est: incursions al litoral valencià. Al NE les tropes liberals recuperaven ciutats. La feblesa del carlisme va propiciar diferencies entre: TRANSACCIONISTES Partidaris d’un acord amb els liberals. El GENERAL MAROTO aconseguí la signatura del CONVENI DE BERGARA (1839)
INTRANSIGENTS Defensors de continuar la guerra.
Manteniment furs bascos i navarresos. Integració oficialitat carlina en l’exèrcit reial.
amb el general Espartero
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
ELS GOVERNS DE TRANSICIÓ Ferran VII al seu testament havia previst la constitució d’un Consell de Govern per assessorar M. Cristina. Presidit per FRANCISCO CEA BERNÚDEZ. Integrat majoritàriament per absolutistes moderats. Proposava tímides reformes administratives. L’única reforma va ser la NOVA DIVISIÓ PROVINCIAL d’Espanya. Intentava avançar cap a la unitat administrativa i posar fi a l’administració local de l’Antic Règim. El 1833, Espanya quedà dividida en 49 províncies. Davant l' EXTENSIÓ DE LA INSURRECIÓ CARLINA, el tron isabelí començà a trontollar: - sectors absolutistes completament contraris a Isabel. - immobilisme govern de Cea que impossibilitava el recolzament dels liberals. Alguns assessors reials van convèncer la regent de la necessitat de nomenar un nou govern.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
El presidia: FRANCISCO MARTÍNEZ de la ROSA, liberal moderat. 1. Inicià unes petites reformes. 2. Promulgació 1834 d’un ESTATUT REIAL. Conjunt de regles per convocar unes corts que continuaven sent les mateixes de l’Antic Règim, lleugerament adaptades. Aquestes REFORMES EREN INSUFICIENTS per a una bona part dels liberals.
La divisió que es va produir al liberalisme en el Trienni Liberal, va donar lloc a dues grans tendències. Els més exaltats, els progressistes, van mantenir descontentament i intenció de lliutar.
Liberalisme moderat al costat de la corona.
La corona va donar suport als moderats, finalment la corona es va veure obligada a acceptar un govern progressista.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
ELS PROGRESSISTES EN EL PODER Tenien la seva força en el domini del MOVIMENT POPULAR i en una forta influència en la Milícia Nacional. Es van situar al capdavant de REVOLTES POPULARS contra el clero i les autoritats properes al carlisme. A Catalunya s’anomenaren BULLANGUES i s’iniciaren a Reus i després es van estendre a Barcelona. Assassinat del general Es formà una JUNTA que va Bassa assumir el govern del Principat Incendis de fàbriques Crema de convents demandes Reunió Corts Llibertat de premsa Nova llei electoral Reorganització milícia nacional Lleva de 200.000 homes.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
El setembre del 1835 M.Cristina encarregà la formació del govern a un LIBERAL PROGRESSISTA: MENDIZÁBAL. 1. Inicià reforma de l’Estatut Reial. 2. Prengué mesures per aconseguir diners per organitzar i armar un exèrcit. Com?
Decretà la desamortització dels béns del clero.
Els privilegiats queixaren.
es
Revoltes a favor del restabliment de la Constitució 1812.
Insurrecció dels sergents de la GRANJA
L’agost del 1936 M. Cristina restablí la Constitució de Cadis i donà el poder al PROGRESSISTA CALATRAVA que va proposar Mendizábal com a ministre d’hisenda. Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
EL DESMANTELLAMENT DE L’ANTIC RÈGIM D’agost del 1836 a finals del 1837 els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar l’Antic Règim i implantar un sistema liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL Principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. A partir del 1837 amb tres mesures: DISSOLUCIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL • Pèrdua atribucions jurisdiccionals dels senyors, sí van mantenir les terres. • Molts pagesos passen a condició d’arrendataris o jornalers.
DESVINCULACIÓ • Fi dels patrimonis units obligatòriament a una família o institució. • Propietaris lliures per vendre-les.
DESAMORTITZACIÓ • 1886 es decretà la dissolució dels ordres religiosos, incautació del patrimoni i venda, per recaptar diners. •Béns posats a subhasta pública a canvi de diners o de deute públic. Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
LLIURE FUNCIONAMENT DEL MERCAT Tot un seguit de mesures legislatives encaminades a aconseguir el lliure funcionament del mercat: 1. Abolició dels privilegis de la Mesta. 2. Llibertat arrendament agraris i també la de preus i emmagatzematge. 3. Abolició privilegis gremials. 4. Reconeixement llibertat d’indústria i comerç. 5. Eliminació de les duanes interiors. 6. Abolició dels delmes eclesiàstics.
LA CONSTITUCIÓ DEL 1837 Es volia adaptar el text del 1812 als temps actuals. Aprovat al juny de 1837, va ser un text breu i curt per regular per mitjà de lleis orgàniques.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
Proclamava alguns dels principis bàsics del PROGRESSISME: Sobirania Nacional Àmplia declaració del drets de ciutadans (premsa, opinió, associació) Divisió de poders No confessionalitat de l’Estat Recollia alguns elements moderats: Dues cambres: Congrés i Senat (no electiva, designada pel rei) Amplis poders a la Corona (vet de lleis, dissolució Parlament, facultat nomenar i destituir els ministres) Compromís de finançament del culte catòlic Altres lleis: LLEI D’IMPRENTA (1836) Desapareix la censura prèvia
LLEI ELECTORAL (1837) Sistema de sufragi censatari. Votaven els homes més grans de 25 anys i amb 200 rals de contribució directa com a mínim. Suposava un 2,4% de la població.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
L’ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843) Va quedar configurat un primer SISTEMA DE PARTITS
PARTIDO MODERADO PARTIDO PROGRESISTA
Es van alternar durant el regnat d’Isabel II. Era un model polític condicionat per la intromissió dels militars. La intervenció dels generals va ser determinant ESPARTERO funcionament dels governs entre 1837-1843. NARVÁEZ O’DONNELL
Júlia López Valera (Institut Banús)
en
el
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
ELS MODERATS AL GOVERN (1837-1840) Aprovada la Constitució es convoquen noves eleccions l’octubre de 1837. Les van guanyar els moderats i van intentar desvirtuar els elements més progressistes. Van preparar l’any 1840: • Llei electoral més restrictiva. • Limitaren la llibertat d’impremta. • LLEI D’AJUNTAMENTS, la corona podia nomenar alcaldes de capitals de província. • Llei que va tendir a tornar els béns expropiats al clero. •Projecte de reimplantació del delme. La Llei d’Ajuntaments va enfrontar a progressistes i moderats
L’oposició impulsà un ampli MOVIMENT INSURRECCIONAL
Formació JUNTES REVOLUCIONÀRIES
M. Cristina dimití l’any 1840. Els sector afins al progressisme van mirar cap al GENERAL ESPARTERO, tenia gran suport popular i va ser el vencedor de la Guerra Carlina. Assumí el poder i esdevingué regent únic al 1841. Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
LA REGÈNCIA D’ESPARTERO(1840-1843) Va dissoldre les juntes i convocà noves eleccions, la majoria parlamentària va ser per al progressistes. Governà amb els seus col·laboradors militars El regent actuà amb AUTORITARISME (ELS AYACUCHOS). Va menystenir les corts. El 1842 anuncià un ARANZEL LLIURECANVISTA. S’obre el mercat als teixits anglesos i això suposà una amenaça per a la indústria catalana. 1842. AIXECAMENT BARCELONA, Protesta de la burgesia i que va ser bombardejada. també de les classes populars.
El maig de 1843 s’inicià a Reus un pronunciament contra Espartero, més endavant es forma una Junta Suprema Provisional (Barcelona). Els moderats protagonitzen conspiracions encapçalades per NARVÁEZ i O’DONNELL que provocaren la DIMISSIÓ D’ESPARTERO que s’exilià a Gran Bretanya.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)
Es constitueix un nou govern progressista. • Establiment sistema fiscal progressiu. Tot i això, els revoltats van continuar i volien: • Respecte llibertats públiques. • Fi de corrupció en l’administració de l’Estat. • Implantació de la República. Aquest moviment provocà la DIVISIÓ DELS GRUPS SOCIALS CATALANS: Fabricants Comerciants Gran part progressistes
Sectors Populars
Intentaren posar fi revolta La ciutat va ser bombardejada pel progressista Prim. Les corts decidiren avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la van proclamar reina als 13 anys, al novembre del 1843.
Júlia López Valera (Institut Banús)
JAMÀNCIA a Barcelona Setembre-novembre 1843
3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
LES AGRUPACIONS POLÍTIQUES Els partits polítics del s.XIX eren: 1. Agrupacions de personalitats al voltant d’algun notable, civil i militar. 2. Corrents d’opinió o CAMARILLES (relacions personals o interessos econòmics)
ELS MODERATS Segons ells: “persones d’ordre”. Grup heterogeni: Terratinents Comerciants Intel·lectuals conservadors Restes de vella noblesa i alt clero Alts comandaments militars Líders: RAMON MARIA DE NARVÁEZ i FRANCISCO BRAVO MURILLO
Júlia López Valera (Institut Banús)
3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
Defensaven: 1. Dret a la propietat. 2. Restringien sufragi segons la riquesa dels electors. 3. Llibertat=bé individual, però per davant els principis d’AUTORITAT I ORDRE SOCIAL. 4. Desconfiaven de la participació de les masses en la política. 5. Principi de SOBIRANIA COMPARTIDA (Corts i Corona amb amplis poders d’intervenció). 6. Partidaris de LIMITAR ELS DRETS INDIVIDUALS, també els col·lectius (premsa, opinió, reunió, associació...). 7. Defensaven la confessionalitat de l’Estat, l’Església catòlica tenia una gran influència social.
ELS PROGRESSISTES Es consideraven “defensors de la llibertat”. Format per: Burgesia mitjana i petita Oficialitat mitjana de l’exèrcit Classes populars urbanes: artesans, comerciants i professionals liberals.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
Defensaven: 1. Principi de SOBIRANIA NACIONAL. 2. PREDOMINI DEL PODER LEGISLATIU (corts), la corona tenia una funció moderadora. 3. Partidaris d’enfortir els poders locals. 4. Amplis drets individuals i col·lectius. 5. Principi de sufragi censatari: ampliació del cos electoral. 6. Propugnen necessitat de reforma agrària. 7. Volien limitar la influència social de l’Església. Líders: JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL, BALDOMERO ESPARTERO i JOAN PRIM.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
L’any 1854 es crea un nou partit
Impulsors: LEOPOLDO O’DONELL FRANCISCO SERRANO
UNIÓN LIBERAL (escissió dels moderats + grups més conservadors del progressisme)
Opció centrista
Unió política amb finalitats de govern
Júlia López Valera (Institut Banús)
3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
DEMÒCRATES L’any 1849 es crea el PARTIT DEMOCRÀTIC (escissió dels progressistes). Defensava: 1. Drets socials. 7. Partidaris Milícia Nacional. 2. SOBIRANIA POPULAR. 8. Elecció dels ajuntaments i diputacions. 3. SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ. 9. Implicació administració ensenyament públic 4. Cambra electiva única. i tasques beneficència social. 5. Ampliació llibertats públiques. 10. Predomini social Església catòlica. 6. Reconeixement drets col·lectius. 11. LLIBERTAT DE CULTE. Força: Classes populars urbanes
REPUBLICANS Gent provinent del Partit democràtic contraris a la monarquia. República com a única opció veritablement democràtica, permetia l’elecció dels càrrecs públics, inclòs el cap d’Estat.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT Les eleccions del 1844 fetes amb sufragi censatari en districtes petits van donar la majoria al moderats. Nou govern presidit pel GENERAL RAMÓN NARVÁEZ. Volia: •Clausurar etapa revolucionària. •Normalitzar el funcionament de les institucions liberals. •Crear legislació bàsica per estructurar un nou Estat basat en: LIBERALISME MODERAT Predomini ordre i autoritat Reforma política i dures mesures repressives
El règim es va fonamentar en el predomini social de la BURGESIA TERRATINENT (fusió de vells aristòcrates acceptaven el liberalisme més la nova burgesia propietària rural). Consideraven necessari consolidar un ordre que fonamentés les institucions liberals.
Corona i gran part de l’exèrcit van ser els garants més fidels d’un sistema que falsejava els resultats. Els opositors només tenien com a opció al conspiració.
Júlia López Valera (Institut Banús)
LA CONSTITUCIÓ DEL 1845
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
Constitució 1845 per garantir el nou model polític. Idees bàsiques del MODERANTISME: 1. 2. 3. 4. 5. 6.
Sobirania conjunta rei/corts. Ampliació poders executius i menys poders al legislatiu. Restricció del dret de vot i senat no electiu. Els ajuntaments i les diputacions estan sotmesos a l’administració central. Es suprimeix la Milícia Nacional. Exclusivitat a la religió catòlica (oficial de l’Estat) i manteniment del culte i el clero.
La regulació es remetia a lleis posteriors: RESTRICTIVES amb LES LLIBERTATS. Grans atribucions a la corona: Facultat nomenar ministres Facultat per dissoldre les corts Facultat vetar-ne decisions Facultat designar el senat El decret de 1845 regulava la llibertat d’impremta: CONTROL GOVERNAMENTAL SOBRE LA PREMSA. Júlia López Valera (Institut Banús)
El 1846, Llei electoral = SUFRAGI CENSATARI ENCARA MÉS RESTRINGIT que no superava un 1%.
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
Els majors contribuents de cada localitat. També persones destacades de cultura, exèrcit, administració, Església.
EL CONCORDAT AMB LA SANTA SEU Intent de millorar les relacions amb l’Església. 1851, CONCORDAT AMB LA SANTA SEU:
Suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i devolució dels no venuts. Sosteniment de l’Església espanyola ESTAT
Reconeixia Isabel II Acceptava l’obra desamortitzadora Restabliment ordes regulars Concessió a l’Església de competències en educació. Reconeixement religió oficial SANTA SEU
Júlia López Valera (Institut Banús)
LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
Consolidació de l’estructura de l’Estat liberal sota els principis de: CENTRALISME UNIFORMITZACIÓ JERARQUITZACIÓ
COM? Amb les següents reformes:
REFORMA FISCAL (Llei Santillán-Mon 1845) Objectiu: augmentar ingressos de la hisenda pública. 1. Racionalització del sistema impositiu. 2. Centralitzar impostos en mans de l’Església. 3. Propiciar contribució directa segons la propietat.
Es va plantejar la unificació de codis amb l’aprovació del CODI PENAL (1848) i elaboració d’un projecte de codi civil
Júlia López Valera (Institut Banús)
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Reorganització càrrecs Estat. Creació llei funcionaris (accés). Reordenació administració territorial (enfortiment governs civils i militars, diputacions provincials) LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL (1845): estructura jerarquitzada i piramidal. Província, ministeri de la governació. QÜESTIÓ FORAL Decret 1844 que va acordar el manteniment al País Basc i a Navarra dels ajuntaments forals i juntes generals i duanes als Pirineus. SISTEMA NACIONAL D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA Regulava diferents nivells d’ensenyament i elaborava plans d’estudis. LLEI MOYANO 1857 (1a gran llei d’educació espanyola). SISTEMA MÈTRIC DECIMAL
Es va crear la GUÀRDIA CIVIL (1844) per al manteniment de l’ordre públic. Era un cos armat, amb finalitats civils i estructura militar. Duc d’Ahumada.
Júlia López Valera (Institut Banús)
LA CRISI DEL GOVERN MODERAT
4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
La vida es va desenvolupar al voltant de la “cort”, grups de pressió:
“CAMARILLES” Buscaven el favor reial o governamental
Restringit el nombre de votants, els progressistes no poden accedir al poder per mitjà de les eleccions. La burgesia CONSERVADORA CATALANA, que va donar suport als moderats també van quedar al marge. A Catalunya, l’exèrcit intervingué directament en la vida ciutadana. Era un instrument de repressió. Els AIXECAMENTS CARLINS es revifaren (1846-1849) i van donar lloc a: Causes: GUERRA DELS 1. Crisi agrària: males collites. MATINERS 2. Crisi indústria tèxtil. (2a guerra carlina) S’hi va afegir la REVOLTA de SECTOR URBANS L’autoritarisme s’accentuà durant el GOVERN DE BRAVO MURILLO (1852). Proposà una reforma constitucional que fracassà. Gràcies a l’oposició d’un sector del moderantisme, es va iniciar la descomposició interna del partit moderat.
Júlia López Valera (Institut Banús)
LA REVOLTA DEL 1854 I EL NOU GOVERN PROGRESSISTA
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
L’autoritarisme del govern moderat va provocar l’oposició i el rebuig dels progressistes, els demòcrates i d’alguns sectors moderats. Liderat per O’DONNELL que havia fundat la UNIÓN LIBERAL
Juny 1854 Pronunciament de VICÀLVARO Elaboren el MANIFEST de MANZANARES: • Acompliment Constitució. • Reforma Llei electoral. • Reducció d’impostos. • Restauració Milícia.
El pronunciament va triomfar. La presidència va recaure en ESPARTERO. Es van convocar eleccions segons la legislació del 1837. Amb un cens electoral més extens.
Resultats eleccions: Majoria progressista i alguns diputats democràtics al parlament. Júlia López Valera (Institut Banús)
Es van intentar restaurar els PRINCIPIS DEL PROGRESSISME: 1. Reimplantar Milícia i Llei municipal. 2. Va preparar una nova constitució (1856). No promulgada.
LA LEGISLACIÓ ECONÒMICA
Ministre MADOZ Afectà a béns de l’Estat, Església, ordes militars, institucions benèfiques i ajuntaments (béns propis i comunals). Una part dels recursos anirà a parar a la xarxa ferroviària.
LLEI GENERAL DE FERROCARRILS (1855)
Les línies d’acció més importants van ser la represa de l’obra desamortitzadora i la Llei de ferrocarrils.
LLEI DESAMORTITZADORA (1855)
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
L'actuació més transcendent va ser el PLA de REFORMES ECONÒMIQUES amb l’objectiu desenvolupar econòmicament el país i d’industrialitzar-lo.
Júlia López Valera (Institut Banús)
Regulava la construcció i oferia incentius a les empreses. Capital estranger.
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
ALTRES: 1. Legislació per afavorir la REFORESTACIÓ. 2. Posar en funcionament el sistema de telègraf. 3. Ampliar la xarxa de carreteres. 4. Fomentar el creixement de les societats per accions i la banca. 5. Desenvolupar la mineria.
Tot això va portar a una etapa d’expansió econòmica fins el 1866.
Júlia López Valera (Institut Banús)
LA CRISI DEL BIENNI
5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
A Catalunya la situació de la crisi econòmica més l’epidèmia de febre groga va donar lloc a les VAGUES OBRERES A BARCELONA (1855). Els treballadors demanaven : Reducció d’impostos de consum. Abolició de les quintes. Millorament dels salaris. Reducció jornada laboral. Malestar social: important AIXECAMENT PAGÈS en terres castellanes i extensió de les revoltes a moltes ciutats del país. El govern presentà la LLEI DEL TREBALL, introduïa algunes millores i permetria les associacions obreres.
La creixent CONFLICTIVITAT SOCIAL, va donar lloc a la irrupció del moviment obrer català. Les DISCREPÀNCIES DINTRE DE LA COALICIÓ GOVERNAMENTAL: Progressisme més moderat: UNIÓN LIBERAL. Progressisme més radical: PARTIT DEMOCRÀTIC. Espartero dimiteix, la reina confia el govern a O’Donnell que reprimirà durament les protestes. Júlia López Valera (Institut Banús)
6. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868)
ELS GOVERNS UNIONISTES (1856-1863) El nou govern unionista encapçalat per O’DONNELL intentà assolir un equilibri polític: elements moderats i progressistes. Intentà revitalitzar el PARLAMENTARISME (sota tutela del govern) i exercir una política més tolerant amb l’oposició. Es fixava una MINORIA OPOSITORA. Es va aconseguir una estabilitat interior relativa, estimulada per una etapa de prosperitat econòmica. Es va portar a terme una política exterior activa buscant el PRESTIGI INTERNACIONAL: es van fer 3 campanyes de caràcter internacional. EXPEDICIÓ A INDOXINA (1858-1863) Amb França Objectiu: castigar matança missioners espanyols. Francesos penetració colonial
INTERVENCIÓ A MÈXIC (1862) Amb francesos i britànics. Objectiu: exigir cobrament del deute acumulat. Es van retirar per desavinences.
CAMPANYES MILITARS DEL MARROC (1859-1860) Motivades per disputes frontereres. Triomf a les batalles de Tetuan i Castillejos. PAU DE WAD-RAS. Permeté a Espanya la incorporació del territori d’Ifni a la corona i l’ampliació de la plaça de Ceuta. Júlia López Valera (Institut Banús)
Al 1863 es fa evident la descomposició interna de la coalició governamental i donà lloc a GOVERNS INESTABLES. O’ Donnell va dimitir i la reina lliurà el poder als moderats.
6. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868)
ELS GOVERNS MODERATS (1863-1868) Del 1863 al 1868, tornada de NARVAEZ al poder i reposició dels vells principis del moderantisme. MODERANTISME, va imposar la FORMA AUTORITÀRIA de govern al marge de tot i de tothom. Forta repressió sobre els seus opositors. La marginació política va fer que els progressistes passessin novament a l’insurreccionalisme amb el suport del Partit democràtic. El 1866 es portà a terme la insurrecció dels sergents de la CASERNA DE SAN GIL, amb l’adhesió de progressistes i democràtics. Comportà un aixecament popular a Madrid. La situació del govern va empitjorar arran de la CRISI DE SUBSISTÈNCIA (augments de preus i descontentament popular). Es va veure la necessitat de promoure un pronunciament que capgirés la situació de soca-rel.
Júlia López Valera (Institut Banús)