Un any molt enfeinat
Leo Lionni
Era el primer dia de gener, i els bessons feien la seva primera passejada per la neu hivernal.
–Mira –va dir en Jan– un ratolí de neu!
–Du una escombra –va dir la Jana.
Però aleshores van sentir una veu:
–No soc una escombra. Soc en Llenyós, l’arbre!
Els bessons estaven bocabadats.
Un arbre que parlava!
Al cap d’unes setmanes van tornar a aquell lloc.
Ja era febrer i el ratolí de neu s’estava fonent.
Però l’arbre continuava allí.
– Què heu estat fent, vosaltres dos? – els va preguntar en Llenyós.
Els bessons li van parlar de la granja on vivien, i de les vaques i els cavalls i les gallines que també hi vivien.
