Projecte direcció 2005 by jvaldelv

PROJECTE DE DIRECCIÓ

Centre de Formació de Persones Adultes Arquitecte Jujol – Sant Joan Despí

JOSEFA VALDELVIRA AGUILERA

Gener 2005

ÍNDEX

DESCRIPCIÓ DEL CENTRE ............................................................................................... 2

1.1

Localització del Centre. .................................................................................. 2

1.2

El CFA Arquitecte Jujol................................................................................... 4

1.3

Com s’ha elaborat el Projecte........................................................................ 8

VALORACIÓ DEL FUNCIONAMENT ACTUAL DEL CENTRE ......................................... 9

2.1

Àmbit pedagògic ........................................................................................... 11

2.2

Àmbit administratiu ....................................................................................... 12

2.3

Àmbit de gestió i relacions amb l’entorn ....................................................... 14

2.4

Serveis.......................................................................................................... 16

2.5

Sistema relacional ........................................................................................ 17

OBJECTIUS GENERALS.................................................................................................. 19

3.1

Àmbit pedagògic ........................................................................................... 19

3.2

Àmbit administratiu ....................................................................................... 20

3.3

Àmbit de gestió i de relació amb l’entorn...................................................... 21

3.4

Serveis.......................................................................................................... 22

3.5

Sistema relacional ........................................................................................ 22

ACTUACIONS PREVISTES .............................................................................................. 24

4.1 Estratègia per a la participació de la comunitat educativa en l’aplicació del projecte..................................................................................................................... 25 4.2

Proposta d’equip de govern.......................................................................... 25

4.3

Previsió de recursos necessaris ................................................................... 25

4.4

Temporalització ............................................................................................ 26

AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE .......................................... 30

BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS ..................................................................... 31

Descripció del Centre

1. Descripció del Centre

1.1

Localització del Centre. Sant Joan Despí, com afirma l’estudi previ del Pla Local d’educació de

Persones Adultes (1999), és una "ciutat entre ciutats", ja que, el seu nucli urbà limita amb els nuclis de Sant Feliu, Sant Just Desvern, Esplugues i Cornellà. Tot i això, les comunicacions en transport públic entre els diferents municipis i amb Barcelona, no són fluïdes i sovint cal fer servir el cotxe particular. Encara que aquesta circumstància ha millorat amb la inauguració del "Trambaix", la situació actual és que la població majoritària que fa servir el nostre servei (dones i joves) no es desplaça fora del municipi per rebre formació. D’altra banda, el propi espai urbà està situat al voltant d’un polígon industrial,

travessat per una via de tren i amb autopistes als dos costats.

Aquests fets provoquen que els diferents barris restin desconnectats i, per això, és molt important el lloc cèntric on està ubicat el Centre de Formació de Persones Adultes perquè és fàcilment accessible a tota la població. La formació dels cinc barris que formen Sant Joan Despí corresponen a diferents etapes en el seu creixement i això comporta que tinguin unes característiques ben diferenciades. L’edificació de TV3 i Torreblanca correspon a les dues últimes dècades. Estan habitats majoritàriament per matrimonis joves, són barris amb pocs comerços i compten amb importants zones verdes i enjardinades. A TV3 hi

Descripció del Centre

viuen molts professionals vinguts de Barcelona i que majoritàriament no fan vida en el poble, per tant, es percep com un "barri dormitori". El barri Centre és el que formava el nucli originari del poble. Té els habitatges més vells i la mitjana d’edat de la població és elevada. La llengua predominant és el català. Les Planes és el barri del creixement immigratori dels anys seixanta, amb un habitatge estàndard més aviat de reduïdes dimensions. La població s’ha envellit molt en els últims anys perquè els fills/es dels habitants originaris se’n van a viure a d’altres municipis del Baix Llobregat. És on s’estan instal·lant els immigrants actuals perquè troben vivendes a baix preu. Les persones grans i de mitjana edat de Les Planes encara tenen una consciència més forta de barri que de poble. D’altra banda, s’han construït un gran nombre de nous edificis a prop del riu. Es tracta de l’ "Eixample Sud" que està suposant un alt factor de creixement de la població. Per donar una solució al problema de la manca de cohesió social del poble la política municipal ha anat configurant un nou centre urbanístic a l’entorn de l’antiga masia "Can Tusquests", instal·lant equipaments educatius (IES, CEIP, llar d’infants, Centre de formació de persones adultes), esportius (Poliesportiu, piscines) i de serveis (Àrea de serveis a la persona) i, fins i tot, en aquesta zona es projecta el futur Ajuntament. Pel que fa al nivell d’instrucció, Sant Joan Despí, té una distribució molt desigual: les persones que no tenen cap títol es concentren a Les Planes (67,3 %) i al Casc Antic (54,7 %), en canvi, les persones amb titulació universitària es 3

Descripció del Centre

troben sobretot a Torreblanca (18,7 %) i a la TV3 (40,8 %) a molta distància del 7,5 % del barri Centre. D’altra banda, l'Ajuntament i diverses entitats, estem realitzant el Pla Local d'Educació de Persones Adultes per tal de millorar la coordinació entre els diferents serveis formatius que s’ofereixen a la població adulta (Escola d'Art, Servei d'Ocupació, Serveis a la Persona, Centre de Formació de Persones Adultes, Normalització lingüística, etc.). 1.2

El CFA Arquitecte Jujol Breu recorregut històric El Centre de Formació de Persones Adultes “Arquitecte Jujol” és el

producte de la fusió de dues Aules de Formació d'Adults anomenades "Les Planes" i "Casc Antic". L'Aula de Formació de Persones Adultes "Les Planes" va començar a funcionar el curs 1978-79 al barri de Les Planes amb una professora i un professor dependents del Departament d'Ensenyament. D’altra banda, l'Aula de Formació de Persones Adultes "Casc Antic" va començar a funcionar el curs 1980-1981 al Casc Antic del poble amb una professora contractada per l'Ajuntament. L’Escola es troba en el nou centre urbanístic que s’ha anat configurant en el poble, afavorint que pugui ser un servei a l’abast de tothom. Les actuals instal·lacions van ser originàriament una Escola d'EGB i el trasllat de les dues aules d’adults que existien va tenir lloc el Gener del 2001. El Centre va ser inaugurat el mes de maig del 2001 amb l’assistència entre d’altres personalitats de la Consellera de Benestar Social Irene Rigau. D’aquesta manera es va 4

Descripció del Centre

complir una antiga reivindicació de centralitzar la major part de l’oferta educativa adreçada a les persones adultes en un únic edifici per tal de poder rendabilitzar els esforços, tenir unes instal·lacions millors (amb biblioteca, laboratori i aula d’informàtica) i ampliar i flexibilitzar l’oferta. La consecució d’aquest objectiu va ser possible gràcies a la implicació del Departament d’Educació de l’Ajuntament que va fer seu el nostre projecte i el va impulsar. El curs 2000-2001, es van afegir a les 51 mestres en l'Aula de Les Planes i a les 3 mestres en el barri Centre, 3 noves mestres per poder oferir la titulació del Graduat d'Educació Secundària (GES) i la preparació a la Prova d'Accés als Cicles Formatius de Grau Superior. Per tant, varem passar de ser dos petits Claustres de 5 i 3 persones que ja en els darrers tres cursos funcionàvem plegats (per coordinar programes formatius, organitzar les festes populars o les excursions i sortides) a ser un claustre únic d'11 persones. Fins a aquell moment l’únic càrrec de gestió havia estat la figura de la persona Coordinadora que era nomenada pel Claustre. El Claustre era sobirà i totes les decisions es prenien per consens. Cada persona del Claustre tenia una responsabilitat concreta: la comptabilitat (portar els llibres, facturació, etc.); Biblioteca; Arxiu dels documents i correspondència. Les altres tasques com per exemple, la matriculació i l’avaluació i tots els registres corresponents; els contactes i relacions amb les entitats del poble i amb les organitzacions d'Educació d'Adults, etc. es feien de manera compartida i/o rotatòria.

Encara que la cinquena persona de l'Escola de Les Planes formava també part del Claustre de l'Escola del Casc Antic.

Descripció del Centre

Respecte a l’alumnat, l’organització única i bàsica era l'Assemblea d'Escola i les reunions de classe. Amb l’arribada el curs 2000-2001 de les tres noves professores i la fusió dels dos claustres es va presentar un nou repte: dotar-nos d’una organització que pogués fer front a aquesta nova complexitat quant a número de professorat i consolidar les opcions preses explicitant per escrit els nostres principis educatius i de funcionament. Cal remarcar que fins a aquell curs havíem estat Claustres estables amb les mateixes persones que ja compartíem una certa "cultura" de Centre. De fet, 2 professores estaven des del començament de les Aules (1979 i 1980) i la resta havien estat contractades fins a l’any 1986. Des de l’any 2001, a partir de la transformació de les Aules en Centre, hem comptat amb els càrrecs directius corresponents: director/a (Josefa Valdelvira), cap d’estudis (Montserrat Prat) i secretària (Neus Gibert) i la participació de l’alumnat en el Consell Escolar. L’òrgan de Coordinació pedagògica han estat els Equips Docents que agrupen tot el professorat d’un mateix grup classe. Oferta formativa actual A finals del mes de novembre del 2004 els alumnes matriculats eren 430. Tenint en compte que la matrícula de l’Etapa Instrumental i de llengua per a estrangers és oberta al llarg de tot el curs i que els cursos d’Informàtica són trimestrals, normalment a final de curs arribem a matricular unes 500 persones. La majoria són dones (259 dones i 171 homes) i joves (162 entre 19 i 25 anys). L’oferta amb més matrícula són els cursos de preparació per a les proves d’accés als Cicles Formatius de Grau Superior (148 persones 6

Descripció del Centre

matriculades en tres grups). En els altres grups la matrícula és menor però més estable i participativa en les activitats del Centre:

Graduat d’Educació Secundària

Preparació proves CF Grau Superior

148

Preparació proves CF Grau Mitjà

Tallers d’Educació Permanent

Etapa Instrumental

Llengua per a estrangers

Informàtica (trimestral)

Degut a la situació estratègica on està situat el Centre (a 10 minuts de l’estació del tren), a unes instal·lacions que ens permeten disposar d’espai d’aparcament i al fet de disposar d’una oferta variada i de qualitat hi ha una part del nostre alumnat que prové d’altres municipis. Principalment hi ha persones de Cornellà (91), Sant Feliu (17), Sant Boi (16) i d’altres municipis (58). En total són 183 persones que representen el 42,5 % de l’alumnat. Quant a les persones residents en Sant Joan Despí, majoritàriament venen del Casc Antic (112) i les Planes (87) i en menor nombre dels altres barris (26 de Torreblanca, 9 de TV3 i 14 de l’Eixample Sud). La matrícula de persones nascudes en d’altres països ha anat creixent els darrers anys. El grup més nombrós el constitueixen les persones nascudes al Marroc (31), als països sud-americans (9) i la Xina (7). També hi ha persones de Rússia (4) i d’altres països (Guinea, Nigèria, Turquia: 4). 7

Descripció del Centre

Quant a les edats del nostre alumnat, el nucli principal està format per persones joves: 230 de 16 a 25 anys (68 de 16 a 18; 162 de 19 a 25). Els grups de mitjana edat (26 a 55) i d’edat més avançada (56 a 85) estan equiparats (108 i 92 alumnes). Els joves estan concentrats en els cursos de preparació a les proves d’accés als Cicles formatius, de GES i de llengua per a estrangers. Les persones de mitjana edat (26 a 55) estan repartides entre aquests cursos, Informàtica i l’Etapa Instrumental. El grup d’edat més avançada es concentra pràcticament en els cursos de l’Etapa Instrumental. Per últim, volem fer un petit incís per comentar quina ha estat la manera com s’han assabentat de l’oferta de l’Escola. Principalment ho han fet a través de la propaganda (179), en segon lloc a través de la revista que reparteix gratuïtament l’Ajuntament a tot el veïnat del poble (135), en tercer lloc per internet per la pàgina web del Centre (70), a partir d’amics (42) i d’altres (6). La valoració de totes aquestes dades seran molt importants pel plantejament del present projecte. 1.3

Com s’ha elaborat el Projecte En principi l’elaboració d’aquest projecte és un treball individual de l’autora

però el Claustre l’ha conegut amb antelació i l’ha pogut valorar i ha aportat propostes i suggeriments. La intenció és que aquest projecte serveixi per planificar i establir els objectius d’actuació dels propers tres anys davant la situació de canvi en què es troba la formació de persones adultes.

Valoració del funcionament actual del Centre

2. Valoració del funcionament actual del Centre A continuació faré una valoració del funcionament del Centre considerant els aspectes pedagògics, de gestió i de la incidència de l’entorn i, a més, tindré en compte els següents aspectes: a) Variables contextuals: Ja he descrit anteriorment les característiques de la nostra institució. El fet que es tracta d’una escola relativament petita, d’un tipus d’ensenyament no obligatori, que el professorat sigui tant municipal com de la Generalitat i que les necessitats educatives de la població adulta vagin canviant i, per tant, canviï el perfil dels nostres usuaris (actualment són majoria les dones, joves i persones de la tercera edat), li imprimeixen uns trets ben diferenciats en relació als altres centres educatius. b) Directrius institucionals Considero que el context administratiu en el qual hem desenvolupat la nostra tasca durant aquests anys ha estat força difícil: manca de reconeixement de la importància de l’ensenyament de persones adultes, indeterminació legislativa, relegació als últims llocs de les prioritats de govern, poc pressupost, etc. El programa d’actuació 2004-2007 “Una educació per a la Catalunya del segle XXI” (2004) realitzat per Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i publicat el passat novembre planteja unes perspectives de futur diferents.

Valoració del funcionament actual del Centre

En el punt 06 de l’apartat “Canvis estructurals” contempla la formació de persones adultes “com a instrument clau per a la construcció de la ciutadania, la compensació de les desigualtats socials i l’assoliment d’una societat catalana cívica i moderna” (p. 4) i en l’apartat 08 titulat “La formació professional i la formació de persones adultes” planteja les directrius pels propers anys. Resumint, els objectius que presenta el document per la formació de les persones adultes són: a) assegurar el coneixement del català com a llengua instrumental b) assegurar un nivell bàsic d’usuari de les TIC c) preparar per a l’ensenyament secundari postobligatori i l’accés a la universitat per a majors de 25 anys. d) Assegurar una base de coneixements per estudiar idiomes o determinats nivells de català. Un element sorprenent és que no es mencioni en cap moment l’alumnat de l’Etapa Instrumental que representa gairebé el 50 % de l’alumnat de les Escoles d’adults. D’altra banda en l’apartat “Actuacions” es pot llegir: “Organització de l’FP inicial de manera permeable entre tots els nivells i modalitats, establint formes més directes d’enllaç entre el grau mitjà i el grau superior” (p. 27). Aquesta frase sembla indicar que és possible que desapareguin les proves d’accés al Grau Superior i aquest fet faria canviar la nostra oferta actual, ja que una gran part de la matrícula està adreçada a aquest alumnat.

Valoració del funcionament actual del Centre

En l’apartat “Una política educativa de proximitat a la ciutadania i de serveis a l’alumnat i les famílies” s’anuncia la intenció d’acordar “les condicions i termini per transferir als ajuntaments determinades competències educatives en l’etapa educativa 0-3, en els ensenyaments artístics, d’arts plàstiques i disseny, de música i en la formació de persones adultes” (p. 31). La concreció de tots aquests aspectes influiran, sens dubte, en el desenvolupament del nostre Centre. A continuació, exposaré sintèticament alguns dels aspectes de la nostra institució en els diferents àmbits: 2.1

Àmbit pedagògic Algunes de les idees que s’han anat configurant durant aquests anys com

a la línia d’actuació de l’escola i que han estat recollides en el PEC (2002) són:

∗

Voluntat d’ajudar a aprendre a l’alumnat i trobar els canals més adients.

∗

Atenció individualitzada.

∗

La cura en l’atenció i l’orientació en el procés d’aprenentatge.

∗

Orientació i projecció de l’alumnat cap a altres estudis o activitats.

∗

Atenció als drets de la dona i propòsit de fomentar la seva autoestima

∗

Promoure un clima de bona relació a través de la celebració de Festes Populars, excursions, sortides, xerrades.

Valoració del funcionament actual del Centre

∗

Donar a conèixer la cultura catalana i fomentar la participació a través de les Festes Populars catalanes.

∗

Fomentar i estimular la convivència entre grups diversos de persones (joves, dones grans, estrangers)1.

∗

Mantenir la comunicació i l’intercanvi d’opinions que ens han permès crear unes bases de línia d’escola. Quant a la Coordinació pedagògica, es fan reunions per àrees per tal de

concretar el currículum i la seva seqüenciació, mantenir una coherència en les programacions i establir acords respecte als continguts procedimentals generals i de presentació dels treballs. Els Equips docents s’encarreguen de fer el seguiment d’un grup i fan reunions per tal d’avaluar i veure d’afrontar els problemes que hi sorgeixen. Els responsables dels Equips docents són els corresponents tutors/es del grup. Àmbit administratiu

2.2

La gestió econòmica i documental és força adequada, és a dir, es porten amb ordre i s’entreguen amb puntualitat.

Hem organitzat actes d’una certa complexitat adreçats a la població en general. Per exemple, amb motiu del començament del mil·lenni varem organitzar a l’auditori del poble l’espectacle "Records del Segle XX" on va participar tot l’alumnat i que va tenir molt d’èxit de públic. Un altre exemple és que des de fa 23 anys participem en la Rua de Carnaval del municipi amb una comparsa molt nombrosa, sovint amb més de 100 persones. També el curs passat (2003-2004) amb motiu de la celebració del 25è aniversari varem editar una revista, varem fer un “power point” amb un recorregut per la història de l’escola, una exposició, un taula rodona i una festa de final de curs, entre d’altres activitats.

Valoració del funcionament actual del Centre

Des de l’any 2001 comptem amb una persona que realitza les tasques d’administrativa i conserge amb un horari de 3 a 9 de dilluns a divendres. És una persona molt activa i eficient que, a més, sap com funciona tota l'Escola i coneix l’alumnat. El problema és que el Centre està obert en horari de matí, tarda i nit i, per tant,

l’horari de matí queda desatès i justament és en

aquesta franja horària quan vénen totes les persones de serveis: revisions (calefacció, gas, etc), tramesa de material, recollida de paper, reparacions, etc. Per tant, el professorat ha d’interrompre les classes per atendre els serveis, el telèfon i fer totes les gestions amb les persones que no poden venir a la tarda (informació, donar títols, entregar certificats, etc.). Aquest curs hem realitzat un escrit adreçat a la subdirecció general de Formació de Persones Adultes demanant una persona pel matí però encara no hem rebut cap resposta. En aquest sentit ens reconforta l’afirmació que el Departament pensa adequar les plantilles de personal administratiu a les necessitats de l’FPA (2004, p.29) Quant a la gestió de la informació, tot el claustre és conscient de la seva importància. El sistema principal que fem servir és a través del taulell d’anuncis de la Sala del professorat. També hi ha una persona del Claustre encarregada de recollir i llegir la correspondència, destriar i sintetitzar la informació per presentar-la al Claustre i adreçar informacions específiques a les persones que els pot interessar. Val a dir que es fan fulls informatius de l’ordre del dia del Claustre i dels acords presos. Pel que fa a la redacció de documents, en aquests últims darrers anys hem fet un esforç per intentar escriure els acords i recollir en diversos documents les directrius que guien les nostres accions (redacció del PEC, criteris d’avaluació)

Valoració del funcionament actual del Centre

però encara ens falten diversos documents per redactar (RRI, PCC, Projecte Lingüístic, PAT, etc.). 2.3

Àmbit de gestió i relacions amb l’entorn L’aspecte més important és l’alta participació, responsabilitat i compromís

de tots els membres del Claustre. A part de les persones amb càrrecs, cada persona realitza una feina específica de gestió: suport a la realització d’horaris, gestió de la correspondència, suport a la gestió econòmica, assistència a diverses reunions de coordinació amb l’entorn i coordinació de la documentació del GES. A més, hi ha comissions per a l’organització de les festes populars que pensen i preparen les propostes per cada ocasió i que coordinen l’execució de les tasques que cal realitzar. Per regular les actuacions de l’equip de mestre hem treballat al llarg d’aquests anys seguint determinada metodologia. En funció de cada acció a realitzar es fan diversos grups de treball que coordinen les tasques. Aquestes persones presenten al Claustre un informe de les gestions que han realitzat i del resultat obtingut. Pel que fa a la imatge de la institució cap a l’exterior, aquesta ha anat canviant en funció de com ha anat variant la demanda. En els primers anys, va estar més centrada en els nivells inicials i la consecució del Graduat Escolar. Actualment, en la preparació de les proves d’accés als CFGS i el GES. Ara bé, un aspecte important a remarcar és el fet que el Centre s’ha anat configurant al llarg de tots aquests anys com un punt de referència per a la població.

Valoració del funcionament actual del Centre

En el municipi també se’ns reconeix un paper en la reivindicació dels drets de les Dones. Estadísticament representen el 60 % de l’alumnat i, a més, són el grup més estable i participatiu en la dinàmica de l’escola. En general, consideren que és un lloc on es senten ben tractades i acollides, on troben amistats i bon ambient. Majoritàriament es mostren molt satisfetes amb el servei que els donem. La gent més jove, que considera el fet de tenir una Escola per estudiar com un fet natural o, a vegades, com un problema o una obligació, valora el bon ambient quant a les relacions personals i que existeixi una preocupació per l’alumnat ja que com les aules no estan massificades es pot fer un ensenyament més individualitzat. Mantenim una Coordinació periòdica amb l'Ajuntament, el Consell de la Dona, el Consell Municipal d’Educació, la Mesa per a l'Educació de persones adultes, les Escoles d'Adults del Baix Llobregat1 i amb l'Assistent Social (per les persones que reben un PIRMI). També mantenim reunions amb d’altres entitats en funció de les activitats que s’organitzin: reunions amb les entitats del poble per organitzar la Rua del Carnestoltes i les activitats del 8 de Març, reunions per a la realització del Pla local de Formació de persones adultes i assistència a les activitats organitzades pel Departament d’Educació de l’Ajuntament adreçades al professorat de tot el poble. També col·laborem en les campanyes solidàries que s’organitzen a nivell local: per la Pau, per difondre informació sobre la SIDA, recollida d’aliments per Nadal, difusió de l’acollida d’infants saharauis a l’estiu, etc.

Valoració del funcionament actual del Centre

2.4

Serveis Al llarg d’aquests quatre anys hem anat realitzant millores en els locals per

tal d’aconseguir que el Centre resulti còmode i acollidor encara que l’espai (10 aules) que en un principi ens semblava suficient ens ha quedat petit. En la franja horària de 3 a 6 hem de fer servir la Biblioteca com a aula i no pot ser utilitzada com a sala d’estudi ni per a consulta. D’altra banda, s’ha evidenciat la necessitat d’un ascensor per tal d’evitar les barreres arquitectòniques. Hi ha persones que tenen dificultat per pujar les escales al primer pis i això ens obliga a organitzar l’espai en funció d’aquesta situació. Així i tot com l’aula d’informàtica es troba al primer pis no sempre podem evitar que hagin de pujar les escales. Hem adreçat un escrit a la Directora de la Delegació territorial del Baix Llobregat explicant aquest problema però encara no hem rebut cap resposta. En aquest sentit, resulta important la intenció del Departament de fer un “pla de millores per tal d’aconseguir que els centres i aules tinguin edificis adequats” (2004, p. 29) La Biblioteca del Centre disposa d’uns 3.500 llibres. A més, hi ha llibres a les classes (que surten de la Biblioteca) per tal d’agilitzar el préstec i d’assessorar més individualment sobretot a les persones dels nivells inicials. Les mateixes mestres gestionem el préstec. Així mateix, en el mateix espai de la Biblioteca hi ha quatre ordinadors amb accés a internet que estan a disposició de l’alumnat.

L’any 2002 el Consell d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ens va atorgar un reconeixement a la tasca pedagògica i social que els centres de Formació de persones adultes hem realitzat al llarg d’aquests anys a la comarca.

Valoració del funcionament actual del Centre

També comptem amb una Aula d’informàtica amb 9 ordinadors connectats amb xarxa i amb connexió a Internet. Aquests darrers anys ens hem proposat introduir les noves tecnologies en especial a l’alumnat de l’Etapa Instrumental perquè són les persones que tenen menys recursos per enfrontarse a aquest aprenentatge. El resultat és que actualment l’aula d’informàtica de 3 a 8 h. de la tarda funciona a ple rendiment, no hi ha més grups que la puguin fer servir que els qui actualment l’estan utilitzant. Per tant, caldria, d’una banda, disposar de nous espais i nous equipaments informàtics perquè més persones els poguessin fer servir i, d’altra banda,

tenir accés a d’altres

recursos com l’anomenada “pissarra digital”, és a dir, un projector o canó connectat amb un ordinador amb accés a internet que permetés el seu ús en les diverses aules. La pissarra digital permetria presentar a tota la classe els continguts amb els recursos multimèdia que estan disponibles en la xarxa o en d’altres suports informàtics. Un aspecte que encara no s’ha resolt és el suport tècnic a les aules d’informàtica. El que existeix actualment és clarament insuficient i està enfocat bàsicament a la gestió. 2.5

Sistema relacional Els aspectes forts són:

∗

Estabilitat de la major part del professorat en el lloc de treball (7 professores porten de 18 a 25 anys a l’escola). Hi ha una persona de Primària i una altra de Secundària que porten quatre cursos i dues persones de Secundària noves d’aquest curs.

Valoració del funcionament actual del Centre

∗

Un bon ambient general de relació: entre el professorat, professorat alumnat i entre l’alumnat. Tot i això, hi ha un problema pel que fa amb la diferent situació laboral del

professorat: quatre persones són propietàries definitives, quatre són interines i tres estan contractades per l’Ajuntament. Les tres professores que depenen de l’Ajuntament no poden ser representants en el Consell Escolar ni ocupar càrrecs de gestió. A més, en el programa informàtic de matrícula i avaluació de l’alumnat no apareixen, per tant, no consten en l’horari ni en l’avaluació dels grups. Aquests fets, a més de ser discriminatoris són bastant injusts perquè, d’altra banda, són membres del Claustre que assumeixen la mateixa responsabilitat i treball que la resta del professorat. Esperem i desitgem que si es porta endavant la municipalització del servei es puguin canviar aquesta qüestió. D’altra banda, cada vegada es va més evident la necessitat que l’Administració promogui l’estabilitat del professorat interí per tal que els claustres puguin ser més estables. En el nostre cas només dues de les quatre persones interines han estat estables els últims quatre anys.

Objectius generals

3. Objectius generals

3.1

•

Àmbit pedagògic

Adaptar la nostra oferta a la nova situació que es presenti en funció dels canvis que realitzi l’Administració educativa. A partir de la nova Llei catalana d’Educació, la possible municipalització del

servei, l’eliminació o adaptació de les proves d’accés a cicles formatius, etc. es presenten noves perspectives a les que ens haurem d’adaptar.

•

Atendre les necessitats formatives de tota la població. Ens preocupa atendre tant a les persones que tenen un baix nivell formatiu

(alfabetització, cultura general) com a les que volen adquirir una formació bàsica (Graduat de Secundària, preparació a les proves d’accés dels Cicles Formatius) o les que volen millorar la seva formació (Informàtica).

•

Adaptar el currículum de GES a les necessitats i interessos dels grups de persones adultes. Una de les qüestions que ens agradaria emprendre és fer el PCC del GES

adaptat a les persones adultes i al nostre context. La línia del Departament pels propers anys també va en aquesta

direcció : “desplegament del

currículum de l’ensenyament secundari adaptat a persones adultes” (p. 29)

•

Mantenir els principis que varem establir en el PEC respecte a l’ensenyament aprenentatge: a) promoure un aprenentatge significatiu en l’alumnat partint dels seus coneixements previs, 19

Objectius generals

b) contemplar l’avaluació com una forma de què l’alumnat prengui consciència dels propis avenços a partir del nivell inicial, c) procurar una atenció individualitzada, tenint en compte les diverses situacions que es poden trobar les persones adultes i que interfereixen amb el seu treball a l’escola. d) Motivar l’alumnat perquè estudiï i continuï estudiant, especialment en el cas de l’alumnat més jove que ha tingut experiències prèvies negatives en l’aprenentatge.

•

Fomentar la utilització de les noves tecnologies en les aules. En aquest sentit ens plantegem el fer d’introduir la “pissarra digital” a l’aula

per tal que les explicacions amb l’ajuda dels recursos multimèdia resultin més amenes, més entenedores i afavoreixin un aprenentatge significatiu.

•

Millorar la coordinació en l’àmbit pedagògic.

Fomentar l’intercanvi l’equip. 3.2

de pràctiques educatives entre els membres de

Àmbit administratiu Quant a la part d’administració-consergeria, l’objectiu prioritari és:

•

Millorar l’atenció al públic i al serveis en l’horari de matí. Pel que fa a la redaccions de documents:

•

Redactar el Reglament de Règim Intern.

•

Elaborar una programació general del Centre que ens serveixi per elaborar el PCC.

Objectius generals

Quan es publiqui la futura Llei catalana d’educació haurem de realitzar el Projecte Curricular de Centre segons les seves directrius. De fet, l’any passat ja havíem demanat un assessorament per a realitzar-lo però aquest curs se’ns ha dit que no ens el concedien perquè no resultava oportú fins que no aparegués la nova legislació. Actualment el documents que el Departament d’Educació demana als Centres de Formació de persones adultes són els mateixos que demana als Centres d’ensenyament obligatori. No hi ha un plantejament específic de si són els més adequats a les característiques d’aquests Centres. En aquest sentit resulta esperançador que el Departament d’Educació (2004) es plantegi pels propers cursos la “confecció d’un estudi de necessitats i prospectiva d’FPA i desenvolupament de les que normes que adeqüin el sistema a les necessitats canviants”. 3.3

•

Àmbit de gestió i de relació amb l’entorn

Flexibilitzar l’oferta i presentar noves propostes curriculars i d’horaris. El Departament d’Educació (2004) afirma que elaborarà un nou decret “que

permeti als centres gestionar de manera autònoma el currículum, la seva organització i el seu finançament” (p.13) i específicament planteja pels propers anys la “consolidació de l’organització específica dels centres d’FPA i suport a la seva gestió autònoma i eficient” (2004, p. 27). En el passat el suport institucional ha esta insuficient per a dur a terme la tasca i no hem tingut una autonomia real com per poder decidir una flexibilització en l’oferta educativa. Tampoc hem disposat d’una estructura i una legislació que s’adapti a les condicions específiques en què treballem. 21

Objectius generals

En relació a l’entorn:

•

Continuar participant en l’elaboració del Pla local de formació de persones adultes per tal de coordinar tota l’oferta a la població.

•

Participar en un projecte de cooperació internacional. El Departament d’Educació (2004) es proposa estimular la “participació

dels centres i responsables de l’FPA en programes de cooperació internacional, projectes europeus i xarxes europees” (p. 29). En aquest sentit, ens agradaria implicar-nos en una d’aquestes propostes quan es presenti la convocatòria. 3.4

•

Serveis

Fomentar l’ús de la informàtica al centre. El nostre objectiu és treballar per tal d’evitar que es produeixi una fractura digital entre les persones que tenen accés a les TIC i les que no el tenen. En aquest sentit, el Departament ha declarat que pensa realitzar una “millora de l’equipament informàtic dels centres i aules” (2004, p. 29).

3.5

•

Sistema relacional

Continuar organitzant activitats que fomentin el sentiment de cohesió de grup tant pel que fa al professorat com a l’alumnat (celebració de festes populars, xerrades, tallers, etc.)

•

Estimular la participació de la gent més jove en les activitats de l’Escola.

•

Fomentar la interrelació entre els grups diversos que assisteixen al Centre: dones grans, joves i estrangers.

Objectius generals

•

Continuar recolzant els drets de les dones,

estimulant la seva

autoestima i promovent el seu desenvolupament tant en el context de l’escola com organitzant i participant en activitats que promoguin aquests valors.

•

Seguir mantenint una actitud oberta cap a les relacions amb d’altres entitats locals. .

Actuacions previstes

4. Actuacions previstes El fet que actualment hi hagi una situació de canvi respecte a l’Educació de Persones Adultes per part de l’Administració educativa implica una actitud d’expectativa sobre què passarà i d’incertesa sobre el futur. Així doncs, per desenvolupar en part aquest programa estem pendents de les línies que estableixi la futura Llei catalana d’educació. En tot cas estarem oberts a l’oferta del Departament d’impulsar “un debat sobre l’FPA que culmini amb propostes per a la futura Llei d’educació catalana” (2004, p. 29). Les tres grans línies d’actuació que volem prioritzar en els propers anys estan en relació a tres objectius, un de cada àmbit: institucional, pedagògic i administratiu. En l’àmbit institucional ens plantegem:

•

Adaptar la nostra oferta a la nova situació que es presenti en funció dels canvis que realitzi l’Administració educativa.

En l’àmbit pedagògic:

•

Adaptar el currículum de GES a les necessitats i interessos dels grups de persones adultes.

En l’àmbit administratiu:

•

Redactar el Reglament de Règim Intern. El procés per redactar el RRI pot ser el següent:

Discutir el guió d’elaboració del RRI al Claustre i consensuar-lo.

Actuacions previstes

Arribar a un acord sobre la millor manera de treballar en cadascú dels punts del guió: en grups petits i posta en comú o en grup gran i com realitzar la redacció (p.e. treballar directament amb l’ordinador per ser més àgils).

Consultar els RRI d'altres Escoles d'Adults.

Discussió i redacció dels diferents punts del guió.

4.1

Estratègia per a la participació de la comunitat educativa en l’aplicació del projecte Pel desenvolupament d’aquest programa espero que tot l’equip s’impliqui,

que ho vegi com una tasca comuna i hi participi. Per la meva part, ofereixo transparència en la gestió, informació constant, fomentar la participació de tothom (professorat i alumnat) i recerca dels recursos necessaris (materials i organitzatius) per portar a terme les propostes. Entenc la Direcció com una possibilitat que el Centre compti amb un grup que tingui un temps específic per planificar, escriure, recollir i executar els acords del Claustre i que intenti aglutinar, sintetitzar i integrar les diferents visions. 4.2

Proposta d’equip de govern Continuar mantenint l’equip actual: Directora: Josefa Valdelvira Aguilera Cap d’Estudis: Montserrat Prat Solé Secretària: Neus Gibert Ponseti

4.3

Previsió de recursos necessaris Encara que els hem anat descrivint al llarg d’aquest projecte farem un breu

resum: 25

Actuacions previstes

Espai: eliminar barreres arquitectòniques en les instal·lacions (ascensor); Equipament: augment i millora de l’equipament informàtic. Serveis: administrativa / conserge per la jornada de matí; servei tècnic dels equipaments informàtics. Temps: caldran en alguns moments de l’any Jornades específiques de dedicació a la discussió i de treball per grups i posta en comú. 4.4

Temporalització

A continuació es poden veure uns quadres resum que estableixen el calendari previst respecte a cada objectiu. Tanmateix, cal tenir en compte que s’anirà concretant cada curs en el Projecte Anual de Centre. El curs 2005 – 2006 plantejo com a prioritari l’objectiu de Redactar el Reglament de Règim Intern i paral·lelament anar treballant l’objectiu d’Adaptar la nostra oferta a la nova situació que es presenti en funció dels canvis que realitzi l’Administració educativa. L’objectiu d’Adaptar el currículum de GES a les necessitats i interessos dels grups de persones adultes serà prioritari el curs 2006-2007. El curs 2007-2008 caldrà avaluar el procés realitzat i la consecució d’objectius realitzats.

Quadres - resum

Objectiu: Adaptar la nostra oferta a la nova situació que es presenti en funció dels canvis que es produeixin ACCIONS per assolir objectiu 1. Comunicar les novetats i discutir els canvis a realitzar. Portar a terme les propostes 2. Fer el seguiment 3. Fer previsions pel curs següent.

ORGANS que participen

RESPONSABLE/S

CALENDARI

AVALUACIÓ

PERIODICITAT

Claustre i Equip Directiu

Modera, presenta informació, porta a terme propostes: Equip directiu

Setembre 2005, 2006, 2007

Claustre

Principi de curs: elaboració del Pla anual

Equip directiu i Claustre.

Equip directiu

Durant el curs

Claustre

Cada 15 dies

Equip directiu i Claustre

Juny 2005,06,07

Claustre

Final de curs: memòria anual

Quadres - resum

Objectiu: Redacció del Reglament de Règim intern ACCIONS per assolir objectiu

ORGANS que participen

RESPONSABLE

CALENDARI

ÒRGAN QUE AVALÚA

PERIODICITAT

1. Presentació i discussió d’un guió d’elaboració del RRI.

Claustre i Consell Escolar

Directora presenta guió

Setembre 2005

Autoavaluació de l’equip de mestres

Jornada específica de discussió

2. Determinar la manera de treballar

Claustre i Consell Escolar

Secretaria (recull els acords)

Setembre 2005

Autoavaluació de grup

Jornada específica de discussió

3. Consultar els RRI d’altres Escoles d’adults

Grups de treball

Responsable de cada grup

OctubreNovembre 2005

Autoavaluació de grup

Cada 15 dies

4. Redacció i discussió dels diferents punts del guió.

Claustre i Consell Escolar

Directora modera, secretaria recull els acords

De Gener a Maig 2006

Autoavaluació de grup

Cada 15 dies

Quadres - resum

Objectiu: Adaptar el currículum de GES a les necessitats i interessos dels grups de persones adultes ACCIONS per assolir objectiu

ORGANS que participen

RESPONSABLE

CALENDARI Novembre Desembre

AVALUACIÓ

PERIODICITAT

Informe al Claustre

Cada 15 dies

1. Establir guió de discussió sobre cada àrea

Grups de treball

2. Posta en comú

Equips docents

Tutores

Gener 2007

Informe al Claustre

Cada 15 dies

3. Acords

Claustre

Modera: Equip directiu

Abril 2007

Informe al Claustre

Cada 15 dies

4. Redactar acords

Cada Departament organitza el material de la seva àrea.

Departaments

Maig 2007

Informe al Claustre

Cada 15 dies

Portaveu

2006

Avaluació del desenvolupament del projecte

5. Avaluació del desenvolupament del projecte Es farà una avaluació formativa, és a dir, a mida que es va fent el procés de treball i una avaluació sumativa, normalment, a final de curs, sobre quina és la situació general del Centre en relació als objectius establerts cada any en el Pla anual. Quant a l’objectiu Adaptar la nostra oferta a la nova situació que es presenti en funció dels canvis que es produeixin, les persones de l’equip directiu presentaran al Claustre un informe de les propostes de l’Administració educativa i de la situació de demanda de l’alumnat. Es valoraran en Claustre i es faran els canvis pertinents. Respecte a l’objectiu Adaptar el currículum de GES a les necessitats i interessos dels grups de persones adultes les persones que composen els diferents grups de treball presentaran al Claustre el resultat de les seves discussions i l’equip directiu farà un resum detallat periòdic per tal de fer el seguiment dels acords presos. Quant a l’objectiu d’elaborar el Reglament de Règim Intern, l’equip directiu i el Claustre seran qui avaluaran si el ritme de treball és l’adequat. D’altra banda, com és un document que cal que tingui una certa duració en el temps segurament no és bo forçar un ritme de treball determinat i és important que les discussions prenguin el seu temps. Ara bé, caldrà adequar-se al calendari establert. L’Equip directiu farà un seguiment dels problemes que sorgeixen i presentarà periòdicament al Claustre i al Consell Escolar l’estat de la qüestió dels temes generals.

Bibliografia

A més, del seguiment durant les reunions del claustre, els diversos aspectes s’avaluen a final de curs en la Memòria anual del Centre. 6. BIBLIOGRAFIA i fonts documentals PLA LOCAL DE LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES A SANT JOAN DESPÍ (1999). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Sant Joan Despí. PROGRAMA 2004 – 2007. “Una educació per a la Catalunya del Segle XXI” (2004). Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE – CFA Arquitecte Jujol (2002). Sant Joan Despí. Memòries anuals de l’Escola. Revistes del 10è i 25è l’aniversari de l'Escola.

http://www.flickr.com/photos/amodiovalerioverde/1325125094/ Fernando Justicia