MÉS JUNTS - Butlletí 24

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

ANNA ERRA, NOVA PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Erra: “En una democràcia plena, aquest Parlament no hauria sofert interferències antidemocràtiques, com la destitució de la presidenta Borràs

En el seu discurs ha assegurat que “defensaré la sobirania del Parlament de Catalunya per damunt de tot”. Erra, que ha estat elegida nova presidenta amb 64 vots a favor, ha afirmat que treballarà “incansablement per estar sempre a l’alçada de les expectatives que han dipositat avui en la meva persona”. La presidenta ha recordat en el seu discurs que la cambra catalana està marcada pel conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, perquè ha lamentat que “en una democràcia plena, aquest Parlament no hauria sofert les interferències antidemocràtiques com les que ha patit. La darrera d’aquestes, ha estat la destitució de la presidenta Laura Borràs i retirar-li l’escó que els ciutadans li van atorgar”. Per això Erra ha demanat

que entre tots “ens hem de conjurar a revertir” aquesta “anomalia democràtica”.

En aquesta línia, la nova presidenta ha lamentat que el Parlament els darrers anys “ha estat objecte d’atacs il·legítims i d’ingerències inacceptables” i ha demanat “deixar enrere la judicialització”, perquè “s’ha de poder fer política i defensar totes les idees i tots els projectes sense tenir, al damunt, l’amenaça de la judicialització, la inhabilitació i la repressió”.

col·laboració a totes les institucions del país, des del Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, fins l’Ajuntament del municipi més petit.

L’executiva de Junts va proposar dimarts Erra com a nova presidenta. En la roda de premsa posterior a la reunió, la presidenta Laura Borràs va assegurar que Erra “ha demostrat la seva capacitat i el seu compromís durant els 8 anys que ha estat al capdavant d’un ajuntament tan representatiu del país com és el de Vic”. En aquesta línia, la presidenta del partit va defensar que “tenim el convenciment que al país li convé que hi hagi una presidència del Parlament compromesa amb l’1 d’octubre i amb tot el que hem viscut aquests anys”.

LES FRASES DE LA PRESIDENTA

“En una democràcia plena, aquest Parlament no hauria sofert interferències antidemocràtiques com la destitució de la presidenta Laura Borràs i la retirada de l’escó que els ciutadans li van atorgar”

“Em comprometo a mantenir la màxima exigència democràtica a la institució i la defensa dels drets polítics dels diputats i diputades”

“El Parlament de Catalunya és el lloc natural per a fer política, no ha de ser el lloc per fer-hi partidisme”

Erra ha assegurat que pensa mantenir els camins que va obrir la presidenta, que la modernització i la transparència de la institució “no té marxa enrere” i que combatrà les actituds antidemocràtiques que qüestionin o trepitgin els drets fonamentals i la llibertat d’expressió. Per altra banda, la presidenta ha volgut fer una crida a la

En la roda de premsa, Borràs va aprofitar per denunciar la retirada del seu escó per part de la JEC, que va lamentar que ja és “la tercera vegada que la JEC, avalada pel Tribunal Suprem, retira l’acta d’un membre de la cambra condemnat per una sentència no ferma” i per això va assegurar que l’òrgan espanyol és “reincident en aquest atropellament de la sobirania del Parlament”. En aquesta mateixa línia, Borràs va demanar la supressió de l’article 25.4, perquè “és incompatible amb l’exercici dels drets fonamentals”.

"M’agradaria que aquesta casa fos un exemple amb relació a l’ús de la llengua catalana.

“La llengua catalana només assolirà una situació de normalitat si els catalans hi parlem, hi escrivim, hi llegim i hi debatem, com és el cas del Parlament”

“El feixisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el negacionisme, no poden tenir espai en aquest Parlament”

“Defensaré la sobirania del Parlament de Catalunya per damunt de tot”

El Parlament de Catalunya ja té nova presidenta, la diputada Anna Erra.

Borràs: “Anna Erra ha demostrat la seva capacitat i el seu compromís durant els 8 anys que ha estat al capdavant de l’ajuntament de Vic”

Miriam Nogueras serà la candidata de Junts el 23J

L’actual diputada i portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, serà la precandidata de Junts el proper 23 de juliol. Aquest divendres els militants de Junts han de votar els candidats a primàries per al Congrés. Per Barcelona només hi ha Miriam Nogueras; per Girona, la diputada al Parlament i alcaldessa en funcions de Girona, Marta Madrenas; per Tarragona, Josep Maria Cruset i Hèctor López Bofill; i per Lleida, és on més candidats s’han presentat: Isidre Gavin, Joan Buchaca, Marta Gispert, Santiago Sàlvia i David Tavero. Nogueras s’ha reunit amb el president Carles Puigdemont aquesta setmana a Waterloo per parlar de les properes eleccions del 23J. Puigdemont ha piulat que està “molt agraït de la visita i la conversa amb la Miriam Nogueras, després de formalitzar la seva candidatura per encapçalar la llista de Junts” i li ha donat les gràcies “per haver mantingut la posició en un front on d’altres han reculat” i “per renovar aquest compromís!”. Nogueras també ha piulat la fotografia on surten junts i ha assegurat que “és un moment clau pel país” i que “cal recuperar la iniciativa”.

PARLAMENT

En una carta adreçada a la militància, Nogueras ha demanat recuperar “l’orgull, l’autoestima, la força i el control” i també ha assegurat que cal “recuperar la iniciativa”.

En el text, la diputada exposa que “durant massa anys, l’independentisme ha estat injustificadament invisibilitzat i anestesiat” i que “alguns s’han deixat engolir pel marc mental imposat pels poders de l’estat espanyol, els poders polítics, econòmics, policials, judicials i mediàtics”. Nogueras ha lamentat que el balanç del govern de PSOE-Podemos és de “fracàs absolut” i que l’executiu encapçalat per Sánchez ha estat “falcat per un catalanisme acomplexat”.

En aquest sentit, la diputada ha assegurat que en aquest mandat “Catalunya ha perdut control, competències i recursos que sempre han estat la base del nostre model de país” i que aquests darrers anys “s’ha posat en perill el model català”, que segons Nogueras, consisteix en ser una nació “pionera en tecnologia, salut pública, educació, en l’acompanyament de les PIMES i emprenedors, en relacions internacionals i la col·laboració públicoprivada”.

TERRITORI

Miquel Noguer tornarà a presidir la Diputació de Girona

Junts i ERC han tancat un acord per governar junts a la Diputació de Girona. D’aquesta manera, l’actual alcalde de Banyoles i president de la Diputació, Miquel Noguer, seguirà sent el president de l’ens. Noguer i el vicepresident primer en funcions, Pau Presas, han estat els encarregats de liderar les negociacions de l’acord. Junts per Catalunya va obtenir deu diputats;

ERC, vuit; el PSC, cinc; la CUP, dos i Tots per l’Empordà i Independents de la Selva, un cadascun. En total, son 27 diputats formen part de l’ens supramunicipal.

Tant Junts com ERC han valorat molt positivament la seva aliança a la Diputació de Girona. Els dos partits tindran una majoria àmplia, amb 18 de les 27 cadires que hi ha a l’ens supramunicipal.

El Parlament ha aprovat aquesta setmana tres propostes de resolució de Junts en l’àmbit de la ciència, la universitat i la recerca per millorar la seva capacitat de resposta davant de crisis sanitàries. D’una banda, s’insta el Govern a impulsar la investigació científica en matèria sanitària, després que la pandèmia de la COVID-19 hagi de posat de manifest la necessitat de coordinació de tots els recursos institucionals, humans i tecnològics del país per respondre una crisi sanitària d’aquestes característiques. “Ho hem vist amb la pandèmia, hem de connectar

la recerca de les universitats amb el sistema sanitari per fer arribar la innovació als pacients”, ha explicat el diputat Jordi Munell. En aquest sentit, la proposta de resolució insta el Govern a elaborar un Pla de recerca, innovació i promoció de la salut; un mapa complet al sistema dels agents implicats en recerca i innovació abans de sis mesos, i, finalment, establir un Programa-Marc per fomentar la col·laboració i la coordinació.

En segon lloc, i després de l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la salut mental dels joves, s’ha aprovat dema-

nar al Govern un estudi amb tota la comunitat universitària per analitzar el benestar emocional d’universitaris, doctorands i investigadors, i definir accions de millora a partir dels resultats. A més, s’exigeix al Govern que doni continuïtat a la línia d’ajuts creada l’any 2022 per a projectes sobre benestar emocional i salut mental adreçada a universitats i centres de recerca de Catalunya. “Volem donar continuïtat a aquesta nova línia d’ajuts i incrementar els recursos disponibles, sobretot en atenció psicològica”, ha assegurat la diputada Judith Toronjo.

Junts impulsa el reforç del sistema universitari i de recerca per millorar la seva capacitat de resposta davant de crisis sanitàries

Junts, ERC i la CUP porten a la Fiscalia més incompareixences dels alts representants de l’estat espanyol a la comissió Pegasus

Junts, ERC i la CUP, membres de la Mesa de la comissió que investiga el cas Pegasus, han tornat a elevar a la Fiscalia les incompareixences d’alts representants de l’estat espanyol al Parlament d’acord amb l’article 68 del reglament del Parlament.

representants de l’estat espanyol han desatès la sol·licitud del Parlament evitant donar cap explicació a la institució catalana sobre la repressió exercida per part de l’estat espanyol mitjançant l’espionatge polític.

Aquest dijous ho havien de fer, citats per segona vegada, l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy; l’exvicepresidenta i ministra de la Presidència del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria, l’exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, i de qui ho va ser entre 2016 i 2018, Enric Millo. Un cop més, aquests alts

PARLAMENT - BREUS

FELIU: “LA GENT GRAN HA DE PODER ENVELLIR DE MANERA ACTIVA AL SEU PROPI MUNICIPI”

El Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució de Junts perquè el departament de drets socials faci una planificació per consolidar els centres de serveis d’atenció a la gent gran a l’entorn rural. la diputada Anna Feliu, encarregada de defensar la proposta, ha defensat que “la nostra gent gran ha de poder envellir de manera activa al seu propi municipi”.

NEGRE RECLAMA

AJUDAR ELS

PAGESOS I ARROSSAIRES DEL DELTA

En la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre, la diputada Irene Negre ha

Els tres grups parlamentaris volen que aquest cop es fonamenti jurídicament la denúncia, no només donar trasllat de la decisió des de la Mesa del Parlament, sinó que es fonamenti jurídicament davant la fiscalia. I consideren que amb aquest pas se’n fa un de més en el camí de portar la vulneració de drets amb l’espionatge de Pegasus a instàncies judicials europees.

El portaveu de Junts a la comissió, Josep Rius, ha manifestat que “no compareixen perquè saben que són culpables, perquè menystenen el Parlament de Catalunya. Qui no compareix és la democràcia espanyola, incapaç de depurar les seves clavegueres”.

El portaveu adjunt d’Esquerra Republicana al Parlament, Jordi Orobitg, ha fet una crida a defensar els drets civils i polítics de la ciutadania com a drets fonamentals “malgrat les limitacions d’un Estat que no ha fet una transició democràtica”. “No tenim un problema de reglament,

tenen un problema democràtic; el marc legal del Parlament és molt clar i ells han construït una interpretació d’un organisme de part, com el Consell d’Estat, com a subterfugi per no comparèixer”, ha afirmat en roda de premsa conjunta aquest dijous.

Finalment, la diputada de

la CUP Montserrat Vinyets ha conclòs: “L’abast de l’espionatge és una punta de l’iceberg, és molt greu i no tenim garanties que no estigui passant ara mateix. Per tant, ens cal més comissió Pegasus i donar compte d’aquestes desatencions a la sobirania parlamentària”.

reclamat ajudar els pagesos i arrossaires del Delta de l’Ebre “en el seu dia els hi vam encarregar cuidar el Delta, ara no els hi podem dir que s’han de buscar una altra vessant econòmica. Ara cal ajudar-los”, ha defensat la diputada. Per altra banda, en la Comissió d’Empresa i Treball, Negre ha reclamat al conseller Torrent la transferència dels fons nuclears als ajuntaments.

MUNELL DEFENSA CONNECTAR LA RECERCA DE LES UNIVERSITATS AMB EL SISTEMA SANITARI

El diputat Jordi Munell ha defensat “connectar el sistema de recerca i innovació de les universitats amb el sistema sanitari, per fer arribar la recerca per la millora de l’atenció pels pacients”. Munell ha exposat

la proposta de resolució sobre la promoció de la recerca i la innovació en matèria sanitària. Munell ha argumentat que “ho hem vist amb la pandèmia, quan la innovació arribava en compta-gotes, hem de fer que aquestes dues àrees de coneixement estiguin més connectades en benefici de les teràpies cap al sistema de pacients”.

FÀBREGA DEFENSA QUE LA RECERCA MÈDICA ARRIBI COM MÉS AVIAT MILLOR ALS PACIENTS

El Parlament ha aprovat una proposta de resolució de Junts sobre l’elaboració d’un pla de recerca, innovació i promoció de la Salut. El diputat Jordi Fàbrega ha exposat que “la COVID ha posat de manifest la importància de la recerca”, en aquest sentit ha defensat

que “hem d’aconseguir que la recerca, puntera a Catalunya, arribi com més aviat millor als pacients i a la pràctica clínica”. A banda, el Parlament també ha aprovat una proposta de resolució sobre el millorament del diagnòstic i tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

CANADELL RECORDA LA IMPORTÀNCIA DE REFORMAR EL SOC

El diputat Joan Canadell, a la Comissió d’Empresa i Treball, ha recordat que la reforma del SOC “era un dels temes cabdals d’aquesta legislatura”. El diputat ha lamentat que de moment “no hem vist reforma, ni pla de xoc, ni estratègia d’ocupació juvenil, ni d’aturats de llarga durada, ni el mapa de centres d’FP públics i de referència sectorial”.

Un dels punts del programa de Junts i que també s’havia acordat amb ERC abans de fer govern. “Hem de ser conscients que el SOC dona resposta al 2 o 3% de les demandes dels llocs de treball del país”, ha recordat Canadell.

MADAULA RECALCA LA IMPORTÀNCIA DEL PROCÉS DE PAU A COLÒMBIA

La diputada Aurora Madaula, a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació, ha defensat que la implementació de la pau total a Colòmbia “s’ha de centrar en un procés de defensa dels drets humans. Els processos de recerca de persones desaparegudes, una justícia restaurativa i que acabi amb el racisme que han patit les ètnies”

Josep Rius: “Qui no compareix és la democràcia espanyola, incapaç de depurar les seves clavegueres”