OM
Formació i Educació Ambiental
EL SÒL Divisió del sòl en fracció orgànica e inorgànica Fracció orgànica minerals Fracció inorgànica restes de vegetals i animals Composició Química Nitrogen ( N ), Fòsfor ( P ), Calci ( Ca ), Magnesi ( Mg), Ferro ( Fe ), Sodi ( Na ), Potassi ( K ) Composició física o textura
Partícules grosses Partícules fines
Entre 20 mm i 200 mm
còdol
Entre 2 mm i 20 mm
grava
Menys de 2 mm
sorra
grossa mitjana fina
argila llim
OM
Formació i Educació Ambiental
Anàlisis visual del sòl ESTRUCTURA
COLOR
ASPECTE
RESIDUS
CUCS No
SÒL
Gra gros
Gris
Sorra
ORGÀNICS No
LLEUGER SÒL
Gra fi
Vermell
Argila
No
No
COMPACTE SÒL FRANC
Barreja
Oliva Marró
Barreja
No
No
SÒL FÈRTIL
Gra gros + fi Barreja
Bru
Barreja
Si
Si
Gra gros + fi Importància del pH El pH es la mesura de la acidesa o la alcalinitat de les terres, es molt important de saber, per que els adobs orgànics no es descomponen en terres molt àcides o es descomponen molt ràpidament en terres molt alcalines i en tots dos casos no se aprofiten els components químics. De totes maneres la millor opció no sempre es el de un pH neutre, perquè les diferents plantes tenen diferents necessitats . pH
1__2__3__4__5__6__7__8__9__10__11__12__13__14 Àcid
Neutre
Alcalí
OM
Formació i Educació Ambiental
La matèria orgànica al sòl El sòl natural esta format majoritàriament per materials inorgànics de diferents mides (argila, llim, sorra ) i matèria orgànica. La matèria orgànica ha tingut des de sempre un paper molt important en la millora del sòl, acostuma a representar un percentatge molt petit del sòl ( entre 0’3 i 3 %, en la majoria de les terres de cultiu ) i el seu principal origen es deu a la acció de éssers vius: arrels de plantes, microorganismes, restes vegetals i animals. En terrenys de cultiu i en àrees verdes se acostuma aplicar matèria orgànica amb la finalitat de augmentar el seu contingut. Tradicionalment se han utilitzat els fems, Gallinassa o purins, així com residus vegetals com a font principal de matèria orgànica. Per a nosaltres la matèria orgànica te dues finalitats. La primera, es millorar la estructura del sòl : augmenta la seva porositat i per lo tant millora el airejat, millora la capacitat de retenció del aigua i fa augmentar la temperatura degut al seu color fosc i la segona, millorar el contingut de nutrients. Materials orgànics i la seva utilització Existeixen molt orgànics que poden utilitzar-se en àrees verds. Molts de ells procedeixen de productes o subproductes de activitats agrícoles, de jardineria, agroindustrials o derivats de la activitat humana. Qualsevol material orgànic, després de un procés de compostatge es pot utilitzar com a font de matèria orgànica. Per exemple: •
Fems i gallinassa: el element més important dels residus ramaders son els excrements sòlids o líquids barrejats amb el llit (palla), restes de menjar i aigua. La fracció solida de aquests excrements es diu fem. Si els excrements son de aus de corral es diu gallinassa.
•
Fangs: surten del tractament de les aigües residuals en les depuradores. La seva qualitat dependrà del seu origen. Els fangs de
OM
Formació i Educació Ambiental
depuradora se acostumen a barrejar amb altres materials per al seu compostatge, per exemple amb escorces de pi, que facilita la seva ventilació. •
Mantell vegetal o terra de bosc: procedeix de la neteja dels boscos, que es porta a terme com a mesura de protecció contra incendis. Esta formada per fulles, petites branques, arbusts, plantes herbàcies, molses...
•
Escorça: nom genèric donat a molts tipus de productes, a la península normalment se utilitza la de pi per a “mulching”.
•
Restes de poda: les restes de diversos cultius o de jardineria poden ser utilitzats una vegada triturats i compostats. La seva descomposició es lenta i acostuma a barrejar-se amb altres materials que facilitin la seva descomposició ( fems, gallinassa, fangs... ).
Experiència pràctica: anàlisi visual del sòl Agafem 3 gots de plàstic als que les hem practicat forats a la base. Els omplim amb 3 tipus de terres diferents i els omplim de aigua. •
El sòl lleuger filtra molt ràpidament el aigua.
•
El sòl compacte filtra el aigua a poc a poc, a mes a mes de haver-hi terra en suspensió.
•
El sòl franc absorbeix aigua regularment i cedeix el excés.
Experiència pràctica: perfil del sòl
Profunditat de transició 1. Fem un forat al terra de aproximadament 40 cm de profunditat 2. Observem els diferents horitzons que hi existeixen, mesurem el seu grossor i ho anotem Color •
Observem el color de cada horitzons i si la transició es neta o no, i ho anotem
OM
Formació i Educació Ambiental
Humitat • Observem i anotem les diferencies d'humitat que observem entre els diferents horitzons Presencia de pedres • Observem i anotem la presencia de pedres en cada horitzó Test de textures La fracció granulomètrica dominant i la taxa d'argila es determinen mitjançant un anàlisi de textura. Per a la realització del mateix tan sols necessitem aigua destil·lada, i un ganivet per agafar una petita mostra de terra. 1. Agafem una mostra que càpiga en la mà. 2. Eliminem els elements grossos. 3. Humitejar la mostra fins al punt d'adherència. 4. Intentar fer un cilindre de 3 mm, si no es pot fer, conté més del 80 % de sorra. 5. Si es pot fer, intentar-ho amb un de 1 mm, si no es pot fer, te entre un 65 % i un 80 % de sorra. 6. Si es pot fer, intenta fer un anell amb el de 3 mm, si el anell es trenca la mostra te entre 40 % i 65 % de sorra. 7. Ara intenta fer un anell amb el de 1 mm, si el anell es clivella domina el llim, si aguanta dominen les argiles. Presencia d'arrels • Observem i anotem la presencia d'arrels i el seu tipus Presencia de matèria orgànica • La presencia de matèria orgànica la podem determinar de forma visual o afegint una petita quantitat de aigua oxigenada, a major presencia de bombolles, indica més matèria orgànica. Test dels carbonats Amb aquest test determinarem la presencia de calç i la seva activitat. Per la realització d'aquest test necessitem àcid clorhídric diluït o vinagre com a reactiu i un ganivet per agafar una mostra petita de terra. • Agafem una mostra amb el ganivet.
OM
• •
Formació i Educació Ambiental
Eliminem els elements grossos. Es posen unes gotes d´ àcid o vinagre i observem la reacció:
Carbonatació Carbonatació Carbonatació Carbonatació
3: 2: 1: 0:
produeix pompes de sabó (sòl molt jove) produeix pompes com el cava (sòl jove) no es veu res, però s´ escolta (sòl en procés d'esgotament) no es veu ni es sent res (sòl vell, esgotat)
En el cas de 0 o 1 es realitzarà el test de la acidesa potencial.
Test de l'acidesa potencial Es el resultat de la diferencia entre el pH amb aigua destil·lada i el pH amb clorur potàssic. Tan sols es útil en els casos en el que el test de carbonatació hagi resultat 1 o 0. Amb aquest test podríem saber la quantitat de calç que em d'afegir al terra. Els materials necessaris per a la realització del test son tubs d'assaig amb tap, aigua destil·lada, clorur potàssic, tires de pH. • Agafem una mostra de terra superficial i una altra en profunditat, de 2 ml sense elements grossos i es fiquen en 2 tubs d'assaig • Es posem 5 ml d'aigua destil·lada i s'agita • S´ introdueix la tira de pH durant 10 minuts • Es realitza la lectura • Per fer la lectura del pH amb clorur potàssic es fa igual que amb aigua destil·lada • Una vegada hem fet les dues lectures les restem per obtenir un únic valor • Si la diferencia es més petita de 0,5 hem de aportar de 200 a 300 Kg/ha de Carbonat de calci CaCo 3 • Si la diferencia es entre 0,5 i 1 hem de aportar 500 Kg/ha de CaCo 3 • Si la diferencia es entre 1 i 1,5 hem de aportar 800 Kg/ha de CaCo 3 • Si la diferencia es superior a 1,5 hem d´ aportar 1200 Kg/ha de CaCo3 Test de la mobilització del ferro El objectiu es esbrinar si en el sol existeixen processos de lixiviació.
OM
Formació i Educació Ambiental
Els materials necessaris son, ganivet, plaques per a col·locar les mostres de terra, paper de filtre, àcid diluït i tiocianat potàssic. • S´ agafen dos mostres una superficial i una altra de profunda i es posen en dues plaques • Es posen unes gotes d'àcid, el paper de filtre i unes gotes de tiocianat • S´ observa el color que agafa, pot donar els següents casos: o el paper es tenyeix de color vi negre o el paper es tenyeix de vermell o el paper es tenyeix de rosa o el paper es tenyeix de rosa clar Si el color de la mostra superficial es més obscur, no existeix lixiviació. Si el més obscur es el de la mostra profunda, existeix lixiviació.
Perfil del sòl Profunditat de Transició Color Humitat
OM
Formació i Educació Ambiental
Pedres Textures Arrels Matèria Orgànica Carbonats Acidesa Potencial Mobilització de Ferro
ELS FERTILITZANTS Elements de fertilitat Per a fer un us racional dels adobs, es necessari conèixer les funcions de cada un dels elements nutrients. *Macroelements principals: •
El nitrogen (N), estimula el desenvolupament vegetatiu, es a dir les arrels, branques, fulles. Es indispensable en les primeres etapes de desenvolupament de les plantes i també en el creixement de tiges llargues o en la producció de hortalisses de fulla. Una excessiva producció de fulles dificulta la floració i la producció de fruits.
OM
Formació i Educació Ambiental
•
El fòsfor (P), influeix molt positivament en la robustesa i la resistència a malalties.
•
El potassi (K), afavoreix la acumulació de reserves als bulbs, tubercles, llavors. També estimula la floració, millora el tamany, el color, sabor i conservació de hortalisses.
*Macroelements secundaris: •
El calci (Ca), es indispensable en qualsevol fase del cicle vital, promou la germinació i la formació de teixits vegetals. També afavoreix la qualitat dels productes.
•
El magnesi (Mg), component essencial de la clorofil·la, absorbeix el CO2.
•
Sofre
*Microelements u oligoelements: el seu contingut es infinitesimal i promouen, estimulen i condicionen les funcions vitals. •
ferro (Fe)
•
coure (Cu)
•
bor (Br)
•
zinc (Zn)
•
manganès (Mn)
Fertilitzants químics
OM
Formació i Educació Ambiental
Els fertilitzants químics es classifiquen en simples i en compostos. Els simples son aquells que en la seva composició tan sols tenen un macroelement principal (nitrogen, fòsfor i potassi), més un macroelement secundari (calci, magnesi, sofre,...). Per exemple: Nitrat de calci, nitrat de magnesi, sulfat de potassi... Els compostos son aquells que combinen dos o tres macroelements principals (nitrogen, fòsfor i potassi). Per exemple: nitrat potàssic... A més a més existeixen altres que a la seva composició combinen macroelements secundaris. Per exemple: sulfat de magnesi, sulfat de calci. Fertilitzants orgànics Son aquells que se obtenen de la barreja o combinació de residus animals o vegetals. •
Fems animals: tenen una composició molt variable, depenent del animal de origen, del tipus de alimentació dels animals i de la qualitat del llit. Aporten nitrogen, fòsfor i potassi a la terra.
•
Fangs: surten del tractament de les aigües residuals en les depuradores. La seva qualitat dependrà del seu origen.
•
Mantell vegetal o terra de bosc: procedeix de la neteja dels boscos, esta formada per fulles, petites branques, arbusts, plantes herbàcies, molses...
•
Escorça: nom genèric donat a molts tipus de productes, a la península normalment se utilitza la de pi per a “mulching”. Aporta aire al terra i fa augmentar la acidesa.
•
Restes de poda: les restes de diversos cultius o de jardineria poden ser utilitzats una vegada triturats i compostats. Les seves aportacions seran variables depenent de la seva composició.
Fertilitzants líquids
OM
Formació i Educació Ambiental
En la natura, las plantes es nodreixen dels seus propis residus. Les agulles de les coníferes, les fulles, les tiges, son trencats pels animals terrestres, descomposts per les bactèries i transformats en elements assimilables per les plantes. Però la majoria dels vegetals no es contenen amb aquests aliments i necessiten un bon adobat. A més a més del compost que es el adobat bàsic, els preparats de plantes ofereixen un complement preciós per a nodrir la terra i per lo tant les plantes. Com que procedeixen de vegetals, contenen tots els elements necessaris pels cultius. Altra cosa a favor dels preparats de plantes es que al ser líquids es poden usar com a adobs foliar. En aquest cas les plantes absorbeixen els elements nutrients per les fulles en lloc de per les arrels. Normalment es preparen amb aigua freda i plantes fresques o seques. El compost El compost es un producte a mig camí entre la matèria orgànica i el humus. La transformació o fermentació del compost es portada a terme per bactèries i fongs, per que això sigui possible necessiten: •
aliment,
•
temperatura,
•
oxigen i
•
humitat.
Totes les matèries orgàniques poden ser utilitzades per a la fabricació del compost, però les proporcions son importants per a una bona qualitat . Hem de barrejar: matèries de origen animal, riques en nitrogen; matèries de origen vegetal, riques en carboni; matèries seques, que faciliten la ventilació i matèries humides.
OM
Formació i Educació Ambiental
La barreja ideal per a la fabricació de compost es de 25 a 30 parts de carboni per 1 de nitrogen. Materials orgànics Orina Gallinassa Fem de vaca Gespa Tomaqueres Llegums Pesolera i mongetera Turba Palla de Civada Males herbes Paper de diari Palla de blat Tiges llenyoses Serradures Fem de cavall Cendres
Carboni
1
1 2 2 2 3 3 4 1 1
Nitrogen 4 3 3 2 2 2 2 1 1 1
2
Fabricació del compost Per a que la fermentació es desenvolupi en bones condicions es necessari: •
Que el aire penetri bé al munt de compost (voleiant-lo, afegint palla...)
•
Que tingui suficient humitat
•
Que les proporcions siguin les adequades
OM
•
Formació i Educació Ambiental
Que la barreja sigui homogènia
En lo possible lo situarem a la ombra i sobre un terra no cimentat. La altura màxima serà de 1,5 metres. Al fer el munt anirem alternant capes de diversos materials, humitejant els que siguin necessaris. Al acabar lo hem de tapar amb una capa fina de terra, palla o branques per a protegir-lo de la dessecació i facilitar la ventilació. Experiència pràctica Recepta genèrica per a fer un preparat fertilitzant de plantes Agafem 1 Qgr. de plantes fresques o 100 – 200 gr. de plantes seques, desprès les trinxem per afavorir la extracció de les substàncies actives i a continuació li afegim 10 litres de aigua. Els millors recipients per fer-lo son els de fusta o els de fang esmaltat. Comença a fermentar un o dos dies desprès. La fermentació a acabat quan ja no fa espuma, a partir de aquest moment lo hem de deixar reposar 15 dies. El preparat es diluirà en proporcions que varien entre 1 litre de fertilitzant per a 5 litres de aigua i 1 litre de fertilitzant per a 20 litres de aigua. En cas de dubte farem proporcions baixes. Se ha de aplicar amb el cel ennuvolat a primera hora del matí o ultima de la tarda. Algunes plantes utilitzades per a fer fertilitzants son: •
Ortigues: se agafen entre la primavera i el estiu, quan encara no hi tenen llavors.
•
Consolda menor: recol·lecció al estiu
•
Barreja de herbes: bossa de pastor, cua de cavall, camamilla, dent de lleó, menta, marduix...
OM
Formació i Educació Ambiental
AIGUA I REC El aigua El aigua al nostre país es un ben escàs, i en conseqüència se ha de aprofitar. Com que es essencial per la vida de les plantes el fet de proporcionar-les aigua, hem de escollir el millor sistema de rec i el millor moment per a regar. L'experiència en el tracte amb les plantes es el millor aliat per a saber quanta aigua necessiten. El rec es una operació molt important i es convenient seguir unes quantes recomanacions: •
Regar en quantitats petites i fer-ho amb més freqüència
•
Intentar que el sol no s'eixugui mai
•
El aigua de rec ha de tenir com a mínim la temperatura ambient
•
Abans de regar comprovar la humitat del sòl
Hem de variar la quantitat de aigua dels recs depenent del tipus de planta o del estadi en el que es trobin. Regarem amb abundància en les següents circumstancies: •
Plantes de interior, en casos de molta calor
•
En època de creixement
•
Si tenen fulles molt grans
•
Si les plantes son de origen pantanós
•
Quan floreixin
Espaiarem els recs en les següents circumstancies:
OM
Formació i Educació Ambiental
•
Si les plantes son a llocs frescos
•
A les plantes suculentes, crasses i cactus
•
Les plantes en testos de plàstic.
Qualitat del aigua El aigua es el més important, eficaç i ràpid vehicle de contaminació: es la principal responsable de la propagació de epidèmies i de la distribució en un ampli radi de substàncies tòxiques procedents de deixalles industrials i urbanes. Els vegetals no absorbeixen passivament les substàncies tòxiques, que en el pitjor dels casos circula per la saba en percentatges mínims, compatibles amb la vida vegetal. Les aigües de pluja i neu son pràcticament aigua destil·lada, es a dir, sense sals, a menys que es recullin en una cisterna alimentada per les vessants de la teulada. Hem de excloure del rec les aigües pobres en oxigen, que provenen de terrenys pantanosos, estancs, i rics en matèria orgànica. Les aigües salobres es toleren si contenen menys del 5 % de clorur sòdic, però el efecte depèn també de les característiques del sòl, de la pluviositat i freqüència dels recs. Recs per aspersió i difusió Els recs per aspersió i per difusió tenen les següents avantatges: •
Possibiliten regar terrenys irregulars que no disposin de canalització
•
Estalvien fins el 80% de aigua
OM
Formació i Educació Ambiental
•
Permeten al aigua oxigenar-se
•
Poden utilitzar-se per aplicar fertilitzants, fitosanitaris...
•
La pluja finament distribuïda, neteja a fons el terra i elimina les sals solubles sobrants
•
Posseeixen efecte termoregulador
•
Els recs se han de realitzar a primera hora del matí o a ultima de la tarda al estiu i a ple dia al hivern.
Rec gota a gota Consisteix en subministrar, petites quantitats de aigua mitjançant una xarxa de tubs perforats pels que surten petites gotes de aigua. Les avantatges de aquest sistema son: •
Distribuir el aigua tan sols en el espai explorat per les arrels, en la quantitat justa que necessiten les plantes
•
No hi ha presencia de males herbes entre les plantes
•
Facilitat de programació
•
Pot utilitzar-se amb fins fertilitzants
Rec subterrani Es realitza enterrant a una profunditat de uns 30 cm, tubs de material porós en els que constantment hi ha aigua a baixa pressió.
OM
Formació i Educació Ambiental
TREBALLS A LA TERRA
Treballs preliminars Els treballs preliminars consisteixen en el trencament del terreny, en grans trossos, amb una profunditat màxima de 30 cm, treballant en direccions creuades. De aquesta primera capa enretirem pedres, arrels grans... De aquesta manera les arrels del vegetals son induïdes a créixer en un espai casi superficial. En el cas de arbustos grans o arbres se han de preparar forats adequats al desenvolupament de les arrels. En el cas de la gespa, si disposem de molt de temps respecte al cultiu, la deixem invertida, donat que tindrà temps de fragmentar-se. La terra se a de aplanar per eliminar sots i clots, tant al hort, com als jardins.
OM
Formació i Educació Ambiental
Tasques de cultiu Cava: quan la terra es tova i fresca, entre un cultiu i el següent, es suficient trencar amb la aixada la escorça superficial i eliminar les males herbes. Bina: es realitza durant el cultiu i consisteix en un entrecavat, amb la finalitat de impedir la formació de escorça. A més a més si la bina es freqüent, impedeix que les arrels de les males herbes arrelin amb profunditat. La terra ben treballada absorbeix uniformement i amb profunditat el aigua. La bina se ha de realitzar en una capa de terra poc profunda, per no fer mal a les arrels de les plantes i per no augmentar les possibilitats de evaporació del aigua. Aquests treballs es realitzen quan les plantes son ben arrelades, i tenen uns centímetres de alçada. La lluita contra les anomenades males herbes: La lluita no se ha de limitar a les zones plantades, si no també als voltants, perquè de lo contrari, les males herbes, tornaran a créixer de forma insistent, per culpa de les llavors disseminades pel vent, el aigua o els insectes, els ocells o altres animals. Tècnicament parlem de desherbat total, quan els mitjans empleats son productes químics que afecten a totes les espècies vegetals o productes selectius quan actuen contra les herbes que no volem i respecten la resta. Si lo que volem es fer tractaments ecològics, podem optar primer per utilitzar sistemes preventius com per exemple: •
Cobertures plàstiques: •
Plàstic negre, fa augmentar la temperatura del sòl, eficàcia total respecte a les herbes.
•
Plàstic blanc, la temperatura es inferior a la del sòl descobert, la seva eficàcia no es total respecte a les herbes, molt bo comportament respecte als pugons.
OM
Formació i Educació Ambiental
• •
Plàstic gris, marró o verd, la temperatura augmenta mes que els de color negre, el efecte herbicida es pitjor que el negre.
Cobertures orgàniques: •
Compost, a la vegada de ser un bon sistema per prevenir que surti herba, enriqueix el sòl.
•
Turba o palla, si hi ha una bona capa impedeix el creixement de la herba, no fa una aportació important al sòl de matèria orgànica, però ajuda a millorar la estructura.
•
Escorça, fusta, serrin, impedeixen el creixement de herba, el sòl pot arribar a patir "fam" de nitrogen i poden acidificar les terres.
•
Lloses i matalassos, fabricades a partir de residus de fusta, la seva eficàcia herbicida es de uns 2 anys als matalassos i de uns 3 o 4 anys a les lloses.
També es podem utilitzar sistemes post-emergencia com per exemple: •
Manuals: eliminació amb aixada o a mà.
•
Desherbat tèrmic: es realitzen amb aparells amb flama directa o amb infrarojos.
Labors a realitzar en el cultiu biològic o ecològic Entre cultius Normalment es suficient amb remoure la terra, molt superficialment, aprofitant per afegir adobs i aplanant a continuació. La avantatja de no llaurar profundament ens evita haver de moure la xarxa de rec localitzada. Durant els cultius Gràcies al "Mulching", la terra no requereix labors de manteniment, perquè no hi ha casi presencia de males herbes i la superfície no forma escorça. Les males herbes se arranquen després de remullar la terra.
OM
Formació i Educació Ambiental
SEMBRA I PLANTACIÓ La producció de llavors Produir un mateix la llavor ens pot reservar sorpreses. El que nosaltres cultivem una sola varietat per espècie no ens assegura la puresa de aquesta per que els factors de pol·linització son diversos i actuen a distancies considerables. Es molt necessari impedir qualsevol risc contaminació per part de una altre espècie o varietat.
de
OM
Formació i Educació Ambiental
La recollida de llavors La llavor es capaç de produir una nova planta tan sols si ha completat la maduració. Les llavors es recullen, segons les espècies, quan la flor està seca, el fruit està en fase de maduració o la ha superat, en molts casos hem de esperar a que tota la planta se hagi assecat. La conservació de les llavors En general les llavors que han madurat al estiu poden utilitzar-se immediatament, en qualsevol cas la facultat germinativa es superior al any i per quasi totes es de tres a quatre anys. Aquesta duració varia depenent de les condicions de la recollida i de la conservació: •
Les llavors han de alliberar-se dels involucres, i les contingudes en fruits polposos han de netejar-se sota el aigua.
•
S'assequen al aire i amb ombra.
•
La llavor es conserva en bosses de paper o tela, etiquetades amb el seu nom i data de recollida.
•
Se han de guardar en un ambient fresc, sec i fosc.
•
La temperatura de conservació normal es al voltant dels 5ºC, es pot arribar fins els 10º C però en canvi no son convenients les temperatures molt baixes.
Qualitat de les llavors Si no se ha efectuat una bona separació, abans de la conservació se haurà de realitzar una immersió en aigua que farà flotar les buides o verdes. Per a llavors de les que dubtem es aconsellable realitzar una prova de germinació en la que agafarem un nombre determinat de llavors a les quals les proporcionarem humitat i una temperatura de entre 15 i 20 º C, disposades entre papers de filtre, draps, cotó...
OM
Formació i Educació Ambiental
Les llavors certificades son produïdes per empreses especialitzades que garanteixen els requisits fonamentals, per que el cultiu doni bons resultats. Les tècniques de sembra La sembra es pot efectuar directament sobre el terreny si es tracta de llavors grans i en caixes fredes o calentes i en recipients, si es tracta de llavors més petites. El terreny destinat a la sembra ha de ser particularment bo, tou i de gra més fi que el comú. El brot ha de emergir sense dificultat, es per aquest motiu que hem de dotar-lo de un substrat lleuger, a més a més les petites arrels no poden avançar en terrenys compactes ni pel contrari adherir-se en terrenys terrosos ni acomplir la funció absorbent en sols massa grumollós. Per a preparar un bon substrat per a una caixa freda o calenta, es barregen a parts iguals mantell, torba i sorra. Una vegada ben barrejats es passa pel sedàs, aquesta operació es convenient que es realitzi en el mateix moment de la seva utilització. En el cas de que la sembra sigui directament en el terreny, hem de cavar la terra a una profunditat de uns 30 cm aproximadament, a continuació enretirem pedres, arrels i males herbes i seguidament passem el rasclet en tots dos sentits amb la finalitat de deixar la superfície uniforme. Conjuntament amb aquestes labors se enterra un compost molt madur. Tan sols hem de utilitzar fem o materials orgànics no descompostos quan el terreny es prepara amb molta antelació. La distribució de la llavor pot efectuar-se a voleio o en línies. En el primer cas, la llavor es llança a ma o mitjançant una maquina. A continuació la recobrim amb una fina capa de mantell. La sembra en línies se efectua en petits solcs o forats, separats en funció de les necessitats de creixement. La profunditat varia en funció de les característiques del terra i de les dimensions de les llavors.
OM
Formació i Educació Ambiental
A les caixes fredes o calentes la humitat ha de mantenir-se una humitat constant però moderada. Es necessari fer-li ombra amb xarxes, palla... quan van creixent les plàntules, se li proporciona gradualment llum enretirant la xarxa en les hores que el sol no sigui alt. En qualsevol dels casos haurem de procedir a arrencar algunes de les plantes, amb la finalitat de que hi hagi una separació entre les plantes i aquestes creixin fortes i verdes. Aquesta operació es realitza quan les plantes han arribat als 3 cm de alçada i han desenvolupat lo menys tres veritables fulles. Unes hores abans de arrencar-les hem de humitejar la terra per facilitar la extracció. Tècniques de plantació Lo primer que hem de saber per a realitzar una plantació de plantes de fulla caduca, fulla perenne, coníferes o altres arbres o arbustos son les dates correctes de plantació, de forma general son les següents: •
Plantes de fulla caduca a arrel nua, de novembre a març ("a saba parada")
•
Plantes de fulla perenne amb cepelló, torreta o contenidor, de setembre a abril o maig
•
Coníferes de setembre - octubre a març - abril
•
Arbres i arbustos a arrel nua de setembre a desembre o en primavera en el cas de climes molt rígids.
Trasplantament En la elecció de les plantes, no hem de deixar-nos enganyar per les plantes que semblen mes desenvolupades per ser més altes o tinguin més fulles. Hem de elegir les que tinguin la tija més curta i grossa, a més de un aparell radical molt desenvolupat. A més hem de elegir les plantes amb quatre o cinc fulles com a mínim. Per evitar el “xoc” de trasplantament hem de humitejar la terra unes hores abans de la operació. Les plantes no han de arrancar-se si no
OM
Formació i Educació Ambiental
agafar-se amb una mica de terra, ficant-les en una caixa i plantant-les de immediat. Les plantes amb arrel nua, procedents de una sembra molt densa, han de plantar-se amb la tija vertical i amb les arrels ben esteses, evitant que pateixen torsions. Tan sols en el cas de que les arrels siguin massa llargues les podrem tallar però mai les hem de doblegar. A les espècies de fulles grans podem retallar la part aèria. Si el terra està sec, se introdueix aigua lleugerament tèbia,
OM
Formació i Educació Ambiental
PROTECCIÓ DELS CULTIUS Condicionament enfront a les condicions climàtiques Obtenir plantes molt desenvolupades, i poder plantar a finals del hivern o afavorir l'arrelament i la germinació dels òrgans subterranis, s'aconsegueix amb accessoris molt simples, constituïts per caixoneres ( de obra, fusta, ferro ) i tapats amb lamines de vidre o plàstic o protegits per túnels de plàstic rígid o flexible. Aquests mitjans son suficients per a suavitzar la temperatura ambiental i per a concentrar el poder calorífic del sol, es poden utilitzar també com a protecció de les plantes al camp. En jardineria se utilitza quasi exclusivament
per arrelar o germinar i tot cas les plantes que no
aguanten el fred es traslladen a hivernacles per a passar el hivern. El rec de aquestes plantes ha de ser el just i les destaparem de tant en tant, quan el temps ho permeti, per airejar-les. Caixes fredes i calentes per a llavors Des del punt de vista constructiu no hi ha diferencia entre una caixa freda i una calenta. Els materials de construcció son similars, les finestres tenen inclinació sud o sud-est per a assolir el màxim de insolació. En moltes zones de les nostres latituds les caixes fredes son suficients per a avançar una mica els cultius, en canvi si ens trobem a una zona freda o realment volem avançar bastant la plantació utilitzarem les caixes calentes. La caixa freda es suficient que estigui al terra o enterrar-se parcialment, mentre que la caixa calenta es necessari enfonsar-la una mica, col·locant al fons pedres o grava i continuant amb terra, fem i mantell. Es convenient tenir en compte que per obtenir uniforme, es disposa més material fermentable contra les parets de la caixa.
un efecte tèrmic
OM
Formació i Educació Ambiental
L'escalfament tradicional se aconsegueix mitjançant la fermentació de material orgànic o mitjançant resistències elèctriques. El segon sistema presenta la avantatja de proporcionar una temperatura més estable en el temps i variable depenent del cultiu que volem desenvolupar. En el cas de que utilitzem fems o materials orgànics hauríem de tenir en compte les diferencies de temperatura entre els diferents fems i les seves oscil·lacions, com per exemple:
Tipus de Matèria Orgànica
Temperatura de Fermentació
Temperatura Estable
Temps Estable
Fem cavall
75ºC
40ºC
1 mes
Fem vaca
50ºC
30ºC
40 dies
Fem ovella
60ºC
20ºC
60 dies
Material Vegetal
50-70ºC
15-30ºC
3 mesos
Aproximadament una setmana desprès de la preparació inicial es produeix el escalfament fort de la matèria en descomposició, que desprès de un breu temps se estabilitza, es llavors quan se ha de sembrar o plantar. Manteniment de les caixes En el moment en que les llavors germinen i apareixen els primers brots als esqueixos, es necessari ventilar la caixa i donar llum. Les finestres han de aixecar-se, per evitar la condensació. Si la temperatura exterior es superior als 5º C i no hi ha vent es suficient amb aixecar el marc 1 o 2 cm durant les hores de sol. Si el temps es dolent també lo aixecarem però tan sols lo just per ventilar el cultiu. En primavera hem de proporcionar ombra, però quan la temperatura es més hivernal el sol no perjudica a les plantes sempre que hi hagi una
OM
Formació i Educació Ambiental
mica de aireig. De forma general les caixes calentes, no requereixen ombra. Quan arriba el bon temps, es comença a aixecar el marc cada dia una mica més, fins que la temperatura arriba als 20º C, moment en que retirarem completament la protecció. Donat que per les condicions de humitat, calor i escàs aireig afavoreixen la aparició de malalties, hem de regar amb molta prudència, amb petites quantitats de forma molt freqüent i distribuint l´ aigua a la terra i mai a les fulles. Es rega en hores de calor i amb aigua amb temperatura lo més semblant a la caixa. Els vivers El viver està destinat a acollir de forma temporal les plantes que ens han sobrat de les caixes u obtingudes del aclareix de les plantades al terra i que ens poden resultar útils per reomplir buits provocats per les falles, quan la sembra ja es impossible. També al viver fem arrelar els esqueixos, plantes per fer empelts o empeltades, també plantes dèbils o que necessiten recuperar-se. Les dimensions del viver ha de ser de uns 10 cm més fondos que les caixes quan es tracta de vivers destinats a acollir les plantes sobrants de les caixes. Han de estar proveïdes d'estructures que ens permetin utilitzar xarxes protectores i túnels amb finalitat climatitzadora. Cultiu en hivernacle Protegir els cultius amb un hivernacle es una opció que en determinats cercles de la agricultura ecològica està molt qüestionada per diversos motius, un de els es que les plantes que creixen en túnels o hivernacles son més dèbils i estan exposades a més malalties, son més propenses a malmetre i menys nutritives. Un altre raonament es que si ens dediquem a la agricultura ecològica utilitzarem preferentment plantes
OM
Formació i Educació Ambiental
autòctones i aquestes no necessiten de protecció. En alguns casos concrets aquests poden substituir a les caixes calentes per plantar les llavors quan volem fer plantacions grans, convertir-los en umbracles per oferir ombra a les plàntules o protegir de la pedra o altres inclemències... Característiques dels hivernacles Hi existeixen molts tipus de hivernacles des dels túnels fabricats amb tubs de ferro i plàstic, fins a hivernacles prefabricats amb portes i finestres mecanitzades, calefactats i controlats per ordinador. Entre mig existeixen d'altres com els umbracles que consisteixen en tubs recoberts de malla amb la única intencionalitat de oferir ombra a les plantes o altres recoberts de malla antipedra i amb parets de plàstic per aconseguir augmentar uns graus respecte al exterior i evitar danys per pedra, neu... També podem construir petits hivernacles a sobre de algunes plantes a les que volem tractar de manera especial. Forma i orientació dels hivernacles La forma habitual dels hivernacles serà allargada amb orientació nord - sud si adossem uns hivernacles a altres, i est – oest si es tracta d'un d'aïllat. Al donar-li aquesta orientació rebrem el màxim de hores d'insolació. La façana nord ha de estar protegida dels vents mitjançant arbres o arbustos. En canvi la façana sud ha d'estar sense arbres si volem rebre el màxim de sol. Si lo que volem es reduir el sol en los mesos de màxim de calor, plantarem arbres de fulla caduca que tindran el màxim de fulla quan faci el màxim de calor. Temperatura interior Podem intentar controlar la temperatura interior de moltes maneres: amb plàstic negre o amb mantell fosc per ajudar a augmentar la
OM
Formació i Educació Ambiental
temperatura del sòl, també amb finestres o portes més o menys automàtiques per mantenir el aire calent. En agricultura ecològica i en la zona en la que estem tindríem prou en mantenir el aire del interior uns 4 o 5ºC per evitar les gelades, que afectarien a les plàntules en creixement que es quan son més delicades.
CONTROL SANITARI Les fitopatologies Les fitopatologies son les malalties de les plantes, que les diferenciarem entre sí, depenent del agent principal causant de la malaltia, entre malalties fisiològiques, paràsits vegetals i paràsits animals.
OM
Formació i Educació Ambiental
Malalties fisiològiques Son aquelles provocades per les condicions ambientals anòmales, o sigui: •
el clima
•
l'exposició
•
el sòl
•
les tècniques de cultiu (recs, adobats...)
De les normes de cultiu podem deduir quines son les condicions inadequades, responsables de les malalties que a més a més dels danys directes com a creixement malaltís, malformacions, caiguda de fulles, falta de floració..., predisposa a les malalties parasitàries, obrint el camí a les infeccions o en qualsevol cas, disminuint les defenses naturals de les plantes. Els danys més habituals son: •
per temperatures baixes
•
per temperatures altes
•
per falta o desequilibri dels elements nutrients al terra.
Paràsits vegetals Dintre de les malalties produïdes pels paràsits vegetals diferenciarem entre criptogàmiques, per bactèries i per virus. •
Les criptogàmiques: son produïdes pes molses i fongs microscòpics, que es reprodueixen mitjançant espores (que podrien compararse amb les llavors de les plantes). Les espores resisteixen durant molt de temps en estat latent i es multipliquen afavorides per l’excés
OM
Formació i Educació Ambiental
de humitat i la ventilació escassa. Danys: taques a la tija, fulles, òrgans subterranis, deslluïment, pústules de aspecte variat i coloració marró, verd, o blanca, marciment, creixement malaltís, deformacions.... •
Les bactèries: son organismes microscòpics de una sola cèl·lula i dotats de moviment propi que penetren a les plantes per lesions o obertures naturals i que provoquen danys mitjançant la emissió de substàncies tòxiques. Danys: taques grogues o marrons a les fulles, deslluïment de la part aèria, reblaniment dels òrgans subterranis, creixement malaltís...
•
Les virosis: son malalties produïdes pels virus que son organismes ultramicroscòpics que es reprodueixen solament a dins de la cèl·lula vegetal. Penetren en la planta a través de lesions de qualsevol origen, transportats pels insectes, plantes infectades, eines, mans i vestuari dels manipuladors. Danys: nanisme, engrossiment o curvatura dels brots, engrossiment, deformacions, necrosis o dessecament de les fulles, zones més clares a fulles i flors...
Paràsits animals Els paràsits animals els podrien classificar depenent del tipus de animals en: •
Insectes hemípters i homòpters: afídids (pugons), cotxinilles, insectes minúsculs, produeixen diverses generacions, amb o sense ales, amb aparell bucal punxant i adaptat a la succió i es fixen en denses colònies de color banca, verdes, negres o roses en totes les parts de les plantes però sobretot en la cara inferior de les fulles, als brots joves i a les futures flors que recobreixen completament.
OM
Formació i Educació Ambiental
Danys: 1. Encartonament, deformació, sequedat de les fulles, principalment les apicals i els capolls. 2. Taques blanques 3. Molsa negra 4. Masses amb escuma •
Insectes dípters: anomenats vulgarment mosques i mosquits. Els individus adults no son perjudicials. Les larves que tenen el cos tou, blanquinós, sense potes i amb un aparell bucal adaptat per la succió, provoquen danys directes. Danys:
1. Taques de sequedat en les fulles. 2. Hipertròfia, avortaments, i marciment dels capolls. 3. Marciment de bulbs i tubercles. •
Insectes himenòpters: de la família de les abelles i les vespes, els adults tenen quatre ales transparents, aparell mastegador i per tant es directament perjudicial. La larva es una eruga amb tres parells de potes i a vegades també amb falses potes. Els adults posen els ous en els brots i parts tendres de les plantes, les larves es desenvolupen a dins de les fulles i els òrgans subterranis. La abella de la mel no es perjudicial pels cultius. Danys:
1. Protuberàncies en les fulles
OM
Formació i Educació Ambiental
2. Galeries en els bulbs i en els tubercles. •
Insectes lepidòpters: els adults son papallones, amb aparell bucal llepador i per tant no perjudicial. La larva es una eruga amb aparell bucal mastegador que ataca totes les parts de les plantes. Danys:
1. Erosió del limbe foliar 2. Galeries en les fulles 3. Fulles enrotllades amb la larva i el capoll a dins 4. Erosions de les plantes joves en el coll de l’arrel 5. Niuada de les larves en les llavors. •
Insectes coleòpters: el representant típic es el escarabat. El adult te les ales davanteres dures i rígides recobrint les posteriors, que son membranoses, posseeix un aparell bucal mastegador i per tant es directament perjudicial. La larva també posseeix un aparell bucal mastegador i per tant també es perjudicial. Danys:
1. Forats i erosions en les fulles, brots, flors... 2. Galeries en les tiges i els òrgans subterranis. •
Altes insectes: tisoretes, erosionen fulles i flors tant en estat adult com de larva. Grills reals, larves i adults es nodreixen dels òrgans
OM
Formació i Educació Ambiental
subterranis. Trips, malmeten tant la part aèria com els òrgans subterranis amb el seu aparell bucal perforador. •
Àcars: aranyes de dimensions molt petites o microscòpiques, tenen el cos format per una massa única, proveïdes de vuit potes i aparell bucal perforador. Danys:
1. Deslluïment de les plantes 2. Flors atrofiades 3. Aspecte polsós de la planta provocat per la densa teranyina. 4. Bulbs i tubercles s’assequen a terra i fora d’ella. •
Nematodes: Cucs microscòpics, amb una gran resistència a les condicions adverses i als productes fitosanitaris, ataquen directament a la part aèria de les plantes o ataquen les tiges penetrant per les arrels. Danys:
1. Arrels engrossides i recobertes de protuberàncies 2. Taques grogues, brunes e inflament de tubercles i bulbs. 3. Deformació i solcs en els òrgans subterranis 4. Ulceres a les tiges 5. Necrosi de les fulles 6. Nanisme i deformitat de les tiges
OM
Formació i Educació Ambiental
7. Floració malaltissa i deforme Prevenció i control En l’actualitat els estudiosos sostenen que no s’han d’exterminar totalment els paràsits, si no que han de combatir-se tan sols quan els danys siguin greus. I per aquest motiu no s’ha de trencar mai l’equilibri natural dels ecosistemes. La tendència actual es tracta amb l’anomenada lluita integrada, que consisteix en l’aplicació combinada de tots els mitjans, per a prevenir i controlar les malalties parasitàries. Entre els mitjans de lluita destaca el control de les condicions climàtiques, del sòl, d’exposició i de les tècniques de cultiu, que constitueixen un factor de risc que predisposa al atac dels paràsits. Recomanacions: •
És necessari desinfectar llavors, bulbs, tubercles i esqueixos si han sofert malalties.
•
Hem d’eliminar oportunament les fulles amb taques, o groguenques i destruir amb foc les parts sospitoses.
•
Si durant el cultiu s’ha observat una gran incidència de atacs parasitaris, sobretot de paràsits vegetals, la terra ha de desinfectar-se.
•
Els fems o compost sense madurar, aporten gran quantitat de molses, fongs, bactèries, virus i larves de tot tipus.
•
Es necessari evitar lesionar les arrels, fulles i tiges durant les operacions de cultiu.
•
Les operacions de poda o despuntat han de fer-se amb les fulles seques.
•
Els insectes i les larves de dimensions grans poden recollir-se a mà.
•
Les papallones nocturnes a la que pertanyen la majoria de larves perjudicials s´ han de atraure mitjançant llampares per evitar que es reprodueixin.
OM
•
Formació i Educació Ambiental
Les tisoretes es refugien de dia en pots omplerts de palla o paper perquè no els agrada la llum, una vegada a dins es destrueixen amb foc.
•
Les formigues no ataquen les plantes però ajuden a disseminar-ne els pugons.
•
Els cargols i les bavoses es recullen fàcilment per la tarda, es poden atraure amb gots omplerts de cervesa.
Lluita biològica A més a més d’algunes de les tècniques que acabem de descriure i que poden considerar-se lluita biològica, els mètodes utilitzats poden agrupar-se de la següent manera: •
Introducció als cultius d’enemics naturals
•
Utilització de feromones com a atraients.
•
Utilització de repel·lents
•
Nematodes entomoparàsits, organismes microscòpics que s’alimenten de paràsits.
Antiparasitaris naturals En el mercat hi ha productes naturals, alguns dels quals podem preparar nosaltres, comprant els materials en herbolaris o utilitzant plantes diverses: •
Infusió de fusta de casia: barrejada amb una solució de sabó blanc, es aconsellada pel control de insectes, molses i fongs.
•
Insecticida a base de pols de crisantem, maten als insectes (perjudicials i beneficiosos).
•
Insecticida a base de nicotina, ataquen pugons, cotxinilles i erugues.
OM
Formació i Educació Ambiental
•
Solució de sabó de potassi, molt útil per a pugons i cotxinilles
•
Extracte de ortiga, útil contra àcars, pugons i cotxinilles.
•
Cendres de llenya, sobre les plantes humides, serveix per combatre pugons.
Tractament amb herbes L’efecte positiu de les plantes es pot desenvolupar de diverses maneres: •
Com a acció antisèptica: contra molses, fongs, bactèries i virus.
•
Com a acció repel·lent.
S’utilitzen infinitat d’herbes medicinals i condimentaries, de bosc o incultes o d’hort que no inclouré aquí per ser una llista massa llarga. Les plantes es poden utilitzar de maneres molt diverses, per exemple, es maceren durant 10 dies o fins que no hi hagi bombolles, també es poden preparar en infusió, tirant l’herba sobre aigua bullint desprès que s’ha apagat el foc i deixant-les 24 hores o fent-les en decocció, desprès de barrejar les herbes i l’aigua en fred durant unes hores, a continuació es bullen durant 15 minuts i es deixen refredar. El líquid obtingut per qualsevol dels tres mètodes es molt concentrat i s’ha de diluir en aigua abans de utilitzar.
OM
Formació i Educació Ambiental
TIPUS D’AGRICULTURA ECOLÒGICA Les diferents denominacions de l’agricultura ecològica son les següents: •
Agricultura ecològica
•
Agricultura biològica
•
Agricultura orgànica
•
Agricultura biodinàmica
•
Permacultura
Tots aquests termes defineixen un sistema agrari amb l’objectiu fonamental d’obtenir aliments de màxima qualitat, respectant el medi ambient i conservant la fertilitat de la terra, mitjançant l’ utilització òptima dels recursos i sense utilitzar productes químics de síntesi. De forma genèrica utilitzarem la denominació d’agricultura ecològica per a totes aquestes.
OM
Formació i Educació Ambiental
De forma especial comentarem la agricultura biodinàmica i la permacultura més endavant, per tenir peculiaritats que les fan diferents i especials. Objectius de l’agricultura ecològica Segons la “versió 3” del Projecte de quadern de normes del Consell Català de Producció Agrària Ecològica, la producció i elaboració ecològica estan basades en diversos principis e idees. Les principals finalitats de l’agricultura ecològica, sense ordenar-los necessàriament per la seva importància, son els següents: •
Produir aliments d’elevada qualitat nutritiva, sanitària i organolèptica en suficient quantitat.
•
Actuar de forma integrada amb tots els sistemes i cicles naturals que intervenen en les activitats agràries.
•
Fomentar i estimular els cicles biològics dels sistemes agraris, els quals comprenen els microorganismes, la flora i la fauna del sol, les plantes i els animals.
•
Mantenir o incrementar la fertilitat del sòl.
•
Utilitzar el màxim de recursos renovables en sistemes agraris organitzats localment.
•
Treballar en la mesura de lo possible, en sistemes tancats de matèria orgànica i nutrients.
•
Utilitzar la màxima quantitat possible de materials i substàncies que puguin ser reciclades o reutilitzades, dintre o fora de la mateixa explotació agrària.
•
Proporcionar als animals unes condicions de vida que els permetessin desenvolupar els aspectes bàsics del seu comportament innat.
•
Minimitzar totes les formes de contaminació que pugin derivar de les practiques agràries.
•
Mantenir la diversitat genètica dels sistemes agraris i del seu entorn, incloent-hi la protecció dels habitats de la flora i la fauna silvestre.
OM
Formació i Educació Ambiental
•
Proporcionar als agricultors un nivell de vida satisfactori dintre de un entorn laboral saludable.
•
Considerar els sistemes agraris des de el punt de vista del seu impacte social i ecològic.
Principis i conceptes de l’Agricultura biodinàmica Al igual que en altres mètodes d’agricultura ecològica, la qualitat del aliment està determinada pel mètode de producció en el seu conjunt. Tenint en conte la localització de la finca, es combinen els animals i els vegetals de forma que es pugi obtindré una autosuficiència raonable respecte al adob i als aliments dels animals. Les bases de producció son similars als d’altres sistemes ecològics, reacció d’un terra viu i fèrtil, diversitat botànica en las prades i en les rotacions de cultius, el us i el emmagatzematge dels adobs produïts a la finca, el us de cal i altres minerals poc solubles. A més els productors biodinàmics posen especial interès en el us de llavors que estiguin adaptables al lloc i al sistema agrícola, així com l’estimulació dels processos naturals en el sòl, composts, adobs i plantes a través de preparats biodinàmics. Molts agricultors biodinàmics tracten d’observar i estudiar la relació entre els ritmes lunars i la vida animal i vegetal. El potencial d’aquests sistemes es considerable i si es combina amb altres mètodes de control inofensius, es redueixen malalties, plagues, i adventícies a nivells tolerables. Com a altres mètodes la protecció i conservació ambiental juga un paper important, amb una atenta observació dels bioritmes vegetals i animals per ajudar a integrar la vida de la finca en el seu entorn de forma productiva i a la vegada perdurable. Com a punt final direm que en la producció de cultius biodinàmics s’utilitzen dues fumigacions de camp conegudes com preparat 500 i 501. Estan fets de manera específica i amb cura a partir de fem de vaca i quars i s’apliquen sobre els cultius en forma molt diluïda. A més existeixen sis preparats més, fets a partir de plantes en concentracions molt petites i que s’afegeixen al munt de compost i als adobs per a estimular-los. Objectius de la Permacultura
OM
Formació i Educació Ambiental
Els principals objectius de la permacultura son els següents: •
Creació de sistemes agrícoles, forestals i ramaders de baix consum energètic i alta productivitat, incloent-hi la casa com a component integrat al ecosistema. Aprenent a observar les connexions existents entre plantes, animals, clima, paisatge i tota la resta d’elements que integren els sistemes naturals, per a després utilitzar aquests patrons com a base del disseny.
•
Aprendre a dissenyar l’entorn en el que vivim, integrant alhora cada element que desitgem col·locar en el sistema per a aconseguir un màxim d'interconnexions amb els demés.
•
Obtenció del màxim grau d’autosuficiència desitjat.
•
Utilització de mètodes assequibles econòmica i tècnicament.
•
Revaloritzar, recuperar i adaptar els sistemes tradicionals amb els moderns, per a fomentar el desenvolupament de patrons culturals sostenibles.
Per aconseguir aquests objectius i per aconseguir que la nostra cultura sigui permanent hem d’actuar amb una ètica diferent a la de la cultura dominant, basant-nos principalment en el us raonable de recursos renovables. Això es basa en tres principis: •
Cuidar la terra: creant estils de vida independents de totes les activitats que degradin els ecosistemes.
•
Cuidar la gent: desenvolupant una cultura en la que hi hagi una ajuda mútua entre la gent sense sobreexplotació ni injustícies socials.
•
Repartiment equitatiu: a nivell comunitari hem de potenciar els intercanvis dels nostres productes, també les economies locals i solidaries per a que tots, sense distinció de classe ni raça puguem cobrir les nostres necessitats.
OM
Formació i Educació Ambiental
ASSOCIACIONS, ROTACIONS I CALENDARI DE L´ HORTICULTURA Associacions de cultius La agricultura ecològica es basa en el estudi de les influencies mútues dels éssers vius i el ambient. La natura ens ensenya en el seu estat original comunitats molts diverses, boscos, prades...
OM
Formació i Educació Ambiental
Cada comunitat exerceix una influencia sobre el medi en el que viu, a la vegada que el medi també influeix sobre els organismes que la formen. Des de sempre, els agricultors de tot arreu han comprovat com la repetició de un mateix cultiu en el mateix camp porta a una disminució dels rendiments, per lo que, a lo llarg dels anys, s'ha fet rotació dels cultius. La associació dels cultius implica el cultiu simultani de dos o més espècies a sobre de la mateixa parcel·la, imitant la diversitat natural. Com a resultat de la associació, s'obtenen produccions de major quantitat i qualitat que cultivant per separat els mateixos cultius. Les plantes no es poden associar de qualsevol manera, hi ha combinacions de plantes que son beneficioses i altres que no. Per que es beneficiosa l´ associació de cultius? •
El sol i l'aigua son millor utilitzats que en els cultius monotemàtics
•
S'aprofita millor la llum i es millora el microclima.
•
Hi ha plantes que proveeixen de substàncies nutritives a altres plantes, per exemple les lleguminoses ofereixen nitrogen a les plantes que es cultiven al seu costat.
•
Els riscos de una mala collita es redueix.
•
Es millora la qualitat de les produccions.
•
Es redueixen les herbes adventícies.
•
Es redueixen plagues i malalties.
Rotacions de cultius La agricultura ecològica dona molta importància a aquesta practica agrícola, que es una successió de cultius en una parcel·la, produint una gran diversitat de cultius en el temps. La seva planificació es realitza amb l'objectiu de millorar les reserves de humus i obtenir un millor
OM
Formació i Educació Ambiental
aprofitament dels elements nutritius del sòl, estimular l'activitat dels microbis i limitar el desenvolupament de adventícies, paràsits i malalties. Els cultius de la rotació que ocupen una temporada agrícola es denominen cultius principals, mentre que els que ocupen períodes entre dos cultius principals en denominen secundaris. Les rotacions son breus si tenen 2 o 3 anys de duració, mitjanes de 4 a 6 anys i llargues més de 6. Quant més variada i llarga sigui una rotació, més estable serà el medi, amb lo que haurà menys problemes de plagues i malalties. En la rotació han de entrar el màxim possible de famílies vegetals: gramínies, lleguminoses, crucíferes, umbel·líferes, compostes, solanàcies,... Per que es beneficiosa la rotació de cultius ? •
Millora l'us dels recursos
•
Estimula l'acció dels microorganismes del sòl
•
Reposa la matèria orgànica
•
Interrompien el cicle de desenvolupament dels paràsits
Criteris per la rotació de cultius. •
Introduir lleguminoses anuals o plurianuals en la rotació.
•
Posar, sempre que es pugui, com a cap de rotació, una prada temporal multiespecie.
•
Els cereals no s'han de cultivar més de dos anys seguits a la mateixa parcel·la.
Rotacions en horticultura
OM
Formació i Educació Ambiental
La regla principal de una bona rotació hortícola es no cultivar successivament en la mateixa parcel·la cultius amb les mateixes necessitats o els mateixos enemics, com per exemple de la mateixa espècie, de la mateixa família o dues espècies de la mateixa forma vegetativa (arrel, fulla, flor, fruit ). La rotació lògica després d'una aportació de compost consistirà primer en plantes amb elevats requeriments, desprès amb necessitats mitjanes i finalment amb cultius millorants. Calendari de feines Gener Al camp Preparar les terres en les que s'hi hagi de plantar alfals, remolatxa, blat de moro o algun altre conreu de primavera. Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats, a fi de que el fred destrueixi els ous i les larves dels paràsits. Conreus A les prades i als camps de alfals , serà bo aprofitar l'inactivitat vegetal per aplicar- hi esmenes i fertilitzants orgànics. Arbredes i vinyes Continua la poda i les plantades, si no es produeixen glaçades. Horta Continua la plantada de cebes , cols, enciams, escaroles, bròquils i bledes. També continuen les sembres d'espinacs, julivert i comencen les d'alls, pèsols i faves tardanes. Avicultura Comença la muda intensa de les ponedores. Febrer Al camp S'ha de aprofitar el temps variable de aquest mes per a portar els fems al camp i fer les primeres feines de preparació per a les sembres de primavera.
OM
Formació i Educació Ambiental
Conreus Es generalitza la sembra de patata primerenca. També es sembra la herba i els cereals que es recolliran al juny/juliol Arbredes i vinyes S'acaben els treballs de poda i d'empelt, així com les noves plantades. Una altra feina important es l'adob d'aquests. Horta A més de les espècies indicades pel mes anterior, també es sembren pastanagues i raves. Avicultura S'ha acabat la muda i se intensifica la posta. Març Al camp S'ha de tenir cura dels cultius de cereals i si la temperatura es bona convé iniciar els cultius de primavera. Conreus A les parts més fredes es sembra la patata i a les més càlides o protegides, cap a final de més, el blat de moro, la remolatxa i els cigrons. Arbredes i vinyes Acabades totes les feines de poda, empelts... s'haurà de extirpar les males herbes que hi pugui haver. Horta En aquesta època s'intensifica la sembra i plantada de nombroses espècies hortícoles, iniciant les de tomàquet primerenc i les de fesols d'enramar a les zones càlides, mentre que a les altres es sembren raves i pastanagues i es trasplanten maduixots. Abril Al camp És un mes molt apropiat per l'adob en cobertura, que deurà ésser més intens quant més intenses siguin les precipitacions. Aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes. Conreus Es generalitza la sembra dels conreus de primavera: blat de moro de cicle llarg, remolatxa, cotó, llavor de cànem i patata a les zones més fredes. Lluita contra les plagues i malalties. Arbredes i vinyes Eliminació de males herbes, poda en verd i tractaments.
OM
Formació i Educació Ambiental
Horta Es planten en quantitat tomàquets, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides. Maig Al camp A les comarques càlides comença la sega del ordi precoç. Es generalitza també l´ aprofitament d´ alfals, trepadella i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc. Conreus Es generalitzen les sembres de blat de moro, sorgo, cànem, cotó, remolatxa i tabac. Es recull la patata primerenca. Arbredes i vinyes Comença la collita de cireres, nespres, albercocs i préssecs primerencs. Horta A més de les espècies del mes anterior es sembren, carabasses, porros, apis, cebollins, cards blancs. Es cullen faves, pèsols, cols de cabdell, carxofes, maduixons, espàrrecs, cebes, enciams. Avicultura Comencen a pondre les polles nascudes al gener. Juny Al camp Sega i batuda dels cereals. Conreus Es sembren el sorgo i el blat de moro de rostoll a les zones càlides. A les comarques remolatxeres s'entrecava l'arrel. Arbredes i vinyes Es generalitza la collita de préssecs i prunes i s'inicia la de peres. S'incrementa la poda en verd. Horta Es planten tomàquets tardans, es sembren fesols d'enramar i cogombres. Es generalitza la collita d'espècies pròpies d'estiu. Avicultura Es ressenten les postes per el calor. Juliol
OM
Formació i Educació Ambiental
Al camp S'acaben els treballs de sega i batuda. Conreus Es sembren encara blat de moro de rostoll i s'inicien els fesols. Segueixen a bon ritme les regades i la eliminació de males herbes. Arbredes i vinyes Continua la collita de peres i préssecs i s'inicia la de raïm moscatell. Horta Tenen gran importància les feines de irrigació. Encara es continua plantant tomàquets tardans per a ser collits a l'octubre o novembre. Es preparen les terres pels bròquils, coliflors, escaroles, espinacs, bledes, raves... Avicultura Segueix l'atonia en la posta. Agost Al camp S'intensifiquen les labors i l'adob de les terres. Si plou s'aprofita per fer la preparació per la sembra. Conreus Aquest més es sembren els naps farratgers i a les comarques caloroses les patates de segona collita. Als regadius s'inicia la collita de blat de moro precoç. Arbredes i vinyes S'aprofita la parada vegetativa per a realitzar els empelts d'escudet que brotaran els mesos següents. Horta Segueixen a bon ritme les collites. Es prepara la sembra de l´ enciam trocadero i es planten coliflors, bròquils, cols. També es sembren patates de segona collita. Setembre Al camp Aportació de adobs o fertilitzants. També llaurar els camps de rostoll per a destruir les males herbes. A les zones fredes es sembra sègol. Conreus Continua la sembra de naps, patata tardana, alfals i prades artificials. Es cullen les plantes tèxtils, blat de moro, sorgo i tabac.
OM
Formació i Educació Ambiental
Arbredes i vinyes Es cullen peres i pomes i es veremen les vinyes. Horta Es generalitza la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles, cebes i la sembra de raves i faves primerenques. Avicultura La posta s'incrementa gràcies a la temperatura més favorable. Octubre Al camp S'intensifiquen les labors i adobs de les terres. Si plou es comencen a sembrar els cereals. Conreus Acabada la collita de blat de moro, cotó i tabac i comença la de mongetes per a desgranar. Arbredes i vinyes Acaba la collita de pomes i peres tardanes. Horta Es l'època adequada per plantar bledes, cols de paperina i de cabdells, enciam romà, escarola, cebes i porros. Es sembren faves, espinacs, raves i julivert, naps, pèsols. Avicultura Comença la posta de hivern. També inicien la posta les polles de març. Novembre Al camp Acaba ja la sembra i comença la naixença dels primers sembrats. Conreus Es fa l'ultima tallada als camps d'alfals i es comença recollir la remolatxa. Aquest més acaba la recollida de blat de moro que ja es posa als assecadors. Arbredes i vinyes Acaba la collita de pomes i fruites seques i continua la de taronges i altres cítrics. Es prepara la collita de l'oliva, netejant el terreny al peu dels arbres. Horta Es continuen les sembres i plantades de diferents espècies, com ara bledes, xicoira, cols de pasqua, de paperina, de cabdell, espinacs,
OM
Formació i Educació Ambiental
escaroles, xirivia, pèsols de tota mena, cebes, faves primerenques, nap fi i pastanaga fina. Avicultura Segueixen posant a bon ritme les gallines. Desembre Al camp Solament s'ha de feinejar en les guarets. Conreus Es fa general la collita de la remolatxa i acaba la de patata de segona collita. Arbredes i vinyes Es pleguen les olives. S'inicien les podes i empelts, així com les plantades, si les temperatures son baixes. Horta Es cullen cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams, escaroles. Es fan planters de tomàquets en caixons.
OM
Formació i Educació Ambiental
CULTIU DE HORTALISSES Preparació del terreny Lo primer que hauríem de fer en la preparació del hort seria eliminar totes les “herbes” que existeixen al terra, a continuació faríem una llaurada superficial eliminant alhora pedres, restes de arrels i a continuació afegirem compost o fems Horticultura orgànica La meta del horticultor orgànic hauria de ser la introducció en el terreny de la major quantitat possible de matèria orgànica. Es reuneix fem, adob, algues, fulles o qualsevol altra substància de origen vegetal o animal, que acaba convertint-se en compost. Si es cava el terreny, aquest compost s'incorpora a la terra, si simplement lo escampem a damunt de la terra seran els cucs els que se encarregaran de incorporar-lo al terra.
OM
Formació i Educació Ambiental
Mètode del bancal profund La essència de aquest sistema consisteix en cavar en profunditat una feixa de terreny que mai trepitjarem. Això suposa que les plantes creixen en un sol profund i molt deslligat, que facilita que les arrels s´ enfonsin en lloc de créixer de forma horitzontal. La producció en aquest tipus de bancal arriba a ser de quatre vegades superior al cultiu tradicional. Per preparar el terreny per a fer un bancal profund lo primer que hem de fer es delimitar el terreny amb unes mides que oscil·laran entre els 1,2 a 1,5 m de ample i els 6 a 9 metres de llarg, una amplada més gran no ens permetria treballar les plantes des de fora i una llargària superior ens obligaria a caminar més al voltant del bancal, que recordem que mai hem de trepitjar. La sembra Es diu que sembrar es posar la llavor al terra, per que de ella pugui sortir una nova planta. La llavor i la preparació del sòl son els principals factors per a obtenir els resultat que volem. En primer lloc hem d'elegir les espècies i varietats que s'han de sembrar. Tradicionalment, els agricultors guardaven les llavors de les plantes que es cultivaven. De aquesta manera la varietat s'anava adaptant a les condicions de cultiu que cada agricultor tenia. El que cada agricultor fes i guardés les llavors amb les que sembrava feia que dintre de les mateixes varietats hi hagués moltes diferencies, ja que cada agricultor anava seleccionant aquelles plantes més favorables pel seu cultiu. De tant en tant i per
evitar que les varietats
degeneressin introduïen plantes de altres orígens. Avui en dia la tendència de la agricultura convencional es l'us de llavors certificades de les que s'ha reduït no tan sols el nombre de varietats si no també el de les espècies, seleccionat tan sols les que s'adapten millor als pesticides i als adobs químics. Això comporta certs problemes, el principal i més evident es que al existir tan poques espècies i varietats, les plagues que entren als cultius ho arrasen tot.
OM
Formació i Educació Ambiental
Una de les bases de la agricultura ecològica es la utilització de varietats autòctones. El aigua, el aire, el clima, les tècniques de cultiu utilitzades actualment no son les mateixes que antigament. Lo que havia estat autòcton, avui ja no ho es i es necessari un període d'adaptació. Selecció de les plantes Quan es parla de selecció de plantes cultivades, lo que interessa es la descendència de les plantes, així que lo primer que hem de saber es la forma que te aquesta planta de perpetuar-se. Els vegetals podem fer-ho de dues formes diferents: •
Per multiplicació, això no es més que una fragmentació de la mateixa planta. Una part del individu al separar-se de la totalitat es capaç de constituir un nou individu, de idèntiques característiques. Per exemple patates, alls, freses, esparregueres, cebes...
•
Per reproducció, en aquest cas el nou individu no es un fragment del anterior si o el producte de una unió entre dos nuclis sexuals. Aquesta forma es l'habitual per la major part de les espècies herbàcies comestibles cultivades en l'actualitat.
Criteris de selecció En agricultura ecològica, la millora de les plantes cultivades te com a objectiu millorar la seva adaptació al medi ambient en el que s'han de cultivar i les tècniques de cultiu. De aquesta forma es aconsegueixen plantes en les que la rusticitat i la productivitat estiguin equilibrades. Com material de base de la selecció, s'utilitzaran varietats locals antigues i de nova producció que hi hagin demostrat bona adaptació al medi i a les tècniques de l'agricultura ecològica. En agricultura ecològica lo que es busca es que la rusticitat, la qualitat i la productivitat estiguin equilibrades. La rusticitat i la adaptació als canvis dels factors ambientals venen determinades per la variabilitat genètica dintre de la mateixa varietat, per lo que en els mètodes de
OM
Formació i Educació Ambiental
selecció mai es partirà d'un individu, si no d'una població. Mètodes de sembra •
De seient les llavors es col·loquen en el lloc on posteriorment es desenvoluparan les plantes.
•
En caixes fredes o calentes son llocs de reduïdes dimensions, amb la terra molt fèrtil preparada per a les llavors, es realitza en un lloc arrecerat i amb una bona exposició solar. Aquest mètode de sembra es el que normalment es realitza en les hortalisses. En la sembra en caixes fredes o calentes es pot controlar molt millor els factors que intervenen en la germinació, bàsicament la humitat i la temperatura.
•
Sembra en contenidors en aquest sistema les llavors no es col·loquen al sòl, si no en petits recipients. De aquesta manera es poden controlar els factors de la germinació. Però alhora de fer el trasplantament les plantes es trasplanten amb un pam de terra i de aquesta manera les plantes no pateixen i es manté el creixement pivotant de les arrels, per lo que les plantes son més resistents a les condicions adverses i a les plagues i malalties.
Recol·lecció Per a que les hortalisses i els fruits tinguin molt de sabor se han que recol·lectar just abans de que arribin a la maduresa. Per regla general i per la majoria de les plantes, els sucres que proporcionen el sabor comencen a transformar-se en midó en el moment de la maduresa. Per exemple les patates noves, son més dolces que les velles i el blat de moro dolç quan es fa vell es torna insípid. Quan no es possible menjar tot en el moment en el que es més apetitós i hem de emmagatzemar els fruits de l'horta el millor moment per
OM
Formació i Educació Ambiental
recol·lectar-se es quan siguin ben madurs. Principals famílies d´ hortalisses Lleguminoses (Mongetes, faves, pèsols, soja...) Per a qui vulgui cultivar el màxim possible dels aliments en el seu propi hort, aquesta es amb tota seguretat la més útil de totes les hortalisses. També proporciona més proteïnes que cap altra. Una altra cosa molt important es la seva capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric. Una vegada que han crescut, les plantes es poden trinxar al terra o incorporar al compost. Crucíferes (Cols, col-i-flor, naps...) Una de les característiques principals de aquesta família es que comparteixen amb les plantes del desert la capacitat de necessitar molt poca aigua i altra es que estan preparades per emmagatzemar el aigua que reben. Solanàcies (Patates, tomàquets, pebrots, albergínies...) Les patates, els tomàquets i els pebrots, procedeixen de les regions tropicals de Amèrica central i meridional, per lo que requereixen un sòl molt humit i fèrtil, similar al de la jungla. Un dels grans valors de la majoria de les plantes de aquesta família es el seu contingut de vitamina C. Umbel·líferes (Pastanagues, apis, julivert...) Una de les característiques comuns a tots els membres de aquesta família es que germinen amb lentitud. Lo normal es plantar-les al costat d'un cultiu de referència que no trigui en créixer (per exemple raves) Liliàcies (Cebes, porros, espàrrecs...) Les cebes i els porros utilitzen una forma particular de desenvolupament foliar per emmagatzemar els elements nutritius en bulbs grossos que no son més que nombroses fulles bassals comprimides. Quenopodiàcies (Remolatxa, espinacs, bledes...) Comparteixen amb les cols la característica de tenir les fulles recobertes de una capa de cutina destinada a limitar la transpiració. També tenen la peculiaritat de produir les llavors dintre de petits fruits que es mantenen intactes fins a germinar en el sòl. Les “llavors” de remolatxa o espinacs que es planten, son en realitat, petits fruits amb quatre o cinc llavors, cada una de les quals origina una planta.
OM
Formació i Educació Ambiental
Cucurbitàcies (Carbasses, carbassons, melons...) Aquesta família de plantes ha evolucionat per a poder viure en condicions climàtiques extremes. Alguns membres de aquesta família poden viure en les pluviselves tropicals, de caràcter trepador i de creixement ràpid, altres poden viure als deserts i esperar en forma de llavors la pluja oportuna, moment en el qual es desenvoluparan. Compostes (enciams, xicoires, escaroles, carxofes...) El seu nom es deu a que les flors semblen senzilles, però en realitat son cúmuls de nombroses floretes agrupades de tal manera que semblen una de sola.
TAULA DE CULTIU DE HORTALISSES HORTALISSES DE FULLA NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
MARC DE PLANT. 30 x 40
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT
El convenen bines i escardes habituals i mulching orgànic
A partir dels trenta dies del trasplantament
S'adapta a qualsevol clima però no aguanta les sequeres
L´ agraden els sòls abonats, però a la vegada ben descomposts Prescindirem del abonat de fons i ens limitarem a la aportació de compost madur i recs amb purins de fems Prescindirem del abonat de fons i ens limitarem a la aportació de compost madur i recs amb purins de fems No tolera fems o compost poc descompost
Bleda
Necessita llum però tolera l'ombra
Regular i freqüent
Tot l'any excepte en llocs freds
Enciam
S'adapta a quasi totes les condicions climàtiques
Regular i freqüent
Tot l´ any, elegint les varietats adequades
20 x 30 25 x 30
Son plantes de creixement lent que podem intercalar-se entre altres de creixement lent
A partir dels cinquanta dies
Hi ha varietats per a tots els climes
Prefereix els sòls argilosos, però s'adapta si es fresc, tou i ric en humus Els agraden rics en humus i matèria orgànica
Escaroles
S'adapta a quasi totes les condicions climàtiques
Abundant i freqüent
Tot l'any, elegint les varietats adequades
25 x 30 30 x 35
Son plantes de creixement lent que podem intercalar entre altres de creixement lent
Als dos o tres mesos de la sembra
Hi ha varietats per a tots els climes
Els agraden rics en humus i matèria orgànica
Espinacs
Necessita llum però tolera l'ombra
Moderat i freqüent
De febrer a juny i d'agost a setembre
10 x 12 20 x 25
Resulta una planta ideal per a cultius associats
Estimen la frescor i l'humitat, odien la sequera
Terres pesades i argiloses, abundants en humus
Porros
Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, les agrada una bona exposició solar
Moderat i freqüent
Gener i febrer en caixes calentes i a començament de març al aire lliure
10 x 30 12 x 30
Bines i escardes freqüents, però superficials
A partir dels quaranta dies, quan les fulles hagin crescut suficientment A partir dels tres mesos del trasplantament
S´ adapta a quasi totes les condicions. Resistent al fred
Terra ben cavada, rica en humus, fresca i solta
Abonat de fons amb matèria orgànica molt descomposta
57
COLS NOM Col
Bròquil
Cols de Brussel·les
Col-i-flor
EXPOSICIÓ Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, les agrada una bona exposició solar Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, les agrada una bona exposició solar Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, les agrada una bona exposició solar Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, les agrada una bona exposició solar
REC
SEMBRA
Regular i freqüent
De maig a juny i d'agost a setembre
Regular i freqüent
D'abril a juny
Regular i freqüent
Abundant i freqüent
MARC DE PLANT. 40 x 60 50 x 80
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT
Mulchings, escardes i caves son molt aconsellables
A partir dels cinquanta dies començarem a arrencar les fulles més grans
Climes temperats i freds. Detesten els calors excessius i la sequera ambiental
Humit, tou i airejat Han d'evitar-se els tolls al terra
El excés de nitrogen es un inconvenient. Una mica de compost o fem fermentat es suficient
50 x 60 60 x 70
Mulchings, escardes i caves son molt aconsellables
Es poden recollir les inflorescències quan agafin una bona dimensió i anar-les tallant a mesura que creixin
Plantes de climes freds, però no suporten les gelades
Humit, tou i airejat Han d'evitar-se els tolls al terra
Molts exigents en quant a nitrogen i potassi, però un excés de (N) atrau paràsits
D'abril a juny
60 x 60
Mulchings, escardes i caves son molt aconsellables
Als tres mesos quan les cols arriben als 2 o 3 cm de gruix
Climes temperats i freds. Detesten els calors excessius i la sequera ambiental
Humit, tou i airejat Han d'evitar-se els tolls al terra
El excés de nitrogen es un inconvenient. Una mica de compost o fem fermentat es suficient
De gener a març en caixa calenta, de maig a juny a terra
60 x 70 60 x 80
Mulchings, escardes i caves son molt aconsellables
A partir dels cinquanta o seixanta dies, tallant les inflorescències
Les col-i-flor son plantes de climes freds, però no suporten les gelades
Humit, tou i airejat Han d'evitar-se els tolls al terra
Molts exigents en quant a nitrogen i potassi, però un excés de (N) atrau paràsits
58
HORTALISSES D´ ARREL NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
Alls
Plena exposició solar. Necessiten calor
Rec moderat i espaiat
D'octubre a desembre i de gener a març
Cebes
Necessita llum, però també l'agrada o tolera l'ombra Necessita llum, però també l ´agrada o tolera l ´ombra Necessita llum, però també l ´agrada o tolera l ´ombra
Rec moderat i freqüent
De febrer a març i d´agost a setembre
Rec moderat i freqüent
Rec regular i freqüent
Naps
Pastanaga
MARC DE PLANT. 10 x 20 12 x 30
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT No els agrada el fem o el compost fresc i es molt millor usar un de fermentat, o sembrar-lo en parcel·les que havien adobat per un cultiu anterior = alls La aportació de cendres es beneficiosa
Totes les labors que realitzem amb els alls procurarem ferles en un dia arrel i en lluna minvant, segons el calendari biodinàmic.
Als dos mesos alls tendres i a partir dels tres mesos i mig els secs
Es cultiva a quasi tots els climes
S'adapta a diversos terrenys, però prefereix els lleugers, permeables, ben airejats i amb suficient humus
10 x 10 15 x 15
Requereix una humitat del sòl regular, freqüents escardes
Als tres mesos
S'adapta a tots els climes, molt resistent al fred i al calor
Sols frescos i lleugers, airejats i rics en humus. El excés d'aigua no es bo
De març a juny i de juliol a setembre
10 x 15
Bines i escardes que controlin les herbes competidores
Als quaranta dies
Es molt adaptable però prefereix sols lleugers, frescos, i rics en humus
A partir de gener en zones càlides i de març abril en zones fredes
5x8
Requereix un desherbat regular
A partir dels cinquanta dies, en les varietats precoces
Es pot cultivar a qualsevol clima però pateix molt amb la calor i no aguanta les sequeres Es cultiven a quasi tots el climes. Prefereixen els temperats
Sòl deslligat, tou i sorrenc, que retinguin l'humitat però no s'entolli
Es suficient amb la matèria orgànica excedent de cultius anteriors L'agrada el sòl ric en humus, evitarem els adobs frescos
59
HORTALISSES DE FRUIT NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
MARC DE PLANT. 40 X 50 60 X 70
Albergínia
Plena exposició Necessita calor
Rec abundant i espaiat
En caixa protegida de gener a març
Carbassó
Plena exposició Necessita calor
Rec abundant i freqüent
A partir de març
1mx1m
Carbassa
Plena exposició Necessita calor
Rec regular i freqüent
A partir de març
1m x2,5m
Maduixa
Necessita llum, però també l ´agrada o tolera l ´ombra
Rec regular i freqüent
Reproducció per estolons en setembre – octubre
30 x 40
Blat de moro
Plena exposició Necessita calor
Rec regular i freqüent
D´abril a principis de juny
30 x 60 50 x 80
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT
Per al cultiu d'albergínies resulta ideal el bancal profund i la cobertura permanent o encoixinat del sòl Hem de mantenir un encoixinat permanent i realitzarem successives bines o escardes Creix a qualsevol lloc amb humitat i adob en quantitat
Entre setanta i noranta dies desprès del trasplantament. En climes benignes a partir de juliol
Es cultiva al exterior en zones temperades i càlides
Els agrada el sòl ric en humus, fondo, tou, i fresc, amb un nivell alt d'humitat
Bona dosi de compost o fem. Tolera la matèria orgànica fresca
Al mes i mig de la sembra
Li agrada el calor, no suporta les gelades ni els canvis sobtats de temperatura
Necessita molta matèria orgànica inclosa sense descompondre
Varia depenent de la classe de carbassa
Li agrada el calor, no suporta les gelades ni els canvis sobtats de temperatura
Es ideal el encoixinament amb palla o inclòs amb pinassa que acidifica el terra cosa que va molt bé a les maduixes Hem d'abonar a fons abans de plantar, vigilant de no passar-nos de Nitrogen.
A la primavera següent a la seva plantació
No els agrada ni el fred ni la calor excessiva. Els agrada una exposició assolellada i càlida
S´adapta a tots els sòls, però prefereix els tous, adobats i amb humitat però sense tolls S´adapta a tots els sòls, però prefereix els tous, adobats i amb humitat regular però sense tolls Prefereixen sòls àcids
A partir dels setanta dies el blat de moro dolç, i la resta quan la planta comença a
Planta que li agrada el calor i el sòl. No suporta les gelades
Sols fèrtils, airejats, i rics en humus. Terres lleugeres, fresques i una
Un bon abonat de fons amb compost ben descompost
Abundant
Necessiten un bon abonat de fons amb compost o fem ben descompost
60
Els agrada la calor i el bon temps. Odien les gelades i els dies curts de l´hivern
mica àcides El sòl argilós calcari, solts, tous, rics en humus, ben adobats i que no s'entollin
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
Als dos mesos
Els agraden els climes càlids. No es desenvolupen per sota dels 10 – 12º C. Es molt sensible a les gelades.
S´adapta a tots els sòls, però els prefereix ben cavats , frescos i rics en humus
Es convenient el encoixinat o escardes freqüents per mantenir la terra molt tova
Dos mesos i mig després de la sembra
Li agrada la calor i el clima suaus
1mx1m
Els mantindrem sempre desherbat i cavat amb regularitat.
Als tres o quatre mesos
Els agrada la calor i el bon temps. Odien les gelades i els dies curts de l'hivern
S'adapta a qualsevol sòl, però prefereix els terrenys fèrtils, rics en humus, cavats en profunditat i frescos El sòl argilós calcari, solts, tous, rics en humus, ben adobats i que no s'entollin
40 x 60 50 x 70
Necessiten sòl fèrtil, tou i sense carències d'aigua
Als dos mesos i mig
S'adapten a quasi tots els climes, tan sols el desagraden els freds o les calors intenses
Meló
Plena exposició Necessita calor
Rec moderat i freqüent
Febrer en caixa protegida, de març a maig al aire lliure amb protecció
1m x 1m
Els mantindrem sempre desherbat i cavat amb regularitat.
NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
CULTIU
Cogombre
Plena exposició Necessita calor
Rec regular i freqüent
De febrer a maig en caixa protegida i de maig a juny al aire lliure
MARC DE PLANT. 60 x 100 70 x 120
Pebrots
Plena exposició Necessita calor
Rec regular i freqüent
Des de febrer en caixa protegida
40 x 60 50 x 70
Síndria
Plena exposició Necessita calor
Rec regular i freqüent
Tomàquet
Plena exposició Necessita calor
Rec regular i freqüent
Febrer en caixa protegida o caixa calenta, al camp amb protecció en març - maig Des de gener en caixa calenta, març – abril en caixa protegida
assecar-se A partir dels tres mesos
Sòls lleugers, tou, airejat. Els agraden els sòls pedregosos
Molts exigents en matèria orgànica, convé sembrar-los després d'un adobat verd ABONAT Es una planta molt exigent, li agrada un bon abonat de fons. Suporta la matèria orgànica fresca i li agraden les cendres Plantes exigents que requereixen un bon abonat de fons amb fems o compost ben desfets Molts exigents en matèria orgànica, convé sembrar-los després d'un abonat verd Li agrada el compost i els adobs verds previs a la collita
61
HORTALISSES DE FLOR NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
Carxofes
Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, li agrada una bona exposició solar Plena exposició solar, necessita calor
Rec abundant i freqüent
Trasplantamen t estaques juliol – agost, esqueixos març - abril
Rec moderat i freqüent
De març – abril a començament de juny
40 x 70 80 x 80
NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
Patates
Necessita llum, però tolera l ´ombra
Rec moderat i freqüent
De febrer a març. Juliol i agost en zones càlides
MARC DE PLANT. 30 x 50 40 x 60
Gira-sol
MARC DE PLANT. 80 x 100
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT
Es tracta d´una planta plurianual
Als tres o quatre mesos del trasplantament
Necessiten d´un clima fred per a desenvolupar-se però no aguanten les gelades, ni el excessiu calor
Necessita sòls sans, airejats, i molt rics en matèria orgànica i humus
Necessiten un bon abonat de fons amb fem o compost i una aportació regular de compost
Als tres o quatre mesos
Planta que li agrada el calor i el sòl. No suporta les gelades
Sols fèrtils, airejats, i rics en humus. Li agraden terres lleugeres, fresques i una mica àcides
Un bon abonat de fons amb compost ben descompost
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT
Es pot cultivar en línies, solcs o en bancal profund sense cobertura i anar colgant amb terra quan creixin les
Als tres mesos
S´ adapta a tots els climes, però prefereix els frescos i humits
Es desenvolupa en sols tous, ben cavats, profunds, adobats, arenosos, rics en humus
Necessiten un bon abonat de fons de compost o fem ben descompost
TUBERCLES
62
plantes, o taparles amb palla per evitar que lis toqui el sòl
LLEGUMINOSES NOM
EXPOSICIÓ
REC
SEMBRA
MARC DE PLANT. 30 x 40 50 x 60
Pèsols
Creix millor en èpoques humides i poc caloroses, li agrada una bona exposició solar
Rec regular i freqüent
D´octubre a desembre i de febrer a maig
Faves
No tolera l ´excés de llum o de calor
Rec moderat i freqüent
A partir de març, abril o maig en zones fredes
15 x 40 30 x 60
Mongetes
Plena exposició solar, necessita calor
Rec regular i freqüent
A partir del març, abril o maig en llocs freds
25 x 40 35 x 50
CULTIU
RECOLECCIÓ
CLIMA
SÒL
ABONAT
Son plantes rústegues i a banda de utilitzar un encoixinament per evitar les males herbes i uns tutors per que s´ embranquin poc més hem de fer Bines i escardes. Colgar-les de terra quan sobrepassin els 15 cm. Encoixinat de palla.
Als dos mesos
Les encanta la frescor, el fred moderat i una humitat relativa normal o alta
Podem cultivarlos a qualsevol tipus de sòl, però no els agraden els extrems
Poc, degut a que son plantes fixadores de nitrogen, com a molt una lleugera capa de mantell o compost ben descompost
A partir dels dos mesos i mig les varietats precoces
Li agrada el fred moderat, però no li interessen els excessos de calor o la sèquia
Li agraden quasi tots excepte els secs i durs
Plantes delicades, li aplicarem un encoixinat per evitar les males herbes
A partir dels dos mesos les mongetes tendres, i de quatre les seques
Sensibles a les gelades, no es desenvolupen per sota dels 10 º C
No els agraden terres freds i humides ni secs i calcaris
Com a planta fixadora de nitrogen no necessita, però se li pot fer una petita aportació de compost ben descompost Com a planta fixadora de nitrogen no necessita, però se li pot fer una petita aportació de compost ben descompost
63
CULTIU DE FRUITERS Problemes dels fruiters El fet de que la majoria de arbres cultivats pels seus fruits siguin el resultat de continues seleccions i del forçat per mitjans de podes constants, amb la finalitat de obtindre fruits grans, dolços i sucosos, que en el seu origen eren petits, amargs i durs, implica que ens trobem davant de sers debilitats en extrem, bastant allunyats de les seves condicions silvestres i que depenen enormement de la cura del agricultor. La desaparició
de les varietats autòctones rústegues i adaptades, suplantades per varietats estandarditzades, unida a les
condicions de deteriorament ambiental, no fa més que agreujar les coses. En un cultiu comercial de fruiters, una poma pot rebre de 15 a 30 tractaments fitosanitaris diversos mentre creix al arbre, per a ser submergida en solucions químiques, desprès de recollides, amb la finalitat de assegurar la seva conservació en càmeres frigorífiques fins al moment de la seva distribució. Elecció dels arbres La elecció dels fruiters per a plantar no es fàcil , ja que en el comerç trobem tres o quatre varietats de peres, cinc o sis de pomes, cinc o cinc de préssecs, però en la pràctica trobem milers de varietats de pomes, perera, ... De fet, cada vegada que sembrem una llavor donem l'oportunitat a una nova varietat per a desenvolupar-se. Es una pena que l'estandardització de la producció i dels gustos dels consumidors, ha fet oblidar o estigui fent desaparèixer la majoria de les varietats autòctones.
64
Plantar o sembrar La necessitat d'accelerar els processos productius i l'especialització de les feines agrícoles ha portat a que cada vegada sigui menys comú realitzar un mateix la sembra directa o el planter de arbres fruiters, seleccionant les llavors dels patrons, per a desprès elegir les plantes més sanes i vigoroses, i empeltar-les i trasplantar-les en les millors condicions. Aquesta funció, conjuntament a la reproducció per esqueixos o estaques, se ha deixat en mans dels viveristes. No obstant, les avantatges de la sembra directa son múltiples, per que a més d'elegir el peu més adequat, poder seleccionar les plantes més sanes i vigoroses ens ofereix majors garanties de adaptabilitat i resistència als paràsits i als canvis climàtics. Però lo més important es que les arrels de aquests arbres aprofundeixen més a la terra i tenen més possibilitats de alimentar i donar vida a un arbre sa, vigorós i de llarga vida. El esforç i l'espera afegits es veuen recompensats pels resultats obtinguts, de manera que sempre que podem optarem per la sembra directa de les llavors dels portaempelts. Plantació dels arbres Si elegim la plantació directa, preferiblement no elegirem els arbres més grans i desenvolupats, evitarem els que trobem al mercat amb fruits i preferirem els mes rústics i amb les arrels envoltades de un bo pa de terra. La escorça no ha de presentar malures i les branques han de ser fortes. Quan més jove es un arbre que hem de trasplantar, mes possibilitats te d'arrelar en condicions. Els arbres empeltats de un any son els que millor resultat donaran. La zona del empelt ha de estar ben cicatritzada i que no presenti clivelles ni bonys estranys. El mètode de plantació serà el següent: •
Hem de cavar un forat amb un diàmetre i una profunditat que siguin el doble o el triple del diàmetre de les arrels de l´ arbre. Es aconsellable fer aquesta operació amb varis mesos d'antelació. El tamany del forat també guardarà relació amb el tipus de terra, ha de ser més fondo en les zones àrides i seques i més superficial en les més humides.
•
En les zones àrides i en sols disgregats, convé dipositar en el fons del forat una capa de mantell o compost molt descompost. En
65
els terrenys humits i compactes haurem de col·locar una capa de grava o còdols, per facilitar el drenatge del aigua i evitar l´ asfixia. •
Barrejarem una mica de mantell amb capa de terra del subsòl i dipositarem la barreja sobre el compost o la grava.
•
Col·locarem el arbre a sobre de la terra del fons, assegurant-nos que les arrels quedin bé i vigilant la seva verticalitat. Convé retallar o podar les arrels que presentin danys visibles.
•
S´ acaba de omplir el forat amb terra superficial a la que li haurem afegit 1/3 de compost ben descompost. Apretarem la terra i regarem immediatament.
•
A les zones seques convé deixar des del començament una lleugera depressió per rebre els successius recs. Desprès de dos anys, quan el arbre estigui ben consolidat podem omplir la depressió amb terra i compost.
•
A les zones amb fort vent o amb risc de tempesta, convé clavar un tutor subjectant el arbre.
•
Es aconsellable acabar l'operació realitzant un encoixinat de matèria orgànica marcida o seca al voltant de l'arbre.
Altres formes de reproducció Hi ha varis sistemes més de reproducció que podem considerar, donat que la reproducció per llavors no sempre ens assegura la mateixes característiques de sabor, grossor... de les fruites originals. •
Acodo: consisteix en cobrir de terra part d'una branca unida a un arbre, la qual traurà arrels i podrà separar-se i trasplantar-se desprès d'un temps.
•
Estaca: branca de 1 o 2 anys amb borrons, que es talla de la planta mare i se enterra parcialment, emetent arrels al poc temps.
•
Plançó: variant de l'estaca amb branques llargues i flexibles.
Empelts Els empelts son una de les formes més simples de reproduir una varietat de fruiter, per que mantenen la majoria de les seves qualitats i asseguren que els fruits resultants siguin molt semblants als elegits. Empeltar consisteix en inserir en una planta o en una part d'ella un
66
tros de una altra que tingui borrons, de forma que entre totes dues es realitzi una unió mitjançant teixits amb cicatriu en la zona en que les dues parts entren en contacte. Els peus, patrons o portaempelts son les plantes sobre les que es practica el empelt i el empelt es la branca amb borrons que es superposa al peu. Pràctica dels empelts •
Hem d'elegir un dia que no sigui ni massa calorós ni massa humit.(A ser possible en un dia fruit en el calendari lunar)
•
Les millors èpoques son la primavera i la tardor, moments en que la saba es troba a ralentí però no parada.
•
Ha d'existir parentesc entre el patró i el empelt.
•
Sempre s´ han de posar en contacte les capes de càmbium, que es el teixit situat just a sota de l´ escorça.
•
Per assegurar la fixació del empelt i evitar que s´ eixuguin les zones tallades, es lliga amb ràfia, cinta aïllant , corda. (Millor la cinta) També podem envoltar el empelt d'una massilla per empeltar feta de cera i pròpolis o amb argila barrejada amb fems bovins
La poda Els arbres no necessiten ser podats per a sobreviure i això ens lo demostra dia a dia la sabia natura, de forma natural els arbres es van deslliurant de algunes de les seves branques, per elements de la climatologia, pluges fortes, vents; pel fregament de certs animals, però mai de aquestes accions acaba un arbre de la mateixa manera que quan el home actua sobre ell realitzant podes. Llavors perquè podem ? Podem per reduir el port d'un arbre fruiter que no volem treballar a gran alçada, podem per augmentar la quantitat i la qualitat dels fruits, podem per donar formes concretes als arbres per exemple al formar una espatllera... •
La poda de formació procurarà solidesa al arbre, per a permetre abundants collites sense fatigar-lo ni que es produeixin riscos de trencament degudes al pes dels fruits i espais airejats que permetin una bona ventilació i assolellament dels fruits.
•
La poda de fructificació es realitza per primera vegada quan les principals branques estan ben formades. Les successives podes de fructificació garanteixen la regularitat de les collites.
67
Agres i cítrics Aquesta família engloba tarongers, mandarines, aranges, llimones i llimes. Son propis de zones caloroses, que no suporten ni els freds intensos amb gelades, ni les temperatures superiors a 40ºC. S'adapten a quasi tot tipus de sòl, preferint els de composició mitjana, frescos, profunds i fèrtils. En les zones de precipitació escassa requereixen rec de forma regular. Es pot reproduir per estaca o murgó, però lo més habitual es la sembra de llavors de taronges amargues que desprès s'empeltaran. En cultiu ecològic la millor opció es la sembra directa de llavors en filera d'on elegirem els millors per a empeltar, dels que agarrin bé guardarem tan sols un arbre cada 4 o 5 metres. Cirerers Els cirerers poden desenvolupar-se en climes temperats o freds, sempre que no es produeixen gelades tardanes, ni bosses de fred en primavera. Hi ha peus adaptats a tot tipus de sòl. Exceptuant els recs regulars dels primers mesos de sembra o plantació, una vegada ben arrelat no necessita de recs, exceptuant terrenys que drenin molt. La millor forma de reproducció es per empelt. La plantació de arbres ja empeltats es realitzarà entre 8 i 12 metres. Figuera Creix en qualsevol lloc a condició de gaudir d´ uns mesos de calor. No tolera l´ excés d´ humitat ambiental. S´ adapta a quasi tots els sòls, però quant més profund i fèrtil sigui, més gran i exuberant serà. No acostuma a necessitar de recs, en èpoques molt tòrrides li va bé una mica d´ aigua però fora del període de maduresa dels fruits que podrien obrir-se i es podririen amb facilitat. Es un arbre molt fàcil de reproduir per qualsevol mitjà utilitzat. Pomeres El cultiu comercial ens hauria de preocupar per que els pomers poden arribar a rebre 15 tractaments per any, arribant a 30 en els anys dolents, lo qual els converteixen en un dels arbres fruiters més tractats. La millor alternativa es la petita producció en cultiu ecològic, per
68
que les grans extensions en monocultiu son el desencadenant de les carències o plagues d'aquest arbre. Al pomer li agrada el fred i resisteix gelades de fins a 20ºC. Li agraden els sòls fèrtils, frescos, profunds i permeables. A banda dels freqüents recs en el moment de la sembra o la plantació als pomers li agrada el aigua, per això es planten en zones de freqüents pluges o en cas contrari els convé el rec gota a gota i mantenir un encoixinat permanent. Presseguers Requereixen climes temperats i càlids, amb certa estabilitat climàtica en primavera. Suporten be les gelades hivernals e inclòs els afavoreixen, i si no els falta rec poden suportar estius càlids. Prefereixen sòls fèrtils i lleugers, arenosos, profunds i amb humitat adequada i no excessiva. Empeltat sobre dels ametllers suporta millor les condicions de sòl sec i calcari i sobre pruneres suporta millor els sòls humits. En sòls humits o zones plujoses no precisa de recs.
Pereres Prefereixen climes temperats i frescals. Resisteixen millor el fred intens que no la calor excessiva ni la sequera. Els convenen els sòls fèrtils, profunds i no massa calcaris i amb un subsòl permeable. El rec tan sols es fa necessari en zones seques o en èpoques de sequera. Lo més habitual es recórrer als empelts per a reproduir-los. Altres Fruiters Ni que no son estrictament arbres, m'agradaria fer referència també a altres fruiters com la vinya, gerderes, groselles, maduixes. Vinyes Es poden cultivar vinyes en nombrosos climes, a condició de que no baixi de 15ºC sota zero. Els emparrats necessiten més insolació que els cultivats en ceps. Es desenvolupa en quasi tots els sòls, preferint els pedregosos i de textura grossa, càlids i eixuts, amb pH neutre o una mica àcid. Les vinyes son plantes resistents a la sequera, però en el cas dels emparrats convé regar-los en períodes secs.
69
Gerderes i groselles Les groselles s´ han de plantar cada metre i mig. Les gerderes creixen millor en files, amb les tiges sostingudes en alt mitjançant filferros i separats uns 60 cm. Maduixeres Les maduixes han de estar al sol per madurar correctament. Donada la seva fragilitat, es convenient que creixin en terrenys temperats, assolellats , amb sòls bastant disgregat, rics en humus i ben drenats. Es necessari preparar un llit de palla per a que els fruits no malmetin al contacte amb el terra. A més es necessari protegir-los de llimacs i cargols.
TAULA DE CULTIU DE FRUITERS NOM Taronges, mandarines, pomels, llimones i llimes.
CLIMA Son arbres de climes càlids, que no suporten ni gelades ni excessos de temperatura. El vent també els castiga molt, sobretot en l´ època de maduració
SÒL S´adapten a quasi tot tipus de sòl
REC En les zones de precipitacions escasses, requereixen un rec regular
REPRODUCCIÓ Lo que dona millors resultats es la sembra de llavors de taronges amargues, empeltades als 2 o 3 anys
Albercoc
Requereix un clima temperat o càlid i no
Prefereix sòls lleugers,
No li agraden massa els recs i el excés d´
Els arbres desenvolupats directament de
PLANTACIÓ Si elegim arbres de viver, hem de decidir-nos per arbres que es venen amb pa de terra o torreta i farem el trasplantament a la primavera o a la tardor Si elegim arbres de viver, els
EMPELTS S´ acostuma a fer als 2 0 3 anys del naixement, entre juny i agost
PODA De formació: normalment amb forma de globus o esfera De producció: lleugeres, tan sols de branques seques i les que es creuen
RECOLECCIÓ S´ han de recollir en el seu punt just de maduració
ALTRES Les millor opcions pel control d ´herbes son la sembra de lleguminoses (trèvol) o el encoixinat permanent
Els empelts s ´acostumen a fer al agost
Ens limitarem a tallar les branques
En de recollir en el seu punt just de
Els agraden els encoixinats permanents
70
suporta les gelades. Tampoc el afavoreix el excés d´humitat ambiental
fèrtils, càlids i que drenin bé
humitat pot perjudicar-les
llavors amb molta freqüència donen fruits àcids o amargs
plantarem de 2 o 3 anys i entre 4 i 8 m de separació
velles i seques o les que molestin
maduració, de maig a juny
71
OM
Formació i Educació Ambiental
LES PLANTES “OFFICINALIS”: MEDICINALS I AROMÁTIQUES Les plantes officinalis son aquelles que se han utilitzat i s'utilitzen en el camp farmacològic i en el culinari, es difícil resistir-se a la temptació de reservar una mica de espai i de temps per al cultiu de les plantes medicinals i de les plantes aromàtiques. Altres usos a banda de aquests dos ja comentats seria l'utilització per a la realització de aromes, fibres, tintures, extractes, cosmètics... Al cultivar-les es possible a més a més recollir les herbes adequades en el moment adequat, que no sempre coincideix en les diverses espècies, i no haver-nos de desplaçar a diversos llocs i en diferents moments per aconseguir-les. La llista de plantes de aquest tipus oferida pels vivers s'enriqueix constantment amb noves espècies, per lo que no resulta difícil reunir una col·lecció interessant. En general tenen un aspecte modest i rarament posseeixen valor ornamental havent-hi algunes excepcions, la majoria tenen un olor molt agradable i característic lo que las fa desitjables en certes zones del jardí. Es poden utilitzar com a sotabosc, per adornar un mur rústic, un racó humit o un talús àrid, per a formar un parterre olorós en una zona de descans o junt a la cuina. Moltes espècies de aquest grup, amb el seu intens aroma, desenvolupen una acció repel·lent contra els paràsits en general. Sembrar i Recollir Un bon començament es essencial. Hi ha que plantar algunes herbes en la seva posició definitiva, però es millor que la majoria es plantin prèviament a cobert en torretes o caixes de plantació i plantar-les en el exterior quan el clima sigui més càlid. Especialment si es tracta de espècies culinàries haurien de tenir lliure i fàcil accés des de la cuina.
OM
Formació i Educació Ambiental
Assecat i congelat La majoria de herbes es poden assecar i després emmagatzemar, el sabor de algunes plantes es perdrà i el de altres
s'intensificarà. A la
majoria dels casos es millor recollir en època de creixement abans de que floreixin. Per a conservar el sabor lo millor es congelar-les, especialment alfàbrega i julivert. Totes les herbes es poden congelar i es descongelaran en un moment, s'han de ficar en bosses de plàstic i emmagatzemar-les en una caixa gran al congelador. Per a assecar-les, talli branquetes fresques i joves en les que se hi hagi assecat la rosada i pengi cap a baix en un lloc sec i ventilat, allunyat del sol. Una vegada assecades es poden triturar i conservar en bots hermèticament tancats. Com que el assecat concentra el sabor de algunes herbes s'han de utilitzar amb compte. Plantes aromàtiques y medicinals més habituals •
Alfàbrega (“Ocimum basilicum”)
Es tracta de una espècie que requereix una gran quantitat de llum i de calor. Les llavors solen desenvolupar-se amb molta rapidesa, per lo que hauran de trasplantar-se quan comencin a despuntar. La primera setmana de maig es la millor per a portar-les al jardí, però ha de estar en un lloc assolellat i protegit. El sòl ha de estar disgregat i calent i convé barrejar-lo amb humus i compost. En estiu s'haurà d'incrementar la cadència dels recs per que les plantes no se agosten. •
Ajedrea (“Satureja hortensis”)
Es sembra a partir del més de maig a ple jardí, a ser possible en bancals airejats i assolellats. Les llavors han de quedar a pocs centímetres de la superfície, per que necessiten molt de sol per a germinar. No requereixen massa adob, ni aigua però en les èpoques caloroses requereixen rec.
OM
•
Formació i Educació Ambiental
Absenta (“Artemisa absinthium”)
Es una planta molt robusta que creix en terrenys arenosos, amb una mica de cal i bastant assolellats. Es necessari cultivar-la en un bancal a banda, a ser possible una mica allunyat de les altres plantes aromàtiques, per que el seu olor pot ser massa intens i no deixarà que gaudim de les altres espècies. •
Lavanda o espígol (“Lavandula angustifolia”)
Creix en llocs lleugers, amb poca calç, ben drenats i molt assolellats. Les mates en rocalla tenen un gran efecte ornamental. Poden sembrar-se en caixes de llavors i trasplantar-se al bancal durant els mesos de abril i maig a una distancia de 40 cm entre plantes. El sòl requereix bastant adob. Desprès de la floració, s'ha de tallar una mica les puntes. •
Camamilla (“Matricaria chamomila”)
Es una planta de uns 70 cm de alçada, molt ramificada i amb molt d'aroma. Creix en llocs molt assolellats amb terra molt argilosa i abundant en humus. •
Menta (“Mentha piperita”)
Es una planta perenne que arriba al 90 cm de alçada. Les seves flors, de color púrpura o vermell violaci, solen aparèixer des de juliol al setembre. Creix a l´ ombra i amb humitat i requereix llocs argilosos. •
Orenga (“Origanum vulgare”)
Planta vivaç i perenne de uns 75 cm de alçada que creix en llocs assolellats, amb sòls permeables i pobres, de tant en tant s´ han de fertilitzar amb compost madur. La seva robustes els converteix en una planta ideal per a plantar en sòls durs o en rocalles. •
Julivert (“Petroselinum crispum”)
Planta herbàcia de olor molt aromàtic que suporta molt bé les baixes temperatures. Solen créixer en llocs humits i a l'ombra. El sòl ha de
OM
Formació i Educació Ambiental
ser bo en humus i permeable. Se sembra al mes de març en una caixa calenta i separat entre si uns 15 cm. Els primers brots apareixen a començament del estiu. S'han de regar bastant. Quan arriba el fred hem de protegir el bancal amb encoixinats de palla. •
Farigola (“Thimus vulgaris”)
Subarbust d'uns 30 cm d'alçada, molt aromàtic que creix en llocs secs i assolellats, a ser possible en terra argilosa. No requereix molt d'adob. Si fos necessari rectificar el terreny, haurem de barrejar-lo amb un compost madur.
OM
Formaci贸 i Educaci贸 Ambiental
OM
Formació i Educació Ambiental
ANIMALS DE CORRAL Dintre de l´ agricultura ecològica els animals de corral es converteixen en una part molt important del sistema, perquè ajuden a mantenir la finca, s'alimenten i transformen en compost gran quantitat de matèria orgànica que d'altra manera es depreciaria. El benestar animal i la bona alimentació són els punts bàsics perquè els animals creixin i es desenvolupin de forma sana i natural. Segons el reglament de la Unió Europea 2092/91: •
Es necessari un ambient sa, on la diversitat de cultius i pastures permetin un bon desenvolupament de l´ animal i un bon creixement dels cultius, sense produir un impacte negatiu en el medi natural.
•
La raça dels animals ha d'estar adaptada a la zona on es criïn, ja que presenten més resistències, més adaptació a les condicions climàtiques i més disponibilitat d'aliments i en general, més capacitat de supervivència. Si generalment el sistema de producció intensiu ha seleccionat races molt concretes i molt productives, la ramaderia ecològica s'adapta a cada zona a partir de la cria d'animals de races autòctones. L'origen dels animals ha de ser d'explotacions ecològiques, però si no és possible, i segons el cas, es permet introduir animals d'origen no ecològic.
•
Una dieta sana, natural, equilibrada i que s'adeqüi a les necessitats metabòliques de cada espècie és indispensable. Farratges i pinsos de qualitat, lliures d'hormones i medicaments , fan que l'animal tingui un bon creixement. L'alimentació ha de basar-se en aliments cultivats segons les normes ecològiques i ha de respectar les necessitats de cada espècie.
OM
Formació i Educació Ambiental
L'organisme de control pot permetre utilitzar un petit percentatge d'aliment no ecològic quan no sigui possible obtenir-ne. •
Les actuacions sanitàries seran sempre curatives i preferiblement amb productes no agressius. Només s'aplicarà l'ús de medicaments quan les mesures preventives ( bona alimentació, benestar) no siguin suficients. Sempre es molt millor emprar medicines alternatives. En casos extrems es poden emprar medicaments de síntesi, però es perdrà la certificació ecològica si es utilitzen més de dos vegades al any.
•
El maneig dels animals s´ ha d'ajustar a les necessitats de cada espècie, ha de respectar les seves necessitats, sense provocar estrès i evitar al màxim les mutilacions.
Les aus de corral Els animals no remugants poden jugar un paper molt important en les finques ecològiques. Les aus de corral per a ous o per a carn son sempre una bona activitat addicional i poden tenir un efecte beneficiós als prats al que pastin lliurement. Segons les recomanacions bàsiques de aquests sistemes de producció ecològics, hauríem d'utilitzar a les nostre granges animals de races autòctones. Dintre d'aquesta categoria d'aus de corral englobaríem les gallines per a ous, els pollastres per carn i els ànecs, les coloms, galls d'indi...
Les gallines L´ edat ideal per a la introducció de les gallines es al voltant de les 14 – 16 setmanes de vida, per a que puguin adaptar-se convenientment a la nova granja abans de entrar en producció. Una vegada passades 6 setmanes des de l'introducció d'aquestes i havent-hi acomplert amb la normativa vigent, la producció de ous pot ser
OM
Formació i Educació Ambiental
considerada i comercialitzada com a ecològica. Superfícies mínimes cobertes i al aire lliure Per a gallines ponedores han de disposar a cobert de 1 m 2 per a cada 6 animals, de 18 cm de perxa i un màxim de 8 gallines per cada niu. Al aire lliure han de disposar de 4 m2 per cap sempre que no es superin els 170 Qr/N/ha/any. Alimentació En quant a la alimentació i per estar segur en tot moment de lo que està permès o no, ens anirem a veure sempre la llei. De totes maneres si no ens volem equivocar, sempre utilitzarem productes ecològics i que a més a més procedeixin de la nostra finca. Galls d´ indi Son aus molt delicades en comparació amb altre aus de corral. No s'han de barrejar mai amb pollastres, per que poden contraure una malaltia anomenada enterohepatitis. No es molt convenient tractar amb totes dues espècies alhora. Ànecs Els animals s´ haurien de criar sempre de la manera més semblant a les condicions en les que viu a la natura. En el cas dels ànecs això es encara més veritat, per que els ànecs viuen molt millor amb presencia d'aigua que sense ella. A més a més l´ aigua no hauria de ser estancada. Els mascles poden arribar a criar sis aneguets. En canvi les femelles son mares molt dolentes, i per incubar els ous les hem de recloure en una gàbia d'incubació, una altra idea millor es fer que sigui una gallina la que incubi els ous d'ànec.
OM
Formació i Educació Ambiental
Conills Els conills son molt fàcils d'alimentar per que al estiu s'alimentaran tan sols amb males herbes, a més a més mengen verdures, arrels comestibles. Com a complement a la seva dieta les va bé una mica de pinso de cereal. La xarxa metàl·lica dels tancats dels conills hauria d'estar com a mínim enfonsada 15 cm en el terreny per evitar que s´ escapin per sota.