ACORD PER LIMITAR EL NOMBRE DE MENORS NO ACOMPANYATS DESTINATS A CATALUNYA
La
portaveu Miriam Nogueras
assegura que l’acord tancat amb el govern espanyol corregeix una “desigualtat històrica” i acusa Illa de “callar” per “no molestar al govern espanyol i al PSOE”
Junts ha arribat a un acord amb el govern espanyol per limitar el nombre de menors no acompanyats destinats a Catalunya.
La portaveu Miriam Nogueras ha assegurat que aquest acord corregeix una “desigualtat històrica” i ha recordat que “des de sempre Catalunya ha fet un esforç gegantí per acollir mentre altres han mirat cap a un altre costat, i això ho certifiquen les dades oficials”.
Per altra banda, Nogueras ha acusat el president Illa de “callar” per “no molestar al govern espanyol i al PSOE”.
D'aquesta manera, Catalunya només rebrà entre 20 i 30 mentre menors, mentre que Madrid n’haurà de rebre més de 700. Catalunya és el territori de l'Estat que històricament ha acollit més menors no acompanyats, a excepció de Canàries: el 2024 en va acollir 2.369 (un 17,66% de tots els menors no acompanyats que hi ha a l'Estat).
CONTINGUT DE L’ACORD
L’acord, que s'ha aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres, passa per tres punts:
1. El repartiment es farà mitjançant un decret llei temporal que establirà uns criteris
justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d’integració i oportunitats de vida als menors. Entre aquests criteris que determinen el repartiment hi ha el pes poblacional, però
també es tindrà en compte l’esforç fet per Catalunya al llarg dels darrers anys.
2. El repartiment es realitzarà entre aquelles comunitats autònomes que fins ara no han acollit o han fet un esforç molt menor en comparació amb l’esforç
que ha realitzat Catalunya. Això vol dir que del total de menors que caldrà distribuir pel conjunt de la península (uns 4.000), a Catalunya n’arribaran entre 20 i
30 i a Madrid més de 700.
3. L’acord inclou que les comunitats autònomes que han
estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir –com és el cas de Catalunya– rebin una compensació econòmica adequada. Només així es garantirà un sistema de repartiment equitatiu i sostenible.
Junts aconsegueix que el Congrés doni llum verda a la tramitació de la llei contra l’ocupació il·legal
La diputada Marta Madrenas, ha defensat al Congrés dels Diputats una proposició de llei per combatre les ocupacions il·legals, un fenomen que afecta especialment Catalunya. Segons dades oficials de la Generalitat, Catalunya lidera el nombre d’ocupacions, superant la suma de les tres comunitats que la segueixen en aquesta problemàtica: Andalusia, País Valencià, i Madrid. La tramitació de la proposició de llei ha estat aprovada per una àmplia majoria al Congrés dels Diputats
El 2023 hi van haver 9.477 ocupacions a Catalunya
El 2022 es van registrar 9.477 noves ocupacions a Catalunya, xifra que el 2023 es va situar en 9.247. Durant el primer semestre del 2024, ja se n’han registrat 5.364, fet que podria apuntar a un nou rècord de més de 10.000 ocupacions a finals d’any. “Lluny de reduir-se, el problema està augmentant“, ha alertat la diputada. Segons aquestes dades, el 96% de les ocupacions afecten habitatges buits, mentre que el 4% restant correspon a domicilis, incloent-hi segones residències. Així mateix, Madrenas ha denunciat que “l’actual resposta legal i judicial permissiva ha contribuït a la proliferació de les ocupacions il·legals, sovint vinculades a xarxes delinqüencials”. Ha destacat que molts habitatges ocupats són utilitzats per xarxes de narcotràfic, generant conflictes greus de convivència i inseguretat, especialment en
Cruset
els barris més vulnerables.
La proposta de Junts planteja un conjunt de modificacions jurídico-tècniques en els àmbits penal i civil, en la mateixa línia que ja han adoptat altres països europeus com Holanda, França, Alemanya, Regne Unit
reclama a
Montero
solucions
pels
autònoms:
El diputat Josep Maria Cruset ha posat en evidència la difícil situació que viuen els autònoms en una interpel·lació directa a la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero.
Cruset ha destacat que actualment hi ha 567.000 autònoms a Catalunya, els quals constitueixen un pilar essencial de l’economia. No obstant això, ha denunciat la desigualtat fiscal que pateixen en comparació amb altres formes jurídiques d’activitat econòmica.
“Un autònom que tingui uns rendiments de 40.000 euros pagarà, entre seguretat social i cost fiscal, 12.400 euros, el que suposa un 31% dels seus ingressos. A més, tributa un 21%
i Itàlia. L’objectiu és garantir la recuperació ràpida de l’immoble ocupat, establint un procediment àgil que permeti el desallotjament en un termini de 24 a 48 hores des que es té coneixement de l’ocupació. A més, es proposa que la policia pugui gestionar directament el desallotjament quan el propietari acrediti la titularitat de l’immoble i presenti la corresponent denúncia.
Madrenas ha subratllat que l’ocupació il·legal perpetua la pobresa i afecta greument les persones vulnerables. “Les administracions i entitats socials es troben amb habitatges ocupats que podrien ser destinats a famílies vulnerables seguint els protocols establerts“, ha remarcat. En aquest sentit, ha recordat que a Catalunya ja és possible expropiar temporalment habitatges buits de grans tenidors per a destinar-los a lloguer social, però la proliferació d’ocupacions impedeix que aquestes mesures puguin ser efectives.
Aquesta proposició de llei ha comptat amb la col·laboració del l’l·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i de l’Institut I+Dret.
“No poden esperar més”
més que si treballés del mateix en una societat limitada. I un 65% més que si treballés del mateix via una gran empresa”, ha exposat el diputat.
Cruset ha assenyalat les múltiples dificultats a les quals han de fer front els autònoms, com la impossibilitat de deduir despeses de treballar des de casa, el cost dels préstecs que han de retornar amb els euros nets després d’impostos o la manca de drets laborals bàsics com els permisos retribuïts o la compensació per l’increment de l’IPC. També ha denunciat que, en cas de malaltia, molts autònoms es veuen obligats a continuar treballant per no posar en perill la seva activitat econòmica.
El diputat ha denunciat la
incertesa que envolta el futur dels autònoms que tributen per mòduls, ja que el govern encara no ha aprovat el reial decret econòmic que ha de regularitzar aquesta situació. “Els autònoms viuen amb l’angoixa de no saber si podran continuar treballant per mòduls perquè vostè encara no ha aconseguit aprovar el decret que els ha d’actualitzar. Un reial decret, que per inexistent, posa en risc molt altres sectors i que pel seu immobilisme els acosta perillosament al precipici ”
Cruset ha advertit al govern espanyol que ha de donar resposta a les necessitats del collectiu. “Mogui’s, que després tot seran excuses i lamentacions. Faci via a negociar”.
Junts demana la dimissió de la consellera de Territori i Habitatge Sílvia Paneque per la crisi de Rodalies
Junts ha demanat la dimissió de la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, per la seva gestió en la crisi de Rodalies. Tal com ha reclamat el diputat Salvador Vergés, “l’única opció que tenia la consellera era presentar un pla de xoc contundent i eficaç d’una vegada per totes”. “En canvi, avui només hem sentit per part seva és més conformisme, més lament, i més submissió”, ha assegurat durant la comissió de Territori i Habitatge del Parlament de Catalunya. A parer seu, “de vostè s’esperaria que defensés Catalunya i, en canvi, el que defensa és Espanya”.
Vergés ha afirmat que la crisi de Rodalies ha evidenciat que amb el Govern del PSC no hi ha “ni nació, ni gestió”. “El problema no és que prioritzin no fer enfadar l’amo de Madrid, sinó que vostès són l’amo de Madrid”, ha recalcat. Per tot això, sumat al conjunt de greuges derivats de la desinversió crònica de l’Estat a Catalunya i la incapacitat del Govern del president Illa de plantar-se, “vostè hauria de dimitir”, ha etzibat el diputat a la consellera.
A més, Vergés ha retret que la consellera demani paciència davant d’unes incidències vergonyoses i humiliants causades per la desinversió en Rodalies crònica i premeditada de l’Estat a Catalunya. També ha recordat l’absència del Govern a Cunit durant la crisi del cap de setmana de Carnestoltes i ha retret a la titular de Territori i Habitatge que, en comptes d’assumir responsabilitats, hagi repartit culpes als governs anteriors.
Vergés: “L’últim quilòmetre de via ferroviària al nostre país és del 1977”
DESINVERCIÓ CRÒNICA
Vergés ha explicat les conseqüències de la desinversió crònica de l’Estat a Catalunya en infraestructures, que arriba a 51.000 milions d’euros. “De fet, l’últim quilòmetre de via ferroviària al nostre país és del 1977”, ha afegit. El diputat també ha denunciat que, en quinze anys, el percentatge d’execució respecte del pressupostat en Rodalies va ser de més del 150% a Madrid, mentre que a Catalunya era de menys del 25%. “Això són 250 euros d’inversió per català, 907 euros d’inversió per madrileny”, ha explicat. El diputat també ha recordat que en els nou primers mesos de 2024 es van registrar 31 incidències diàries, que van representar la pèrdua de 120.000 jornades de treball, segons dades de la Cambra de Comerç, i 3,2 milions d’euros al dia de productivitat, segons PIMEC.
En paral·lel, ha recriminat a la consellera la manca de concreció en els recursos i en el temps. A més, davant d’un traspàs que hauria de ser 100% català i operat des de Catalunya, ha retret que defensi “una empresa mixta que està participada en un 50,01% per l’Estat”. “Jo em pregunto si vostè participaria en minoria en l’accionariat d’una empresa en minoria”, ha ironitzat. “Vostè defensa un traspàs que no és un traspàs, que és un mal pas, que és una estafa”, ha reblat.
Rius: “El problema no és que Rodalies sigui una filial de Renfe, sinó que el president de la Generalitat és una filial del Partit Socialista Espanyol”
Junts per Catalunya ha criticat l’acord a què ha arribat el govern espanyol amb els sindicats convocants de la vaga. En aquest sentit, el portaveu Josep Rius en roda de premsa ha assegurat que aquest acord “és el certificat de defunció del traspàs de Rodalies” i ha lamentat que el president Salvador Illa no s’hagi plantat davant aquesta situació: “el govern espanyol ha pogut fer aquesta concessió als sindicats perquè a la Generalitat hi ha trobat un govern dòcil, que es plega als interessos de Madrid a la primera. El problema no és que Rodalies sigui una filial de RENFE, sinó que el president de la Generalitat és
una filial del PSOE”.
UN ACORD PER SEGUIR COM FINS ARA
L’acord, que va arribar a última hora de diumenge, estableix que Renfe i Adif continuaran operant com fins ara a Catalunya. “Això vol dir que anirà igual de malament que fins ara. Però a més, la nova empresa que operarà Rodalies, serà una filial de Renfe, on l’Estat tindrà la majoria de les accions, i per tant, l’última paraula en tot”, ha lamentat.
En aquest sentit, ha assegurat que Rodalies seguirà funcionant malament si continua depenent del govern espanyol de torn “la desinversió és crò-
nica i la mala gestió és diària” i ha denunciat que els usuaris de Rodalies “paguen el preu de tenir a la Generalitat un govern sucursalista”. Davant d’això ha defensat que l’única opció és un “traspàs integral del servei, amb la seva corresponent dotació pressupostària a la Generalitat de Catalunya, per garantir un servei de qualitat per als usuaris”.
SUPORT A LES
MOBILITZACIONS
El partit se sumarà a les mobilitzacions convocades per col·lectius d’usuaris de Rodalies aquest cap de setmana arreu del territori per un servei ferroviari digne.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
Turull dona la benvinguda als nous militants de Junts per Catalunya en un acte a La Garriga
Junts per Catalunya ha celebrat La Garriga un acte de benvinguda als nous militants amb la intervenció del president Carles Puigdemont, el secretari general Jordi Turull, la secretària d’organització Judith Toronjo i l’alcaldessa del municipi Meritxell Budó.
El secretari general Jordi Turull ha carregat contra Illa pel desgavell en Rodalies i ha assegurat que ell no arreglarà el problema: “per moltes vagues i avaries que hi hagi, el president Illa mai farà res per arreglar rodalies perquè la seva prioritat és el partit socialista i protegir Pedro Sánchez”.
Per altra banda, ha defensat la delegació de competències en immigració i ha carregat contra aquells que acusen Junts de voler atiar l’odi: “és normal que personatges com l’Aznar es posin nerviosos, el que no esperàvem és que gent com els de Podemos ens vinguin a qualificar de racistes”. I ha destacat la feina feta a Madrid des de l’oposició: “Junts per Catalunya prioritzem el país al partit. Des de Madrid estem aconseguint coses pel conjunt del país. El president Illa està anestesiant el país perquè els socialistes només volen
NACIONAL
el poder pel poder”. En aquest sentit, ha afirmat que “Junts no farà un pas enrere” en la defensa de la llengua catalana: “nosaltres defensarem amb tots els ets i uts la llengua catalana, qui vulgui viure a Catalunya ha de saber i conèixer el català”.
Al seu torn, el president Carles Puigdemont ha defensat que Junts és “el partit de tothom”: “som fidels a la tradició més noble del catalanisme de tots els temps, que és un catalanisme basat en la cultura, en la llengua, en la humanitat, en els valors humans, en els drets
universals de l’home, que ja ve de la il·lustració. No som el partit de l’odi, no som el partit de les exclusions, no som el partit de la selecció, tu sí, tu no. Som el partit de tothom”.
Finalment, el president ha erigit Junts com el partit “que continua construint el procés d’independència” que “quan les coses van bé i quan les coses no van tan bé. Perquè hi hem de ser-hi sempre tots i en tot moment. No val abandonar una trinxera perquè les coses s’han posat molt difícils. Nosaltres no som d’aquesta mena.”
Padrós davant l’ONU: "Catalunya continuarà treballant per eliminar totes les barreres i garantir una veritable igualtat d’oportunitats per a tothom"
El diputat del Parlament de Catalunya, Isaac Padrós, ha intervingut en el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, on ha posat en valor el compromís de Catalunya en la defensa dels drets d’aquest col·lectiu i ha denunciat els obstacles derivats del marc legal espanyol que dificulten una plena inclusió.
El diputat ha reafirmat el compromís de Catalunya amb la defensa dels drets de les persones amb discapacitat i amb la seva plena inclusió en tots els àmbits de la societat. "Catalunya continuarà treballant per eliminar totes les barreres i garantir una veritable igualtat d’oportunitats per a tothom", ha assegurat.
Padrós ha destacat que "Catalunya ha estat i és referent en la defensa dels drets humans i un model en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat", però ha lamentat que "malgrat els esforços fets, encara depenem de la legislació espanyola, que no garanteix plenament l’accessibilitat electoral ni elimina totes les barreres institucionals".
En el seu discurs, el diputat ha subratllat que la lluita per una democràcia plena passa per assegurar la participació política de totes les persones, independentment de la seva discapacitat. "No tothom pot votar lliurement, no tothom és plenament elegible, i això no és una democràcia plena, és una democràcia incompleta", ha afirmat.
Padrós: “La legislació espanyola no garanteix plenament l'accessibilitat electoral ni elimina totes les barreres institucionals ”
Finalment, des de la seva condició de representant de Catalunya, el diputat Padrós ha fet referència a figures catalanes que han representat Catalunya arreu del món en deiferents àmbits, com Antoni Gaudí, Mercè Rodoreda, Pau
Casals, el president Carles Puigdemont i Aitana Bonmatí, remarcant que "Catalunya és una nació que ha aportat grans noms a la cultura, l’esport i la política internacional, i que continua lluitant pel reconeixe -
ment dels seus drets".
Ha conclós la seva intervenció animant els participants en la sessió a visitar l’obra de l’artista Miquel Barceló, que decora el sostre de l’assemblea de les Nacions UNides, de qui
n’ha destacat que “també parla català. Gaudiu-ne, a mi m'encantaria fer-ho.”
“Visca la llibertat de totes les persones amb discapacitat i de totes les nacions!”, ha reblat el diputat.
JORDI BOU: “NO HI HA DIA QUE NO ARRIBI TARD QUAN AGAFO EL TREN. CAL EL TRASPÀS
INTEGRAL I UNA GRAN INVERSIÓ”
Qui és Jordi Bou?
Papiolenc de 44 anys, quart de cinc germans, sempre he estat vinculat a la vida social i cultural del poble. De jove, monitor d’esplai i membre d’un grup de teatre amateur; més tard, regi-
dor des dels 27 anys i ara alcalde. Compagino el càrrec amb la meva feina d’arquitecte tècnic en rehabilitació patrimonial i tinc responsabilitats en política municipal a la vegueria de Barcelona i al Consell Nacional.
ENTREVISTA VOCAL 2A DE LA MESA DEL CONSELL NACIONAL CARME SAYÓS:
Com es veu afectat El Papiol pels problemes de mobilitat a Rodalies i l’AP7?
El Papiol és un poble petit i tranquil envoltat d’autopistes, però les retencions no afecten la mobilitat interna. Anar a Barcelona en hora punta ja és una altra cosa, com passa arreu. El tema Rodalies és un despropòsit: agafo el tren un cop per setmana i no hi ha dia que no arribi tard. Veig la crispació de la gent i amb raó. Cal una solució imminent, no només el traspàs integral, sinó també una gran inversió.
Ja han passat dos anys des de les eleccions municipals, quin balanç fas de la feina feta fins ara?
Molt positius! Molt content, estem fent molt bona feina i el més important de tot, la gent del poble està més o menys tranquil·la.
Com valores els últims acords de Junts i el PSOE per abordar el repte de la immigració?
Catalunya sempre ha estat un país d’acollida, però actual-
ment la capacitat per integrar i gestionar està desbordada, afectant serveis bàsics, especialment als pobles petits, on es nota en empadronaments, escola i serveis socials. L’acord amb el PSOE és positiu si ajuda a equilibrar aquesta situació; ara caldrà veure’n l’aplicació.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Com el dia i la nit, d’Oques
Grasses.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
Fer una bona ruta amb un expert en història per Jordània. Últim llibre que has llegit?
En la piel de Amaia, és una novel·la d’una noia ex-veïna del poble que va fer aquest llibre on tota la trama passa al Papiol.
Ets de mar o muntanya?
Les dues per igual, tot i que anem més a la muntanya on trobem més tranquil·litat.
Un somni per complir?
Quan els fills siguin més grans, m’agradaria marxar amb tota la família una temporada fora del país.
“CATALUNYA SEMPRE HA
Una sèrie de televisió que recomanis?
Dark Quin és el millor consell que t’han donat mai?
L’altre dia vaig llegir una frase d’un jove escriptor català que més o menys deia: “ens preocupem molt de créixer per fora, però l’important és créixer per dins”.
Tens algun talent amagat? En les poques hores que tinc de calma m’agrada dibuixar. Què prefereixes: cafè o te? Cafè.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria? Ningú en especial, poder sopar més tranquil·lament amb els de casa.
I per últim, què desitja Jordi Bou?
Vull un país on les coses funcionin, amb una societat justa i pròspera, capdavanter en energies renovables i amb un teixit empresarial modern, però sense perdre les arrels, la cultura i la llengua.
ESTAT TERRA D'ACOLLIDA I UNA NACIÓ SOLIDÀRIA,
PERÒ L'ACOLLIDA S'HA DE FER ORDENADAMENT
Qui és Carme Sayós?
D’Osona. Advocada. M’apassiona l’esport. Treballo per les persones. Acèrrima defensora de la democràcia. Orgullosa d’una nació: Catalunya. I crec que sóc bastant transparent. Com has viscut el caos a Renfe aquests dies?
Fatal! Indignada! És caòtic! Tenim un servei deplorable de fa temps. Estic d’acord amb el dret de vaga, però aquest dret comporta drets i obligacions: Renfe, diga’m els trens que passen, i segons l’horari, jo, usuària, decidiré si agafo el tren o em busco la vida. Però allò que no pot ser és “Potser faig vaga, però et toco els collons perquè no saps quan passo per la teva estació”. O pitjor encara: vaga encoberta. Dit de passada, el pacte entre ERC i PSOE sobre l’hipotètic traspàs de Rodalies és el “pacte del Roberto de las Cabras”.
Com valores els últims acords de Junts i el PSOE per abordar el repte de la immigració?
Històric. Quan s’ha de pactar amb Madrid, s’ha de fer en
sentit d’Estat. Catalunya sempre ha estat, i espero que sigui, una terra d’acollida, una nació solidària. Però l’acollida s’ha de fer ordenadament. L’entrada massiva i descontrolada de
persones immigrades suposa com a conseqüència una tensió al sistema molt gran (salut, escoles, serveis socials, llengua, cultura...). I els estats assenyats, com Catalunya, han
de trobar solucions als problemes, com ha fet el grup parlamentari de Junts a Madrid. Quines són les línies de treball prioritàries per la Vegueria de la Catalunya Central?
Com que sóc d’Osona: la R3, la línia ferroviària més tercermundista que existeix!
Quina cançó no et pots treure del cap?
M’agraden moltíssimes cançons! Sobretot les de Coldplay. Però escolto sovint Actitud, dels Buhos.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
A Groenlàndia i parlar amb els inuits entre glacera i glacera. Últim llibre que has llegit?
Com que aquest darrer any i mig he tingut oposicions, no he llegit massa... Per Nadal, vaig reprendre la lectura de Un mundo sin miedo, d’en Baltasar Garzón. Ets de mar o muntanya? Muntanya, sempre.
Un somni per complir? Transformar l’administració, senzill i complex alhora.
”
Una sèrie de televisió que recomanis?
Borgen. Tot i que Fariña em va enganxar molt.
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
En tinc dues: 1) Qualsevol nit, pot sortir el sol (que també ho deia en Sisa), i 2) La política no es fa des d’un despatx, es fa al carrer. Surt, mira, escolta i, després, treballa-ho.
Tens algun talent amagat?
Procuro posar bon humor a la vida, especialment quan les coses no són fàcils.
Què prefereixes: cafè o te?
Cafè! A qualsevol hora! Les “herbetes” només quan em trobo malament...
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
Amb qualsevol persona noble, sincera i que respecti els drets humans i la democràcia. Encara que sigui de la meva corda o no. De tot i de tothom, s’aprenen coses.
I per últim, què desitja Carme Sayós?
La independència de Catalunya.